ELS DIALECTES GEOGRFICS

Variaci diatpica
Sn les variacions que es donen per motius geogrfics que provoquen variacions en una mateixa
llengua; es denominen dialectes.
La variaci diatpica o geogrfica estudia les caracterstiques de la llengua des d'un punt de vista
territorial.
Els dialectes comparteixen un mateix tronc com, motiu pel qual mantenen prou similitud per a garantir
la comunicaci malgrat les seues diferncies especfiques.
Variaci diastrtica
Les diferncies que depenen del parlant determinen el dialecte social o sociolecte.
La variaci diastrtica o social estudia l's de la llengua tenint en compte els grups socioculturals a
qu pertanyen els parlants.
Variaci diafsica: Les diferents formes que adopta el parlant dacord amb la situaci
ELS DIALECTES GEOGRFICS
La variaci diatpica del catal ha generat diferents varietats dialectals. EI catal s'escindeix en dos grans
blocs dialectals, el bloc occidental i el bloc oriental.
Els parlars del bloc occidental sn el valenci, utilitzat a les comarques de la Comunitat Valenclana i al
Carxe (Mrcia), i el catal nord-occidental, propi de les comarques de l'interior de Tarragona, Lleida,
Andorra i la Franja de Ponent (Arag).
Els parlars del bloc oriental sn el catal central, parlat a tota la Catalunya costanera; el baleric,
dialecte de les Illes Balears; el rossellons, conservat en els districtes francesos del Rossell i la
Cerdanya, i I'alguers, parlat a la ciutat de l'Alguer, a l'illa de Sardenya (Itlia).
Diferncies fontiques
La diferncia ms notable entre els dos blocs es percep en l's oral i en el canvi de pronunciaci en
determinades vocals i consonants.
En la taula es poden veure les caracterstiques fontiques ms rellevants que permeten diferenciar els
parlars occidentals dels orientals.
Bloc occidental
Bloc oriental
-Distinci a/e: sonen diferent [Peret/paret]
- Neutralitzaci a/e: sonen igual peret/paret
- Distinci o/u: sonen diferent [moret/muret]
- Neutralitzaci o/u: sonen igual moret/muret
- Tancament d'algunes e tniques: angls,
- E tniques obertes en mots com angls,
conixer
conixer
- Obertura en -a en verbs com nadar, xarrar,
- Tancament en -e: nedar, xerrar, nixer
nixer
- Palatalitzaci del dgraf -tll-: ametlla, vetllar
- Pronunciaci lateral del dgraf -tl-: ametla,
- Realitzaci de la v- davant del diftong ui:
vetlar
avui, vuit
- Emmudiment de la v- davant del diftong ui:
- Pronunciaci fricativa de la x a principi de
hui, huit
paraula i darrere de consonant: xulla, panxa
- Pronunciaci africada de la x a principi de
- Emmudiment de la i davant de la x
paraula o darrere de consonant: xulla,
fricativa: ca(i)xa, dibu(i)x
panxa Excepcions: xemeneia, xrcia i
alguns topnims (Xixona, Xquer)
- Articulaci de la i davant la x fricativa:
caixa, dibuix

Diferncies morfosintctiques
Pel que respecta a la morfosintaxi, les diferents varietats poden presentar divergncies en la flexi verbal,
en les estructures sintctiques i en la forma d'alguns determinants i pronoms. Seguidament, es presenten
els trets que singularitzen els diferents dialectes.
Bloc occidental

Bloc oriental

Singularitats

Valenci

Present
d'indicatiu

jo parle, nosaltres
parlem; jo sc, tu
eres; vosaltres feu,
jo traduisc

Present de
subjuntiu

jo faa, jo
conduisca

jo faci, jo condueixi

Imperatiu

bega vost

begui vost

jo faci, jo
conduesca /
conduesqui
begui vost

Pretrit
imperfet de
subjuntiu

jo cantara/tu
cantares

jo cants; tu
cantessis

jo cants; tu
cantasses

Pronoms

C I + CD: passa-lila

Possessius

meua, meues

meva, meves

Sistema dctic

tres graus:
aquest / este,
aqueix / eixe,
aquell;
a, aix, all
ac, aqu, all
desset dihuit,
denou

dos graus: aquest, aquell, aqu, all, aix,

all

Numerals

Catal central

Baleric

jo parlo, nosaltres
parlem; jo sc, tu
ets; vosaltres feu;
jo tradueixo

jo parl,
nosaltres
parlam; jo
som, tu ets;
vosaltres feis;
jo traduesc

CD + Cl: passa-la-hi

disset , divuit, dinou

Negaci
Articles

desset, devuit,
denou

partcula pas: no magrada pas

article determinat lo
*lo carrer,*Io poble

article salat:
*es mol, *sa
serra.

Diferncies lxiques
La variaci lxica s'explica per divergncies en l'origen o l'evoluci dels mots, conservaci d'arcaismes o
s de formes noves, entre d'altres. Els mots diferents que tenen el mateix significat en una varietat o una
altra s'anomenen geosinnims.
Bloc occidental
Valenci
vesprada, joguet, bes,
xiquet

Bloc oriental
Catal central
tarda, joguina, pet, nen

Gos, gat, diners, cognom

espill, roig, pardal alar se

Baleric
horabaixa, juqueta,
besada, nin
ca moix doblers llinatge
mirall vermell, ocell aixecar-se

ESTUDI ESPECFIC DEL VALENCI

El Valenci i els seus dialectes
La llengua presenta una gran diversitat interna i la normativa s el codi que n'evita la disgregaci. La
fixaci de les normes ortogrfiques per al valenci contemporani es remunta a 1932, quan se
signaren les Normes de Castell. LAcadmia Valenciana de la Llengua s la instituci oficial que
vetla pel seu compliment.
Altrament, l'estndard s la varietat que permet la comunicaci entre tots els usuaris de la llengua.
Fixar-lo s tasca dels escriptors, periodistes, assessors lingstics, traductors i de tots els
professionals que treballen amb el valenci. Lestndard s dinmic i variable i s'adapta a les
diferents situacions sense apartar-se de la normativa ni de la unitat amb la resta dels blocs.
La normativa i l'estndard dels diferents blocs, sn polimrfics, s a dir, admeten com a correctes les
diferents varietats. s tan correcte l's de jo pense com de jo penso o jo pensa la tria depn del
dialecte en qu es faa la comunicaci. Leleccl d'unes formes normatives o altres implica la
necessitat de mantenir la coherncia dialectal en tot el text i de no barrejar elements d'un o
altre dialecte. (Molt Important)
Trets lingstics del valenci
El valenci s, desprs del central, el dialecte amb major nombre de parlants. En concret, sobrepassa els
dos milions, si b el grau de vitalitat de la llengua no s uniforme en tot el domini. La ciutat de Valncia i,
sobretot, la ciutat dAlacant son nuclis urbans populosos per molt castellanitzats.
El valenci presenta unes caracterstiques particulars respecte de la resta de parlars catalans. Algunes de
les causes sn les segents:
1. La condici drea lateral s a dir, una rea apartada geogrficament de la zona central i ms
populosa del catal, que s don sirradia la major part de les innovacions lingstiques. Aquest fet es
manifesta en la conservaci de nombroses caracterstiques lxiques com eixir, fenoll, rail, ac o a.
Mant tamb trets fontics i sintctics propis (loposici b/v, la vitalitat de la concordana del participi,
etc.). Aix mateix quant al lxic, aquesta condici de lateral tamb la t el balear, cosa que explica
moltes coincidncies lxiques entre el valenci i els parlars illencs: poal, torcar, agranar, morro, etc.
2. La intensa influncia del castell, llengua vena que, durant segles, ha comptat amb un prestigi social
superior al valenci. Exemples clars sn els barbarismes i les construccions sintctiques
profundament arrelats com antes; hasta, pues, entonces, per a qu (amb valor final), etc.
3. La presncia de lelement rab.
Arabismes
A ms dels propis del catal general (gerra, xarop, carxofa, albergnia, etc.), en valenci la
ha molts altres arabismes que afecten gaireb tots els camps semntics:
la botnica: bellota, dacsa, trams, alfics, etc.(alfics: espcie de cogombro)
la fauna: alacr javal etc.
lagricultura: fes, alfals, etc.(fes:fulla molt lobulada, clevill)
la construcci: algeps, sitara, atzucac, etc. (sitara: paret prima)
lalimentaci: moixama, bacora, nyora, safanria, etc.
s ben palesa la petjada rab en els nombrosssims topnims: Alcoi, Benifai, Alzira,
Guadassuar; i tamb en alguns cognoms: Nger, Mataix, Mifsud, etc.
4. La immigraci. Per un costat, els mallorquins, que es van installar, sobretot, a la Marina Alta i a la
Marina Baixa; i. per un altre, cal destacar les onades immigratries daragonesos i castellans.
5. El resultat de totes aquestes caracterstiques s que ens trobem davant un dialecte en qu hi ha un
contrast molt viu entre el lxic ms antic -i, per tant, ms genu tamb i els castellanismes crus;
entre uns sistemes fonolgics rics en fonemes al costat daltres que, pel contacte amb el castell,
han empobrit progressivament el seu inventari.

Ac en tens algunes caracterstiques classificades segons es tracte de trets fontics, morfosintctics

o lxics.
Fontica
En nivells informals, el valenci oral presenta una srie de trets que serien inadmissibles en un
registre formal de la llengua.
Caracterstiques
Exemples
Caiguda de la -d- intervoclica en mots
`mir
Mirada
acabats en -ada, -ador
Ilavaor
Ilavador
vespr,
vesprada,
*veg,
vegada,
*llauraor,
llaurador
*miraor
mirador .
Caiguda de consonats -oclusives que
*caira
Cadira
precedeixen les vocals i, u tniques
alla
agulla
Obertura en a- en els grups en-, es-, em-,
eix-, eny-

Monoftongaci de diftongs creixents

Predomina la pronunciaci de la t en els
grups -nt i -It
Predomina la pronunciaci de la i en el grup
ix,
Distinci clara entre b i v (excepte en
lapitxat).

ancendre
Ascala
Anyorar
Amportar-se
Aixamplar
antendre
*coranta,
*canttat
Pont,molt, alt (la t final

encendre,
escala
enyorar,
emportar-se
eixamplar
entendre
es llig)

En paraules com caixa i baixar sona

clarament la i del diftong
[b] bilabial oclusiu sonor
[v] labiodental fricatiu sonor

Pronunciaci [heu] del pronom ho

Accentuaci en els imperfets dels verbs en
-re:.

Jo creia s pronunciat jo crea

Tamb hi ha el fenomen, en la parla

colloquial, de la prdua de la -i antihitica.

Exemple: les formes verbals feia feies,

treia, viem es redueixen a fea, fees, trea,
vem

.
Morfosintaxi
Hi ha una srie de paraules de les quals s'admeten dues formes com a correctes. Unes s'utilitzen
preferentment en registres formals i en textos destinats a tot el domini lingstic catal i les altres, en
registres informals.
Caracterstiques
Els verbs de la tercera conjugaci
presenten l'increment incoatiu -eix o -ix

Exemples
condueixes l conduixes; condueix l
conduix

Convivncia de dues formes d'una mateixa

paraula
Plurals etimolgics de bisl labs acabats en
-e tona

Veure l vore; tenir l tindre; dintre / dins

s de diminutius i doble diminutiu

En valenci septentrional es conserven els
articles antics lo, los per al mascul:

mrgens, jven, hmens

Bla, Blanet/ blanetet; nu, nuet/ nuetet;
mica, miqueta; just, justet / justetet;.
xicotet;
lo carrer, los arbres.

Larticle personal en, na, n noms es

conserva a Crevillent i algun punt allat de la
Marina Alta, per en general no susa
excepte en els topnims:

Callosa d en Sarri, la Font den Carrs,.

Falla na Jordana

Els demostratius mantenen la triple

gradaci: este, eixe, aquell.

Observaci: en catal noms hi ha

proximitat i llunyania coincidint els mateixos
dctics, a excepci d a que no existix i
en el seu lloc, per a indicar proximitat,
sutilitza el neutre aix

Els possessius femenins sn meua, teua

seua i tamb meues, teues, seues. Es fa s
(com en alguers) dels possessius
apocopats (ma, ta sa, mes, tes, ses) davant
les paraules referents als parentius familiars
i davant els substantius casa i vida:
Els numerals tenen formes especifiques:
huit, dsset, dhuit, dnou, huitanta. El
numeral dos susa tant per al mascul com
per al femen.

Ma mare en sa vida ha pintat sa casa.

En el verb, la forma predominant de la

primera persona del present de subjuntiu s
Jo cante, encara que en valenci
septentrional s Jo canto, i Jo canta a
lAlcora, les Useres i Trbena.
Predominen les formes cantara, cantares...
sobre cants, cantasses...
En els incoatius, predomina la pronunciaci
de la i. Les formes pateix o aclareixen es
pronuncien patix i aclarixen.
s de la forma eres per ets (del verb ser)
Alguns verbs de la 3a conjugaci sn
conjugats com si foren velaritzats.

Per exemple,jo dorm o jo sent es conjuguen

jo dorc i jo senc en Iindicatiu., i dorga,i
,senga en el subjuntiu.

Susen els participis rist, omplit, complit,

oferit, etc.
Poca vitalitat dels pronoms adverbials hi i
en, que susen solament en determinades
expressions.

no mhi veig, me n vaig. Hi ha

No s normatiu (i cal fer molta atenci) ls

de la preposici EN en lloc de amb .

*Men vaig en el meu amic per Men vaig

amb el meu amic

No s normatiu (i com en el cas anterior cal

fer molta atenci) ls del pronom LIS
Lorde normal dels pronoms CI CD

*Lis els porte per els els porte

Lil porte, li la torne, els ho dic

Lxic
- Una anlisi del corpus lxic valenci ens permet observar els trets segents:
Caracterstiques
Exemples
s de mots no habituals en els altres
hac, rabosa. poal
dialectes

Alta presncia d'arabismes (ja indicat

algeps, assut, atzucac
anteriorment)
Utilitzaci de mots hiperblics amb
gelat (fred), pegar un bes (besar)
significat neutre
Observa les caracterstiques prpies del valenci en aquest text:
-Tu eres jove, Valerianet, treballaor, en trobars una altra.
-No em diga aix, el buit de Remeiets no l'omplir ning. [...]
-No la vorem ms, Valerianet.
ISA TRLEC: Ramona Rosbif, Tres i Quatre
Subdialectes valencians
EI valenci, presenta una gran diversitat interna. HI ha diferncies significatives en els parlars dels
habitants de les diferents comarques de la Comunitat Valenciana. De nord a sud, aquests sn els
subdialectes valencians:
Valenci septentrional de transici al tortos. Els trets ms significatius sn l's de la
terminaci -o per a la primera persona de present d'indicatiu (jo miro) i l'article determinat lo (*lo
mestre).
Aquest subdialecte es parla a les comarques valencianes que formen part de la dicesi de Tortosa: e l s
Ports, el Baix Maestrat i l'Alt Maestrat.

Valenci de la Plana. La peculiaritat ms cridanera d'aquest subdialecte s la terminaci en -e

per a la tercera persona del present d'indicatiu (*ell parle) i del pretrit imperfet (*ell parlave). Es
parla a les comarques de la Plana Alta, la Plana Baixa i l'Alcalatn.

Valenci central o "apitxat". La principal caracterstica d'aquest subdialecte s l'ensordiment de

les esses sonores i de la g, j. Aquests parlants pronuncien igual casa/caa i joc/xoc. Aquest
subdialecte s'estn entre el Palncia i el Xquer i es parla a les comarques de l'Horta, el Camp de
Tria, el Camp de Morvedre, la Ribera Alta, la Ribera Baixa I a les ciutats de Gandia, Xtiva i
Onda.

Valenci meridional. Un dels trets ms destacats d'aquest subdialecte s l's de l'harmonia

voclica (*crd, *trr).
EI valenci meridional es parla entre el riu Xquer i la lnia que uneix els municipis de Biar i Busot, a les
comarques de la Safor, la Costera, la Vall d'Albaida, l'Alcoi, el Comtat, la Marina Alta i la Marina Baixa.

Alacant. EI subdialecte ms meridional se singularitza per la caiguda de la -d- entre vocals en

paraules com *menuet (menudet) o *roa (roda). Usa els pronoms aqu i *ast i la forma verbal *ha
hi (hi ha). Els castellanismes *llevar ('portar') i *sacar ('traure) estan prou arrelats.
Lempren els parlants de l'Alacant, el Baix Vinalop, les Valls del Vinalop i el Carxe (Mrcia).

Cal destacar que en Trbena i la Vall de Gallinera (Alacant) es parla mallorqu perqu aquestes terres
van ser repoblades per mallorquins a conseqncia de lexpulsi dels moriscos i en Carxe (Mrcia) es
parla valenci i se segueix la normativa de lAVLL