PER QU ELS HI

COSTA APRENDRE?
CRISTINA OLLS GONZLEZ
Psicloga

PETITA APROXIMACI
AL PROBLEMA
Com a pares, un dels temes que ms ens
preocupa en el desenvolupament dels
nostres fills s el rendiment escolar.
Tots volem que els nostres fills vagin
b a lescola, no suspenguin, vinguin
contents, etc. s a dir, que no pateixin
fracs escolar.

s evident que no tenim un sistema

densenyament personalitzat a les
necessitats de cada nen. Ben al
contrari, s el nen qui sha dajustar al
ritme que marquen els objectius
curriculars.
Per tant, encara que es fan
adaptacions curriculars, no sempre
tots els nens, sobre tot els que estan
al lmit, poden rebre latenci
personalitzada que requereixen.

Tamb s important dir que, sovint,

els retards en els primers anys
descolaritzaci solen ser minimitzats
sota el pretext que el nen ja els anir
assumint (lectura, escriptura, etc.)
Com hem dit, cada nen t el seu ritme,
per no afrontar el problema des del
comenament ens pot portar a
lamentar desprs la prdua de
temps.

Les causes del mal rendiment escolar

poden ser diverses:
Tipus gentic.
Condicionament ambiental.
Motivaci del nen.
Trastorns daprenentatge.

QU SN ELS TRASTORNS
DAPRENENTATGE?
Els trastorns daprenentatge donen nom a les
dificultats que pot tenir un nen en les
diferents rees daprenentatge.
Es manifesten en nens amb intelligncia
normal
que
no
tenen
alteracions
sensomotores o emocionals severes i que
tenen un ambient sociocultural i educacional
satisfactori.
s a dir, sn nens

NORMALS

EXACTAMENTDE QU
PARLEM?
TRASTORNS DAPRENENTATGE

DIFICULTATS EN LA PROGRESSI
ESCOLAR

S UN PROBLEMA
FREQENT?
Un 25% dels
nens de primria
presenten
problemes
significatius en
la progressi
escolar.

Entre un 5-10%
tenen dificultat
global per
laprenentatge.

Entre un 10-15%
tenen dificultats
especfiques per
laprenentatge.

QU SN LES
DIFICULTATS GLOBALS?
Afectaci de totes les capacitats.
Amb un dficit de rendiment.
Originada per causes:
Intellectives/cognitives.
Fsiques
Afectives
Socioculturals

I LES DIFICULTATS
ESPECFIQUES?
Dificultat vers una
capacitat escolar:

determinada

Lectura, escriptura o clcul.

Causa: anomalia en el sistema nervis

que provoca que el nen rebi, processi
o comuniqui la informaci duna forma
diferent.

Qu caracteritza aquests
nens?
Pobre rendiment escolar en lectura,
clcul, expressi oral i escrita per sota
el seu QI i el curs escolar.
Interferncia en el rendiment acadmic.
No s conseqncia de deficincies
auditives i visuals no corregides.
No hi han factors externs que puguin
justificar les dificultats escolars.

La dificultat
La famlia i mestres observen:
1. Una disminuci o lenta assimilaci
dels coneixements i habilitats
2. Generalment a laprenentatge de la
lectura,
escriptura
i
clculs
matemtics
La dificultat en laprenentatge
es converteix
en el tret fonamental

Per tant, a la majoria dels casos

existeix una dificultat en alguna
daquestes rees:

El nen manifesta

TRASTORNS
ESPECFICS
DAPRENENTATGE

TRASTORNS ESPECFICS
DAPRENENTATGE
1. Problemes de lectura

DISLXIA

2. Problemes descriptura
3. Problemes de clcul

DISGRAFIA

DISCALCLIA

4. Trastorn dAprenentatge No Verbal

TANV

DISLXIA
Problemes de lectura

Com thas sentit?

Frustrat?
Insegur?
Baixa autoestima?
Timagines quan llegeixen en veu alta?
Creus que poden comprendre si triguen
tant en descodificar?

Doncs tot aix i ms

s el que senten
aquests nens

Trastorn basat en el llenguatge

dificultat en la decodificaci de
paraules simples

reflexant habitualment una manca

dhabilitat pel processament
fonolgic

H.D

H.E

MATES

MSICA

ESPORT
PARLAR

DISLEXIA

LLEGIR
ESCRIURE

DIBUIX

CONCENTRACI

El nen dislctic t una gran dificultat en aquest

procs de decodificaci per a identificar la
paraula que llegeix.

 s el trastorn especfic de laprenentatge ms

freqent.
Representa el 80% de tots els trastorns especfics de
l'aprenentatge
Trastorn que es manifesta amb dificultats en
laprenentatge de la lectura malgrat instrucci
convencional, intelligncia adequada i oportunitats
socio-culturals
Prevalena 5 - 15 % nens en edat escolar
Afecta per igual a ambds sexes
s un trastorn inesperat i persistent encara que les
manifestacions siguin diferents segons les edats.

PROCS LECTOR NORMAL

Via logogrfica: etapa de prelectura.
Via fonolgica: correspondncia grafema fonema
Via que sensenya durant la 1 etapa dadquisici
de la lectura on sactiva el sistema fonolgic
En bons lectors sutilitzar posteriorment per
llegir paraules no familiars, pseudoparaules i
paraules estrangeres.
Via lxica: A partir de la representaci grfica de
la paraula sarriba al significat.
Lectura holstica, global de la paraula .
Madura cap als 10 anys en nens amb un bon
aprenentatge lector.

Lectura ruta fonolgica:

Lenta
Anlisi lletra a lletra. De descodificaci
fonolgica.
El sistema fonolgic treballa per
reconixer i fer la conversi de les grafies
en fonemes.
Ex:paraules poc corrents bronquiectsies
Noms propis: Etchepareborda

Disfunci via fonolgica

Funcions
cognitives
preservades:

text

decodificaci identificaci

got

[g][][t]

gat

[g][a][t]

Intelligncia
Vocabulari
Formaci
conceptes

significat

Ruta lxica:
Lectura holstica, global de la paraula.

Sgosn un etsdui duna uivenrstiat agnlsea, no

ipmotra lodre en que les lleters etsan
ersciets, luicna csoa ipormtnat es q7e la
pmrirea i lutlima ltlera egutsiin ecsrites en
la psiocio cocrrtea. La rseta pdeon setar
ttaolmnt mlamaent i ecnara pordas llerigho
snese pobrleems. Axio es pquere no lligem
cada ltlera alilada sino la paarlua com un tot.
La idnetifiqm per la rpersnetacio garfica
que hm creat quan es tarcta de paarlues
coenugdes.

Procs lector disfunci via lxica

Funcions
cognitives
preservades:

text

decodificaci

identificaci

Intelligncia
Vocabulari
Formaci
conceptes

significat

Lectura global de la paraula

Senyals
dalarma

Preescolar:
Histria familiar.
Retard adquisici de la parla .Poc clara.
Confusi pronunciaci de paraules de
fontica semblant.
Dificultat en aprendre els colors,
formes, parts del cos...
Aprenentatges poc consistents.

Edat escolar:
1. Llegeix de forma sillbica
2. Ressegueix amb el dit
3. Sense entonaci
4. Omet paraules
5. No ho ha ents
6. Copia b per no segueix els dictats
7. Confon grafismes similars (b/d, 6/9)
8. Inverteix lletres (pro/por, la/al)
9. Omet sllabes
10. Substitueix paraules senceres (gat/gos)

Qu podem fer?
Assegurar-se que el nen entn els enunciats
que ha llegit.
Exmens orals.
No obligar a llegir en pblic.
Deixar que es prepari les lectures a casa.
No penalitzar faltes dortografia.
Correcci de la norma ortogrfica que es
treballi en aquell moment.
No fer copiar x vegades les faltes dels dictats.
I moltes altres ms...

DISGRAFIA
Problemes descriptura

La disgrafia
s un trastorn de tipus funcional que afecta
a la qualitat de lescriptura en el traat o la
grafia.
Existeixen 2 tipus de disgrafia:

Disgrafia motriu

Trastorn psicomotriu
Motricitat deficient

Disgrafia especfica

Dificultat per reproduir

lletres o paraules per
mala percepci de
formes, desorientaci

A lescriptura ens trobem

Dificultat per deletrejar i escriure
correctament les paraules
No hi ha alteracions prvies de lectura
Edat mental correcta
No hi ha alteracions sensorials
El nen escriu amb un nivell ortogrfic
per sota de lesperable:
Per ledat
Medi escolar
Nivell intellectual
Sobre tot al dictat i la redacci

Les caracterstiques daquests

nens sn...

velocitat lenta a lhora descriure i producci

baixa
illegibilitat
rotacions de lletres
recerca de paraules i errors sintctics
tatxons o rectificacions
errors despais, puntuaci i ortografia
Aquests dficits poden ser el resultat de
problemes subjacents amb la funci grafomotora
(control de la m i el llapis), funcions motores fines
i visuomotores, atenci, memria, formaci i
organitzaci del concepte (prioritats i fludesa,
aix com de la funci del llenguatge expressiu.

Exemples descriptura

Qu podem fer?
Permetre lescriptura en impremta majscula.
Exigir llegibilitat per no bona lletra.
Donar ms temps en activitats descriptura.
Evitar dictar o copiar de la pissarra.
Donar activitats en fotocpies i que no exigeixin
excessiva escriptura.
Exmens orals.
Explicitar i felicitar quan lescriptura sigui
llegible.
Permetre ls del llapis i no del boli.

DISCALCLIA
Problemes de clcul

La discalclia
Suposa una incapacitat per aprendre a realitzar operacions
aritmtiques en nens dintelligncia normal.
Aquesta alteraci s poc coneguda i infreqent, fet que sol
dificultar que sigui detectada per lentorn del nen.
DISCALCLIA
Del desenvolupament
Verbal (per a designar i relacionar)

Adquirida (secundria
a lesi cerebral)
Afsica

Espacial

Protognsica (per manipular)

deteriorament en Substitueix
Lxica (per llegir)
Inverteix
Grfica (per produir smbols)
lectura escriptura No ret dades
Ideognsica (clculs mentals) de nmeros de nmeros Confon
Operacional (per operar)
signes

Al clcul
Els costa molt laprenentatge de
laritmtica

La suma, la resta, multiplicaci i divisi

No hi ha retard mental
I lescolaritat s adequada
Amb un nivell aritmtic per sota de
lesperable:
Per ledat
Medi escolar
Nivell intellectual

A mates
No entn els conceptes
No comprn els signes
No reconeix els smbols
No manipula b les operacions
No alinea els nombres correctament
No organitza b espacialment els
nombres
No aprn les taules de multiplicar

Aquests nens presenten

Confusi entre els
signes aritmtics
(confonen + pel
signe )

Errors en les
operacions
aritmtiques

Errades en el
raonament de la
soluci de
problemes
matemtics

Dificultats per a
la realitzaci de
clcul mental

Escriptura
incorrecta dels
nmeros

Errors en la
identificaci
dels smbols
numrics

Confusions entre nmeros

amb una forma (el 6 pel 9) o
so semblant, (el sis pel set)

Inversions numriques (69

per 96 107 per 701...)

Errades en la seriaci
numrica com la repetici de
nmeros (en comtes de
1,2,3,4,5... 1,2,2,3,4,5,5,5...)
o la omissi daquests
(1,3,4,5,7,8...)

Exemples de discalclia

Qu podem fer?
Intentar motivar al nen mostrant-li que t
talent i aptituds en altres matries i que noms
t dificultat en les matemtiques.
Ajudar-li a visualitzar els problemes de
matemtiques i donar-li temps a que ho
entengui.
Fer dictats i cpies de nmeros en forma de
joc (ex. Anotar la puntuaci dun partit de
tennis o bsquet, etc.)
Fer-li comprendre el mecanisme de les
operacions i entendre perqu serveixen.

Tractaments
i
solucions

Com ajudar als nostres fills?

s material

prevenci

educaci de lhbit
motivaci

ambient

detecci

de les dificultats

derivaci

en cas de dificultats

Per tant, hem de...

1. Identificar el dficit concret.
2. Identificar

els

obstacles

que

impedeixen el seu progrs.

3. Ensenyar-li cm resoldre problemes.
4. Oferir-li assessorament.
5. Recolzar-lo emocionalment .

Tractaments

Psicoterpia
Les
tcniques
cognitiu-conductuals
sutilitzen per:
subratllar els xits
desenvolupar lorgull i lautoestima
gaudir amb el domini duna habilitat
donar oportunitats per experimentar
amb menys rigidesa defensiva
reforar laprenentatge, etc.

Reeducacions
psicopedaggiques
La reeducaci psicopedaggica s'entn
com un tractament que t com a
objectiu millorar la relaci que t el
nen
amb
els
seus
processos
d'aprenentatge.
A partir del treball amb diversos
materials, s'aconsegueix una millor
integraci de les funcions bsiques per
l'aprenentatge
(concentraci,
atenci, memria...).

Generalment s recomanable
un tractament combinat de
reeducacions i psicoterpia
per tal d'incidir en tots els
mbits del nen.

Prevenci dels trastorns

daprenentatge
No es coneixen en aquest moment
mesures preventives per reduir la
incidncia dels trastorns daprenentatge.
No obstant, la detecci i intervenci
primerenques poden reduir la gravetat
de les dificultats acadmiques i millorar
la qualitat de vida experimentada pels
nens que pateixen trastorns de
laprenentatge.

Recomanaci
Pares
mai fer

intervenci sobre les

dificultats

es veurien afectades
relacions pares-fill

Resumint...
pares
hbit

escola

aprenentatge

maduraci
tcniques
mestre refor

nen

mtode

ESTUDI

reeducaci
psicleg

MOLTES GRCIES
CRISTINA OLLS GONZLEZ
Psicloga