Teresa Iglesias Casals

Octubre 2009

CINEMA I VÍDEO D’ANIMACIÓ

Activitat d’avaluació del curs:

Escolliu una seqüència d'animació i procureu analitzar-la en relació al seu

procés de producció, és a dir, preproducció, animació i producció final.
Quins elements us criden més l'atenció? Quins us semblen menys
rellevants?

Fitxa tècnica de la pel·lícula d’animació escollida:

Títol original: Persepolis

Any: 2007
Duració: 95 min
País: França
Guió: Marjane Satrapi, Vincent Paronnaud (Cómic: Marjane Satrapi)
Música: Olivier Bernet
Fotografia: Animation (B&W)
Repartiment: Animation
Productora: 2.4.7 Films
Gènere: Drama/ comèdia/ animació

ANÀLISI

Resum de l’argument: Aquesta producció adapta al cinema d’animació la

història (basada en fets reals) d’una nena iraniana que viu la revolució de
l’Iran (a Teheran) fins els nostres dies explicant la història amb el recurs del
flash back.

Aquest film d’animació és el guió adaptat de l’obra gràfica del mateix nom,
“Persépolis”, escrita per la mateixa protagonista del film que inspira el
personatge principal. El guió ens presenta una història política, fosca,
sagnant i crua i ho fa amb una barreja d’humor i serietat usant diàlegs,
gestos i jocs d’ombres que no cauen en el victimisme ni en el lament.
Apareixen elements literaris procedents de l’obra original que es van basar
en la vida de l’escriptora i que, per tant, aporten més realisme a la història.

La pel·lícula és en blanc i negre i té integrats sombrejats en gris (tot i que sí

hi ha alguna nota de color per afegir contrast), i el disseny dels personatges
és fonamentalment clàssic i aparentment senzill (tot i que es va treballar
amb línies fluïdes). Em sembla fascinant que amb aquestes tècniques tant
“senzilles” dins del cinema d’animació els personatges siguin capaços de
transmetre a l’espectador els seus sentiments amb aquestes expressions
tant ben definides, tot gràcies al moviment que es fa de les boques i els
enquadraments. Crec que el fet de ser en blanc i negre ajuda, precisament,
a transmetre, d’una manera absoluta, l’abstracció d’un entorn, un lloc i un
moment que ajuden a incrementar la realitat i la veracitat de la història.

2
 Teresa Iglesias Casals
Octubre 2009

Per una altra banda, interpreto els personatges com els responsables
principals de mantenir tant la cohesió de la història com la consistència del
fil argumental, i això crec que és possible perquè els dibuixos són realistes, i
no animats. En aquest film apareixen un total de 600 personatges, una
quantitat exagerada i gens comú en aquest tipus de cinema, però els
animadors aconsegueixen dotar-los de realitat, fantasia i sobrietat d’una
manera molt creïble, aspectes que donen força al seu relat i les seves
vivències.
Hi ha diversos tipus de personatges: els que són portadors d’un relat més
històric i universal amb dosis d’humor (de vegades còmiques), originalitat i
senzillesa; aquells la funció dels quals és transmetre i explicar de la manera
més objectiva possible el moment polític que es viu mirant de cara la
tragèdia amb l’esperança i la resignació de la realitat canviant; i aquells
personatges capaços de transmetre lliçons de vida amb una alta dosis
d’emotivitat i seguretat, alhora que d’una manera totalment directe, tendre
i didàctica.

Un altre punt a destacar és l’animació del film. Aquesta és neta i força fidel
a l’obra original, i ho fa amb la barreja agredolça de la realitat i, per l’altre
costat, dels sentiments que aquesta provoca. Si ens fixem bé, la definició de
les expressions facials és limitada (òbviament) donat el tipus de dibuix, tot i
que –afortunadament i com a equilibri- presenta escenes molt reals
dissenyades amb imatges que en ocasions són força abstractes. Cal també
tenir en compte els codis de l’animació, i perquè aquests encaixin els
animadors i dibuixants utilitzen un muntatge similar al del cinema
convencional, així com tècniques específiques d’aquest cinema, i aquest fet
li dóna més realitat a tot el relat oferint un producte rodó.

Sobre el llenguatge que s’utilitza, penso que aconsegueix transmetre i

alhora fer palès el contrast ideològic i el lingüístic entre les diverses
generacions que apareixen, així com els diferents punts de vista de
cadascun d’ells amb les percepcions i les vivències personals, de vegades
tant contrastades, d’un moment històric tant canviant.

Lligat al llenguatge, té un paper fonamental la música, i crec que el seu

missatge principal és el de connectar totes les seqüències i donar la unitat
que necessiten per arrodonir-la. La combinació d’aquests dos factors fa que
el missatge es pugui transmetre i arribi al públic amb èxit.

Particularment considero aquesta petita meravella del cinema d’animació

una peça d’una força increïble que sap transmetre de forma intel·ligent el
duel entre el desafiament tècnic que suposa i la història mateixa. Es
combinen molt bé tant el contingut com el disseny, amb transicions visuals
entre escenes molt creatives que estan dotades d’un ritme intern propi que

2
 Teresa Iglesias Casals
Octubre 2009

ofereixen una inventiva excepcional aconseguint una agilitat exemplar al

tractar-se d’una producció “tradicional”.