Temari del cos superior dadministraci

A) Part general.
9. Gesti pblica
Data dactualitzaci: juliol 2014

44. Lavaluaci de les poltiques pbliques. Control de les poltiques pbliques.

Control estratgic i control de gesti. Indicadors de gesti dels serveis pblics

Introducci
La teoria de lavaluaci va sorgir en el marc teric de la policy science o cincia que
estudia les diferents poltiques o programes dacci pblica o de govern. Aquesta teoria
es va desenvolupar durant els anys setanta als Estats Units, ats el creixement dels
programes i les poltiques socials associats a lestat del benestar, tot i que els
antecedents de lactivitat avaluadora en aquest pas es remunten al 1921, amb la
fundaci de la GAO (General Accounting Office), inicialment amb una funci de
control estrictament comptable. Els increments de la despesa i el consegent augment
del dficit pblic van generar la necessitat de controlar i valorar els volums i usos dels
recursos pblics, els resultats obtinguts i els efectes collaterals daquests.
Lanlisi de les poltiques pbliques s el marc teric de referncia de lavaluaci i t
com a finalitat produir informaci til per a la presa de decisions, centrant-se en les
fases de formaci de les poltiques i els programes.
Lavaluaci de les poltiques pbliques pretn valorar la bondat i la utilitat de la
intervenci pblica mitjanant una srie de tcniques que sapliquen en les cincies
socials i en altres camps. Si b lavaluaci de les poltiques pbliques senfoca sovint
com una activitat de valoraci ex post de les poltiques i els programes s a dir, dels
seus resultats (els efectes immediats) i dels impactes o outcomes (efectes a mitj i llarg
terminis), sha de dir que lavaluaci actual ha ampliat el seu abast i valora tamb el
disseny, els sistemes de seguiment i de gesti, i els processos dexecuci, ja que
condicionen lefecte final. Amb aquesta finalitat, busca produir informaci que permeti
a les administracions pbliques millorar els processos de decisi i de planificaci, el
funcionament i la gesti del dia a dia, els resultats finals que aquestes obtenen en relaci
amb els recursos invertits i, consegentment, la seva eficcia i eficincia.
Per tant, lavaluaci de les poltiques pbliques sha de considerar, des del punt de vista
teric, com una fase del procs danlisi de les poltiques pbliques o com una
especialitat de lanlisi de les poltiques pbliques, els programes i els serveis pblics. I,
des del punt de vista de la gesti pblica, esdev una eina de gesti i suport a la
planificaci i la programaci de lactivitat pblica.
Lavaluaci es fa perqu la informaci que produeixi sutilitzi en diferents fases: en la
presa de decisions futures sobre possibles accions pbliques o poltiques pbliques
sigui en la redefinici de les poltiques pbliques o en la creaci daltres de noves,
en la presa de decisions sobre la creaci i el manteniment de sistemes de seguiment o
dexecuci, en la valoraci del que sha fet, en la valoraci del que es va fent, etc. Aix
comporta lexistncia de diferents tipus davaluaci: ex ante, on going, ex post,
prospective, etc. Aix mateix, la naturalesa de lavaluaci fa que, perqu es pugui dur a
terme amb la mxima eficcia, necessiti un alt grau dindependncia de la mateixa
administraci dissenyadora i impulsora de les poltiques i dels prestadors dels serveis
pblics derivats daquestes.

Escola dAdministraci Pblica de Catalunya

Temari del cos superior dadministraci

A) Part general.
9. Gesti pblica

La funci de control s independent de la funci davaluaci, per t una relaci intensa

amb aquesta. El seu abast s ms limitat, en el sentit que consisteix a verificar el grau
dassoliment dels objectius fixats en la planificaci i a introduir posteriorment les
mesures correctores si la discrepncia entre la planificaci i la realitat supera un
determinat llindar. Per no va ms enll, s a dir, no t com a finalitat, entre altres,
valorar i replantejar una determinada poltica o un determinat programa, cosa que s que
fa lavaluaci, en part utilitzant la informaci generada pel control. Per tant, un dels
productes bsics del control s la generaci dinformaci fefaent per justificar els
efectes de les poltiques pbliques.
Els tipus i les tcniques de control varien segons el seu abast temporal i material. Aix,
es poden distingir almenys tres tipus de control: lestratgic, el tctic i loperatiu, segons
si ens referim a un abast de llarg, mitj o curt terminis. Mentre que el control estratgic
es pot definir com un procs de contrast entre els objectius obtinguts i els objectius
fixats a llarg termini i se centra fonamentalment en limpacte, el control tctic se centra
en els programes, els pressupostos i els objectius operatius, i el control operatiu se
centra en les actuacions realitzades, en lexecuci. Els dos ltims, especialment el
control operatiu, sn controls de gesti, que sn els que garanteixen ls correcte i
eficient dels recursos per assolir els objectius que prviament shan fixat en un nivell
superior.
Tant lavaluaci com el control, especialment quan es duen a terme externament i de
manera independent, tenen moltes vegades una connotaci negativa. No s estrany que
es palesi una oposici organitzativa als sistemes de control, perqu, en certa manera,
impliquen una possible prdua de poder, una reducci del marge de maniobra i de la
possibilitat de fer prevaldre els interessos especfics sobre els interessos corporatius, etc.
Tot i que aquestes implicacions poden tenir un bon fonament, cal superar aquesta visi i
veure els avantatges dels sistemes davaluaci i de control en els processos de les
poltiques pbliques, ats que generen molta informaci que pot ser decisiva en la presa
de decisions futures i poden afavorir, per tant, els ciutadans. Cal considerar-los des
duna altra perspectiva: la del directiu pblic que disposa dun instrument potent per
aconseguir els objectius establerts i satisfer les necessitats dels ciutadans.
Tots aquests sistemes no serien possibles sense els indicadors de serveis pblics, que
permeten obtenir informaci sobre els objectius i les finalitats de les poltiques
pbliques i sobre el seu grau dacompliment. Els indicadors es poden definir com les
variables o relacions entre variables la mesura de les quals, al llarg del temps,
proporciona informaci rellevant sobre la situaci duna organitzaci i el seu entorn i
ajuda a la presa de decisions. Els indicadors poden ser de diferents tipus, segons quina
sigui la naturalesa dall que es vol mesurar. Aix, podem distingir entre els indicadors
dimpacte, que mesuren el resultat aconseguit amb les actuacions, el nivell dassoliment
del objectius operatius proposats; els indicadors dactuaci i deficcia dactuaci, que
mesuren els outputs de lorganitzaci, s a dir, el volum de productes i el volum de
serveis oferts; els indicadors de recursos, deconomia i deficincia, els indicadors
dentorn i els indicadors de percepci. Els indicadors permeten no noms fer una
avaluaci del passat, sin tamb generar escenaris de futur, anticipar situacions
probables i, per tant, preveure necessitats i poltiques i programes per satisfer-les.

Escola dAdministraci Pblica de Catalunya

Temari del cos superior dadministraci

A) Part general.
9. Gesti pblica

Lanlisi, el control i lavaluaci necessita vehicles organitzatius, tant interns com

externs, per dur-los a terme. La independncia daquestes organitzacions s un dels
requisits indispensables per obtenir un bon resultat de lanlisi, el control o lavaluaci;
per aquesta ra s convenient lexistncia dorganitzacions totalment alienes als
provisors i prestadors de serveis com a garantia de la seva independncia de criteri.
Els think tanks, concepte nascut als EUA el 1948, son organismes independents
dinvestigaci sobre temes de lmbit pblic i la seva anlisi, amb la finalitat dobtenir
propostes operatives. Defineixen problemes, exploren nous horitzons i intenten influir
en les classes dirigents mitjanant lelaboraci de les seves anlisis, la proposta de
solucions alternatives i la mobilitzaci de lopini pblica, emprant un llenguatge
accessible i comprensible tant pels poltics com pels ciutadans en general.
Esquema
I. Avaluaci de les poltiques pbliques
1.1. Lavaluaci de les poltiques pbliques com a fase del procs danlisi de les
poltiques pbliques
1.1.1. Concepte davaluaci
1.1.2. Diferncies entre lanlisi de les poltiques pbliques (carcter anticipant dels
efectes de les poltiques pbliques) i lavaluaci de les poltiques pbliques (carcter ex
post dels efectes de les poltiques pbliques)
1.2. Objecte de lavaluaci de les poltiques pbliques. Avaluaci de poltiques i
avaluaci de programes
1.3. Conseqncia de lavaluaci de les poltiques pbliques: la retroalimentaci
dinformaci que genera lavaluaci i la redefinici o redisseny de les poltiques
pbliques
1.4. Metodologia de planificaci associada a lavaluaci: model del marc lgic (logic
framework)
1.5. Tipus davaluaci
1.5.1. Avaluaci del disseny
1.5.2. Avaluaci de la gesti (3 E)
1.5.3. Avaluaci del sistema de seguiment
1.5.4. Avaluaci de limpacte
1.5.5. Avaluaci clssica (per objectius) vs. avaluaci pluralista
II. Control de les poltiques pbliques
2.1. Concepte i abast del control de les poltiques pbliques
2.2. Significat i importncia del control de les poltiques pbliques
2.3. Tipologia dels controls de les poltiques pbliques i la seva relaci amb les
diferents fases dels processos de poltiques pbliques
III. Control estratgic i control de gesti
3.1. El control estratgic i el control de gesti com a eines per a la presa de decisions
dels directius pblics
3.2. Concepte i diferncies entre el control estratgic i el control de gesti
3.3. Definici i elements del control de gesti
3.3.1. Objecte i finalitat del control
3.3.2. Tipologia i tcniques de control
Escola dAdministraci Pblica de Catalunya

Temari del cos superior dadministraci

A) Part general.
9. Gesti pblica

IV. Indicadors de gesti dels serveis pblics

4.1. Concepte dindicador
4.2. Tipologia dindicadors
4.2.1. Indicadors dentorn
4.2.2. Indicadors dimpacte
4.2.3. Indicadors dactuaci
4.2.4. Indicadors de recursos
4.2.5. Indicadors dopini, percepci i qualitat
4.2.6. Estndards
4.2.7. Les 3 E (eficcia, eficincia i economia)
4.3. Disseny dindicadors de gesti dels serveis pblics
4.3.1. Fitxa de definici dun indicador
V La creaci de coneixement i dopini: els think-tanks
5.1 Concepte de think-tank
5.2 Think tanks i lobbies: similituds i diferncies
5.3 Panorama dels think-tanks en el mn.

Bibliografia
Alvira, F. Metodologa de evaluacin de programas pblicos. Madrid, CIS, 1991.
Anthony, Robert N. El control de gestin. Barcelona, Planeta-Agostini, 1994.
Asociacin Espaola de Contabilidad y Administracin de Empresas. Indicadores
de gestin para las entidades pblicas. Madrid, AECAE, 1997. (Contabilidad de
Gestin; 16)
Ballart, X. Modelos tericos para la prctica de evaluacin de programas. A
Brugu, Q.; Subirats, J. Lecturas de gestin pblica. Madrid, MAP, 1997.
Campbell, V. How RAND invented the Postworld War II. Santa Monica. RAND
Corporation, 2004.
Comit Ejecutivo para la Reforma del Estado. Gua metodolgica de planificacin
estratgica. Montevideo, Oficina de Planeamiento y Presupuesto (Presidencia de la
Repblica Oriental del Uruguay), 2005.
Consell Superior dAvaluaci del Sistema Educatiu. Sistema dIndicadors
dEnsenyament de Catalunya. Barcelona. Departament dEnsenyament, 2013.
Estap S. et al. Cap a una nova Administraci. Barcelona, Prtic, 2003.
Guinart, J. M. et al. Indicadors de gesti a lAdministraci pblica. Barcelona,
Generalitat de Catalunya, 2004.
IGAE. El establecimiento de objetivos y la medicin de resultados en el mbito
pblico. Madrid, Intervencin General de la Administracin del Estado, 1997.
Institut Montaigne. 1.151 miliards deuros de dpenses publiques: quels
rsultats?.Paris. I Montaigne, 2013.
Mas, J.; Sull, E. Manual de disseny de quadres de comandament. Barcelona,
EAPC-DGOA, 1998.
Mora, A.; Vivas, C. Nuevas herramientas de gestin pblica. Madrid, AECA, 2001.
Olas, B. La nueva gestin pblica. Madrid, Prentice Hall, 2001.

Escola dAdministraci Pblica de Catalunya

Temari del cos superior dadministraci

A) Part general.
9. Gesti pblica

Osuna, J. L.; Mrquez, C.; Vlez, C.; Cirera, A. Gua para la evaluacin de las
polticas pblicas. Sevilla, Instituto de Desarrollo Regional (Fundacin
Universitaria), 2005.
Subirats, J. Anlisis de polticas pblicas y eficacia de la Administracin. Madrid,
1989.
Tello, M. Guia de Think-tanks en Espaa. Madrid. Fundacin Ciudadania y Valores,
2007.
Ysa, T. Evaluacin de polticas pblicas. Barcelon. ESADE, 2010.

Webgrafia
Outsourcing Center
http://www.outsourcing-center.com
Ministeri de Finances de Dinamarca
http://www.fm.dk
Oficina del Govern del Regne Unit
http://www.cabinet-office.gov.uk/
Institut dAuditors Interns dEspanya (IAIE ): associaci dels auditors interns dels
mbits privat i pblic (empresa pblica)
http://www.auditoresinternos.es
The Institute of Internal Auditors: organisme internacional dauditoria interna.
http://www.theiia.org
Centre Llatinoameric per a ladministraci del desenvolupament (CLAD):
organisme pblic internacional de carcter intergovernamental que t lobjectiu
dimpulsar la modernitzaci de lAdministraci pblica
http://www.clad.org
Agncia Espanyola dAvaluaci
http://www.aeval.es
Institut Catal dAvaluaci de Poltiques Pbliques
http://www.ivalua.cat
http://www.ivalua.cat/generic/static.aspx?ID=808&
EURVAL.Centre Europen dExpertise et valuation.
http://www.eureval.fr
Comissi Europea.
http://ec.europa.eu/europeaid/evaluation/methodology/
Normativa
Normativa AEVAL:
http://www.aeval.es/es/la_agencia/normativa/
Llei foral 21/2005, de 29 de desembre, davaluaci de les poltiques pbliques i la
qualitat dels serveis pblics.
http://administracionelectronica.gob.es/pae_Home/pae_Documentacion/pae_LegAut
onomica/pae_NORMATIVA_CCAA_Navarra.html?idioma=ca

Escola dAdministraci Pblica de Catalunya