CINCIA

POLTICA III
-

Aula 19.
Raul Dign Martn.
rauldigonmartn@ub.edu
Manual del Caminal (Concepte de poder).
Objectiu de lassignatura: analitzar els fenmens socials mitjanant el poder.
Avaluaci:
o 50%: 3 activitats prctiques:
! 1: 10%: Recensi individual; concepte del poder dacord el autor
que elegim duna llista.
! 2: 20%: Estudi dun text clssic (individual); es pot fer analogies
amb altres casos.
! 3: 20%: Treball grupal: on sapliquin les metodologies estudiades.
o 50%: Prova de sntesis: es necessita aprovar.

TEMA 1: EL PODER POLTIC:

1.1.

DEFINICIONS I CONCEPTES INTRODUCTORIS.

El poder com a fenomen va ms enll de la poltica (poder familiar, poder
empresarial...). El poder s leix central de la cincia poltica.
MAX WEBER, t una definici del poder; Loportunitat que t un home o un conjunt
dhomes dexecutar la prpia voluntat en una activitat en front de la resistncia
daltres que participen en aquesta activitat.

Les EINES DEL PODER sn:

Coacci.

Riquesa (poder econmic).

Armes (poder de dominaci).

Les prpies masses humanes.

Informaci estratgica.

Les habilitats poltiques.

Oratria.

Capacitat de convicci.

Les idees (mouen les masses) i les ideologies (com amplis sistemes de valor
moral).

El poder en la cincia poltica no s esttic, no es pot delimitar, es difcil didentificar

on es troba realment, es a dir, quins grups tenen el poder de configurar lagenda
publica.
1

El poder no es nomes establir una agenda poltica sin excloure temes de lagenda, i
sn els estat els que tenen el poder poltic.
Per tant, els estats tenen la capacitat dimposar els seus objectius (Idea de
MAQUIAVEL) de forma coercitiva o de consens. Com ms fort es un estat, ms
influencia t, s quan es pot permetre la reducci de conflictes.
s a dir, el poder no es un objecte que es pugui controlar, o una cosa que es pugui tenir,
sin el poder es el resultat duna relaci, i aquesta relaci te dos parts: els governants i
els governats.
El poder no esta vinculat nomes a la fora i a la moral i a la tica, tot i que el poder
tamb es lexercici material de cstig (element negatiu del poder), i existeixen
diferents tipus de poders, els legtims i els illegtims: un pot acceptar una sanci o
desobeir-la.
El concepte del poder va directament lligat amb el concepte de legitimat, ja que all
que s legtim es all que considerem que esta justificat, i creiem que esta justificada
per un ordenament jurdic. Per tant, la percepci subjectiva de les normes ens fa
acceptar mandats.
M. WEBER, en aquesta perspectiva mes sociolgica, diu que hem de connectar les
accions que persegueixen una finalitat, hem de distingir el poder per accions
estratgiques, es a dir, all que cerca un acte poltic es incidir en la conducta dels altres
fent servir lacci collectiva, per exemple: congressos dels partits poltics (PSOE ;
RUBALCABA CHACN); aquest exemple proporciona la combinaci del poder amb la
coacci delegir un president, que porta a la lluita pel poder, intentant incidint en la
decisi collectiva sent un lder carismtic.
Una altre forma de coacci es va expressar en els mitjans de comunicaci, amb un
posicionament clarssim. Per tant, el poder presenta mltiples formes dincidncia.
El poder te tres enfocaments: (1). Unidimensionals, (2). Bidimensionals, (3).
Tridimensionals (Que sampliar en el tema 2).
ALTRES CONCEPTES MOLT IMPORTANTS, i que no es poden entendre sense els altres
i son consecutius, i es retro alimenten, sn: PODER, LEGITIMITAT I AUTORITAT.
Lautoritat es el NO s de la violncia perqu hi ha una acceptaci, es lexercici
institucional del poder, i el poder que es consolida s estable i de forma mecnica hi ha
una relaci entre governants i governats. Existeix una dicotomia entre poder i
obedincia on aquell que obeeix ho fa en consideraci al rol del poltic.
2

I lautoritat es configura per una srie dELEMENTS:

-

Existeix una relaci de subordinaci.

Alg que t autoritat t una expectativa de control del comportament del

subordinat.

No t sentit delimitar la vinculaci dexpectatives del ciutad enfront el dirigent en

situacions legals.

Lobedincia t un contingut i una funci concreta.,

La desobedincia es objecte de sanci.

Per tant, la relaci dautoritat amb el poder; el PODER estableix rutina, la gent coneix les
normes i aquesta rutina sinstitucionalitza i es LEGITIMA.
Existeixen 3 tipus WEBERIANS de LEGITIMITAT: sn 3 formes de justificar lobedincia en
diferents etapes:
1.Legitimitat tradicional: monarquies antigues, respecte per una creena i un llinatge.
2.Legitimitat Carismtica: fonamenta lobedincia en les qualitats dun lder, t un
carcter mes modern. Ex. Feixisme.
3.Legitimitat legal-racional: es la legitimitat de la prpia legalitat, la podem associar
amb el liberalisme clssic, govern de les lleis, revolucions liberals, es trenca el poder
personalitzat, sin es creu en els drets. consideren que el que ha de controlar el poder
no es la personalitat, sin unes normes acceptades per tothom, que doten al ciutad
de seguretat jurdica.
Una altre consideraci del poder, s alterar la conducta aliena, utilitzar els mitjans,
presenta una visi molt negativa del poder.
De forma molt general presentem diferents concepcions del poder:
-

MAQUIAVEL: Poder com a relaci conflictiva. Com una lluita. El poder en el sentit
de Maquiavel es analtic, i deixa el valors.

ARISTOTIL: Poder com acci concertada; una visi menys negativa, ja que entn
que el poder es pot entendre a traves del dileg, de posar en com problemes que
es poden solucionar. Ms tic i ms moral.

J. HABERMAS: visi NO tant instrumental, planteja els problemes de legitimitat.

Pertany a lescola de Frankfurt. Critica la ra instrumental, i creu que la ra es ms
amplia. Crea la teoria de lacci comunicativa; que s a travs del dileg. Proposa
una distinci estructural del poder; (1). Exercici del poder (gesti dels
governants), i (2). Generaci del poder; el sorgiment del poder es realitza en els
consensos del fons de la societat. Aquesta relaci de dileg t relaci amb ARENDT.
3

HABERMAS defensa unes condicions formals de dileg per votar la validesa de la

legitimitat. I en el procs deliberatiu reclama 3 condicions: (1). Igualtat de les
parts, (2). Llibertat de les parts, (3). Prevalia en el millor argument, largument que
tingui ms fora guanya.
-

H: ARENDT: visi diferent del poder. Pensadora poltica. Autora de La condici

humana. En aquesta obra reivindica una idea de poltica ms basada en Aristtil,
menys instrumental, ja que defensa la idea ms activa de la poltica en comunitat,
es a dir, ms participaci en la poltica, una vida ms activa de la ciutadania.

25/09/12
El poder sentn en relaci causal (gent amb rol actiu/gent amb rol passiu), i el resultat
daquesta acci es rebuda per la gent amb rol passiu.
R. DAHL, entn el poder poltic com la capacitat dun actor daconseguir qu una altre faci el
que de una altre manera no faria.
ARISTOTIL, CICER, ..; dacord amb aquesta altre concepci, lexercici del poder es refereix
a la capacitat de passar de la potencia al acte, dactualitzar una concepci determinada del
b i ser capa de realitzar una idea de vida.
AUCTORITAS/POTESTAS: Cicer, considera lautoritat en el senat i la potestas en el poble.
-

Lauctoritas: es la capacitat que te lautoritat per decidir i per vincular

legtimament als ciutadans amb les seves decisions.

Potestas: capacitat que tenen els ciutadans per actuar concertadament i acordar el
poder als que exerceixen lautoritat.

Permet pensar en el poder com una necessitat de la realitzaci del b com, la cerca
collectiva duna vida bona. Duna vida digne de ser viscuda.
Aquesta visi del poder (autoritat/ potestas) que s normativa (vida bona), ha estat molt
eclipsada al llarg del temps per la concepci cientfica del poder (que sequipara el poder
amb la dominaci).
M. WEBER; el poder no esta relacionat amb el poble (potestas), sin en una persona que
decideixi pels altres. Per WEBER, una acci de poder de dominaci es legitima si genera
obedincia, consens, acceptaci... sense necessitat de lexistncia de la democrcia. El
concepte de WEBER fa referncia a un cert consens que es pot donar tamb en una
dictadura.

El poder s una relaci causal, o s una propietat deposicional? " (una propietat
deposicional vol dir que el poder es potencial). " en el conductisme sestudiava all que
era observable (com el comportament poltic), per tant, inicialment, els politlegs es van
referir al estudi empric, consideraven que la cincia poltica es tenia que centrar en
lestudi dels fets observables, no en els conceptes terics que no es poguessin contrastar.
En lo que estaven interessats era en la conducta observable, s a dir, les reaccions que es
donen a travs de les relacions causals entre actors poltics. Per aquest mecanisme t
mancances, noms ens serveix per explicar fenmens afectivament observables sobre la
poltica, per la poltica s una cosa molt ms amplia.
-

Exemple de fenmens observables: manifestaci independentista 11 setembre

2012.

Exemple de fenmens NO observables: gent que tot i que pensa igual no va poder
assistir /gent que no es va voler manifestar.

s a dir, no tot es capta per la observaci. Si noms ens fixem en els fenmens observables,
es tracta dun enfocament insuficient. Si nomes descrivim el funcionament com per
exemple el de les eleccions, i hi ha majories (com exemple el cas espanyol o catal), un pot
acabar creient que existeix un consens ms ampli del que realment hi ha.
R. DAHL, anys 60 realitza un estudi clssic important: Qui governa? (Who governs?) a
NEW HAVEN; anys 60 on es teoritzava les elits poltiques dominants en les comunitats,
grups que acaben determinant tot all que es fa de forma jerrquica. R. DAHL fa el
contrari, vol combatre amb les idees elitistes, i vol demostrar empricament.
R. DAHL " Visi Pluralisme. Aquest enfocament destudiar la poltica per fets observables
va ser rpidament objecte de critiques, per que es considerava que es deixava de banda
una part de la poltica molt important. El problema del pluralisme s que aquest, es limita
en lestudi en una visi del poder que sexecuta. Per poder anar ms enll daquest
enfocament cal distingir entre el poder afectivament executat i poder amb prudncia
(poder com a capacitat).
El poder es forma per:
-

Capacitat ; Propietat prudencial /disposicional: vol dir que els eu exercici depn de
moltes circumstancies, el funcionament esta condicionat com ara el recursos
materials, recursos morals, recursos organitzatius, recursos personals,.. es a dir,
per tal que un collectiu pugui estar incubant un conflicte latent, pugui fer el pas de
la potencia al acte, cal que concorrin determinats elements.

Poder realitzat: poder executat.

5

Caracterstiques del poder disposicional:

-

Capacitat o disposici que no sexhaureix en el seu exercici. s contingent en funci

de determinades circumstancies.

El poder es posseeix i sexerceix no per individus allats, sin per home si dones
situats en un context social que els dota o el prohibeix de recursos.

El poder dun individu agent sobre uns individus pacients, no exhaureix lmbit del
poder poltic.

El poder es pot exercir tenint en compte o no, els interessos dels ciutadans sobre
els que sexerceix. Aix dna lloc a la distinci entre;

Interferncia legtima.

Coordinaci.

El poder NO es limita a la seva dimensi prohibitiva i sancionadora, que restringeix

les capacitats. Perqu en moltes ocasions el poder es positiu. No hem dentendre el
poder noms de manera negatiu, sin productiu. El poder no s negatiu des de un
punt de vista normatiu.

Aquestes consideracions sn del poder disposicional.

Hi ha una excessiva dependncia del poder i les estructures " poder estructural. Les
institucions son estructures de normes que fomenten valors i incentius, per tant, ens
podem formular: Quin s el paper de les estructures?. Centrar latenci en les estructures
t una virtut, ens aproxima als problemes subjacents, com el de la vida parlamentria. Hi
han autors que diuen que la centralitat de les estructures sn un condicionant material de
lacci poltica que regula els processos poltics, per alhora aquests processos poden
donar una altre estructura.
FOUCAULT; per ell, el poder es pot entendre com una propietat relacional i estructural que
es vincula a traves de les estructures persones poderoses amb persones amb manca de
poder. El poder no es troba plenament en mans de ning que el pugui exercir duna
manera total sobre els altres. El poder es un dispositiu en el que tothom est implicat, tant
aquells que exerceixen el poder com aquells sobre els quals s exercit.
El vincle entre el saber i el poder s molt important. Tal importncia s que les
estructures creen una base dun marc de conceptes i mecanismes interdisciplinaris per
tots que sacaben interioritzant.
MICROFSICA DEL PODER: el poder est disgregat de tal forma en la societat que hi som
sempre immersos en tots els nivells i est relacionat amb les cincies del saber.

Les estructures tenen una connotaci positiva, ja que proporcionen als individus recursos
de tots els nivells. Les estructures dun estat de dret democrtic atribueixen drets, es doten
duna esfera dacci. Els individus en relaci en el marc social estructural planteja que en
quina manera ens podem dotar dactituds cviques per millorar les estructures, per fer-les
ms participatives? " ja que, les estructures poden agreujar problemes de asimetria,
problemes de assignaci de recursos.
El fet de NO tenir interferncies en el poder s denomina Llibertat negativa. Aquest
concepte s desenvolupat per; BENJAMIN CONSTANT, JOHN STURAT MILL, I. BERLIN. En
contraposici a aquesta idea de no interferncia s la Llibertat positiva, s una llibertat
ms constructiva, realitzar accions conjuntament.
En relaci amb les estructures, el fet de no interferncia ens porta a la idea de que el estat
es centri en controlar la violncia i fer complir les lleis. Per tant, les estructures
proporcionen drets, ingressos, etc. Per tamb poden ser objecte de canvi a travs d ela
llibertat positiva (accions conjuntes).
Dos modalitats de poder: dues dimensions del poder que tenen una connexi interna.
-

El poder sobre alg: fa referencia ala capacitat estratgica i racional dun actor per
aconseguir objectius modificant la conducta dels altres actors. Daquesta manera A
pot restringir les accions de B i fer que sajustin a les preferncies dA.

El poder per fer alguna cosa: (vinculat a la llibertat positiva) s la capacitat per
aconseguir alguna cosa.la capacitat del elector per aconseguir un inters propi que
li interessi.

1.2.
1.3.
1.4.
1.5.
1.6.

EL PODER COM A FUNCI SOCIAL, COM A INTERCANVI, COM A DOMINI.

PODER FORMAL I PODER MATERIAL.
EL PODER SITUACIONAL I EL PODER RELACIONAL.
PODER, INFLUNCIA I LIDERATGE.
EXPLICACIONS MICROSOCIALS I MACROSOCIALS.

TEMA 2. DISTRIBUCI DEL PODER

1.10.2012
La pobresa i les relacions socials de Baldimor
La polluci atmosfrica

ENFOCAMENT UNIDIMENSIONAL
Enfocament pluralista.
POLSBY
WOLFINGER
DAHL
Pretenen demostrar que el poder est distribut de forma pluralista a llocs com New
Havent, i el conjunt dEEUU. Defensa en definitiva, que el poder est repartit duna forma
fora equilibrada, que varia segons les seves teories poltiques, i que varia de les teories
delits. Sospitem que els mtodes ja estiguin predestinats daquestes formacions de
carcter poltic. Consideren que el lloc on subica el poder, es determina veient qui preval a
lhora dadoptar decisions all on hi hagi un conflicte observable.
Text VIP el concepte de govern 1957, DAHL. Lexercici de govern, es la idea central que
divergeix dels elitistes, els quals ms que centrar-se en el exercici de govern, es centren en
el prestigi i altres formes dels actors.
El mtode prova determinar respecte de cada decisi quins participants van proposar
alternatives que finalment van ser adoptades o b van vetar alternatives que proposaven
altres o van proposar alternatives que van ser rebutjades. Aquestes accions ells les
classifiquen com a xits o derrotes, aquells participants que tinguin una proporci ms
elevada dxit sobre el total, es consideren com els ms influents. Es centren en
determinar qui preval, qui simposa en ladopci de decisions dintre duna comunitat. Es
posa mfasi en lestudi de comportament observable. Dacord amb aquesta visi, els
investigadors, han destudiar el comportament afectiu dels actors poltics.
Lmfasi en el comportament insisteix en les creacions poltiques, busquen proves (doc.)
per satisfer cnon de la cincia. A travs de les decisions, aquestes eleccions, es va
aparixer la capacitat duns actors per influir en la capacitat duns altres actors que
introdueixen variacions en el desenvolupament dels esdeveniments. Pretenen, identificar
els actors que prevalen a les decisions mitjanant hiptesis, quins individus tenen ms
poder en la vida social. Les decisions, en aquesta esfera social, impliquen un conflicte
directe, efectiu i observable. Dacord, amb els pluralistes, es pot verificar estrictament la
hiptesis duna classe dirigent si hi ha casos que impliquen decisions poltiques clau o les
preferncies duna elit dirigent toquen amb les de qualsevol altre similar i prevalen de
forma regular, en aquest, cas estarem trobant elements positius alables. Les decisions
daquest marc destudi, fan referncia a problemes i a rees problemtiques clau, a les
quals existeix un desacord afectiu a les preferncies de dos o ms grups. Les preferncies
sn fonts de problemes (ecologistes vs. economistes). Aix mateix, una guia de la influncia
8

coberta o encoberta seria una verificaci aproximada s la freqncia amb la qual

aconsegueix dur a terme una poltica important. En lenfocament unidimensional el
conflicte s fonamental, ja que porta a experimentar unidimensionalment les fonts del
poder, sentn que si no hi ha conflicte la percepci del poder no es percep.
Aquest conflicte es dna entre preferncies, que es considera que les preferncies es
formulen de manera conscient i es manifesten a travs daccions que per tant, es poden
desvetllar mitjanant lobservaci de comportament dels actors. Una preferncia s per
ells, un inters que sent subjectivament sexpressa a travs, per exemple, del vot
(coincideix amb el teu desig), sentn com a poltiques determinades. I un conflicte
dinteressos equival a un conflicte de preferncies.
Els pluralistes, neguen que existeixin interessos de carcter inarticulat o inobservables,
que les persones puguin estar equivocades en relaci als seus veritables interessos i que
puguin ser inconscients. consideren que els interessos sn en essncia la preferncia que
tu manifestes. Es contraposa a la idea de la falsa conscincia. Es contraposa a que, el poder
de classe pugui aconseguir que la ment de les persones pugui arribar a una alienaci
contraria al que poden ser els seus interessos. s una lgica molt individualista.
Lenfocament unidimensional en sntesi se centra en el comportament a lhora dadoptar
decisions sobre problemes en que hi ha un objecte observable dinteressos (subjectius),
entesos com a preferncies expressades per una determinada poltica i revelats a travs de la
participaci poltica.
T arrels histriques ms enll del conductisme (behaviourisme). Arrel clarssima amb
Marx Weber, de forma ms o menys arbitrria. Va ser objecte de crtiques acusats de
superficialitat, de ser restrictius i de celebrar injustificadament el funcionament
aparentment plural de la democrcia nord americana. Van formular les seves lleis contra
les seves rpliques. Les mancances es constitueixen el que sanomena lenfocament
bidimensional del poder.

LENFOCAMENT BIDIMENSIONAL
BACHRACH
BARATZ
Ells van elaborar un altre article amb les dues cares del govern, The two forces of power
(1962), on critiquen les insuficincies comentades en lunidimensional, i desprs van ser
incorporades en el llibre poder i pobresa (1970).
El missatge de partida en contra de lenfocament unidimensional, es que els pluralistes
presenten un quadre pluralista que s enganyosament optimista de la societat nord
americana. En canvi, aquests autors bidimensional, argumenten que el poder t dues
cares. Una primera cara, que en certa manera acabem de veure, on el poder est
totalment incorporat i plenament reflectit en decisions concretes o en lactivitat
directament relacionada amb la seva adopci. Un poder exercit, actualitzat en una visi
fragmentada i insuficient. En la segona cara, la descriuen en un concepte anomenat com a
mobilitzaci dinclinacions, si ve el poder es dona quan A pren decisions que afecte a B,
en aquest cas, el poder tamb sexerceix quan A crea o refora valors socials i poltics o
prctiques institucionals que limiten el procs poltic als problemes que sn relativament
9

inofensius per A. Daquesta manera, A evita que B posi damunt la taula problemes la
resoluci dels quals podria perjudicar el conjunt de preferncies de A. Enriqueix i trenca
amb la superficialitat de la primera cara. La visi de WEBER, es excessivament
intencionalista. Totes les formes dorganitzaci poltica sinclinen per explotar uns
conflictes i suprimir-ne (fugir-ne) daltres.
Consisteix en una forma sempre dorganitzaci poltica, en un conjunt de valors, rituals
preferncies i actors del joc, que son detereminants i que actuen de forma dinmica i
conseqent en forma de persones i grups determinats i en perjudica daltres. Aquesta
desviaci crea de forma destatu quo, en favor del que pots ser un grup minoritari de la
poblaci. Estableixen manifestacions de poder que es poden expressar en qualsevol
daquestes cares de poder.
Aquests autors bidimensionals retreuen, de POLSBY Y DAHL, aquest enfocament subratlla
la importncia de vetar alternatives. Ignoren que el poder sovint pot ser exercit dun altre
manera limitant labast de ladopci de decisions de problemes inofensius. Assenyalen que
les no decisions que restringeixen labast de ladopci de mesures, sn en realitat tamb
decisions. Cal examinar ladopci de decisions com ladopci de no decisions. Una decisi s
una elecci entre diversos modes (maneres) dacci de carcter alternatiu. Per ladopci
de no decisions, s una decisi que condueix a la supressi o frustraci dun repte latent o
manifest pels valors o interessos del qui prevalen.
Dacord amb Dahl i els pluralistes un problema poltic existeix quan ha pogut acaparar
latenci dun sector important de lEstat poltic. Linvestigador selecciona poders
importants o clau que efectivament han acabat emergint. Considera que s central
identificar els poders potencials, que no sactualitzen a causa de les no decisions. Per tant
poden ser actuals, de forma explcita o b, potencials. Un problema potencial, implica un
desafiament als recursos del poder o autoritat daquells qui dominen el procs que
determina la sortida del sistema poltic. Implica una demanda de transformaci duradora
de la manera en qu sn distributs els valors en el sistema de govern.

2.10.2012
Tots dos enfocaments sn objecte de crtica que considera que tant pluralisdtes com els
autors del text, tenen en com el fet de remarcar el conflicte de forma ms normalitzada.
Els autors de lenfocament bidimensional, en ladopci de no decisions quan hi ha un
conflicte ms encobert. Subjacent a aquesta idea de conflicte hi ha el debat sobre all que
sigui un inters. Qu s un inters? El dficit com en nivell epistemolgic es que tots dos
consideren que all on no hi ha un conflicte en cobert hi ha consens. Els interessos sn all
que es manifesta directament o b es pot deduir la reacci. La crtica que van fer els autors
de lenfocament bidimensional envers els pluralistes va ser objecte de crtica i de
defenses. la no poltica de la contaminaci. Lenfocament bidimensional comporta una
crtica meditada dels pluralistes, suposa que ladopci de no decisions s en si mateixa una
decisi. No aborda altres caracterstiques del poder.
Lukes fa una crtica i considera que el problema de lenfocament bidimensional s
excessivament vinculat a lestudi del comportament individual. Considera que el control
del poder poltic noms es pot entendre com un comportament social de grups i
prctiques, dinstitucions que noms entenen en funci de collectivitat. El poder no va en
10

lloc per qu el poder no noms existeix en situacions de conflicte. Est plenament afectada
a la promoci dels interessos. El poder no va tan vinculat al conflicte afectiu, tant s aix
que lobjectiu del poder s impedir que els conflictes es formin. Un altre punt de crtica, es
que dacord amb la segona aproximaci. Sentn que si no es produeix una expressi de
descontentament, no hi ha cap inters pactat.

ENFOCAMENT TRIDIMENSIONAL
Pretn anar ms enll daquestes tres visions, critica els dos primers enfocaments per ser
massa individualistes i procura ampliar lexpressi de formes de problemes potencials. La
possibilitat de deixar fora de lagenda mataries poltiques concretes sin mitjanant lacci
de forces socials i de forces collectives, aix com les dues primeres aproximacions ens
donen la idea, lenfocament tridimensional aporta el conflicte latent. Aquell que es basa en
la contradicci entre els interessos reals de les persones que sn excloses del consens
poltic i els interessos dels actors que exerceixen el poder. El va construint Lukes, i fa
mfasi en el comportament, en ladopci de decisions, els problemes clau en el conflicte
observable i en els interessos subjectius.
Lenfocament bidimensional fa mfasi en ladopci de decisions i en la de no decisions, en
els problemes i en els problemes superficials, en el conflicte observable obert o encobert i
en els interessos subjectius entesos com a preferncies, per tamb com a greuges. ms
enll dels lmits daquestes aproximacions hi ha lenfocament tridimensional, que fa mfasi
en ladopci de decisions i el control de programa poltic, no necessriament a travs de
decisions. De les tres perspectives s la que t ms inters a estudiar ms enll del que sn
les decisions, tamb als problemes potencials, en el conflicte observable obert o en cobert,
per tamb latent, fa la distinci entre interessos latents i interessos reals.
Podem pensar en tres dimensions del poder:
DIMENSI 1

DIMENSI 2

DIMENSI 3

Conducta observable

Conducta observable

Conducta
observable/passivitat

Decisions

Decisions

Decisions/No decisions

Conflicte observable

Conflicte en cobert

Conflicte observable, en
cobert i latent

Interessos objectius
observables

Interessos marginats

Interessos reals

Els tres enfocaments, tenen malgrat tot un carcter avaluatiu. s gaireb inevitable
discutir sobre el consens de poder. Es poden considerar que tenen elements en com, fins i
tot que sn interpretacions de poder subjacent dun mateix concepte de manera que A i B
safecten perfectament. A exerceix poder sobre B, quan A afecta a B en sentit contrari als
interessos de B. Tanmateix no esgoten lestudi del poder, hi ha altres autors importants
que es desmarquen.
11

Sobre la violncia (1970). H. Arendt.

Dalton Parsons entn el poder com una capacitat institucional, inherent als sistemes per
qu es compleixin certes funcions, insisteix en la idea de poder com a eina dintegraci.
Relativitza aquest contrast entre auqell que exerceix el poder i aquell que se sotmet.
Arendt, arrels amb la filosofia clssica. Una idea de poder contrria a la violncia, apareix
sempre en la bibliografia sobre el poder per es una autora completament a part.
NSKI fa aproximacions daquesta mena sn slides per sn insuficients al costat de la
seva prpia.

Interessos combinats amb judicis, Lukes exlica 3 idees sobre interessos.
Liberals. Creu que atent persones tal com sn i les relaciona amb all que volen. El desig
que expressa t relaci amb linters de lindividu.
El reformista lamenta que el sistema poltic no doni la mateixa importncia a tots els
desitjos de les persones. Relaciona els interessos amb les preferncies de les persones,
per tamb admet que la preferncia dinteressos es pot revelar de manera ms indirecta.
En forma de desitjos i preferncies ms dissimulats.
Radical, les seves preferncies poden anar en contra dun sistema que va en contra dels
seus interessos.
Lenfocament unidimensional del poder pressuposa una concepci liberal dels interessos.
Lenfocament bidimensional pressuposa una concepci reformista. Lenfocament
tridimensional pressuposa una concepci radical dels interessos.
El mtode per estudiar els actors poltics de New Havent, va ser molt costs en lobtenci
de proves, la crtica de Rober Dahl, no va ser per lanlisi, sin per les rees especfiques.
Va veure que en cada rea hi havien divergncies. bviament t mancances com la teoria
de les elits i a la mateixa vegada que els ciutadans tenen influencia sobre els poltics i els
ciutadans. Els pluralistes consideraven que la gent de poltica s permeable front a
greuges.
Aix mateix, en la critica a les mancances del primer enfocament, sobserva que un sistema
poltic pot ser pluralista en ladopci de decisions, per tamb pot ser unitari en ladopci
de no decisions. Quan es tracta de bloquejar lentrada de certes demandes, les elits i els
grups rurals diversos de les diferents rees problemtiques poden actuar de manera
encertada tractant problemes diversos. Aix sescapa de la lgica dels primers pluralistes
Lenfocament bidimensional, t el defecte que en ltim terme es limita a estudiar
actuacions on la mobilitzaci de les inclinacions pot ser atribuda a decisions dindividus.
Segueix sent excessivament tributari i individualista.
Caldria un anlisi ms profund.
Lenfocament tridimensional ofereix la possibilitat dassolir una explicaci profunda de
com els sistemes poltics, en ells mateixos, impedeixen que algunes reivindicacions
esdevinguin problemes poltics. Fins i tot arribar a ser controlades. No obstant aix t
tants problemes com els anteriors.

12

M. CRENSON. Estudi guay. Luckes considera que incorpora elements de lenfocament

tridimensional the un-politics of air pollution (1971).
Relacionat amb lobra, fa un estudi rigors amb aquestes dues ciutats.

EAST CHICAGO pren mesures al 49

GARLY no actua fins al 52

Una de les seves explicacions, s la no activitat duna importat empresa siderrgica que va
fer tots els possibles per qu aquest tema no sapunts. Durant molts anys no va adoptar
un posicionament pblic en concret. Aix evitava que els activistes no poguessin
manifestar-se, simplement haurien de negociar.

8.10.2012
Prctica: contestar un comentari entre dos articles del campus.
Recensi

the un-politics of air polution. M. Crenson
A study of non-decision making in the cities (1971)

Dos enfocaments sobre lestudi de les relacions de poder (bidimensional i tridimensional).
Crenson intenta explicar coses que no succeeixen, intenta explicar la inactivitat poltica,
per qu el problema de la contaminaci atmosfrica no es va plantejar en el mateix
moment i de forma igual en les diferents ciutats americanes? Estudia els sistemes poltics
locals, i la seva permeabilitat. Es va fer enrere a causa de les diferents caracterstiques de
cada poblaci. Pretn demostrar que hi ha altres elements. Parteix del contrast entre dues
localitats que son Gary i East Chicago. Fins als anys 50s aquesta problematica no es regula
a East Chicago i fins al 1962 a Gary. Totes dues tenien un mateix eix demogrfic i una
mateixa pobaci. Crenson diu que cau en el poder duna important indstria siderrgica
anomenada USSTEEL. La reputaci partidista estava ms arraigada a East Chicago.
Demostra que la inactivitat daquesta companyia va aconseguir que la demanda de
regulaci de la contaminaci no esdevingus un problema poltic. La seva reputaci evita
que sorgeixi el problema. Expliquen que quan ells sadreaven a la companyia la resposta
era que efectivament era molt negativa, per no hi havia una taula de negociaci. Analitza
el fet a travs dentrevista per trobar el contrast entre aquelles ciutats:
-

Contaminaci atmosfrica tendeix a no prosperar all on la indstria gaudeix duna

reputaci de poder.
On la indstria es mant en silenci en relaci amb la polluci, les esperances de vida
del problema tendeixen a minvar.
La organitzaci poltica t un pas molt important.
La relaci de la contaminaci atmosfrica implica la provocaci dun b collectiu a
costa duna companyia o un grup determinat que econmicament no surt perjudicat.
Per satisfer les demandes sensibles, tampoc s clar que aix representi un benefici
important.
13

A diferencia del que pensaven els pluralistes, els problemes latents estan molt conectats.
All on el funcionament duna empresa es objecte de carcter central, simular les
demandes duna part de la poblaci en relaci a la polluci. Independncia entre
problemes poltics. Lestudi sobre la regulaci o no regulaci del medi ambient, qestiona
perdre els llocs de treball que en depenen i a no posar-los-hi massa traves. Que lactivitat
dadopci de decisions, ve encarrilada i orientada pel procs dadopci de no decisions.
Optar per no tractar aquest problema poltic, en base a una inacci pblica, igualment a
diferencia del que sespera de lenfocament unidimensional, Crenson adverteix, que la
pluralitat dactors, no es garanta de cultura poltica o de sobirania popular. El que en
resulta es que la pluralitat dactors no implica una obertura poltica ni ms garanties de
que el poder estigui repartit de forma ms equitativa.
Si ens limitem a observar lacci duna nseke observable, obviarem problemes tan
importants com aquest de la contaminaci atmosfrica. El marc teric de la polluci
poltica est a cavall entre el bi i el tridimensional. Va ms ennl de 3 aspectes: a) en el 2n
enfocament ladopci de decisions i adopci de no decisions deixa temes individuals. No
sinterpreta en temes conductistes sin que sestudia la dimensi en si mateixa. b)
Dimensi no individualista perqu considera tamb la problemtica del problema
estructural. Va ms enll dels altres enfocaments perqu examina les formes en que
simpedeix que es plantegin reivindicacions mitjanant del propi estudi de les institucions
i de la ideologia inarticulada que trobem a les institucions poltiques i les prctiques locals.
Un dels problemes dels enfocaments anteriors es que expliquen el poder de formes
individualistes (A respecte B). Un terreny que explica la inhibici de certes demandes,
deshinibeix laspiraci daquests temes en lagenda poltica. Linteressa a Crenson les
institucions, les quals exerceixen un poder sobre els interessos i la intensitat daquests
sobre la gent. Reduir, perpetuar, en certa manera reivindicacions en minories.
El pes duna instituci es tant important que el problema que tenim es que les minories
tenen molta dificultat a ser algun dia majoria. Crenson ens va portar a aquestes vistes i
aporta una anlisis crtic per dos elements: a) Justifica la ficci pertinent intenta demostrar
que si la resta de coses shagus mantingut igual, els resultats haguessin sigut uns altres.
b) Identifica el mecanisme de poder. Hi ha raons per explicar que si la influencia de coses
hagus sigut igual, les persones preferirien no patir lenverinament que suposa laire
contaminat. Sobtenen proves que demostren la inacci.
Lenfocament tridimensional troba problemes per justificar la ficci pertinent. Encara que
pot haver sorpreses. En aquest cas, presuposem linters dels ciutadans a no ser intoxicats.
Queden reduts a cercles ms especialitzats. El seu estudi aporta dades comparatives
daltres ciutats que recolzen que en circumstncies diferents en que el poder no decisiori
duna instituci no t tanta fora o s menys operatiu, persones amb caracterstiques
social equiparables a les de les poblacions estudiades, sense un poder no decisori van
aconseguir un tractament anterior del tema.
3 caracterstiques distintives que plantegen problemes significatius a linvestigador:
1. Exercici de poder pot implicar inacci
2. Lexercici del poder pot ser inconscient, aix tamb es donava en lenfocament
bidimensional
3. El poder pot ser exercit per collectivitats, grups, institucions, etc.

14

Si observem les tres dificultats una per una, veiem en la inacci, veiem que un no
esdeveniment, pugui impedir alhora un problema potencial. Al mateix una inacci, pot
tenir conseqncies observables tamb destablir un nexe causal. El silenci del pblic
envers la problemtica atmosfrica.
Un altre dels problemes es explicar que lexercici de poder pot ser inconscient. El silenci
del pblic envers la problemtica atmosfrica.
Explicar es que lexercici del poder pot ser inconscient a accions o inaccions. Es pot ser
inconscient de diferents maneres i en 1r lloc es pot ser inconscient del motu real de la
prpia acci, t 2n lloc de cas interpreten els altres les nostres accions i per ltim es pot
ser inconscient de les conseqncies de les nostres accions.

9.10.2012
A no coneix tots eles efectes de A sobre B. Quan A ignora plenament els efectes sobre B, es
produeix un debat sobre si ha de rendir comptes o no. En el moment en que A no coneix
tots els efectes est exercint un poder. s un exercici inconscient del poder, en altres
casos la ignorncia dels efectes s ignorable.
Un altre efecte s latribuci de responsabilitats a collectius. El problema de identificar
dos collectius de poder s fins a quin punt sn les estructures de poder les que causen el
poder i fins a quin punt pesa lacci individual. En Marx, hi ha diferencies i contradiccions
sobre la qual levoluci econmica genera canvis socials de forma gaireb mecnica, van
ms enll de la elecci subjectiva de cadasc.
Tots els actors, individuals o collectius, operem dintre duns lmits determinats, per
tamb amb una certa autonomia relativa. Relacionar poder amb responsabilitat. All on hi
ha poder, sha de buscar un possible responsable, que hagi de donar comptes de qu ha
passat amb la situaci. Latribuci de poder s el sentit de localitzar-lo en la nostra anlisi.
Determinar el lmit entre all que hem de fer nosaltres i all que sexigeix rebre comptes
(cicles econmics, enfocament de determinades institucions, ...). Qui governa realment
ms enll de les estructures formals?
Diversos contextos de poder en un context moral, prctic i valoratiu. Qualsevol persona
t un sentit prctic de poder, es fa mapes de poder sobre els actors que li poden
influenciar. En un context moral, la idea clau s la de responsabilitat, seguint una lgica i
un joc dinfluncies, vol identificar els responsables morals i poltics dalguns efectes. En
el context valoratiu quan parlem de poder ms ampli sobre les prpies societats,
pensant en evaluar un ordre social, un sistema, una societat en si mateixa. Podem parlar
de poder examinant el grau en qu els ciutadans, tenen poder suficient per satisfer les
prpies necessitats i desitjos.
Luckes, distingeix 4 aspectes del poder:
-

mbit temtic del poder: cada agent, pot tenir influncia en un tema nic o en
mltiples temes.
Espectre contextual: Cada actor pot tenir una capacitat dinfluncia vinculada a un
context determinat o b que transcendeixi a un concepte determinat. Que sigui capa
de superar molts problemes. Relaci entre poder i intencionalitat.
15

relaci poder intencionalitat: aix mateix, s important la distinci entre poder actiu
i poder inactiu. Hi ha diferents aspectes que de no actuar
poder actiu - poder inactiu (activitat): tamb pot diferenciar el paper actiu del
passiu. No acci que implica poder.

15.10.2012
Lacci ms que expressi de fora ho s de debilitat. Quan un poder t tanta fora com per
generar aquesta determinaci, s per qu existeix una amenaa que en altre temps pot ser,
sha fet de forma massiva. I per tant, hi ha molta pressi descarregada, i aix deixa un
substrat importantssim.
Quan el poder pot condicionar la nostra conducta que ja no pot infligir cap altre conducta,
es troba un poder molt slid. Si la seva veu, dintre dun govern, afecta contextos diferents,
si a ms a ms, t capacitat per generar les conseqncies que est cercant, i si la seva veu
t ms fora encara t ms poder.
Luckes, ens ajuda a comparar els agents i a veure la forma en qu poden variar. El poder t
moltes dimensions, Luckes, se centra en el poder dels poderosos, amb la capacitat de
dominar fins i tot els altres. el poder dels poderosos, s aquell que fomenta un inters del
poders i influencia els interessos dels que no tenen poder, quan sexpressa com a
dominaci, pot anar fins i tot en contra dels interessos dels ciutadans. Existeixen alguns
bens o recursos que interessen a tothom amb independncia dels drets o ideolgies.
Aquests drets amb quelcom objectiu o subjectiu, representen trets, llibertats o interessos
(utilitzar linters dient que el poder quan actua es troba en contra dels interessos del
govern).
Luckes ocupa el poder com a dominaci, relaci entre poder i obedincia. Lobedincia pot
ser voluntria (influncies sobre la teva conscincia) o com a obligaci de poder (coacci).
El poder com a dominaci, s matitzable. Molts autors clssics, Locke, Stuart Mill, Kant
sempre han tingut un rebuig cap al poder com a dominaci. Hi ha etapes de la vida on tu
no tens conscincia i et fan obeir normes (infncia), per es considera que a partir
daquest moment, sha de ser responsable de la prpia vida. Sn autors que estn en
contra del poder paternalista del Estat, que et facin obeir el teu propi nivell. Aix avui dia
s ms matitzable, cadasc se subordina, perqu aix ho vol cap a un sistema de control
determinat (orquestra - disciplinria, subordinaci voluntria a lexrcit, subordinaci a
lesport delit,... ). El poder com a dominaci, els autors clssics el rebutgen, per aquella
dependncia voluntria, com el cas dels anteriors exemples, no queda clar encara si s
dominaci o voluntarietat.
El poder com a dominaci, s la capacitat de limitar les eleccions daltres, coaccionant-los o
assegurant la seva obedincia en impedir-los viure tal com dicta la seva naturalesa i el seu
judici propi.
Com actua la dominaci? Cal anar a veure les formes de poder ocultes, les menys visibles.
Com sassegura el poders lobedincia daquells als qui dominen? Cal considerar el poder
del poders de manera transversal, com a quelcom que atreavesa mbits temtics i
contextos, que produeix algunes conseqncies importants no buscades. El poder com a
dominaci consisteix en la capacitat de produir resultats, troba present si promou els
16

interessos dels poderosos i afecta de manera negativa els interessos dels que estan
sotmesos. Fa referncia als mecanismes als quals el poder pot assegurar lobedincia.
Quan sestudia la tradici de la democrcia, es troba com a resultat que ha estat
minoritria, fins a trobar personatges com Rousseau, Marx, Spinoza. Luckes de forma
sorprenent, dona formes dobedincia dSpinoza. Spinoza considera que un hombre tiene
su poder encadenado a otro cuando se le ha privado, le ha vinculado miedo, o le han
vinculado un miedo tan estrechamente mediante un servicio que antes complacer a un
benefactor que a s mismo. Dacord amb un pensador tant distant del temps, t si ms no,
lesperana que quant aquestes formes de domini sesvaeixen, la llibertat i la personalitat
humana pot fer que cadasc salliberi de lobedincia.
Michaelle Foucault, ens aporta al s. XX, teories importants sobre el poder. Pel que fa a
lobedincia. Concebut el poder tant fsicament com mentalment, no s senzill interpretar,
en part per la seva retrica. Es tracta dun autor atpic, que no ser tant til des del punt de
vista del politleg, sin ms per obrir la ment de forma profunda. Ha influenciat molt als
historiadors, a la filosofia, als estudis culturals (de gnere), lenfocament de Foucault, ha
comenat a variar una 4a variaci del poder. No es tant all que ha aportat sin en totes les
investigacions empriques posteriors. Luckes tot aix ho qestiona, seguint lesperana de
Spinoza, es pot considerar que el poder, pot ser ms democrtic.
FOUCCAULT. Existeix una comunicaci ntima entre poder i coneixement. Les diferents
disciplines de les cincies socials i humanes, presten la seva eficcia al poder, sn un
element ms de forma consubstancial, el lligam no s una creaci original de Foucault,
Nietzche (la genealogia de la moral).
Un dels conceptes centrals del FOUCAULT, s la microfsica del poder, s una idea que fa
referncia a la capilaritat del poder. Molt debilitada en una relaci de dalt a baix del poder.
Vol definir aquestes estructuracions formals del poder en microprctiques, camps de
dominaci del poder molt concrets (bogeria, gnere, sexualitat, funcionament
penitenciari,...). Quan el poder abasta de ple els individus, i sinsereix en els actes del dia a
dia i configura el discurs del dia a dia, Foucault, no pensa en el poder com si fos la
propietat o latribut duna classe social o dna eina instrumental directa que controla
lEstat. Dacord amb la idea de microfsica del poder no responen a un nic patr,
corresponen a diversos camps de forces. Ell se centra en les tcniques de disciplina, de
poder, relacions, estratgies; no est tant interessant en lestudi duna classe social
dominant o de persones concretes que exerceixen el poder. Enriquiment de la nostra
comprensi de poder, t complexitat en la formaci del subjecte. El poder com a
dominaci no s un ms que el governant pugui obligar als altres o fer-los desitjar alguna
cosa, sin que el poder crea en cada cas un tipus de persona determinada.
No s noms com a instncia de repressi sin com a producci, produeix efectes,
significats, codis, maneres dentendre, configura maneres dactivitat. No actua en contra
dels individus sin a travs dells, dels cossos, fsicament i mentalment. Com asseguren els
poderosos la obedincia dels dominats, ens ajuda a descobrir les formes menys evidents i
imperceptibles (discursos, desitjos, mecanismes de poder de lobedincia). Obres arran de
1970, hi ha intrprets que distingeixen el seu pensament en dues poques: arqueolgica i
genealgica (inspirada en Nietzsche) com en un moment donat es passa del que s el
suplici de la cultura al poder disciplinari, vestit dhumanitarisme, de causes nobles.

17

Lestudi del cstig produeix en el poder disciplinari un cert tipus de subjecte, quan
Foucault diu que no noms produeix efecte el poder, sin fins i tot actes i accions, fa que
els governats siguin governables. Encara el poder, la dominaci, genera un tipus de gent
determinada, diferents del que sn producte.
Laspecte de levoluci s positiu, perqu produeix subjectes, consisteix a crear en
lindividu una predisposici per acceptar normes. Modelen a lnima de cadasc, les
interioritzem i es mantenen mitjanant la vigilncia. Les microprcriques configuren la
manera en que els individus configuren el seu propi joc. Es pot preguntar si la llibertat i la
veritat sn excloses. Si diem que el po0der i el reconeixement est molt vinculat i per un
altre banda que el poder arrossega tot el cos social. No podem alliberar-nos del poder, i s
difcil jutjar o no lexistncia de diversos rgims de veritat que sn ocults. Foucault
desvella que sota daquesta pauta, existeix una pauta de treball disciplinaria sobre els
cossos de cadasc que no podem entendre si ens limitem a la base de treball racional i
autnoma.
Hem dabandonar la idea de que podem organitzar una forma de poder mitjanant amb el
nostra racionalitat per sense cap mena de dubte lhem de fer amb ms prudncia. En el
cas vigilar i castiga, trobem com una certa tcnica crea un tipus de cos. Hi ha una certa
pauta de poder disciplinari que crea docilitat. La interioritzaci en forma de docilitat, fa
innecessria la manifestaci de poder coactiu. Tu esdevens la teva prpia vigilncia, ets a
lhora vigilat i vigilant. Una tcnica de control social i de dominaci, crea uns cossos dcils i
sobretot obedients i a la vegada, produeix un cert tipus de comportament. Les tcniques
disciplinaries que sobserven en el tipus ideal de pres, generen no noms cossos dcils
sin tamb el comportament que sespera que sigui til, que sespera duna persona en
concret. Com a estructura la pres que ell pensa en abstracte t aquell cos social, aquella
docilitat a travs de mitjans diversos: directament, reeducant-los, disciplinant-los sota un
verns humanitari, crea cossos dcils disciplinant reclusos i crea aquest comportament;
alhora indirectament, mitjanant lamenaa i el poder de dissuasi, per exemple del
centres penals amb la resta de la poblaci.

16.10.2012
Explicar aquesta vinculaci tan gran entre poder i coneixement, i asimilar que el poder
ocupa com si fos una gran xarxa tota la societat. On queda la meva llibertat? Va variant el
punt de vista, per les primeres conclusions que sextreuen sn de resignaci. Si neguem
fins a quin punt les persones son responsable dall que fan parlem de la possibilitat
destablir un vincle de responsabilitat.
Vigilar i castigar s una obra VIP, on es veu el poder disciplinari, com a tecnologia del
poder especfica. Veure en un aspecte concret la idea de la microfsica del poder. Un text
til per observar com unes tcniques molt drenades de lindividu produeixen cossos
dcils, com un conjunt de procediments crea un comportament determinat, a travs de la
reeducaci disciplinaria dels retractors (delinqents) i indirectament lexistncia de la
pres implica un element de dissuasi per la resta de la poblaci. Sinteressa per tot all
que hi ha al voltant del cstig. Pren com a referncia la Rev. Francesa. Marca un punt de
canvi en el tractament del sistema penitenciari. En ocasions el poder s ms potent i efica

18

quan no necessita actuar. Espantar a la poblaci, es tracta duna tecnologia del poder poc
efica, donat que pot resultar contraproduent.
Principi de panptic: visi de la totalitat. Aquest principi vol dir visi omnicomprensiva,
singularitzadora dels individus. No s una idea creada per Foucault, crida latenci sobre
textos antics de lautor Jeremy Bentham (1748 1832). Es tracta duna tcnica del poder
disciplinari, de crear individus dcils, reflexiona en la seva microfsica del poder, centrant-
se en el cas de Frana. Lutilitarisme est regit pel principi de diferents explicacions que
proporcionin el nivell de benestar mxim. A Anglaterra va tenir la sensibilitat de
reflexionar en la manca dhabilitat en el sistema penal, intentant suavitzar els cstigs i a la
vegada fer-ho duna forma que resolts til pel conjunt de la poblaci, va elaborar la
manera del panptic, com a estructura del control social. Els precedents, eren tamb
anteriors a Bentham. Vigilncia central de tots els internats (reclutes), va reflexionar i ho
va establir com a forma ms terica. El panptic, s un aparell arquitectnic que intueix els
recursos dun centre penitenciari a un estat de visibilitat permanent i conscient que
assegura un funcionament automtic del poder. Pensem en una estructura circular
formada per celles o habitacions i amb una torre cilndrica central.
La seva potncia faria innecessari daltres formes de pressi en el cos, la situaci dangoixa
s efecte o amenaa que pot esser en qualsevol moment. Un individu que est al carrer o a
una pres panptica sap que t un espai on estar. Mai no estar sol, sempre est subjecte a
la supervisi dun supervisor. El sistema de la vigilncia omnicomprensiva va donar amb
la clau de volta de la societat en moltes altres rees. Quan el poder necessita expressar-se
en forma de violncia no existeix el poder, en canvi quan es normalitza el poder es
extraordinriament efica.
Altres enfocaments tradicionals sobre el poder socupen molt sobre els grups que la
transfereixen en relaci amb la microfsica del poder. El poder disciplinari que es troba en
aquestes estructures arquitectniques, s un poder que genera manipulaci dels cossos i
dels comportaments, que implanta disciplina en els cossos, fsica i mental, crea una relaci
destricta submissi ens proporciona la imatge duna societat disciplinria, carcerria.
Aquesta imatge sassembla a les presons, per no noms a les presons sin tamb a les
fbriques, casernes militars, hospitals. Qui est sotms a un camp de limitaci fa seves la
simulaci del poder, i fa seves dos cares, el de vigilat i el de vigilant.
Connexi entre coneixement i poder: un dels principis dins daquest, rau en crear un sol
individu, quan entra en una pres total la seva biografia se simplifica en un sol centre
concret (presoner, recls, boig, malalt,...). les tecnologies de poder de Foucault sn molt
subtils, en el cas de la sexualitat es troba aquesta relaci profunda tamb. Considera que
en totes aquestes expressions del principi panptic, a ms de la vigilncia permanent que
creen un individu semblant, aquests efectes es poden fer en el que anomena examen, la
unitat entre saber i poder. En una escola, la forma dordenar els pupitres, forma de seure,
de realitzar un examen, de formar amb una calligrafia exacta, era una forma dexaminar
contnuament. Ordenaci dels cossos en lexrcit com a tropa, carregar o desmuntar un
arma,....
Ordre del discurs, investiga les relacions del exercic del pdoer (vigilncia) i registre de
saber (conixer all que sest produint) i aquella relaci de vigilar i saber s examinar.
Shavia considerat que el coneixement era en certa maner la transformaci del
coneixement que s possible quan els nostres interessos queden en suspens. El poder
19

penitenciari, encara que formalment estigui vestit sobre la base de principis de dret,
produeix un saber, un coneixement. La creaci de centres psiquitrics, s una altre forma
de poder que crea un malalt mental. Cal analitzar-ho des duna perspectiva ms crtica,
ms desconfiada. Els discursos, (all que a travs de les paraules creen coneixement), hi ha
alguns que creen positivitat o negativitat, sn un element ms, procurador, dels dispositius
de poder. Les prctiques discursives creen rgims de veritat, no tan pura, sin travessada
pel poder, que distingeix entre normalitat i anormalitat.
Sobre veritat i mentida, UBER WAHRHEIRT intenta que sospitem sobre aquesta
disciplina i abans dell Schopenhauer.
Fou eral que n qualsevol cas s til per compartir estabilitats en alguns pasos. Les diferncies
ens cault vol restituir la memria i dels saber que no poden consolidar-se. Escoltar
lexperincia de lindividu psiquiatritzat. Permet entendre millor la realitat, preveu en els
poltics les lnies de poder i qestionar el carcter autoritat de la jerarquia de la cincia.
Foucault en lordre del discurs, explica tres classes fonamentals de procediment de control
sobre el discurs:
1. Procediments dordenaci externa. Exclusi daltres conceptes.
- Paraula prohibida (tabs).
- Separacions (ex.: ra bogeria, normalitat - anormalitat).
- Voluntat de saber. Camp entre qu s veritable i qu fals.
2. Procediments dordre intern en el discurs. Aclariment i identitat del autor. Prpia
organitzaci de disciplines (delimitar b de qu es parla: sociologia, cincies
poltiques,...).
3. Procediments que determinen les condicions ds dun discurs. Rituals, formes
deducaci. Rituals en un sentit molt ampli.
Els discursos sn fonamentals, la paraula tamb en un sentit de poder tamb s
fonamental. I tamb desconfiar del paper que ocupen determinades idees en la societat.
Per exemple: la idea de reinserci duna banda: la reinserci delinqent es esperanadora
pels reclusos. Dacord amb Foucault aquest fracs permanent, tamb ocupar un paper
important.
Per ltim, la capacitat de resistncia serveix per pensar en el poder duna forma nova, la
fora de les resistncies que ha de vncer en cada cas. Dacord amb noseki, trenca amb
alguns mtodes. Sallunya dalgunes visions clssiques del dret a la propietat. Trenca amb
la idea de la localitzaci clara del poder, lEstat no s el lloc central del poder, ja que el
poder es troba dispers en el cos social. Trenca amb el postulat de subordinaci, el poder
trenca en aquest punt de nazisme, quant sencarrega de lEstat no es la mera expressi de
lestructura duna economia concreta, s a dir, no tant en Marx sin en els marxistes, sha
radicalitzat que existeix una histria en lesser social, dacord amb el qual, lesser
determina la conscincia que determina la poltica, leconomia i la forma social.





20

22/10/12
Per tant, Foucalt tracta premisses com que el poder es troba concentrat en el estat i
es una mera instrument de dominaci de classes.
Lukes, diu que cal investigar els fenmens menys visibles del poder i els
mecanismes que generen obedincia voluntria.
Lukes; la dominaci del poder, pot donar-se incorporar-se voluntriament al
sistema educatiu, el exercit, no es tant clar que estiguin sotmesos a dominaci de
poder.
La subordinaci de les dones ha estat objecte de reflexi per part dautors clssics
(J. S. Mill). Reflexionen sobre els tipus de comportaments i dautonomia. Moltes
vegades actuem amb una llibertat basada en ficcions, illusions... el no
reconeixement de les dones com a subjecte social i poltic ja que hi ha la tradici de
que les dones el seu paper es de reproducci domestica. Foucalt ens ajuda a veure
aquesta dimensi mes oculta del poder, i li dna importncia.
P. BOURDIEU; socileg crtic, sassocia amb el concepte de violncia simblica. Fa
referencia totes aquelles configuracions i normes socials del espais pblic que
tenim interioritzades duna forma tant profunda que no passen per la nostre
consciencia.
ELITISME: Anlisi del distribuci del poder en les societats democrtiques. Es pot
parlar delitisme clssic, elitisme democrtic competitiu, i de noves perspectives
del elitisme. El fons s que : Les societats malgrat laparent procs de
democratitzaci que causa la generalitzaci i lampliaci del sufragi el poder en
definitiva sempre es troba en mans de una minoria. El poder tendeix a concentrar-
se en poques mans, malgrat que hi hagi una aparent democrcia de masses. Aix es
observable en la vida interna del entorn poltic. Es una successi delits, el que no
es trenca es el pes de la elit.
Pel que fa a MOSCA, diu que hi ha una classe dominant i una classe dominada.
Sempre hi ha una minoria que domina a traves de determinades formules
poltiques, poden ser formules que penetrin ms en les preferncies subjectives o
en les formules. Les formules varien en el temps. Des de aquesta perspectiva delits
podem entendre que la democrcia representativa no es mes que una regulaci
delits.
Aquests autors creuen que les masses mai sautogovernaran si no que el que es pot
intentar es que les masses controlin la regulaci delits.
El cas de NIEZSCHE, explica les oligarquies, elf funcionament abraant a MAX
WEBER, el funcionament de tota una organitzaci. Diu que el problema de les elits
no es un problema del govern, sin hum. N. Comenta que totes organitzacions
estan subjectes a una minoria, i que la prpia organitzaci genera oligarquia. Les
noves exigncies de la vida poltica fan que sacabi configurant un nucli redut de
21

persones que son expertes i tenen la seva veu i el seu poder intern amb un plus
dinfluncia perqu tenen control i accs a una informaci en temps que la resta de
militncia no controla.
Es genera una necessitat psicolgica per part de les masses per tenir lders els
quals manaran. La psicologia de masses dona explicacions importants en aquest
sentit. Si volen un tipus de lder o un altre. Els lideratges en poltica sn molts
importants, tamb ho son socialment. Els lideratges assumeixen un rol de direcci.
Aquets teories clssiques portades al extrem acaben aproximant-se al feixisme. s
a dir, a estar disposat a estar sotms a un lideratge molt fort.
Juntament amb lelitisme clssic tenim tamb el elitisme democrtic, com diu M-
WEBER, que se situa en una lnia similar amb els altres autors per mes sofisticada.
Considera efectivament que el protagonisme cada creixent de les masses en la
poltica no es pot fer perdre de vista que qui sempre domina es una minoria i que
per tant, all que la democrcia amb rigor transforma no esta en aquesta fet de
substituir una minoria per una majoria sin en introduir mtodes mitjanant els
quals es poden seleccionar aquesta minories. La democrcia no representa
substituir les minories dominants, sin introduir mtodes per tal de generar les
prpies elits poltiques i a la vegada seleccionar dirigents. La virtut del arguments
de WEBRER es que ordena el poder de les masses. Es un mtode per triar noves
formes de carisma democrtic (lder).
Un altre objecte de reflexi per part de WEBER es el paper creixent que tindr la
administraci i al democrcia. Diu que el pes que han de tenir els lders, i la
burocrcia, es inevitable la formaci producte de la racionalitzaci del mon
estructures mes sofisticades i complexes de administraci i burocrcia amb
tendncia a extralimitar-se (la burocrcia) danar mes enll de les seves facultats.
Defensa que el parlament sigui lespai per reclutar lders poltic. I per controlar la
democrcia Per tant, subratlla el pes del Parlament. En la seva defensa de la
democrcia, weber defensa la democrcia en un sentit mes pragmtic. Weber te
una visi ambivalent de la democrcia: detecta els riscos i els perills. Per tant, la
seva visi entre el que seria el reforament del paper del parlament per tal danar
reclutant elits per una banda per tamb creu que es important que hi hagi un
lder fort, i ena quest altre sentit, veu positivament la legitimaci plebiscitria del
lder, es a dir, que hi hagus una validaci directe per part de les masses cap el
lder.
SCHUMPETER: tamb elabora una teoria elitista de la democrcia. En una visi
normativa, en el text Capitalisme, socialisme i democrcia. Lenfocament s que
aquell que la democrcia s una forma de vida per satisfer all que son els
interessos objectius i reals de tothom, per crear un mon sense dirigents, sin un
mon dautogesti i dautodirecci. Schumpter diu que aquesta concepci de la
democrcia es errnia. Ja que com definim el be com? Aquesta visi clssica de la
democrcia no es una visi realista ni operativa per entendre be que vol dir
democrcia en altres contextos. Es molt difcil definir qui son en un sentit moral els
interessos reals i objectius mes dignes de la societat. Es un dels grans problemes.
Per tant, al democrcia no es aquesta visi, la visi clssica no ens ajuda, sin que
22

S: diu que la hem dentendre com una competici delits amb una competncia pel
vot. Els partits poltics son instruments que articulen la competncia poltica.la
democrcia vol dir que el poble te al capacitat dacceptar o de rebutjar. s una visi
de democrcia de carcter realista. Per S. El mtode democrtic es aquell
instrument institucional necessari per assolir decisions poltiques en el qual els
ciutadans adquireixen aquet poder, el poder de decidir, mitjanant una lluita
competitiva al vot. Una de les idees mes interessant de S. Es una analogia
important entre poltica i mercat, democrcia i mercat. Es a dir, entre la
competncia pel vot, pel lideratge pel vot, i la competncia en el mercat. Aquest es
un tema molt til per veureu, ja que moltes vegades els partits poltics venen el
producte directament, aix es mrqueting poltic. Venen el programa poltic com
una mercaderia. No podem negar que aquesta idea de S: te molta utilitat en la
realitat. ( MANUAL CAMINAL).
Lelitisme te desenvolupament posteriors amb noves configuracions elitistes, i
perspectives posteriors a la 2GM, una d0elles es la C. W. MILLS. Ell va escriure
Lelit del poder, es un nou elitisme, es mes modern. Tamb hi ha altres autors
importants que van descriure la possibilitat de que es generalitzes el pes del gerent
empresarial en el funcionament, que hi hagus una nova elit de gestors. MILLS
estudia la gesti de les elits sobre les elits nord-americanes, considera que en el
nivell mes superior del poder ubica una elit de poder que esta integrada per les
principals jerarquies institucionals de la societat, es a dir, en el nivell mes alt del
poder de la societat dacord amb aquesta visi elitista hi ha una elit de poder
integrada per jerarquies diverses de la societat, es a dir integrada per el propi
executiu, els seus membres, per les multinacionals mes poderoses i per lexercit.
MILLS considera que en el nivell mes superior del poder hi ha una elit formada per
les principals jerarquies socials. Es crea una connexi entre lders, aquesta
connexi genera una elit de poder fora coherent, aquesta connexi es basa en al
coalici de la elit, amb coincidncies estructurals de les posicions de
comandament. Una altre ra rau en la coincidncia dinteressos objectius
daquestes parts. Tamb es basa en una certa coordinaci a traves de una xarxa de
relacions socials compartida pels essers humans que la conformen. MILLS diu que
existeix una relaci externa entre es elits econmiques i els elits governamentals.
Tant es aix que en la centralitzaci del poder a EEUU explica MILLS, shavia
produt un paper nimbant dels poltics, MILLS matisa que les elits poltiques,
econmiques i militars tamb tenen les seves particularitats i la seva autonomia.
MILLS tamb explica que el estat no s una eina dominada per una classe social, la
seva visi s ms rica, no es tant unidireccional, sin per una xarxa de poltics, de
militants i de directius de multinacionals que modifiquen les poltiques pbliques.
F. HUNTER: La estructura del poder de la comunitat: proporciona suport empric
per lestudi dalgunes localitats. Hunter parla de la autonomia dels que prenen
decisions. Afirma que els que prenen les decisions que responen a interessos dels
ms forts. A vegades resulta difcil pensar en els autors elitistes sense relacionar-
los amb el concepte de classe social, per hi ha una certa lectura de que hi ha
alguns que lliguen el poder amb al classe dominant. El que es desprn del
marxisme es que transforma la societat. Esta a favor de la dominaci duna classe
social, aquest enfocament es negat per FOUCAULT.
23

Factors que expliquen aquesta continutat del poder s: la relaci entre la burgesia
i els dirigents. La burgesia des de aquesta perspectiva elitista, exerceix la seva
influencia a traves de els seus membres que participen en el govern. Podem
entendre a la burgesia com a grup de pressi. I al mateix temps, es basa en la
prpia estructura de la acumulaci capitalista, s a ir, que el govern depenen de la
economia capitalista. s a dir, larrelament de la elit en la classe seria des de
diversos factors.
Des de aquestes diverses variant del elitisme, algunes caracterstiques que
podrem dir comunes:
Es considera que hi ha una gran elit ms o menys unida, amb una aliana delits
diverses.
Es desprn que els governants poden fins i tot manipular als ciutadans mitjanant
smbols, ideologies, etc.
La riquesa econmica i el prestigi social es poden traduir en influencia poltica.
Com a aspectes acumulatius, es tradueixen en influencia poltica i tot junt, sn
acumulatives. Aquesta consideraci s alternativa als pluralistes, que tendeixen a
separar.

23.10.2012
El debat que existeix amb els elitistes a la IIGM i el pluralistes. Els pluralistes te un
divergncia central, no consideren que existeixi cap elit unida en un sentit general sn que
existeixen elits en competncia, poder compensador, generalment si un grup en la societat
es mes fort que la resta de grups els altres grups desenvolupen estratgies de contraps
per frenar o moderar el poder que influencia el grup ms fort. Aix mateix, del pluralisme
es desprn el concepte de solidaritats creuades, els individus pertanyem a la vegada en
organitzacions diverses, a grups que tenen demandes diferents i que no sempre son
conciliables.
Existeixen dacord amb el pluralisme clssic diferents punts de poder i cap d ell es sobir.
Cap grup en solitari pot dominar en bloc tota la societat, es mes el pluralisme remarca la
diferencia dels elitistes com Mill, i remarca la distinci entre estat i societat civil, entre
poltica i mercat, i per tant afirmen que poden pertnyer a grups diferents. Els interessos
dominants en cada rea de poltica no tenen que ser iguals que amb altres rees.
Conflicte continu entre un conjunt de tots els agents poltics individuals o collectius, es
produeix un procs de renunciaci de carcter permanent. Associacions destudiants,
patronals i diversos grups religiosos, alguns ms pblics o privats.
En la perspectiva pluralista entre els actors que prenen part daquesta negociaci
permanent, ja noms amb els altres sin tamb amb s mateixos, sels hi dona aquest
carcter dactor. DAHL va mostrar aquesta divisi de poder. LEstat en aquesta batalla
poltica desenvolupa un rol de mediaci.

24

Mediaci, entesa per cercar un punt de trobada entre aquestes divergncies. (Vagues). Ms
que una eina de dominaci de la societat sarriba a pactes i acords, a part daix, respon a
causes diferents, a que no existeix una distribuci uniforma dels recursos (informaci,
diners, coneixement, capacitat de mobilitzaci,...). No tots els grups poden exercir en un
mateix grau.
Els pluralistes consideren que fins i tot lapatia poltica, no contraresta de la competncia
activa. El pluralisme s conciliable amb la idea de lluita al vot, sempre que es desenvolupi
en els lmits dunes regles del joc ben marcades. Hi ha molts elements a qestionar, en
certa manera com a mediador. Alhora, sen desperta del pluralisme una percepci molt
optimista sobre el concepte de la democrcia. Sembla que la realitat s molt perceptible
des de algunes crtiques importants. Es va veure que en el pluralisme, entre altres aspectes
sobreestima la capacitat dincidncia que tenen els grups petits. Tendeixen a estar ms
organitzats, fins i tot tendeixen a incentiva la percepci de lindividu.
Una altra crtica, es que els grups de pressi, no noms influeixen a la poltica a causa dels
recursos que tenen sin tamb pel context ideolgic de cada societat. Hi ha aspectes que
transcendeixen lespai observat de la poltica, que facilita la penetraci de poder dalgun
grup de pressi. Alhora, el seu ressentiment el facilita als actors poltics de tota poltica
que no es troba suficientment valorada a les perspectives pluralistes.
Tamb, el pluralisme menys t lextraordinria influncia que tenen les grans
corporacions econmiques, en el procs i en els resultat de la poltica, pesen molt en els
seus resultats. Sens escapa la influncia poltica que exerceixen els grans actors,
mitjanant el seu control de molt mitjans de comunicaci, condicionen que gaireb
determinen els resultats de la poltica, sn elements que creen marc dopini i
dinteressos.
A ms, creen una gran importncia poltica, per tenen el mateix pes en segons quins llocs.
Fracs histric i formulaci, un conjunt dimportncia ens ajuden a entendre lindret. Els
grups de pressi tenen diferent pes entre les influncies o indrets. A causa daquestes
crtiques, van sorgint amb posterioritat nous enfocaments idealistes que intenten
reformular aquestes teories poltiques amb millores (Lindblom). Intenten recollir alguns
dels seus postulats.
Text: the comparative study of political elites (1976) PUTNAM. Quina s la seva relaci
amb les masses, les creences, estructures internes, com es transformen, quins lligams
tenen, etc. DAHL, es preocupa de who rules? , PUTANM, es preocupa de who should
rule?.
Els autors que es troben a finals del s. XX, comparteixen amb Putnam un conjunt dactors
poltics. Afirmen que com a la resta de drets socials, el poder poltic est distribut
desigualment. Les persones es poden classificar en grups que com ell tenen poder poltic
significatiu o grups que no en tenen. Lelit s internament homognia, unificada i
autoconscient (compacta). Perqu creuen que els membres de lelit comparteixen valors
lleialtats, intencions comunes, conscincia i coherncia. Sautoperpetua i encarna un
elements excloent de la resta, els lders amb xit en condicions normals, seleccionen els
seus successors, entre un grup redut de privilegiats. Lelit autnoma no respon a ning, i
totes les qestions poltiques importants es resolen de conformitat amb els seus
interessos, aquests inputs sn el resum daquestes caracterstiques comunes de la teoria
25

clssica. En la concepci de lelitisme clssic hi trobem com a elit un cert lideratge gaireb
de casta, allada socialment amb unes barreres slides i autnomes, que domina les
masses. Algunes persones en tota societat tenen ms influncia que altres. aquesta mnima
definici tenen un ampli ventalls de possibilitats que obre, en reclama quin s el concepte
de poder que fa servir Putnam. Sentn elit com les persones poltiques amb ms
influncia, es reclama que aclareixi el seu estat de poder. No socupa del poder que pot
tenir en els seus treballadors o els seus subordinats, no socupa del poder sobre la gent
sin de la capacitat concreta dinfluncia les seves capacitats objectives.
Perqu puguem efectuar aquest estudi, els ms eficient s pensar en termes de poder.
PUTNAM. Poder, lhabilitat dinfluenciar les poltiques i lactivitat de lEstat. Ens interessa
saber si sn membres duna elit poltica per saber la seva influncia sobre els resultats.
La influncia del poder es pot donar de maneres diverses:
1. Influncia directa: la decisi de A directament decideix la
poltica.
2. Influncia indirecta: s la decisi de B sobre la poltica i a
la vegada de A sobre B. (Poltica fiscal: el ministre amb
ms o menys autonomia pot fer una proposta de reforma
fiscal, laltre actor que influeix indirectament podria ser el
cap duna gran entitat bancria.)
3. Influncia directa i indirecta: en la seva explicaci,
Putnam ilustra en el cas duna llei, en un supsit concret
on lactor participa en ell mateix pro influencia a lhora a
altres actors. A sobre la poltica, i a la vegada A influencia B
sobre la poltica.
4. Influncia despria: influncia del poder implcit.

B
POLICY

B
POLICY

B
POLICY

Regla de les reaccions anticipades: fa referncia al poder implcit, s un altre aspecte

important sobre les relacions de poder poltic. El poder que pot expressar un mitj de
comunicaci amb pes al Regne Unit per exemple, sha dintentar no fer-lo unit, ja que es
poden tenir problemes sobre la percepci de poltiques pbliques importants. aquest
poder pesa de forma implcita, es va fer en rebutjar dos candidats en el poder. No cal
pensar-ho en temes tant abstractes. LLIBREEEEE (fotocpies).
Una altra idea bsica de PUTNAM, s la idea enb part extreta de la psicologia
destratificaci poltica: s evident en tots els sistemes poltics, com podem localitzar el
poder, estimar o entendre. Ell considera una forma s examinant la participaci poltica.
En aquest sentit, destaca que en totes les societats estudiades, existeix una correlaci
important, elevada entre un conjunt de variables: a)linters per la poltica, b) el
coneixement poltic, c) les capacitats poltiques i els recursos (educaci, riquesa, partit
social), d) la participaci poltica i e) el poder poltic. Aquells que estan interessats en la
poltica, en sn experts i disposen de recursos, s ms probable que participin en la
poltica activament. De fet sha estudiat, que les posicions poltiques ms importants, les
ocupen de forma desproporcionada aquelles persones que tenen una motivaci poltica
excepcional, que sn expertes en cincies socials, i que generalment tenen accs als
recursos, sn aquelles persones les que a la prctica tindran de deb oportunitats per
influenciar a la poltica. Les possibilitats de qualsevol persona, pressa de latzar, sn de
000000. Noms hi ha un petit percentatge en cada societat que efectivament ms enll
26

poden influencia el moviment. Les que en una visi de pirmide estarien naturalment a
dalt.

29.10.2012
Caracterstiques de les elits (part 2)
Per entendre la distribuci del poder cal recrrer al concepte destratificaci poltica, examinar
qui participa en poltica i qui no ho fa.
Estratificaci poltica
Examinar de forma emprica i comparant societats podem parlar de la participaci poltica, on
trobem un conjunt destrats socials ordenats per si tenen ms influncia en la participaci
poltica. Grups segons participaci i influncia ordenats per ms a menys:

Responsables immediats de les decisions.

Persones influents: Pel que fa al abstrac de persones influents, ens estem referint a
individus, actors, que tenen una influncia de carcter substancial, perqu els que prenen
decisions, els hi demanen consell, i en cualsevol cas tenen diferents aspectes com als alts
funcionaris, els industrials, els financers, els terratinents, lders de grups dinters,
consultors oficials o no,... i tamb els creadors dopini qu pretenen incidir en la opini
pblica o altres opinions. El seu pes s molt important, ja que acaben condicionant
poltiques. (Cas de Catalunya, pes dalguns grups de comunicaci).
Activistes: edicions locals. Intenci poltica els quadres mitjos, funcionaris o tcnics en
ladministraci
Pblic atent: collectiu redut de ciutadans, que estan especialment sensibilitzats per la
poltica. Poden formular certes opinions. Segons lmbit hi ha ms o menys participaci.
Votants: tot un conjunt ampli de persones que tenen una incidncia ms o menys
correlativa sobre les influncies pbliques en un sentit equitatiu i menys qualitatiu.
No participants: de cap manera en la liberalitzaci de poltiques pbliques. Persones que
no hi volen perdre part per raons personals, de conscincia o de pensament. Per tant
sabstenen o viuen molt al marge de la participaci poltica. Tamb inclou a persones
excloses per part de la comunitat (immigrants,...).

Sobre la base de lestudi empric podem trobar perfils diferents daquest model, s un model
gen tres abstrets ms elevats o ms baixos i per tant, el primer nivell no est tan diferenciat o
separat.
El segment de votants real pot variar en cada cicle. Poden canviar els graus de cohesi,
conscincia o economia dins de cada estrat. El que ms influencia la idea de elit poltica pot
estar ms o menys influenciada en la participaci daltres grups. Els estrats no tenen una visi
jerrquica sin que es poden influencia recprocament. Concepte destratificaci. PUTNAM.
Entre els cientfics poltics, els que sentenen ms sn els primers en la pirmide, discuteixen
sobre les definicions que hi ha a la pirmide de poder.
En alguns autors clssics, considerava que hi havia dos grans grups, els que tenen poder i els
que no. Genricament, parlarem delit per referir-nos a les persones que es troben al cim de la

27

pirmide. Qesti per Putnam de menys elits, per altres poltiques, el concepte delit es pot
interpretar de forma laxa i mplia.
Juntament amb les divisions horitzontals, existeixen altres tipus de divisions en parlar daltres
tipus que sn divisions de carcter ms intern, dins dun sol estrat poltic:
Dintre de responsables immediats de les decisions
-

Existeix una certa divisi del treball. Fan servir el concepte delit estratgica. Per referir-se
a grups funcionalment diferents dins del cim de la pirmide de poder. La ms significativa
daquestes elits estratgiques s la dels poltics professionals (legisladors parlamentaris,
dirigents de partit i els seus collaboradors ms propers), dirigents poltics importants, alts
funcionaris, gerents dempreses pbliques i privades importants,, lders dorganitzacions
de masses (sindicats), associacions civils, oficials militars, intellectuals de prestigi,
determinades professions molt reconegudes (advocats, metges, economistes, etc).
Les persones del mn dels negocis a EEUU o a Jap, juguen un rol ms significatiu. A
lEuropa occidentals els intellectuals han estat ms influents, en conjunt els tecncrates,
tamb t un pes clar al llarg del temps. juntament amb aquest concepte delit estratgica
hi ha un conjunt delits verticals, en conjunt de lespecialitzaci per rees concretes. Sub-
elits, especialitzades en rees diverses (poltiques militars, educaci, benestar social,
poltica agrria. Juntament en aquesta elit com a control social que influencia el govern i
les seves decisions, que inclou els poltics professionals i en concret sobre les que acabem
danomenar.
Les estratgies didentificaci de les elits. Tres diferents tipus danlisis:
Anlisis posicional: les institucions formals de govern proporcionen un mapa til de
les relacions de poder. Els titulars de les institucions ms elevades, es probable que
siguin ms poderosos. Parteix de la idea, que el poder que tenen les persones
deriven de les posicions institucionals, que son aquestes posicions sn les que donen
el poder. Si b es cert que les persones que arriben al poder, cal tot una srie de
recursos i poder previ. Mira els organigrames, les estructures, s la tcnica ms
senzilla i comuna per identificar els poderosos, ja que les institucions formals
ofereixen un bon domini de documental. Consells de ministres, dinstitucions,
comits centrals,.. tanmateix s una posici posicionista i hi ha autors que
qestionen que hi ha una posici real entre linfluent i loposici. Funcionen
evidentment de manera ms complexa que no noms una pirmide. En molts casos,
les persones amb ms poder, no sn les ms influents. Sassumeix que es coneix
quines institucions sn ms polticament significatives i altres que no, i el risc que t
aix, s de cara a una poltica comparada sn algunes que tenen una perspectiva
funcional per no formal. Ens fa incloure o confondre de dues maneres segents:
incloure a dins de lelit a figures que simplement posen el seu segell, subscriuen
formalment preses en el esputri. Ens fa excloure en les elits figures que creen opini i
que influencien els responsables formals dopini.
Anlisis Reputacional: sens proposa una altre anlisis reputacional. Qui t el poder
consultant persones que presuntament han observat representacions poltiques de
prop. Recrrer a persones que prcticament ho hagi pogut presenciar. Preguntar de
forma sistemtica i ordenada quines persones que tu coneixes creus que tenen
influncia en el nivell de la poltica professional. Revistes qualitatives amb rigor,....
28

centrar-se en la llista de nombres obtinguts, i preguntar-los a ells a quines persones

considerarien als seus iguals. Es fonamenta en la participaci de que els
representants sabran qui es poders i qui no ho s. Influncia indirecta o implcita. a
qui es pregunta? Qu sha de preguntar? Les errades en les decisions reputacionals. A
causa daquestes limitacions els partidaris ms prudents de la metodologia
reputacional, opten per consultar informants i molt personals de relacions de poder.
No superem totes les insistncies de lanlisi reputacional.
Anlisis decisional: vinculat al anlisi reputacional, com representa les
caracterstiques especfiques i qui incita en les respstas que es fan. Podem detectar el
poder definit de Putnam, en estudiar com sescudeixen les relacions especfiques i
qui comena impulsa i bloqueja amb xit les diverses propostes. El millor exemple s
Robert Dahl sobre qui governa (desenvolupament urbanstic,...). si volem estudiar de
manera molt detallada decisions particulars noms ens podem centrar en algunes
decisions concretes que ofereixen aquesta transparncia. s una anlisi operativa,
funcional, pel que fa a estudiar matries que ja han estat reconegudes en la poltica
per no s tan til lanlisi decisional si el que pretenem s identificar altres tipus
dexercici poltic.

Cap dels tres mtodes s plenament satisfactori i alguns investigadors han fet altres
propostes, fruit de la combinaci entre lanlisi decisional i lanlisi reputacional.
-

30.10.2012
Tots tres tenen les seves mancances, en el primer cas tenen el mtode despuri, en el segon, t
un problema metodolgic important en la selecci dels informants. I en el tercer cas, els
problemes estan associats a les insuficincies en els enfocaments.
A. BARTON, proposa una tcnica didentificaci anomenada Snowball. Se centren en lestudi
duna banda de les elits nord americanes, i daltra banda de les elits iugoslaves. Aquesta
tcnica pretn dominar lanlisi posicional i lanlisi reputacional. A cada pas dels dos
estudiats, es parteix del titulars de les posicions poltiques clau (posicional), sels hi pregunta
els noms daltres persones els quals demanen consell o tenen per persones generalment
influents; les persones que sn esmentades i ms integrades sincorporen en una llista i el seu
torn novament sels hi pregunta sobre altres persones influents (reputacional).
BARTON, van descobrir que tant el sistema iugoslau com el nord americ (pluripartidista), es
produeix una coincidncia entre el poder com a reputaci i el poder com a posici. Els estudis
dels qual propugnen frmules metodolgiques mixtes veuen que hi ha una relaci entre
crrecs formals i crrecs en reputaci (basada en els fets). Consideren que la coincidncia
entre posicional i reputacional, s ms gran en els sectors de ms globalitat a nivell de govern.
Divergncia entre el poder posicional i qui el t realment. En canvi, si parlem dels EEUU o del
bloc del socialisme real, seria molt inversemblant que el president dels EEUU, no tingus una
responsabilitat real.
Les elits tamb interactuen en lestructura social, es considera sovint important que el
lideratge de les elits estratgiques, fos representatiu des dun punt de vista democrtic.
29

Reflectissin en la seva imatge ms pluralitats, el conjunt de minories, dtnies i no tinguessin

un comportament restrictivament ms mascul. Tanmateix, la relaci entre elits i estructura
social, generalment no s aix de representativa. Indueixen les decisions clares que produeixen
altres grups.
Per comprendre la relaci entre estratificaci socioeconmica i estratificaci sociopoltica, sha
produt dos models importants
a)

b)

Model dindependncia: la correlaci entre lestatus poltic i lestatus econmic s

insignificant. Per accedir qualsevol persona a lelit, aspectes com la professi, el gnere,
ledat, la formaci, la lacitat o la religi, no determinar aquestes possibilitats daccedir a
lelit. Qualsevol daquestes categories socials, serien ms o menys representades.
Model daglutinaci: aglutina valors, posicions, defensa per contra que existeix una
correlaci perfecta entre el lloc de lindividu, en el sistema poltic i els seu lloc a la
jerarquia social. Intutivament, dacord amb el model existiria una casta privilegiada
predeterminada des dun punt econmic que monopolitza les elits. El terme aglutinaci,
fa referncia a que els valors classificadors de la societat, es fusionen en certa manera;
generalment aquell qui s poders polticament i que pertany a lelit s normalment ric,
prestigis i savi per la poltica.

La realitat, no sajusta ni amb el dindependncia ni en el daglutinaci. Per s que s cert que

la realitat, sembla ms a prop de la primera. Els lders poltics procedeixen duna forma
desproporcionada, docupacions qualificades i de famlies privilegiades socialment. En segon
lloc, els orgens socials de les elits administratives, sn si ms no, com a mnim tant exclusives
com les dels lders poltics. Per ltim, les elits econmiques provenen generalment dorgens
encara ms privilegiats que els de les elits administratives. Sobserva quatre casos:

USA

GB

PERCENTATGE ESTIMAT
(SOCIAL GENERAL)

OCUPACI
QUALIFICADA

74%

78%

57%

82%

5%

TREBALL NO
MANUAL

25 %
SENAT

20%

40%

17%

30-35%

TREBALLADORS
MANUALS

1%

2%

3%

1%

60-65%

Si en comptes de preguntar quina s la professi personal, es pregunta quina s la de la famlia
en general sexpressa tamb a la ocupaci qualidicada de les elits. s un altre indicador
contrari a la hiptesis descendent forta de les elits naturals i al model dindependncia que
demostra que els models socials qestionen aquesta hiptesis, menys que un ter de lelit
quan sumen ms de 2/3 de la poblaci. Els fills de la classe mitjana tenen entre 4-5 ms
possibilitats que els de la classe obrera.

30

Laglutinaci o la dependncia de la ms alta de la estratgia social, encara s ms alta en les

elits de carcter econmic. Els crrecs de poder en el mn de leconomia procedeixen encara
de llocs ms excepcionals i en altres casos tamb en els militars, diplomtics, etc.
Excepci en les organitzacions sindicals, que tindrien en principi lder duna classe social ms
baixa per tamb hi ha una tendncia a lestratificaci econmica. Les elits i lestructura social
interactuen daltra manera, en la relaci entre formaci i estratificaci poltica. En els
currculums pensarem en la formaci acadmica, que per alguns s tant o ms important per
a lelit poltica, tot i que tamb estan molt relacionats. Els titulats universitaris, estadsticament
estan molt representants.
Del 52 al 53, en els pasos no occidentals, quan alg estava per sota del 1%. Encara segueix
millor aquesta secularitzaci. La formaci daquesta relaci entre masses i elit poltica segueix
sent lacredencial principal per entrar en les elits. La formaci acadmica ms elevada s el
millor mtode per accedir als crrecs ms elevats.
Aspecte geogrfic etnicitat i gnere, sn tamb aspectes de l'estructura social que impacten
sobre la constituci de l'elit. La presncia detnies no estables fan les posicions ms dominants
de lelit poltica o b el canads institucions estatals.
Geogrficament hi ha una qesti a travs dels nuclis urbans. El camp estaria infrarepresentat.

05/11/12
La llei de desproporci creixent estableix que existeix una desproporci en els homes i que
sincrementa en tant en que escalem graons de representaci poltica. Aquesta llei es troba en
tots els sistemes poltics. Per tant, quan mes alt es el nivell dautoritat poltica mes gran es la
representaci de elits poltiques. Es un sistema que es dona en els sistemes parlamentaris
occidentals, en tant que els governadors tendeixen a procedir dun estatuts social mes elevat
que els legisladors destat, els membres de la cambra de representants tendeixen a anar a un
estatus social mes elevat que els governadors, i aix de forma successiva. Sobserva en
diferents aspectes, en diferents indicadors, smptomes, en el cas de GB, per formar part
daquest grup es necessita un ttol doxford o crembridge, quan ms sascendeix a la lescala
mes freqent es trobar poltics amb aquesta formaci tant prestigiosa.
Per illustrar aquest fenomen (aquesta llei de desproporci creixent) podem recrrer a
diversos elements:
Etnicitat: es crea un estat que es declara igualitari, per tamb trobem una desproporci en la
Etnicitat dels dirigents. Com en el cas dels jueus dorigen europeu i en canvi els jueus
sefardites, trobem que estan infrarepresentants tradicionalment n eles estructures de poder
de Israel. El fenomen de laglutinaci sobserva en general en diversos rgims poltics, i sorgeix
en dreta i esquerre, i en partits de tradici obrera. En els partits desquerres es poden produir
una matisos. Aquesta llei de desproporci creixent sobserva en totes les elits estratgiques on
hi ha una infrarepresentaci de les dones. En el cas de les elits econmiques es encara mes
accentuat.

31

Ideologia: en el model daglutinaci, la ideologia es important. El grau en que una elit

determinada es distancia del model de independncia esta molt vinculat a la orientaci
ideolgica de la organitzaci a la qual ens referim. Quan mes conservador es un partit mes
gran es la seva distancia amb el model de independncia, mes gran es la sobrerepresentaci
dels grups destatuts superior en els eu lideratge. En els partits desquerra es considera que els
lders tenen uns orgens menys modestos que els dels seus representats per no es tan difcil
que una persona de classe obrera arribi al poder, que en els partits conservadors, i les dones
estan menys excloses. Existeix per tant, un lligam entre ideologia i aglutinaci. Les ideologies
mes igualitries intenten apropar-se mes al model de independncia que al de aglutinaci.
Existeixen excepcions; ex., poltica EEUU. En aquest cas, tant el partit demcrata com el
republic son elitistes, per tradici poltica. Ja que a EEUU hi ha hagut una inexistncia de
partits socialistes clssics. La existncia daquesta ideologia facilita aconseguir representar
aquesta funci. Les causes de laglutinaci sn diverses:

Preferncia de vot: fet que restringeix laccs a les elits poltiques.

Qui paga les campanyes: qui posa els recursos contribuir a unes elits i no a unes altres.

Facilitat que tenen els fills de les classes mes benestants de trobar una motivaci en la
participaci poltica: estmuls dambici de lideratge poltic, una bona formaci etc, cosa que
altres han de trobar questa ambici en altres cercles, en mbit venal etc.

Conclusions daquesta dependncia directe entre condici social i al composici de la elit en
el model daglutinaci: extriem dues opcions:

La poltica que desenvolupen els lders revolucionaris que no coincideixen amb els seus
orgens.
El cas daquelles persones que han accedit a la elit poltica procedint dun origen humil, i
defensen el seu status quo.
Establir el vincle entre la estructura social:
La estabilitat = es efica quan sacosta mes al model de independncia, es a dir quan hi ha
la igualtat de oportunitats.
La igualtat doportunitats, per tant apareix amenaada en la practica.
COM es produeix laccs de una persona a una elit poltica.
WHITE, va publicar the Meeting of the president, explica tots els obstacles de
Kennedy per accedir a la presidncia. Els aspirats a la presidncia son triats en un
procs llarg que inclou primries, convencions, campanyes, i debats televisius, es un
procs que comena amb temps, quan uns grup de joves ambiciosos escalen l primer
esgla poltic. Per reclutament poltic entenem els procs que seleccionen entre els
milions de ciutadans socialment afavorits i polticament interessats, aquells milers de
ciutadans que assoleixen posicions de influencia significativa.

32

Els politlegs han estudiat diversos factors que influeixen en al selecci de lders poltics:
com:

o El funcionament de les organitzacions poltiques (funcionament intern dels partits).

o La competncia partidista.
o Les lleis electorals.
o El comportament electoral.
o Els grups de pressi.
o Personal de la administraci.

PUTNAM, sha centrat en el reclutament del lideratge poltic en:
o Els canals de reclutament (els camins ms freqents a partir els quals els aspirants
assoleixen el poder): cerquen vies, volen camins eficaos i volen excloure camins que no
porten en lloc. Hi ha tres grans vies:

Els partits poltics.

Les burocrcies.
Govern local.

o Les portes i els porters.

o Les credencials (quins criteris dxit han de complir els aspirants).
o Els relleus i la successi (la rotaci).
o Com afecten els patrons dels models de reclutament ????

6/11/2012
Els canals de reclutament son importats per no determinen qui ocupar finalment les
posicions de l elit, son essencial per determinants per qui acabar dirigint el elit
poltic. La majoria de membres del partit no aconsegueixen veure complerta la seva
ambici, per tant els Canals proporcionen el grup d elegibles per posteriorment es
realitza una tasca de elecci completa que son els selectorats. en aquest sentit el
sistema poltic hi ha tres tcniques de decisi completa de selectors, per saber qui pot
accedir a la elit poltic: automtiques, gaireb automtiques, i tcniques discrecionals
de selecci o reclutament.
Automtiques " podem parlar de la successor hereditria (prpia dels sist.
Tradicionals), selecci aleatria /atzar/ sorteig, i tamb el que seria purs mecanismes
de mercat(compra).
Tcniques gaireb automtiques "exmens (superaci de proves per decidir qui est
a la elit i qui no, dona la possibilitat de escollir els millors). Sajusta a ladministraci
per no es tan funcional a la poltica ja que a de valorar qestions que no es poden
33

valorar en un examen. Tamb hi ha com a requisit el que son els sistemes i criteri de
antiguitat. Es pot pensar q moltes vegades la normativa interna tamb reconeix algun
pes als diputats que porten ms anys. Per suposat q en una elit ja un aprenentatge
com, per el temps i altres aprenentatges son mecanismes que es poden compaginar.
El fet de la antiguitat asseguren continutat i experincia, per tamb t el
desavantatge de que una elit vella pels seus individus que la formen es pot
considerar antiquada. Els sistemes gaireb automtics incorporen el fet de decidir
quins criteris cal tenir satisfet.
Tcniques discrecionals " elecci, sistema a de tenir coaptaci(sist. Que tendeix a q
els dirigents de nivell ms elevat de jerarquia del partit, ells mateixos seleccionen i
posteriorment els proposen de manera formal la notificaci els respectius comits
centrals)la prpia direcci escull de forma discrecional els nous membres del elit, el
coapta i demana la notificaci el comit central.
Les catequstiques del selectors sn determinats. Podem pensar en que en rgims
dautocrcia noms hi hauria un nic i gran selector que triaria personalment tots els
membres dun rgan. Per aix es ms difcil que aquest tema passi en un sistema
poltic ms complexa de les societats de masses, ms democrtic, sha de donar aquest
fet en forma de collectiu, no noms ha de ser un que ho escolli.
Sistema discrecional en democrcia, cada partit a de fer una llista de candidats i com
ms alt s el lloc vol dir ms certesa en ser escollit. Les persones que formen el grup de
selecci en un sistema de democrcia parlamentaria varien tamb pels nivells, pel
tipus de selecci que estem elegint. Les agrupacions dun partit poden tenir pes real a
la estructura de composici de les llistes. Tot i aix, la selecci daquells que son
consellers o de ministres ser una decisi dun grup ms redut de selectors. Existeix
una diferencia important en quan a partit de grups selectors dif. Entre GB i EEU. A GB
el grup de selecci dl possible primer ministre tradicionalment ha tingut pes els
membres antics del partit, t molt de pes la tradici. A EEUU s un grup selector que t
unes altres caracterstiques ms extra morals, ms cobertes a altres grups . s ms
divers i ms gran i respon un panorama social poltic i econmic ms ampli. Inclou
delgats de convenci, persones que han contribut al finanament de la campanya,
periodistes influents, votants a les primries, congressistes...
Tot i aix tamb s diferent el ritme de rotaci dels selectors. Tenen dos tipus de
reclutament de elit divergents, varien. En el cas americ contest mobility, i en el
britnic sponsored mobility. Accs el lideratge que per els americans es una mobilitat
de concurs, i en el britnic es promocionen. En el sistema de concurs accedir al
lideratge s el premi a un concurs obert. En el cas britnic al igual que en un grup
privat ve de la m dun patrocinador o de ms membres, seria ms avalat. en el de
concurs els criteris s fora ms heterogeni que en el de patrocinador, ja que el
britnic s ms intern.
En termes generals el carcter dels selectors t una importncia cabdal per dues raons
en el cas del sistema poltic:
34

1ra : el grup selector s el veritable districte electoral del membre de la elit. s el grup
davant del qual el nou membre de la elit a de respondre. El comportament dels lders
esta guiat per la percepci dels interessos daquest grup.
2na: defineixen i apliquen els requisits que els aspirants que vulguin tenir xit han de
satisfer.
Generalment es previsible que els que tenen algun control sobre la elit poltic
tendeixin a afavorir persones del seu status, interessos generals, perfil, etc.
R. Putnam juntament amb aquestes qestions del procs de reclutament, sinteressa
tamb per les credencials dels aspirants, all que sexigeix i sespera de cada persona
que vol se lder poltic. Que fa que alg sigui adequat per liderar?en alguns casos en
algunes daquestes adequacions hi ha dhaver credencials regulades de forma jurdica.
Tamb hi ha algunes credencials com leducaci que pretn combinar status de classe i
coneixements o recursos i capacitats de la persona. En parlar de credencials en sentit
ms concret Puntam distingeix entre 3:
Habilitats: (habilitats tcniques i habilitats interpersonals)//entronca en la
antropologia. En tota societat els lders sn els que satisfan totes les necessitats. En les
societats contempornia els coneixements tcnics son una credencial important pel
lideratge. Una altra habilitat s saber persuadir i tenir facultats organitzatives. Les
habilitats interpersonals, en els quals la psicologia i t un pes.
La poltica implica conflicte i aquells que son ms aptes en les collisions tenen ms
capacitat d adquirir el lideratge.
Dins de les interpersonals hi ha dos tipus d habilitat:

Lhabilitat de mobilitzar masses= la capacitat doratria es essencial. Son persones

que connecten amb la sensibilitat de les masses i aconsegueixen el reclutament.

Lhabilitat de maniobrar grups reduts= podrem dir ser molt hbil. Dominar molt
un espai.

Per que els advocats acaben sent o tenen ms pes en el sistema politics?: per una
banda la familiaritzaci de la llei i per laltra es la capacitat de defensar eficament la
causa dels interessos dels seus clients.
Perspectives

35

12.11.2012
Afiliacions: fidelitat ideolgica. Lligams intensos que tinguin la persona que acabi incorporar-
se a la elit amb determinats grups tnics, familiars, faccions, xarxes, etc. En els rgims semi
tradicionals, ex. Cas del Marroc; la tnia de procedncia s important (el lligam). La pertinncia
a xarxes de clientelisme.
Els relleus i la successi (la rotaci): en el moment que es donen els relleus generacionals: hi ha
nous dirigents els qual reprodueixen el perfil del dirigent passat. Canvis de personal poltic.
Substitucions, com es produeixen? s a dir, de quina manera els poltics abandonen el poder?
De quina manera es produeix la substituci? els dirigents romanen durant molt i molt de
temps en un lloc, quan un dirigent durant el seu govern es patrocina molt el paper dun
conseller, com s de cas de Jordi Pujol- Artur Mas, s per transmetre com un missatge del
possible relleu. En el relleu hi ha dos regles generals:
-

Una rotaci freqent, generalment, esta associada a perodes de crisis.

Una rotaci inferior, menys freqent, sassociaria a la estabilitat social i a la tranquillitat

poltica.

La rotaci dins duna elit duna instituci, tendeix a minvar quant al instituci envelleix.

El sistema de rotaci de les elits s rellevant perqu:

s important com sefectua el relleu perqu quan mes elevat es el grau de canvi en les
elits; ms gran s la flexibilitat i la innovaci de les poltiques. Per tant, en un sistema
que hi ha bastant rotaci, la innovaci s ms elevada.

Una altre resposta; s que es considera que quant ms alt s el grau de relleu en les
elits, menor s el nivell mitj dexperincia, percia, i efectivitat de la elit. Per, una
rotaci excessiva pot comportar dificultat per desenvolupar a lhora de dur a terme
projectes.

La tercera resposta, s; quant ms elevat s el grau de relleu de la elit, ms gran s el

numero de persones que podran arribar a accedir-hi.

La forma com es donen els relleus es tant important com la freqncia. Les formes sn moltes:
retirada per edat, finalitzaci del mandat, etc.
!

Com afecten els patrons dels models de reclutament en el carcter de la elit:

Efecte de selecci: determina qui entra i qui es excls de la elit. Sexigeixen diferents
credencials.

36

Efecte de incentius: la prpia selecci no es la nica manera amb la qual els processos del
model de reclutament influencien en el carcter de la elit. Els incentius, poden ser diferents
per la persona que pugui ser reclutada:
-

En un sistema no democrtic: un dels incentius s guanyar-se el favor dels dirigents.

En un altre tipus de sistema (Democrtic): lincentiu que pot tenir un futur lder s
acceptar els interessos de la gent, dels votants.

Efecte de socialitzaci: el lder poltic es socialitza, aprn, es adiestrat, entrenat amb un

conjunt de tcniques i regles del joc. Per exemple: com fer i desfer coalicions, treballar en
equip...

Altres vessants de les elits:
Fins ara hem vist don venen els membres de les elits i com saccedeix al poder, ara cal centrar-
se en les motivacions, en all que fa que algunes persones es centrin motivades a accedir al
poder per exercir-lo:
LASWELL, els membres poltics en al seva actuaci publica no fan sin projectar impulsos i
conflictes privats, interns. s a dir, el desig de poder. Motius privats que obtenen la forma de
objecte pblic. I es racionalitza i se li dna a aquesta motivaci una forma de inters pblic.
Dacord amb aquesta visi, la conducta pblica de un lder deriva de les seves emocions, com
un mitja per compensar una baixa autoestima emocional, tot canviant daquesta manera
algunes caracterstiques de la personalitat o canviar part de lentorn mitjanant la demostraci
de capacitat i projectes. Sembla una especulaci, per no ho s tant.
Una variable intermitent que parlaria en contra de la hiptesi de LASWELL: seria el propi
procs de reclutament. Amb aix s vol dir que fins i tot, les persones amb problemes de
autoestima intenten resoldre en al arena poltica les seves mancances emocionals, tendirien a
expulsar a aquestes persones. I en aquest sentit, podem extreure que sexclouen personalitat
que arrosseguin problemes de carcter emocional. Per tant, dins daquest model de
reclutament existeix la exclusi daquestes persones, si mes no, en els sistemes mes
institucionals de la democrcia representativa.






37

13.11.2012
LLIBRES:
LA VISIN SOVIETICA (CARLES FAIBO).
THE COMPARATIVE STUDY OF POLITICAL ELITES (R.D. PUTNAM).
PSICOPATOLOGY AND POLITICS (LASWELL).
Tornant a LASWELL;
-

Motiu privat:

Motiu pblic.

Racionalitzaci (Inters pblic).

Motivaci preco: Motivaci personal. Arrels que fan que les persones sinteressin en la
poltica. La motivaci personal te diverses vessants ideolgiques, i una exposici preco,
es a dir, persones que des de la infantesa han estat en una atmosfera familiar molt
receptiu al debat poltic. Es considera que aquets conjunci entre exposici jove i
motivaci estan molt relacionades; sanomena polititzaci de la infantesa, s com un
estil de vida. Herncia familiar de debat poltic. Aquells lders de la elit que han estat
subjectes a una exposici de carcter de cos, tenen mes referencies una concepci mes
realista sobre el cos poltic, son mes professionals un cop accedeixen a la elit, tenen
interessos problemtics mes forts. Tenen objectius de bns socials.

Lordre per accedir al poder s:

(1). Votants, (2). Activistes, (3). Lders locals, (4). Lders nacionals.
La recerca i la motivaci del poder, podem destacar 6 motius per la participaci poltica:
(1) adoraci. (2). Estatus, (3). El programa, (4). La missi. (5). La obligaci. (6). Un joc.
1. Adoraci: Es considera que a cada motivaci li correspon un cert tipus de comportament
poltic, i de caracterstiques de cadascun dels membres de la elit. Ex. Un lder mogut per
38

un incentiu de adoraci, busca a traves d ela participaci poltica lefecte personal i

lalluana dels altres cap a ell. I es caracteritza per uns trets caracterstics, s a dir, gaudeix
en al campanya poltica, busca el grup, i esta preocupat per la prpia reputaci.
2. Estatus: Aquell que t com incentiu lestatus. Busca lxit. Esta preocupat per la seva
carrera poltica i fins i tot es permet el luxe de ser cnic, de menysprear els motius poltics
daltres. Per ell, la poltica es un instrument.
3. El programa: el lder que te com incentiu el programa, busca a traves de la participaci
poltica la soluci de problemes poltics, aquest seria un poltic mes interesant i es ms til
per lo que es la poblaci, i els caracterstiques que el defineixen s linters en la
substancia d ela poltica, no esta buscant la poltica com instrument sin per abordar
problemes collectius. Esta preocupat per lincrementalisme en la soluci de problemes.
Es un poltic vocacional.
4. Missi: aquest tipus de lder esta identificat amb una causa de la qual esta convenut que
s bona pel conjunt de la societat, no esta impulsat per motius de enlluernament
personal. Aquest poltic esta centrat bsicament n la ideologia, i comproms en una
transformaci o manteniment social. s a dir, el pes ideolgic de la poltica.
5. Obligaci: el poltic que es basa en aquest incentiu. Es un poltic amb una obligaci moral,
complir un deure cvic. All que s caracterstic daquest tipus de lders es el inters pels
principis normatius, no estan tant interessats en resultats concrets sin en seguir criteris
normatius, son en certa manera contraris a al poltica en general, a la negociaci poltica, i
al propi comproms amb particulars, son persones que no romanen gaire en la poltica.
Actuaria segons una tica de convicci. Un poltic ms preocupats per els resultats.
6. Joc: el lder mogut per un incentiu de joc, s a dir, la poltica com un joc, en un sentit
dexercici de capacitats. I busca a traves de la participaci poltica exercir un exercici de
capacitat en la competici poltica, demostrant tcniques de negociaci, de persuasi,
capacitats diverses. I all que caracteritza a aquest lder es que es molt posat al incentiu
n5. Aquets lder esta molt preocupat per la estratgia i la tctica.
Aquesta teoria dels 6 incentius pertany a: PHAYNE I WOSHINSKY.

39

TEXTOS (FOTOCOPIES): Los ancianos del PCCh maniobra en el conclave(1). i Un principe para
dias convulsos(2).:
1. Xina es un sistema totalment tancat amb un grup de poltics lders jubilats que dirigeixen
tot. Potser el motiu s que existeix una por pel que fa a la entrada de gent nova al poltic,
ja que pot incorporar idees noves que no els hi interessi als lders jubilats. Existeix un
blindatge. Incorpora el tema de els credencials. Tracta un model de aglutinaci, en
comptes del model de independncia. s un sistema no participatiu, que no vol dir el
mateix que corrupte. Parla dels canals institucionals de portes i porters, del sistema de
successi, i del problemes del model delit, la influencia indirecte. I sobserva la diferencia
entre el poder formal i el poder real. Dna una idea piramidal molt ntida. I el tipus de
successi en les elits. s un sistema impressionant en quant a eficcia i efectivitat, de
molta verticalitat i molt pautadssim.
2. s un nen que sempre ha estat en contacte amb la poltica (motivaci preco), fill de un
president, i tenia tot per entrar en la poltica, per per desastres del seu pare no va poder,
i va crear un cam alternatiu, amb el qual li va costar molt entrar (nou vegades rebutjat)
fins que ho va aconseguir. De les tres formes per accedir a la poltica, agafa la del govern
local.

19.11.2012
Set homes per governar el imperi del centre (el pas 16/11/2011)
Interessa conixer b les aspiracions dels diferents lders per saber veure els resultats dels
processos poltics, sn qestions molt importants i ens ajuda a veure el que cerquen amb
lacci poltica, si cerques status dediquen la major part del temps en guanyar medalles. En
canvi els que troben satisfacci en el compliment del programa dediquen els seus esforos a
participar a comissions parlamentries, rgans tcnics... a fer una tasca molt ms Tcnica i
dedicar ms temps a la avarcia legislativa i menys al inters personal. La prpia militncia
poltica, hi ha diferncia entre els que busquen una real causa social, llavors dediquen ms
temps al partit i esforos a complir el programa, altres militants busquen altres motivacions i
actuen diferent. Interessa identificar el patr que segueixen per saber cap a on aniran les seves
accions, s ms efectiu per la ciutadania donar poder a poltics que ho senten per vocaci.




40

MOTIVACIONS
1.
2.
3.
4.
5.
6.

PROGRAMA " busca la soluci de problemes poltics,
MISSI "
OBLIGACI "
JOC "

Les diferents motivacions ens permeten veure comportaments tamb diferents.

Dins dun mateix crrec es poden observar diferents comportaments on va observar una
tipologia on poder veure 4 classes de Presidents segons J. D. Barber:
1. Carcter actiu positiu: Kennedy o Truman. Caracteritzats per ser igualment intensos per
controlar els seus esdeveniments per incidir.
2. Carcter actiu negatiu: Johnson o Nixon. Caracteritzats per ser igualment intensos per
controlar els seus esdeveniments per incidir. Per desconfiats, compulsius, serien perfils
que en certa manera encaixen amb la hiptesis de Lasswell (projecci de mancances
personals en la cosa pblica).
3. Carcter passiu positiu: W. H. Taft, no es distingeixen per ser molt actius en la prpia
direcci de crrecs poltics, sin que en certa manera complia amb les pressions de
lentorn. Lefecte que busquen s donar sortida a all que est en equilibri.
4. Carcter passiu negatiu: Eisenhower, assoleixen el crrec menys sovint, mogut per un
sentit de deure, que per una vocaci poltica, i amb un temperament ms tancat i
autocrtic.
Tots dos tipus de poltic tindrien motivacions diferents a la poltica. El primer en laspecte de
reconeixement (prestigi), en canvi per laltre, aquell que no ha tingut motivacions emocionals
sin materials, podria trobar una motivaci de riquesa.
Les motivacions sn molt importants poden tenir relaci en una certa posici juxtaposada,
per tamb sn molt importants els elements dels sistemes de creences de les elits,
atribueixen una propia consideraci a les creences des de un sentit molt bsic fins a grans
ideologies (liberalisme, socialisme,...) i pensadors-. Coneixent les preferncies dels membres
de lelit es pot arribar a esbrinar resultats de la poltica. Tanmateix, no ha de ser sempre aix.
Entre els membres de lelit no tots els vots pesen igual, i tampoc es pot preveure una
correlaci real entre preferncies de lelit i resultats poltics, pels propis programes
determinats control sobre el dficit, justcia social ...- el marge dactuaci est ms marcat
pel context. Si el que volem es avanar i preveure, cal estudiar de manera ms articulada el
que sn les relacions entre valors, creences i resultats poltics.
PUTNAM parla de diverses orientacions:
# Orientacions cognitives. Com s el mn. Com funciona la societat. Fa referncia a la
concepci del mn. Teoria del coneixement, teoria epistemolgica, la realitat, els filtres
sn complexes. Els fets socials, no s una cosa que per si mateixa es pugui captar,
qualsevol individu necessita el mn per poder tractar les coses. La pressi pot estar
centrada en un tipus de fets i no en altres. El que fa que un lder, pugui centrar la seva
creena en unes coses i no en altres fa referncia a la lent conceptual (ideologia, educaci,
41

etc). Diferents perspectives que pot tenir un lder sobre el conflicte social, per alguns
actors, el conflicte s lessncia de la poltica, i els afers pblics, un joc de suma zero. Per a
alguns la poltica s restrictiva, com es reparteix el pasts. Creen una harmonia natural
dinteressos, i creuen que la matria de lacci poltica ha de resoldre problemes comuns,
per que en el seu propi pasts shan de resoldre qestions en les quals no hi hagin
perdedors. Els que es guien per aquestes preposicions etnolgiques, creuen que els
poltics poden ser tothom. Aquestes orientacions poden fer que les elits tinguin una visi
de la realitat molt distorsionada. Poden tenir visions que un observador tercer segons el
grau dobjectivitat. Visi restringida de la realitat. Unitat forta dinteressos, a posseir
interessos contraris al inters social, capacitat de representar els interessos de tots. Shan
trobat elits, de control del poder negant el conflicte. s ms probable que tinguin govern
estables entre conflicte i consells. Hi ha estudis que a GB i EEUU, sn tan sensibles als
interessos que sallunyen de la realitat com els que suneixen. Com sentn la histria, els
esser humans. Implica tant premises cognitives com normatives

# Orientacions normatives. Com hauria de ser la societat. Com ha de ser el mn. Es basen
els judicis les consideracions diries es basen en valors fonamentals. Criteris de fons
subjacents a opinions i decisions del poltics, que sescolten amb independncia del que
parlin i es veu si sn normatives o nsk. La llista de valors s tan gran com el mn i tan
llarga com la histria de la humanitat (VIP religi, ideologies i filosofia poltica). Ideologia
en sentit kanti, t relaci en la percepci del mn. Mapa conceptual de valors on s
central la igualtat, ordenadament. Amb els canvis socials i nous discursos ideolgics
aquesta ideologia interna ha entrat en crisi (ecologistes dextrema dreta). La bona
societat, el model de com la comunitat podria funcionar de forma justa. El valor de la
igualtat marca les opinions dels poltics en pressa de decisions. Tamb poden refusar a la
innovaci i noves apertures, en com hi ha altres que prefereixen arriscar i crear noves
poltiques.
# Orientacions interpersonals. Com ha de ser el joc entre lders.

Falta dia 20!!!!!!










42

26.11.2012
Eleccions 25N.
FORMACI DE QUADRES EN ELS PARTITS POLTICS.
El fet que les elits tinguin aquest potencial de conceptes, categories, fins i tot, sistemes de
raonament ms sofisticats que la ciutadania t aspectes positius des de la professionalitzaci
de la poltica, per tamb negatius en el sentit de que en el fet de tenir sistemes de creences
ms complexos el que proporciona s ms poder, coneixement en poltica, i els condiciona de
que tinguin coneixements superiors que arribi al pensament de que noms aquells que tenen
tota aquesta complexaci de partit hi puguin arribar.
Les creences de les elits sn ms ideolgiques i estructurades, tanmateix no totes les elits sn
igualment ideolgiques en la forma que analitzem problemes poltics. en general totes les elits
tenen sistemes de creences i ideologies, per entre els membres de la elit, cap distingir entre
els que tenen un procs menys ideolgics (que tracten problemes concrets i raonen de forma
inductiva). Raonament inductiu com a anar a partir de lexperincia concreta i daqu anar
extreien conclusions. Per contra el raonament ms deductiu es basa en establir deduccions de
idees ms concretes. En canvi, altres elits analitzen altres aspectes dmplies abstraccions de
maneres ms generals (capitalisme, socialisme,...). Aporta maneres diferents danalitzar la
relaci de forces.
Diferents maneres de pensar ms o menys ideolgiques impliquen en analitzar les poltiques
de diferents formes. Els poltics que tenen un estil danlisi ms ideolgic implica una manera
diferent dentendre la realitat i analitzar-la que varia entre els Estats. Els poltics italians, tenen
tradicionalment el pensament de la poltica en temes de concepte.
Estudi Jordi Matas, collecci E-recerca: El perfil poltics dels consellers de Jordi Pujol (1995-
2005). Shi porta a terme intentar dalguna manera.
Cal fer referncia al model poltic parlamentari, elements que es podrien considerar
presidencialistes, amb la seva capacitat de nomenar y separar conseller. Una visi ms enll
del que diuen les normes, capacitat de captar la figura de Jordi Pujol, persona amb prestigi
molt gran, entorn de la seva figura, visi presencial entorn a fer les coses. El perode destudi
que abasta aquest treball es dun estatut de 1979 ja no present i alguna llei que regulava la
sistemtica del parlament i del govern LLEI 13/2008 5 de novembre presidncia generalitat i
govern.
Estructures de govern i estructura del conseller, s alg que combina dues condicions diferents
t doble condici membre de govern i condici de mxim responsable de ladministraci,
enlla entre el govern i ladministraci. s el cap dalguna rea de ladministraci. Alguns
consellers han fet carrera administrativa, altres no. Sense oblidar les empreses pbliques, que
moltes vegades van en parallel amb ladministraci.
En examinar la figura dels conselles ens preguntem: si la figura poltica de conseller hi ha hagut
un pas ms efmer per les conselleries, pel govern daquestes figuren o al contrari.
Conclusions que podem extreure daquest estudi. Important laspecte de continutat ja que
planteja la problemtica del relleus. Les gran majories parlamentaries de Jordi Pujol, van fer
possible que no calgus substitucions en bloc dels consellers.
43

Conjunt de dades sociodemogrfica de la entitat daquestes persones: edat, sexe, lloc de

naixement, lestat civil, el nombre de fills, el lloc de residncia, sn dades freqents en els
estudis generals de les elits, ja que posen la diferncia entre les elits poltiques i la societat en
la que es viu. Per exemple la qesti del sexe, la baixa presncia de la dona en els llocs de
comandament poltic i no poltic en les nostres societats tamb s molt present en Catalunya.
Hi ha hagut un ressorgiment des del perode de la democrcia, fins a lactualitat, molt pocs
crrecs de dones en ladministraci. Per exemple en el Parlament de Catalunya de 1980 dels
135 diputats noms hi havies 5 dones, tres delles a CIU. Si retrocedim ms en la histria en la
segona repblica al Parlament la representaci de les dones era 0. Tamb si pensem en el que
s histricament en el mn local catal. Al 1979 era 4.6%, i al 1987 7.4%. i aix com en el cas de
representaci poltica en les dones. Quan ms ascendeixes en la pirmide de poder ms gran
s la infrarepresentaci. En el cas de Jordi Pujol, la presncia de dones era prcticament nulla,
tant s aix que durant els 13 anys de presidncia noms hi van haver-hi 4 dones (Cuenca,
Gispert, Rigau i Gil).



Falta 27.11.2012!!!!!!!


















44

03.12.2012
BLOC III

TEORIA LEGITIMITAT DEL PODER DE WEBER
La idea de legitimitat s una idea amb moltes connotacions. Es refereix als fonaments de la
societat poltica, als principis que justifiquen les institucions. Histricament sha recorregut a
conceptes com el de hereu, monarquia, dret, poble, proletariat, naci, voluntat popular. Sha
intentat legitimar el poder mitjanant la poltica i lordre social.
La legitimitat t a veure amb la justificaci del poder i la subscripci de lobedincia. Interessa
el problema de la deslegitimat. Vivim en un societat deslegitimada molt greu. Duna banda
sexigeixen els pressupostos exigint a la gent ordre, i per altre banda el poder est
presumptament corromput.
La legitimitat s un problema sense alternativa, una qesti de grau. Es diu que un pdoer5 s
legtim si ns considerat. Cada rgim poltic t una forma particular de legitimitat. En principi
el liberalisme individualisme, t com a font de legitimitat particular lelecci, Sense referents
transcendents. Sintenta a partir de Locke, fonamentar el poder, cau en una relaci entre
legitimitat i acceptaci individual, legitimitat i elecci. Lexperincia histrica ens fa dubtar
entre legitimitat i elecci, el problema no s tant en la ciutadania sin en molts altres aspectes.
Seguint el programa analtic. Podem distingir els criteris de legitimaci en funci dels actors
daquest sistema en concret. Dacord amb els actors podem distingir entre:
-

Legitimitat democrtica: fa referncia al punt de vista dels governats. La poltica sentn

com una forma de vida coberta de tothom on regeixen la llibertat poltica i el principi de la
majoria aquests, defineixen la legitimitat de lacci poltica.
Legitimitat tecnocrtica: reflecteix els punt de vista dels governants. La poltica sentn
com un art o una cincia, una tcnica ms que noms alguns coneixen i dominen, en la
seva eficcia i cohesi. Carcter de lexpert.

Teoria de la legitimitat de MAX WEBER

Economia i societat.
Tota reflexi sobre el problema de la legitimitat sobre legitimaci sha denfrontar a la teoria
de WEBER. Dacord amb WEBER, hi ha unes categories determinades que consisteix a distingir
entre poder i legitimaci. El poder rau en la imposici de la prpia legitimitat de qualsevol
acci. En canvi, la dominaci s poder legitimat (capacitat dalg per que les seves ordres
siguin obedes). Cada principi de lacci, s lobedincia de lordre. Quan la obedincia s
automtica i habitual sanomena disciplina. Disciplina s la probabilitat de que una ordre trobi
obedincia per un conjunt de persones en virtut dactituds arrelades que facin que lobedincia
sigui simple i automtica. Aix doncs, la dominaci, exigeix la presncia de certa obedincia
ms o menys immediata. La dominaci com a autoritat, el poder legitimat, requereix la
voluntat dobedincia, no imposici crua. Els motius de lobedincia poden ser diversos, cada
obedincia pot derivar en formes diferents de dominaci (costum, sentiments emotius,
interessos materials, valors ideals,...).
45

Dacord amb MAX WEBER, els motius tradicionals efectius i ideals sn ms forts que els motius
dobedincia que noms es basen en linters i en el clcul racional. Tanmateix tots els motius
dobedincia, sn poc slids, sin shi afegeix un altre motiu, i a vegades es presenta en la
creena de la dominaci. La nostra percepci ideolgica pesa molt en la poltica. El problema
de la legitimitat fa referncia a lmbit poltic i molt centralment a lmbit de lEstat. WEBER:
LEstat s una instituci poltica el quadre administratiu de la qual mant amb xit el monopoli
legtim de la coacci fsica per al manteniment de lordre vigent. Legtim vol dir obedincia
voluntria. Cadascn dels motius dobedincia pot tenir en correspondncia formes dEstat i
dadministraci diferents. Models de dominaci hegelians.
Tres tipus de dominaci legitima dacord amb WEBER:
-

Dominaci de carcter racional: la ms contempornia. Creena en la legalitat de les

ordres donades i dels drets de comandament de qui les donen.
Dominaci de carcter tradicional, es basa en les tradicions que regeixen des de temps
llunyans i la la creena de la legitimitat daquells que poden exercir autoritat dacord amb
la tradici.
La dominaci de carcter carismtic: es basa en el lliurament extraordinari vers la
santedat, legoisme o lexemplaritat vers les qualitats duna persona. Sobserva que en la
dominaci de tipus tradicional, sobeeix en lacci i en una tradici no escrita que serveix
com a fonament del poder. s eel cas de la legitimaci monrquica en sentit tradicional.
La dominaci legtima de carcter tradicional, es recolza en el carcter sagrat de les
disposicions transmeses amb el pas del temps. En aquest tipus, un canvi de mentalitat, s
suficient perqu els mateixos fets perdin la fora de legitimaci. En el cas de lautoritat
carismtica sobeeix al cabdill qualificat carismticament. El lder carismtic ha de ser
galanitzador, un escollit dotat de capacitats excepcional, alg cridat a realitzar una idea
sense oportunismes. Per WEBER, tamb s frgil en el temps, perqu acaba amb la mort
del cabdill o lder, qualsevol cas de legitimitat carismtica a ms de recolzar-se en
representacions simbliques i ideolgiques, i per respondre a un estat dnim social.
(psicologia de masses).

Els tres tipus de legitimaci, consolida una certa legitimaci que recolza tamb en
representacions ideolgiques.
Lautoritat legal: sobeeixen les ordres impersonals i objectives. Ordres que estan legalment
institudes, sobeeix a les persones designades legalment per donar les ordres, al jutge, al
policia. Sobeeix a lalt funcionari no per les seves caracterstiques personals sin pel rol que
desenvolupa. Lobedincia es fonamenta en una representaci que els ciutadans ens fem de
la llei i de la Constituci. Constituci com a expressi de racionalitat i de la voluntat pel poble.
Els referents no sn la legitimaci o un home moral i presumptament excepcional, sin la idea
de que el poder es racional i bo. Dacord amb MAX WEBER, aquesta forma de dominaci de la
legitimaci no s necessriament millor que les altres per en qualsevol cas s la forma
contempornia de legitimaci del poder. s la forma adequada a les societat complexes
econmicament desenvolupades en les quals all que com a base s motiu de legitimaci.
Insisteix en qu els tres models de legitimaci sn ideolgics, responen a representacions
prvies del mn. Estan orientats a defensar les formes respectives de lexercici del poder.

46

Una de les dominacions carismtiques, podria ser el feixisme en un cas molt extrem, o una
democrcia molt pobre.
Totes tres sn efectivament, ideolgiques sorienten en les percepcions efectives de lexercici
del poder, es pot observar que en la barrera hi opera un mite. El mite en eficcia de la
mquina tecnocrtica. El mite en els procediments i les normes, totes tres sn models bassats
en la ideolgica basats incls en el que s ms purament racional. El mite en leficcia de la
mquina en la democrcia. No s la legitimitat una ideologia en el dret de la llei sin ms la
eficcia que no els valors respecte els drets. Aix doncs, la legitimitat no es basa tant en els
valors (solidaritat, imparcialitat, declaracions de drets,) sin en altres tipus de valors com
leficcia, loperativitat i lautomaticitat. Laparell legal es concep bsicament en la seva
racionalitat tcnic-operativa.

04/12/12
J. HABERMAS
Problemas de legitimacion en el capitalisme tardio.

Habermas, es pregunta sobre la legitimaci de la democrcia, en un sentit familiar.

Els problemes que hi ha avui en dia en la democrcia (com poden ser tanta
corrupci, tant datur...).
Llibre escrit als anys 70, i per tant esta valorat en els pensaments desprs de la
segona GM, i ell considera que tot el sistema esta generant moltes expectatives de
drets a la societat i per ell a la llarga generar un collapse.
Creu que la democrcia com sistema global esta acceptada generalment. Per ho
esta per dir-ho aix, sense illusi,. Sense excessiva convicci. Es diu que la
democrcia s el mal menor.
Habermas considera que es produeix una acceptaci no gaire entusiasta per la
majoria de la poblaci del marc democrtic per al mateix temps un qestionant
permanent de aspectes interns de la democrcia, del sistema democrtic. Aquesta
paradoxa representa una deslegitimaci global de tot el sistema.
Habermas, parla del concepte privatisme cvic, es refereix a un fenomen que veu
des de els anys 70, argumenta que hi ha un creixement orientaci dels ciutadans en
vers al consum, loci, el plaer, lestatus privat, en parlar del privatisme cvic com a
fenomen de la crisi de legitimaci, parla de noves tendncies que observa en la
ciutadania. En global, Habermas, amb aquets concepte explica que el individu
pensa en temes privats i en desvincular-se dels principis generals, en acceptar les
poltiques pbliques depenen de si responen linters individual o
no. " Individualisme interessat. Amb aix sallen del ideal de democrcia.
47

Tenim una idea mbil de legitimitat, i aix condueix a un procs insatisfactria de

legitimitat, una prdua creixent de legitimaci del sistema poltic existent (com el
cas de corrupci: aix es deslegitimaci social que genera insatisfacci i lefecte
global es un afebliment del sentiment de democrcia).
Habermas, apunta a qestions de gran inters perqu apunta en que en realitat les
democrcies, en el fons son els rgims poltics que tenen una legitimitat mes dbil,
mes feble envers a altres rgims poltics, encara que es mantingui la legitimitat. I
aquesta s una posici inherent daquest regim poltic, perqu linterior de la
democrcia, en els seves institucions, en la seva prpia essncia es que tot s
qestionable, revisable, daquesta manera, la democrcia requereix internament
una deslegitimaci permanent.

APLICACI I US DE LES IDEOLOGIES EN UNA SOCIETAT:

Les ideologies de forma esquemtica poden tenir dos grans usos diferents:
1.

Rol o aplicaci de legitimaci: rau en legitimar el poder, fer-lo acceptable,

defensant la obedincia.

2.

Rol o aplicaci subversiva: ser un element ms de lluita poltica per capgirar els
bases dun sistema.
El concepte de ideologia ha estat molt problemtic perqu te moltes connotacions.
El concepte d ela ideologia comena amb aquesta paraula al S. XIX per que amb
anterioritat trobem altres orgens; renaixement i illustraci:
Precedents del concepte de ideologia:

En el renaixement, Maquiavel, ens aporta idees que ens ajudaran desprs a

desemmascarar mites i tpics. Maquiavel aporta clarament la visi de la diferencia
entre esser i aparena.

En la illustraci, idea de desemmarcar tpics mitjanant la ra.

Generalment, la matria de la ideologia fa referencia en al realitat que tenen a
veure amb al sociologia i amb la psicologia, s a dir, en com les persones entenem i
construm la realitat. Essencialment podem parlar de dues gran sentits del
concepte ideologia:

1.

Podem entendre la ideologia des dun significat descriptiu i neutre, entesa com
COSMIVISI.

2.

Defineix al ideologia com una representaci errnia i falsejada de la realitat. Visio

negativa.
48

Senfronta ideologia i cincia.

Amb els textos de Marx i Engels trobem aquests dos usos del concepte de
ideologia. Trobem dues aproximacions del concepte de ideologia:
1.

Ideologia coma mitja a traves del qual sadquireix conscincia del subjectes.

2.

Ideologia com a falsa conscincia.

Marx i Engels expliquen el sorgiment del marc ideolgic com:

1.

Primera resposta: van sorgir quan en el s de la comunitat es va produir una

divisi entre treball manual i treball intellectual. Aquesta visi va propiciar que els
que es dedicaven al treball intellectual (capellans etc) poden acabar creient que
les idees i la conscincia son una realitat separada de la economia. Per tant, divisi
entre els que pensen i el que executen. La seva critica de les ideologies es basa i
parteix del idealisme alemany (Heller) fa referencia a una tradici de pensament
que prioritza el pes de les idees en el mn com a confirmadores de la realitat.

2.

Segona resposta: les ideologies en carcter general neguen el seu origen histric
dels fenmens socials naturalitzant les coses. Diuen que les ideologies fan entendre
la realitat com si no pogus ser de una altre manera. Tamb diuen que els
ideologies generalment fan confondre el que es individual amb el que s universal
(falsedat ideolgica). Ls de la ideologia en la poltica no es sempre conscient.

10/12/12
Marx i Engels creuen en la visi despectiva de les ideologies, a diferencia de
Gramsci:
LA DIFERNCIA DE LES IDEOLOGIES EN EL PENSAMENT POLTIC DE ANTONIO
GRAMSCI (1891- 1937)
El pensament de Gramsci es central per lestudi del socialisme i tamb per la
cincia poltica. Gramsci es caracteritza per les idees de la hegemonia, per la
filosofia de la praxi (expressi recurrent en els textos de gramsci) es una expressi
amb la qual es refereix al materialisme histric per superar la censura, amb
gramsci tenim un marxisme molt creatiu, molt innovador, marxisme no dogmtic
influenciat per fonts diferents a les del marxisme clssic.
Gramsci venia dun entorn de no gaires mitjans econmics, per te dos passions:
per lestudi i per les injustcies. Fruit daix, ingressa en els joventuts socialistes i
aborda alguns textos sobre els oprimits, i s un bon estudiant que desprs
comena a estudiar amb la base de beques i a formar-se en filologia. En la seva
ideologia te molt de pes la cultura i la formaci. La gran guerra, al revoluci
doctubre del 1917, la formaci de la primera internacional, formaci dels partits
49

comunistes, i al derrota del moviment obrer a Turn, i lascens del feixisme itali,
ell reflexiona en tot aix, i ens interessa la obra: 1926-1936: son els anys que passa
empresonat Quaderns a la pres. Hi ha una interpretaci en la ideologia de
gramsci com es el cas de la hegemonia.
En els anys 70, comena a tenir xit la estratgia del eurocomunisme (intenta de
reorientar la estratgia del partits comunistes i la lluita parlamentaria), els euro
comunistes van recrrer a Gramsci, per Gramsci era un leninista. Ell no era un
expert en Marx i les seves lectures no son exhaustives sobre Marx i Engels, ell
emfatitza laspecte de la voluntat de lacci poltica, amb aquesta influencies
idealistes dalguna manera tota la experincia de la segona internacional havia
guanyat al tesi que defensava aquesta idea que el capitalisme sacabaria auto
liquidant a partir de les crisi ccliques. Gramsci reacciona i soposa, ell es partidari
de la revoluci i es produeixen unes circumstancies que lempenyen a militar en les
faccions mes revolucionaries del partit socialista de itali, aquetes circumstncies
son les revolucions doctubre de 1917.
Gramsci visualitza una revoluci a itali. Ell teoritza una mena de comunisme de
consells oberts, aix fracassa i no nomes no es propicia una revoluci a itali, sin
que aquesta experincia acaba constituint lascens del feixisme a itali. Aquest es
un perode en el que ell sinclou en un grup que es diu el nou ordre, es un grup
era el grup que dacord amb Lenin me sexpressava les idees d ela tercera
internacional a itali i es per aquesta ra que els hi dona suport. Gramsci te molts
punts de connexi amb Lenin, dentrada tots dos tant Lenin com Gramsci
representen una relaci davant de la estratgia passiva del capitalisme, tots dos
regelleixen Marx amb lobjectiu de trobar formes de organitzaci per itali similars
a les que els bolxevics van trobar a Rssia, per aix teoritza sobre els moviments
obrers, tamb la preocupaci pel partit comunista obrer.
Desprs del fracs de turin una part de la poblaci del partit socialista itali. Al
gener del 1921 a itali suneix al partit comunista de itali. Gramsci nesdevindr
secretari general i desprs sexilia a sussa i acaba sent escollit diputat, desprs es
empresonat i a partir daqu trobem tots aquests conceptes que ens interessa dell;
com revoluci passiva, el concepte de partit com a prncep modern, concepte de
societat civil, concepte de classes subalternes, entre daltres.
Com elabora la seva teoria? Passa 10 anys en unes condicions de privaci de
llibertat i escriu Quaderns a al pres on exposa tots els conceptes apresso quan
tenia llibertat. Els quaderns d ela pres estan concebuts com quaderns personals
de treball, de cultura...
La ruptura mes important amb Marx es com entn Gramsci els ideologies. Ell
veu en eles ideologies unapossibilitat demancipaci. Gramsci formula la
pregunta de si: el pensament del revolucionari ha de ser ideolgic?, la resposta es
afirmativa, perqu si en Marx i Engels hem vist que la ideologia s falsa
consciencia, en Gramsci trobem el concepte de ideologia en un concepte mes
neutre, ell creu que sha exagerat la mala critica queb te la idea de ideologia a Marx.
Per ell la ideologia s un element central en el canvi social i poltic, el tenir una
determinada concepci del mon permet enllaar o fer de mediador a al fora social,
50

als treballador si lacci revolucionaria, tot aix es possible per la ideologia. Es

refereix a una nova ideologia. La seva idea de ideologia es molt amplia, la defineix
com un producte cultural (teories, religions,...). en certa manera, ens equipara al
religi i el materialisme histric. Per ell, la elecci de una ideologia s un acte
poltic. Per tant, ell reflexiona sobre el concepte de ideologia com un sistema de
idees, i distingeix dos tipus de ideologies:
1.

Ideologies histricament orgniques: corresponen de manera necessria amb una

estructura econmica determinada, tenen una base real, i tenen un paper de
organitzaci de la masses.

2.

Ideologies arbitraries/ racionalistes: sn aquelles que nomes poden crear

polmiques, actituds individuals, intent de defensar un sistema de valors sobre la
mera reflexi duna persona. No son intils, per tenen una utilitat.
El que s caracterstic de les ideologies tendeixen a expressar-se com a partit
poltic. Tendeixen a organitzar-se, a adquirir formes de defensa de una ideologia,
daquesta manera ens trobem que en la societat es produeix una batalla sobre
diverses concepcions del mon. Les ideologies discuteixen el lideratge. Diu que la
concepci de ideologies entre els intellectuals i els senzills ha de ser diferent, cal
incrementar el nivell cultural dels senzills. La relaci entre intellectuals i senzills
ha de ser unitat entre teoria i praxis i ha de ser mediada pel partit comunista.
Per tant, Gramsci ens ofereix una visi ms descriptiva i ms neutre de les
ideologies, a diferencia de Marx i Engels.
El concepte de hegemonia es clau en Gramsci, es el vrtex de la seva teoria
poltica, partint daquesta idea de les ideologies ho enllaa amb la hegemonia, el
paper del estat. Es la lluita per una hegemonia, aquest concepte no el crea Gramsci
per ell el reformula i lenriqueix. Hegemonia sentn com a direcci ideolgica,
cultural i poltica de determinats grups sobre uns altres en la societat.

11.12.2012
La gran aportaci de Gramsci s laspecte cultural, pedaggic, del convenciment en la lluita
poltica, i no necessriament laspecte de la cultura cvica. En la seva teoria poltica, hi ha una
pea vip " lhegemonia.
Si les societats del mn esdevenen partits en la seva participaci sest disputant lhegemonia.
Per entendre hegemonia sha de extreure com sentn lEstat, la intellectualitat, la societat
civil. El concepte no el crea ell sin que el reformula.
Gegemoniya, apareix en els escrits del partit rs, i fa allusi, al context sobre com sest vivint
el moment, molta gent ha desperar a que lhegemonia russa acabi de formar-se. Altres pensen
que el poble pot consolidar-se a travs a una aliana de classes. Aquesta aliana ha de ser
segons Lenin, entre els camperols i el proletariat.

51

El terme es torna a fer servir en el 4rt congrs de la Internacional, en el sentit de lideratge

duna aliana de classes per consolidar la societat.
En carcter general, hegemonia el fa servir Gramsci com a direcci que uns grups fan servir en
uns altres. dacord amb el pensament de Maquiavel, lexercici de poder es dona entre consens
i fora. Aquesta temtica de consens i hegemonia de poder que no ve instrumentada
mitjanant la violncia.
GRAMSCI, la supremaca de un grupo social se manifiesta de dos modos, como dominio y
como adversidad social.[...] Un grupo es dirigente de los grupos afines y aliados. Distingir
entre dominaci i acci. Distingeix entre domini i direcci intellectual i moral.
No hi ha cap classe que tan sols amb la repressi que pugui mantenir el poder, ni hi ha cap
grups social que pugui mantenir les coses sense lhegemonia.
Hegemonia com a categoria interpretativa general: aquelles classes que lluiten per
aconseguir-la, una classe es hegemnica quan lluiten pels seus valors i categories principals.
Gramsci pensa que la classe social hegemnica s la burgesia, on hi ha una estructura
institucional de democrtica representativa, i en termes econmics una estructura capitalista. I
en altres llocs (Rssia), la classe s la de camperols.
Hi ha altres conceptes importants com el bloc histric per fer referncia a tota la configuraci
histrica i tot aix enllaa amb lEstat. Sha de parlar de Gramsci com les sobreestructures.
LEstat sentn com una eina de dominaci de classes, com una eina de repressi en favor de la
classe per sobre de les altres. s una reprimenda de forma molt subtil, parla dEstat en dos
sentits diferents, en un sentit estricte parla de lEstat de la forma que la coneixem; i tamb
parla dEstat en un sentit integral, incloent-hi agents de la gesti en lhegemonia, agents
deducaci a la ciutadania per potenciar el consens.
LEstat integral, inclou dos grans nivells que sn la societat poltica i la societat civil.

La societat poltica, s aquella que de forma ms convencional associem com laparell

democrtic de coacci (Policia o exrcit). Fa referncia al domini, coacci.
Societat civil, tot un conjunt daparells privats o eines privades, que participen de la
creaci de consens, impliquen acceptaci ms quotidiana, com pot ser lescola, lesglsia i
la premsa. Fa referncia a la direcci intellectual i moral, a lhegemonia. Societat civil
lentenen de forma diferents Hegels o Marx, que lentenen com un espai de relacions
comercials. La llista delements privats t els tres cassos principals per no s exhaustiva
(avui dia serien els think tanks,). Garantia de consens, cohesi ideolgica i legitimaci.
Partits poltics, i sindicats, seria una visi mixta.

Quant ms poders s un bloc histric s quan ms poder t la societat civil. Quan escoles,
esglsies i premsa, difonen un determinat poder.
Es tracta duna divisi metodolgica que sha de fer servir en temes intellectuals. s una visi
que enriqueix la formaci de la societat occidental.
Els intellectuals tamb desenvolupen tasques dhegemonia, aquests tenen una notable
importncia poltica. LEstat s tot el conjunt dactivitats prctiques i teriques amb les que la
classe dirigint no noms justifica i mant el seu domini sin que aconsegueix garantir el
52

consens dels individus. Totes les qestions dhegemonia, no noms sn qestions de cincia
poltica.
en circumstncies normals la teranyina de la societat civil exerciex una organitzaci
hegemnica permanent, en circumstncies diferents es pot dur a terme una crisis
dhegemonia ideologia i cohesi, don poden sorgir moviments com el feixisme, etc.
La visi de lEstat, combina cohesi i consens, i per tant, una suma de dictadura i hegemonia. I
la dominaci de classe, es desenvolupa mitjanant un exercici dhegemonia cuirassat de
coacci. All que de deb pot enderrocar, s laspecte de societat civil.
Ell entn els intellectuals, atribuint-los una importncia histrica. Sn funcionaris de
lhegemonia o empleats daquesta. Persones que exerceixen tasques de direcci i ordenaci de
la societat. Distingeix entre intellectual tradicionals i els intellectuals orgnics. T una visi
molt tradicionalista de lhome, per ell tot home s filsof, i per tant tothom s intellectual. No
hi ha una diferenciaci ms estricta entre treball mental i treball mecnic. Per noms una
part de la poblaci exerceix tasques de direcci.
Critica als intellectuals que shan atorgat a ells mateixos letiqueta. Ells mateixos es creuen
com una mena detapa allada de la resta de la societat, que tendeixen a pensar que estan ms
enll de classes socials, i que tenen una continutat histrica entre ells. Gramsci, ho contraposa
amb la idea de intellectualitat orgnica, on cada classe social genera els seus propis
intellectuals, es dota de formes dintellectualitat diversa.
Si per Gramsci intellectual s aquell que exerceix accions de direcci i organitzaci, tamb s
en el mn de lempresa aquell tcnic especialitzat. Per tant, no s una capa separada, i a ms
els ms importants sn els que estan ms arrelats en el mn del treball. Defineix lintellectual
com alg que t capacitat de direcci, sigui de la forma que sigui.
Concepci del partit poltic. La consideraci de que tots els membres del partit poltic han de
ser presos com a intellectuals s una forma de burla, per la visi de partit poltic, s una visi
de intellectual collectiu.
Revoluci doccident, pensa en les caracterstiques que ha de tenir la Rev. DOccident. La
intellectualitat orgnica serveix per gestionar lhegemonia, per cal replanteja la Rev.
doccident. Aix es planteja en un context de descens del moviment obrer.
Ells sen adonen de que el capitalisme s molt ms ric, que el que shavia plantejat fins llavors.
El que shavia interpretat amb el crack del 29, per Gramsci, ens ha permet capar com ha
reaccionat de formes molt diferents (consolidaci del feixisme, EEUU forma de producci
nova: taylorisme cadena de treball cada cop ms especialitzada). Gramsci es fa veure la
riquesa de sortides que t el capitalisme en una crisi. La crisi no apunta la fi del capitalisme,
sin lagreujament de lopressi de formes molt diferents. Aquesta reacci ens obliga a
repensar en una altre opci.
Vist que el capitalisme no noms no senfonsa sin que a ms sest reformulant, cal
replantejar una nova estratgia, de forma militar, parlant en termes de trinxeres. Si ens
centrem en atacar nicament, laparell burocrtic de lEstat, ens limitarem a crear una greuge,
destrosses, absolutament temporal i efmera, la societat poltica, s noms la primera trinxera.
La fora de lEstat burgs substituir una altra forma i tornar a ser com abans. Cal centrar-se
53

en una altra trinxera molt ms profunda com s el cas de la societat civil. I cal lluitar per a
aconseguir lhegemonia, com a una caracterstica interpretativa i moral.
Gramsci, replanteja la lluita de classes, s un cop exigent i continuat, no rpid, cal acumular
consensos aliances, consolidar valors, guanyar suports per la concepci del mn que tenen
socialistes o comunistes, s per aix, que la visi de partit poltic senriqueix, ja que no s
noms un partit poltic en el sentit clssic realista sin que el veu com a una funci educadora
denlla, de prncep modern. Invertir la correlaci de forces, i quan els valors digualtat,
fraternitat i control i lluita contra lexplotaci, quan siguin molt invertits, llavors s que ser
possible fer el pas de la segona trinxera. s absolutament equivocat transformar la primera
trinxera sense una formulaci lenta de la segona.
Per Gramsci el feixisme es una dictadura sense hegemonia.
El paper dels intellectual important ja que son gestors dhegemonia, i per tant tenen un paper
molt important per aconseguir lhegemonia.

17.12.2012
THINK TANKS , es un nou actor com a fenomen que ens permet enllaar la nova poltica,
influeixen tan a les elits poltiques i a la opini pblica. Son un conjunt molt heterognia de
entitats i institucions que han evolucionat amb el temps.
THINK TANKS, vol dir, laboratori de idees/ dipsit de idees. Sutilitza des de 1950, x referir-se a
les organitzacions que intervenen en el procs poltic mitjanant la producci de
coneixements, la difusi de valors, o lanlisi de sistemes politics i politiques pbliques. Es una
instituci investigadora que ofereix consells i idees sobre assumptes de poltica, comer o
qestions militars.
Lorigen es troba en lmbit militar. Durant la segona guerra mundial, es comena a anomenar
think tank a un recinte hermtic on cientfics i militars es reuneixen per debatre estratgies
poltiques.
Un daquestes va ser rand corporation que es preocupava x recerca i desenvolupament
imposat per el general Henry Arnold, que ens proporciona el primer think tank amb la
significaci actual.
Els think tanks esta relacionades amb empreses privades , defensen diferents idees i tenen
influencia important en funci del sistema poltic. Aqu la influncia es incipient, en canvi a
EEUU, es rellevant. En el cas espanyol, les elits politics es molt tancada, en canvi a la EUA es
molt oberta, el congres i la presidncia esta sota control de partits diferents. La manca de
estructures corporatives fortes representatives de interessos generals a Estats Units, ha fet
que aquests thinks tanks creixessin. Aix mateix, la prpia cultura nord americana es
tradicionalment compromesa en reconixer un paper de la societat civil i altres actors a la
esfera pblica.

54

A Europa, els thinks tanks han aparegut en posterioritat. Per han arribat per exemple a
Espanya, en mans de la fundaci siodo, real institut el cano, o think tanks vinculats a partits
poltics com per exemple la FAES en el cas del PP, o la fundaci IDEAS en el cas del PSOE.
Treballen diferents mbits, alguns ms amplis i altres ms especfics ( energia, immigraci,
relacions internacionals...).
Un think tanks, s una instituci formada x intellectuals i analistes, (LLEGIR text de Gramsci).
Un think tank pot subscriure contracte so rebre encrrecs de organitzacions pbliques o
privades per analitzar problemes o formular propostes. Intervenen per tant en el procs de la
poltica i influencien a lagenda pblica.
Mac Gann, creu que els think tanks son part integrant de la societat civil, institucions que
serveixen de catalitzadors de idees i dacci a les democrcies naixents i democrcies
consolidades, generalment son organismes independents de investigaci dedicar-se al inters
pblic i al seu anlisis. Ajuden als decisors a estar informats a la hora de prendre decisions en
els afers pblics. Una mena de pont entre la comunitat acadmica i la administraci pblica.
Com a veu independent es pretn transformar el debat poltic en un llenguatge accessible i
comprensible. Hi ha diverses maneres mitjanant les quals els think tanks influeixen en els
partits: lorganitzaci de jornades, llibres, grans projectes de recerca... articles..
Sestudia que hi han 5080 think tanks al mn, amb mes presencia a americ i Europa.
Daquestes 1776, es troben a EEUU i 283 al Regne Units, 187 a Alemanya...
Per exemple, amb el debat de lampliaci de la OTAN, tots els centres de investigaci i
anlisis, van fomentar i enfortir la decisi a ampliar. Una ampliaci que no deixa de significar
laixecament dacte formal de la guerra freda.
Al llarg del temps els think thanks h evolucionat i shan modificat de manera que podem parlar
de tres generacions del think tanks:
- 1. Els primers son els sorgits a principi del segle 20, sobserva una forta orientaci
acadmica i de recerca. Els podem considerar com instituts de investigaci poltica
establerts com a universitats sense estudiants. Lobjectiu era formar una elit de
opini.
- 2. Sorgeixen a partir de la segona guerra mundial, davant la demanda
dassessorament del govern dels estats units amb poltica exterior a lescenari de la
guerra freda. Pertanyen els anomenats instituts de investigaci contractats per el
govern dedicats a la elaboraci de informes per organismes de govern. Un exemple
es la Rand Corporation.
- 3. Trobem el fenomen que es produeix a partir dels anys 70, el qual pertanyen a
ADVOCACY TANKS, es a dir volen influir en debats poltics. Son els think tanks ms
ideolgics on es combina una posici poltica o ideolgica amb estratgies de
mrqueting. Aix com tamb una forta relaci amb els mitjans de comunicaci i la
opini pblica. Tamb es parla en algun cas de Party Tanks, es a dir aquells que estan
totalment vinculats a partits, i sorgeixen en el context de revoluci conservadora.

55

Si ens preguntem con sorganitzen i com funcionen, podem distingir molt bsicament el model
americ i el model britnic. A Amrica, treballen amb un staff molt nombrs, mentre que al
mn britnic es ms redut. A Amrica, disposa de investigadors estables i daltres que son
collaboradors externs i el britnic disposa de molts ms collaboradors a qui sels hi encarrega
una tasca. En els Thinks tanks europeus tenen menys pressupost que els nord americans. Els
think tanks europeus estan mes vinculats als partits poltics mentre que els nord americans
estan ms distanciats i daqu venen el seu prestigi. A Europa el finanament acostuma a ser
pblic, mentre que a EUA, hi ha moltes ms donacions privades. A Europa posen laccent a la
orientaci acadmica, mentre que a EEUU, posen laccent a la orientaci poltica.
Com treballen els thnk tanks? De quina manera aconsegueixen ser influents?
La difusi de les seves idees sefectua mitjanant diversos canals, el ms important es el dels
mitjans de comunicaci. En aquest sentit, els mitjans de comunicaci son intermediaris, entre
els civils, els poltics... Tamb existeixen o es te en compte les noves tecnologies, la difusi
didees a travs de webs o altres eines, creaci de grans xarxes de relaci entre think tanks (
foros, debats) i les xarxes formals o informals en els poltics.
La quantitat de diners destinats als think tanks, es propera a 900 mil euros, que es carreguen
als pressupostos generals del estat pel 2016. Aquests diners es gestionen per investigacions. El
58 % del pressupost, a anat destinat a tres programes diferents del PP. Per escollir a qui va
dirigit els diners tenen el compte alguns tems, com son els objectius, els escons... En segon
lloc, tenim la fundaci Idees del PSOE, i finalment fundacions catalanes, o basques, o gallegues.
En el mn anglosax, tenim divisi entre think tanks conservador, liberals i non pertinent. Hi
ha de generals, i de especfics.

18/12/12
Think tanks com a concepte ampli es fan referencia a tres realitats diferents:
1.

Centres acadmics.

2.

Centres dAssessorament tcnic: funciona lestil histric de larran Corporation,

sels demana traves de crrecs contractes, informes tcnics sobre temes concrets.
Aquets no arriba tant a la opini publica es mes intern pels governants.

3.

Advocacy tanks (P. Tanks): prpiament tenen el moment de creaci que s la

revoluci conservadora, i pretenen orientar, promoure valors, fer ideologia en el
sentit de defensar que els seves idees vagin penetrant a la societat creant un clima
dopini que pugui naturalitzar a la gent coses que semblen prpies del debat
poltic. Dins dels advocacy trobem:

a.

Think tanks de partits: es caracteritzen per ser collectius estables intellectuals.

Analistes que pretenen millorar el coneixement, crear coneixement, tanmateix que
els tipus de think tanks que tenen un component mes de participar en la batalla de
les idees de vegades poden concloure en els think tansk i a vegades confondres.
56

La estructura en general dels think tanks esta basada en la forma jurdica en un

patronat i en els mateixos investigadors (organigrama; president, director i
gerent).
La qesti del finanament dels diversos think tanks: el sistema de finanament es
clau per acreditar la transparncia del seu finanament , en molts casos es recorre
e un finanament privat per poden tenir suport pblic. La forma mes com de
finanament s el patronat. Tamb el patrocini dempreses que encarrega una
tasca concreta.
CAS ESPANYOL.
Podem parlar dun cert model espanyol. A Europa els think taks tenen menys
recorregut que Espanya. A Espanya hi ha una influencia mes limitada, a espanya els
think tanks segueixen sent desapercebuts per la ciutadania i per laguns poltics.
El primer Think tanks a espanya va ser la Fundaci Pablo Iglesias (1926).
El franquisme no estimula la creaci dels think tanks. Per es crea durant el
franquisme alguns centres de recerca (controlats pel franquisme) com linstitut
destudis poltics, entre daltres.
Mes del 60% de think tanks espanyol son de carcter independent.
$ Guia dels think tanks a Espanya.
A espanya els think tanks son mes generalistes, aquesta han jugat un paper
important en el estat espanyol en les darreres eleccions, tant les del 208 com els
del 2011.

57