C O N S T RUCC I II

Escola Tcnica Superior dArquitectura de Barcelona

02.

Sls

_ Uni v er s i t at Pol i t c ni c a de Cat al uny a

Documentaci de lassignatura CONSTRUCCI II.

Escola Tcnica Superior dArquitectura de Barcelona.
Universitat Poltcnica de Catalunya.
Recollida i elaborada per lequip docent format per:
Josep Ignasi Llorens, catedrtic, els professors Jess Arribas Amo, Rafael Lpez Olivares, Oriol Pons Valladares i Beatriz Ruz Olazbal.
Amb la collaboraci de Ramon Casas Alba.
Barcelona. Tercera edici, 2012.

Aquesta documentaci s un recull elaborat i ampliat de la bibliografia de lassignatura disponible a la Guia Docent: http://www.etsab.upc.edu. Est destinat a la
docncia i no serveix per projectar ni calcular. Es pot reproduir total o parcialment esmentant la procedncia.

NDEX TEMA 02

2.2 Els sls granulars

SLS
Introducci: tipus de sls
de fonamentaci dedificis

pg 3

1. Les roques

pg 3

1.1 Classificaci segons origen

pg 3

1.1.1 Roques eruptives o gnies

1.1.2 Roques sedimentries
1.1.3 Roques metamrfiques
1.2 Propietats
1.2.1 Caracteritzaci duna roca
segons CTE DB SE-C
1.2.2 Exemple de caracteritzaci
duna roca
1.2.3 Problemes que requereixen
estudi especial en les roques
1.2.4 Es considera que la roca es
comporta com un sl si...

pg 3
pg 3
pg 4
pg 4

pg 4
pg 7
pg 8
pg 9

2. Els sls

pg 9

2.1 Introducci

pg 9

2.1.1 Definici
2.1.2 Classificaci
2.1.3 Formaci
2.1.4 Fenmens posteriors
2.1.5 Composici i estructura

pg 9
pg 9
pg 9
pg 9
pg 9

2.2.1 Denominaci matisada dels

sls granulars
2.2.2 Representaci grfica:
corba granulomtrica
2.3 Els sls fins

pg 12

pg 12
pg 13
pg 14

2.3.1 Lmits de plasticitat (Casagrande) pg 16

2.4 Els sls deficients

pg 18

2.5 Identificaci dels sls

pg 18

2.5.1 Identificaci visual

amb experincia
2.5.2 Sls granulars barrejats:
Triangle de Fret
2.5.3 Classificaci Unificada dels sls
2.5.4 Anlisis qumiques 
2.6 Valors del sl
2.6.1 Valors de volum
2.6.1.A Clcul de la humitat del sl w
2.6.1.B Porositat n
2.6.1.C ndex o proporci de porus e
2.6.1.D Compacitat 
2.6.1.E Les cinc densitats del sl
2.6.1.F Humitat mxima wmax
2.6.1.G Grau de saturaci G
2.6.1.H ndex de densitat ID
2.6.1.I Densitat relativa Cr
2.6.2.J ndex de consistncia
en estat plstic Ic
2.6.2 Valors mecnics del sl

2.6.2.A Angle de fricci 

2.6.2.B Cohesi c
2.6.2.C Mdul de deformaci E
2.6.2.D Resistncia a la
compressi simple 

pg 30
pg 30
pg 30
pg 30

2.7 Prontuari de relacions entre valors

pg 31

3. Els sls de Catalunya

pg 34

3.1 Els sls de Catalunya

pg 34

3.2 Els sls de Barcelona

pg 35

pg 18
pg 20
pg 21
pg 23
pg 25
pg 25
pg 25
pg 25
pg 25
pg 26
pg 26
pg 28
pg 28
pg 29
pg 29
pg 29
pg 30
Sls
C O N S TR U C C I I I

E TS A B / U P C

02

BIBLIOGRAFIA

Matas, J., 1992: Gran Atles Geogrfic i Histric de

Catalunya. Premsa Catalana SA, Barcelona.
Roca, A. et al., 2010: Atles geolgic de Catalunya. Instituts geolgics i Cartogrfic de Catalunya, Barcelona.
Ventayol, A. et al., 1978: Mapa Geotcnico de
Barcelona. LOSAN, Barcelona

NORMATIVA

DB-SE C, Documento Bsico Seguridad Estructural - Cimientos: Cdigo Tcnico de la

Edificacin [en lnia]. Madrid: Ministerio de la
Vivienda, 2007-2008.
Disponible a: < http://www.codigotecnico.org/
web/recursos/documentos/dbse/>.

02

1. Les roques

Introducci: tipus de sls de fonamentaci

dedificis

Roques: agregats naturals dun o ms minerals

que, per sofrir modificacions estructurals
sensibles en presncia daigua, necessiten
terminis superiors a la vida til de ledifici.

Sls: part de la crosta terrestre formada per

materials que es poden disgregar en partcules
individuals per acci de laigua.
Sls granulars
Sls coherents
Sls deficients (no
fonamentaci):
Sls orgnics i reblerts

aptes

per

Roques eruptives: formades per la consolidaci de un magma fos.

Roques eruptives plutniques: roques eruptives de gra gruixut refredades lentament en profunditat. (Plut
s el deu dels inferns).
Exemples: Granets, Diorites, Gabres, Prfirs, Peridotites.
Roques eruptives volcniques: roques eruptives de gra fi refredades rpidament en superfcie. (Volc s el
deu del foc).
Exemples: Basalts, Fonolites, Piroclastos, Traquites, Ofites, Riolites, Andesites, Dacites
Roques sedimentaries: Conglomerats, Arenisques, Limolites, Argillites, Margues, Calcries, Calcries
margoses, Calcarenites, Dolomies Guixos.
Roques metamrfiques: Quarsites, Pissarres, Esquists, Gneis, Cornianes.

Roques. Classificaci per lorigen (taula D4 del CTE DB SE-C):

1. LES ROQUES
1.1 Classificaci segons origen
1.1.1 Roques eruptives o gnies
1.1.2 Roques sedimentries
Roques formades per sediments cementats.
a) mecniques: conglomerats, arenisques,
margues
b) qumiques: sals
c) orgniques: calcries, silcies, carbons
1.1.3 Roques metamrfiques
Modificaci de les roques sedimentries o

Formaci de les roques eruptives o gnies: 1.- Xemeneia circular dalimentaci de un volc. 2.- Bossada: gran massa que va solidificar en
profunditat. 3.- Batlit: gran cos de granet del que no es detecta el fons. 4 i 7.- Laclits: masses en forma de cpula que han arquejat la roca superior.
5.- Dic: massa de roca aplanada vertical. Es una intrusi en fractures verticals. 6.- Fil de capa: massa de roca aplanada horitzontal. Es una intrusi
en fractures horitzontals entre estrats.

Sls
C O N S TR U C C I I I

E TS A B / U P C

02

1. Les roques

eruptives per temperatura, pressi i emanacions

gasoses. Marbres, quarsites, pissarres.
1.2 Propietats

Exemple de roques eruptives: el volc de Santa Margarida (esquerra) i la pedrera de Boscarr,

a la Garrotxa.

1.2.1 Caracteritzaci duna roca segons CTE DB

SE-C

Esquema del cicle roca-sl.

D4.

Exemple de roques sedimentries, formades per sediments cementats

Imatges de marbres, roques metamrfiques

02

Tenen molta resistncia ( > 0,5 N/mm2).

Sn poc deformables.
Sn difcils dexcavar.
Poden estar plegades, meteoritzades,
fracturades
o
incloure
discontinutats
requereixen descripci i supervisi geolgica.
El Cdigo Tcnico demana que es
comprovi com a mnim un gruix de 2 m +
0,3 m x n plantes del edifi ci a fonamentar.

- Origen (Eruptives, sedimentries o

metamrfiques)
D5. - Grau de meteoritzaci
D9. - Resistncia a la compressi simple de la
roca matriu
D10.- Obertura de les discontinutats
D11.- Rugositat de les discontinutats
D12.- Repl de les discontinutats
D13.- Espaiament de les discontinutats
D14.- ndex de trencament
D15.- Persistncia de les discontinutats
D16.- Classificaci R.Q.D.
D17.- Presncia daigua en les discontinutats

1. Les roques

Resistncia a la compressi simple de les roqes (Taula D9 del CTE DB SE-C). Les roques inspiren confiana
perqu tenen molta resistncia. El valor de la resistncia a la compressi simple sutilitzar per determinar la
resistncia admissible i aquesta classificaci sutilitzar per a considerar si la roca es comporta com un sl.

Tipus i condicions

Pressi
admissible
[Mpa]

Roques gnies i metamrfiques sanes (Granet, diorita, basalt,

gneis)

10

Roques metamrfiques foliades sanes (Esquists, pissarres)

Roques sedimentaries sanes: pissarres cimentades, limolites,

arenisques, calcries sense carstificar, conglomerats cimentats
Roques argiloses sanes

Grau

Denominaci

Criteri de reconeixement

Roca sana o fresca

La roca no presenta signes visibles de meteoritzaci, poden

existir lleugeres prdues de color o petites taques dxids el els
plans de discontinutat.

II

Roca lleugerament
meteoritzada

La roca i els plans de discontinutat presenten signes de

descoloraci. La roca pot estar descolorida a la paret dels junts,
per no es notori que la paret sigui ms dbil que la roca sana.

III

Roca
moderadament
meteoritzada

La roca est descolorida a la paret. La meteoritzaci comena a

penetrar cap a linterior de la roca des de les discontinutats. El
material s notablement ms dbil a la paret que en la roca sana.
Material dbil < 50% del total.

IV

Roca meteoritzada
o molt meteoritzada

Ms de la meitat del material est descompost a terra. Apareix

roca sana o lleugerament meteoritzada de forma discontinua.

Roca completament
meteoritzada

Tot el material est descompost al terra. Lestructura original de

la roca es mant intacta.

VI

Sl residual

La roca est totalment descomposta en el terra i no es pot

reconixer ni la textura ni lestructura original. El material es
mant in situ i existeix un canvi de volum important.

1a4
0,5 a 1

Roques diaclasades de qualsevol tipus amb espaiament de

discontinutats superior a 0,30m, excepte roques argiloses

Calcries, arenisques i roques pissarroses amb petit

espaiament dels plans destratificaci

Roques molt diaclasades o meteoritzades

Pressi admissible orientativa (Taula D25 CTE DB SE-C). Les roques tenen molta resistncia.

Valors del mdul delasticitat (kp/cm2 / 105). Les roqes sn poc deformables.

Classificaci pel grau de meteoritzaci (taula D5). Aquesta classificaci sutilitzar per a considerar si
la roca es comporta como un sl.

Sls
C O N S TR U C C I I I

E TS A B / U P C

02

1. Les roques

Reblert de les discontinutats (Taula D12 CTE DB SE-C).

Obertura de les discontinutats (Taula D10 CTE DB SE-C). Lobertura de les discontinutats
in ueix en el valor de la pressi admissible

Espaiament de les discontinutats (Taula D13 CTE DB SE-C). La

separaci entre les discontinutats in ueix en el valor de la
pressi admissible.

A gran escala, en longitudes del orden del metro, se calificar la junta

de alguno de los modos siguientes:
escalonada
ondulada
plana
A menor escala, en longitudes del orden de centmetros, se aplicar
alguno de los siguientes calificativos:
rugosa
suave
especular
Rugositat de les discontinutats (Taula D11 CTE DB SE-C).

02

ndex de trencament segons les discontinutats (Taula D14 CTE DB

SE-C).

1. Les roques

1.2.2 Exemple de caracteritzaci duna roca

Dades (Resultat)
D4.- Origen: granet (plutnica)
D5.- Grau de meteoritzaci: est descolorit a la paret
(grau III, roca moderadament meteoritzada)
D9.- Classificaci de la roca matriu: no es pot
ratllar amb la navalla (resistncia mitja a la
compressi de 25 a 50 MPa)

Persistncia de les discontinutats (Taula D15 CTE DB SE-C).

D10.- Obertura de les discontinutats: 0,75 mm

(obertes: masss rocsesquerdat)
D11.- Rugositat de les discontinutats: rugosa
(rugosa)
D12.- Repl de les discontinutats: molt humit amb
aigua (classe 3)
D13.- Espaiament de les discontinutats: 30 mm
(moderat)
D14.- ndex de trencament: 15 diclasis per m3
(bastant diaclasades)

Classificaci R.Q.D. (Taula D16 CTE DB SE-C). R.Q.D. vol dir Rock Quality Designation. s el
quocient entre la suma dels trossos de testimoni de longitud superior a 10 cm i la longitud total
perforada en una maniobra de sondatge (normalment de 1,5 a 3 m) .

D15.- Persistncia de les discontinutats: 4 per

metre (mitja)
D16.- Classificaci R.Q.D.: 60% (qualitat mitjana)
D17.- Presncia daigua en les discontinutats:
humectacions (classe 4)

Presncia daigua en les discontinutats (taula D17 CTE DB SE-C)

Sls
C O N S TR U C C I I I

E TS A B / U P C

02

1. Les roques

1.2.3 Problemes que requereixen estudi especial en les roques

fi g. 19 Problemes que requereixen estudi especial

(a) Lliscament a favor de plans de discontinutat (bloc).
(b) Lliscament en presencia de varies famlies de discontinutats (falca).
(c) Bolcada destrats (toppling).
(d) Ruptura generalitzada en massissos molt fracturats.
(e) Pandeig destrats.
(f) Comprovaci dassentaments en alternana de roques de diferent deformabilitat.

02

2. Els sls

1.2.4 Es considera que la roca es comporta com

un sl si:
- t poca resistncia a la compressi simple:
qu < 2,5 MPa (taula D9) amb 1 MPa = 10,2 kp/cm2
- est molt diaclasada: RQD < 25 (taula D16)
- est molt meteoritzada: grau de meteoritzaci
> IV (taula D5)

2. ELS SLS
2.1 Introducci
2.1.1 Definici
Part de la crosta terrestre formada per materials que es poden disgregar en partcules
individuals per lacci de laigua.
2.1.2 Classificaci
Granulars o gruixuts: els que tenen < 35% en pes
de partcules < 0,06 mm.
Coherents o fins: els que tenen > 35% en pes de
partcules < 0,06 mm.
Sls deficients

2.1.3 Formaci
Els sls procedeixen de la degradaci de les
roques
Caracterstiques del procs de formaci:

Consolidaci: el pes propi expulsa laigua

intersticial, augmenta la densitat i el sediment es
converteix en argillita compacta.
El temps millora el sl per que augmenta la densitat
i les possibilitats de cementaci o carbonataci.

a. El material determina la composici. Les

roques calcries produeixen granulats fins
(Garraf). Les roques grantiques produeixen
granulats ms gruixuts (saul)

Metamorfosi: la pressi recristallitza els minerals

formant una massa contnua sense intersticis. s
el cas dels marbres.

b. El procs derosi: xoc trmic, pluja, riu

(estrats de cdols, graves, sorres i llims),
mar (sols fins amb carbonats procedents
dels microorganismes), glacera (grans cdols
y graves), vent (sols fins sense cohesi),
degradaci qumica (de granit a saul),
expansi per glaada.

2.1.5 Composici i estructura

c. La forma de transport determina la

homogenetat del dipsit. (Els sols produts
per deteriorament trmic o qumic poden haver
quedat in situ.)
d. Fenmens posteriors: temps, cementaci,
carbonataci, consolidaci
2.1.4 Fenmens posteriors
Els fenmens posteriors als quatre casos de
formaci dels sls sn:
Cementaci: laigua diposita sals que omplen els
porus i converteixen els sediments solts en roca.

Granulars:
gra gruixut
graves o sorres
permeables
fricci
densitat
assentaments rpids
menys compressibles
es noten al tacte
Coherents:
gra fi
llims o argiles
impermeables
cohesi
plasticitat
assentaments lents
ms compressibles
no es noten al tacte
els grans sn laminars
es noten al tacte

Carbonataci de les argiles (tortor)

Sls
C O N S TR U C C I I I

E TS A B / U P C

02

2. Els sls

Formaci dels sls.

Transport de sls. Vallter (fi g.A), glaceres. Dunes de la vall del Nil
(fi g.B), sn alluvions uvials acumulats amb desplaament de fins
a 7m /any. El Grand Canyon (fi g.C), erosi i transport uvial. Costa
vasca, (fi g.D), erosi marina.

02

10

2. Els sls

Gel

Meteoritzaci

Vent Onades

Erosi

Transport

Dipsit
Fenmens posteriors.

Litificaci
Argillita Arenisques i Arenisques Calcries
pissarres
EROSI:

Glaades

Meteoritzaci / Pluja

Vent

Onades

TRANSPORT:

Glacera

Riu

Vent

Corrents

DIPSIT:

Llacs

Deltes

Deserts

Mar

LITIFICACI:

Compactaci
Cementaci
(Argilites)

Cementaci
(Arenisca, Pissarres
argiloses)

Cementaci
Recristalitzaci
(Arenisques)

Cementaci
Recristalitzaci
(Calcries)

Sls: formaci. Quatre casos

Composici: partcules slides + aire + aigua. Sl

granular (fig.A); i sl coherent (fig.B).
Sls
C O N S TR U C C I I I

E TS A B / U P C

02

11

2. Els sls

Denominaci

% dargila i llim

Nom principal

Grava o sorra

Segons CTE-DB-SE-C

Nom secundari

Sorrenca o amb grava

Amb indicis

Llims o argiles

1 10

Una mica

Llimosa o argilenca

10 20

La proporci en pes del contingut de graves i

sorres s 65% i ms del 50% de les partcules
sn distingibles a simple vista (0,1 mm
aproximadament).

Bastant

Llimosa o argilenca

20 - 35

Denominaci matisada del sls granulars; encara que noms hi hagi un 1% de llim o argila, entra en la denominaci. La sorra i la grava no entren
en la denominaci fins que pesen 35%.

Granulometria

Graves i barreja de sorres i grava,

molt denses

> 0,6

Graves i barreja de grava i sorra,

mitjanament denses a denses

0,2 a 0,6

Graves i barreja de sorra i grava,

soltes

< 0,2

Sorra molt densa

> 0,3

Graves

Sorres

Gruixudes

20,0 - 60,0 mm

Mitges

6,0 - 20,0 mm

Fines

2,0 - 6,0 mm

Gruixudes

0,60 - 2,00 mm

Mitges

0,20 - 0,60 mm

Fines

0,06 - 0,20 mm

Granulometria dels sls granulars.

Sorra mitjanament densa

Sorres soltes

0,1 a 0,3
< 0,1

Compacitat
Molt fluixa

Argiles dures

0,3 a 0,6

Pressi admisssible dels sls granulars en MPa Per amples de

fonamentaci
> 1 m i nivell fretic situat a una profunditat
per
Argiles
moltBfermes
0,15 >aB0,3
sota de la fonamentaci. (1 MPa = 10,2 kp/cm2).

Argiles fermes

0,075 a
0,15

Argiles i llims tous

< 0,075

Argiles i llims molt tous

02

12

2.2 Els sls granulars

NSPT
<4

Fluixa

4 a 10

Mitja

11 a 30

Densa

31 a 50

Molt densa

> 50

Compacitat dels slsgranulars associada al test NSPT. . Exemple: si

NSPT = 5 sl de compacitat uixa

En funci de les dades de lassaig SPT les sorres

es poden classificar tal i com sindica en la taula
de Compacitat.
Atenci: pel formig la sorra comena als 4
mm.
2.2.1 Denominaci matisada dels sls granulars
Segons els percentatges dargiles i llims indicats a
la taula daquesta pgina, la mostra es denomina:

amb indicis dargiles i llims

amb una mica dargiles i llims
amb bastants argiles i llims

2. Els sls

2.2.2 Representaci grfica: corba granulomtrica

Exemple de corba granulomtrica i denominaci
matisada
Comentaris sobre el garbellat duna mostra de
sl, (relacionat amb la figura daquesta pgina)

quasi tota la corba queda inclosa en lentorn

de la sorra (s una sorra)

el 100 9 = 91% s sorra

no t gens de grava

la corba est molt inclinada (poca variaci)

el gra ms gruixut t menys de 2,5 mm de

dimetre

9% de fins (amb indicis de fins)

Garbell UNE

2,5

1,26

0,63

0,32

0,16

0,08

% que passa

100

100

95

77

54

29

Exemple: garbellat duna mostra de sl.

Sls
C O N S TR U C C I I I

E TS A B / U P C

02

13

Graves i barreja
Graves
de grava
i barreja
i sorra,
de grava i sorra,
0,2 a 0,6
mitjanament denses
mitjanament
a denses
denses a denses

0,2 a 0,6

2. Els sls

Graves i barreja
Graves
de sorra
i barreja
i grava,
de sorra i grava,
< 0,2
< 0,2
soltes
soltes
Denominaci matisada (percentatge de fins > 35%)
Sorra molt densa
Sorra
densa
> 0,3o llims
> 0,3
Nommolt
principal
Argiles

% de sorres i graves

Nom secundari
Sorrenc/a o amb grava
Sorra mitjanament
Sorradensa
mitjanament densa 0,1 a 0,3
0,1 a 0,3

35 65

< 35

Denominaci matisada del sls fins (fi g.8.B); la sorra i la grava no entren en la denominaci fins que pesen 35%.

Sorres soltes Sorres soltes

< 0,1

<Granulometria
0,1
dels sls fins

Argiles dures Argiles dures

0,3 a 0,6

0,3Llims
a 0,6

Argiles molt fermes

Argiles molt fermes

0,15 a 0,3

0,15 a 0,3

Gruixuts

0,020-0,060 mm

Mitjos

0,006-0,020 mm

Fins

0,002-0,006 mm

Argiles

Argiles fermesArgiles fermes

0,075 a
0,15

0,075 a
Granulometria dels sls fins.
0,15

Argiles i llims tous

Argiles i llims tous

< 0,075

< 0,075

Argiles i llims molt

Argiles
tous
i llims molt tous

Pressi admisssible dels sls coherents en MPa (1 MPa = 10,2 kp/

cm2).

< 0,002 mm

Consistncia de les argiles

Classificaci

Resistncia a
compressi simple
qu(kPa)

Molt tova

0 25

Tova

25 50

Mitja

50 100

Ferma

100 200

Molt
ferma

200 400

Dura

> 400

La consistncia de les argiles es pot determinar a partir de la

resistncia a la compressi simple.
Exemple: determinar la consistncia de una argila que resisteix 0,3
Kp/cm2 a la compressi simple.
Nota: (1 kPa = 0,01 kp/cm2).
0,3 kp/cm2 = 30 kPa s una argila tova

02

14

2.3 Els sls fi ns

En els sls fins o coherents, la proporci en pes
del contingut de fins plstics s > 35% i ms del
50% de les partcules no sn distingibles a simple
vista ( 0,1 mm aproximadament).

Argila: fracci del sl amb partcules < 0,002

mm. Es poden determinar els lmits plstic i
lquid.

Llim: fracci del sl amb partcules de mida

superior a 0,002 mm que passen pel garbell
UNE 0,06. Sn sls intermedis entre les
argiles i les sorres. Si es poden determinar
els lmits plstic i lquid es comporten com les
argiles. Si no es pot determinar la plasticitat
es comporten com sorres. Sn partcules
equidimensionals (pols de roca), no tenen
forma laminar. Son menys plstics que les
argiles i ms vulnerables als canvis de humitat.
El gra de llim no es nota al tacte manual, per
es nota amb la llengua.

2. Els sls

Els peus senfonsen en el

fang

No senfonsa per queden

les petjades.

Ni senfonsa ni queden les

petjades.

Plasticitat: lmits dAtterberg (R.L.Hermite, 1971).

Sls
C O N S TR U C C I I I

E TS A B / U P C

02

15

2. Els sls

2.3.1 Lmits de plasticitat (Casagrande)

Humitat w = (pes de laigua / pes del slid) x 100
s un percentatge, no t unitats.
w = 100% no vol dir que la mostra estigui saturada.
A

Lmit de retracci ws: s la humitat que determina

el pas de lestat slid (que es mant constant
amb independncia de la humitat) a lestat semislid, en qu el volum augmenta en augmentar la
humitat, per la massa no es pot modelar perqu
no s prou plstica.

Lmit plstic wp: s la humitat que determina el

pas del sl de lestat semi-slid a lestat plstic,
en el que la mostra es pot modelar. Es mesura
amb un assaig manual formant un bastonet de 3
mm de dimetre que es pugui aixecar un o dos
centmetres agafant-lo per la meitat sense que es
fissuri.

Determinaci dels lmits al laboratori: lmit de retracci (fi g. A); lmit plstic (fi g.B); lmit lquid (fi g.C).

SLID

SEMI
SLID

PLSTIC
DUR

TOU

PASTS

LQUID

Interpretaci dels lmits de plasticitat: Ip alt indica que les variacions importants de humitat no impliquen canvi destat; poca permeabilitat. W baix
indica que passa a lquid amb poca humitat; de seguida ueix.

02

16

Lmit lquid w: s la humitat que determina el

pas del sl de lestat plstic lestat lquid-ud
no apte para a fonamentar . Es determina amb
laparell de Casagrande. Consisteix en collocar la
mostra en un plateret metllic normalitzat i marcar
una ranura, que sha de tancar 1 cm al picar 25
vegades el plateret sobre la taula.
ndex de plasticitat Ip = w - wp: s la diferncia
entre el lmit lquid i el lmit plstic. Indica el rang
de humitats en qu el sl es mant plstic.

2. Els sls

SLS FINS O COHERENTS. Classificaci

Sl

Lmit lquid w

Lmit plstic w p

ndex de plasticitat Ip

Sorra

10 a 25

no en t

no en t

Llim

20 a 35

10 a 30

5 a 15

Argila

40 a 150

15 a 50

20 a 100

Colloides

> 150

> 50

> 100

Classifaci de sls fins segons lmits de plasticitat.

Esquema de fases del sl.

bac de Casagrande; exemple: mostra P amb W = 34; WP = 16 ; IP = 34 16 = 18 b) argiles inorgniques de plasticitat mitja

Sls
C O N S TR U C C I I I

E TS A B / U P C

02

17

2. Els sls

2.4 Els sls defi cients

Orgnics: els que tenen una proporci considerable
de matria orgnica (> 50%): requereixen estudi
especial. Tamb es denominen torbes.
Reblerts naturals sense consolidar i fangs
inorgnics de llims i argiles amb molta aigua amb
els quals no es poden formar bastonets o cilindres
que resisteixin el pes propi: requereixen estudi
especial.
Reblerts artifi cials: abocadors.
(Els sls orgnics, els reblerts i els fangs NO son
aptes para fonamentar, excepte en alguns casos
molt particulars: estructures isosttiques de gran
llum per a naus industrials i superfcies comercials).
2.5 Identifi caci dels sls

Reblert sobre una vessant. Proximitats del cementiri de Sabiote.

(A.Medina, 2002)

Conv poder especificar amb precisi la

composici dels diferents tipus de sl. Podem
recrrer a diferents sistemes:

Identificaci visual amb experincia

Granulometria (veure apartat de sls granulars)
Plasticitat (veure apartat de sls coherents)
Triangle de Fret
Classifiaci Unificada
Anlisis qumiques

2.5.1 Identificaci visual amb experincia

Com distingir la sorra, el llim i largila ia les
barreges:
a. examen visual
b. apretant la terra amb les mans
c. formant un cilindre

02

18

2. Els sls

Reblert sobre una vessant. Proximitats del cementiri de Sabiote. (A.Medina, 2002)

Sls
C O N S TR U C C I I I

E TS A B / U P C

02

19

2. Els sls

2.5.2 Sls granulars barrejats: Triangle de Fret

Triangle de Fret: exemple. El sl representat pel punt M (15% de sorra, 60% de llim i 25% dargila9 es definir
com un llim argils.

02

20

Triangle de Fret: La zona ratllada indica sorres; els fins envaeixen ms de la meitat del triangle. Els
fins proporcionen les seves propietats (plasticitat, cohesi) amb poca quantitat. En canvi les sorres
noms ho sn quasi netes. Observis que, per a que un sl sigui granular necessita < 35% de fins
(en lloc del 50%). A partir del 35% de fins el sl s coherent, plstic.

2. Els sls

2.5.3 Classificaci Unificada dels sls

En base a la combinaci de dues inicials es formen
14 etiquetes.
G Grava
S Sorra
M
Sls fins no plstics o poc plstics. Llims
C
Sls fins plstics. Argiles
Pt
Torbes, humus o sls pantanosos
O
Orgnics
W
Granulometria contnua
P
Granulometria discontnua
L
Lmit lquid baix
H
Lmit lquid alt
La Classificaci Unificada proporciona:
1. Una descripci en base al significat de les
inicials.
2. Idea de la permeabilitat. Tots els G (graves)
ho sn. Els S (sorres) tamb si no estan
contaminades. La C (argila) implica
impermeabilitat.
3. Idea de la resistncia. Augmenta amb la
grandria del gra. Disminueix al augmentar w.
4. Idea de la compressibilitat. Va augmentant al
disminuir la grandria del gr i augmentar w.

Classificaci unificada de Casagrande: etiquetes, descripci i propietats.

Sls
C O N S TR U C C I I I

E TS A B / U P C

02

21

2. Els sls

Equivalncia entre la Classificaci Unificada i lbac de Plasticitat de Casagrande.

02

22

Agressivitat Qumica de laigua i del sl EHE 08

2. Els sls

2.5.4 Anlisis qumiques

Alguns casos comuns:

torbes: sols amb > 50% de matria orgnica.

margues: amb 40 a 75% de carbonat de cal.

Amb poc carbonat es comporten com argila.

presncia dagressivitat qumica EHE i CTE

(Exemple: el guix). Lagressivitat pot ser del sl
o de laigua.

Agressivitat qumica del sl (EHE08)

La EHE 08 defineix el tipus dambient que afecta
als elements estructurals, en aquest cas els
fonaments, amb la combinaci de:

Classe general dexposici que afecta a la

corrosi de les armadures

Classe especfica dexposici relacionada

amb daltres processos de deteriorament
del formig diferents de la corrosi de les
armadures.
Un element de fonamentaci estar sotms a
un ambient definit per la combinaci de una
srie de classes dexposici: una general i la
resta especfiques.

Classes generals dexposici (fig A) i classes especfiques dexposici (fig.B)

Sls
C O N S TR U C C I I I

E TS A B / U P C

02

23

2. Els sls

Agressivitat qumica del sl, 4 exemples.

02

24

2. Els sls

2.6 Valors del sl

ndex de valors

De volum
humitat
porositat
ndex de porus
compacitat
5 densitats
humitat mxima
grau de saturaci
ndex de densitat
densitat relativa
ndex de consistncia

porositat

n
volum (aire + aigua)
=n=
1
volum total

2.6.1.A Clcul de la humitat del sl w

e=

volum (aire + aigua)

volum del slid

e=

n
e
n=
1 n
1+ e

Slid
VOLUM UNITARI
Volum unitari.

La porositat s la fracci del volum total ocupada

pels porus, que poden estar plens daire o/i daigua;
volum de porus = volum daire + volum daigua.

Lndex de porus pot variar de:

En un recipient es pesa una mostra humida de sl.

Resultat: 346,38 g
Sasseca la mostra dins del recipient i es torna a pesar.
Resultat: 318,40 g
Sabent que el recipient pesa 203,03 g calcular la humitat.

pes de l' aigua

humitat w =
100
pes del slid
2.6.1.B Porositat n

Aigua

Lndex de porus s la relaci entre el volum

ocupat pels porus i el de la fracci slida. Volum
de porus = volum (aire + aigua)

Mecnics
angle de fricci
cohesi
mdul de deformaci
resistncia a la compressi simple

2.6.1 Valors de volum

Aire

2.6.1.C ndex o proporci de porus e

Lndex de porus pot variar de:

emin = 0,35 (correspon a densitat

mxima)

eMAX = 0,91 (correspon a

mnima)

Soluci:
pes de laigua: 346,38 318,40 = 27,98 g
pes del slid: 318,40 203,03 = 115,37 g

w=

27,98
100 = 24,3% emin = 0,35 (correspon a densitat
115,37
mxima)

Exemple de clcul de la humitat del sl.

eMAX = 0,91 (correspon a densitat

mnima)

Lndex de porus pot variar entre aquests valors

Sls
C O N S TR U C C I I I

E TS A B / U P C

02

25

2. Els sls

2.6.1.D Compacitat
La compacitat s la fracci del volum total
ocupada per les partcules.
Compacitat

volum del slid

volum total

Relaci entre compacitat i porositat:

1 n
; n = 1
1

2.6.1.E Les cinc densitats del sl

Esquema de fases del sl.

Mxima compacitat (dreta) significa mnim de porus

Densitat de les partcules s

s la ms alta de totes les densitats
Valors orientatius en T/m3:
- turba: 1,1
- argila: 2,5 a 2,9
- sorra: 2,65
s =

pes del slid

volum del slid

Densitat aparent o densitat

s menor que s perqu inclou els porus.
Varia entre D i sat
=

Densitats del sl: valors orientatius CTE DB SE-C

02

26

pes total
volum total

2. Els sls

Densitat seca d
s la menor de les densitats aparents possibles.
Tots els porus estan plens daire. No hi ha aigua.
El sl est sec.

d =

Una mostra de sl humit pesa 300,44 g. La mateixa mostra

submergida pesa 163,88 g
Volum total de la mostra: 300,44 163,88 = 135,56 cm3
Calcula la densitat aparent.

Soluci:

pes del slid

volum total

densitat aparent =

Tipus de porus en una mostra de sl.

300,44
g
= 2,20
136,56
cm3

Exemple de clcul de la densitat aparent.

Densitat saturada sat

s la major de les densitats aparents possibles.
Tots els porus estan plens daigua. No hi ha aire.
El sl est saturat.

Densitat submergida
Quan el sl est submergit, tots els porus estan
plens daigua i, a ms, cal descomptar del pes
propi el pes de laigua que ocuparia el seu lloc
(que s lempenta dArqumedes 287 a 212 a.C.)

Tipus de porus en una mostra de sl.

= sat - w
Observacions: sat s la densitat del sl saturat
sobre el nivell fretic perqu no actua lempenta
dArqumedes.
s la densitat del sl sota del nivell fretic, per
que est saturat i actua lempenta dArqumedes.
La densitat submergida s inferior a la saturada;
quan el sl sinunda pesa menys. Quan el nivell
fretic baixa, augmenta la densitat del sl
perqu passa de submergida a saturada:
sat = + w
Exemple de subsidncia causada al rebaixar el nivell fretic

Sls
C O N S TR U C C I I I

E TS A B / U P C

02

27

2. Els sls

2.6.1.F Humitat mxima wmax

w=

pes aigua
w pes slid
100 pes aigua =
pes slid
100

volum aigua =
G=

pes aigua w pes slid

=

100

volum aigua
w d volum total w d
100 =
=
n volum total n
volum porus

Exemple:
w = 8%
d = 17,6 kN/m3
n = 0,34

La porositat n condiciona la humitat mxima (que

es correspon amb la densitat saturada sat)
w=

pes aigua
100
pes slid

n=

volum (aire + aigua )

volum total

Si la mostra est saturada, tots els porus estan

plens daigua, o sigui que el pes de laigua s:
volum dels porus x densitat de laigua:
pes de laigua = volum de laigua w = n volum
total w
pes slid = d volum total

w max =

n volum total
n
100 =
100
d volum total
d

El grau de saturaci es pot calcular a partir de la humitat w, la densitat seca d i la

porositat n.

2.6.1.G Grau de saturaci G

Indica el percentatge de porus que estan plens
daigua.
G=

volum d' aigua

100
volum dels porus

Si TOTS el porus estan plens daigua

(volum daigua = n volum total):
a) el grau de saturaci G s el 100%
b) la densitat s la densitat saturada sat
c) la humitat w s mxima
Si la mostra estigus seca (volum daigua = 0):
d) el grau de saturaci G seria el 0%
e) la densitat seria la densitat seca d
f) la humitat w seria 0
02

28

2. Els sls

2.6.1.H ndex de densitat ID

e:

ID:

densitat:

Lndex de densitat defineix la proporci de ndex

de porus que falta per arribar a lndex de porus
mxim (o sigui a la densitat mnima).

eMAX

mnima

emin

mxima

ID =

eMAX e
eMAX emin

e=

volum (aire + aigua)

volum del slid

e = ndex o proporci de porus

2.6.1.I Densitat relativa Cr

Cr = 100 ID
Les sorres ms denses 65 < Cr <100 aguanten
ms i tenen ms fricci: = 45.
Les sorres menys denses 15 < Cr < 35 aguanten
menys i tenen menys fricci: 26 < < 32.

2.3.2.J ndex de consistncia en estat plstic Ic

Lndex de consistncia mesura quan falta per
arribar a w comparant w, w i wp.

w w
Ic =
Ip

Relaci entre ndex de densitat i ndex de porus

Cr

Estat de la sorra

0 a 15
15 a 35
35 a 65
65 a 85
85 a 100

Molt fluixa o molt poc densa

Fluixa o poc densa
Mitjanament densa
Densa
Molt densa

Densitat relativa segons lestat de la sorra

w:

Ic:

QUALIFICACI:

fluida (lquida)

0 < Ic 0,5

pastosa

0,5 < Ic 0,75 tova

0,75 < Ic < 1
wp

< wp

>1

ferma
consistent (sem-slida)
molt consistent

Qualificaci dun sl coherent en funci de lndex de consitncia.

Sls
C O N S TR U C C I I I

E TS A B / U P C

02

29

2. Els sls

2.6.2 Valors mecnics del sl

Tipus de sl

NSPT

qu (kN/m2)

E (MN/m2)

Molt fluix o molt tou

< 10

0 80

<8

Fluix o tou

10 25

80 150

8 40

Mig

25 50

150 300

40 100

Compacte o dur

50 rebuig

300 500

100 500

Roca tova

Rebuig

500 5.000

500 8.000

2.6.2.C Mdul de deformaci E

Roca dura

Rebuig

5.000 40.000

8.000 15.000

Roca molt dura

Rebuig

> 40.000

> 15.000

Relaciona la tensi amb la deformaci. Varia amb

linterval de pressions, ja que la relaci tensideformaci no s lineal. El mesuren lassaig de
crrega amb placa y el pressimetre.

NSPT : nmero de cops; qu: resistncia a la compressi simple; E: mdul de

deformaci
fi g.62 Valors mecnics associats a diferents tipus de sl.

02

30

2.6.2.A Angle de fricci

s langle de fricci entre partcules del sl. El
mesuren els assaigs de tall directe i triaxial.
2.6.2.B Cohesi c
s latracci entre las partcules. La mesuren
lescismetre (molinet o vane test), lassaig de
tall directe i el de compressi triaxial.

2.6.2.D Resistncia a la compressi simple

s la resistncia a la crrega vertical sense
confinament lateral. El mesuren els assaigs de
compressi simple i el de compressi triaxial.

2. Els sls

2.7 Prontuari de relacions entre valors

Calcular lndex de porus e a partir de la compacitat :

Com que n = 1 , en lexpressi de lndex de porus e, es substitueix la
porositat n en funci de la compacitat :

e=

n
1
1
=
=
1 n 1 (1 )

Calcular la compacitat a partir de lndex de porus e:

En lexpressi de la compacitat , es substitueix la porositat n en funci
de lndex de porus e:

= 1 n = 1

e
1+ e
e
1
=

=
1+ e 1+ e 1+ e 1+ e

Comprovar que la compacitat i la porositat n sumen 1:

+n=

1
e
1+ e
+
=
=1
1+ e 1+ e 1+ e

Relaci entre valors de volum del sl: e, n,

d =

pes del slid

volum
total
pes del slid
d =

volum total

s =
s =

pes del slid

volum
del slid
pes del slid

volum del slid

volum (aire + aigua)

volum
volum (aire +
aigua)total
n=

n=

volum total

pes slid vol. slid

vol.total vol.(aire + aigua)
d = pes slid vol. slid = svol.total

=
vol.(aire
+ aigua)
vol. total
dvol.
= slid vol. total= s
=
vol. slid
vol. total
vol. total

vol.(aire + aigua)
d = d =s (1
vol.(aire + aigua) ) =) =s (1s (n1)n)
(1
= s d(1= ns) (1 n)
s
d
vol.total
vol.total

La densitat seca d es pot relacionar amb la densitat de les partcules s i la porositat n.

Sls
C O N S TR U C C I I I

E TS A B / U P C

02

31

2. Els sls

pes de l' aigua

pes del slid
pes total
w=
100
d =
pes slid
volum total
volum total

Deducci:

pes aigua pes slid 100

pes slid pes aigua
+
= d +

vol. total vol. total

vol.total pes slid 100

= d + d

w
w

= d 1+

100
100

= d 1+

100

La densitat seca d tamb es pot relacionar amb la densitat aparent i la humitat w.

w=

pes de l' aigua

pes total
pes del slid
100 =
d =
pes slid
volum total
volum total

Deducci:

w=

pes aigua + pes slid pes slid

100 =
pes slid

pes aigua + pes slid pes slid

pes total
100 =
=

1 100 =
pes slid
pes slid

pes slid

pes total vol.total

=

1 100 = 1 100
pes slid vol.total
d

w=

d
100
d

Recprocament, tamb es pot relacionar la humitat w amb la densitat aparent i la densitat seca d
02

32

2. Els sls

e=

vol.porus
vol.slid

s =

pes slid
vol.slid

d =

pes slid
vol.total

Deducci: a les expressions de s i de d apareixen el pes del slid, el volum del slid i el volum
total. Caldr expressar e en funci daquests valors:

pes slid pes slid

vol.porus vol.total vol.slid

d
s
e=
=
=
=
pes slid
vol.slid
vol.slid
s

1 1 s d

d
d s

=
= d s = s

1
1
d
s
s

e=

s d
d

Relaci entre lndex de porus e amb la densitat de les partcules s i la densitat seca d

sat =

n=

pes del slid + pes de l' aigua

pes del slid
d =
volum total
volum total

volum (aire + aigua )

volum total

Deducci:

sat =

pes slid pes aigua

vol. aigua w
+
= d +
= d + n w
vol
.
total
vol. total
vol. total

(w s la densitat de laigua. En kp/cm3 = 10-3)

Relaci entre la densitat saturada sat amb la densitat seca d i la porositat n
Sls
C O N S TR U C C I I I

E TS A B / U P C

02

33

3. Els sls de Catalunya

3. ELS SLS DE CATALUNYA

3.1 Els sls de Catalunya

Els Pirineus
1) El Pirineu axial: del Paleozoic o Primari (> 250
x 106 anys), metamrfics de gnessos, pissarres,
esquists, marbres i roques grantiques que
sorgiren a lexterior.
2) Els Pre-pirineus: mesozoics o secundaris (de
65 x 106 a 250 x 106 anys) i primera meitat del
Cenozoic de roques calcries dures i compactes
que formen el relleu abrupte i esquerp.

El Sistema Mediterani de Serralades Costaneres

1) Serralada Litoral ran de la costa
Els sls de Catalunya.

2) Depressi Pre-litoral corredor entre serralades

3) Serralada Pre-litoral ms interior, llarga i elevada

La Depressi Central
De relleu desigual i rocam divers. Era un golf i
posteriorment un llac.

02

34

3. Els sls de Catalunya

3.2 Els sls de Barcelona

El quaternari antic (3) es recolza sobre el substrat
rocs que pot ser granit.
Augmenta de gruix des de la muntanya cap al
centre de la ciutat variant entre 18 i 25 m, encara
que en alguns punts pot arribar als 50.

s una successi dargiles, llims i crosta calcria

que es repeteix tres vegades i per aix sanomena
tricicle.

Els sls de Barcelona, secci:

1. Scol paleozoic (de -570 a -230 x 106 anys): pissarres, granits i calcries: Collcerola, Monterolas, Putxet, Carmelo.
2. Terciari (mioc i plioc de -22,5 a -1,8 x 106 ): conglomerats argiles, calcries, sorres, margues: Montjuic, Mont Taber
3. Quaternari antic (des de -1,8 x 106): tricicle format per argiles vermelles, llims marrons groguencs i crostes calcries (tortor)
4. Quaternari modern: deltes del Bess i del Llobregat
5. Reblerts artificials
6. Alteracions i incidncies: mines, pous, refugis, runes, fonaments antics i abocadors

1
2
3

El tricicle de Barcelona, secci:

1 - Argiles vermelles. Es creu que es van formar en poques clides i humides.
2- Llims groguencs. Dipositats possiblement pel vent des del delta del Llobregat en poques seques, fredes i ventoses
3- Tortor: roca calcria dexudaci (s un travert). Correspon a poques molt seques.

Sls
C O N S TR U C C I I I

E TS A B / U P C

02

35

3. Els sls de Catalunya

Els sls de Barcelona, planta

02

36

3. Els sls de Catalunya

Les rieres de Barcelona, planta

Sls
C O N S TR U C C I I I

E TS A B / U P C

02

37

C O N S T RUCC I II

Escola Tcnica Superior dArquitectura de Barcelona

_ Uni v er s i t at Pol i t c ni c a de Cat al uny a