13.

El franquisme: la construcci duna dictadura (1939-59)

13.1. Un rgim dictatorial
El franquisme

suposa

pretn

un rgim autoritari extremat

garantir que les idees i els interessos socials,

econmics i culturals dels vencedors dominaran
el conjunt de la societat per sempre ms

compta

t com a pilars
-exrcit: participa activament en el poder
(part dels ministres i governadors)
-partit nic (FET y de las JONS): proveeix
dideologia, controla mitjans de
comunicaci, subministra crrecs i procura
el suport al rgim (a travs del Frente de
Juventudes, Seccin Femenina, SEU)
-esglsia catlica: aporta legitimaci i rep
finanament pblic geners

es caracteritza

recolzament:
-els que van fer la guerra en el bndol nacional
- els perseguits en el bndol republic per qestions
econmiques (propietaris, botiguers) o religioses
-els que rebutjaven la revol. social durant la rep.
indiferncia i/o hostilitat silenciosa:
-conseqncia de la repressi directa o de
contemplar-ne la exercida sobre vens i coneguts
-defalliment moral a causa dhaver perdut la guerra i
que els nazis anaven guanyant la guerra europea
-dificultats que plantejava la supervivncia

cabdillisme

concentraci poders: Franco era cap

destat, de govern, cap militar i del
partit nic

concepci unitarista i
centralista

implica

totalitarisme

-suprimeix Cons. i totes les garanties

-clausura Parlament i prohibeix partits i
sindicats (noms permet un partit nic
[FET-JONS] i un sindicat oficial [CNS o
OSE])

abolici estatuts i control central de les

decisions

repressi oposici

creaci dun aparell legislatiu i

institucional per eliminar opositors i
atemorir dissidents

control mitjans de
comunicaci

censura i s com a aparell de

propaganda

13. El franquisme: la construcci duna dictadura (1939-59)

13.2. Una repressi institucionalitzada
Lorganitzaci del nou rgim

-Llei de responsabilitats poltiques

(1939): depuraci dels
collaboradors amb la Rep.
-Llei de repressi del comunisme i
la maoneria (1940): contra els
defensors didees contrries a
ptria, religi, ...

comporta

mitjanant

una repressi brutal

-assassinats i execucions durant la guerra i la

primera postguerra (uns 150.000)
-pres (uns 280.000 ingressats en camps de
concentraci i altres centres lany 1940)
-exili definitiu (uns 150.000, molts dels quals
sn cientfics i intellectuals)
-tortura i maltractament a presos
-depuraci de funcionaris
-milers dexpedients oberts per
responsabilitats poltiques
-vexacions exercides per feixistes locals

abasta

-illegalitzaci de partits poltics i sindicats

(llevat del partit nic i el sindicat nic)
-clausura i prohibici dinstitucions populars
de tipus cultural i altres que es considerin
contrries a la ideologia del rgim
-prohibici pblica de manifestacions
identitries
aspectes del comportament particular i social
que es consideren contraris a la religi
catlica: prohibici del divorci, prohibici
daltres confessions religioses, obligatorietat
de lassignatura de religi, compliment dels
sagraments, ...

mostra

laliana estreta i particular entre el rgim

poltic i la jerarquia eclesistica i lassumpci
mtua dels valors respectius que porta el
nom de nacionalcatolicisme

13. El franquisme: la construcci duna dictadura (1939-59)

13.3. Relacions internacionals i evoluci del rgim
Levoluci del franquisme

segueix

el context
internacional
aconsegueix

-neutral en iniciar-se la SGM

-mant bones relacions amb potncies
de lEix (Serrano Suer)
es declara

-no belligerant (quan Alemanya triomfa

a Frana, VI-1940)
-entrevistes amb Hitler (X-40) i
Mussolini (II-41) per analitzar la
participaci, que s refusada
-Divisin Azul contra lURSS
-neutral de nou (X-1943) quan els
aliats comencen laven irreversible
-marginaci falangisme i aband
aspectes ms feixistes

viu

pateix
anys de boicot internacional (1945-7):
-declaracions contrries i retirada
dambaixadors promoguda per lONU
(XII-1946)
-sense Pla Marshall (iniciat VI-1947)
-exclusi OTAN (IV-1949)

reconeixement internacional (1947-53):

-acceptaci occid. amb linici de la guerra freda
(1947: no ratificaci sancions ONU; 1950: fi
retirada ambaixadors)
-remodelaci govern: ms protagonisme a
sectors catlics (permet laproximaci al Vatic)
-1953: concordat amb Vatic
-1953: acord amb USA: bases militars i ajut
econmic

primers intents dobertura (1953-9):

-protestes obreres i primers moviments
universitaris (1956-8)
-remodelaci govern (1957): aparta falangistes
i entra Opus Dei (tecncrates) per tal de
canviar la poltica econmica (ms liberal)

13. El franquisme: la construcci duna dictadura (1939-59)

13.4. Lestructura i els valors del nou Estat
El nou rgim
adopta

democrcia orgnica: organitza la participaci a partir

de tres unitats bsiques: famlia, municipi i sindicat
(corporativisme)
- Llei constitutiva de les Corts (1942): cambra
consultiva i deliberant, per no legislativa, formada per
procuradors designats pel poder o que procedien
dentitats (rectors universitaris, militars, alcaldes de
grans ciutats, partit i sindicat nic, ...); a partir de la Llei
de 1966 sescollia el ter familiar

reeducar la poblaci
(implantar uns nous valors)

mitjanant

Lleis fonamentals:
-Fuero del Trabajo (1938)
-Fuero de los Espaoles (1945): relaci de drets
-Llei del referndum nacional (1945): obligava a fer
consultes a la poblaci en les grans decisions poltiques
-Llei de Successi (1947): convertia Espagna en regne
i Franco en cap destat vitalici, creava Consell de
Regncia i Consell del Regne i li permetia designar
succesor
-Llei de principios del Movimiento Nacional (1958):
institueix el MN com a nic partit

pretn

lensenyament:
-depuraci de professors i substituci per personal addicte
-separaci de sexes
-substituci de mtodes densenyament i de continguts
-imposici de la matria de FEN
-es complementa amb lassignatura de religi, la catequesi,
cursets, exercicis espirituals, ...
oci i lleure:
-lOrganizacin Juvenil Espaola (desprs, Frente de
Juventudes) i grups juvenils de lEsglsia seran gaireb
lnica alternativa (excursions, esports, jocs, ...)
-uns i altres faran tasques allunyades dels seus objectius
(serveis dordre i policia moral)
una moral pblica tradicional, que suposa la imposici
dels valors religiosos (i de linfern) sobre els comportaments:
-el sexe s pecat i lexhibici del cos s un atemptat moral
-censura espectacles
-educaci femenina dirigida a la vida privada
premsa, rdio i mitjans audiovisuals:
-control estricte que arriba a nomenar un director de la
confiana del rgim
-censura prvia (modificaci, retalls, prohibici de publicar)
-prohibici dinformar sobre problemes poltics o socials
-depuraci de periodistes, control de les escoles de
periodisme i autoritzaci per exercir la professi

13. El franquisme: la construcci duna dictadura (1939-59)

13.5. Autarquia i racionament
pretn
aconseguir lautosuficincia
econmica

donen lloc a

travessa

fixaci de preus mxims (taxats) i

cartilles de racionament (fins al 1952)

una etapa autrquica

(1939-1959)
safegeix a

sintenta
superar amb

mitjanant

el tancament exterior i la
intervenci generalitzada de
ladministraci en el mercat

les destruccions i la
desarticulaci de leconomia a
causa de la guerra

provoca
escassetat i preus creixents
-bloqueig del creixement econmic
-reducci de la competitivitat
-desaprofitament de la conjuntura
europea favorable desprs de la SGM

actua
reglamentaci comer exterior: control
estatal importacions i exportacions, tot
determinant els productes que eren
fonamentals i superflus
foment de la indstria:
-activitats dinters estratgic i de bns
dequip
-atorgament dajudes (augment de la
despesa i efectes inflacionistes)
-creaci INI (1941): conglomerat dempreses
pbliques (Iberia, SEAT, ENDESA, ...)
-nacionalitzaci ferrocarril (RENFE, 1941) i
telfons (CTNE, 1945)
sector agrari: regulaci producci,
comercialitzaci, preus i consum

mercat negre
(estraperlo)

La poltica econmica

provoca

reducci importacions,
encariment productes i
escassetat de bns de
consum i primeres
matries, amb descens de
la prod. industrial

de manera que
Espanya no recupera el nivell de
vida de 1936 fins la segona meitat
de la dcada de 1950
-disminueix renda per cpita
-apareix barraquisme i rellogats
-augmenta TM i TMI (143%o lany
1941)
-raquitisme i malalties gaireb
eradicades
-disminuci creixement vegetatiu i
esp. de vida

13. El franquisme: la construcci duna dictadura (1939-59)

13.6. Loposici: exili i resistncia

exili (Frana, GB i sobretot

Mxic, Argentina, Colmbia, Xile,
Veneuela i Cuba)

Loposici
pateix
actua

resistncia
a lexili:
-distncia i fragmentaci
-dificultats per accedir a linterior del pas i
enviar-hi instruccions i informaci
-manteniment de governs de cara als aliats

desenvolupada

a linterior:
-esclafament dels grups clandestins
-mostres gaireb simbliques de resistncia (pintades)
-conflictes laborals espordics (1945, 1947)
-reinici de les vagues a la dcada dels 50 (1951,
tramvies de Barcelona; 1956-7: estudiants
universitaris; 1957: segona vaga de tramvies; 1958:
vagues a Astries)
-poltica de reconciliaci nacional (PCE: 1956)

travessa

primera fase (1939-44)

segona fase (1944-47)

tercera fase (1947-51)

caracteritzada per

-intents de reconstrucci, tot i la repressi

-manteniment dactivitat guerrillera (maquis):
=antics milicians que han quedat allats en
territori franquista durant la guerra i noves
partides arribades de Frana
=mitjans escassos i poc suport entre la
poblaci

augment activitat a causa de la derrota

feixista en la SGM:
-creaci plataformes unitries (trencament
per divergncies)
-activitat guerrillera (pretn reobrir la guerra
per tal que intervinguin els aliats)

-derrota de les partides o abandonament de

la lluita (resten individus allats (Quico
Sabater, Ramon Vila)
-desmoralitzaci a causa de la consolidaci
de la dictadura
-les org. poltiques intenten vincular-se a les
lluites socials