Els Fonaments de L'edat Moderna. UOC.

Els fonaments de
l'edat moderna: el
desvetllament del
mn urb
Maria Adela Fargas Pearrocha
P08/04527/00779
FUOC P08/04527/00779
Els fonaments de l'edat moderna: el desvetllament del mn urb
ndex
Introducci............................................................................................
Objectius.................................................................................................
1. El relleu demogrfic de les ciutats...........................................
1.1. Les bases del creixement urb ..................................................
1.2. Les bases migratries del creixement urb ...............................
10
2. La persistncia del mn rural....................................................
13
2.1. Caracterstiques generals ...........................................................
13
2.2. La diversitat social al camp ......................................................
13
3. La ciutat dels intercanvis: l'influx del camp i ms enll.....
17
3.1. Les manufactures, continutats i canvis ...................................
17
3.2. Recuperaci de la crisi i inversions ...........................................
19
3.3. La vitalitat del comer ..............................................................
22
4. La ciutat de les cultures: una nova civilitat...........................
24
4.1. Caracterstiques generals ...........................................................
24
4.2. El model urb de la civilitat moderna ......................................
24
4.3. Cultura popular i cultura d'elits ...............................................
27
5. La ciutat dels espais propis: el naixement de la intimitat..
29
6. La ciutat de les corts i dels parlaments: com l'estat

dialoga amb la ciutat...................................................................
32
6.1. La renovaci del saber i les seves implicacions poltiques ........
32
6.2. Pacte d'elits i cultura de poder .................................................
34
6.3. Ciutat, burocrcia i finances .....................................................
34
6.4. La ciutat i el teatre del poder ...................................................
35
6.5. La ciutat i l'estat ........................................................................
36
7. La ciutat de les dones: reescriure sobre la ciutadania..........
38
8. La ciutat dels perseguits: els marges de la ciutat..................
40
8.1. Alteritat, heterodxia i persecuci ............................................
40
8.2. La ciutat, l'ordre i els pobres ....................................................
40
Resum......................................................................................................
43
Activitats................................................................................................
45
FUOC P08/04527/00779
Exercicis d'autoavaluaci...................................................................
45
Solucionari.............................................................................................
46
Glossari....................................................................................................
47
Bibliografia............................................................................................
49
FUOC P08/04527/00779
Introducci
El canvi en les continutats. Aquesta afirmaci, aparentment contradictria,

ens permet comprendre les tendncies cap a on apunta el naixement de la
que s'anomena poca moderna, que comprn en el seu conjunt del segle XVI al
XVIII, per que ja s'anuncia en el segle XV, i fins i tot en segons quins aspectes
una mica abans.
Per als historiadors, el terme transici, que caracteritza l'adveniment de la nova
poca, indica canvi lent, que t lloc enmig de les velles estructures. Per a l'edat
moderna, s'ha parlat fonamentalment de transicienverselcapitalisme, o
transicienversl'estatautoritari. Es tracta de temes importants. I aquestes
qestions han merescut interessants debats entre diverses escoles historiogrfiques. El ms rellevant, tamb per la seva durada i abast, va ser el debat historiogrfic sobre la transici entre el feudalisme i el capitalisme, per a molts,
definidor de les bases de l'edat moderna. Aquest debat va nixer a partir d'una
crtica de l'economista Paul Swezy a l'obra de Maurice Dobb sobre el desenvolupament del capitalisme, que tenia lloc en els anys quaranta del nostre segle
XX, i que ms tard havia de continuar l'historiador Robert Brenner. Finalment,
la polmica es va reeditar el 1976 sota el ttol La transici del Feudalisme al
Capitalisme, amb una introducci de Rodney Hilton.
De tot plegat, ens interessa recollir un element que va ser considerat factor de
canvi per a fonamentar els principis d'uns nous temps. Estem parlant de les
contradiccions existents en el si mateix del feudalisme entre propietat feudal
a gran escala i petita tinena camperola que funcionava com a unitat de producci. En el feudalisme baixmedieval, tard, va tenir lloc una davallada de
l'exacci feudal, que portaria al canvi. Alhora, el paper del canvi social esdevenia clau per a entendre la transici cap a la modernitat. El canvi social i el
moviment de classes, que presentava el camperolat benestant com l'autntic
protagonista de les petites innovacions tcniques capaces de prosperar envers
una agriculturacapitalista. Seguint en aquesta lnia, estudis posteriors que
es publicarien en els anys seixanta i setanta del segle XX, centrats ja en la
histria del segle XVII, com ara els d'A. Lublinskaya, mostraven la importncia
de les continutats, dels impediments en el cam cap al capitalisme i les seves
dependncies respecte del sistema feudal.
En els darrers temps, la historiografia modernista ha posat a prova el concepte
de canvi a l'edat moderna, aix com el mateix concepte ms general de modernitat. Una de les solucions per a superar els vells clixs consisteix a acceptar
l'amalgama de totes dues realitats, tant la dels canvis com la de les continutats,
tot cercant un espai o espais idonis per a la seva coexistncia.
FUOC P08/04527/00779
El mdul present tracta precisament d'aquesta aparent paradoxa o, tal com

hem denominat, coexistncia. Les coexistncies tamb ens ajuden a relativitzar l'imponderable acadmic de la perioditzaci. Moltes generacions
d'historiadors han expressat la seva incomoditat davant la necessitat de periodificar artificialment i establir un abans i un desprs que separi l'edat mitjana
de l'edat moderna. El text que segueix us ha d'ajudar a comprendre l'absncia
de murs entre l'una i l'altra, i sobretot el fet que exist un element transversal
per on s'anaren assentant els fonaments de l'edat moderna: l'element de la urbanitzaci. A partir d'ara ja no parlarem de les ciutats que van emergir entre els
segles XI i XIII a l'empara de l'activitat mercantil. La clssica obra d'H. Pirenne
tracta del sorgiment de la ciutat medieval, matisada ms tard per J. Heers, que
subratll l'existncia d'una diversitat de models. En qualsevol cas, la ciutat s
a la base de la construcci cultural d'Europa, cosa que ja va desvetllar tamb
en les primeres dcades del segle XX J. Huizinga. Parlarem ara, per, d'un nou
concepte de ciutat que fructifica en la crulla d'uns canvis que tamb sn socials, poltics i culturals.
El canvi en les continutats: l'emergncia punyent, per dessota d'unes realitats
socials, econmiques, mentals i culturals de llarga durada, que s'havien anat
perllongant des de temps precedents, d'uns elements definidors de canvi que
sn els que permetran tirar endavant el desenvolupament del que ara entenem
com a modernitat.
Certament, d'en dels segles XIV al XV tenen lloc al mn occidental un seguit
de processos caracterstics dels nous temps. Es tracta de l'inici de la recuperaci
demogrfica i econmica, l'esclat brillant del Renaixement, la fase decisiva
dels descobriments geogrfics, els primers plantejaments reformistes en el si
de l'Esglsia o la potenciaci de les principals monarquies occidentals un cop
superades les seves guerres civils.
Els elements de canvi es reflecteixen millor a les ciutats, en el marc de l'espai
urb. Ser en l'impuls donat al procs d'urbanitzaci. Elprocsd'urbanitzaci
donformaaunanovacivilitzaci, un canvi en les actituds i en els comportaments. I arrenca clarament de la baixa medievalitat.
Tot i aix, la ms actual historiografia ha reconsiderat la vitalitat de les relacions que existien entre el passat i el present. Aquestes relacions, on millor es
palesen, s en la continutat de l'eixcampiciutat. En efecte, entre ambds
espais hi ha un marc de relacions comunes. A les ciutats de l'inici de l'edat
moderna encara hi havia dins del recinte emmurallat petites extensions de superfcie de conreu. Persisteixen tamb altres lligams, que afecten tant els moviments de la poblaci, les migracions, com els eixos de la producci agrria,
la distribuci dels excedents i el consum.
Tanmateix, mentre al camp, on certament s majoritria la poblaci que encara hi viu durant els segles de l'edat moderna sembla que un 6% cap a l'any
1500, les estructures de llarga durada no permeten trobar signes gaire evidents
FUOC P08/04527/00779
de novetat, s a la ciutat i dins l'espai urb on s'esdevindran els ms importants

processos de canvi que s'aniran desenvolupant de manera inaturable al llarg
dels segles. Fins a constituir les bases autntiques de l'anomenada modernitat.
Aquest text intenta indagar, doncs, en aquestes bases.
FUOC P08/04527/00779
Objectius
A partir del material didctic d'aquest mdul l'estudiant ha de poder assolir

els objectius segents:
1. Familiaritzar l'estudiant amb el vocabulari bsic de l'anlisi histrica corresponent a l'poca moderna, en les seves vessants econmica, social, poltica i cultural.
2. Entendre les caracterstiques essencials d'un perode fonamental d'enlla
entre l'poca medieval i la modernitat.
3. Entendre la profunda renovaci del concepte de ciutat a l'inici de l'edat
moderna, no des d'un punt de vista quantitatiu, sin com a fet civilitzador,
com a progrs en les actituds socials, poltiques i en els comportaments
quotidians.
4. Conixer les similituds i els contrastos de la coexistncia entre un creixent
procs d'urbanitzaci lligat a les antigues estructures rurals, que t lloc a
l'Europa dels inicis de l'poca moderna.
5. Tenir una visi de conjunt dels canvis i les continutats del nou perode
histric que s'obre amb l'poca moderna i que arrenca de la baixa edat
mitjana.
6. Valorar la multiplicitat de relacions i variables que cal conjugar entre si a
l'hora de comprendre la complexitat i la lentitud dels canvis.
7. Conixer les arrels dels canvis i el seu diferent grau de desenvolupament a
fi de saber-ho relacionar amb la pluralitat de realitats territorials a l'Europa
plural.
FUOC P08/04527/00779
1. El relleu demogrfic de les ciutats
Entre els segles XI i XIII Europa s testimoni d'un primer Renaixement urb
no exempt de contrastos territorials. Es tractava d'un creixement que partia
de l'exterior, no pas d'una reproducci interna. Les ciutats creixen tot incorporant poblaci i es mantenen grcies a corrents migratoris sostinguts, afavorits per una poltica d'exempcions fiscals i concessions de ciutadania efectuada
pels governs municipals. A grans trets, aquesta caracterstica romandr vigent
durant els segles posteriors. La urbanitzaci que s'obre als inicis dels temps
moderns arrenca, doncs, d'aquestes bases. Les seves diferncies, que s'aniran
perfilant a poc a poc i que anireu descobrint al llarg d'aquest mdul, caldr
cercar-les, si ms no al principi, en altres factors, poltics i culturals.
1.1. Les bases del creixement urb
El desenvolupament d'un sistema urb integrat, en els segles de l'edat moderna, va tenir entre les seves bases les necessitats derivades dels nous intercanvis, molt ms complexes tot i que hereus alhora d'aquells que configuraren
l'anomenada revoluci comercial del segle X.
Ja hem afirmat en la introducci del mdul que, tanmateix, va persistir al llarg
de tota aquesta etapa una aclaparadora resistncia del mn rural. Conv retenir aquesta idea. De fet, dues terceres parts de la poblaci vivia, creixia i moria
a la ruralia. Una situaci que es repeteix al segle XVII i en molt bona mesura
tamb al XVIII. En segons quins territoris europeus aquesta realitat encara era
ms evident. Aix, l'rea de la mediterrnia va ser pionera d'en de la fi de
l'poca medieval a viure un interessant desplegament urb que va decaure,
per, ja entrada l'poca moderna a la fi del segle XVI. En la mateixa lnia trobem algunes ciutats dels Pasos Baixos. Aquest augment de l'impacte urbanitzador coincidia amb les zones que van experimentar una certa modernitzaci
de les seves estructures econmiques. Per, en general, noms el 6% de la poblaci, l'any 1500, residia en nuclis urbans que ultrapassaven la quantitat de
10.000 habitants.
FUOC P08/04527/00779
10
Les ciutats que van experimentar ms intensament el creixement demogrfic citat van ser sobretot aquelles que es van transformar en seu dels
centres poltics i administratius, reflex d'uns poders amb vocaci centralitzadora i, tot just per aquesta ra, necessitats de disposar d'una cort
des de la qual exercir i ordenar el poder, necessitats de disposar d'una
burocrcia. I tamb les ciutats properes o abocades als ports, obertes als
intercanvis comercials. Aix, es pot parlar no pas tant de moviment cap
a les ciutats sin d'atracci cap a les ciutats.
1.2. Les bases migratries del creixement urb

El creixement de les ciutats incorpor un important flux migratori provinent
d'altres centres de menor entitat i de gent de la ruralia. I si la ciutat vivia mercs
a aquest constant flux migratori, tamb parallelament s'alimentava mercs al
subministrament dels seus productes, tant per un hinterland sobre el qual estn
un creixent control, com de territoris llunyans. Aquest flux migratori que, en
la seva vessant ms oberta, i en el marc de la pennsula Ibrica, va conduir a
l'inici del gran cicle de l'emigraci ultramarina. La seva intensitat no va ser,
per, prou forta per a afectar sensiblement el vell continent. El creixement
de la poblaci urbana no es fonamentava en definitiva en una recuperaci
efectiva de l'estructura piramidal per edats de la poblaci i de la correlaci de
forces entre la natalitat i la mortalitat.
La quantificaci d'aquest creixement sempre ha resultat extremadament problemtica atesa l'escassetat de les fonts prpia de l'poca preestadstica. En
efecte, si parlem de les fonts, encara ens movem principalment entre registres
parroquials, que consignaven el nombre de casats, el nombre de batejats i de
difunts, per molt sovint es tractava de llistats inacabats o sense continutat
en el temps. L'absentisme generalitzat que afectava moltes parrquies, per
part dels seus rectors, imped que prosperessin aquests registres. Tamb la seva
escassa formaci vocacional. La historiografia haur d'esperar ms enll dels
anys seixanta del segle XVI, un cop es van posar en prctica algunes de les
disposicions a aquests efectes del Concili de Trento que obligaven els rectors
de les parrquies a regularitzar i donar continutat a aquests registres. Altres
registres civils, censos de poblaci i fogatges tamb pateixen discontinutats
similars, tot i que algunes monarquies del segle XVI hi portaran a terme esforos importants.
11
FUOC P08/04527/00779
Certa historiografia consolidada ha subratllat que aquelles ciutats de l'inici

de l'era moderna esdevenien nuclis tericament dividits en dues realitats, la
realitatdelapoblaciimmigradailadelapoblacimsantiga. La mateixa
historiografia que va demostrar que la primera era procliu a fusionar-se amb
aquesta darrera, mitjanant estratgies matrimonials amb la finalitat d'assolir
una prspera integraci. A poc a poc, assolits aquests nivells, ens recordava
l'historiador Pierre Goubert que ja no hi havia distinci aparent de naixement,
Lectura complementria
Podeu aprofundir en el tema de la fusi de la poblaci inmigrada i la poblaci
autctona de les ciutats llegint l'obra segent:
Goubert,P. (1977). Louis XIV
et vingt millions de franais.
Pars: Fayard.
de casta, d'ordre. Per es tractava d'una immigraci molt diversa.

Era, d'una banda, la immigraci producte de la pobresa, del camperolat empobrit, per tamb era el resultat d'una urbanitzaci nobiliria, protagonitzada
pels components feudals que comenaren a trobar altres atractius a la ciutat,
mentre davallaven les seves rendes agrries al llarg de la dilatada conjuntura
de la crisi baixmedieval, tot oblidant l'antiga vida als inhspits i allats castells.
A conseqncia d'aix, des del Renaixement, les principals ciutats europees
es van omplir i decorar de palauets, van ampliar els seus carrers i les seves
placetes, que s'hauran de preparar per assistir a la seva conversi en escenari
de grans festes pbliques, tornejos nobiliaris i esplndides entrades reials, aix
com d'ambaixades i visites institucionals foranes, que seran inherents al nou
llenguatgedepoder propi dels estats autoritaris.
Algunes dades sobre l'evoluci numrica de les ciutats, que es poden consultar
a la taula, poden donar idea de la progressi urbana a partir d'exemples concrets. La taula quantifica aquest creixement sobre milers d'habitants.
Evoluci de la poblaci en les principals ciutats europees
Ciutat
1500
1600
1700
Vegeu tamb
Vegeu tamb el mdul "El feudalisme europeu desprs de la
crisi medieval" d'aquesta assignatura.
1750
1800
Londres
40
200
575
675
865
Dubln
<1
60
90
168
Amsterdam
14
65
200
210
217
Viena
20
50
114
175
231
Berln
12
25
55
90
150
Hamburg
14
40
70
75
100
70
93
101
100
220
510
576
581
50
40
97
114
100
Npols
150
281
216
305
427
Mil
100
120
124
124
135
Vencia
100
139
138
149
138
Copenague
Pars
Li
Font: Vries, Jan de, La urbanizacin de Europa, 1500-1800.
12
FUOC P08/04527/00779
Ciutat
1500
1600
1700
1750
1800
Roma
55
105
138
156
163
Palerm
55
105
100
118
139
Madrid
<1
49
110
109
167
Barcelona
29
43
43
50
115
Lisboa
30
100
165
148
180
Font: Vries, Jan de, La urbanizacin de Europa, 1500-1800.
En conclusi, la dinmica quantitativa (R. Mols) de les ciutats s a la base de la civilitzaci que neix a l'Europa moderna, que com ja va escriure
en el seu moment l'historiador Jean Meyer en un estudi que feia balan
de la historiografia urbana modernista, va ser una civilitzaci nascuda
a les ciutats i en funci d'aquestes. El conjunt d'idees, d'innovacions,
dimanen del medi urb, no pas de les ciutats allades, sin ms aviat
de la xarxa de ciutats interrelacionades mtuament les unes amb les altres. Hi haur, des de l'inici de l'edat moderna i progressivament, xarxes de ciutats, de jerarquies econmiques, funcionals, intellectuals, que
s'animaven sobre el seu propi creixement tot i que devien poc al nombre precs d'habitants.
Lectures complementries
Per ampliar el tema de la dinmica quantitativa de les ciutats llegiu les obres segents:
Mols,R. (1972). Population in Europe, 1500-1700. Londres: The Fontana Economic History
of Europe.
Meyer,J. (1974). "Quelques vues sur l'histoire des villes a l'poque moderne". Annales.
Histoire, Sciences Sociales (nm. 29-6, pg. 1551-1568).
Cal tenir en compte la diversitat, des de les talassocrcies tecnicoeconmiques

del nord i la franja atlntica, les grans metrpolis cortesanes com ara Pars,
que gaudeix d'aquest carcter d'en del segle XIII, i que contrasten amb altres
models reflectits en les nebuloses urbanes d'Alemanya o Itlia.
La ciutat de Londres.
Les ciutats sn el reflex de les connexions rurals
i urbanes, alhora que esdevenen espai de canvi
poltic i cultural.
FUOC P08/04527/00779
13
2. La persistncia del mn rural
2.1. Caracterstiques generals

El creixement general de la poblaci observable al Renaixement, ja hem dit
que es caracteritza per un tipus de repartiment que s desigual. I aquest repartiment en bona mesura incideix al camp. Per arribar, per, a aquesta situaci,
Europa super a poc a poc una dilatada crisi que venia del segle XIV, i que
la historiografia ha definit com la gran crisi baixmedieval. Avui, tanmateix,
es tracta d'un terme posat a prova. Les bases d'aquesta recuperaci han estat
prou estudiades. Entre el 1450 i el 1550 es fan cada vegada ms evidents els
smptomes d'una reactivaci agrria. A la base d'aquesta reconstrucci hi ha
una recuperaci demogrfica.
La disminuci de les crisis de subsistncia, afavorides pel reequilibri entre la
poblaci i els recursos agraris, i les mplies possibilitats d'establir-se a la terra
o als tallers artesanals, van permetre que variessin els comportaments demogrfics de la poblaci i que es pogus tornar al model matrimonial preco. Tot
aix, juntament amb la immunitat progressiva de la poblaci davant de les
epidmies i el descens de la mortalitat infantil, afavorit per l'augment del nivell de vida, expliquen el canvi de la conjuntura demogrfica.
L'augment de la poblaci va tenir com a causa i conseqncia un augment de
la demanda i el conreu d'espais fins llavors incultes. Cal assenyalar novament
les grans diferncies entre les regions. Un dels fenmens ms destacats s la
importncia que agafa la ramaderia en moltes zones europees. Els paisatges es
transformen i es converteixen en pastures per al bestiar ov i bov. Aquestes
transformacions estan d'acord amb la demanda urbana i el comer. Carn, productes lactis, cuir i sobretot llana per a la indstria txtil creixent feien ms
rendible l'explotaci ramadera que l'agrcola.
2.2. La diversitat social al camp
La poblaci al camp s encara immensament majoritria en entrar l'edat

moderna. s una realitat, per, molt diversa, tal com es pot observar a
les ciutats. L'interior del mn rural compta amb situacions contrastades,
que gaudeix o pateix el camperolat, a les quals cal sumar els sistemes
d'herncia o la naturalesa de la producci que tamb els afecten.
El creixement de la
ramaderia
A alguns pasos europeus,
con ara Anglaterra o Castella,
l'increment de la producci ramadera va ser espectacular.
FUOC P08/04527/00779
14
En el primer cas, ms ptim, es trobava el camperolat que participava de contractesdetipusemfitutic, modalitat que s'an implantant des dels temps
baixmedievals i que conegu una mplia extensi a l'edat moderna. Aquest
contracte consistia en la cessi en rgim d'usdefruit de la terra per una llarga
durada, de vegades un temps indefinit, a canvi de la qual s'havia de satisfer
una quantitat en reconeixement del domini eminent del senyor.
Altres contractes van ser considerats menys favorables i van radicalitzar la vulnerabilitat de la poblaci rural davant les alteracions de l'estabilitat del preu
del gra, altrament bsic en les economies camperoles, tot i que sembla adms
que en general el cicle regressiu de la segona meitat del segle XV se super
en el segle XVI. Dins d'aquest grup, podem parlar, per exemple, del contracte
d'arrendament, que es feia per perodes molt curts i que permetia als senyors
actualitzar les rendes agrries de manera contnua.
En l'mbit mediterrani, el contractedeparceria, propi del camperolat amb
menys recursos, va ser molt freqent. En aquest contracte, el propietari rebia
una part important de la producci, a vegades la meitat, per al seu torn era
el mateix propietari que aportava el capital. En aquests casos, el camperol es
veia forat a treballar estacionalment per a altres camperols ms ben situats, a
fi de poder disposar de ms recursos. En l'escala inferior hi havia els jornalers
o camperols sense terra, altament susceptibles de patir les grans crisis que assetjaren l'edat moderna.
En general, les estructures socials i econmiques del camp que es dibuixen
ja en plena poca medieval es van mantenir gaireb inalterables al llarg dels
segles moderns, llevat del que s'esdevingu als territoris de l'Europa de l'Est, on
s'estengu el sistema de la segonaservitud. El camperolat continu satisfent
al senyor o al propietari una part de la collita, a la qual se sumava el delme
eclesistic.
Durant aquest perode no hi hagu una poltica agrria de millora de la situaci, malgrat la difusi d'un renovat inters pel camp a l'inici del segle XVI, i
els observadors de l'poca anaren prenent conscincia progressivament de les
condicions socials i econmiques de la ruralia, que adquiriria un major protagonisme a la fi del segle XVIII amb les reformes illustrades com a smptoma
clar d'una nova poca. Per per a aix caldria atacar tamb els fonaments senyorials del mn rural, difcil empresa que no passaria aleshores de ser insuficient.
Parallelament, el poder dels senyors sobre els camperols provenia no solament
dels dretsdominicals sin tamb dels jurisdiccionals. Tot i que al llarg de
l'poca moderna la funci de defensa militar de la terra minv per a la noblesa
feudal i an a parar progressivament a mans de l'aparell de les monarquies,
van mantenir molts dels vells drets com ara els relatius a l'exercici de la justcia desplegat a les corts senyorials, sense perjudici que es pogus recrrer en
Vegeu tamb
Vegeu tamb el mdul sobre
la crisi del feudalisme, que
complementa aquest apartat.
FUOC P08/04527/00779
15
una altra instncia a la jurisdicci reial, per era cara, molt lenta i sobretot es
trobava imbricada en indestriables xarxes de fidelitats que podien vincular la
magistratura reial amb els interessos de la classe territorial.
Tan important com el tipus de contracte que lligava el camperol a la terra i al
seu treball, van ser en aquests temps les estructuresd'scomunitari, grcies a
les quals la poblaci rural va poder complementar el seu rgim de subsistncia
i les seves necessitats quotidianes. Tanmateix, al costat de la tradici de les
terres comunals, els temps moderns coneixerien la seva reducci, a causa del
progrs de la privatitzaci de la terra i l'aven de l'economia capitalista. Es
tractar, per, d'un procs lent i irregular, per efectiu.
Els anomenats drets comunals s'estenien tamb a la propietat privada, ja que en
algunes comunitats es permetia d'entrar els caps de ramat a pasturar mentre els
camps romanien oberts abans que s'aprovessin les lleis sobre tancaments que
van ser tan perjudicials per al camperolat ms necessitat. Nombrosos conflictes esdevinguts fins al segle XVII van tenir com a objectiu la defensa d'aquests
drets collectius que enfrontaren senyors contra camperols. I, a ms, a la retallada d'aquests drets, s'havia de sumar des de l'inici de l'edat moderna i endavant, el feixuc pes del fisc reial, que progressa a mesura que els estats reafirmen
la seva autoritat sobre el territori i la poblaci, s'embarquen en inacabables
guerres i asfixien la gent del camp amb els insidiosos allotjaments militars. En
la major part dels casos, l'endeutament va ser el trist captol final de tot aquest
procs, que cal situar en un perode posterior, ja entrat el segle XVII, causa
d'expropiacions, plets, fraus i emigracions.
La conflictivitatrural de carcter antisenyorialiantifiscal ha cridat l'atenci
dels historiadors. L'inters de tot plegat rau en el fet que la fi dels temps medievals van conixer tamb la fi de la servitud del camperolat. No va cessar
a l'inici dels temps moderns i encara es troba arreu d'Europa al segle XVII.
Nombrosos debats historiogrfics han tractat, doncs, sobre les causes d'aquesta
conflictivitat. Els estudis ms clssics insistiren en l'essncia antifeudal dels
moviments o en l'oposici comunitria a acceptar els impostos reials exempts
de tota tradici. Tamb ha estat analitzat el seu carcter socialment vertical o
interclassista, en especial quan els senyors de la terra van fer front com amb
el camperolat a fi de desplaar la influncia territorial de les autoritats reials.
En els darrers temps, ha cridat l'atenci el component mental i de gnere de
la conflictivitat rural, la importncia del concepte d'"economia moral" i el pes
de les solidaritats comunitries, en un mn on especialment se sentia la inexistncia de barreres entre l'espai privat i l'espai pblic.
Per aprofundir en el tema de la conflictivitat rural de carcter antisenyorial i antifiscal
podeu consltar les obres segentes:
Porschnev,B. (1973). Los levantamientos populares en Francia en el siglo XVII (ed. original
1963). Madrid: Siglo XXI.
Les terres comunals

Quan alludim a les terrescomunals ens referim als boscos
i prats que podien oferir fruits
silvestres, fusta, llenya i terra
per fer pasturar el ramat.
FUOC P08/04527/00779
16
Mousnier,R. (1987). Furores campesinos. Los campesinos en las revueltas del siglo XVII (ed.
original 1967). Madrid: Siglo XXI.
Thompson,E.P. (2000). Costumbres en comn (ed. original 1991). Barcelona: Crtica.
FUOC P08/04527/00779
17
3. La ciutat dels intercanvis: l'influx del camp i ms

enll
En contemplar l'adveniment de l'edat moderna en perspectiva econmica, s inevitable fer novament referncia a la no-rupturaentreelcamp
ilaciutat. L'estatisme de la vida camperola es conjuga parallelament
amb el dinamisme d'altres tipus d'economies que tant neixen a les ciutats com es desenvolupen conjuntament amb la ruralia.
El revifament de la ciutat compta amb un provedor de primer ordre, el camp,

productor de teixits per sobretot d'aliments, que a poc a poc evolucionen
lleugerament tot incorporant nous productes com ara la vinya en lloc de
l'exclusivitat del cereal, per proporcionar ms begudes a la ciutat. A poc a poc,
aquesta poblaci necessita ms aliments per a sostenir-se i, a conseqncia
d'aix, els preus dels productes bsics van en augment. Alhora, l'augmentdel
consum a la ciutat, tamb en general, revaloritza la funci i la riquesa de la
possessi de la terra, per a explotar-la, per a heretar-la, per a controlar-la. Tot
plegat, aquest procs afavor els propietaris enfront dels treballadors rurals.
La lenta per efica recuperaci de la crisibaixmedieval es va notar en primer lloc amb una aturada de la mortalitat i amb l'increment de la nupcialitat. L'augment de la poblaci rural subsegent i de la m d'obra va iniciar
un creixent procs de rompudes, a causa de la demanda i els nous hbits de
consum. Les transaccions locals i regionals proliferaven arreu, generades per
l'existncia d'un excedent agrari que alhora assent les bases d'un incipient
capitalisme comercial. Aquest excedent no revertia en el mateix si de l'mbit
rural. L'economia agrria tradicional era encara d'autoconsum i local, principalment. Per contra, a la ciutat es perfeccionaven els instruments financers i
el camp estava destinat a monetitzar-se, a la qual cosa va contribuir la xarxa
dels censos dels quals depenia bona part del camperolat.
3.1. Les manufactures, continutats i canvis
De tota manera, la producci manufacturera, a les ciutats, estava molt subjecta
a una reglamentaci insidiosa, la dels gremisd'artesans. Cal tornar la mirada
a l'poca medieval per a entendre la realitat d'aquests rgans de producci. El
que es pot anomenar prpiament indstria urbana es desenvolupa, oscillant
segons les zones, a partir dels segles X i XI, coincidint amb el Renaixement
urb, grcies en part a les activitats artesanals. Fins al segle XIV, una producci
urbana crea articles d'alta qualitat, destinats fonamentalment al trnsit de llarga distncia o al consum dels grups privilegiats. s una indstria regulada per
mitj d'estatuts. Amb aquestes normes s'intenta defensar la qualitat i el preu
La possesi de la terra
La revaloritzaci de la terra a tota Europa va portar a
l'extensi dels privilegis hereditaris d'exclusi i a una mena
de febre per adquirir-la o cercar caducs documents que revisessin drets oblidats.
FUOC P08/04527/00779
18
del producte, per tamb es pretn regular el procs de producci i limitar la

competncia externa, i fins i tot interna. s a dir, que es pretn monopolitzar
la producci.
El perode de mxima esplendor de l'activitat txtil urbana se situa a partir
del final del segle XII i dura fins al final del XIII o el principi del XIV. Per la
gran embranzida de la indstria txtil europea del XIII difcilment es pot explicar sense tenir en compte una srie d'innovacions tcniques, especialment
la difusi del batan mogut per aigua, el teler horitzontal mogut per pedal que
fabricava peces molt ms llargues que les confeccionades pel teler vertical, i
la difusi del torn de filar. Aquesta complexitat va implicar una clara divisi
del treball, reflectida en una divisi gremial; calien unes trenta operacions diferents perqu el drap fos acabat: selecci de la llana, desgreixament, cardada, filada, etc.; operacions fetes generalment per dones o per m d'obra rural
no agremiada, s a dir, segons el verlag system; desprs es teixia, es procedia a
tondre amb el batan i a tenyir, i finalment l'operaci es destinava als aprestos
finals.
Ciutats alemanyes, flamenques, italianes (especialment Vencia i Gnova) i
angleses, feia temps que lluitaven contra aquesta rigidesa que impedia abaratir els preus i guanyar-se un mercat ms ampli. A la major part de l'rea mediterrnia, per, els gremis guanyen aquesta batalla i no debades augmentaran
en nombre i en especialitzaci. Com indicvem abans, l'alternativa ja s'estava
dibuixant feia temps i s el que coneixem amb el nom de la protoindustrialitzaci. Flandes i algunes ciutats italianes aviat van fugir de l'encotillament
del sistema. A ms, arreu la conflictivitat interna del mn gremial a poc a
poc ens dna una imatge de decadncia. Els oficials intentaven organitzar-se
horitzontalment. Aix s'esdevingu, per exemple, a Erfurt, el 1509. A Urt i a
Colnia, el 1513. I a Li diverses vegades d'en del 1505. Esclataren diversos
motins en el marc de les lligues anomenades compagnonages, una espcie de
ress de les ms antigues conegudes a la Florncia baixmedieval dels ciompi o
del popolo minuto. El seu autntic desenvolupament es troba, amb tot, a partir
del segle XV. La crisi del segle XV dels vells centres de producci txtil va ser
sempre relativa des d'un punt de vista territorial. Els centres del nord d'Europa
i d'Itlia, sobretot els primers, van patir progressivament la competncia dels
centres anglesos, per al mateix temps van recrrer a l'opci del putting-out a
fi de produir uns draps ms barats en resposta a la demanda de nous mercats
menys elitistes.
Tot i que la continutat s un tret caracterstic d'aquesta poca, hi podem trobar alguns elements diferencials que, a ms, tindrien conseqncies de llarg
abast. Sembla, doncs, que va ser a l'entorn del 1500 quan les ciutats europees van comenar a seguir l'exemple ms antic d'algunes ciutats italianes i es
comenaren a preocupar no noms per la distribuci en un mercat intern. A
aquest efecte es van plantejar dues estratgies, o b la compra directa amb fons
pblics o prstecs, o b la delegaci d'aquestes operacions en comerciantsprivats. D'aqu que la ciutat s testimoni a la fi del segle XV i al llarg de la segent
Augment del nombre de

gremis
La ciutat de Barcelona, per
exemple, assistir en el segle
XVI a la multiplicaci del nombre dels seus gremis.
FUOC P08/04527/00779
19
centria de poltiques de subsistncia, sobretot la dels cereals. I les administracions de les ciutats es despleguen per a comprar i dirigir aquesta circulaci i
distribuci, tamb d'impostos. Penseu que a l'poca moderna, aquest tipus de
gesti de recursos esdevindria fonamental en tots els casos d'alta poltica.
s important que relacioneu la recuperaci demogrfica general i especfica al camp amb all que una part de la historiografia modernista ha
anomenat la "revolucidelconsum", inicialment d'una forma tmida
i amb un evident substrat social diferencial.
La recuperaci ha estat interpretada a partir de les teories agraristes de Guy

Bois, que caracteritza les fases d'expansi econmica al camp com a creixement extensiu, reflectit en un augment de la superfcie conreada, amb la qual
cosa augmenta el producte global, i en un augment de la poblaci. Per, al
mateix temps, aix suposa una baixa tendenciosa de la productivitat del treball a causa de molts factors: mediocritat de les terres marginals, retrocs de
la ramaderia, etc. Igualment, quan la producci minva, tamb ho fa la part
del producte susceptible de ser cedida al senyor. D'altres estratgies senyorials
com ara la intensificaci dels drets jurisdiccionals varen provocar alguns aixecaments rurals aixafats amb l'ajut de les tropes reials en connivncia amb la
classe feudal. L'inici d'un gran pacte de poder que arrelaria tamb en el mn
urbcortes.
Ja hem dit que enmig d'aquest panorama el lloc per excellncia per a la cerca
de noves oportunitats semblava, en aparena, la ciutat. Perqu s tamb a la
ciutat des d'on es recorre a la gent del camp a fi d'augmentar la producci,
ja que no podia ser d'una altra manera, perqu no podem parlar d'innovaci
tcnica. Empresaris de la manufactura, principalment txtil, que, com sabeu,
bsicament s l'eix d'aquest tipus de producci, comptaran amb els camperols
homes, dones i nens que treballin a les seves llars a temps parcial durant
els perodes de descans de la feina agrcola. El productor incrementa aix les
seves reserves sense encarir el producte i el camperol pot gaudir de certs estalvis i comprar manufactures d'estil urb. En aquest procs les ciutats vivien
un autntic renaixement. Parallelament, el creixement de les manufactures
necessitava ms recursos financers i va propiciar la consolidaci de nous i vells
bancs i sistemes crediticis. La urbanitzaci del consum converteix les ciutats
en centresfinancers. I, de fet, el desenvolupament financer era la base real
del capitalisme.
3.2. Recuperaci de la crisi i inversions
Cal que aprofundim en els elements clau que descriuen els inicis d'una lenta
recuperaci i que fonamenten les bases del que seria l'edat moderna. El segle
XV ha estat considerat per la historiografia com un temps de recuperaci
econmica, una inversi de la tendncia depressiva que es dna en alguns
El canvista i la seva muller, obra de Quentin

Massys (1466-1530).
El creixement econmic de les ciutats t relaci
amb la seva capacitat d'integraci en xarxes
comercials i financeres de major abast.
FUOC P08/04527/00779
20
llocs a partir del 1380, si b en d'altres es retarda fins a mitjan segle XV. Recuperaci no vol dir eradicaci de les epidmies ni dels cicles de fam, que continuen, per tenen una incidncia molt inferior a la del XIV. Aquesta recuperaci o reconstrucci es fa evident tant en l'mbit agrari com en l'urb, el comercial i l'artesanal.
En l'apartat anterior ja hem tractat de la vessant rural. El comer s l'activitat
econmica que va superar ms b les dificultats dels segles XIV i XV. De fet,
s'ha de parlar de reconversi, de mutaci, d'acceleraci del creixement anterior, per mai de crisi. S que s cert que alguns mercats o determinats productes es van veure afectats per crisis sectorials, per aix no va representar
un enfonsament del comer, sin la substituci d'uns centres econmics per
d'altres, la utilitzaci de noves primeres matries o la invenci de nous sistemes comercials.
Si parlem dels centrescomercialsifinancers, entre el 1300 i el 1450 el predomini s, sens dubte, itali. Les condicions canvien a partir de mitjan segle
XV. La caiguda de l'imperi mongol i l'aven turc van provocar seriosos problemes en el desenvolupament dels intercanvis al Mediterrani oriental, ja que
determinats mercats com els egipcis es van fer poc accessibles fins que les vi-
El domini del Mediterrani

Florncia, Vencia i Gnova,
seguides de Barcelona, controlen la mediterrnia i intervenen
activament a prcticament tot
Europa.
es d'arribada de les espcies es van tancar definitivament. Aquest s un dels

factors que explica la prdua progressiva de la posici dominant dels centres
italians en el comer internacional, si b alguns es van poder desplaar o reconvertir parcialment.
Pel que fa a l'altre pol econmic, Flandes, per mitj del centre de Bruges continua sent al llarg del segle XIV una de les rees comercials septentrionals
ms importants, si b de manera progressiva, al llarg del XV, retrocedeix i s
substitut per Anvers. L'evoluci de la Hansa s en certa manera similar. Aquesta organitzaci, que al segle XIV comprn setanta o vuitanta ciutats, comena
al XV, igual que Bruges, un clar retrocs. La faana atlntica comena a agafar un notable dinamisme, alhora que emergeixen noves potncies a Europa:
Anglaterra i Holanda. Europa es gira cap a l'Atlntic, surt dels seus lmits geogrfics i comena l'exploraci i l'explotaci del mn extraeuropeu. Castella i
Portugal protagonitzen l'expansi europea. Les Canries, les Aores i les illes
Madeira, "descobertes" entre el final del segle XIII i la primera meitat del XIV,
no sn colonitzades fins cent anys ms tard, a la primera meitat del XV. Sn
les primeres fites de l'expansi.
De la mateixa manera, una xarxa que englobava alhora la ciutat i el camp, es
dibuixa a l'entorn del mn dels censos, rendes de les quals vivien, tamb a la
ciutat, tant nobles com burgesos ennoblits o amb nsies d'ennobliment i que
es feien retribuir sobre el treball del camp al qual estaven subjectes una muni
de camperols. Els homes de la ciutat aterren al camp a fer de prestadors dels
camperols necessitats. El crdit privat va ser un mecanisme freqent a l'hora
d'adquirir la propietat de la terra, ats el gran nombre de prestataris camperols
amb escasses possibilitats econmiques que havien de recrrer habitualment
Juan Sebastin Elcano (1486-1526).
FUOC P08/04527/00779
21
a aquells. Immediatament, els drets senyorials que requeien sobre una determinada pea de terra, passaven a ser incorporats pel nou propietari urb, de
manera que la ciutat i, amb aquesta, els nous grups privilegiats, va participar
del manteniment del rgim senyorial. A fi d'assegurar el pagament d'aquests
censos, als inicis de l'edat moderna s'assisteix a una cerca i revisi per part dels
vells i nous propietaris, de documents antics i de vegades perduts que havien
de testimoniar els drets que pesaven sobre la terra i sobre la seva estructura
de la propietat. En alguns casos fins i tot no es dubt a reinventar vells drets
sovint ja caiguts en dess.
Tot plegat, es tractava, com veieu, d'un assetjamentdelmndelaciutatsobreelcamp, una superposici dels seus interessos, que no dubt
a estrnyer novament la massa social camperola.
I s que la vida a la ciutat, la nova vida urbana dels antics propietaris del camp,
requeria noves fonts d'ingressos, destinats al luxe, a l'ostentaci, autntics protagonistes dels inicis lents d'una revolucidelconsum. Dins d'aquest grup es
trobaven tamb les velles oligarquies urbanes, les famlies que havien portat
endavant els rengles del poder municipal els darrers temps de l'poca medieval. Per mimetisme envers la noblesa, van protagonitzar un deler d'ascens social, que abans hem insinuat, del qual se'n fan ress totes les fonts de l'poca.
La nova burgesia, ara en procsd'ennobliment, que no dubtava a plantejarse autntiques estratgies matrimonials a fi d'enllaar amb la noblesa feudal, tamb volia viure noblement i adquirir terres. Ells aterrarien al camp en
qualitat dels nous compradors de la renda rural. Per continuar el seu ascens
social viscut a la ciutat. La historiografia clssica, de la m de l'historiador
Ferran Braudel, va batejar aquest fenomen amb el nom de la "traci de la
burgesia". Amb aquest concepte volia descriure l'aband de l'essncia social
Per aprofundir en el tema de
la "traci de la burgesia" podeu consultar l'obra segent:
Braudel,F. (1976). El Mediterrneo y el mundo mediterrneo en tiempos de Felipe II. Madrid: FCE.
i econmica de la classe burgesa tradicional, nascuda a l'empara de la ciutat

medieval, l'aband de les inversions comercials i capitalistes, pel rendisme de
tipus feudalitzant.
Abans, Henri Pirenne, en el seu estudi com ja hem dit i en bona part ja
superat sobre les ciutats a l'poca medieval, parlava de mecanisme social regulador mitjanant el qual les famlies no perllongarien ms enll de dues o
tres generacions la seva activitat comercial. De fet, ms endavant, fins i tot
les riques ciutats holandeses del segle XVII, considerades bressol del capitalisme, estaven governades per una oligarquia de magistrats rendistes anomenats
regents. Les seves famlies, certament, procedien del mn del comer. Com
tamb les grans famlies del patriciat renaixentista de les ciutats italianes, com
ara Florncia, enriquides pel comer i per les finances. El gran llinatge dels
Si voleu ampliar el tema de
les ciutats medievals, podeu
consultar l'obra segent:
Pirenne,H. (1972). Las ciudades en la Edad Media (ed.
original 1971). Madrid: Alianza Editorial.
FUOC P08/04527/00779
22
Mdici representa aquesta evoluci, que del comer i les finances assoliria el
grau de la noblesa titulada. Ompliren, amb els seus esplndids palaus i jardins,
el centre de la ciutat.
3.3. La vitalitat del comer
La passi per convertir-se en rendista tamb obea al fet que el comer martim
des dels darrers temps es presentava com un tipus d'inversi molt insegura.
A aix s'afegia la pressi turca, la pirateria barbaresca present arreu de la mediterrnia i en increment un cop els turcs otomans van assetjar i conquerir
la ciutat de Constantinoble el 1453, altrament considerada la fita que marca
una nova poca per les conseqncies que tindria en el pla de la poltica internacional.
La propietat de la terra, en canvi, era una activitat segura, rendible i prestigiosa. Per el grup de la burgesia, com tamb la noblesa, es trobava internament molt jerarquitzat. No pas tota la burgesia es va trobar en condicions de
provar aquesta opci. Deixant de banda aquells que s'ennobliren, per dessota
hi havia un gruix que es dedicava al mn dels intercanvis. Intercanvis de
diversos tipus, tamb intercanvi de producci dins aquest eix tan important
i vigors entre la ciutat i el camp. I sens dubte amb l'obertura dels mercats
ultramarins, arran de la descoberta de nous territoris, la producci necessriament augmentaria. Per tot plegat, la banca, i alguns instruments com ara les
lletres de canvi, experimentaria canvis importants a partir del segle XVI. Molts
dels bancs, per, de l'Europa occidental havien estat creats a l'poca medieval,
per obra de particulars que prestaren diners als governs a canvi d'interessos i
privilegis. Aquest fenomen ja va tenir lloc a la Itlia del segle XIII.
Els centres que es van trobar amb les millors condicions per a adaptar-se a
aquests nous mercats tamb van ser els mateixos que disposaven d'una vida
econmica urbana renovada, amb noves pautes de consum, Holanda i Anglaterra. Van ser impulsores del comermartimagranescala. Aquest comer
estava organitzat o b d'una manera monopolstica, o b d'una manera lliure.
Un comer que, malgrat les dificultats per mar i altres inseguretats, encara era
ms atractiu per a la burgesia que no pas el mn dels intercanvis locals per
terra, escassament transitable. I, a ms, fomentava l'ascens social. Del primer
cas naixeria el mercantilisme, caracterstic de la poltica econmica del segle
XVII. La ciutat d'Amsterdam excelleix com a model de desenvolupament del
comer martim. All es concentraven els intercanvis continentals i ultramarins. Al seu torn era una ciutat magatzem, centre de contractaci de flotes
mercantils i centre de les operacions financeres. I un cop ms, els comerciants
que gaudirien de ms prosperitat aviat pogueren parcialment o totalment retirar-se de l'activitat i operar mitjanant agents borsaris.
La vitalitat dels ports
En el marc d'aquest model de ciutat, on la mobilitat hi s tan present, s'anaren projectant
els viatges i descobriments de mons llunyans. Aquestes ciutats creixen sovint a l'empara
Amsterdam.
FUOC P08/04527/00779
23
de la vitalitat dels ports, que s'omplen de notcies, de sons i olors canviats, de diversitat
i d'embarcacions a la cerca de nous camins i rutes.
FUOC P08/04527/00779
24
4. La ciutat de les cultures: una nova civilitat
4.1. Caracterstiques generals

Si hi ha un element on es fa evident el canvi en la concepci de la ciutat, aquest
t relaci amb el desenvolupamentd'unanovacivilitat, que segons certa
historiografia es va deure en bona part a la lluita per un rgim de llibertats
que van protagonitzar els municipis urbans des de la fi de l'poca medieval.
A. Tenenti, en un treball clssic, relacionava l'emergncia d'una nova cultura
amb les exigncies intellectuals, i tamb espirituals, dels mercaders enriquits
Per aprofundir en el tema del
desenvolupament de la nova civilitat podeu llegir l'obra
segent: Tenenti,A. (1985).
La formacin del mundo moderno. Barcelona: Crtica.
pel comer i els seus anhels de promocisocial.

Certament, els nivells d'alfabetitzaci augmenten en aquest perode. Per encara ens movem amb uns ndexs nfims i que no afecten tota la poblaci. Va
ser noms una minoria la que va assabentar-se de la mutaci del sistema de
coneixement que anomenem humanisme. I a ms, la impremta va topar amb
noves limitacions, la censura, que retard i imped les possibilitats de circulaci, sobretot des del moment imperant de l'ortodxiareligiosa i dels estats
confessionals que la ruptura de la cristiandat provocaria d'en del segle XVI.
Abans, per, d'aquesta ruptura, cal subratllar novament com la ciutat esdev
mirall dels seus propis progressos, de la m de la tcnica de la impremta, que
inspira invents, reflexions i arts, malgrat els reptes que hauria de superar.
En qualsevol cas, l'evoluci poltica de les ascendents estructures de poder encaminades a la consolidaci dels estats autoritaris i les seves necessitats com ara la configuraci d'una extensa burocrcia de lletrats,
aix com la crisi eclesistica, van constituir l'impuls definitiu d'aquesta
nova civilitat.
4.2. El model urb de la civilitat moderna
En qu consisteix la novacivilitat? Ha estat definida com un compendi cultural i social, de saber parlar, escriure i estar, s un aband del valor de la fortalesa fsica i de l'exclusivitat de l'honor de la sang que, en
canvi, havien constitut els valors centrals de la vella noblesa als temps
medievals.
Johannes Gutenberg (1398-1468).
FUOC P08/04527/00779
25
Els historiadors Norbert Elias i Johan Huizinga en van parlar en sengles treballs. Tanmateix, respecte d'aquest darrer punt el mn de les corts i la provisi dels alts crrecs seguir sent procliu a afavorir la condici de naixement i
consolidar una xarxa de poderclientelar en mans de l'alta noblesa. Encara
ms, la funcionalitat dels clientelismes, base dels nous estats, incorporarien en
una mateixa xarxa de lleialtats tant nobles com ascendits a la noblesa, per
en la major part dels casos aquestes xarxes estarien encapalades i d'alguna
manera dirigides pel membre del llinatge ms antic. Al cap i a la fi, encara
durant segles la noblesa continuaria al capdamunt de l'escala social i seria el
Lectures recomanades
Per ampliar el tema de la nova civilitat podeu llegir les
obres segents:
Elias,N. (1982). La sociedad
cortesana. Mxico: Fondo de
Cultura Econmica.
Huizinga,J. (2004). El otoo
de la edad media (ed. original
1923). Madrid: Alianza Editorial.
mirall per a la resta de la societat.

Cal relacionar aqu el naixement del moviment intellectual de l'humanisme.
En el si d'aquella societat a les portes de la modernitat, entre els segles XIV i
XV, alguns cercles urbans avanaven cap a un renovat inters per les lletres, les
cincies i les arts. La proliferaci de petites corts aristocrtiques i corts reials
que anirien desenvolupant-se en els temps esdevenidors, hi van influir molt
en la seva consolidaci. La nova cultura no emanava del mn universitari, que
romania anquilosat en el saber escolstic tradicional. Un saber que no responia als interrogants sobre l'obertura d'horitzons del mn o una nova manera
d'exercir i conservar el poder. La nova cultura, altrament, es difondria en cercles cortesans i acadmies, i de la m d'aquesta mena d'institucions socials i
culturals romandria al llarg dels segles moderns fins a la Illustraci.
L'essncia de la nova cultura s fonamentalment urbana, la ciutat s

l'espai que la veu nixer, a diferncia de determinats moviments precedents que basaren la seva inspiraci en la fugida de l'entorn immediat.
L'espaiurb es configurava com l'ideal de la nova civilitat. Tota novetat, les modes, fluen a la ciutat.
L'humanisme s essencialment urb. La ciutat es fa tamb ms habitable i a la

mida de l'home. La catedral i els palaus de les jerarquies eclesistiques ja no
sn l'nic centre de la seva vida social, sin que s'omple de palaus de nous
rics i nobles que han optat per la ciutat i es construeixen places i altres obres
pbliques on van a parar diners provinents d'inversions de les noves rutes
comercials. L'art i la cultura sn smbolsdepoder i de dignitat social i sn
sobretot referents per a veure i ser vistos. Qui es trobava al cim de l'escala social
ja no volia viure recls en un castell allunyat, sin que t una clara voluntat
de participar en l'escenari de la ciutat.
A poc a poc es va establint la idea que viure com un ciutad s gaudir d'un
estildevida i de fer privilegiat, molt proper a la noblesa, distingit, dispendis
i culte. Dibuixa la figura del cortes que analitzem en l'apartat segent. A llarg
termini, si aquesta s la condici de la ciutadania que es va consolidant amb el
Palau Farnese (Roma).
FUOC P08/04527/00779
26
Renaixement i que perdurar al llarg dels segles segents, no s estrany, doncs,

que a l'alada de les revolucions liberals s'hagus de defensar una noci ms
oberta que inclogus una representaci social ms gran.
Sn molts, per, els elementsheretats de la cultura tradicional dins d'aquesta
noci de civilitat. La nova civilitat s supersticiosa, viu amb una constant
presncia de la mort, creu en les bruixes i en la mgia o l'esoterisme, s sagrada
i pagana alhora i celebra les seves festes seguint el calendari estacional i les
omnipresents referncies religioses. Tots aquests sn elements socialment comuns, sense diferncies de classe, tan propis de les classes privilegiades com
de les classes populars; tant ho sn del camp, com de la ciutat.
El projecte de l'humanisme, l'escissi del pensament de la ra respecte de
l'ordre sobrenatural, no reeixir amb xit fins al segle XVIII. Els historiadors
de les mentalitats han valorat la importncia de les permanncies i la immobilitat que van definir les estructures elementals de l'imaginari. Certament les
mentalitatscollectives, de rerefons molt religis, on les distncies entre els
fets naturals i els sobrenaturals gaireb eren imperceptibles, eren fora resistents als canvis.
Tampoc no podem deixar de banda que al principi de l'edat moderna

la nova civilitat viu immersa en una altra realitat imperant, la comunitat, el sentit de famlia o llinatge, la parrquia o la confraria. Aquestes
cllules bsiques de l'organitzaci social tenien unes arrels antropolgiques ben profundes en el temps.
En el seu origen podien haver estat la resposta necessria a la solidaritat entre

les comunitats, per a l'aprofitament del medi natural i del treball, per a la
defensa i la supervivncia. El tema de les relquies i el trfic de les indulgncies
desencadenaren les grans disputes i contradiccions a la fi del segle XV, abans
que ho fes de manera ms rupturista el reformador Luter, i constituen part de
les sensibilitats populars ms arrelades. Tant a la ciutat com al camp, aquestes
realitats constitueixen els poders ms directes i vius sobre l'individu, home i
dona. Aleshores el que avui entendrem com a espai de la privacitat gaireb s
inexistent i s'omple de la intervenci continuada i persistent de les realitats
que acabem d'indicar.
A poc a poc, per, la nova civilitat comena a valorar el paper de l'individu
independentment de la comunitat venal, familiar o parroquial. Els humanistes certament insistiren en el plaer de retirar-se a l'estudi privat i llegir o escriure. Alguns habitatges de la burgesia comencen a respondre a aquestes noves
necessitats i van edificant interiors amb cambres ben diferenciades.
Les bruixes
Els primers manuals sobre la
bruixeria pertanyen al segle XV
i el ms gran procs de persecuci es va desplegar de forma
indiscriminada als segles XVI i
XVII.
FUOC P08/04527/00779
27
Al costat d'aquesta realitat, sobrevisqueren al llarg dels segles multitud de costums locals que malgrat els canvis de l'era moderna, i malgrat la lluita per
la uniformitzaci que la caracteritzar, aconseguirien mantenir-se al marge.
Aquest tret que acabem d'indicar, la lluita dels poders, civils i eclesistics, per
la uniformitzaci, que evidentment va ultrapassar la barrera de la ciutat, per
que va nixer bviament en el si de la ciutat seu d'aquests poders, s molt
important. I des d'aquest concepte, podem entendre un altre interrogant que
caracteritza la nova civilitat, la separaci de la cultura d'elit i de la cultura
popular. La primera, oficial, una cultura ordenada; la segona, la que escapa
d'aquest control. El lent per efectiu procs de secularitzaci, des del moment
que els estats autoritaris comprengueren que calia ordenar al seu inters els
costums, implicava autonomia i l'autonomia, diferenciaci entre sengles maneres de concebre la cultura.
4.3. Cultura popular i cultura d'elits
La historiografia tradicional havia assenyalat l'espai urb com el lloc on

es desenvolupa el procs de separaci entre la cultura popular i la cultura de les elits. Els mateixos intellectuals que anomenem humanistes
van treballar a fons per denigrar com a ignorants tots aquells comportaments que escapaven de l'aculturaci.
Estudis recents, sobretot de Peter Burke o Roger Chartier, han demostrat les
mtues concomitncies, que continuaran essent vigents a la ciutat. Es tracta
d'un debat encara obert. Perqu l'oralitat, la conversa i la memria sn elements comuns i es mantenen inalterables. Tamb el serm catequtic. La rellevncia de la imatge, com a llenguatge de poder, aculturador, mostra igualment un altre element com intelligible i necessari per a uns i altres pertanyents a tot estament social. En qualsevol cas, s la ciutat el marc on es resolen
aquestes qestions. En lnies generals, la nova escala de valors, el discurs de la
dignitat humana, l'ascens de l'individualisme, hi van tenir lloc.
Per ampliar el tema de la separaci entre cultura de les elits y cultura popular consulteu
les obres segents:
Burke,P. (1991). La cultura popular en la Edad Moderna (ed. original 1971). Madrid: Alianza
Editorial.
Chartier,R. (1993). Libros, lecturas y lectores en la Edad Moderna (ed. orginal 1983). Madrid:
Alianza Editorial.
En aquesta escala de valors que anomenem nova civilitat, on la centralitat passa per l'individu, neix una reflexi i un debat religis que conduir definitivament a la reforma de l'Esglsia. Enrere romandran els temps en qu per renovar l'esperit eclesistic s'optava per fugir del mn, escapar de la ciutat i amagar-se en la profunditat del bosc. A partir del Renaixement, des del mn urb
es llencen un seguit de predicadors a reclamar la necessitat d'una renovaci
La perduraci dels
costums antics
Picard, un escriptor del segle
XVII, en una obra sobre costums, arribava a sumar-ne centenars amb rituals bn diferenciats.
FUOC P08/04527/00779
28
ntima en les formes de religiositat i de pietat. Es multipliquen les confraries. Es multiplica la incorporaci dels laics a la reflexi. A la ciutat residien
cercles de beates, intellectuals, cortesans que es van plantejar la renovaci
del'espiritualitat, envers un to ms intimista, desmonopolitzada de l'ordre
clerical.
En aquesta lnia s'inscriuen les persecucions dels illuminats al segle XVI. I, en
especial a les ciutats de l'Europa catlica, desprs del Concili de Trento el 1564,
les ciutats s'ompliran d'esglsies i de convents, tot conformant una imatge sacra omnipresent, que es complementava amb la profusi de processons religioses que omplien el calendari festiu i recorrien tots els racons de la ciutat en un
intent d'ordenaci invisible i espiritual de la ciutat. La imatge sacralitzada de
les ciutats, encara als temps moderns com als precedents, es completava amb
l'existncia d'espais sagrats que gaudien de fur especial, on qui fugia del pes de
la justcia, hi podia reclamar un cert dret d'asil, espais vinculats a parrquies.
FUOC P08/04527/00779
29
5. La ciutat dels espais propis: el naixement de la

intimitat
En aquesta ordenaci de la ciutat, si fem un viatge a l'interior dels habitatges,

de les cases i palaus que l'adornen i, en particular, d'aquells que han estat
construts per una nova classe de poder delerosa de manifestar pblicament
la seva posici ja lluny del mn retirat dels castells i tamb lluny de l'origen
social per al cas dels ascendits, trobem tamb indicis d'un important canvi en
les mentalitats.
A la fi de l'poca medieval i, ms encara, en temps del Renaixement, les classes benestants, ms alfabetitzades, sn conscients de la necessitat de disposar
en els seus habitatges d'espaispropis. Segons de quins nivells socials parlem,
aquests espais propis ho sn per als homes per tamb per a les dones. Les
seves biblioteques, com demostren els estudis realitzats a partir dels inventaris post mortem o dels inventaris d'herncia, s'omplen de llibres que les noves
tcniques de la impremta han aconseguit de difondre. L'encariment dels preus
dels llibres els converteixen en un b de luxe destinat a les distingides biblioteques de les elits socials.
Per la cultura renaixentista tamb lloa la vida activa, i a la lectura
l'acompanya l'escriptura. Els patricis de les ciutats de la Itlia del Renaixement
s'aficionen a escriure les seves prpies autobiografies familiars, les anomenades ricordanze, els continguts de les quals en matria d'histria de la vida quotidiana han servit tant als historiadors. Elits d'altres territoris tamb seguiren
aquest exemple, tot i que en menor mesura. Les elits d'aquella Itlia diversa,
que recentment havien sorgit d'aferrissades lluites socials pel control del poder
municipal i el seu tancament necessitaven recursos per a legitimar la conversi
d'aquests centres en grans ciutats estat esdevingudes en principats autoritaris. Les autobiografies familiars esmentades presentaven aix els llinatges dels
seus autors com els elegits per la providncia per a portar endavant els rengles
d'aquells poders urbans i territorials. Fenmens similars de tancament dels governs urbans s'estengueren a la tardor dels temps medievals arreu d'Europa. I
a aquest tancament l'acompanyava una poltica de legitimaci que, en el vessant pblic, va fomentar els diversos programes decoratius que van omplir les
ciutats i, en el vessant ms privat, si s possible establir aquesta difcil distinci
a l'inici dels temps moderns, el conreu de les autobiografies familiars.
FUOC P08/04527/00779
30
En qualsevol cas, veiem la ciutat com el marc idoni per al sorgiment

d'un inters renovat per la cerca del mn interior, els orgens personals
i familiars, la lectura. Tot plegat, aquestes activitats, en direm privades
amb incidncia per d'inters pblic, gaudeixen d'un lloc privilegiat a
dins dels habitatges que abans esmentvem, l'estudi.
A l'estudi, les elits tamb hi arxiven i guarden tota la documentaci constitutiva dels seus bns i ttols de propietat. El carcter mixt de la cultura de l'poca,
la barreja entre els elements sagrats i els profans, ens mostren tamb estudis i
biblioteques on hi havia tant llibres o manuscrits com relquies i obres d'art.
Els espais contribueixen a la construcci de les relacions socials i culturals.
L'estudi no era l'nic lloc. Altres estances eren utilitzades a fi de llegir davant
un pblic familiar, ats que la transmissioral continuar essent encara molt
important. La memria, l'oralitat, la conversa constitueixen formes diverses
de la cultura en tots els estaments socials. A la lectura silenciosa, l'acompanya
la lectura familiar. En els darrers temps, la historiografia ha mostrat un inters
especial per la histria de la lectura i de l'escriptura, i ha deixat conclusions rellevants, moltes de la m de l'historiador Roger Chartier. En aquest sentit, s'ha
parlat de la frontera entre l'analfabetisme radical i el procs d'alfabetitzaci.
I, la ciutat, un altre cop, en les seves diferents dimensions demogrfiques, s
l'escenari predilecte d'anlisi historiogrfica.
La cultura al mn rural
La ciutat marca una enorme distncia amb el mn rural en aquest aspecte. Aquesta distncia a favor d'aquella ha estat estudiada a partir de la quantificaci dels llibres de les biblioteques privades. En el cas de les biblioteques de les llars rurals, sembla que la possessi
de llibres que deixen constncia els inventaris post mortem no supera un 3%.
A la ciutat, l'universesttic, tal com la historiografia ha definit les mentalitats de l'poca moderna, s flexibilitza i s ms sensible al canvi. La ciutat s
teatre d'operacions de l'ascens de la privacitat i de la intimitat, valors que esdevindran fonamentals en endavant. La societat que arriba a l'edat moderna
t un profund i arrelat sentit de comunitat oberta, on els vincles de parentiu i de venatge es troben al bell mig de les decisions i estratgies de la vida
quotidiana. En el mn rural aquests vincles es deixaven sentir ms. Tot plegat
constituen forces comunitries de protecci i reproducci social.
En l'mbit de la ciutat tamb gaudirien de la mateixa empremta aquests vincles socials, i es mantingueren amb total vigor al llarg dels segles, tanmateix
convisqueren amb ms facilitat amb els canvis indicats abans, l'ascens de la
intimitat i la privacitat. Podem fondre aquests dos conceptes amb un de sol:
l'ascensdel'individualisme. Tamb la famlia lentament va concentrant les
seves decisions al voltant de la unitat conjugal i esvaint la influncia del llinatge global, i s la ciutat l'entorn ideal d'aquests canvis. La renovaci cultural
Trobareu ms informaci sobre la histria de la lectura
y l'escriptura en la segent
obra:
Chartier,R. (1993). Libros,
lecturas y lectores en la Edad
Moderna (ed. orginal 1983).
Madrid: Alianza Editorial.
FUOC P08/04527/00779
31
que el fet urb comport, la proximitat de les institucions de govern, de les

corts reials o principesques que mostren l'ascens de l'espai pblic, va parallel
al seu contrapunt, l'espai individual.
FUOC P08/04527/00779
32
6. La ciutat de les corts i dels parlaments: com l'estat

dialoga amb la ciutat
Com ja s'ha indicat, apareix un nou model de comportament, de viure,

d'expressar i conixer, que s'anir consolidant al llarg de l'poca moderna, on
el centre de l'existncia era l'home, el control dels seus impulsos, i que crea
les bases de l'humanisme.
En el pla poltic, aix va tenir molt a veure i es va poder desplegar grcies a
l'existncia d'esplndides corts sorgides a l'escalf dels naixents estats moderns.
I no solament d'estats territorials sin de petites ciutats estat. Aquestes corts
tenen un emplaament per excellncia, la ciutat. Un cop ms, s la ciutat, el
centre impulsor de les noves formes del poder poltic. Els petits per progressius canvis poltics necessitaven des de bon principi d'uns referents legitimadors. Aquests referents es trobarien a la ciutat, on la burocrcia hi feia presncia com mai, on els programes iconogrfics de governants, prnceps i reis
gaudien dels millors escenaris.
6.1. La renovaci del saber i les seves implicacions poltiques
Les ciutats cortesanes, com a pioneres, per tamb altres ciutats de

menor entitat a imitaci d'aquelles, constituren el terreny idoni per
al naixement d'unes formes diferents de relacionar-se entre si la classe
dirigent. Els clssics estudis de Norbert Elias ja van insistir en aquest
aspecte.
Amb el temps s'acabaria parlant del cortes. Ben entrada ja l'poca moderna,
sorgirien arreu fins i tot manuals per a definir i orientar aquells que volguessin
ensinistrar-se en aquesta prctica que era alhora social, poltica i cultural. Tindreu ocasi d'aprofundir sobre aquesta qesti en un altre mdul. Ens referim
Podeu trobar ms informaci
sobre la societat cortesana en
l'obra segent:
Elias,N. (1982). La sociedad
cortesana. Mxico: Fondo de
Cultura Econmica.
Vegeu tamb
Vegeu el mdul "El feudalisme
europeu desprs de la crisi medieval" d'aquesta assignatura.
a l'obra, entre d'altres, de Baldasare di Castiglione, titulada precisament El cortes, i que ha estat estudiada recentment per l'historiador Peter Burke. Va ser
publicada als anys vint del segle XVI i aviat seria traduda a d'altres llenges,
com ara el catal, en aquest cas per Joan Bosc. La presncia de les corts i de les
principals institucions de poder poltic a la ciutat, amb afany centralitzador,
que s una de les caracterstiques a qu aspira aleshores tot estat modern, va
ser prou motiu per a constituir un poders focus d'atracci per a molta gent,
i en especial per a l'aristocrcia, que abandonava aix la retirada vida dels castells. A la ciutat es crearien seminaris, collegis i acadmies especialitzades per
a formar els fills dels nobles. A les ciutats, en el seu conjunt, es crearen tamb
imaginriament xarxes d'una gran educaci nobiliria, que en alguns llocs, en
Per conixer ms detalls sobre El cortes podeu llegir
l'obra segent:
Burke,P. (1998). Los avatares de El Cortesano. Barcelona.
Gedisa.
FUOC P08/04527/00779
33
concret el nord i centre europeus, rebia el nom del gran tour, i consistia en la
realitzaci d'un viatge en el decurs de diversos anys que completava la formaci global de les elits.
Amb tot, l'inaturable procs d'urbanitzaci que t lloc al llarg de l'poca moderna, no es pot deslligar de les lluites que els municipis de la fi de l'poca
baixmedieval van escometre per tal d'implantar-hi uns rgims de llibertat on
la participaci social s'obrs a nous estaments. En alguns llocs, aquesta lluita
ha estat descrita com una espcie de revoluci gremial que enfort el paper
dels artesans als consells municipals. Certament algunes corporacions gremials gaudiren d'eficcia representativa mitjanant l'exercici temporal de crrecs
de govern. L'atracci per la ciutat, que, com veieu, es pot descriure com un fenomen de dimensions variades, que comprenen des de la poltica a la cultura,
sens dubte gaudia, en l'inconscient collectiu, d'un escenari que representava
la llibertat. Aviat, per, les lluites urbanes de l'poca baixmedieval tindrien un
vencedor, la burgesia, que copava la major part dels crrecs de govern municipal i els principals negocis que incloen una alta participaci en el sistema
de crdits, els censos.
A l'inici del segle XVI es van patir encara algunes revoltes urbanes amb una
certa orientaci antiprivilegiada, que van confirmar el seu fracs, impotents
davant l'ascens dels nous estats i de la classe social que donava suport a aquests
i que els necessitava. Ser aquella elit de poder, el patriciat, identificada amb
diferents noms, ciutadania honrada, burgesia honrada, la protagonista de les
noves ciutats. Per no pas a soles. En temps de les velles lluitesurbanes ja es va
adonar que li calia uns aliats. I els va anar a buscar. En part, les collaboracions
amb les incipients cases regnats obeeix a aquesta estratgia social i de poder.
Del resultat d'aquesta aliana resultaria, al llarg de l'poca moderna, un gaireb
total procs de tancament i elititzaci als governs municipals. Aquests aliats
serien els nobles que abandonaven el camp i que hem anat veient circular en
els apartats anteriors.
Ensems amb l'afany de posseir una nova cultura, una cultura lletrada, alfabetitzar-se, posseir coneixements de llenges clssiques com a ideal d'un nou saber,
els stvdia humanitatis, una petita per molt significativa part de la societat urbana experimenta un deler de promoci social que pot definir-se com a procs
d'ennobliment. Es tractava de la vella burgesia urbana. A les ciutats mercantils d'Itlia, o a les dels Pasos Baixos, o d'altres que tamb van excellir com
a centres comercials a Alemanya, com ara Augsburg o Nuremberg, hi va tenir
lloc aquest procs en temps del Renaixement. Els processos d'urbanitzaci de
la noblesa i ascens de la burgesia tindrien el seu colof a la fi del segle XVI i
van ser paradigma com a totes les ciutats d'Europa.
FUOC P08/04527/00779
34
6.2. Pacte d'elits i cultura de poder

De la relaci a la ciutat entre la burgesia enriquida i la vella noblesa urbanitzada, sorgiria un pacte de poder i l'aparici d'una classe que retindria amb xit
a les seves mans i a dins de les seves famlies i llinatges el control de la ciutat. Aquestes cooperacions nasqueren arran del segle XI. Per calia esperar al
perode lgid de la crisi del camp per a constatar-ne la consolidaci. Des del
moment que les corts reials s'installaren definitivament a la ciutat i esdevingueren sedentries, procs propi de la fi de l'poca medieval i l'inici de l'era
moderna, aquest pacte de poder va arribar a les seves ltimes conseqncies i
es va traslladar al mateix ambient cortes. Malgrat aquest pacte de poder, es va
mantenir l'essncia diversa a dins de la noblesa, tan diversa quant a la riquesa
i quant al poder. Fins al punt que, en el segle XVII, es va viure a Europa un
debat poltic i de prestigi que contraposava la noblesadesang enfront de la
noblesadelletres, la noblesa de toga francesa, ascendida merc a l'exercici
de govern i la compra de crrecs, cada vegada ms extensa aix que els nous
estats es veien necessitats de molts diners per a finanar sobretot les inacabables guerres internacionals.
La lluita per diferenciar-se entre si arrib en alguns casos a l'extrem
d'encarregar recerques genealgiques que demostressin els autntics orgens,
que alguns no dubtaren a ocultar i tergiversar. El debat estava destinat a continuar fins al Segle de les Llums, quan el triomf del pensament racionalista
va anteposar, si ms no en el pla teric, la importncia del mrit i la seva aliada, la ra, per sobre de la sang. Per en aquests moments el cert s que una
bona part de la noblesa titulada gaudeix d'una excellent preparaci lletrada
i parallelament una important muni de burcrates han estat premiats amb
rellevants privilegis atorgats per les monarquies regnants.
6.3. Ciutat, burocrcia i finances
La ciutat de les corts s tamb la ciutat de les finances, la del desenvolupament de nous bancs que amb el temps sostindran les empreses
colonials dels futurs estats convertits en imperis. La ciutat s ara testimoni, igual que al segle X ho van ser els castells, de la prosperitat de
les grans famlies de negocis, llinatges ennoblits. El seu suport i lleialtat
eren recompensats amb crrecs, honors i ttols.
Les necessitats de les corts, dels nous estats, impulsen aix el desenvolupament de les noves professions, que van crixer en nombre per tamb en
possibilitats de promoci. Molts professionals, sobretot juristes, servien a
l'administraci de justcia. Es tractava de fills de burgesos enriquits. Es tractava
tamb dels fills menors o secundognits de la noblesa de sang, que eren exclosos de les herncies patrimonials en un mn que lluitava per mantenir els
seus bns en unes soles mans a fi de no dispersar-los i conservar generaci rere
FUOC P08/04527/00779
35
generaci el prestigi del llinatge i dels seus antecessors. La pauta comuna de

comportament s que els fills marginats de l'herncia patrimonial, destinada
al primognit en la major part dels casos, eren "expulsats" econmicament de
la casa familiar a fi d'accedir a la universitat i ms tard a l'administraci. En
aquest sentit, les estructures familiars van afavorir la reconversi cultural de
la noblesa. A poc a poc, el canvi en les mentalitats nobiliries i l'impacte de
l'acortesanament s tan gran, que trobarem nobles hereus de grans patrimonis
complint alhora amb tasques d'alt govern.
De tota manera, a la fi de l'poca medieval ells mateixos ja formaven part
dels consells reials amb atribucions consultives. La gesti dels bns patrimonials que aquells ja no podien assumir directament esdevindria aix, per als
lletrats d'origen social inferior, una sortida professional molt ben considerada.
El creixementdelaburocrcia va obrir aquestes possibilitats a una noblesa
inicialment marginada i descollocada, vctima d'una vida ociosa i totalment
improductiva.
6.4. La ciutat i el teatre del poder
Aquestes ciutats cortesanes aviat es configurarien, doncs, com a ciutats

burocrtiques. La burocrcia, els agents del prncep o del rei, simbolitzaven l'autoritat del nou estat. Les institucions pbliques es desplegaven de la mateixa manera que creixia numricament el seu personal.
Es faria evident, a poc a poc, la diferncia, la distncia i la reconceptualitzaci entre espai privat i espai pblic, una de les principals fites de
l'poca moderna, esdevinguda en primer terme en l'mbit urb.
La burocrcia alimentava una litrgia cortesana que, amb efectes escenogrfics, s'havia de visualitzar per tots els racons de la ciutat, especialment els ms
viscuts i transitats. La ciutat era el gran teatre de la manifestaci del poder
dels prnceps i monarques. Els relats dels viatgers i dels ambaixadors, com ara
l'itali Guicciardini, ens donen constncia. A cap governant se li va escapar
aquesta potencialitat, tant la de l'escenografia poltica, com Ia de la importncia de la ciutat com el seu escenari. L'historiador Peter Burke va marcar una
lnia de treball sobre aquest tema a partir de la seva important anlisi sobre la
figura de Llus XIV al Pars del segle XVII. I era tamb el cas dels principats de
Polnia i Moscvia, on la persona del rei es presentava davant el seu pblic
urb envoltada d'or i a la manera oriental, ornamentaci que impressionava
ms els assistents.
A l'Europa occidental el ritual cortes combin elements de la tradici cavalleresca amb les aportacions de la cultura humanista. La iconografia del poder embellia alhora l'espai urb. No debades, el pensament de l'humanisme
del segle XV i XVI tamb compt amb una vessant urbanista, especialment
interessada per les construccions civils que permeteren augmentar el nombre
Francesco Guicciardini
El desenvolupament de les ambaixades mostra
la faceta poltica i teatral de les Corts.
FUOC P08/04527/00779
36
d'aquests monuments arreu de la ciutat. De tot aquest conjunt escenogrfic

en van ser pioneres les ciutats italianes del Renaixement i va experimentar el
seu mxim esplendor a l'poca del Barroc, ja entrada la centria del XVII.
6.5. La ciutat i l'estat
Tamb podem definir la ciutat com l'espai on t lloc una altra forma
Podeu trobar ms informaci sobre aquesta lnea de treball de Peter Burke en l'obra
segent:
Burke,P. (1991). La cultura
popular en la Edad Moderna
(ed. original 1971). Madrid:
Alianza Editorial.
de relaci entre el poder i els sbdits: el paternalisme i el pactisme,

ambds considerats virtuts que legitimaren el mateix concepte de sobirania al llarg de l'edat moderna a ms de l'argument religis i de la
tradici.
En el primer cas trobem les continuades entrades i visites reials, per terra i
per mar quan es tractava d'una ciutat amb port, i que tenien, en l'acte del
trasps del recinte emmurallat i l'accs a l'interior de la ciutat, tot un smbol
d'agermanament, de fusi, entre el governant i el poble. En el segon cas, l'estat
dialoga, escolta, els seus sbdits, perqu vol demostrar certa sensibilitat amb
les llibertats del pas, ja que per sobre de les aspiracionscentralistesimonopolistes l'absolutisme pur no va ser tan possible almenys fins al segle XVII. Per
aquesta ra, el debat historiogrfic fa no gaires anys va decidir que el concepte
ms realista per definir aquests nous entramats de poder era el d'estats compostos o monarquies compostes. La defensa de les llibertats i corpus constitucionals dels territoris que integraven aquests estats es va convertir en requisit per
a ser-hi reconeguts i aquesta legitimitat era sancionada en reunions de corts,
estats generals o provincials i parlaments, institucions d'origen baixmedieval.
Les ciutats escollides es preparaven i vestien per a tan solemne acte cada vegada que accedia al tron un nou governant. Corts i parlaments reunien en el seu
si els representants ms significatius del mn urb o urbanitzat. No hi havia
gaireb cap representaci d'aquells que vivien enquadrats al camp, el camperolat. Noms a Sucia la Dieta incorporava els quatre estaments o braos, entre
els quals hi havia el camperolat benestant. En canvi, s que hi eren presents els
grans propietaris rurals, per que des de l'inici de l'edat moderna ja gaudien
d'importants vincles, econmics, familiars, amb les ciutats.
Sobre el tema dels estats
compostos o monarquies
compostes podeu consultar
l'obra segent:
Rusell,C.;Gallego,I.A.
(1996). Las monarquas del
Antiguo Rgimen. Monarquas
compuestas? Madrid: UCM.
Editorial Complutense.
FUOC P08/04527/00779
37
En aquesta relaci de pacte poltic entre la ciutat i els governants des de l'inici
de l'edat moderna, cal dir, tanmateix, que hi romania una slida tradici
d'origen medieval. Les oligarquies urbanes havien gaudit d'importants atribucions al llarg dels darrers segles medievals. Monopolitzaren poder i riquesa al
voltant del seu hinterland rural. Impostos i altres prerogatives eren discutits en
seu parlamentria amb els reis o prnceps. Per si aquest tipus d'autonomia
local va decaure davant l'aven, ms lent en alguns casos per sempre inaturable, dels estats centralitzadors, les assemblees representatives que reunien les
forces socials que es movien principalment al mn urb on es concentraven
els seus interessos, no tan sols van resistir sin guanyar la batalla revolucionria a l'absolutisme.
Vegeu tamb
Vegeu el cas de les revolucions
angleses, com a exemple paradigmtic, al mdul "El feudalisme europeu desprs de la crisi
medieval" d'aquesta assignatura.
FUOC P08/04527/00779
38
7. La ciutat de les dones: reescriure sobre la

ciutadania
El fenomen de la urbanitzaci va portar com a conseqncia

l'experimentaci de nous espais convivencials, familiars, productius,
poltics. Va permetre tamb redefinir el concepte d'espai privat i d'espai
pblic, les seves interrelacions, que portaria a llarg termini a la seva definitiva escissi. Una altra de les conseqncies va tenir lloc en l'mbit
de la reflexi sobre el paper de les dones en l'esfera pblica, aleshores
prohibida.
La querella de les dones

Aqusta reflexi sobre el paper de les dones a l'esfera pblica ha passat a la histria amb el
nom de la "querelladelesdones", de carcter reivindicatiu des de la perspectiva femenina i amb un to marcadament desigualitari des de la perspectiva de l'ortodxia religiosa
i poltica.
En temps del Renaixement, la ciutat constitueix un espai per a reflexionar. Al

camp, les dones intervenen en les tasques agrcoles i tamb en altres activitats
que serveixen com a complement per a les seves economies familiars, com ara
la manufactura, amb la mateixa intensitat amb qu ho fan els homes. A la
ciutat ho feien tamb al costat d'altres membres de la famlia, en el marc de
la producci artesanal. Per la ciutat del Renaixement reinventa la persona,
impulsa el reconeixement de la seva intimitat, de la necessitat de disposar d'un
espai propi, que per a qui s'ho pugui permetre, aquest espai ser l'estudi. Algunes dones alfabetitzades participen en aquest deler i es fa assignar a l'interior
dels seus habitatges una sala destinada a la seva lliure subjectivitat.
Cristina de Pizan ensenyant el seu fill, obra de

Jean Castel.
Cristina de Pizan
Cristina de Pizan, una literata humanista, va escriure, entre d'altres obres, una significativament titulada La ciutat de les dames. El ttol s prou eloqent sobre la correlaci de
conceptes entre urbanitzaci, espai privat i reflexi, en aquest cas, de carcter incipientment feminista. Cristina de Pizan inventa tres dones que seran les protagonistes i que
reconstrueixen la ciutat, de manera que hi cpiguen totes les dones i amb els seus valors
representats pels mrits de les que han destacat per la ra o per la lluita de les seves conviccions.
Tanmateix, cal tenir ben present que en aquests temps inicials de l'poca moderna no era clara la idea de ciutadania, per a ning, ni en un regne, ni en
una ciutat estat, ni en una ciutat. A diferncia, per, dels homes, en el marc
de les ciutats, les dones no gaudien de capacitaci poltica, nicament podien
regir institucions de caritat. La historiadora N. Zemon Davis va ser pionera
en aquests estudis. Per, segons Zemon Davis, el desenvolupament de les institucions de govern de les ciutats per causa del seu creixement demogrfic o
de la consolidaci dels nous estats cortesans, va permetre l'aparici de rgims
Sobre el paper de les dones
a les ciutats d'aquesta poca podeu consultar l'obra
segent:
Davis,N.Z. (1993). Sociedad y
cultura en la Francia moderna
(ed. original 1975). Barcelona: Crtica.
FUOC P08/04527/00779
39
poltics que redefiniren el paper de les dones. A les repbliques de Florncia,

Vencia, els cantons sussos o les ciutats imperials alemanyes les dones aprengueren a exercir la influncia poltica mitjanant les xarxes de parentiu.
s a dir, darrere de les cortines d'aquest escenari de poder. En contrast, a les
ciutats amb cort reial, de Frana, d'Anglaterra o de la monarquia espanyola, hi
havia llocs formalment reservats per a les dones i espais d'opini per a l'acci
pblica i semipblica de les dones. En el si d'aquestes ciutats cortesanes, les
dones participaren en el cerimonial, que era el llenguatge de poder que des
de la cort s'adreava als sbdits, participaren de les relacions de patronatge
i facci, i adrearen als monarques quan els va ser necessari a elles o a les
seves famlies peticions de privilegis o pensions econmiques. En aquest marc
histric va escriure Cristina de Pizan, per a alguns, embri del futur feminisme.
La ciutat inspira noves llibertats i aquestes inspiren a la vegada la lluita de
les dones contra la discriminaci. Una altra vessant, doncs, de la ciutat i del
creixent procs d'urbanitzaci que anunciar els imponents canvis de l'edat
moderna.
FUOC P08/04527/00779
40
8. La ciutat dels perseguits: els marges de la ciutat
8.1. Alteritat, heterodxia i persecuci

D'en de la baixa edat mitjana la ciutat a Europa s un nucli d'heterogenetat
i difcil convivncia. El concepte d'alteritat hi s present. L'arribada i conquesta de Constantinoble per part dels turcs musulmans, considerada tradicionalment l'inici d'una nova poca, converteix en molt propera l'alteritat i la contradicci. Quan parlem dels perseguits, inicialment pensem en els pobres, els
marginats i en tots aquells que, en una poca sotmesa a intenses sotragades
espirituals, que aniran paralleles a la implantaci de l'ortodxia d'estat i una
culturapolticad'ordre, estava totalment decidida a perseguir els que escapessin de la norma i la religi d'estat. I qui escapava de la norma era definit
com a heretge. Hi va haver ciutats senceres poblades de perseguits per causa
de religi, els centres fortificats d'hugonots controlats per la monarquia francesa, com la Rochelle.
El fraccionament confessional implicar a vegades el fraccionament

urb. La ciutat no s noms l'espai on es fan paleses aquestes persecucions, que seran massives perqu tamb creixer el nombre de pobres i
dissidents, tan bon punt un determinat regne o principat assumeixi una
determinada religi en contra de la religi d'una part de la seva poblaci. Tamb ser producte de la ciutat el sorgiment d'institucions dedicades a abordar i palliar el problema, els centres de reclusi per al treball.
8.2. La ciutat, l'ordre i els pobres

El creixement de la ciutat s testimoni d'un augment de la pobresa. D'on venien aquests pobres? Es mantenia el pobre habitual, aquell considerat com a
autntic pobre, imatge de Crist, que vivia sempre pendent de la caritat. Per
un altre tipus de pobre era el ms temut. El que es considerava com a fals pobre. Aquell que calia perseguir.
El cardenal Richelieu a l'asedi de la Rochelle, obra

de Henri Motte.
FUOC P08/04527/00779
41
La pobresa que ms es veia i sovint temia com a susceptible de provocar

desordres i vicis la integraven tant els nouvinguts treballadors del camp,
com la massa assalariada que depenia del treball als gremis i jornalers
sense formaci que acceptaven qualsevol feina de baixa condici. La
inestabilitat d'aquest heterogeni grup va provocar no poques alteracions
a les ciutats de la fi de l'poca medieval, que els nous estats van tendir
a controlar i evitar.
En aquest punt rau la principal diferncia entre la pobresa de les ciutats medievals i la pobresa que es desenvolupa arran de l'impuls urbanitzador de l'era
moderna. Canvien els conceptes, per sobretot canvia la poltica. Les noves
ciutats seran testimoni de noves formes de control i reducci de la pobresa.
S'ha afirmat que els aixecaments a les ciutats ja al segle XVI van ser molt puntuals i escassos en general. Algunes protestes que van unir treballadors urbans i
camperols van tenir lloc encara a la primera meitat del segle XVI. La causa comuna apuntava contra el mn dels privilegiats. Com tamb les rurals, aquestes revoltes es basaven en la defensa d'un dret consuetudinari, dels vells bons
temps, quan els impostos encara eren tolerables.
Per part del gruix de la poblaci que s'hi dirigia a la cerca d'unes noves condicions de vida, la immigraci a la ciutat no sempre es va veure recompensada.
Si hi havia sort, alg es podia posar al servei d'alguna famlia. En aquest sentit,
la ciutat de l'poca moderna ser tamb la ciutat dels serveis i viur un procs
de terciaritzaci progressiu. Aquesta situaci no es donava solament en les
luxoses mansions nobiliries que necessitaven un nombre elevat i ostents de
criats, sin tamb en els domicilis de la mitjana i de la petita burgesia, que,
com heu vist, tamb aspiraven a viure noblement. Es podia comptar amb un
mnim de dos o tres servents. De fet, el sector majoritari dins de la ciutat va
ser el del servei domstic.
Hi havia lligams entre la ciutat i el camp que facilitaven la integraci dels
immigrants dins unes estructures de solidaritat formades per parents o vens
establerts amb anterioritat. Igual que en el camp, l'individu a la ciutat se sentia integrat mitjanant diverses cllules socials com ara la famlia, la parrquia, la confraria i l'ofici. Per a qui no hi accedia es complicaven les possibilitats d'integraci. Amb tot, tamb les anomenades solidaritats verticals podien
exercir funcionalitats similars. Aquestes consistien a crear xarxes de lleialtat
entre poderosos i febles. La proliferaci de bndols a les ciutats del Renaixement va tenir un pes notable en l'estructura social i municipal.
Una muni de marginats i captaires van acrixer la vessant ms insalubre de
la urbanitzaci. Certa historiografia, en parlar d'aquest sector social, ho ha fet
en termes d'una fragilitat. La fragilitat de la seva existncia s'agreujava amb
l'escassetat i l'encariment de l'habitatge. L'aband de les criatures acabades de
Les revoltes dels

treballadors urbans i
camperols
Alguns exemples d'aquets incidents els tenim a les revoltes
de les comunitats de Castella o
de les germanies valencianes.
La ciutat de Li
L'exemple de la ciutat francesa
de Li s clau. Aqu, una quarta part de la seva poblaci entra dintre del variat grup dels
criats.
FUOC P08/04527/00779
42
nixer est relacionada amb aquest fenomen. La seva presncia es barrejava

amb altres variants, soldats llicenciats, pelegrins, desertors, oficis ambulants,
treballadors en precari. Seran els protagonistes de la reeixida novella picaresca.
Va desenvolupar la seva vida en tres espais que van ser essencialment un producte urb, considerats al llindar de la delinqncia. En la mentalitat d'aquells
temps era molt difcil separar pobresa de delinqncia. Estem parlant de la
taverna, el bordell i la pres, sobre els quals les reformes religioses del segle
XVI van dedicar algunes de les seves preocupacions moralitzadores. Els estats
i les institucions modernes tamb s'hi van preocupar, en ares de la protecci
de l'ordre pblic. Encara estaven molt presents en la memria els aldarulls i
moviments populars en temps de la crisi del segle XIV.
La ciutat dels perseguits va ser tamb l'espai a partir del qual neixen les
anomenades poltiquesdepobres, precedent de les futures poltiques
socials, tot i que amb discursos ben oposats. La ciutat esdev un laboratori d'observaci i experimentaci dels problemes derivats de l'augment
de la pobresa i de la marginalitat.
I part d'aquesta pobresa tamb formar el contingent hum de tots aquells que
es llanaren a l'aventura transocenica. La urbanitzaci de la pobresa va permetre, per, modificar el discurs essencialment medieval i cristolgic sobre el
problema i la substituci per un altre de secularitzat perfectament observable
a l'Europa occidental durant el primer ter del segle XVI, basat en la reclusi,
el control i la primacia del treball. I sobre aquestes bases els municipis urbans
havien de substituir el vell paper de les institucions de caritat vinculades a
l'Esglsia. Fins i tot la major part de les noves institucions de caritat que sorgiran al llarg de l'poca moderna seran sobretot institucions vinculades a la ciutat aix com les institucions del cstig, les cases de treball, els workhouses anglesos que tanta fama van adquirir al continent com a model a seguir o les cases de misericrdia. La ciutat moderna esdevindr l'eix del sistema beneficial.
FUOC P08/04527/00779
43
Resum
El fenomen de la urbanitzaci es troba a la crulla dels camins que ens porten

de l'poca medieval a l'poca moderna. Es tracta d'un fenomen complex, resultat d'una atracci pel fet urb, de noves sensibilitats i interessos que tenien
el seu espai a les ciutats, ms que no pas resultat d'un autntic creixement de
les bases demogrfiques. Tampoc no va ser un fenomen uniforme ni constant
en el temps, per ha consolidat la seva validesa com a clau de canvis.
Per de quins processos de canvi parlem? Per tal d'apropar-nos al seu coneixement, hem de fer un viatge imaginari a les ciutats. El desenvolupament urb,
la creixent urbanitzaci, que variar i ser ms o menys intensa segons l'mbit
territorial on ens trobem fins i tot a dins del continent europeu, s l'explicaci
dels fenmens que tindran lloc a l'poca moderna. Parlem dels llargs viatges
i la descoberta de mns llunyans; dels intercanvis i l'expansi de l'economia
agrria que configuraran all que l'historiador Jean de Vries va denominar un
sistema urb integrat; de les noves formes d'exercici del poder; de la renovaci
del saber i l'elititzaci de la cultura; de l'emergncia de les classes mitjanes
i la desigualtat social, a l'empara d'un creixement demogrfic que mostra al
llarg del perode modern fins i tot una duplicaci del nombre d'habitants que
afect els nuclis ms importants; o de la progressiva escissi entre l'espai privat
i el pblic, que va desplaar a poc a poc el llinatge, o la comunitat i va situar
l'individu en el centre d'atenci de la cultura occidental.
FUOC P08/04527/00779
45
Activitats
Activitatsd'aprofundiment
Us proposem la lectura de la documentaci d'poca segent.
1. El mode de producci feudal.
Font: Estatut del cereal, promulgat el 1348 per l'entitat municipal el Commune de Florncia,
1348. Podeu trobar una reproducci del text a G. Duby (1968). Economa rural y vida campesina
en el Occidente medieval (pg. 497). Barcelona.
2. Conflictivitat dels treballadors a la ciutat.
Font: l'aixecament dels teixidors a la ciutat de Gant, 1318-1345. Podeu trobar una reproducci del text a M. Mollat; Ph. Wolff (1989). Uas azules, Jacques y Ciompi. Las revoluciones populares en Europa en los siglos XIV y XV (pg. 53). Madrid.
3. La revolta de la Jacquerie del 1358.
Font: Jean Froissart (1968). Chronicles (pg. 151-153). Pars. Podeu trobar una reproducci del
text a: R. Hilton (1985). Siervos liberados. Los movimientos campesinos medievales y el levantamiento ingls de 1381 (pg. 171). Madrid.
4. La pesta de Florncia, 1348.
Font: A. G. Carmichael (1986). Plague and poor in Renaissance Florence (pg. 22). Cambridge.
5. Reflexions privades i cviques en el marc de l'humanisme.
Font: C. A. Rodrguez Gesnabli (1984). Diario privado de Leonardo da Vinci. Madrid.
J. A. Fernndez Santamara (1990). Juan Lus Vives, escepticismo y prudencia en el Renacimiento.
Salamanca.
Juan Lus Vives (1978). Epistolario. Madrid: Ed. de J. Jimnez Delgado.
Tamb us proposem observar productes iconogrfics que descriuen la vida quotidiana de la
fi d'poca medieval a la ciutat i al camp. Es tracta d'un creatiu exercici de comparaci. Un
d'aquests productes pot ser la detallada obra dels germans Limbourg, miniaturistes que treballen sobre Les trs riches heures du Duc de Berry: 1412-1416, i aquesta obra es troba actualment
al Muse Cond, de Chantilly. s fcilment accessible al Web of Gallery Art d'accs lliure a
la xarxa. Al mateix web podeu trobar altres imatges de ciutats del Renaixement i els inicis de
l'edat moderna, en especial obres de la pintura flamenca i alemanya dels segles XVI i XVII.
Podeu elaborar un esquema sobre els elements del problema entre desenvolupament del
capitalisme i polaritzaci social a partir de la lectura de C. Lis; H. Soly (1984). Pobreza y
capitalismo en la Europa preindustrial, 1350-1850. Barcelona.
Exercicis d'autoavaluaci
Qestions breus
1. Quines conseqncies va tenir la installaci sedentria de les corts principesques i reials
a la ciutat?
2. Relacioneu la figura del cortes i l'ascens de la burgesia urbana.
3. Quines implicacions en el marc de les relacions de gnere creieu que va tenir la nova
poltica sobre la pobresa?
FUOC P08/04527/00779
46
Solucionari
Exercicisd'autoavaluaci
Qestionsbreus
1. Hi van tenir conseqncies en diferents vessants. Principalment ens hem centrat en les
de tipus poltic, social, cultural. En el primer cas observem des dels intents d'asfxia per part
dels estats de les tradicionals institucions representatives i locals fins a una nova escenografia
del poder. En el segon cas, un augment de la urbanitzaci de la noblesa feudal i en el tercer
cas, un acortesanament de les formes de vida i el desenvolupament d'un nou civisme que
implicava la virtut de la cultura, els studia humanitatis, o la promoci social a travs de la
collaboraci en el poder.
2. La tradicional participaci de la burgesia urbana en els negocis mercantils els va proporcionar un estatus de riquesa, que alhora els permet de collaborar en les naixents monarquies
amb recursos financers. Els monarques els premiaven amb privilegis i honors. El deler per
la promoci social es va traslladar tamb a aquelles nissagues de comerciants o negociants
que enviaren els seus fills a la universitat per a adquirir una preparaci lletrada i abandonar la dedicaci mercantil dels seus antecessors. Aquesta preparaci els permet participar
directament en les institucions de govern situades a les corts ascendents, en tasques diverses
d'assessorament. Tot plegat, aquests grups, ensems amb la noblesa que abandonava el camp
i el retirat mn dels castells, atreta per la recuperaci de noves fonts de poder i per la proximitat a la cort, van difondre una nova figura social, mixta socialment, per orientada a la
vida al voltant d'aquestes corts, d'aquest ambient de poder i de prestigi social.
3. La nova poltica de la pobresa, orientada al control de tota desviaci i a la seva reclusi
en cases de treball, va implicar un augment de la violncia institucional contra aquells sectors que, representats per dones marginals, prostitutes i bruixes, escapaven de tot possible
enquadrament de les formes de treball organitzat a les anomenades cases de treball.
FUOC P08/04527/00779
47
Glossari
clientelisme m Una de les maneres habituals d'entendre i exercir el poder als inicis de
l'poca moderna. El desenvolupament de l'estat absolut es bas tamb en la instrumentalitzaci del clientelisme burocrtic i territorial. En el primer cas, diverses generacions al servei
del poder reial van funcionar mercs a les lleialtats familiars. En el segon cas, la diversitat
territorial dels nous estats, que van lluitar per centralitzar el seu poder tot passant per sobre
de les estructures de poder provincials, van instrumentalitzar xarxes de clienteles que unien
famlies de la cort central de la monarquia amb famlies de les elits provincials.
cortes -ana m i f Model cultural, social i poltic caracterstic de l'edat moderna aplicat
a l'individu que aspira a participar en la poltica i en la cort. Arran de la urbanitzaci nobiliria, el desenvolupament dels estats autoritaris, l'ennobliment de la vella burgesia comercial, tots aquests processos cristallitzen en un model de comportament adient al nou espai
urb i de poder. El refinament de la noblesa traslladada a la ciutat defineix prou la seva
essncia. Un refinament que implicava saber estar i tamb cultura lletrada molt en la lnia
de l'humanisme triomfant. Alguns autors com ara Baldasare di Castiglione van sistematitzar
els carcters essencials d'aquest ideal de comportament. I en un altre extrem, el prncep de
Maquiavel representava aquesta figura, tot just pel domini absolut dels coneixements de la
praxi i l'estratgia poltica.
famlia (llars) f L'estudi de la demografia histrica ha centrat el seu inters en el marc
de la famlia per tal d'observar els canvis en els elements nupcialitat, fecunditat, fertilitat,
mortalitat. Aquests elements permeten veure les evolucions, el desenvolupament o les crisis
econmiques. Segons la classificaci de P. Laslett, a l'edat moderna les famlies se subdivideixen en simples i complexes. Les simples coincideixen amb la famlia nuclear o conjugal,
composta pels pares i els fills. Les complexes compten amb altres membres que hi resideixen
i que estaven emparentats amb el cap de la famlia. A dins del grup de famlies complexes
hi havia les famlies extenses i les famlies mltiples. Les famlies extenses comptaven, a ms
del cap de la famlia, altres persones emparentades amb aquest, un avi vidu, un germ solter
o un nebot. Les famlies mltiples comptaven amb un fet corresidencial on hi havia ms
d'una famlia del tipus nuclear. El cas ms estudiat s el de la famlia troncal, on una parella cohabitava amb el seu fill casat, que alhora era designat l'hereu i gestor de la propietat
familiar. Tamb hi eren presents altres germans o germanes solters que continuaven vivint
amb els seus pares. La historiografia clssica va plantejar l'expansi a l'inici de l'edat moderna
del model conjugal. Ms recentment aquesta idea ha fracassat i hi ha multitud de models
dispersos arreu de la geografia europea de l'poca.
feminisme m El desplegament d'una nova forma de cultura, en temps de l'humanisme, que
passa per la centralitat de l'sser hum, i una revaloritzaci de l'autonomia o individualitat, si
b des del punt de vista de l'oficialitat dels poders civils i eclesials va abandonar a l'oblit la veu
de les dones, algunes d'aquestes dones, ben situades socialment, que convivien en l'ambient
cultural renovat de les corts, van fer-se ress d'aquests nous parmetres de la civilitat i, com
Cristine de Pzan, van impulsar el naixement del feminisme. En aquest sentit, la ciutat s
tamb escenari d'aquest nou personatge que reclama el seu gui en l'escenari de la societat.
heretge m La legitimaci religiosa de l'autoritat reial a l'inici de l'edat moderna i les noves relacions amb Roma, en alguns casos la ruptura amb la seu petrina, va redimensionar
la consideraci social i poltica de la prctica religiosa. Tot assumpte religis era d'inters
poltic. Tamb al Renaixement hi era present el record i l'esperit de la croada. A ms, d'en
de l'aplicaci del principi cuis regio eius religio que es posa en prctica desprs de la sanci
de la ruptura religiosa de l'imperi alemany i que implicava clarament el control estatal de
la religiositat dels seus sbdits, tot aquell individu o sector de la poblaci que no practiqus
la religi d'estat era perseguit. La Inquisici va ser el bra executor d'aquest control al qual
s'afegiria progressivament la magistratura reial.
marginalitat f El creixement demogrfic de les ciutats, des del temps de l'humanisme,
es va fer mercs a la immigraci de gent del camp que fugia de la inestabilitat i la fam.
Tanmateix, a ciutat, no pas tothom hi va prosperar, ms aviat aquest contingent d'immigrants
es va veure amb moltes dificultats per trobar feina, ats que els tallers dels gremis oferien poca
feina i aquesta ja estava organitzada al voltant de cllules familiars i venals. La novetat, per,
de l'edat moderna, no va ser tant l'augment de la marginalitat a les ciutats sin la manera de
concebre-la i la manera de controlar-la i ordenar-la. L'edat moderna veu el naixement dels
centres de treball i reclusi, de fet una altra manera d'uniformitzar la societat i eradicar la
dissidncia i l'heterodxia.
putting out m Sistema de treball a domicili que salvar la reglamentaci gremial d'en
de la fi de l'poca medieval. La seva persistncia i vitalitat dura al llarg de l'poca moderna.
Davant l'augment de la demanda, un cop superada la crisi baixmedieval, ats que les ordenances gremials impedien empitjorar el producte manufacturat a fi de produir-ne ms, va ser
necessari inventar un nou sistema. El sistema de treball a domicili ser capa d'aconseguirho. Es tractava d'un sistema intermedi entre la manufactura i la fbrica posterior, ests en
FUOC P08/04527/00779
48
bona part de l'Europa occidental, en especial Anglaterra i els Pasos Baixos. El capitalista proporcionava a la m d'obra rural, estacionalment aturada, la matria primera que recollia ms
tard elaborada.
traci de la burgesia f Concepte encunyat per l'historiador Fernand Braudel i que pretn
explicar l'aband de les tradicionals activitats capitalistes, especficament vinculades al comer internacional, que va exercir des dels temps baixmedievals la burgesia de les ciutats.
Un cop aquesta burgesia s'enriqueix, a l'inici de l'edat moderna, prefer abandonar l'activitat
i reconvertir-se a la vida rendista per emulaci de la noblesa. Sens dubte constitua una estratgia social d'apropament a la noblesa feudal, en el cam cap a l'ennobliment que a poc
a poc assoliria. La historiografia ms recent, a la llum de nombrosos estudis de casos, vinculats a ciutats i a l'anlisi prosopogrfica de les institucions de govern, han pogut interpretar
aquest canvi com un procs necessari per a un pacte de poder que va sostenir els nous estats
autoritaris.
urbanitzaci f Procs impulsor del creixement i desplegament de les ciutats, que no es pot
circumscriure noms als efectes demogrfics, sin que forma part d'un complex procs que
tindr lloc des de l'poca moderna i que servir de base per a un autntic relleu de la ciutat
a l'inici de la contemporanetat. Aquest procs integrava elements socials, per l'afluncia de
la noblesa a la ciutat que s'unia als grups de poder preexistents i que abandonar progressivament el camp, i elements culturals, ats que els nous corrents intellectuals i una nova
manera d'entendre el mn, ms individual, ms secularitzada, tindran el seu escenari a la
ciutat, sens dubte centre ms susceptible a la recepci de notcies, influncies i modes.
FUOC P08/04527/00779
49
Bibliografia
Bibliografia bsica
Grehard, D. (1991). La Vieja Europa. Factores de continuidad en la historia europea (1000-1800).
Madrid, Crtica.
Huizinga, J. (2004). El otoo de la edad media (ed. original 1923). Madrid: Alianza Editorial.
Molas, P. i altres (1993). Manual de historia moderna (ed. original 1993). Barcelona: Ariel.
Kriedte, P. (1988). Feudalismo tardo y capital mercantil (ed. original 1980). Barcelona.
Ribot, L. (coord) (2006). Historia del Mundo Moderno (ed. original 1992). Madrid: Actas.
Romano, R. i Tenenti, A. (1974). Los fundamentos del mundo moderno (ed. original 1967).
Madrid: Siglo XXI.
Vries, J. de (1989). La urbanizacin de Europa (ed. original 1984). Barcelona: Crtica.
Bibliografia complementria
Ardit, M. (1992). Agricultura y crecimiento econmico en la Europa Occidental Moderna. Madrid:
Sntesis.
Bajtin, M. (1987). La cultura popular en la edad media y en el renacimiento. Madrid, Crtica.
Duplessis, R.S. (2001). Transiciones al capitalismo en Europa durante la Edad Moderna. Zaragoza: Prensas Universitarias de Zaragoza.
Hollen Lees, L. (1985). The Making of Urban Europe, 1000-1950. Cambridge: Cambridge
University Press.
Kriedte, P. (1987). "La ciudad en el proceso de protoindustrializacin europea". Manuscrits
(nm. 4-5, pg. 171-208).
Lpez Garca, J.M. (1993). "Las ciudades europeas en la transicin al capitalismo: urbanizacin o urbanizaciones?". Historia Urbana (nm. 2, pg. 71-83).
Merrington, J. (1980). "Campo y ciudad en la transicin al capitalismo". A: R. Hilton (ed).
La transicin del feudalismo al capitalismo (pg. 238-276). Barcelona: Crtica.
Meyer, J. (1974). "Quelques vues sur l'histoire d'Europe l'poque moderne", Annales. Histoire, Sciences Sociales (nm. 29-6, pg. 1551-1568).
Pounds, N.J. (2000). Geografa histrica de Europa (ed. original 1950). Barcelona: Crtica.
Sarti, R. (2003). Vida en familia. Casa, comida y vestido en la Europa moderna. Barcelona,
Crtica.
Saupin, G. (2002). Les villes en France l'poque moderne: (XVIeXVIIIe sicles), Paris: Belin.
Vilalta, M.J. (2003). "Ciudades rurales en la Edad moderna: el protagonismo de las continuidades", Revista de Demografa Histrica (nm. 21- 1, pg. 15-43).
Wrigley, E.A. (1991). Gentes, ciudades y riqueza: la transformacin de la sociedad tradicional
(ed. original 1987). Barcelona.
Referncies bibliogrfiques
Barry, J. i Franois, N. (1993). "Identit urbaine et classe moyennes dans l'Anglaterre moderne". Annales. Histoire, Sciences Sociales (nm. 48-4, pg. 853-863).
Bois, G. (1988). La crisi del feudalisme a Europa a la fi de l'edat mitjana (ed. original 1976).
Barcelona: Societat Catalana d'Estudis Histrics.
Burke, P. (1991). La cultura popular en la Edad Moderna (ed. original 1971). Madrid: Alianza
Editorial.
Burke, P. (1998). Los avatares de El Cortesano. Barcelona. Gedisa.
FUOC P08/04527/00779
50
Calabi, D. (2004). The Market and the City: Square, Street and Architecture in Early Modern
Europe. Aldershot: Ashgate.
Chartier, R. (1993). Libros, lecturas y lectores en la Edad Moderna (ed. orginal 1983). Madrid:
Alianza Editorial.
Davis, N.Z. (1993). Sociedad y cultura en la Francia moderna (ed. original 1975). Barcelona:
Crtica.
Diversos autors (1997). Ciudad y mundo urbano en la poca moderna. Madrid: Actas.
Dursteler, E.R. (2006). Venetians in Constantinople: Nation, Identity, and Coexistence in the
Early Modern Mediterranean. Maryland: The Johns Hopkins Press.
Dutour, TH. (2004). La ciudad medieval. Orgenes y triunfo de la Europa urbana, Barcelona:
Paids.
Elias, N. (1982). La sociedad cortesana. Mxico: Fondo de Cultura Econmica.
Epstein, S.R. (1993). "Town and country: economy and institutions in late medieval Italy".
The economic history review (nm. 46-3, pg. 453-477).
Friedrichs, C.R. (1995). The early modern city: 1450-1750. A history of urban society in Europe.
London: Longman.
Goubert, P. (1977). Louis XIV et vingt milions de franais. Paris: Fayard.
Grin Montealegre, M. (2000). Antecedentes de la ciudad actual: algunos aspectos urbanos
de la edad moderna. Alicante: Publicaciones de la Universidad de Alicante.
Heers, J. (1990). La ville au Moyen Age en occident: paysages, pouvoirs et conflits, Pars: Fayard.
Hilton, R. (ed.) (1980). La transicin del feudalismo al capitalismo (ed. original 1973). 3 Ed.
Barcelona: Crtica.
Meyer, J. (1974). "Quelques vues sur l'histoire des villes l'poque moderne". Annales. Histoire, Sciences Sociales (nm. 29-6, pg. 1.551-1.568).
Mols, R. (1972). Population in Europe, 1500-1700. Londres: The Fontana Economic History
of Europe.
Morant, I. (coord.) (2005). Historia de las mujeres en Espaa y Amrica Latina. Madrid: Crtica.
Mousnier, R. (1987). Furores campesinos. Los campesinos en las revueltas del siglo XVII (ed.
original 1967). Madrid: Siglo XXI.
Pirenne, H. (1972). Las ciudades en la Edad Media (ed. original 1971). Madrid: Alianza Editorial.
Porschnev, B. (1973). Los levantamientos populares en Francia en el siglo XVII (ed. original
1963). Madrid: Siglo XXI.
Snchez Len, P. (1998). "El campo en la ciudad y la ciudad en el campo: urbanizacin
e instituciones en Castilla durante la Edad Moderna". Hispania. Revista Espaola de Historia
(nm. 58-199, pg. 439-470).
Schneider, R. (2000). "The postmodern city from an early modern perspective". The American Historical Review (nm. 105-5, pg. 1.668-1.675).
Seta, C. de (2002). La ciudad europea del siglo XV al XX: orgenes, desarrollo y crisis de la civilizacin urbana en la Edad Moderna y Contempornea. Madrid: Istmo.
Sullivan, D. (1981). "The End of the Middle Ages: Decline, Crisis, or Transformation?". The
History Teacher (nm. 14-4, pg. 551-565).
Thompson, E.P. (2000). Costumbres en comn (ed. original 1991). Barcelona: Crtica.

Els Fonaments de L'edat Moderna. UOC.

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Els Fonaments de L'edat Moderna. UOC.

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Els fonaments de

Els fonaments de l'edat moderna: el desvetllament del mn urb

1. El relleu demogrfic de les ciutats...........................................

1.1. Les bases del creixement urb ..................................................

1.2. Les bases migratries del creixement urb ...............................

2. La persistncia del mn rural....................................................

2.1. Caracterstiques generals ...........................................................

2.2. La diversitat social al camp ......................................................

3. La ciutat dels intercanvis: l'influx del camp i ms enll.....

3.1. Les manufactures, continutats i canvis ...................................

3.2. Recuperaci de la crisi i inversions ...........................................

3.3. La vitalitat del comer ..............................................................

4. La ciutat de les cultures: una nova civilitat...........................

4.1. Caracterstiques generals ...........................................................

4.2. El model urb de la civilitat moderna ......................................

4.3. Cultura popular i cultura d'elits ...............................................

5. La ciutat dels espais propis: el naixement de la intimitat..

6. La ciutat de les corts i dels parlaments: com l'estat

6.1. La renovaci del saber i les seves implicacions poltiques ........

6.2. Pacte d'elits i cultura de poder .................................................

6.3. Ciutat, burocrcia i finances .....................................................

6.4. La ciutat i el teatre del poder ...................................................

6.5. La ciutat i l'estat ........................................................................

7. La ciutat de les dones: reescriure sobre la ciutadania..........

8. La ciutat dels perseguits: els marges de la ciutat..................

8.1. Alteritat, heterodxia i persecuci ............................................

8.2. La ciutat, l'ordre i els pobres ....................................................

Els fonaments de l'edat moderna: el desvetllament del mn urb

Els fonaments de l'edat moderna: el desvetllament del mn urb

El canvi en les continutats. Aquesta afirmaci, aparentment contradictria,

Els fonaments de l'edat moderna: el desvetllament del mn urb

El mdul present tracta precisament d'aquesta aparent paradoxa o, tal com

Els fonaments de l'edat moderna: el desvetllament del mn urb

de novetat, s a la ciutat i dins l'espai urb on s'esdevindran els ms importants

Els fonaments de l'edat moderna: el desvetllament del mn urb

A partir del material didctic d'aquest mdul l'estudiant ha de poder assolir

Els fonaments de l'edat moderna: el desvetllament del mn urb

1. El relleu demogrfic de les ciutats

Els fonaments de l'edat moderna: el desvetllament del mn urb

1.2. Les bases migratries del creixement urb

Els fonaments de l'edat moderna: el desvetllament del mn urb

Certa historiografia consolidada ha subratllat que aquelles ciutats de l'inici

de casta, d'ordre. Per es tractava d'una immigraci molt diversa.

Font: Vries, Jan de, La urbanizacin de Europa, 1500-1800.

Els fonaments de l'edat moderna: el desvetllament del mn urb

Font: Vries, Jan de, La urbanizacin de Europa, 1500-1800.

Cal tenir en compte la diversitat, des de les talassocrcies tecnicoeconmiques

Els fonaments de l'edat moderna: el desvetllament del mn urb

2. La persistncia del mn rural

2.1. Caracterstiques generals

La poblaci al camp s encara immensament majoritria en entrar l'edat

Els fonaments de l'edat moderna: el desvetllament del mn urb

Els fonaments de l'edat moderna: el desvetllament del mn urb

Les terres comunals

Els fonaments de l'edat moderna: el desvetllament del mn urb

Els fonaments de l'edat moderna: el desvetllament del mn urb

3. La ciutat dels intercanvis: l'influx del camp i ms

El revifament de la ciutat compta amb un provedor de primer ordre, el camp,

Els fonaments de l'edat moderna: el desvetllament del mn urb

del producte, per tamb es pretn regular el procs de producci i limitar la

Augment del nombre de

Els fonaments de l'edat moderna: el desvetllament del mn urb

La recuperaci ha estat interpretada a partir de les teories agraristes de Guy