PRCTICA 1

EL RECURS DE CASSACI CIVIL

5 ADE+DRET UAB
08/03/2016

Pau Guasch Morgades

NIU: 1303758

PRCTICA 1

8 de marzo de 2016

Continguts
Preguntes ...................................................................................................................................... 2
1. Llegeix amb atenci lAcord del Tribunal Suprem sobre els criteris dadmissibilitat del
recurs de cassaci civil i del recurs dinfracci processal de 30 de desembre de 2011.
Desprs fes una lectura meditada de la Llei 4/2012, de 5 de mar, del recurs de cassaci en
matria de Dret civil de Catalunya. Ambds textos tels pots descarregar del Campus Virtual
(Material Docent). ..................................................................................................................... 2
2. Exposa per escrit els pressupostos necessaris per a que una resoluci sigui admissible a
cassaci davant la Sala Primera del Tribunal Suprem. .............................................................. 2
3. Exposa i raona quines matries son susceptibles dadmissibilitat cassacional a travs de
la Llei catalana ........................................................................................................................... 5
Bibliografia .................................................................................................................................... 6

PAU GUASCH MORGADES

PRCTICA 1

8 de marzo de 2016

Preguntes
1. Llegeix amb atenci lAcord del Tribunal Suprem sobre els criteris
dadmissibilitat del recurs de cassaci civil i del recurs dinfracci processal
de 30 de desembre de 2011. Desprs fes una lectura meditada de la Llei
4/2012, de 5 de mar, del recurs de cassaci en matria de Dret civil de
Catalunya. Ambds textos tels pots descarregar del Campus Virtual
(Material Docent).
El primer text, lAcord del Tribunal Suprem sobre els criteris dadmissibilitat del recurs de
cassaci civil i del recurs dinfracci processal de 30 de desembre de 2011 consisteix en una srie
de criteris elaborats per la Sala Primera del TS a conseqncia de les reformes introdudes per
la Llei 37/2011 i que tenen com a finalitat orientar la unificaci de les prctiques processals.
Tot i que, en el prleg de lAcord es fa pals de forma clara que el text no t carcter vinculant
ni valor jurisprudencial, no s menys cert que el seu carcter orientador s dextremada
importncia per tal dassolir que el recurs de cassaci compleixi les seves finalitats
constitucionals i no es converteixi, com va passar anteriorment, en un instrument de dilaci
indeguda del procediment civil.
Pel qu fa al segon text, es tracta de la Llei 4/2012, de 5 de mar, del recurs de cassaci en
matria de dret civil a Catalunya on sestableixen criteris propis i estables daccs a la cassaci,
fixats en atenci a les necessitats del dret civil catal, de tal forma que el conjunt de
lordenament civil catal gaudeixi duna actuaci ms intensa per part del TSJ de Catalunya i,
conseqentment, tot el dret catal sen benefici.

2. Exposa per escrit els pressupostos necessaris per a que una resoluci sigui
admissible a cassaci davant la Sala Primera del Tribunal Suprem.
Per comenar, abans de passar a analitzar els pressupsits necessaris per tal que una resoluci
sigui admissible a cassaci davant la Sala Primera del Tribunal Suprem cal entendre el concepte
que hi ha darrera dels recursos de cassaci.
El recurs de cassaci s un recurs extraordinari que t com a objecte anullar una sentncia
judicial que cont una incorrecta interpretaci o aplicaci de la Llei o que ha estat dictat en un
procediment que no ha complert les solemnitats legals.
En el sistema jurisdiccional espanyol aquest es troba regulat en el captol V de la secci 2a de la
Llei dEnjudiciament Civil, s a dir als articles 477 i segents. Concretament larticle 477.2 LEC s
on trobem descrits els pressupsits necessaris perqu una resoluci sigui recurrible davant la
Sala Primera del TS.
-

El primer dels pressupsits, consisteix en qu la sentncia recorreguda hagi estat dictada en

segona instncia per una Audincia Provincial. Aix doncs, segons larticle 481.2 LEC per tal
de validar aquesta condici ser necessria que en lescrit dinterposici del recurs
sacompanyi duna certificaci de la sentncia impugnada.
Tanmateix, la llei exclou del recurs de cassaci totes les interlocutries i altres resolucions
que revesteixin forma de sentncia, com aix tamb, les sentncies que shaurien dhaver
adoptat en forma dinterlocutria i les sentncies que resolguin qestions incidentals.
PAU GUASCH MORGADES

PRCTICA 1

8 de marzo de 2016

Ara b, s que sn recurribles en cassaci les interlocutries dictades en processos sobre

reconeixement i execuci de sentncies estrangeres resoltes a lempara de convenis i
tractats internacionals com sn el Conveni de Brusselles de 27 de desembre de 1968 i del
Conveni de Lugano de 16 de setembre de 1988, els Reglaments CE n. 1347/2000 i n. 44/2001
i qualsevol altra norma de naturalesa similar, sempre i quan, la facultat de recrrer es
reconeix-hi en linstrument de ratificaci internacional o Reglament.
-

El segon dels pressupsits, s que hi concorrin els supsits propis duna de les tres
modalitats de recurs de cassaci per ra de la qual sinterposi aquest.
La indicaci per la part recurrent de la modalitat de recurs per ra de la qual es formula el
recurs en lescrit dinterposici s una requisit imprescindible que marca la llei. Per raons de
congruncia i contradicci processal no es permet indicar ms duna modalitat dun mateix
recurs.
Les tres modalitats de recurs de cassaci per ra tamb sn descrites en larticle 477.2 de la
LEC i sn:
1. El recurs de cassaci per la tutela judicial civil de drets fonamentals. Concorre el supsit
propi daquesta modalitat de recurs quan el procs en qu es dicti la sentncia shagi
seguit per la tutela judicial civil dels drets fonamentals, amb lexcepci dels qu sn
reconeguts en larticle 24 CE sobre la tutela judicial efectiva.
2. El recurs de cassaci per ra de quantitat. Aquest segon supsit s donat quan la
sentncia shagi dictat en un procs el qual la seva quantitat excedeixi els 600.000.
Tot i aix trobem una srie de resolucions que com a excepci sexclouen daquesta
modalitat de recurs de cassaci:
o Les dictades en processos llur quantitat sigui indeterminada o inestimable.
o Les dictades en processos en qu les parts hagin acceptat de forma implcita o
excplicita que la quantitat de lassumpte ha estat indeterminada sense que existeixi
resoluci en contra.
o Les dictades en els processos que shagin tramitat per la tutela judicial civil de drets
fonamentals o per ra de matria.
o Tamb, seran exclousos del recurs de casaci les sentncies dictades en assumptes
tramitats per ra de quantiat en els qu el recurs dapelaci no hauria dhaver sigut
adms per no superar els 3.000.
Un altre supsit possible sn els casos en qu la quantitat discutida en apellaci s ms
reduda que en primera instncia, llavors aquesta haur de ser presa en consideraci i
daquesta forma el recurs de cassaci per ra de quantitat no ser adms per aquesta
via si lobjecte litigis es va reduir a una xifra inferior als 600.000.
Per acabar, no ser possible una altra modalitat de recurs de cassaci quan la quantitat
del procs tramitat per ra de la quantitat excedeixi de 600.000, excepte que sigui
indeterminada o inestimable, o que les parts hagin acceptat implica o explcitament que
la quantitat de lassumpte hagi perms com a indeterminada o inestimable sense que
existeixi resoluci en contrari.

PAU GUASCH MORGADES

PRCTICA 1

8 de marzo de 2016

3. Finalment, el recurs de cassaci per ra dinters cassacional. Aquest darrer supsit de

modalitat de recurs t lloc quan la resoluci del recurs presenti inters cassacional. Al
mateix temps, cal que la quantitat del procs no excedeixi de 600.000 o sigui
indeterminada o inestimable o que shagi tramitat per ra de matria i no per la tutela
judicial civil de drets fonamentals.
Aquest recurs tamb es dna contra resolucions dictades en processos seguits per ra
de la matria, entre els quals figuren els segents (249.1 i 250.1 LEC):
a) Les sentncies que posin fi a la segona instncia en els processos especials del
Llibre IV de la LEC.
b) Les sentncies, que dacord amb la Llei Concursal, tingui accs al recurs de
cassaci.
c) Els autos dictats en processos sobre reconeixement i execuci de sentncies
estrangeres resolts a lempara del Conveni de Bruseles de 27 de desembre de
1968 i el Conveni de Lugano de 16 de desembre de 1988, de Reglaments CE
n.1347/2000 i n. 44/2001 i qualsevol altra norma de naturalesa similar, sempre
i quan, la facultat de recrrer es reconeix-hi en linstrument de ratificaci
internacional o Reglament.
Finalment, cal fer esment al concepte dinters cassacional, ra del motiu daquesta
modalitat de recurs de cassaci. Linters cassacional s un requisit imprescindible
format per la oposici o desconeixement en la sentncia recorreguda de la doctrina
jurisprudencial del TS.
Es considera que un recurs presenta inters cassacional tres casos:
1. Quan la sentencia recorreguda soposi o desconegui la doctrina jurisprudencial del
TS. Llavors, lAcord considera que el recorrent cal que ho demostri citant dos o ms
sentncies de la Sala Primera del TS raonant com, quan i en quin sentit la sentncia
recorreguda ha vulnerat o desconegut la jurisprudncia establerta en les sentncies
dictades.
2. Quan resolgui punts o qestions sobre els que puguin existir pronunciaments
contradictoris d eles Audincies Provincials. En aquest supsit, lAcord considera
que han dexistir criteris dispars entre diferents seccions dAudincies, mantinguits
amb la suficient extensi i el mateix grau de transcendncia. Per acreditar-ho s
precs invocar a dues sentncies fermes duna mateixa Secci que decideixin en
sentit contrari al de daltres dos sentncies fermes tamb duna mateixa Secci,
diferent daquella.
3. Quan sapliquin normes que no portin ms de 5 anys en vigor. En aquest ltim
supsit, lAcord determina que cal identificar amb claredat el problema jurdic sobre
el qual no hi ha jurisprudncia i que sha de resoldre aplicant una norma de menys
de 5 anys de vigncia. Per la seva admissibilitat, caldr allegar que no existeix
doctrina jurisprudencial del TS sobre normes anteriors digual o similar contingut.

PAU GUASCH MORGADES

PRCTICA 1

8 de marzo de 2016

3. Exposa i raona quines matries son susceptibles dadmissibilitat cassacional a

travs de la Llei catalana
En primer lloc, cal prestar atenci al raonament jurdic desenvolupat durant el prembul de la
present llei. En ell, el legislador fa una argumentaci jerrquica de les fonts del dret civil catal.
A partir de larticle 149.1.6 de la Constituci Espanyola, norma suprema de lordenament jurdic
espanyol, lEstatut de Catalunya atribueix competncia a la Generalitat amb matria de dret
substantiu de Catalunya, concretament en el seu article 130. Grcies a aquesta competncia,
larticle 95.3 del mateix EAC atribueix competncia exclusiva al TSJC en la unificaci de la
interpretaci del dret de Catalunya.
Per tant, amb el suport legal, el legislador catal projecta una llei sobre el recurs de cassaci en
matria de Dret Civil a Catalunya molt ambiciosa. Tan s aix, que amb ella es pretn revertir la
situaci del moment quan el nombre de recursos de cassaci que arribaven al TSJC era
notablement redut.
Conseqentment, en lexercici de la competncia que, com hem vist, deriva del marc
constitucional i estatutari, aquesta llei estableix una srie de mecanismes que volen fer possible
el recurs de cassaci en totes les matries de Dret Civil catal. Per tal dassolir-ho, sestableix
que linters cassacional regeix laccs a la cassaci de tots els assumptes. Aix doncs, es podr
recrrer en cassaci quan hi hagi contradicci entre la resoluci impugnada i la doctrina
jurisprudencial del TSJC i quan sallegui la manca de jurisprudncia indicada.
A ms, per tal de potenciar que cap assumpte resti sense la possibilitat del TSJC, que el temps
de vigncia de la norma amb relaci a la qual sallega la manca de jurisprudncia no desvirtua,
en absolut, la concurrncia dinters cassacional.
Aix doncs, pel qu fa a la prpia llei, podem observar com en larticle 1 es delimita el seu mbit
daplicaci en tots els assumptes que regeixen lordenament civil catal. Pel qu fa larticle 2, hi
trobem quines resolucions poden ser recurribles en cassaci i quines infraccions sn allegables.
Lgicament, com hem vist abans seran recurribles les resolucions en matria civil de les AP
catalanes i els recursos de cassaci shauran de fonamentar amb normes de lordenament civil
catal.
Pel qu fa a laccs a la cassaci davant del TSJC cal que el recurs sigui fonamentat en una de les
causes de larticle 3 de la llei vistes anteriorment. O que existeixi una contradicci amb la
jurisprudncia de les sentncies reiterades del TSJC o del Tribunal de Cassaci de Catalunya, o
en la manca de jurisprudncia del TSJC o del Tribunal de Cassaci de Catalunya.
Per tant, per acabar, podem concloure que aquesta present llei 4/2012, del 5 de mar, del recurs
de cassaci en matria de Dret Civil a Catalunya supos un fort impuls i un pas ms al
desplegament dun ordenament jurdic catal propi. Ara b, cal no oblidar que aquest
desplegament competencial, com en altres mbits ms poltics, pot suposar molts cops un
enfrontament entre dues legalitats diferents que no sn acceptades en un mateix ordenament
jurdic i que, com a conseqncia, un Tribunal superior, en la majoria dels casos el Tribunal
Constitucional, haur dacabar resolent.

PAU GUASCH MORGADES

PRCTICA 1

8 de marzo de 2016

Bibliografia
- Derecho Procesal Civil: Parte General. Corts Domnguez, V., Ed. Tirant lo Blanch 2015, Valencia,
8 edicin actualizada con la Ley 42/2015 de 5 de octubre
- Sala Primera del TS, Acord sobre criteris dadmissi dels recursos de cassaci i extraordinari
per infracci processal.
- DOGC 6083, del 08 de mar de 2012, Disposici sobre la Llei 4/2012, del 5 de mar, del recurs
de cassaci en matria de dret civil a Catalunya.

PAU GUASCH MORGADES