IES Can Peu Blanc 2 Batxillerat 1

Biologia
T1. ELS BIOELEMENTS I ELS PRINCIPIS IMMEDIATS INORGNICS
1.1.
1.2.
1.3.
1.4.
1.5.

Nivells dorganitzaci de la matria viva.

Els bioelements. Concepte i classificaci.
Els principis immediats. Concepte i classificaci.
Laigua. Caracterstiques, propietats i funcions.
Les sals minerals. Caracterstiques, propietats i funcions.

1.1. Nivells dorganitzaci de la matria viva

Abitics:
-N. Subatmic.
-N. Atmic.
-N. Molecular (bioqumica). No sn estructures vives per ens interessen des del punt
de vista biolgic.
Bitics:
-N. cellular (citologia o biologia molecular).
-N. dorganisme.
-N. Poblaci.
-N. decosistema.
Nivell molecular. Les molcules que formen els ssers vius estan formades delements
qumics. Els bioelements formen la matria viva i sn un grup redut de molcules que
ocupen el mxim percentatge del grup.
Els bioelements formen les biomolcules o principis immediats.
Trobem fins a 6 tipus de biomolcules:
-Precursores. Habitualment sn inorgniques i les trobem en el comenament de la
sntesi de la majoria de composts. (H2O, Co2, O2...).
-Intermediries. Sn biomolcules orgniques senzilles. Formen part de rutes
metabliques per no en el comenament ni en el final. (cid pirvic (3C), cid lctic
(3C), cid actic (3C), acetil Lo A (2)...).
-Monmers essencials. Sn biomolcules de major complexitat, la uni dels
monmers essencials forma les biomolcules que sn principis immediats.
-Monosacrids (glucosa, ribosa, fructosa...)
-Aminocids.
-c. grassos.
-Glicerina (propanotriol).
-Nucletids.
-Biomolcules que sn principis immediats o macromolcules.
-Glcids.
-Lpids.

IES Can Peu Blanc 2 Batxillerat 2

Biologia
-Protenes.
-c. nucleics.
-Complexos supramoleculars. Molcules que combinen parts de distintes molcules.
Per exemple glucolpids, lipoprotenes, nucleoprotenes (cromatina p.ex.)...
-Orgnuls cellulars. Ribosoma (H2O + ADN + protena), mitocondris, cloroplasts...
Nivell cellular. Trobem dos tipus de cllules, procariotes (ms primitives, tenen el material
gentic dispers pel nucli, tenen menys orgnuls) i eucariotes (sn ms complexes, tenen ms
orgnuls i tenen el material gentic allat al nucli), les cllules eucariotes poden ser vegetals
o animals.
#Virus. Sn ssers simplificats, els podrem posar al nivell dorgnuls o de complexos
supramoleculars.
Nivell organisme.
Seguim dos criteris per la seva classificaci. Segons el tipus de cllules trobem organismes
procariotes i organismes eucariotes, segons el nombre de cllules, unicellulars (1 sola
cllula) o pluricellulars (ms duna cllula).
Dins els organismes pluricellulars trobem diversos nivells: teixits, rgans, aparells (distint
tipus de teixit) i sistemes (mateix tipus de teixit).
Els organismes es classifiquen en cinc regnes: moneres, protctists, fongs, vegetals i animals.
Moneres. Cllules procariotes, organismes unicellulars. Bactries de qualsevol
tipus, diversitat metablica molt variada.
Protctists. Sn eucariotes, poden ser unicellulars o pluricellulars, auttrofs o
hetertrofs i no tenen teixits diferenciats.
Exemples: protozous i algues. Els protozous sn sempre unicellulars amb cllules
animals, hetertrofs i viuen en aigua dola.
Les algues tenen cllules vegetals, sn auttrofs i no tenen teixits diferenciats,
poden ser unicellulars o pluricellulars. Sn estudiades per la botnica i poden viure
en aigua dola o salada. Les algues unicellulars formen el fitoplncton i on tenim
ms diversitat dalgues pluricellulars s a la mar. Les algues pluricellulars poden ser
verdes (+ abundants), vermelles (+ profunditat) o brunes (+ grans, tenen unes
estructures a mode de bombolles que sn flotadors).
Fongs. Poden ser unicellulars i pluricellulars, tots sn hetertrofs i no tenen teixits
diferenciats.
Exemples dunicellulars serien les llevadures i de pluricellulars les floridures, els
bolets...
Els ssers hetertrofs no poden fabricar la seva prpia matria orgnica. Hi ha
diversos tipus dssers hetertrofs:
-Saprfits. Descomposici fullaca.
-Simbitics. Liquen (alga i fong).
-Parsits. Afecten a totes les espcies. En els llocs pblics sha devitar el
contacte directe amb les espores.

IES Can Peu Blanc 2 Batxillerat 3

Biologia
Les floridures poden ser saprfites o parsits, necessiten ambients humits per viure.
Exemples de floridures comestibles serien el formatge blau, el bri o camembert...
Vegetal i animal. Sn ssers pluricellulars i per aix presenten divisi de treball,
que implica necessriament teixits.
Vegetal. Totes les cllules tenen paret formada per cellulosa. Sn auttrofs
fotosinttics.
En tenim distints tipus, brifits i pteridfits depenen de laigua, els espermfits no i
poden ser gimnospermes o angiospermes.
Animal. Les cllules no tenen mai cellulosa per poden tenir estructures semblants
a la paret cellular vegetal. Sn ssers hetertrofs (filtradors, tcniques de captura,
carronyaires, parsits...). En trobem de vertebrats (tenen eix esqueltic) i
dinvertebrats (no tenen eix esqueltic).
Nivell poblaci. Una poblaci s un conjunt dorganismes de la mateixa espcie i que
habiten en el mateix espai i en el mateix perode de temps.
Nivell ecosistema. Lecologia s la cincia que els estudia.
Ecosistema = biocenosi o comunitat + bitop. La biocenosi sn els ssers vius i el bitop el
medi amb les seves caracterstiques fisicoqumiques.
El conjunt de distintes poblacions que habiten en el mateix lloc. Podem simplificar-lo o fer
generalitzacions, la mxima generalitzaci s a nivell de planeta, i lanomenem BIOSFERA.
1.2. Els bioelements. Concepte i classificaci.
Els bioelements sn (1) elements qumics (2) presents en els ssers vius (3) que sn
necessaris pel seu bon funcionament.
Classificaci.
-Bioelements plstics. Formen estructures.
-Primaris. CHON(PS). Formen la matria viva. 95-96.2%. Al CHO sempre el trobem en
qualsevol molcula orgnica, si parlem de lpids i protenes sempre tenen N i si
parlem dcids nucleics sempre tenen P.
-Secundaris. 4.9-3.7%. Na, K, Ca, Mg, Cl. El calci i el magnesi formen estructures i el
sodi, el clor i el potassi estan implicats en la transmissi nerviosa i en lequilibri
osmtic.
-Oligoelements. Sempre es troben presents en petitssimes quantitats, de lordre de g per
la seva presncia s fonamental.
Exemples: Fe (lHb en precisa, per tant quan li falta ferro al nostre organisme patim anmia,
cansament, dificultats respiratries, etc. trobem ferro en les carns vermelles i en llegums,
espinacs, etc. presenta dificultats dabsorci amb substncies cides i quelants, per exemple
el t), Mn, Cu (cofactor enzimtic), Vn, Si, I (el trobem prop de la mar i s necessari per les
tiroides).
El Si no reemplaa el C perqu els seus enllaos sn fortssims. Amb el C es poden trencar
fcilment i, per tant, combinar i recombinar.
1.3. Principis immediats. Concepte i classificaci.

IES Can Peu Blanc 2 Batxillerat 4

Biologia
Els bioelements sagrupen formant biomolcules.
En trobem de dos tipus:
-Inorgniques. H2O i sals minerals.
-Orgniques (exclusives dels ssers vius). Glcids, lpids, protenes o prtids i cids nucleics.
1.4. Laigua. Caracterstiques, propietats i funcions.
Caracterstiques.
-Molcula ms abundant en els ssers vius. En general com ms aspecte carns i suau ms
aigua t lsser viu. Els humans adults tenim al voltant dun 63% daigua mentre que un beb
t al voltant dun 78%. Els grumers tenen un 99% daigua i un pi al voltant dun 50%.
-Els organismes joves tenen aigua en major proporci.
-Els teixits ms actius tenen major proporci daigua. El teixit nervis t al voltant dun 85% i
lossi aproximadament un 20%.
-Laigua est en continua renovaci. Entrada i prdua constant. En els vegetals lentrada
daigua s a travs de les arrels i la sortida a travs de les parts aries, estomes (sobretot a
la superfcie foliar), habitualment estan oberts de dia i tancats de nit. En els animals les
entrades es produeixen a travs dels aliments (menjar i beure), tenim el mecanisme de set, i
les sortides a travs de les femtes, lorina, la suor, les llgrimes, el moc i la respiraci. Shan
de mantenir les quantitats daigua estables.
-Laigua es pot trobar circulant (medis interns), intersticial (entre cllules) o intracellular
(citosol o hialoplasma, orgnuls, nucli (carioplasma)).
-Interv activament en el metabolisme, s un dels reactius de moltes reaccions ja b com a
substrat o com a producte. Per exemple, en la fotosntesi actua de reactiu i en la respiraci
cellular de producte.
-Lestructura de laigua s un dipol (pol positiu i pol negatiu).
Degut a
positiu
les

langle i la distncia t un remanent de crrega negatiu sobre loxigen i

sobre els hidrgens, s per aix que t tendncia a latracci entre
molcules daigua formant enllaos dhidrogen. Aquests
contnuament es rompen i es formen sobretot en lestat
lquid, en lestat gass no nhi ha prcticament cap i en
lestat slid estan formats tots els enllaos dhidrogen
possibles.

Tamb s degut a que s dipol que qualsevol substncia ionitzada es dissoldr fcilment amb
lH2O, per aix deim que s el dissolvent universal.
Propietats
1. Elevada constant dielctrica (carcter dipolar). s la capacitat de mantenir dos pols, s
molt important per a determinades funcions.
2. Baix grau dionitzaci. El nombre de molcules daigua ionitzades s molt baix, de lordre
de 1/10^7.
3. Elevada tensi superficial. Costa rompren la superfcie quan tenim un medi aqutic degut
a lenlla dhidrogen.

IES Can Peu Blanc 2 Batxillerat 5

Biologia
4. Baixa viscositat. s important per a poder circular per conductes, molt important pels
medis interns.
5. Elevada fora de cohesi. Les molcules estan molt unides entre si degut a lenlla
dhidrogen.
6. Elevada fora dadhesi. T tendncia a adherir-se a les parets.
7. Elevada calor especfica. Es necessita molta quantitat denergia perqu sincrementi la
temperatura. La calor que laigua va absorbint durant lestiu sallibera lentament suavitzant
les temperatures de la tardor.
8. Elevada calor de vaporitzaci. 100C. Afavorir tenir aigua en estat lquid en la biosfera.
9. Dslid<Dlquid. El gel pot surar.
Funcions
1. Dissolvent. Pot dissoldre molts de tipus de substncies degut a lelevada constant
dielctrica i al baix grau dionitzaci.
2.Transport. Laigua mateixa serveix de transport de les substncies ja dissoltes degut a
lelevada constant dielctrica, al baix grau dionitzaci, a la baixa viscositat, a lelevada fora
de cohesi i a lelevada fora dadhesi (capillaritat) i a lelevada tensi superficial.
3. Bioqumica. Laigua no noms s una substncia passiva en les reaccions qumiques
biolgiques sin que tamb hi participa o b com a reactiu o b com a producte. Aix s
degut a lelevada constant dielctrica.
4. Termoreguladora. Ajuda a mantenir estable la temperatura del medi i dels organismes.
Degut a lelevada calor especfica, a lelevada calor de vaporitzaci i al fet que la densitat del
slid s menor que la del lquid.
5. Mecnica/amortidora. Facilita el desplaament de els estructures que shan de desplaar
sobre altres, per exemple les articulacions (genoll, lquid sinovial). Degut a la baixa viscositat
de laigua.
6. Estructural. Laigua s el component majoritari de les estructures dels ssers vius. Per
exemple, quan una persona est deshidratada t mal de cap, set, etc. Aix s perqu les
estructures necessiten aigua per al seu bon funcionament (teixit nervis s un clar exemple).
Aix s degut a la baixa viscositat de laigua, a lelevada fora de cohesi i a la densitat.
Sha de raonar la relaci de funcions/propietats.
1.5. Les sals minerals. Caracterstiques, propietats i funcions.
Les sals minerals sn el resultat de la combinaci dcid i base o dun metall i un no-metall.
Les podem trobar de diverses maneres:
-Dissoltes (en forma inica).
-Anions (-). CO3=, HCO3-, SO4=, PO4 3-, HPO4 2-, H2PO4-... Les substncies tenen
distint grau dionitzaci.
-Cations (+). Na+, Ca2+, K+, NH4+, Mg2+...

IES Can Peu Blanc 2 Batxillerat 6

Biologia
Dissoltes les podem trobar en distints medis, en el medi intern (sang, limfa, hemolimfa), en el
medi intracellular i en el medi intercellular.
-Forma slida. Formant part destructures dures (funci de sosteniment o esqueltica). Per
exemple: ossos, dents, closques...
-Combinades amb molcules orgniques.
-PO4 3-

-Nucletids
-ATP (adenosintrifosfat)
-Fosfolpids. cids grassos associats a lcid fosfric.

-Fe 2+ + Hb
-Mg 2+ + clorofilla
-Co (vitamina B12)
-I (tiroxina)
Funcions
1. Estructural. Paper relacionat amb les sals que es presenten en estructura slida i les
combinades (fosfolpids, membranes). Component destructures esqueltiques: ossos, dents,
closques, becs, ungles, potons...
2. Manteniment de la salinitat del medi. s important que el nivell de sal es mantengui
estable (humans, 0.9%). Lobtenim de la vida quotidiana, menjar i beure.
3. Funci tamponadora o amortidora del PH. Buffer. PH=-log [H+]. La concentraci
de protons en el medi va entre 1-10^-14. Per aix sidea una escala que va de 0 a 14. Sent 0
el PH ms cid (estmac 2, pell 55), 7 el PH neutre (plasma sanguini 74) i 14 el PH bsic
(duod 8).
Un tamp s una combinaci dcids dbils i sals. Reaccions concatenades reversibles.
Tamp carbonat/hidrogencarbonat.
Mant el PH del plasma sanguini (74)
CO2 + H2O --- H2CO3 --- HCO3- + H+ --- CO 2- + H+
Si la reacci es desplaa cap a la dreta augmenta la concentraci de protons en el medi i per
tant el PH disminueix, si la reacci es desplaa cap a lesquerra passa el contrari.
Lalmax s un tamp, allibera CO2 i per aix produeix una sensaci de gasos.
Tamp fosfat.
Mant el PH del medi intracellular (72).
H+ + HPO4 2- --- H2PO4
Si la reacci es desplaa cap a lesquerra augmenta la concentraci de protons i, per tant el
PH baixa, si la reacci es desplaa cap a lesquerra passa el contrari.

IES Can Peu Blanc 2 Batxillerat 7

Biologia
4. Estabilitzadora dels colloides.
Tenim dos tipus de dissolucions, les dissolucions vertaderes (partcules de solut de dimetre
molt petit, inferior a 5nm) i les dispersions colloidals o colloides (dimetre de les partcules
major, 5-200 nm). La majoria dels nostres medis sn colloides.
Podem trobar els colloides en estat de sol i de gel, el gel s ms viscs que el sol perqu t
menys concentraci daigua.
Conv que predomini lestat de sol.
5. Regulaci dels processos osmtics. Losmosi s el pas de dissolvent a travs duna
membrana semipermeable per tal digualar les concentracions a banda i banda de
membrana.
La pressi osmtica s la pressi que exerceixen les partcules de solut sobre la membrana
semipermeable.
Les membranes semipermeables deixen passar laigua i alguns ions i gasos.
Perqu no hi hagi alteracions en les cllules quan subministrem medis al cos hem de
procurar que siguin isotnics.

Quan la cllula est deshidratada parlem destat de plasmlisi i quan est molt hidratada
parem destat de turgncia, a ms, en les cllules animals la cllula arriba a estat de lisi
(mort cellular).
Funcions especfiques de les sals:
Sn funcions que noms duen a terme un tipus de sals.
Na+ K+: transmissi de limpuls nervis.
Fe 2+: Combinat amb lhemoglobina sencarrega del transport de loxigen i el dixid de
carboni.

IES Can Peu Blanc 2 Batxillerat 8

Biologia
I: forma part de lhormona estimulant de la tiroides (TSH).
Mg 2+: forma part de la clorofilla que s essencial per dur a terme la fotosntesi.
Ca 2+ Mg 2+: sencarrega de la contracci muscular.