Treball de lrea de

msica
Facultat deducaci i psicologia

TREBALL DE MSICA
OBJECTIU GENERAL DE LREA DEDUCACI ARTSTICA A PRIMRIA
Gaudir

de

laproximaci

les

manifestacions

artstiques

desenvolupar una
posici crtica i un posicionament pluralista en laproximaci als
artistes, als
autors/es i a les manifestacions artstiques i culturals.
OBJECTTIUS ESPECFICS DE MSICA
1.Reconeixement de la relaci de les expressions musicals i les
danses amb
les idees, les emocions i les realitats socials.
2.Percepci que a travs de la implicaci, de la resoluci de
problemes i de la
constncia sarriba a la satisfacci en la comprensi, interpretaci i
creaci
artstica.
3.Identificar i reconixer en les diverses formes dexpressi artstica i
cultural
alguns trets socials, culturals, formals, estructurals, ideolgics,
psicolgics,
semitics i de gnere.
4.Mostrar respecte, responsabilitat i valoraci crtica en el treball
cooperatiu i

Treball de lrea de
msica
Facultat deducaci i psicologia

argumentar i resoldre les discrepncies a lhora de participar en

projectes
artstics collectius.

QUADRES DE LEXPOSICI

1. Ballet de polluelos en sus cscaras

2. Reloj que representa la cabaa de Baba

Yaga

Treball de lrea de
msica
Facultat deducaci i psicologia

3. La Gran Puerta de Kiev

DADES BIBLIOGRFIQUES DEL COMPOSITOR

Vktor Aleksndrovich Hartmann

va nixer el 5

de maig del 1834, a Sant Petersburg i va morir a

ledat de 49 anys, el 4 dagost de 1873 a Kireyevo,
molt

prop

de

Moscou.

Es

va

dedicar

larquitectura, escultura i a la pintura.

Hatmann va quedar-se orfe molt aviat i aix lobligar
a viure amb el seu tiet, el qual era arquitecte. Va
estudiar a lAcadmia Imperial de les Arts a Sant
Petersburg i va comenar a treballar illustren llibres.
Tamb va treballar com arquitecte, i va esbossar entre daltres coses
el monument al millenari de la creaci Russa a Nvagorod. Hatmann
va ser un dels primers artistes en incloure motius rosos tradicional el
seu treball, els quals es tractava delaboracions imaginaries a partir
delements orientals, per el seu impacte va ser tal que va donar lloc
a un estil arquitectnic que havia dia considerem com a genunament
rus. Aquesta nova sensibilitat per es troba ms aviat en les seves

Treball de lrea de
msica
Facultat deducaci i psicologia

pintures arquitectniques que amb la seva arquitectura prpiament

dita. En concret a la puerte de Kiev.
Desprs de la seva mort, es va fer pblica una exhibici de ms de
400 pintures a lAcadmia Imperial de les Arts a Sant Petersburg.
Aquesta exposici va inspirar a Msorgski a compondr la suite
Cuadros de una Exposicion

PROPOSTA DIDCTICA RELACIONADA AMB ELS OBJECTIUS ESPECFICS

I AMB LOBJECTIU GENERAL
Dels tres quadres seleccionats anteriorment. Primer els posarem
noms laudici i cada alumne nhaur de fer un dibuix per no dels
tres, noms duna audici. No hi posaran el nom, seran quadres
annims i la professora els recollir per tornar a repartir-los de nou
ms tard. Aquesta part de lactivitat haur de durar aproximadament
uns 15 minuts.
Desprs els alumnes sagruparan segons laudici que hagin escollit i
rebran el quadre que va pintar Hartmann i intentaran explicar la
relaci que hi ha entre la msica i el quadre. Aquesta part de
lactivitat durar uns 20 minuts.
Finalment, es repartiran els dibuixos annims, a cada alumne li tocar
un dibuix que no sigui el seu i haur de dir a quina audici correspon i
quin dels seus companys lha fet, ho haur de justificar. No ha de ser
una activitat molt llarga, sha de fer dinmic, si sequivoquen no
passa res. Lautor de lobra dir en quina audici sha inspirat.
Aquesta ltima part durar 15 minuts.

Treball de lrea de
msica
Facultat deducaci i psicologia

JUSTIFICACI
Pensem que amb aquesta proposta didctica els alumnes aprendran
sobretot a establir relacions amb les expressions musicals i les
emocions que aquestes desperten, que quedaran reflectides en els
dibuixos que hauran fet. Al buscar la relaci entre la msica de
Mussorgski

els

quadres

de

Hartmann,

hauran

de

treballar

cooperativament, shauran descoltar i argumentar les seves opinions

per poder resoldre les discrepncies del grup i arribar a un consens.
Aix tamb sadonaran que a travs de la implicaci i la constncia en
la resoluci de problemes, o sigui de les diferents interpretacions que
cada membre del grup ha fet de laudici, arribaran a comprendre i a
interpretar de manera ms profunda la creaci artstica.
Amb la part final de la sessi, quan hagin de descobrir a quina audici
pertany el dibuix que els ha tocat, hauran dinterpretar i reconixer
certs elements, ja siguin culturals, destructura, de forma, etc. que els
donin pistes per poder donar una resposta correcta.
De la mateixa manera, indirectament treballaran altres objectius de
lrea de msica, com per exemple cercar, elaborar i valorar
concepcions al voltant de les manifestacions
artstiques i culturals i dels contextos de producci artstica i
comunicar de forma visual pensament, emocions i experincies, tot
aplicant i combinant les possibilitats de comunicaci que suggereixen
les msiques i les imatges;
Tota la sessi est orientada a que els alumnes desfruitin i gaudeixin
de la msica i la pintura, aix com tamb que sels desperti cert
inters pel qu fa al fet de la creaci artstica i les motivacions de
lautor a lhora de crear. Per amb aquesta activitat tamb treballem
daltres objectius generals de lrea com poden ser el gaudir i valorar
la interacci entre iguals i la cooperaci per tal que desenvolupin una

Treball de lrea de
msica
Facultat deducaci i psicologia

relaci de confiana amb els companys i puguin compartir de manera

ms efica les seves idees i valoracions. Tamb sendinsaran en les
possibilitats que ofereixen les msiques i les imatges, participaran del
procs de creaci i s molt probable que sels desperti la curiositat
per saber com els artistes indaguen en el coneixement, lexperincia i
la imaginaci per crear obres, ja que ells nhauran fet una lectura i
voldran saber per qu aquella lectura que ells nhan fet sacosta a la
visi que tenia lartista o per qu no shi acosta.