Histria de la Filosofia. Ins. Llus Vives.

Curs 2013 14

Comparaci Locke /Descartes:

1. Objectius i mtodes de la filosofia:

2.

Descartes:
La filosofia t com a objectiu establir la fonamentaci del conjunt dels
sabers que es poden assolir amb solidesa i seguretat, tant en filosofia
com en cincia. Gran part de les seves meditacions metafsiques
pertanyen en realitat a l'mbit de
l'epistemologia o teoria del
coneixement. Descartes estableix el mtode a seguir en l's de la ra en
el Discurs del mtode i ho aplica a la recerca dels primers principis. El
procs de dubte metdic t com a finalitat establir bases slides i
permanents en el coneixement.
Descartes, gran matemtic, pretn estendre la solidesa i seguretat de la
matemtica a altres mbits del saber. Seguint el model axiomticdeductiu, vol establir els primers principis a partir del quals es pugui
derivar deductivament el coneixement essencial de la realitat. Vol
substituir la metafsica escolstica per una de nova, ms d'acord amb els
nous temps. La nova fsica ha desenvolupat un canvi metodolgic
fonamental, adoptant la matemtica com a llenguatge propi (Galileu:
Les lleis de l'Univers estan escrites en llenguatge geomtric). El modela
seguir s la geometria d'Euclides i la geometria del mateix Descartes,
que unifica diferents sabers sota el mateix mtode. Unitat metodolgica:
el saber, un gran sistema de coneixement connectats deductivament.
Locke:
La seva epistemologia vol ser sobretot una aclariment del pensament,
una anlisi crtica de les capacitats cognoscitives de l'sser hum. S'han
d'establir nivells de certesa i lmits en el coneixement, en contrast amb
els
excessos d'alguns filsofs i telegs. Locke critica
tant a
la
metafsica escolstica com a la metafsica racionalista.
Anlisi dels fets de la ment. Observaci de les operacions mentals i de
l'elaboraci de tots els continguts mentals, mitjanant un atomisme
psicolgic.
Metodolgicament, Segueix el model de les cincies experimentals de
l'poca: Qumica ( Boyle) i Fsica ( Newton). Les afirmacions han d'anar
confirmades per la experincia. Mtode inductiu. Observaci i
generalitzaci. No afirmaci d'hiptesis que no pugin ser confirmades
amb l'experincia
Coneixement empric (o coneixement pels sentits)

Descartes:
En la seva recerca de principis slides pel coneixement, Descartes
comena qestionant el coneixement sensible. Nega la seva evidencia a
partir de diferents arguments (engany, somni) i ho descarta com a

Histria de la Filosofia. Ins. Llus Vives.

Curs 2013 14

fonament del coneixement slid i permanent en filosofia i en cincies.

Afirma que fins i tot quan captem la realitat externa no sn el sentits els
que ens permeten
percebre els objectes externs, si no la ra,
generalment en contra del que els sentits ens informen (argument del
tros de cera).
En el seu anlisi dels contingut mentals considerar que un tipus d'idees,
les adventcies, semblen provenir dels nostres sentits i informar-nos
d'un mn extern. Per considerar que aquestes idees no ens donen
seguretat per elles mateixes i buscar el fonament del coneixement en
les idees innates ( substncia, Du, etc.)
nicament amb la demostraci de l'existncia de Du recupera certa
confiana en els sentits, per sempre sota la jurisdicci de la ra. Noms
aquells aspectes clars i distints seran considerats reals. Aix implica a
considerar com a no reals moltes qualitats que percebem amb els
sentits, i a reduir la realitat exterior a matria , espai i moviment. Un
mon que la ra pot entendre i conixer.
Per ltim, a diferncia de Locke, Descartes considera que una part
important del nostre coneixement no prov de l'experincia. Es tracta de
les i principis innats. Alguns d'aquests continguts -idees com la de
substncia, Du, figures geomtriques, principis lgics, axiomes
matemtics,etc.- constitueixen el fonament evident a partir del qual
podem derivar el coneixement essencial de la realitat.
Locke:

La experincia s la font de la que provenen tots els nostre

coneixements. Rebutja qualsevol contingut innat. Totes les nostres idees,
per complexes i abstractes que siguin, es deriven de la experincia. La
ment, al nixer, s com un full en blanc, que s'ha de comenar a omplir
amb experincia.

L'experincia t com a origen la sensaci o la reflexi. En primer

lloc el subjecte capta idees simples, que sn causades o b per poders
dels cossos (sensaci) o b per l' observaci de les prpies operacions de
la ment (reflexi). A partir de les idees simples, mitjanant la repetici,
uni, relaci i abstracci es poden generar la resta d'idees (substncies,
modes, relacions).

La percepci (captaci) de l'experincia s passiva, el subjecte no

pot crear ni destruir les dades bsiques de l'experincia. Aix s un
argument suficient per afirmar que podem estar convenuts que
aquestes idees sn causades realment per objectes externs a la nostra
ment.

No obstant, Locke no cau en un realisme ingenu, i afirma que el

coneixement sensible no t el mateix grau de certesa que la intuci o la
demostraci. Per tant obre la porta a un cert escepticisme sobre el

Histria de la Filosofia. Ins. Llus Vives.

Curs 2013 14

coneixement de la realitat corpria.

Sabem que existeixen els cossos per no podem copsar la seva

essncia. Aix es fa pals en l'anlisi de les idees de substncia. La ment
humana tendeix a reunir conjunts d'idees simples sota la denominaci de
substncies corpries, per en realitat no podem saber com s aquesta
substncia. No podem copsar l'sser de les coses, nicament l'
aparixer .

El coneixement sensorial no s una cpia de la realitat externa.

Tant sols hi ha un tipus de qualitat qua captem de manera objectiva: les
qualitats primries. Sn la solidesa, l'extensi, la figura i el moviment. La
resta de qualitats (olors, sabors, sons, etc.) sn qualitats secundries, i
no existeixen el els objectes, si no nicament en la nostra ment.

3. Paper de la ra i dels sentits en el coneixement

Descartes
La ra neix proveda
principis i idees innates

Locke
d'uns La ment s una tabula rassa, no posseeix
cap contingut innat. Les nostres capacitats
de coneixement sn innates, per no
tenen cap contingut innat.

La ra funciona a partir de dues L'enteniment uneix, relaciona i combina i

operacions bsiques: intuci i separa (abstrau) les idees simples per
deducci.
elaborar idees complexes.
La ra troba les evidncies en L'enteniment o ra parteix sempre dels
principis
al
marge
de materials de l'experincia per elaborar
l'experincia
qualsevol idea o principi.
La ra pot conixer la realitat a L'enteniment coneix la realitat a partir de
partir de la intuci i deducci la intuci, la demostraci (referit a idees) i
(mtode cartesi)
el coneixement sensitiu (referit a coses).
El grau de de certesa de tots el El grau de certesa s diferent : s total en
coneixements que la ra pot el cas de la intuci i la demostraci, per
assolir, seguint correctament els no en el l coneixement sensitiu.
seus principis, s el mateix.
Unitat
de
la
ra,
unitat
metodolgica

Histria de la Filosofia. Ins. Llus Vives.

Curs 2013 14

4. Compareu com justifica Descartes que puguem conixer el mn

fsic amb com concep el coneixement del mn fsic un altre autor/a
de la histria de la filosofia occidental
5. Concepci del jo, o de lnima
6. Fonamentaci del coneixement
7.

La substncia

Temes de comparaci Locke/Plat

Concepci didea
El paper de la ra en ladquisici de coneixement
La percepci en la concepci a del coneixement
.