1.

La reproducci asexual i la sexual

En els organismes pluricellulars existeixen dos tipus de reproducci, la sexual i

lasexual.

s reproducci asexual quan descendents i progenitor tenen la mateixa

informaci gentica.

s reproducci asexual quan descendents i progenitor tenen diferent

informaci gentica. Aix pot ser degut a:

Que cada descendent procedeixi dun zigot format per la uni de dos
gmetes.
Que cada descendent neixi a partir duna sola cllula haploide.

El procs de sexualitat radica en els grups de gens que sintercanvien entre les
dues cromtides homlogues durant la meiosi.

En els cicles diplohaploides (molses i falgueres), sha de parlar de reproducci

sexual, on salterna una generaci haploide amb una diploide.

En alguns cicles biolgics si que salternen la reproducci sexual i lasexual.

En els fongs, quan semeten espores diploides (per mitosi), es reprodueixen

asexualment, i quan semeten espores haploides (per meiosi), es reprodueixen
sexualment.

2.
Diferencies
sexualitat

entre

reproducci

La reproducci s la generaci de nous individus i la sexualitat s la donaci i recepci

dADN. Per aix i pot haver reproducci sense sexualitat i viceversa.

La reproducci sense sexualitat s la reproducci asexual (ex . un fragment

dalga que es fixa i dna lloc a un nou individu).

La sexualitat sense reproducci s quan hi ha una donaci i una acceptaci de

material gentic sense que aix comporti una generaci dun nou individu (ex.
Formaci gmetes per meiosi).
Noms es dna en ssers pluricellulars.

3.

Reproducci asexual o vegetativa

Noms intervenen processos mittics.

Els nous individus sn idntics al progenitor. Sorgeixen a partir dun fragment

daquest.

Es distingeixen 5 tipus:

4.

Gemmaci: els individus es formen a partir de gemmes pluricellulars

que soriginen al cos del progenitor.

Escissi: divisi longitudinal o transversal dun organisme en dos o ms

fragments, que es transformaran en nous individus.

Fragmentaci: generaci de nous individus a partir duna sola cllua

per distingir-la de les espores sexuals o meispores.

Poliembrionia: quan en les primeres divisions del zigot, les cllules se

separen i donen lloc a uns quants individus.

Reproducci sexual

Origina individus genticament diferents del seu progenitor.

A partir de meispores, gmetes o estructures que es comporten com a

gmetes.

Cllules o estructures haploides.

Els gmetes sn cllules haploides amb funci reproductora.

Quan els gmetes sn morfolgicament iguals sanomenen isogmetes, i es parla
disogmia.
Quan tenen gaireb la mateixa forma per tenen mida diferent sanomenen
anisogmetes o heterogmetes, i es parla danisogmia o heterogmia.
Els individus que produeixen els microgmetes sn els mascles, i els individus que
produeixen macrogmetes sn les femelles.
Quan mascles i femelles sn morfolgicament diferents es diu que hi ha un dimorfisme
sexual.

4.1 Tipus dunions dinformacions gentiques

Somatogmia i gametangiogmia

Somatogmia: uni de dues cllules somtiques.

Gametangiogmia: fusi de gametangis plurinucleats.

Gametogmia
La gametogmia consisteix en la formaci de nous individus a partir de gmetes. T
dues varietats:

Amfigonia: reproducci gamtica amb fecundaci.

Partenognesi: generaci dun nou individu a partir dun vul sense fecundar.

5.
Les
sexual

etapes

Es poden diferenciar tres etapes:

en

la

reproducci

5.1 Gametognesi: s la formaci dels dos tipus de gmetes. A partir de cllules

somtiques germinatives.
5.2 Fecundaci: s la uni de les informacions gentiques dels gmetes.
Es pot dur a terme a laigua, fecundaci externa, o a linterior del cos matern,
fecundaci interna. La interna es fa generalment amb la copulaci.

5.3 Desenvolupament embrionari

s el procs que comprn les successives divisions cellulars dun zigot fins arribar al
part, o fins a leclosi de lou. Es poden distingir les segents fases:

Segmentaci: procs de multiplicaci del zigot o cllula ou.

Gastrulaci: procs de desenvolupament embrionari que condueix a la

formaci de la gstrula.

Organognesi: ltima fase del desenvolupament embrionari, en la qual les

cllules i els teixits sofreixen transformacions encaminades a la formaci dels
rgans.

5.4 Desenvolupament postembrionari

Comena en el moment del part o de leclosi i acaba quan sarriba a la fase adulta i
els mamfers vius. Sen poden distingir de dos tipus:

Desenvolupament directe: simple procs de creixement, ja que lsser neix

semblant a un adult.

Desenvolupament indirecte: quan lou t poc vitel.

6 La reproducci assistida
Existeix entre un 10% i un 15% de parelles que no poden tenir fills, i quan sutilitza
alguna tcnica mdica per aconseguir fertilitat de la parella es parla de reproducci
assistida.

6.1 Tcniques ms utilitzades

Inseminaci artificial: sobt lesperma mitjanant lestimulaci i posteriorment

introduint-lo al fons de la vagina, al coll de lter o a lter. Sutilitza quan lhome
produeix un semen amb una baixa concentraci despermatozoides.

Fecundaci in vitro: consisteix a obtenir ocits madurs duna dona, fecundar-los

amb espermatozoides al laboratori i introduir-los en un ter.
Per assegurar, es treball amb uns quants ocits i amb uns quants embrions.
Es duu a terme sobre una placa de vidre, on saproximen a diversos ocits
unes quantes desenes de milers despermatozoides.

7 La clonaci i les cllules mare

Des de fa molt temps, els jardiners i agricultors han intentat obtenir nous
individus genticament idntics al progenitor, clons.
Es va descobrir que en les plantes, algunes cllules eren cllules mare.
La clonaci equival, a una reproducci sexual artificial.

7.1 El primer mamfer clnic: lovella Dolly

A lany 1997 es va aconseguir una ovella clnica. A partir dinserir un nucli
diploide duna cllula diferenciada de la glndula mamria, don shavia extret
el nucli haploide.

7.2 Les diferents cllules mare

La transferncia nuclear somtica s la tcnica que va obrir la via per intentar
aconseguir els teixits o els rgans que cada pacient necessits. Per aix, si
sobt a travs de la clonaci de cllules del pacient, seviten els problemes
dhistoincompatibilitat.
Lany 2001 es va descobrir lexistncia de cllules mare adultes. Nhi ha de
tres tipus:
Totipotents
Pluripotents
Multipotents

Les cllules embrionries sn les que generalment presenten un problema

dhistoincompatibilitat amb el receptor.
Les cllules mare adultes sn ms fcils daconseguir, a partir duna simple
punci
per
extreure-les,
bipsia,
i
no
presenten
problemes
dhistoincompatibilitat.

7.3 La terpia cellular i el desenvolupament embrionari

Lobjectiu s saber com generar un teixit determinat a partir duna cllula mare.
Hi ha tres fases:

La divisi cellular
La diferenciaci cellular
La morfognesi

8 Els problemes tics derivats

biotecnologia cellular

de

la

Els principis tics que han anat apareixent sn:

Tot el que pot ser tcnicament possible no t perqu ser acceptat

ticament.

Algunes tcniques que es fan servir en lexperimentaci amb algunes

espcies animals, no tenen perqu ser acceptades per a les persones.

Tot individu t dret a tenir uns progenitors humans.

La investigaci cientfica ha de supeditar al respecte dels principis tics.

La fecundaci in vitro no s acceptada quan la finalitat s la millora de la

raa.

Per les donacions de semen, per evitar que individus siguin germans de
pares, les donacions sintercanvien entre diferents clniques i pasos.

Davant la incertesa de fer o no un s adequat duna cllula, el ms adient

podria ser fer servir una cllula mare adulta.

ACTIVITATS

1. Indica un exemple de reproducci sense sexualitat i un cas de sexualitat

sense reproducci.
De reproducci sense sexualitat s tota la reproducci asexual. De sexualitat
sense reproducci quan es generen cllules sexuals sense que hi h gi la
generaci dun nou individu.
2. Quina diferncia hi ha entres escissi i fragmentaci?
Lescissi genera individus a partir del progenitor , prpia dels animals. La
fragmentaci s prpia dels vegetals.
3. Pot haver-hi casos de reproducci asexual en humans?
Si, com en la poliembrionia, amb els bessons unvitellins.
4. Por haver-hi reproducci sexual amb un sol progenitor?
S, com en la partenognesi sexual.

5. Relaciona els termes de les dues columnes.

1.d - 2.i 3.a 4.h 5.c -6.b 7.e 8.j 9.f 10-g
6. Quina diferncia hi ha entre lanisogmia i loogmia?
A lanisogmia el gmeta femen i mascul es diferencien per la mida, i en
loogmia es diferencien en mida i forma.
7. Per qu la reproducci sexual de lalga pluricellular Spyrogira es
considera una gametogmia i, en canvi, la reproducci sexual dels fongs
basidiomicets es considera una somatogmia?
Perqu hi ha una cllula que es desplaa fina la cllula immbil amb la que es
fusionar. I en els fongs es per contacte entres les cllules, sense
desplaament.
8. Les femelles dels pugons ponen vuls diploides que, sense ser
fecundats, donen lloc a nous individus. Quin tipus de reproducci
segueixen?
s una partenognesi.
9. Les femelles de les papallones de la seda, en el cas que no hi hagi
mascles, poden donar per si soles nous individus. Quin tipus de
reproducci segueixen?
Segueixen una partenognesi.
10. Quants gmetes soriginen a partir dun espermatcit de primer ordre (2n)
i dun ocit de primer ordre (2n)?
A partir dun de primer ordre es formen 4 espermatozoides, i dun ocit de
primer ordre es forma un vul.
11. En quina gametognesi , i en quina etapa, es redueix el citoplasma i en
quina augmenta?
A loognesi noms augmenta, durant la fase de creixement. En
lespermatognesi augmenta durant la fase de creixement i es redueix durant la
fase despermiognesi.
12. Quina gametognesi acaba amb una metamorfosi o diferenciaci
cellular?
Lespermatognesi , perqu lespermatozoide s molt diferent de lespermtida.
13. Dibuixa lestructura de lvul i de lespermatozoide.

14. Quins efectes se segueixen de lamfimixi?

Es forma el zigot i es produeixen les divisions mittiques del zigot.
15. Com duu a terme lespermatozoide la perforaci de la membrana de
lvul?
Per un procs de quimiotaxi. Quan lacrosoma de lespermatozoide es posa en
contacte amb la membrana de lvul, es produeix una elevaci daquesta, en la
qual sengloben el cap i la pea intermdia.

16. Explica el procs de la segmentaci.

s el procs de multiplicaci del zigot o cllula ou. Primer es forma una massa
de cllules. Desprs, com que hi ha ms cllules en divisi a la perifria que
al centre, apareix una cavitat interna.
17. Quines estructures es deriven de cadascun dels tres fulls embrionaris?
Ectoderma: epidermis, formacions tegumentries, obertures de lorganisme i
sistema nervis.
Mesoderma: msculs i ossos, derma, aparell excretor, gnades i aparell
circulatori.
Endoderma: tub digestiu i glndules annexes.
18. Indica si les cllules segents sn haploides o diploides.
Espermatcit l (2n) - Espermatcit ll (n) - Ovognia (2n) - Zigot (2n) - vul (n) Ocit l (2n) - Espermtida (n) - Espermatozoide (n) - Espermatognia (2n) Ovtida (n)
19. Qin tipus de desenvolupament post embrionari presenta la papallona de
seda?
Desenvolupament indirecte amb metamorfosi complexa.

20. Quina diferncia hi ha entre el blastocel i el celoma?

El blastocel apareix a lexterior de la blstula i el celoma s de la gastrulaci
triblstica.

21. De quin full embrionari deriven els msculs, laparell digestiu i el cervell?
Msculs -> mesoderma Aparell digestiu -> endoderma Cervell -> ectoderma
22. Quina diferncia hi ha entre la metamorfosi senzilla i la complexa?
En la senzilla la larva no interromp la seva alimentaci i no passa per perodes
dinactivitat. En la complexa est immbil i no salimenta.
23. Qu s una metamorfosi regressiva?
s quan la larva s ms complexa que ladult.
24. En qu consisteix la terpia cellular?
En generar cllules especialitzades correctes a partir de cllules mare del
pacient i trasplantar-les.
25. Quina diferncia hi ha entre les cllules mare adultes i les cllules mare
embrionries segons on es localitzin?
Les adultes estan en molts rgans i en el cord umbilical, les embrionries
noms a linterior dels embrions.
26. Qu sn els embrions clnics? Amb quina finalitat es produeixen?
Sn uns embrions que shan obtingut a partir duna cllula del pacient. Amb la
finalitat dobtenir cllules especialitzades correctes per trasplantar-les al
pacient.
27. Quines diferncies hi ha, pel que fa a la utilitzaci en terpia gnica, entre
les cllules mare embrionries i les cllules mare adultes?
En les embrionries hi ha el problema tic per la producci i la posterior
destrucci dembrions, i les adultes sn fcils daconseguir a partir duna simple
punci per extreure-les.
28. Qu s la diferenciaci cellular?
s la determinaci dels tipus cellulars a partir dels gens que sexpressen, que
sn transcrits.
29. A qu s deguda la diferenciaci cellular en diferents tipus de cllules?
A que en unes cllules hi ha uns tipus de gens, i en unes altres, uns altre tipus
de gens.
30. Qu sn els gens reguladors?
Sn uns gens que codifiquen els cofactors de transcripci.
31. Qu sn els factors epigentics?

Sn un conjunt de senyals que estimulen el gen inicial que regula la

diferenciaci cellular.
32. Qu sn els gens hometics?
Els gens que determinen el tipus drgan que sha de generar. Tamb controlen
gens responsables de produir-los.
33. Qu s lapoptosi i perqu s necessria?
s lactivaci controlada duns gents per part de la cllula.
34. Imagineu-vos que una parella demana ajuda per aconseguir que el fill que
volen tenir sigui dun sexe determinat, perqu a ells els fa molta illusi. A
ms a ms, ja que hi estan posats, tamb volen que linfant sigui ms alt
que ells dos. Quina valoraci en fareu? I si el que demanen els
progenitors s que no tingui la malaltia hereditria de la qual ells sn
portadors?
El primer cas no el permetria, va totalment en contra de ltica ja que cadasc
neix com neix fsicament. El segon cas si que lacceptaria , ja que una malaltia
hereditria s totalment diferent, ja que afecta a la salut.
35. Quina opini tindreu dun cientfic que, entusiasmat pel b que pot
aconseguir, fes una srie dexperiments que han prohibit les lleis del
pas?
Shan de complir les lleis imposades, aix que no ho acceptaria.

ACTIVITATS FINALS
36. Observa lesquema i respon les preguntes:
a) Perqu no shan trasplantat directament les cllules musculars al
pncrees del pacient?
Perqu les cllules musculars sn cllules diferenciades.
b) Per qu no shan utilitzat cllules mare dun embri sobrant?
Perqu provocarien una resposta immunolgica.
c) Com es diu la tcnica que consisteix a substituir el nucli dun vul per
un nucli duna altra cllula?
Transferncia nuclear somtica.
d) Com es diu lembri obtingut?
Embri clnic.
e) Com s possible que el nucli duna cllula muscular pugui generar
una cllula pancretica?
Perqu t la mateixa informaci que ella.
f) Hi ha possibilitats que el sistema immunolgic rebutgi les cllules
pancretiques trasplantades, donat que locit utilitzat s duna altra
dona?
No, perqu depenen del DNA.
g) Les cllules pancretiques trasplantades tindran algun DNA diferent
al de les cllules pancretiques prpies?
Si.
h) Com es diu la tcnica de produir els embrions clnics?
Clonaci teraputica.
i)

Quin perill pot comportar ls de cllules mare embrionries?

Que generalment presenten un problema dhistoincompatibilitat amb el
receptor.

j)

Per qu creus que hi ha governs i entitats que soposen a aquestes

tcniques?
Per la producci i posterior destrucci dembrions, i no hi ha seguretat de
que lembri no sigui ja considerat un sser hum.

37. Observa lesquema i respon:

a) Quin objectiu t aquest procs?
Obtenir un clon.
b) Per qu sutilitza un vul de gorilla?
El citoplasma del zigot noms el t lvul i per aix ha de ser el ms
semblant al del receptor.
c) Per qu no sutilitza el nucli dun espermatozoide del Floquet de Neu?
Perqu noms t la meitat del material gentic de les cllules somtiques.
d) s convenient que lvul sigui duna femella albina?
No fa falta ser-ho.
e) Es podria obtenir una femella albina a partir de les cllules
somtiques del Floquet de neu?
No, perqu tenen els cromosomes de sexe mascul.
f) Com s possible fer aquest experiment si el Floquet de Neu va morir
lany 2003?
Perqu deuen ser cllules congelades.
g) Com seria el nou gorilla obtingut amb aquesta tcnica?
Igual al Floquet de Neu, genticament.
h) Com es diuen les tres etapes que se succeeixen
desenvolupament embrionari?
Divisi cellular, diferenciaci cellular i morfognesi.

en

un

38. Completa:
En els animals, els gmetes es produeixen en uns rgans especials anomenats
gnades, que poden ser masculins, i sanomenen testicles, o femenins, i
reben el nom dovaris.
En els vegetals, els gmetes masculins o anterozoides es produeixen en uns
rgans especials anomenats anteridis, i els gmetes femenins o oosferes, en
uns rgans anomenats arquegonis.