Professional Documents
Culture Documents
OM I
COGNOMS:................................
NDEX DE CONTINGUTS
Autoria.......................................................................................................................................2
T-1. RECURSOS INFORMATIUS I PARTICIPATIUS DE LES TIC I INTERNET...............................................3
prctica 1: participar en discussions i debats virtuals................................................................................3
Prctica 2: Realitzar compres i vendes.................................................................................................4
Prctic 3: Aprendre i formar-se..........................................................................................................6
Prctica 4: Realitzar trmits administratius...........................................................................................7
Prctica 5: Emmagatzemar i compartir informaci...................................................................................8
T-2. POSSIBILITATS LABORALS DE LES TIC I INTERNET..............................................................10
Prctica 1: Emprar cercadors de feina................................................................................................10
Prctica 1: Promocionar les prpies aptituds i actituds professionals............................................................11
Prctica 3:Promocionar la prpia activitat laboral com a emprenedor..........................................................13
Prctica 4: Publicitar i vendre productes i serveis..................................................................................14
Prctica 5: Crear sinergies i contactes amb altres professionals..................................................................14
Prctica 6: Realitzar estudis comercials i de mercat...............................................................................15
T-3. TRMITS ADMINISTRATIUS.......................................................................................15
Prctica 1: Sollicitar i reservar serveis de salut, educaci i altres...............................................................15
Prctica 2: Fer pagament de taxes i impostos.......................................................................................16
Prctica 3: Realitzar altres trmits disponibles......................................................................................17
T-4. LA SIGNATURA DIGITAL..........................................................................................18
Prctica 1: Entendre el concepte de signatura digital..............................................................................18
Prctica 2: La importncia de la signatura digital...................................................................................18
Prctica 3: Sollicitar la signatura digital.............................................................................................20
Prctica 4: Emprar la signatura digital en gestions a Internet.....................................................................22
Practica 5: Reconixer connexions segures i certificades durant la navegaci a Internet....................................22
T-5. EINES COLLABORATIVES AVANADES I LES XARXES SOCIALS....................................................23
Prctica 1: Detectar necessitats i requeriments.....................................................................................23
Prctica 2: Crear un espai de discussi virtual (frum).............................................................................24
Prctica 3: Crear un diari personal (bloc).............................................................................................24
Prctica 4: Crear una enciclopdia virtual (wiki).................................................................................25
Prctica 5: Les xarxes socials...........................................................................................................25
T-6. MULTI-USER VITUAL ENVIRONMENT (MUVE)...............................................................27
Prctica 1: Entendre el concepte d'entorn virtual multi-usuari...................................................................27
Prctica 2: Diferenciar l's ldic de l'educatiu en aquests tipus d'eina...........................................................27
T-7. LA SINDICACI DE CONTINGUTS: RSS...........................................................................29
Prctica 1: Entendre el concepte de sindicaci de continguts....................................................................29
Prctica 2: Captar fonts d'informaci per sindicar-s'hi..............................................................................29
https://www.youtube.com/watch?v=srrGEU1dNt4..................................................................................30
T-8. MECANISMES I MITJANS D'ACCS A INTERNET..................................................................31
Prctica 1: Conixer els requisits per accedir a Internet...........................................................................31
Prctica 2: Emprar el telfon mbil per accedir a Internet........................................................................32
Prctica 3:Limitacions d'accs a Internet.............................................................................................33
T-9. DRETS I DEURES DELS INTERNAUTES............................................................................33
Prctica 1: Conixer els drets i deures fonamentals dels usuaris d'Internet: protecci de dades, imatge i intimitat....33
T-10. LA REALITAT AUGMENTADA....................................................................................38
T- 11. LES DADES OBERTES (OPEN DATA)...........................................................................39
AUTORIA
Esther Subias ,Azu Vzquez ,Pep Mdol.
http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/pas/actic/c1n2/index .
TEMA 1
T-1.
En l'mbit de les discussions, xerrades i debats virtuals ens centrarem en la segona tipologia.
d'Internet.
El comer que, tot i tenir punts de venda presencials, ofereix tamb els seus serveis en
lnia.
El comer mixt, que ofereix els seus productes a travs d'estratgies de diferent
tipologia, tot fent servir les TIC (trucades telefniques, correus electrnics, botigues
virtuals, etc.)
http://youtu.be/udrnq7iwwf0
http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/pas/actic/c1n2/index .
http://youtu.be/fglgkbobuti
A
partir d'aqu, noms caldr seguir les
instruccions de la plataforma: crear un compte
de venedor (implica el pagament d'una petita
taxa), preparar la informaci relativa a l'article
que volem posar a la venda i fer l'anunci.
Haurem d'establir un preu mnim i aquest haur
d'incloure les despeses d'enviament de l'article al
comprador. Finalment, rebrem informaci sobre
les ofertes realitzades i contactar amb el
comprador per realitzar el cobrament. Ebay
facilita solucions PayPal que garanteixen la
seguretat de la transacci.
http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/pas/actic/c1n2/index .
Existeix d'altres entorns virtuals, ja que la major part de les universitats en disposen. Vegem un
exemple de l'entorn virtual de l'UOC:
http://youtu.be/qhalfqe33ea
http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/pas/actic/c1n2/index .
La classificaci temtica
http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/pas/actic/c1n2/index .
http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/pas/actic/c1n2/index .
Servidors a Internet
Tamb hem de considerar la utilitat dels servidors a Internet: es tracta d'aquells ordinadors
connectats a la xarxa amb la nica funci de "conservar i servir informaci". s habitual que algunes
persones usuries i moltes entitats, institucions i empreses, els facin servir per desar informaci
que s rellevant i que volen conservar.
Podem definir que existeixen, des del punt de vista de l's que en fem, diferents tipologies de
servidors:
Servidors de fitxers: poden desar la informaci de l'usuari i oferir-la de forma
pblica o privada (protegida per sistemes de contrasenyes, per exemple). Poden
formar part d'una intranet (xarxa interna) o no.
Servidors de pgines i serveis web: conserven la informaci relativa als documents i
serveis disponibles a travs de la "WWW" (World Wide Web).
Servidors de correu electrnic: sn mquines destinades a la gesti i
emmagatzematge de la informaci i els serveis de correu electrnic.
N'existeixen d'altres tipus, per hem volgut destacar els ms importants. Cal tenir en compte que
aquestes tipologies no sn excloents i que s possible trobar una mquina o servidor que realitzi
ms d'una funci de forma simultnia.
Qualsevol persona usuria pot contractar l's d'un servidor (existeixen nombrosos serveis
d'allotjament) per un preu relativament raonable.
TEMA 2
T-2.
PRCTICA 1:
1: EMPRAR CERCADORS DE FEINA
Cercar feina a travs de les eines i serveis virtuals s una gran soluci i cada
dia ms persones i empreses opten per l's de les plataformes existents, que
han anat consolidant i millorant els seus serveis.
http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/pas/actic/c1n2/index .
Laboris s tamb un portal molt interessant, que ofereix prestacions similars als
anteriors. Destaca, per la facilitat del seu s, el cercador d'ofertes.
s important destacar que la major part de les prestacions que ofereixen aquests portals
especialitats ja estan disponibles a travs de dispositius mbils (telfons intelligents, tabletes,
etc.)
s habitual que aquests portals incloguin informaci, en clau d'assessorament, que pot
resultar de molta utilitat per a les persones que cerquen oportunitats laborals. Feina Activa
ofereix un bon conjunt de recursos. https://feinaactiva.gencat.cat/web/guest/recomanacions.
comunitat amb normes de convivncia prpies. La socialitzaci en el mn virtual arribar a ser tan
important com en el mn fsic, i aix s, senzillament, perqu les relacions de confiana (o desconfiana) i
de poder (o contrapoder) tamb s'estan construint a Internet. Conixer els avantatges i els riscos de tenir
una presncia a Internet s fonamental per gestionar adequadament la identitat digital. Dominar les formes
i les eines amb qu cada persona pot construir la seva presncia, visibilitat i reputaci a la xarxa s
imprescindible per continuar vivint en societat a l'era de la informaci."
Ms informaci: http://www.identitatdigital.cat
La nostra identitat virtual, formada per la suma de les nostres actuacions, s una bona carta de
presentaci pel que fa a les possibilitats laborals que ens ofereixen les TIC i Internet.
http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/pas/actic/c1n2/index .
10
A http://www.tu-video-curriculum.com/ trobarem un
munt d'exemples i d'informaci de gran utilitat.
http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/pas/actic/c1n2/index .
11
De la mateixa manera que podem fer servir les eines digitals per promocionarnos com a emprenedors, ho podem fer per publicitar i vendre productes i
serveis. Cal tenir en compte, per, que Internet forma part del mn real, i que,
per tant, cal actuar d'acord amb la legislaci vigent.
Si disposem d'un producte o marca, s convenient aconseguir que tingui presncia a Internet. Cada
dia s ms habitual que les persones consumidores cerquin informaci a la xarxa sobre els
productes que els interessen o que estan avaluant.
http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/pas/actic/c1n2/index .
12
Les xarxes socials, especialment aquelles que estan generades al voltant dels mbits professionals,
sn una gran oportunitat.
Linked-In s una d'aquesta xarxa socials professionals: en ella les persones enregistrades exposen
els trets ms significatius del seu perfil laboral. Existeixen multitud de grups en el marc d'aquesta
xarxa (i se'n poden generar de nous) on les persones enregistrades intercanvien informaci,
enllaos, dialoguen, etc. Fins i tot, en algunes ocasions, es publiquen ofertes de feina (que,
habitualment, corresponen a perfils molt especialitzats).
A aquests entorns virtuals hem de sumar les possibilitats que ens ofereixen d'altres eines:
El correu electrnic, com a mecanisme de comunicaci interpersonal.
Les llistes de distribuci i frums especialitzats.
La interacci que podem mantenir, amb carcter general, a travs de les eines de la
web 2.0.
s tan important oferir una bona informaci com interactuar amb la informaci que d'altres
persones ofereixen. Una bona poltica de comunicaci i de relaci a travs de la xarxa ens ajudar
a generar i mantenir contactes amb altres professionals.
Aprofitar el gran ventall d'informaci que ens ofereix Internet, ens permetr
realitzar estudis comercials i de mercat.
D'una banda, podem cercar informaci sobre el sector d'un determinat producte
i accedir a tota la informaci que hi estigui relacionada.
D'una altra banda, a travs de l's de formularis i enquestes digitals, podem realitzar estudis de
mercat entre els nostres potencials compradors. Existeixen moltes eines informtiques que ens
permetran analitzar els resultats des de diferents punts de vista: estadstics, econmics, financers,
etc.
http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/pas/actic/c1n2/index .
13
TEMA 3
T-3.
TRMITS ADMINISTRATIUS
instruccions. Haurem d'introduir el codi d'identificaci personal (CIP) que figura a la nostra targeta
sanitria. El sistema, automticament, ens assignar una proposta de data i hora per a la visita
mdica. Nosaltres podem acceptar-la o modificar-la, segons ens convingui, escollint una nova data i
un nou horari.
http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/pas/actic/c1n2/index .
14
https://www.youtube.com/watch?v=2fmk-z1q4ri
Altres
Descriurem, tot seguit, alguns dels serveis que podem obtenir amb... o sense el certificat digital,
des de qualsevol ordinador connectat a la Xarxa d'Internet.
http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/pas/actic/c1n2/index .
15
Servei d'Ocupaci de Catalunya, a travs del servei de Tramitaci "on line": renovar
la demanda, sollicitar informes, consultar el CV, etc.
TEMA 4
T-4.
LA SIGNATURA DIGITAL
PRCTICA 1:
1: ENTENDRE EL CONCEPTE DE SIGNATURA DIGITAL
Entendre el concepte de signatura digital
http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/pas/actic/c1n2/index .
16
En resum, es tracta d'una eina o utilitat que ens permet "signar" documents digitalment, de manera
que amb la nostra signatura electrnica podem aconseguir les mateixes finalitats que amb la nostra
signatura "manual"
Per tant, amb la signatura electrnica, i sempre que la nostra contrapart (aquella persona o
instituci amb la qual estem "signant" un document) estigui ben preparada, podrem autentificar-nos
i fer declaracions i signar documents a tots els efectes (fins i tot
a efectes jurdics i judicials).
http://youtu.be/qstfqisyowg?list=pl30a21ae3075f2c6f
http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/pas/actic/c1n2/index .
17
https://www.youtube.com/watch?v=lawgjp9bz1m
Tipologies de signatures
Hi ha diferents tipologies de signatures, en aquest espai ens limitarem a esmentar-les:
Classificaci establerta a la Llei 59/2003:
Signatura electrnica ordinria.
Signatura electrnica avanada.
Signatura electrnica reconeguda.
Classificaci segons la naturalesa de la signatura:
Signatura electrnica convencional.
Signatura electrnica normativa.
http://youtu.be/6l-mj_7vpra?list=pl30a21ae3075f2c6f
http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/pas/actic/c1n2/index .
18
Realitzar trmits i consultes en lnia amb tota garantia i agilitzant-ne les gestions,
etc.
Podem accedir a una llista dels trmits ms habituals, al web de Catcert.cat
El procs de sollicitud
https://www.youtube.com/watch?v=u_8lnhtcmwc
Presentar-se davant d'una entitat que pugui validar la nostra identitat real. s una gesti que cal
realitzar de forma personal i presencial, ja que s lnica manera que disposa l'administraci per
comprovar la veracitat de les dades que hem introdut. Caldr que
ens presentem amb la nostra documentaci (el DNI).
s probable que la mateixa entitat collaboradora ens lliuri el
nostre certificat en un clauer USB, juntament amb les
contrasenyes que el protegeixen.
http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/pas/actic/c1n2/index .
19
https://www.youtube.com/watch?v=41kh_y64uz4
http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/pas/actic/c1n2/index .
20
PRACTICA 5: RECONIXER
NAVEGACI A INTERNET.
Hi ha un parell d'elements que ens poden ajudar a identificar, ms enll de la informaci que ens
ofereixi una determinada pgina web, si estem navegant a travs d'una connexi segura i
certificada.
Ladrea de lespai web comena per https. Aquesta s final ens garanteix que
la informaci viatja per un canal segur (les dades passaran per un procs d'encriptaci)
La presncia d'una icona amb forma de cadenat. Ens garanteix que la pgina est
construda per una instituci determinada. Si passem el ratol per sobre o fem clic en la icona, el
navegador ens informa de qui est verificant l'autenticitat de l'espai we b.
TEMA 5:
5:
T-5.
http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/pas/actic/c1n2/index .
21
PRCTICA 2:
2: CREAR UN ESPAI DE DISCUSSI VIRTUAL (FRUM)
Les tecnologies ens permeten fer quelcom ms que participar. Podem generar els nostres propis
espais de participaci, com ara els de discussi virtual o frums. Amb les utilitats que Google ens
ofereix i, concretament, amb els GoogleGroups podem gaudir de moltes funcionalitats, com ara:
La generaci d'un espai de participaci virtual.
Definir quines persones hi podran participar i amb quines condicions.
Gestionar a travs d'una interfcie molt senzilla el seu funcionament.
A ms a ms, les persones participants podran definir si desitgen rebre missatges de correu
electrnic automtics quan hi hagi una participaci.
En el segent tutorial observarem el procs de creaci d'un espai de discussi virtual i veurem que
resulta molt senzill convidar a altres persones a participar-hi. Potser trobareu algunes petites
diferncies respecte al funcionament actual de l'eina, ja que les tecnologies evolucionen de forma
molt rpida.
https://www.youtube.com/watch?v=oeqhup2n24k
http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/pas/actic/c1n2/index .
22
PRCTICA 3:
3: CREAR UN DIARI PERSONAL (BLOC)
Crear un diari personal, un bloc, a Internet, s relativament senzill. En aquesta ocasi, hem escollit
l'eina Blogger, de la companyia "Google", ja que simplifica molt el procs i l'acompanya amb
instruccions senzilles i clares.
Podeu veure una demostraci en el segent videotutorial. El funcionament actual de l'eina s molt
similar al que es mostra al vdeo, amb algunes petites diferncies. La part essencial es mant:
https://www.youtube.com/watch?v=wc_ezuspnue
PRCTICA 4:
4: CREAR UNA ENCICLOPDIA VIRTUAL (WIKI)
La generaci de coneixement de forma collaborativa s una de les ms grans aportacions de la
nova societat de la informaci. Les "wiki" sn les grans protagonistes.
D'entre les seves funcionalitats ms importants, destaquem que:
Permeten la
coneixement.
https://www.youtube.com/watch?v=kr7capuau5g
23
Tot i que cada una de les xarxes t un funcionament especfic i particular, al final es tracta d'espais
on les persones participants comparteixen uns continguts i interactuen amb altres persones.
Facebook
Es tracta d'una xarxa social amb un gran xit al nostre pas. La propia companyia facilita molt bon
material https://www.facebook.com/help/345121355559712/ per a totes les persones que vulguin
registrar-se a aquesta xarxa.
Facebook est sempre al centre de la polmica en relaci a les seves poltiques de seguretat. Per
aix, abans de comenar, cal llegir atentament les condicions d's i els contractes que caldr signar
per tal de ser usuari. INTECO va elaborar una guia al respecte:
http://www.slideshare.net/guadalinfo.torredonjimeno/guia-inteco-facebook
Microbloging: Twitter
De caracterstiques similars als blocs, aquestes eines permeten la publicaci de missatges de text o
hipertext molt breus (per exemple, de 140 caracters) de forma molt senzilla i a travs de diversos
sistemes simplificats: eines web, missatges des dun telfon mbil, missatgeria instantnia, o partir
daplicacions especialment dissenyades a tal efecte. s habitual que un determinat grup dusuaris
enllacin els seus microblocs i interaccionin amb les comunicacions daltres persones del seu grup.
Una de les eines ms populars de microblogging s Twitter. Per a facilitar el seu s, es poden fer
servir programes de gesti, com ara Hootsuite o Tweetdeck.
s habitual fer servir un hashtag per a etiquetar els continguts i
afavorir la comunicaci de diferents "tuiteros" sobre un mateix
tema. N'existeixen hashtags o marcadors de tot tipus. Tamb
existeixen eines que permeten publicar el contingut dinmic en
d'altres espais. Sn el Widgets.
Per a comenar a fer servir Twitter, no hi ha res millor que
consultar
els
consells
de
la
pgina
oficial,
https://support.twitter.com/articles/332061#.
Com a utilitat concreta, podem observar l'evoluci del compte de Twitter de Feina Activa,
https://twitter.com/feinaactiva/
Google+
La xarxa social de Google ofereix un funcionament similar a les anteriors, pel que fa a la
compartici dels continguts de tot tipus i a la interacci d'altres persones. No obstant, com totes
elles, tamb presenta les seves peculiaritats.
A aquest vdeo, podrem veure una bona demostraci. https://www.youtube.com/watch?v=cbimlk6cets
http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/pas/actic/c1n2/index .
24
Per
tal
d'entendre
el
seu
funcionament,
us
recomanem
llegir
la
documentaci,
companyia.
LinkedIn
Aquesta xarxa social s temtica, i centra tota la seva activitat en les relacions laborals. Al segent
tutorial, podem observar els trets ms essencials d'aquest recurs:
http://image.slidesharecdn.com/linkedinjunio12-120708094418-phpapp01/95/exprimiendo-linkedinhasta-la-ultima-gota-1-638.jpg?cb=1392194929
TEMA 6:
T-6.
https://www.youtube.com/watch?v=r74hki-jchy
http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/pas/actic/c1n2/index .
25
PRCTICA 2:
2: DIFERENCIAR L'S LDIC DE L'EDUCATIU EN AQUESTS TIPUS D'EINA
s ben cert que els mons virtuals poden resultar una bona eina per gaudir del temps lliure. I tamb
que no es tracta de jocs, sin d'espais dintercanvi i relaci que imiten la vida real.
En un mn virtual:
virtual:
les persones conversen, intercanvien informaci, de forma molt dinmica;
es construeixen pautes socials d'interacci;
s'expressen els compromisos socials i poltics, les opinions, els valors, les idees;
hi ha sistemes de venta i compra d'objectes;
es construeixen edificis, espais, parcs en algunes ocasions, aquestes construccions
sn imitacions fora fidels a espais fsics reals
i en resum, es duu a terme una vida en societat: hi ha casaments, concerts,
conferncies, exposicions, accions formatives, etc.; tot el que es pot donar en el mn real pot
tenir reflex en el mn virtual.
El risc d'addicci
En algunes ocasions s'han detectat certs problemes d'addicci a aquests mons virtuals i per aix cal
tenir una certa conscincia d'aquests riscos i prevenir-los: dedicar moltes hores a un mn virtual va
en detriment de la nostra presncia en el mn real.
http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/pas/actic/c1n2/index .
26
TEMA 7:
7:
T-7.
PRCTICA 1:
1: ENTENDRE EL CONCEPTE DE SINDICACI DE CONTINGUTS
Per tal que una persona pugui rebre informaci de les novetats en una pgina
1. que la plana web tingui disponible el servei RSS.
2. que la persona usuria tingui el que s'anomena un lector RSS, s a dir, que
disposi o b d'un programari especfic o b que hagi obtingut un servei de
sindicaci de continguts en lnia (a travs d'una pgina web).
Els lectors RSS estalvien temps ja que, grcies a la seva lectura, les persones s'assabenten, en
temps gaireb real, de les novetats en les pgines web que han escollit prviament. Resulten de
gran utilitat en el cas de les web que s'actualitzen amb una certa freqncia.
PRCTICA 2:
2: CAPTAR FONTS D'INFORMACI PER SINDICAR-S'HI.
27
https://www.youtube.com/watch?v=srrgeu1dnt4
Revistes digitals
Darrerament proliferen les revistes digitals, confeccionades de forma personalitzada en base a les
preferncies del usuari, qui ajusta l'eina de forma molt senzilla. Estan bassades en la tecnologia
RSS.
Flipboard s una de les ms significatives. Al segent tutorial podrem veure els trets ms
significatius (vdeo en angls)
https://www.youtube.com/watch?v=4kbyjudnw2y
I el segent en csatell:
https://www.youtube.com/watch?v=ulqkelb_peg
http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/pas/actic/c1n2/index .
28
TEMA 8:
T-8.
PRCTICA 1:
1: CONIXER ELS REQUISITS PER ACCEDIR A INTERNET.
Per accedir a la gran xarxa mundial s precs disposar de dos components que es complementen
entre si:
Maquinari
Programari
Maquinari
http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/pas/actic/c1n2/index .
29
Tamb s necessari tenir un provedor que ens faciliti l'accs a Internet. La connexi es pot
realitzar a travs de:
Lnia telefnica convencional, usant la Xarxa Telefnica Commutada com a medi de
transmissi de dades (amb Mdem, ADSL o RDSI).
Connexi per satllit.
Connexi mbil (2G, 3G).
Connexi wifi.
El programari
Cal que el maquinari que fem servir estigui dotat d'un sistema operatiu i del
programari que ens permetr visualitzar les dades.
En els ordinadors personals s necessari:
Un sistema operatiu (Windows XP, Windows Vista, Linux, Mac-OS).
Un navegador (Mozilla Firefox, Opera, Safari, Explorer, Flock, entre
d'altres).
Tanmateix, hi ha diferents programes que ens facilitaran l'accs a determinats serveis, com ara:
Un programari de gesti de correu electrnic: Mozilla Thunderbird s de programari
lliure, per tamb podeu utilitzar Microsoft Outlook, Outlook Express o programes de correuweb
com Gmail.
Programari de missatgeria instantnia: el Pidgin s de programari lliure, per n'hi
d'altres prou coneguts i gratuts: Windows Live Messenger, Skype, Yahoo Messenger, etc.
Cal saber que per als dispositius mbils (telfons, PDA, etc.) existeixen diferents sistemes operatius
i aplicacions, tot i que en aquest curs no aprofundirem en ells.
PRCTICA 2:
2: EMPRAR EL TELFON MBIL PER ACCEDIR A INTERNET.
Recentment s'est imposant l's dels telfons mbils per accedir a Internet, ja
que les grans companyies els estan promocionant, tot oferint tarifes planes
realment econmiques. S'ha de tenir en compte que un telfon mbil no s un
ordinador de sobretaula i que, per tant, t les seves limitacions.
Ja s molt freqent trobar que els provedors de pgines web i serveis a travs
de la xarxa Internet en dissenyen accessos simplificats, de manera que la
navegaci, a travs d'aquests tipus de dispositius, resulti ms senzilla per a la persona usuria.
Aix, les institucions financeres, les empreses i entitats tracten d'adaptar-se als nous mercats, tot
oferint solucions viables a les noves tecnologies que arriben als usuaris.
Qualsevol dispositiu mbil, per tal de navegar per Internet, ha de tenir:
Un sistema operatiu, que habitualment acompanya el maquinari. N'hi ha del tipus
propietari i tamb de programari lliure (el sistema operatiu Android est aconseguint una gran
http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/pas/actic/c1n2/index .
30
quota de mercat).
Un conjunt d'aplicacions que permetin a la persona usuria accedir als serveis: un
navegador, un sistema per visualitzar els continguts (imatges, textos, etc. sn imprescindibles).
Un provedor dels serveis de connectivitat.
En funci de la marca i model del maquinari, podem trobar aplicacions complementries, que
ajudaran a l'usuari a visualitzar i generar nous continguts: vdeos, udios, aplicacions concretes
No obstant, cal tenir en compte que aquestes aplicacions noms sn compatibles amb els models
ms avanats d'aquest maquinari.
PRCTICA 3:L
3:LIMITACIONS D'ACCS A INTERNET.
Tot i que Internet va nixer com una xarxa mundial, construda grcies a la
suma de recursos, lliure i d'accs universal, amb el pas del temps algunes
entitats, empreses i institucions han comenat a crear limitacions d'accs.
Posarem alguns exemples:
Algunes empreses i institucions limiten o veten l'accs a
determinades pgines web de la xarxa, per tal d'evitar "distraccions innecessries" dels seus
treballadors i treballadores. D'aquesta manera, s habitual trobar que els espais web de les xarxes
socials o les zones de jocs, no es poden visualitzar.
Determinats pasos, i d'acord amb la seva poltica interna, veten l'accs a algunes
pgines web per tal d'evitar que la seva ciutadania tingui al seu abast la gran quantitat
d'informaci que ofereix la xarxa. Es tracta d'una forma de control poltic, basada en el control i
censura de l'accs a la informaci. Sn prou conegudes les lluites que la companyia "Google" ha
tingut amb alguns pasos asitics.
TEMA 9:
T-9.
PRCTICA 1:
1: CONIXER ELS DRETS I DEURES FONAMENTALS
D'INTERNET: PROTECCI DE DADES, IMATGE I INTIMITAT.
DELS USUARIS
http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/pas/actic/c1n2/index .
31
Els drets de protecci de dades, imatge i intimitat sn una garantia per a les
persones usuries d'Internet.
A Catalunya, existeixen dues institucions que sn elements clau en la vigilncia
d'aquesta protecci:
L'Agncia Catalana de Protecci de Dades (APDCAT).
L'Agncia Catalana de Protecci de Dades s una autoritat independent que vetlla perqu
les entitats que tracten les nostres dades respectin el dret a la protecci de dades de
carcter personal.
El Centre de Seguretat de la Informaci de Catalunya (CESICAT).
La protecci
Es consideren dades personals les dades referents a la nostra persona i que ens identifiquen o
poden contribuir a la nostra identificaci: nom, cognoms, DNI, adrea postal i electrnica, nmero
de telfon, caracterstiques fsiques, veu, fotografies o altres imatges, etc.
Tamb sn dades personals les que fan referncia a l'origen racial o tnic, la salut i la vida sexual, i
les que revelen la ideologia, l'afiliaci sindical, la religi i les creences. Aquestes dades es
consideren sensibles i estan especialment protegides per la llei.
Totes les persones tenim el dret fonamental a la protecci de les nostres dades personals, que implica la
possibilitat de controlar qu es fa amb aquestes dades, s a dir, de saber qui t informaci sobre nosaltres,
quina s aquesta informaci, d'on prov, per a quina finalitat es tenen les dades i a qui es faciliten, en tant
que es tracta d'informaci que no pertany a qui la gestiona, sin al titular de les dades . Font: APDCAT
http://www.apdcat.net/ca/contingut.php?cont_id=156&cat_id=184
L'APDCAT ha publicat uns manuals adreats als ms joves de la famlia i tamb als adults que els
envolten, que contenen recomanacions de gran inters. Els trobareu en aquests enllaos:
Projecte CLI - Prometeo 2008-09: manual prctic de 9 a 11 anys
Projecte CLI - Prometeo 2008-09: manual prctic de 12 a 14 anys
Projecte CLI - Prometeo 2008-09: manual prctic de 15 a 17 anys
http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/pas/actic/c1n2/index .
32
El
CESICAT
ha
PRCTICA 2:
2: CONIXER ELS DRETS I DEURES REFERENTS AL COMER ELECTRNIC.
una
Consum.
http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/pas/actic/c1n2/index .
33
PRCTICA 3:
3: CONSCIENCIAR
INTELLECTUAL.
ALS
USUARIS
RESPECTE
DE
LA
PROPIETAT
La propietat intellectual
Es pot definir com la propietat que es t sobre les obres fruit de l'enginy i la
intelligncia; ja siguin literries, artstiques o cientfiques. s una propietat
una mica especial, ja que a diferncia de les coses que s'acostumen a posseir,
la propietat intellectual fa referncia a quelcom intangible; el que fa que sigui
un concepte de propietat ms sofisticat al que estem acostumats a tractar.
Les lleis de propietat intellectual ofereixen a l'autor un conjunt de drets exclusius en
relaci amb el tractament que es fa de la seva idea, i no sobre la idea en si mateixa. Tamb s important
ressaltar, que les lleis protegeixen l'obra resultant, no el procs de creaci. s a dir, que les idees, mtodes,
sistemes o procediments no queden protegits per la legislaci de propietat intellectual. Noms queda
protegida la seva expressi literria o cientfica, per no la idea continguda, que per tant no pot ser objecte
de registre.
Font: Viquipdia
PRCTICA 4:
4: DRETS D'AUTOR I TIPUS DE LLICNCIES.
Sovint ens passa que volem fer servir imatges, arxius multimdia (vdeo, so), presentacions, textos
o documents que hem trobat per Internet i que ens semblen molt adequats als nostre propsits
formatius. Per "aparcarem" el codi tic? Respectarem la propietat intellectual? En aquest recurs
parlem del que podem i no podem fer servir de forma pblica (s a dir, no privada).
El que no podem fer servir:
Si un recurs no explicita de forma especfica el contrari, hem d'entendre (perqu
aix ens ho marca la llei) que est protegit i no est perms el seu s fora del context original.
No podem fer servir un recurs si hi trobem una llicncia del tipus "copy-right".
El que s podem fer servir.:
Els recursos identificats de manera clara amb llicncies que ens permeten el seu s (a
vegades, els usos es permeten sota certes restriccions). Hi ha diferents tipologies de
llicncies, per citarem les ms habituals:
Llicncia copyleft. Aquesta llicncia utilitza la legislaci prpia dels
drets d'autor per assegurar que cada persona que rep una cpia o obra derivada pugui
fer servir, modificar i tamb redistribuir tant el treball com les seves versions derivades.
Aix doncs, en un sentit estrictament no legal, el "copyleft" s el contrari que el
"copyright".
http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/pas/actic/c1n2/index .
34
El dret de citaci
Totes aquestes restriccions queden matisades pel dret de citaci, que t una definici poc precisa i
subjectiva. S'entn, amb carcter general, que hom pot citar l'existncia d'una obra (una imatge,
un llibre, un text) a partir de la reproducci d'un fragment de la mateixa. La legislaci aplicable en
el nostre pas (espanyola) estableix que existeix el dret quan:
es tracti d'obres ja divulgades.
la seva inclusi es realitzi a ttol de citaci o per a la seva anlisi.
noms es realitzi amb finalitats docents o d'investigaci.
En qualsevol cas, s obligatori citar la font de la informaci i el nom de la persona autora de l'obra
citada.
http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/pas/actic/c1n2/index .
35
TEMA 10:
T-10.
LA REALITAT AUGMENTADA
http://image.slidesharecdn.com/realidadaumentadayeducacin-110829004947-phpapp02/95/realidadaumentada-y-educacin-hello-mixed-world-1-728.jpg?cb=1314597147
TEMA11:
T- 11. LES DADES OBERTES (OPEN DATA)
La Generalitat de Catalunya, ho defineix aix:
36
La Comissi europea considera que les dades pbliques han de ser reutilitzades, tant per la
ciutadania com per les empreses, ja que aix a ms de transparncia, suposa un motor al
desenvolupament de la societat de la informaci i el coneixement sobretot per al sector dels
continguts digitals.
Per aquest motiu, han legislat a favor amb la Llei 37/2007, de 16 de novembre, sobre reutilitzaci de la
informaci del sector pblic, que transposa la Directiva 2003/98/CE del Parlament Europeu i del Consell.
Podeu consultar la guia del Proyecto Aporta per a ms informaci sobre la reutilitzaci de dades.
Visiteu la pgina web Dades Obertes de la Generalitat de Catalunya per tal d'accedir a algunes de
les aplicacions ms interessants d'aquest projecte.
http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/pas/actic/c1n2/index .
37