ANTGONA

Cronologia

Primera versi lany 1939, quan encara no ha acabat la guerra civil

Fou publicada el 1955 i es trenada el 1958 per lADAG
Revisi 1964, on apareix el Lcid Conseller, que introdueix un al de
sarcasme i dironia, de distanciament escptic de la realitat.
El setembre del 1967 fa una nova revisi, que amb les darreres
revisions apareixer com adefinitiu a Edicions 62 lany 1969.

Les referncies clssiques

Antgona s un dels personatges que forma part del cicle mitolgic

dels Labdcides, llinatge damunt del qual recauen un seguit de
fatalitats que esdevindran nucli temtic de les diverses tragdies a
lentorn daquesta nissaga. Espriu parteix , sobretot, de dues
tragdies: Els set contra Tebes dsquil i Antgona de Sfocles.

Estructura

Largument de la tragdia dEspriu sestructura en tres parts o actes,

precedits dun prleg, que es converteix en un personatge , amb dues
funcions: situar lacci en la histria de la dissort de la nissaga dels
Labdcides i demanar disculpes per latreviment de lautor a
desenrotllar de nou un tema exhaurit per Grcia.
Veure quadre-resum-argumental

Personatges

Antgona, lherona, ser condemnada per un crim contra la ciutat

per enterrar el cos del seu grm Polinices. A la primera part, per, s
acusada per Etocles de trair la ciutat (pg.60). Antgona, per,
supera tots els altres personatges per la seva elevada moralitat i
noblesa. La seva nica ambici s la redempci de tot un llinatge
Que la meldicci scabai amb mi (pg.102). Antgona es mou per la
llei de la sang, la que la vincula a la seva nissaga i acatar noms els
antics preceptes (pg.83, 85). Transgredeix la llei que emana duna
autoritat tirnica, acompanyada en aquest acte rebel per Eumolp, un
marginat que assumir el dest trgic perqu Antgona ha estat bona
amb ell (pg. 88). Aix, dos sser extrems en lordre social sn
agermanats per la mateixa noblesa desperit i esdevindra, els dos
alhora, els dos rebutjats.
A part de la rebellia i la pietat envers els morts que representa
Antgona, lherona ens remet tamb al tema de la ceguesa, constant
en Espriu. Recordem la ceguesa del seu pare. El seu pare, per, es

treu els ulls en conixer el seu crim. Antgona sap que les prediccions
shan acomplert, que els germans han mort. I morir privada de
llum, per poder recuperar la puresa del record (pg.103)
ISMENE, germana dAntgona, Etocles i Polinices. Significa la
indecisi i loblit. Ella, que ha vist sense saber-ho, la mort dels seus
germans, no t la noblesa dAntgona. Els seus ulls, que no han vist,
que han estat cecs, Tirsies li recorda amb horror el pare (pg.83).
Per aix, Ismene, feble, no pot suportar la visi del seu germ
mort(pg.70). T por i no gosa desobeir el rei (pg.88). Lnic consol
que tindr, tal i com li diu Antgona , s loblit. Esdevindr, per tant,
un sser sense momria, buit, mort.
EURDICE-EURIGANEIA-ASTIMEDUSA
Eurdice, muller de Creont, esdev, a la primera part de lobra, una
mena dequilibri entre Euriganeia i Astimedusa, les dues nodrisses,
rivals de Iocasta en lamor ddip(pg.71). Si Astimedusa representa
loptimisme, la incredulitat vers els auguris de Tirsies( pg.54El
dest pot canviar, la sort pot variar, Euriganeia representa la
fatalitat i el pessimisme; ella, que ha perdut els fills a la guerra, s
dominada pel dolor. Aquest dolor s tan fort que li esborrar la
memria, el record.
Euriganeia, que far uns passos amb Antgona a la recerca del cos
mort s'allunyar, amb Ismene, del lloc trgic i mantindr amb la vida
una relaci resignada malgrat el dolor perqu el trimf del du advers
ens imposa de contemplar la nostra desolaci reflectida al mirall de la
seva impassibilitat.
Eurdice, tot i que inicialment entn Antgona i la respecta Recorda
que tamb s germana de Polinices. Hagi fet el que hagi fet, recorda
aix (pg.59)que en Espriu no t el final trgic que en Sfocles, es va
perfilant com un personatge neci, que no tem els dus; es mostrava
contrria al casament del seu fill Hmon amb Antgona.
ETOCLES
Germ d'Antgona, el preferit de Iocasta,(pg.63) s utilitzat per
Creont, el seu oncle, per fer-se amb el poder. Mort dip, el rei,
s'estipula l'alternana en el poder dels dos germans per, desposset
Polinices dels seus drets, Etocles esdev l'nic rei de Tebes.Ara no
sc el germ sin el rei. (pg.59) S sc rei, l'nic rei de Tebes
(pg.61)Ara Tebes sabr que l'has trada (pg.61) Creont l'atia
contra el seu germ quan, astutament, li desaconsella el combat
perqu sap que aix Etocles sentir ferit el seu orgull i s'enfrontar
amb Polinices(pg.67, 68) . Etocles distingeix el germ per

condemna l'enemic de Tebes (pg.64), de manera que , assedegat pel

poder lluitar contra el seu germ(pg.68)
CREONT, germ de Iocasta, pretn el govern de Tebes. s ell qui atia
Etocles contra el seu germ d'una manera subtil. En morir els seus nebots,
s'erigeix acom a nou rei. A partir d'aquest moments, el seu comportament
ser guiat ms per pragmatisme poltic que per venjana; disposa de no
honorar el cos de Polinices encara que aquesta decisi representi la ruptura
entre la llei dels homes i els dus(pg.73, 74, 75). Malgrat els vaticinis de
Tirsies que li auguren fatalitat si no enterra el cos de Polinices, Creont no
cedeix. Noms vacilla un moment davant d'Antgona, i demanar ajut als
seus consellers, qui li donaran suport i ratificaran la necessitat d'acomplir la
llei(p.75)
TIRSIES, l'endev cec, s un personatge la presncia del qual s habitual
en la poesia d'Espriu, com tamb ho s la temtica de la ceguesa. Tirsies,
que no hi veu en el mn exterior, t la capacitat de veure el mn interior
que li permet vaticinar el futur, encara que ell se'n queixa (pg.77). L'nic
consol que li queda s el diner dels prnceps, tal i com li retreu
Eumolp(p.78) aix com tamb ironitza sobre la seva capacitat
endivinatria(pg.78). Ell tamb obeeix la llei de Creont(pg.79), tot i que ,
emps per Eumolp, intenta convncer Antgona perqu es desdigui de la
seva voluntat d'enterrar el cos de Polinices. Finalment, per, no ho
aconsegueix. Desprs de vaticinar el futur nefast per Tebes (pg.80) i per a
Creont (pg.88), quan els guardes s'emporten Antgona i Eumolp, Tirsies es
queda amb les dones, sol (p. 81, 87)

EUMOLP Aqu sc un esclau geperut pg.56, introdueix l'element grotesc

a la tragdia d'Espriu. Pigall de Tirsies a estones, coneix i suporta la dura
realitat.s en boca d'aquest personatge que Espriu introdueix un llenguatge
cru i eixut , que esdev gaireb morbs, en parlar el cos de Polinices, els
voltors s'acarnissen amb ell com han fet amb Polinices mateix. Cansat de
tot, Eumolp es rebella i acompanya Antgona en el seu sacrifici perqu s
l'nica que ha estat bona amb ell (pg.(pg.88), de manera que, amb el seu
sacrifici s'allibera , a la fi, dels necis personatges que l'envolten (pg.99).
Antgona, noble i herona, i Eumolp, esclau i bandejat, compartiran la
mateixa noblesa d'esperit.