PAUTES GENERALS PER A L’ESTIMULACIÓ DEL LLENGUATGE EN

EDUCACIÓ INFANTIL

Prèvies:
El procés d’adquisició de la parla és molt complex. Cal que el nen aprengui a utilitzar
un codi de símbols, adquireixi vocabulari, conegui el significat de les paraules, faci
una elaboració adequada de les frases,...i per tot això cal que disposi de tota una
sèrie de condicions tals com:
- Maduració del sistema nerviós.
- Aparell fonador en condicions: llengua, llavis, paladar, dents,...
- Una bona evolució psicoafectiva.
- Estimulació del medi.
- Relació interpersonal.
-
Aspectes generals:

- Alimentació: no fer servir biberó, l’alimentació ha de ser sòlida. El fet de

mastegar ajuda a l’articulació.
- No dur xumet: el xumet influeix en la deformació de la cavitat oral i de la
posició dentària.
- Higiene respiratòria: cal ensenyar als nens a sonar-se els mocs. La
respiració ha de ser nasal.

Desenvolupament normal del llenguatge:

- Respectar el ritme individual de desenvolupament. Els processos de

simplificació de la parla són normals.
- No parlar pels nens ni interpretar el que volen dir en excés.
- Compte! Amb les otitis de repetició. Les otitis de repetició són molt freqüents
sobretot durant els 3 primers anys de vida que justament és el moment clau
per l’adquisició del llenguatge. Si un nen no hi sent bé, no discrimina
correctament els sons, no podrà pronunciar-los correctament. Si un nen és
propens a patir otitis, és important realitzar un seguiment continuu de la
capacitat auditiva per detectar de manera primerenca possibles pèrdues que
puguin afectar a l’articulació.
- Utilitzar un to de veu normal. Evitar cridar.
 - Utilitzar un llenguatge adient al nivell de desenvolupament en el que es troba
el nen.

Estratègies de comunicació:

Per afavorir el desenvolupament del llenguatge:

- Ampliar i reorganitzar les expressions del nen. Donar el model correcte.
- Parlar més a poc a poc al nen sense trencar l’entonació ni la prosòdia
natural.
- Pronunciar clarament les paraules. Marcar o “exagerar” lleugerament la
pronunciació dels sons, fonamentalment aquells que el nen diu malament.
- Utilitzar frases senzilles adaptades al nivell de producció i comprensió del
nen. Utilitzar frases senzilles no vol dir fer servir un llenguatge infantil o
distorsionat, hem de parlar correctament evitant diminutius tipus ”gatet”,
“cullereta”,...
- Corregir de manera indirecta.
- Parlar molt al nen.
- Escoltar-lo. Adoptar una actitud positiva vers el nen fent veure-li que ens
interessa allò que ens diu i que estem contents quan ens explica coses.
- Donar-li temps per a què respongui.
- No utilitzar un llenguatge infantil ni simple.
- Fomentar el joc simbòlic.
- És interessant ulititzar “autoinstruccions en veu alta”per part de l’adult
(l’adult parla del que fa o farà donant-se instruccions a si mateix de manera
que ofereix al nen models simples de llenguatge acompanyats d’acció) i
“parla paral·lela” (l’adult parla sobre el que el nen fa acompanyant les
accions del nen utilitzant un llenguatge simple i reduït.
- Podem utilitzar la tècnica d’expansió que consisteix en què quan el nen ens
diu alguna cosa, per ex., “papa marxat’” nosaltres repetim el que ha dit
donant el model correcte, li diem “si, el papa ha marxat a treballar”.

Activitats concretes per afavorir el desenvolupament del llenguatge:

- Dedicar 30 minuts a estar exclusivament amb el seu fill. Aquesta estona ha
de ser tranquil·la, sense sorolls ambientals...en aquest temps d’activitat
compartida cal evitar el bombardeig de preguntes.L’objectiu és compartir amb
el nen una activitat que, a més, doni l’oportunitat de donar-li models de
llenguatge.
- Compartir jocs.
- Aprendre endevinalles, cançons, rimes.
- Explicar contes.
- Veure llibres amb imatges i fotos.
- Jugar amb el llenguatge: endevinar endevinalles, seguir instruccions.
- Aprofitar els moments del bany i dels àpats per mantenir converses.
PAUTES GENERALS D’ACTUACIÓ D’ESTIMULACIÓ DEL LLENGUATGE

1. Parlar al nen a poc a poc, de manera clara i precisa i el més sovint possible.
2. Mirar-lo a la cara i si és possible posar-nos a la seva alçada quan parlem
amb el nen.
3. Donar-li temps perquè respongui mostrant interès en les seves respostes.
4. Assenyalar o marcar els torns d’intervenció en la conversa, cal entrenar al
nen a què respecti els torns de paraula i nosaltres respectar els seus.
5. Intentar que el nen senti que fem esforços per entendre’l, perquè ens
interessa allò que ens diu i evitar en la mesura que sigui possible que se
senti incomprès.
6. Sempre que el nen iniciï una conversa hem d’intentar mantenir-la el major
temps possible.
7. Si el nen construeix malament una frase, hem d’oferir-li el model correcte
prenent com a base allò que ha dit . Per ex. si el nen diu:”és la casa seva?”
dir-li:”si, és la seva casa”.
8. Podem respondre a les seves preguntes i a continuació plantejar-li’n altres
relacionades. Per ex. si el nen pregunta: “què és això?”. Nosaltres responen:
“una tetera” i li preguntem: “i què si posa a dins?”.
9. Ampliar de manera indirecta les frases telegràfiques. Per ex. “mama cotxe”
dir-li: “si, aquest és el cotxe de la mama i és de color blau fosc”.
10. Dedicar cada dia un temps per parlar amb el nen de manera relaxada, per
ex., abans d’anar a dormir, a l’hora del berenar,...
11. Aprofitar situacions quotidianes com el bany, els àpats,...per anomenar
objectes o parlar de temes per ampliar el seu vocabulari.
12. Es poden utilitzar gestos per facilitar la comprensió de les frases.
13. Cal pronunciar correctament però respectant l’entonació natural i sense
exagerar massa els sons ni cridar. Cal respectar l’entonació.

CAL EVITAR...

1. Fer correccions explícites “d’això no es diu així...”, o bé “no ho estàs dient

bé”.
 2. No hem d’imitar la parla infantil del nen o com diu alguna paraula per molta
gràcia que ens faci perquè seria com reforçar-li el fet que no hi digui bé.
3. No hem d’utilitzar paraules simplificades com ara “guau-guau” enlloc de gos.
Li hem de donar un model correcte.
4. No hem de permetre que el nen ens demani coses utilitzant només gestos,
sense intentar anomenar l’objecte. Encara que ja entenem el que ens vol dir
cal forçar-lo a què ho verbalitzi.
5. Cal evitar tots els càstigs relacionats amb el llenguatge. Mai s’ha de castigar
a un nen per no dir alguna cosa correctament.
6. No hem de demanar-li insistentment que repeteixi les paraules mal
pronunciades perquè probablement aconseguirem que deixi d’utilitzar-les i
les substitueixi per unes altres.

JOCS I ACTIVITATS QUE ES PODEN FER A CASA PER ESTIMULAR EL

LLENGUATGE

1. Jugar a endevinar objectes dient alguna de les seves característiques (forma,

color, funció,...)
2. Jugar al veig-veig...
3. Explicar-li contes fent-lo participar de la història fent-li preguntes: què
passarà ara? Qui vindrà ara?
4. Ensenyar-li cançons, endevinalles,...
5. Buscar diferències entre varis dibuixos i anomenar-les.
6. Memortizar amb el nen dades tals com l’adreça, el telefon, la professió dels
pares,...
7. Jugar a imitar sons d’animals i d’objectes.
8. Utilitzar llibres amb molts dibuixos i poc text per tal d’imaginar-nos la història
(llibres tipus TEO)
9. Fomentar el joc simbòlic.
10. Jugar a fer moviments amb els llavis tals com fer morritos, donar petons,
treure la llengua i intentar tocar el nas, bufar paperets,... per tal d’exercitat els
músculs implicats en el llenguatge.