Temari del cos superior dadministraci

B) Part especfica
E) mbit estadstic
Data dactualitzaci: setembre 2014

Tema 3. El secret estadstic: contingut jurdic. Definici, caracterstiques i lmits.

Subjecte actiu i passiu davant el secret estadstic. mbit daplicaci. El risc de
revelaci estadstica. La censura enfront de la pertorbaci de dades. Mtodes de
preservaci del secret estadstic en la difusi de macrodades i de microdades

Introducci
El secret estadstic s un precepte consubstancial de lestadstica oficial, regulat en la
legislaci estadstica en lmbit internacional i estatal al llarg de tot el segle XX.
Aquesta figura t com a fonament jurdic el dret subjectiu a la intimitat, en el sentit ms
ampli del que es podria anomenar privacitat, i entesa com una parcella dels bns de la
personalitat. En aquest context, el secret estadstic es defineix com lobligaci de
preservar lanonimat de les dades individuals (referides a persones fsiques i jurdiques)
obtingudes en lexecuci dactuacions estadstiques oficials per part del rgans de
lAdministraci pblica legitimitats per fer-ho.
El compliment daquesta obligaci deriva en un deure jurdic al qual, tal com estableix
lactual Llei destadstica de Catalunya en el captol IV, estan obligats totes les
institucions i rgans que duen a terme estadstica dinters de la Generalitat, de manera
que les dades individuals de comunicaci obligatria no poden sser fetes pbliques ni
comunicades ni tan sols a les administracions pbliques, llevat dentitats que tamb
estan vinculades per lobligaci del secret estadstic i exclusivament per a operacions
estadstiques -comunicaci ms precisada i regulada per la Llei del Pla estadstic de
Catalunya (LPEC) 2011-2014 i anteriors- i, amb determinades restriccions, als
investigadors amb finalitats de recerca.
A la vegada, laplicaci del secret estadstic comporta la prohibici dactuar sobre la
base de les dades personals, utilitzar-les per a altres finalitats diferents de lestadstica
oficial ni encreuar-les amb altres dades recollides amb altres finalitats. Al mateix temps,
comporta lexistncia dun doble vincle dobligacions legals, com s limperatiu del
manteniment de la confidencialitat i el mandat de subministrar les dades personals
requerides per lestadstica oficial.
Des de la perspectiva de la normativa sobre la protecci de dades personals,
desenvolupada a partir dels anys noranta, el secret estadstic s una figura del dret
administratiu especial que atorga una protecci jurdica especfica de les dades
individuals en lmbit de lactivitat estadstica de les administracions legitimades. Per
completar les seves caracterstiques dacord amb els termes de la Llei orgnica
15/1999, de 13 de desembre, de protecci de dades de carcter personal i normativa que
la desplega, el secret estadstic participa de la majoria dels principis (proporcionalitat,
finalitat, cancellaci, transparncia o informaci, etc.) i dalgunes potestats dexercici
dels drets (accs, cancellaci i oposici) en els tractaments de dades personals. En
canvi, les diferncies ms acusades rauen en la inclusi de dades individuals de les
persones jurdiques, lobligatorietat del consentiment, els rgims de comunicacions de
dades i, sobretot, la vocaci de difondre informaci agregada a partir de dades
individuals. Aquest darrer tret fora la necessitat daconseguir lequilibri adequat entre
el dret a la informaci per part dels agents socials i el dret a la intimitat personal, repte
Escola dAdministraci Pblica de Catalunya

Temari del cos superior dadministraci

B) Part especfica
E) mbit estadstic

que cal superar amb laplicaci de mitjans tecnolgics i lestabliment de garanties per
compatibilitzar tots dos drets constitucionals.
Quant als subjectes vinculats al secret estadstic, els subjectes actius sn els rgans
titulars de la funci pblica estadstica (dipositaris i gestors de dades), personal de
qualsevol estatus professional i laboral implicat en la recollida de dades, tractaments i
difusi, i tamb les empreses (responsables i empleats), els professionals i els
investigadors que hi collaborin mitjanant acord o contracte, amb el deure de mantenir
el secret ms enll de la seva desvinculaci. Pel que fa al subjecte passiu de lobligaci,
s la persona fsica o jurdica titular de les dades de declaraci obligatria, tant si la
informaci individual t origen administratiu com estadstic.
Lmbit daplicaci del secret estadstic es pot desglossar en tres aspectes: duna banda,
el seu objecte, que consisteix en les dades individuals recollides amb fins estrictament
estadstics o provinents de fonts administratives susceptibles daprofitament estadstic.
Saplica a tots els elements constitutius dun individu que en facilitin la identificaci
directa o indirecta, i sen prohibeix la divulgaci o comunicaci (llevat dexcepcions
que preveu la legislaci) si no s amb fins estadstics. Justament el subconjunt de dades
-en forma de fitxers- recollides amb finalitats estrictament estadstiques a Catalunya ha
de ser inventariat i controlat mitjanant el Registre de fitxers estadstics que crea la
LPEC 2006-2009 i desenvolupa el Decret 143/2010, de 19 doctubre, del Registre de
fitxers estadstics i de les cessions de dades sotmeses a secret estadstic.
En segon lloc, la vigncia temporal sinicia des del moment en qu sobtenen o es
disposa de les dades individuals i es pot estendre fins un moment determinat, a partir del
qual les dades sn accessibles de manera genrica o per part dalgunes persones. Per
ltim, la finalitat del secret estadstic t un vessant genric, com s la protecci efectiva
de la informaci individual, i un objectiu especfic vinculat a leficcia de lestadstica
oficial: augmentar la confiana de les unitats informants i, per tant, la qualitat de les
seves declaracions i respostes obligatries.
Finalment, els lmits de laplicaci del secret estadstic se situen en el secret
administratiu i, daltra banda, en el secret professional. En el primer cas, cal equilibrarho amb el precepte de la transparncia administrativa, si b el secret oficial t com a
finalitat bsica la protecci de la seguretat de lEstat, mentre que el secret estadstic
vetlla per la confidencialitat de les dades individuals. En el segon cas, el secret estadstic
es pot considerar com a secret professional dels collectius que, de manera estable o
puntual, efectuen tractaments de dades sotmeses al secret estadstic.
Un cop establerts els trets conceptuals i legals del secret estadstic, cal considerar el risc
de revelaci estadstica en la recollida de dades, la seva custdia i la difusi agregada.
Els tractaments per controlar el risc en la recollida i la custdia es remeten a figures
legals, fsiques i lgiques de la normativa de protecci de dades personals (lencarregat
de tractament de dades i mesures de seguretat). En la difusi sempren mtodes
estadstics ats que el risc sentn com una mesura de la probabilitat didentificaci de
dades confidencials per part dun tercer a travs de la difusi prvia de microdades o
dades tabulars relacionades. En aquest context, cal distingir la revelaci completa (es
pot determinar un valor exacte ai dun estadstic) i aproximada (sestima ai amb
una precisi per sobre dun valor lmit li, com s ara (a
i) < li), aix com la revelaci
Escola dAdministraci Pblica de Catalunya

Temari del cos superior dadministraci

B) Part especfica
E) mbit estadstic

didentitat (es pot associar un registre concret a un individu dins dun fitxer) o datribut
(associar una caracterstica -o un bon estimador- daquest a un individu).
Ats que no hi pot haver garantia absoluta de confidencialitat si es difon informaci
basada en registres individuals, es defineixen els procediments de control de la
revelaci estadstica (SDC) en la difusi de microdades i macrodades, entesos com els
mtodes que ofereixen riscs de revelaci assumibles pels titulars de les dades amb
prdues dinformaci mnima per a lusuari. El seu mbit comprn laccs segur a
microdades originals per a investigadors, de manera presencial o remota, dacord amb el
captol V del Reglament 223/2009 del Parlament i del Consell, d11 de mar de 2009,
relatiu a lestadstica europea, i que es desenvolupa amb ms precisi en el Reglament
(UE) N 557/2013 de la Comissi de 17 de juny de 2013. La seva aplicaci a
lestadstica oficial catalana i la concreci dalguns termes de les cessions de
(micro)dades es recull en la segona part del Decret 143/2010 esmentat anteriorment.
El mecanisme pel qual opera qualsevol dels mtodes de lSDC es basa en la distinci
prvia entre tipus de variables (identificadors directes, quasi-identificadors, atributs
confidencials i variables no confidencials) sobre les quals sestableixen mesures del risc
de revelaci basades en quasi-identificadors a la mostra (regla del valor frontera),
lenlla de registres (record linkage) o el risc individual didentificaci de la poblaci
(models estadstics i/o heurstics). En el cas de macrodades, tamb cal distingir entre
taules referides a freqncies o magnituds, taules positives i taules generals (valors
R) o taules individuals k-dimensionals (k>1) i taules jerrquiques (amb variables de
creuament relacionades de manera jerrquica) a les quals sapliquen regles per
identificar celles sensibles que cal protegir: regla de freqncia mnima (taules de
freqncies), regla (n,k) i la regla del p% (taules de magnituds).
Les dues grans tipologies o famlies de mtodes de lSDC per a microdades o dades
tabulars es caracteritzen segons si redueixen la dimensionalitat de la informaci
confidencial original (censura) o la modifiquen suficientment (pertorbaci) per
protegir-la amb una prdua baixa dinformaci.
En la primera categoria, els mtodes ms emprats sn les tcniques de mostreig,
recodificaci global, codificaci superior/inferior o supressions locals en microdades, o
la recodificaci de les variables de creuament (canvia lestructura de la taula) i la
supressi de celles primries i secundries (CSP) en macrodades. Pel que fa als
mtodes demmascarament, les tcniques principals per a microdades sn la
microagregaci, la introducci de pertorbacions aleatries i arrodoniments, les tcniques
de remostreig, lintercanvi de dades (rank swapping) i la generaci de fitxers/dades
sinttiques. En dades tabulars, els procediments principals sn larrodoniment controlat
(CRP) i lajust controlat de taules (CTA), amb les seves variants.

Escola dAdministraci Pblica de Catalunya

Temari del cos superior dadministraci

B) Part especfica
E) mbit estadstic

Esquema
I. Definici, caracterstiques, mbit daplicaci i lmits del secret estadstic
1. Contingut jurdic. Dret a la informaci i dret a la privacitat
2. Subjecte actiu i subjecte passiu de lobligaci de manteniment del secret estadstic
3. mbit daplicaci
3.1 Objecte
3.2 Vigncia temporal
3.3 Finalitat del secret estadstic
4. Lmits del secret estadstic: secret administratiu i secret professional
II. El risc de revelaci estadstica
1. El control en la recollida, la custdia i la difusi de dades individuals
2. Tipus de revelaci estadstica
2.1 Revelaci parcial i completa
2.2 Revelaci didentitat i datribut
III. Mtodes de preservaci del secret estadstic o de control de la revelaci
estadstica
1. Classificaci de variables i mesures del risc didentificaci
2. Accs a microdades o registres individuals: s pblic i usos per a la recerca
2.1. Principals mtodes de censura o reducci de la informaci
2.1.1 Mostreig
2.1.2 Recodificaci global
2.1.3 Codificaci superior/inferior
2.1.4 Supressi local
2.2. Principals procediments de pertorbaci o emmascarament de la informaci
2.2.1 Microagregaci
2.2.2 Pertorbacions aleatries i arrodoniment
2.2.3 Remostreig
2.2.4 Intercanvi de dades
2.2.5 Fitxers sinttics
2.3. Accs segur in situ o remot: fitxers dutilitzaci segura i dutilitzaci cientfica
3. Difusi de macrodades o dades tabulars
3.1 Regles per a la identificaci de celles sensibles. Tipus de taules
3.2 Mtodes de censura en taules: recodificaci o supressi de celles
3.3 Procediments demmascarament en taules: arrodoniment o ajust controlat

Escola dAdministraci Pblica de Catalunya

Temari del cos superior dadministraci

B) Part especfica
E) mbit estadstic

Bibliografia
Bacaria, J. El secret estadstic: contingut jurdic (un vessant de la protecci de
dades). Quaderns dEstadstica i Investigaci Operativa (Qestii), vol. 17, nm. 3,
1993.
Hundepool, A; Domingo-Ferrer, J.; Franconi, L.; Giessing, S.; Schulte Nordholt, E.;
Spicer, K.; Peter-Paul de Wolf. P. Statistical Disclosure Control. Wiley Series in
Survey Methodologies. John Wiley & Sons, New York 2012.
Proceedings of the UNECE/Eurostat work session on statistical data confidentiality,
Manchester, 2007. Eurostat. Methodologies and Working Papers. Luxemburg, 2009.
United Nations Economic Commission for Europe. Conference of European
Statisticians. Principles and Guidelines on Confidentiality Aspects of Data
Integration Undertaken for Statistical or Related Research Purposes. Geneva 2009
United Nations Economic Commission for Europe. Conference of European
Statisticians. Managing Statistical Confidentiality & Microdata Access. Principles
and guidelines of good practice. New York and Geneva, 2007.
Webgrafia
Glossari sobre control de la revelaci estadstica de les Nacions Unides
http://www.unece.org/fileadmin/DAM/stats/documents/ece/ces/ge.46/2005/wp.45.e.pdf

(versi 2005)
http://www.idescat.cat/cat/idescat/sistemaestadistic/bonespractiques/ (versi 2011)
Programari i mtodes sobre control de la revelaci estadstica, projectes europeus de
recerca associats
http://neon.vb.cbs.nl/casc

Normativa i jurisprudncia
Llei 23/1998, de 30 de desembre, destadstica de Catalunya.
Llei 13/2010, de 21 de maig, del Pla estadstic de Catalunya 2011-2014.
Decret 143/2010, de 19 doctubre, del Registre de fitxers estadstics i de les
cessions de dades sotmeses a secret estadstic.
Llei 32/2010, de l'1 d'octubre, de l'Autoritat Catalana de Protecci de Dades.
Llei 12/1989, de 9 de maig, de la funci estadstica pblica.
Llei orgnica 15/1999, de 13 de desembre, de protecci de dades de carcter
personal.
Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, pel qual saprova el Reglament de
desplegament de la Llei orgnica 15/1999, de 13 de desembre, de protecci de
dades de carcter personal.
Reglament (CE) 223/2009 del Parlament i del Consell, d11 de mar de 2009,
relatiu a lestadstica europea.

Escola dAdministraci Pblica de Catalunya

Temari del cos superior dadministraci

B) Part especfica
E) mbit estadstic

Reglament (UE) N 557/2013 de la Comissi de 17 de juny de 2013 pel qual

s'aplica el Reglament (CE) n 223/2009 del Parlament Europeu i del Consell, relatiu
a l'estadstica europea, pel que fa a l'accs a dades confidencials amb finalitats
cientfiques, i pel qual es deroga el Reglament (CE) n 831/2002 de la Comissi.
Codi de bones prctiques de les estadstiques europees i la recomanaci de la
Comissi de les Comunitats Europees relativa a la independncia, la integritat i la
responsabilitat de les autoritats estadstiques i dels estats membres i de la Comunitat
[COM (2005) 217 final, de 25 de maig de 2005 i revisi del 28 de setembre del
2011].

Escola dAdministraci Pblica de Catalunya