Procediment daplicaci de

lOrdenana Solar de Barcelona

Ordenana solar
Versi comentada

CAPTOL I. DISPOSICIONS GENERALS

Article 1. Objecte.
Lobjecte daquesta Ordenana s regular la obligatorietat dincorporar sistemes de
captaci i utilitzaci denergia solar trmica per a la producci daigua calenta, en els
edificis i construccions situats dins el terme municipal de Barcelona, sigui la seva
titularitat pblica o privada.
Igual que lordenana aprovada lany 1999, el text estableix la obligatorietat daprofitar
lenergia solar per a lescalfament daigua als edificis de la ciutat. Tot i que a larticle 1
es fa referncia a laigua calenta de forma genrica, a larticle 2b, sespecifiquen les
aplicacions concretes afectades (aigua calenta per a usos sanitaris, escalfament de
laigua de piscines cobertes i utilitzaci daigua calenta per a usos industrials).
Cal ressaltar que ja al primer article sindica que no noms s obligatria la installaci
de sistemes daprofitament de lenergia solar sin tamb la seva utilitzaci per part dels
propietaris o ocupants de ledifici.

Article 2. mbit daplicaci

Les determinacions de la present Ordenana sn daplicaci a aquells supsits en els
quals concorrin conjuntament les segents circumstncies:
a.
-

Quan es realitzin:
noves edificacions o construccions
rehabilitacions integrals dels edificis o construccions existents
canvi ds de la totalitat dels edificis o construccions existents

A efectes de determinar lmbit daplicaci es considerar que una promoci formada

per diferents edificis amb el mateix o diferent s t consideraci de promoci nica.
b. Que ls de ledificaci impliqui la utilitzaci daigua calenta sanitria,
lescalfament daigua de piscines climatitzades, o la utilitzaci daigua calenta en
processos industrials.

Versi comentada OST. V1.0. - 12 de gener de 2006

La realitzaci duna installaci solar s obligatria a les noves construccions, la

rehabilitaci integral o el canvi ds de la totalitat de ledifici.
Als efectes daquesta ordenana, es considera rehabilitaci integral una actuaci de
rehabilitaci classificada com de grau alt o mitj, segons es defineix a larticle 5 del
captol 2 de lOrdenana Metropolitana de Rehabilitaci, que es reprodueix a
continuaci:
(Ordenana Metropolitana de Rehabilitaci)
Art. 5.
1. Les actuacions de rehabilitaci es classifiquen en funci del tipus dobres en:
actuacions de grau alt, grau mitja i grau baix.
2. Sentn per actuaci de grau alt la que comporta obres en els fonaments, en els
elements que fan una funci estructural, o en lestructura de qualsevol altre element que
formi part del cos de ledificaci.
3. A efectes daquesta Ordenana sentn per cos de ledificaci el buc que el defineix
com a tal, i est format pels fonaments, Iestructura i els tancaments.
4. Sentn per actuaci de grau mitj la que comporta obres en els elements del cos de
ledificaci que no sn considerats estructurals, obres que afecten les installacions i els
equipaments comuns, i a la redistribuci generalitzada despais.
5. Sentn per actuaci de grau baix la que comporta obres en les installacions
particulars, Iequip fix (higinic, de cuina, de rentada de roba) les relacionades amb els
acabats i les obres interiors en habitatges i locals.

Cal destacar tamb que la obligatorietat afecta els edificis indicats, amb independncia
del consum daigua calenta sanitria previsible. A lordenana solar de lany 1999, la
obligatorietat noms afectava els edificis amb un consum daigua calenta sanitria
lescalfament del qual suposs una despesa energtica superior a 292 MJ/dia
(equivalent, a uns 2.000 litres/dia daigua calenta sanitria, aproximadament, amb els
criteris de clcul establerts a lordenana de 1999). Al text actual, en canvi la
obligatorietat sestn a tots els edificis amb necessitats daigua calenta sanitria, encara
que el consum previst sigui petit. Tanmateix, a larticle 7 sestableixen algunes
exempcions.

Versi comentada OST. V1.0. - 12 de gener de 2006

Daltra banda, tant el Decret dEcoeficincia1 com el Cdigo Tcnico2 tamb

estableixen lobligatorietat dinstallar un sistema solar als edificis de nova contrucci o
que siguin objecte de rehabilitaci sempre que el consum previst daigua calenta
sanitria a 60C sigui superior a 50 litres/dia. Aix, lOrdenana extn lobligaci
daprofitar lenergia solar tamb als edificis amb un consum daigua calenta inferior a
50 litres /dia, que no estan afectats per les altres dues disposicions legals esmentades.

Article 3. Responsables del compliment daquesta ordenana

Sn responsables del compliment del que sestableix en aquesta ordenana el promotor
de la construcci o reforma, el propietari de limmoble afectat i el facultatiu que
projecta i dirigeix les obres dins lmbit de les seves facultats i cadascun en lmbit de
la seva intervenci. Tamb s subjecte obligat per lordenana el titular de les activitats
que es portin a terme en els edificis o construccions que disposin denergia solar, segons
estableix lArticle 72 de la Llei 24/91 de lhabitatge.
Concretament, el punt b) de larticle 72 de la Llei 24/91 de lhabitatge estableix la
responsabilitat de les infraccions referents a lhabitatge en el cas de nova construcci o
rehabilitaci, tal i com es reprodueix a continuaci:
(Llei 24/1991 de 29 de novembre sobre lhabitatge)
CAPTOL III
Dels responsables i de la prescripci
Article 72 Responsables
1 Sn responsables de les infraccions els qui per acci o per omissi hi han participat,
d'acord amb el que segueix:
a) En matria de l'emplaament i de l'entorn dels habitatges, els qui resultin sser autors
de les tipificades per aquesta Llei.

DECRET 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula ladopci de criteris ambientals

i decoeficincia en els edificis (DOGC nm. 4574 de 16 de febrer de 2006) en
endavant, Decret dEcoeficincia.
1

REAL DECRETO 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Cdigo Tcnico

de la Edificacin (BOE nm. 74 de 28 de mar de 2006). Document HE4: Contribucin
solar mnima de agua caliente sanitaria , en endavant, Cdigo Tcnico
2

Versi comentada OST. V1.0. - 12 de gener de 2006

b) En matria de construcci i de rehabilitaci d'habitatges, els promotors, els propietaris,

els constructors, els fabricants de materials, els comercialitzadors, els installadors, els
industrials, els facultatius i els tcnics que intervinguin en el procs d'edificaci i de
rehabilitaci, cadascun en l'mbit de la seva intervenci.
c) En matria de garanties i de publicitat per a la venda o el lloguer d'habitatges i de
contractaci, els promotors i llurs agents.
d) En matria d'habitabilitat i d's d'habitatges, els propietaris, els llogaters o els usuaris
que promoguin o autoritzin la comissi de la infracci i les companyies subministradores
de serveis que prestin el subministrament sense la cdula d'habitabilitat preceptiva.
e) En matria de foment pblic de l'habitatge, els adjudicataris i ocupants i els
beneficiaris dels ajuts econmics i de les altres mesures de foment.
f)En matria de conservaci dels habitatges de promoci pblica, els organismes gestors.
2 Si la infracci s imputada a una persona jurdica, poden sser considerades tamb
com a responsables les persones que integren els seus organismes rectors o de direcci, en
el cas que aix s'estableixi en les disposicions reguladores del rgim jurdic de cada forma
de personificaci.

Article 4. Requisits dels sistemes.

1. En els edificis afectats per la present ordenana shaur de dissenyar i executar un
sistema de producci daigua calenta mitjanant energia solar trmica amb la
segent contribuci solar mnima:
-

Per a lescalfament daigua calenta sanitria:

Els valors especificats a les taules 4.1 i 4.2 pels diferents nivells de demanda de
agua calenta sanitria a una temperatura de referncia de 60 C, i pels segents
casos:
a) general: suposant que la font energtica de recolzament sigui gasoli, prop,
gas natural, o altres;
b) efecte Joule: suposant que la font energtica de recolzament sigui electricitat
mitjanant efecte Joule.

Versi comentada OST. V1.0. - 12 de gener de 2006

Demanda diria total de ledifici Contribuci solar

daigua calenta sanitria, a
mnima en %. Cas
temperatura de referncia de 60 general
C, en litres.
0 10.000
60
10.000 12.500
65
> 12.500
70
Taula 4.1

Demanda diria total de ledifici Contribuci solar

mnima en %. Cas
daigua calenta sanitria, a
temperatura de referncia de 60 efecte joule
C, el litres.
0 1.000
60
1.000 2.000
63
2.000 3.000
66
3.000 4.000
69
> 4.000
70
Taula 4.2

Per a lescalfament de laigua dels vasos de piscines cobertes climatitzades: 30%

Per a lescalfament daigua en usos industrials de procs, des de la temperatura

de xarxa fins a 60C: 20%

Lescalfament de piscines descobertes noms es podr realitzar amb sistemes

daprofitament de lenergia solar.
2. Les installacions que sexecutin en compliment daquesta Ordenana caldr que
compleixin amb les Consideracions tcniques especificades a lAnnex I de la
present ordenana.

Larticle 4 de lordenana estableix laportaci mnima denergia que sha de cobrir

amb el sistema solar, com a un percentatge de la demanda energtica considerada.
Per a la producci daigua calenta sanitria, la installaci solar sha de dissenyar amb
lobjectiu de cobrir entre un 60 i un 70% de la demanda, en funci del consum diari
daigua (taula 4.1). Si sha previst la utilitzaci com a font energtica de suport
delectricitat mitjanant efecte Joule (resistncies elctriques o calderes elctriques), el
Versi comentada OST. V1.0. - 12 de gener de 2006

nivell dexigncia augmenta i la fracci solar mnima s superior al 60% ja des de

consums de 1.000 litres/dia (taula 4.2).
La demanda energtica per a la producci daigua calenta sanitria sha de calcular a
partir dels consums unitaris i les temperatures que sindiquen a lannex I.1.
Pel que fa a lescalfament de laigua del vas de les piscines cobertes en els edificis
afectats per lordenana, la installaci solar haur de ser suficient per cobrir com a
mnim un 30% de la demanda energtica. En aquest cas, com a demanda energtica
shaur de considerar la despesa denergia necessria per mantenir la temperatura del
vas i compensar les prdues per evaporaci, conducci, convecci i radiaci i tamb les
derivades de la renovaci diria de laigua de la piscina. Com a dades de partida del
clcul de la demanda energtica sutilitzaran els valors indicats als punts 9 i 10 de
lannex I. Lordenana no fixa cap mtode de clcul de la demanda energtica de la
piscina. El projectista haur de justificar els clculs en el projecte de la installaci.
Pels usos daigua calenta de processos industrials, als efectes de lordenana solar
noms es considera la demanda denergia derivada de lescalfament de laigua des de la
temperatura de la xarxa fins a 60C, encara que el procs utilitzi temperatures ms
elevades. La installaci solar haur de cobrir, com a mnim un 20% daquesta demanda.
s important destacar que lordenana noms afecta els processos industrials que
suposin un consum daigua calenta i no afecta, per tant, la utilitzaci daigua o altres
fluids com a mitj de transport denergia en circuits tancats.

3. En tots els casos shaur de complir el Reglament dInstallacions Trmiques en els

edificis RITE, i les disposicions legals vigents, en especial aquelles que fan
referncia a la prevenci i control de la legionelosis, aix com les garanties fixades
per la Llei 23/2003 de 10 de juliol Garantias en la venta de bienes de consumo.
Les installacions denergia solar, com a installacions trmiques, estan subjectes al
compliment del Reglament dInstallacions Trmiques en els edificis RITE i tamb
lOrdre de 3 de maig de 1999 sobre el procediment dactuaci de les empreses
installadores-mantenidores, de les entitats dinspecci i control i dels titulars en les
installacions regulades pel Reglament dInstallacions Trmiques en els Edificis i les
seves instruccions tcniques complementries (ITE), publicada al DOGC de l11 de
maig de 1999.

Versi comentada OST. V1.0. - 12 de gener de 2006

Lordenana incideix explcitament en el compliment de les disposicions legals

referents a la prevenci de la legionelosi. En aquest sentit, el propi RITE indica que
shan de tenir en compte els criteris de la norma UNE 100030 Prevencin de la
legionelosis en instalaciones de edificios (actualitzada per la norma UNE 100030:2001
IN sobre prevencin y control de la proliferacin y diseminacin de legionela en
instalaciones). A ms, les installacions de producci daigua calenta sanitria han de
complir els requisits establerts al Decret 352/2004, de 27 de juliol, pel qual
s'estableixen les condicions higienicosanitries per a la prevenci i el control de la
legionellosi, sempre dins del seu mbit daplicaci, que exclou els immobles dedicats a
ls exclusiu dhabitatge.
Finalment, el punt 3 de larticle 4 finalitza fent esment a la obligatorietat de complir les
indicacions de la Llei 23/2003 de 10 de juliol Garantias en la venta de bienes de
consumo.

4. En laplicaci daquesta ordenana sutilitzaran les tecnologies ms adequades a

cada cas disponibles al mercat, i adoptant les tecnologies mes eficients quan no
saconsegueixi la contribuci solar mnima demanada amb lespai disponible.
Existeixen al mercat nombroses alternatives pel que fa als elements que formen part
duna installaci solar i a la configuraci del propi sistema. Lelecci dun tipus
desquema hidrulic i dels elements que formaran part de la installaci solar shaur de
realitzar en funci de les particularitats de cada cas.
Lespai ocupat pels elements necessaris per assolir els objectius energtics fixats per
lordenana depn, entre daltres factors, de les prestacions energtiques dels
components utilitzats. Si les limitacions despai condicionen una contribuci energtica
del sistema solar inferior a la que indica lordenana, shauran de triar els components
de la installaci que siguin energticament ms eficients per tal dapropar-se el mxim
als valors de contribuci solar exigida.

Versi comentada OST. V1.0. - 12 de gener de 2006

Article 5. Requisits formals a incorporar als projectes per sollicitar

llicncies.
1. A la sollicitud de la llicncia dobres i/o de la llicncia dactivitat, caldr lliurar a
lAjuntament el projecte bsic de la installaci denergia solar, amb els clculs
analtics escaients per justificar el compliment daquesta Ordenana.
El projecte bsic de la installaci solar estar subscrit pel tcnic competent i visat
pel Collegi professional corresponent, i amb el format i continguts mnims
especificats a lannex II de la present ordenana.
En cas que posteriorment a la concessi de la llicncia dobres o de la llicncia
dactivitat es realitzin modificacions de la installaci en quant a la producci,
contribuci solar, i la ubicaci dels captadors solars shaur de comunicar a
lAjuntament per tal que aquest ho autoritzi.
Prviament a la presentaci de la sollicitud de la llicncia corresponent, i sempre
que es produeixi sollicitud de linteressat, els serveis tcnics municipals facilitaran
un informe relatiu al compliment de les obligacions daquesta Ordenana.
No es concedir cap llicncia dobres o dactivitat sense el lliurament dun projecte
bsic de la installaci solar adequada als requeriments de la present ordenana i amb el
contingut mnim indicat a lAnnex II. El projecte haur destar signat per un tcnic
competent i visat pel collegi professional corresponent.

2. Latorgament de la llicencia de primera ocupaci, la realitzaci del control inicial o

lemissi del comunicat que autoritzi el funcionament de lactivitat requerir la
presentaci, dacord amb les especificacions de lannex tcnic de la present
ordenana, de:
-

certificat final i despecificacions tcniques de la installaci, subscrit per

linstallador autoritzat i el tcnic director de la installaci, quan la participaci
daquest sigui preceptiva, on es declari la conformitat de la installaci executada
amb la llicencia atorgada en el seu dia i amb el contingut mnim segons el model de
l'annex IV, segellat i registrat per una Entitat dInspecci i Control acreditada a
lefecte per lAjuntament de Barcelona.

Versi comentada OST. V1.0. - 12 de gener de 2006

A aquest certificat shaur dacompanyar copia del projecte executiu elaborat per un
tcnic competent i visat pel collegi professional corresponent, incloent la
documentaci complementria en cas que shagus realitzat alguna modificaci del
projecte presentat a lAjuntament i autoritzat amb la llicncia corresponent.
-

contracte de manteniment de la installaci solar per un mnim de 2 anys, que

prevegi els requeriments establerts a lannex III, i ajustat a les obligacions de
larticle 8 daquesta ordenana.
No precisaran de cap de les documentacions esmentades les installacions solars
trmiques amb superfcie dobertura inferior als 7,1 m2 (potncia nominal inferior a
5 kW) .

Les installacions solars han destar executades per empreses installadores autoritzades,
segons lOrdre de 3 de maig de 1999 sobre el procediment dactuaci de les empreses
installadores-mantenidores, de les entitats dinspecci i control i dels titulars en les
installacions regulades pel Reglament dInstallacions Trmiques en els Edificis i les
seves instruccions tcniques complementries (ITE), publicada al DOGC de l11 de
maig de 1999 i el propi Reglament dInstallacions Trmiques als Edificis.
Lordenana crea un document anomenat certificat final i despecificacions tcniques de
la installaci, en endavant, certificat final, que sha de lliurar a lajuntament, signat per
linstallador autoritzat i pel tcnic director de la installaci. A lannex IV de
lordenana sindica el contingut del certificat final.
El certificat final de la installaci haur de ser segellat i registrat per una Entitat
dInspecci i Control. Lajuntament facilitar una relaci amb els tcnics de les Entitats
dInspecci i Control reconeguts per aquesta tasca.
A ms, ser necessari lliurar una cpia del contracte de manteniment de la installaci
per un termini no inferior a 2 anys. El contracte haur destar signat per usuari o
propietari de la installaci i per lempresa mantenidora acreditada per aquesta funci
segons lOrdre de 3 de maig de 1999 esmentada anteriorment.
Per a installacions de menys de 7,1 m de superfcie dobertura, no s necessari lliurar a
lAjuntament ni el certificat final ni el contracte de manteniment. Aquests 7,1 m de

Versi comentada OST. V1.0. - 12 de gener de 2006

10

superfcie corresponen a uns 5 kW de potncia trmica nominal, aplicant lequivalncia

de 700 W per cada m2 de superfcie de captaci.

Article 6. Protecci del paisatge urb

1. A les installacions regulades en aquesta Ordenana els s daplicaci el que
sestableix als articles 73, 75 i 231 de les Normes Urbanstiques del Pla General
Metropolit, als articles del 86 al 89 de les Ordenances Metropolitanes dEdificaci,
i a lOrdenana Municipal dels Usos del Paisatge Urb, a fi dimpedir la
desfiguraci de la perspectiva del paisatge o la ruptura de lharmonia paisatgstica o
arquitectnica, i tamb per tal de preservar i protegir els edificis, conjunts, entorns i
paisatges inclosos en els corresponents catlegs o plans urbanstics de protecci del
patrimoni.
2. Les installacions de captaci solar trmica, shauran dajustar a les condicions
dintegraci arquitectnica especificades a lannex I de la present ordenana i als
criteris establerts per lAjuntament de Barcelona.
Les installacions solars disposen necessriament duns elements situats a lexterior i,
per tant, susceptibles de causar un impacte visual. Larticle 6 crida latenci sobre
aquest aspecte i fa referncia a la normativa existent i als criteris detallats a lannex I de
lordenana.
A continuaci es reprodueixen els articles de les Normes Urbanstiques del Pla General
Metropolit i de les Ordenances Metropolitanes de lEdificaci que se citen en el text

(Normes Urbanstiques del Pla General Metropolit)

Article 73. Protecci del medi ambient.
La protecci del medi ambient i la conservaci i protecci de la naturalesa i del paisatge,
en el marc del planejament urbanstic en general, es realitzar mitjanant la preservaci
del sl de tot procs de degradaci, per mitj de mesures limitatives i prohibitives adients
que excloguin els usos que generen efectes perjudicials.
()

Versi comentada OST. V1.0. - 12 de gener de 2006

11

Article 75. Protecci dels conjunts histric artstics i elements naturals i paisatgstics.
Els objectius indicats a lepgraf daquest article saconsegueixen per mitj del respecte a
totes les normes locals, promulgades, si s el cas, pels municipis per mitj dordenana i,
a ms, per les previsions especfiques contingudes en aquestes Normes a propsit de
ledificaci i els usos i per la instituci del Catleg regulat a larticle 25 de la Llei del sl.
()
Article 231. Elements sortints.
1. Els elements sortints, com sn els scols, pilars, barbacanes, grgoles, marquesines,
para-sols i similars fixos shan de limitar, pel que fa al seu vol, al que disposen per als
cossos sortints, amb les particularitats segents, aplicables a tots els tipus dordenaci.
a. Sadmeten els elements sortints a la planta baixa duna edificaci que doni a un
carrer de ms de 6 m. dample, i sempre que no sobresurti ms dun cinquant de
lamplada de vial, duna dcima part de lamplada de la voravia i de 0,40 m. quan
afectin menys de la cinquena part de la longitud de faana o de 0,15 m. si ocupen ms
daquest cinqu de faana.
b. Sadmeten els elements sortints que se situn de manera que cap dels seus punts no
es trobi a una alada inferior a 2,50 m. per damunt de la rasant de la voravia i el seu vol
no sigui superior en cap punt a lamplada de la voravia de menys 0,60 metres, amb un
lmit mxim de 1,50 m. quan siguin opacs i de 3 m. quan siguin translcids.
c. Les barbacanes podran volar del pla de faana fins a un mxim de 0,45 m. per als
carrers de menys de 20 m. i fins a un mxim de 0,90 m. per als carrers de 20 o ms m.
2. Els elements sortints no permanents, com sn les veles, persianes, rtols, anuncis i
similars, no sinclouen al concepte delements sortints regulats en aquestes Normes.
Aquests seran regits pel que sestableix a les ordenances municipals.

(Ordenances metropolitanes de ledificaci)

Ttulo II. Captulo 2. Caractersticas estticas de las edificaciones
Art. 86. Adaptacin al ambiente esttico del sector.
Las construcciones habrn de adaptarse, en lo bsico, al ambiente esttico del sector, para
que no desentonen del conjunto medio en que estuvieren situadas, y a tal efecto se
ajustarn a lo previsto en el presente captulo.

Versi comentada OST. V1.0. - 12 de gener de 2006

12

Art. 87. Normas subsidiarias de planeamiento.

En los lugares de paisaje abierto y natural, sea rural o martimo, o en las perspectivas que
ofrezcan los conjuntos urbanos de caractersticas histrico-artsticas, tpicas o
tradicionales y en las inmediaciones de las carreteras y caminos de trayecto pintoresco, no
se permitir que la situacin, masa, altura de los edificios, muros y cierres, o la
instalacin de otros elementos, limite el campo visual para contemplar las bellezas
naturales, rompa la armona del paisaje o desfigure la perspectiva propia del mismo.
Art. 88. Patrimonio artstico y cultural.
1. Lo dispuesto en estas Ordenanzas se entiende sin perjuicio de la competencia reservada
a la Direccin General del Patrimonio Artstico y Cultural por la legislacin especfica
sobre la materia.
2. Ser preceptiva la aprobacin de dicho Centro directivo en las obras que pretendan
modificar edificios, calles o plazas inmediatas al monumento o monumentos declarados
de inters histrico o artstico y las de nueva construccin en igual emplazamiento que
puedan alterar el paisaje que lo rodea o su ambiente propio, caso de estar aislado y, en fin,
cuantas puedan proyectarse en los monumentos mismos de cualquier categora o clase.
3. En las excavaciones en terrenos con descubrimientos de piezas de inters arqueolgico
deber comunicarse el hallazgo al Ayuntamiento, as como facilitar la pertinente
inspeccin.
Art. 89. Orientacin de la composicin arquitectnica.
1. Corresponde a los respectivos ayuntamientos orientar la composicin arquitectnica y
regular las condiciones estticas aplicables en cada caso a los edificios de carcter
artstico, histrico, arqueolgico, tpico o tradicional, incluidos en el Catlogo que a este
efecto se formule.
2. Las construcciones en lugares inmediatos o que formen parte de un grupo de edificios
del carcter indicado en el prrafo anterior habrn de armonizar con el mismo, e igual
limitacin se observar cuando, sin existir conjunto de edificios, hubiere varios o alguno
de gran importancia o calidad.
3. En todos los casos a que se refiera este artculo cuando exista un servicio tcnico
municipal con cometido especfico sobre los edificios artsticos y arqueolgicos, ser
preceptivo como previo a la concesin de la correspondiente licencia de obras, el informe
de dicho servicio, a que competer adems la inspeccin de los trabajos durante su
ejecucin.

Versi comentada OST. V1.0. - 12 de gener de 2006

13

Article 7. Exempcions
1. Es podr disminuir laportaci de la installaci de captaci solar trmica, sempre
que es justifiqui adequadament amb el corresponent informe, en els casos segents:
a) Quan, segons el planejament vigent, lemplaament no compti amb suficient accs
al sol per barreres externes. En aquest cas, caldr aprofitar el mxim accs al sol
disponible.
b) En el cas dedificis rehabilitats, quan existeixin greus limitacions arquitectniques
derivades de la configuraci prvia. En aquest cas caldr aprofitar la mxima
superfcie disponible.
c) Quan no es disposi duna superfcie suficient segons el tipus dedifici i consum
previst, calculat tal i com sespecifica a lannex tcnic. En aquest cas caldr
aprofitar la mxima superfcie disponible.
d) Quan es cobreixi part de la demanda energtica daigua calenta mitjanant
laprofitament de fonts denergia renovables, processos de cogeneraci o fonts
denergia residuals o gratutes, amb la justificaci adequada daquest aprofitament i
la valoraci de que produeixin un estalvi energtic o reducci demissions de dixid
de carboni equivalents a las que sobtindrien mitjanant la corresponent installaci
solar. En aquest cas la installaci solar trmica es dissenyar per cobrir la part
restant. Caldr garantir que el sistema proposat alternatiu est contractualment
definit.
2. Queden exempts de lobligatorietat duna installaci solar trmica els casos
segents sempre que es justifiqui adequadament::
a) Els edificis dhabitatges on noms sigui possible cobrir fins a un 25% de la
demanda energtica per aigua calenta sanitria.
b) Els edificis destinats a usos diferents dhabitatges on noms sigui possible cobrir
fins a un 25% de la demanda energtica per aigua calenta sanitria, sempre que
aquest 25% no suposi una demanda denergia diria superior a 90 MJ.
c) Els edificis destinats a usos diferents dhabitatges unifamiliars i plurifamiliars
amb una demanda denergia diria per la producci daigua calenta sanitria
inferior a 20 MJ.

Versi comentada OST. V1.0. - 12 de gener de 2006

14

El punt 1 de larticle 7 estableix els casos en el quals sadmetr la realitzaci duna

installaci solar menor que la necessria per cobrir els percentatges de la demanda
indicats a larticle 4. Finalment, en els casos indicats al punt 7.2 sadmetr la no
realitzaci de la installaci solar.
Al text original de lordenana solar de lany 1999 es contemplava la possibilitat de no
installar el sistema solar si la superfcie disponible per a la ubicaci dels captadors
solars no permetia cobrir al menys un 25% de la demanda energtica considerada. Al
text actual, per aplicar aquesta exempci total en edificis dusos diferents al dhabitatge
s necessari, a ms, que la demanda energtica diria sigui inferior a 90 MJ, que equival
aproximadament a 491 litres/dia daigua calenta sanitria a 60C.
Al darrer pargraf del punt 7.2 es permet no installar el sistema solar als edificis amb
una demanda energtica per a la producci daigua calenta sanitria inferior a 20
MJ/dia, sempre que tinguin un s diferent del dhabitatge. Aquests 20 MJ/dia
corresponen aproximadament a un consum aproximat de 109 litres daigua calenta
sanitria a 60C.
Laplicaci de qualsevol de les exempcions definides a larticle 7 shaur de justificar
adequadament de forma raonada, analtica i/o grfica en el projecte bsic de la
installaci, a lliurar en el moment de la sollicitud de la llicncia dobres o de la
llicncia dactivitats, segons el que sindica a larticle 5.

Article 8. Obligacions del titular

El titular de lactivitat, el propietari individual i/o la comunitat de propietaris que
estiguin dotats de sistemes de captaci i utilitzaci denergia solar trmica per a la
producci daigua calenta, siguin aquests una installaci prpia o compartida, estan
obligats a la seva utilitzaci i a fer les operacions de manteniment i les reparacions que
calgui, per mantenir la installaci en perfecte estat de funcionament i eficincia, de
manera que el sistema operi adequadament dacord amb les prestacions definides al
projecte i les instruccions dus i manteniment escaients.
Per assolir els objectius energtics i mediambientals de lordenana s imprescindible
garantir no noms la realitzaci dinstallacions solars adaptades a les caracterstiques
concretes de cada edifici i als parmetres de partida fixats, sin tamb assegurar que el

Versi comentada OST. V1.0. - 12 de gener de 2006

15

sistema ser correctament utilitzat i que ser objecte dun manteniment adient per a la
conservaci de les seves prestacions en el temps. En aquest sentit, s necessria la
implicaci dels propietaris o usuaris de ledifici que, daltra banda, seran els beneficiaris
dels estalvis econmics derivats del correcte funcionament de la installaci.
Amb aquesta finalitat, larticle 8 obliga els usuaris a utilitzar i mantenir les installacions
realitzades en aplicaci de lordenana. A lannex III de lordenana sindica el
programa de manteniment que shaur daplicar.

Article 9. Inspecci, requeriments, ordres dexecuci i multa coercitiva.

1. Els Serveis Municipals tenen plena potestat dinspecci en relaci amb les
installacions dels edificis a lefecte de comprovar el compliment de les previsions
daquesta Ordenana.
Les inspeccions podran ser realitzades per Entitats dInspecci i control acreditades
a lefecte per lAjuntament de Barcelona.
2. Un cop comprovada lexistncia danomalies quant a les installacions i el seu
manteniment, els Serveis Municipals corresponents practicaran els requeriments
corresponents i, en el seu cas, les ordres dexecuci que sescaiguin per tal
dassegurar el compliment daquesta Ordenana.
3. LAlcalde podr imposar multes coercitives, amb independncies de les sancions
que es puguin imposar als infractors, dacord amb all que disposen els articles 62 i
70 de la Llei 24/991 de 29 de novembre de lHabitatge.
4. Simposaran les multes coercitives per tal dassegurar el compliment dels
requeriments i ordres dexecuci cursades duna quantia no superior al 20% del cost
de les obres estimades o de la sanci que correspon.
La quantia de cadascuna de les multes coercitives pot arribar fins el 20% de la
sanci imposada o, si simposa als infractors la obligaci de realitzar obres, fins el
20% de limport estimat de les mateixes.

Versi comentada OST. V1.0. - 12 de gener de 2006

16

Article 10. Mesures cautelars.

1. Lalcalde o el regidor delegat sn competents per ordenar la suspensi de les obres
en all que afecti a la installaci dels sistemes de captaci i utilitzaci denergia
solar trmica per a la producci daigua calenta, que es realitzin incomplint aquesta
Ordenana, aix com ordenar la retirada dels materials o la maquinria utilitzada per
aquest fi, a crrec del promotor o el propietari.
2. Lordre de suspensi anir precedida en tot cas dun requeriment al responsable de
les obres, en el qual es concedir un termini raonable per tal que es doni compliment
a les obligacions derivades daquesta Ordenana.

CAPITOL II. RGIM SANCIONADOR

Article 11. Infraccions
Sn infraccions al rgim establert en aquesta Ordenana les previstes a la Llei 24/1991
de 29 de novembre de lhabitatge i, en particular les segents:
1. Constitueix infracci molt greu no installar el sistema de captaci denergia solar
quan sigui obligatori dacord amb el previst en aquesta Ordenana.
2. Constitueixen infraccions greus:
a) La realitzaci incompleta o insuficient de les installacions de captaci denergia
solar que corresponguin dacord amb les caracterstiques de ledificaci i les
necessitats previsibles daigua calenta, sanitria, daigua de piscines o de procs.
b) La realitzaci dobres, la manipulaci de les installacions o la manca de
manteniment que suposi la disminuci de leficincia de les installacions per sota
dall que s exigible.
c) La no utilitzaci del sistema de producci daigua calenta mitjanant energia solar
trmica per part del titular de lactivitat que es porti a terme a ledifici.

Versi comentada OST. V1.0. - 12 de gener de 2006

17

d) Lincompliment dels requeriments i de les ordres dexecuci dictats quan es tracti

dactes tipificats com greus, dictats per assegurar el compliment daquesta
Ordenana.
3. Constitueixen infraccions lleus qualsevol altre incompliment de la present
ordenana.

Article 12. Sancions

Les sancions que corresponen per la comissi dinfraccions al rgim daquesta
Ordenana, dacord amb els articles 57 i 85 de la Llei 24/1991 de 29 de novembre sobre
lhabitatge sn les segents:
a) Per infraccions lleus, multa de fins a 6.000 Euros.
b) Per infraccions greus, multa de fins a 45.000 Euros.
c) Per infraccions molt greus, multa fins 60.000 Euros.
A continuaci es reprodueixen els articles de la Llei 24/1991 indicats:
(Llei 24/1991 de 29 de novembre sobre lhabitatge)
CAPTOL I
De les infraccions
Article 56 Tipificaci
1. Sn infraccions en matria dhabitatge totes les conductes tipificades com a tals en
aquesta Llei i en les normes reglamentries que es dictin per a desenvolupar-la.
2. Les infraccions en matria dhabitatge poden sser molt greus, greus o lleus.
Article 57 Infraccions molt greus
Sn infraccions molt greus les segents:
1. En matria de lemplaament i de lentorn dels habitatges, lincompliment de les
resolucions per a la supressi o la correcci dels focus de producci defectes nocius,
molestos, insalubres i perillosos que perjudiquin el nivell dhabitabilitat dels habitatges.
2. En matria de construcci dhabitatges:

Versi comentada OST. V1.0. - 12 de gener de 2006

18

a) La vulneraci de les normes dhabitabilitat .

b)La vulneraci de les normes tcniques sobre construcci i edificaci, instal.lacions,
materials, productes, allaments i protecci contra incendis i de les altres normes
tcniques de compliment obligatori. c)Lomissi dels controls de qualitat preceptius.
3. En matria de garanties, lincompliment de lobligaci de constituir les garanties que
estableix larticle 15.
4. En matria de foment pblic de lhabitatge:
a) Falsejar les dades exigides per a accedir a un habitatge de promoci pblica o b
per a obtenir els beneficis i els ajuts establerts.
b) No destinar els habitatges de promoci pblica a domicili habitual i permanent de
ladjudicatari o destinar-los a altres usos sense disposar dautoritzaci.
c) Destinar els prstecs, les subvencions i els altres ajuts a finalitats diferents de les
que nhan motivat latorgament.
d) Donar una destinaci inadequada del sl urbanitzat facilitat per lAdministraci
pblica.
Article 58 Infraccions greus
Sn infraccions greus les segents:
1. En matria de lemplaament i lentorn dels habitatges, lincompliment de les
resolucions sobre realitzaci dobres dinfrastructura per a assolir o millorar les
condicions dhabitabilitat.
2. En matria de construcci dhabitatges lincompliment dels requisits previs per a poder
iniciar les obres de construcci.
3. En matria de publicitat per a la venda o el lloguer dhabitatges, la vulneraci dels
principis de veracitat i dobjectivitat i la inducci a la confusi.
4. En matria de requisits per a la compra-venda i el lloguer:
a) El lloguer dhabitatges que no compleixen les condicions objectives dhabitabilitat.
b) La manca de qualsevol dels documents exigibles per a formalitzar la venda o el
lloguer d habitatges.
c) Lincompliment dels requisits necessaris per a rebre quantitats a compte.
d) Lincompliment dels requisits previs exigibles per a procedir a la venda o el lloguer
dun habitatge en projecte, construcci o acabat.

Versi comentada OST. V1.0. - 12 de gener de 2006

19

5. En matria dhabitabilitat i ds dhabitatges:

a) Lexecuci dobres o la realitzaci dactivitats que provoquin la prdua del nivell
dhabitabilitat de lhabitatge o dels habitatges confinants.
b) La manca del dipsit i la constituci de la fiana corresponent.
c) El subministrament dels serveis daigua, gas i electricitat a habitatges que no
tinguin la preceptiva cdula dhabitabilitat.
6 En matria de promoci pblica dhabitatges:
a) La transmissi dhabitatges de promoci pblica a tercers sense complir els
requisits exigits.
b) El fet de no desocupar els habitatges de promoci pblica quan correspongui.
c) Lincompliment de les obligacions de gesti, conservaci i manteniment dels
habitatges de promoci pblica.
d) La manca de contractaci de les assegurances obligatries.
e) La realitzaci dobres sense lautoritzaci prvia de lorganisme qualificador.
7. Lincompliment de les ordres dexecuci adoptades per lAdministraci competent.
8. Lobstrucci o la negativa a subministrar dades o a facilitar les funcions dinformaci,
vigilncia o inspecci.
Article 59 Infraccions lleus
Sn infraccions lleus les segents:
1. En matria de requisits per a la compra-venda i el lloguer, la manca de lliurament als
adquirents o als llogaters de la documentaci corresponent.
2. En matria de possessi i s de lhabitatge, lincompliment de lobligaci de
formalitzar dades obligatries en el Llibre de lEdifici.
3. Lincompliment de lobligaci de fer constar el nmero de cdula dhabitabilitat en els
contractes de compra-venda i darrendament dels habitatges i en els de subministrament
dels serveis daigua, gas i electricitat.

Article 13. Procediment sancionador

El procediment sancionador ser lestablert a la legislaci general sobre potestat
sancionadora i en especial al Decret 278/1993 de 9 de novembre en matries que sn

Versi comentada OST. V1.0. - 12 de gener de 2006

20

competncia de la Generalitat de Catalunya i el Reial Decret 1398/1993 en matries de

competncia estatal.
En all que no estigui previst en aquesta Ordenana resultar daplicaci la normativa
general sectorial mediambiental que li resulti daplicaci.

Article 14. Graduaci de les sancions

1. Les sancions simposaran dacord amb els segents criteris de graduaci:
a) La gravetat de la infracci
b) Els perjudicis causats als interessos generals
c) El benefici obtingut
d) La intencionalitat
e) La reiteraci.
f) La reincidncia
g) La capacitat econmica de linfractor.

2. En la fixaci de les multes es tindr en compte que, en tot cas, la comissi de la

infracci no resulti ms beneficiosa per a linfractor que el compliment de les
normes infringides.

DISPOSICIONS TRANSITRIES
1. Les determinacions especificades en aquesta ordenana en quant als requisits de les
installacions, continguts, tramitaci i autoritzaci de les installacions solars
trmiques sadaptaran a les noves condicions reglamentaries que estableixin el nou
Codi Tcnic de la Edificaci i el nou Reglament dinstallacions trmiques en els
edificis.
2. Les installacions solars trmiques existents sadequaran a les condicions establertes
a la present ordenana pel que fa a les prescripcions de manteniment.

Versi comentada OST. V1.0. - 12 de gener de 2006

21

DISPOSICI TRANSITORIA
Les determinacions especificades en aquesta ordenana en quant als requisits de les
installacions, continguts, tramitaci i autoritzaci de les installacions solars trmiques
sadaptaran a les noves condicions reglamentaries que estableixin el nou Codi Tcnic de
la Edificaci i el nou Reglament dinstallacions trmiques en els edificis.

DISPOSICI FINAL
Aquesta ordenana entrar en vigor als 6 mesos de publicar-sen laprovaci definitiva
al Butllet Oficial de la Provncia de Barcelona.

Versi comentada OST. V1.0. - 12 de gener de 2006

22

ANNEX I
Consideracions tcniques
Annex I.1 Clcul de la demanda
Els parmetres a utilitzar per calcular la demanda energtica per produir aigua calenta
sn els segents:
1. Els valors unitaris de demanda de referncia a una temperatura de disseny de 60C
seran els de la segent taula.

tipus d's
habitatges unifamiliars
habitatges plurifamiliars
hospitals y clniques (*)
hotel **** (*)
hotel *** (*)
hotel *** (*)
hostals i pensions (*)
cmpings
residncies geritriques (*)
vestuaris / Dutxes collectives
escoles
casernes (*)
fabriques y tallers
oficines
gimnasos
bugaderies
restaurants
cafeteries

litres ACS/dia
a 60
30
22
55
70
55
40
35
40
55
15
3
20
15
3
20
3
5
1

unitats
l/persona
l/persona
l/llit
l/llit
l/llit
l/llit
l/llit
l/emplaament
l/persona
Per servei
l/alumne
l/persona
l/persona
l/persona
l/usuari
l/ quilo de roba
l/ pat
l/dinar

2. Pel cas que sescolleixi una temperatura de disseny, es a dir a lacumulador final,
diferent de 60C, shaur dassolir la contribuci mnima corresponent a la demanda
obtinguda amb les demandes de referncia a 60C. No obstant, la demanda a
considerar a efectes de clcul i disseny, segons la temperatura de disseny escollida,
ser la que sobtingui a partir de la segent expressi:

Versi comentada OST. V1.0. - 12 de gener de 2006

23

12

D (T ) = Di (T )
1

60 Ti
Di (T ) = Di (60 C ) x
T Ti

essent
D(T)

Demanda daigua calenta sanitria anual a la temperatura T de

disseny

Di(T)

Demanda daigua calenta sanitria per al mes i a la temperatura T de

disseny

Di (60C)

Demanda daigua calenta sanitria per al mes i a la temperatura de

60C

Temperatura de disseny de lacumulador final

Ti

Temperatura mitja de laigua freda en el mes i.

Lenergia necessria per lescalfament duna determinada quantitat daigua des de la

temperatura de laigua freda T AF fins a la temperatura de referncia Tref es pot calcular
a partir de lexpressi segent:
D ACS = Q ACS (Tref ) c P (Tref T AF )

a on
Q ACS (Tref )

s el consum daigua calenta sanitria a la temperatura Tref (litres/dia)

s la densitat de laigua (kg/l)

s la calor especfica de laigua (J/kg C)

Als efectes de la present ordenana, el valor del producte c P es pot considerar

constant i igual a 4,18 J/l C i lexpressi anterior pot quedar simplificada com sindica
a continuaci:
D ACS = 4,18 Q ACS (Tref ) (Tref T AF )

Versi comentada OST. V1.0. - 12 de gener de 2006

D ACS

en J/dia
24

D ACS = 4,18 Q ACS (Tref ) (Tref T AF ) / 1000

D ACS

en MJ/dia

D ACS = Q ACS (Tref ) (Tref T AF ) / 860

D ACS

en kWh/dia

El consum daigua calenta sanitria duna determinada utilitzaci, en litres/dia, est

sempre referit a una temperatura de disseny. Aix, si es parteix daigua freda a una
temperatura de 16 C, es pot considerar que sn equivalents les demandes energtiques
associades al consum de 100 litres/dia daigua calenta a 40C i el consum de 50
litres/dia daigua calenta a 64C:
DACS = 100 (40 16) / 860 = 2,79 kWh/dia
DACS = 50 (64 16) / 860 = 2,79 kWh/dia
La taula de lAnnex I.1 especifica els consums unitaris daigua calenta sanitria que
shan dutilitzar pel clcul energtic de la installaci solar dissenyada en compliment de
la present ordenana. Aquests valors estan referits a una temperatura de 60C.
El procediment de clcul de la installaci de producci daigua calenta sanitria de
ledifici pot utilitzar una temperatura diferent de 60C. En aquest cas, el punt 2 indica el
procediment per passar dels consums unitaris de la taula anterior a 60C als consums
unitaris a una temperatura de preparaci diferent T.
Tal i com sha indicat anteriorment, tant el Decret dEcoeficincia com el document
HE4 del Cdigo Tcnico de la Edificacin estableixen lobligatorietat de realitzar una
installaci daprofitament de lenergia solar a les edificacions noves o objecte de
renovaci i tamb inclouen unes taules de consums unitaris en funci de ls de
ledifici.

Versi comentada OST. V1.0. - 12 de gener de 2006

25

A continuaci sindiquen les taules de consums unitaris de referncia dels dos

documents esmentats:

Taula de consums unitaris del Decret dEcoeficincia

Taula de consums unitaris del document HE4 del Cdigo Tcnico de la Edificacin

Versi comentada OST. V1.0. - 12 de gener de 2006

26

Com es pot observar, les taules de consum unitari no coincideixen completament. Per a
edificis dhabitatges purifamiliars, per exemple, lordenana i el Cdigo Tcnico
estableixen un consum de disseny mnim de 22 litres daigua a 60C per persona i dia,
mentre que el Decret dEcoeficincia fixa aquest valor en 28 litres per persona i dia.
Quan siguin aplicables tant lOrdenana solar com el Decret dEcoeficinci i el Cdigo
Tcnico, shaur de dissenyar la intallaci solar segons el criteri ms exigent. En aquest
sentit, es considerar que s ms exigent el text que impliqui la realitzaci de la
installaci amb una producci energtica terica superior en termes absoluts,
expressada en kWh/any o MJ/any.

En el cas de locals integrats en edificis de plurihabitatge en els que durant el trmit de

sollicitud de llicncia no es conegui lluc activitat futura, la installaci solar trmica
corresponent , a afegir a la del total de ledifici, es calcular tenint en compte la relaci
segent: 1 m2 de local 0,25 MJ (0,07 kWh/dia), de forma tal que es puguin preveure
els espais i pas dinstallacions per la installaci solar trmica corresponent a una futura
activitat a desenvolupar en aquests locals.
Amb les temperatures de laigua freda indicades al punt 9, aquesta demanda energtica
de 0,25 MJ o 0,07 kWh/dia correspondria a un consum duns 1,37 litres daigua calenta
sanitria a 60C per cada m de superfcie de local.

3. Per altres usos sutilitzaran els valors contrastats per la experincia o recollits per
fonts de reconeguda solvencia.
4. En ls residencial el clcul del nmero de persones per habitatge shaur de
realitzar utilitzant com valors mnims els que es relacionen a continuaci:

Versi comentada OST. V1.0. - 12 de gener de 2006

27

Estudis dun nic espai o habitatge dun dormitori

1,5 persones
Habitatges de 2 dormitoris
3 persones
Habitatges de 3 dormitoris
4 persones
Habitatges de 4 dormitoris
6 persones
Habitatges de 5 dormitoris
7 persones
Habitatges de 6 dormitoris
8 persones
Habitatges de 7 dormitoris
9 persones
A partir de 8 dormitoris es valoraran les necessitats com si es tractessin dhostals

5. Addicionalment a la demanda calculada en base al consum daigua, shauran de

tenir en compte les prdues dacumulaci, distribuci i/o recirculaci de laigua des
del mateix punt del circuit hidrulic on es realitza laportaci de lenergia
convencional fins als punts de consum finals per procedir al clcul de la demanda
total.
La demanda total ser la demanda emprada en el clcul de la contribuci solar.
A lordenana solar de lany 1999, el clcul del consum daigua calenta sanitria en
edificis dhabitatges es realitzava en funci del seu programa funcional. Amb la
redacci actual, locupaci dels habitatges sha de calcular a partir del nombre de
dormitoris, aplicant la taula anterior. Amb aquesta soluci es pretn que lestimaci
realitzada sigui ms prxima a locupaci real de ledifici.
Aquesta taula docupaci dels habitatges en funci del nombre dhabitacions coincideix
amb la que figura al Document HE4 del Cdigo Tcnico de la Edificacin.
El Decret dEcoeficincia, tamb estableix que el nombre docupants dun habitatge
sha de calcular en funci del nombre dhabitacions amb les segents diferncies:

Per a habitatges duna nica habitaci, el Decret dEcoeficincia establex una

ocupaci de 2 persones i lordenana de noms 1,5 persones

Per a habitatges de 8 o ms dormitoris, el Decret dEcoeficincia estableix el

clcul de locupaci a partir de la frmula 1,3 x n (on n s el nombre
dhabitacions) i lordenana indica que aquests casos shan de tractar com si
fosin hostals, s a dir, a partir de 35 litres per persona i dia per llit.

Com sha indicat anteriorment, en el cas dedificis on siguin daplicaci tant

lOrdenana solar com el Decret dEcoeficincia i/o el Cdigo Tcnico, la installaci
solar shaur de dissenyar segons el criteri ms exigent.

Versi comentada OST. V1.0. - 12 de gener de 2006

28

Daltra banda, lordenana obliga a considerar les prdues energtiques que es puguin
produir a lacumulaci i als circuits de distribuci i/o recirculaci de laigua calenta. Als
projectes bsic i executiu de la installaci solar shaur dindicar que el clcul de la
superfcie de captaci solar necessria sha realitzat considerant aquestes prdues
energtiques.
6. Pel clcul posterior de la contribuci solar anual sestimaran les demandes mensuals
prenent en consideraci el nmero dunitats (persones, llits, serveis, etc...)
corresponents a la ocupaci plena, llevat dinstallacions dus turstic en les que es
justifiqui un perfil de demanda propi originat per ocupacions parcials.
El clcul de la demanda energtica per establiments turstics es pot realitzar a partir dels
valors de locupaci mensual prevista a lestabliment, sempre que estigui suficientment
justificada. En aquest cas, el clcul sha de realitzar, mensualment, utilitzant els valors
de tamperatura de laigua freda indicats al punt 9 par a cadasc dels mesos de lany.
7. Es consideraran com a pertanyents a un nic edifici la suma de les demandes
daigua calenta sanitria de diversos edificis executats dins un mateix recinte,
inclosos tots els serveis. Igualment en el cas dedificis de varis habitatges o usuaris
dACS, als efectes daquesta exigncia, es considerar la suma de les demandes de
tots aquells.
8. Els valors mensuals de la temperatura de laigua freda, tant si prov de la xarxa
pblica com del subministrament propi, a no ser que es pugui provar fefaentment
mitjanant certificaci dentitat homologada que la temperatura del subministrament
s superior, seran els de la segent taula.
GEN FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGO SET OCT NOV DES ANUAL
10,27 10,72 12,39 14,15 16,63 19,39 20,91 22,44 21,53 19,07 14,95 11,70 16,18

Els valors de la temperatura de laigua freda que shan sutilitzar en el clcul energtic
sn els que sindiquen a la taula anterior. Aquests valors shan obtingut a partir de la
informaci proporcionada per la companyia subministradora daigua a la ciutat.

Versi comentada OST. V1.0. - 12 de gener de 2006

29

9. Els valors de la temperatura de disseny per a laigua del vas de les piscines cobertes
climatitzades seran els establertes al Reglament dinstallacions trmiques als
edificis, RITE.
La Instrucci Tcnica Complementria 10.2.1.2 del Reglament dInstallacions
Trmiques als Edificis (RITE) fixa les temperatures de laigua de les piscines en funci
de la seva utilitzaci, segons sindica a continuaci:
s principal
Esbarjo
Xipolleig
Pblic
Ensenyament
Entrenament
Competici
Privat

Temperatura de laigua (C)

25
24
25
26
24
25/26

Pel clcul energtic de la installaci solar descalfament de piscines, shan de fer sevir
els valors de temperatures de laigua indicats a la taula anterior.

Annex I.2 Irradiaci solar

El dimensionat de la installaci es far dacord amb la irradiaci solar rebuda segons
lorientaci i la inclinaci adoptades en el projecte. Els valors de la radiaci solar
mitjana diria sobre una superfcie inclinada amb diferents valors de desviaci respecte
del sud, Azimut, (en MJ/m2 dia) es recullen a lAtles de Radiaci solar a Catalunya,
publicat al setembre de 2001 per lInstitut Catal de lEnergia. (www.icaen.net)
Per a la installaci de sistemes calculats dacord amb parmetres diferents, caldr
justificar les dades de la irradiaci solar rebuda per qualsevol procediment, analtic o
experimental, cientficament admissible.
A continuaci sindiquen els valors de la radiaci solar incident a la ciutat de Barcelona
per diferents angles dinclinaci i dorientaci, segons lAtles de Radiaci Solar a
Catalunya Edici 2000 (setembre 2001).
A la primera de les taules, amb la indicaci dorientaci 0, es recullen les dades de
radiaci incident sobre una superfcie orientada al Sud. A la resta de taules, lorientaci

Versi comentada OST. V1.0. - 12 de gener de 2006

30

indicada (30, 60, 90) es refereix a langle de desviaci de la normal de la superfcie de

captaci cap a lest o cap a loest.
Per valors dinclinaci i orientaci dels captadors solars diferents als indicats a les
taules, es pot realitzar una interpolaci lineal entre els valors ms prxims.

Versi comentada OST. V1.0. - 12 de gener de 2006

31

Versi comentada OST. V1.0. - 12 de gener de 2006

32

Versi comentada OST. V1.0. - 12 de gener de 2006

33

Annex I.3 Orientaci i inclinaci del subsistema de captaci

Per tal dassolir la mxima eficincia en la captaci de lenergia solar, cal que el
subsistema de captaci estigui orientat al sud amb el desviament mnim possible i la
inclinaci respecte a lhoritzontal sigui la mateixa que la latitud geogrfica de
Barcelona.
En els casos que la orientaci i/o la inclinaci dels captadors solars sapartin de lptim
caldr compensar leventual prdua amb laugment de la superfcie corresponent per
assolir la fracci solar mnima corresponent.
La mxima captaci anual denergia solar a Barcelona sobt amb els captadors solars
orientats al Sud i inclinats un angle entre 40 i 45 respecte lhoritzontal. Tanmateix, la
reducci denergia captada no s gaire important en uns marges relativament amples al
voltant dels valors ptims.
A la figura segent sindica la reducci de lenergia incident sobre una superfcie a la
ciutat de Barcelona en funci de la seva orientaci i inclinaci. Com es pot observar, per
a una superfcie amb una inclinaci de 30 respecte lhoritzontal i una orientaci
desviada 30 respecte el Sud, la reducci de lenergia incident s inferior al 5%.

Radiaci anual relativa

(respecte al valor ptimo

110%
100%
90%
80%
70%
60%
0

15

30

45

60

75

90

Inclinaci
Orientaci Sud

Desviament 30

Lordenana permet orientacions i inclinacions dels captadors solars diferents dels

valors ptims, sempre que la contribuci energtica global de la installaci sigui, com a
mnim, la indicada a larticle 4.
Versi comentada OST. V1.0. - 12 de gener de 2006

34

Annex I.4 Integraci arquitectnica.

Les installacions de captaci denergia solar hauran dharmonitzar amb el disseny
arquitectnic i per tant per evitar impactes visuals negatius les realitzacions hauran de
preveure les mesures necessries per assolir la seva integraci a ledifici.
La installaci dels captadors solars es podr realitzar tant a les cobertes planes,
inclinades i a les faanes, per sempre harmonitzant amb la composici de la faana i de
la resta de ledifici i sense produir un impacte visual negatiu, per lo que lajuntament
podr denegar o condicionar qualsevol actuaci que, en el marc de les normes
urbanstiques vigents i de la present ordenana, lo incompleixi.
Quan el camp solar sigui visible des del carrer o lentorn immediat de ledifici
sentendr que la installaci projectada presenta un impacte visual que caldr corregir
si es produeix algun dels supsits segents:
-

quan lalineaci dels captadors solars no es correspon amb cap de les lnies
principals de ledifici (excepte quan es tracta de cobertes planes)
quan els captadors solars oculten algun element arquitectnic singular i caracterstic
de ledifici

La installaci de canonades, cablejat i altres canalitzacions cal que discorrin per

linterior dels edificis o celoberts, llevat que comuniquin edificis allats; en aquest cas
hauran danar soterrades o de qualsevol altra forma que minimitzi el seu impacte visual.
Queda prohibit, de forma expressa, el seu traat per faanes principals, per patis dilla i
per terrats, excepte, en aquest darrer cas, en trams horitzontals fins a assolir els
muntants verticals, llevat que sacompanyi en el projecte, de forma detallada, solucions
constructives que garantitzin la seva adequada integraci en la esttica de ledifici.
Lordenana dna molta llibertat al projectista per a la ubicaci dels captadors solars a
ledifici, sempre, per, que limpacte visual no sigui inadmisible. En aquest punt 4 de
lannex I sestableixen alguns criteris per determinar si limpacte visual de la installaci
s o no admisible. En qualsevol cas, seran daplicaci les disposicions legals vigents al
respecte i, en especial, les indicades a lArticle 6 de la present ordenana.

Versi comentada OST. V1.0. - 12 de gener de 2006

35

La millora de la integraci de la installaci a ledifici pot conduir a installar els

captadors solars amb una orientaci i inclimaci diferents dels valors ptims. Tal i com
sha indicat al punt anterior, aquesta opci s acceptada sempre que la superfcie de
captaci sigui suficient per assolir una aportaci denergia solar al sistema daigua
calenta que sigui, com a mnim, la indicada a larticle 4.

Annex I.5 Sistema de control

Totes les installacions que s'executin en compliment d'aquesta ordenana hauran de
disposar dels aparells adequats de mesura i control temperatures, cabals, pressi que
permetin comprovar el funcionament normal del sistema.
Als habitatges shaur dinstallar obligatriament un aparell de mesura de la
temperatura de laigua calenta escalfada amb energia solar a fi que lusuari tingui
informaci sobre laportaci denergia solar al seu habitatge i pugui adequar els seus
hbits de consum daigua calenta als moment de mxima aportaci solar.
Tota installaci de captaci solar trmica amb una superfcie dobertura superior als 7,1
m2 (potncia nominal superior a 5 kW) haur de disposar, com a mnim, dun
comptador de la energia trmica aportada per la installaci solar als punts de consum
final.
En el cas dinstallacions solars trmiques que donin servei a mes dun usuari, com s el
cas dedificis dhabitatges plurifamiliars, shaur de deixar una previsi en el tram de
connexi a cada habitatge, accessible des de lexterior de lhabitatge, amb lobjecte que
sigui possible installar posteriorment un aparell de mesura de lenergia trmica
produda per la installaci solar. No obstant, continuar existint la obligatorietat
dinstallar com a mnim un comptador de lenergia trmica aportada a un dels usuaris
Per verificar el compliment de lobjectiu energtic de lordenana, les installacions de
ms de 7,1 m de superfcie de captaci solar hauran de disposar, com a mnim dun
comptador denergia trmica que permeti mesurar lenegia aportada pel sistema solar.
Com a superfcie dobertura sentn la definida al punt 8.6 de la norma UNE-EN ISO
9488, que es reprodueix a continuaci:

Versi comentada OST. V1.0. - 12 de gener de 2006

36

(norma UNE-EN ISO 9488)

8.6. Superficie de apertura
rea proyectada mxima a travs de la cual penetra en el captador la radiacin solar sin
concentrar.
NOTA: La superficie de apertura no incluye eventuales partes transparentes no alcanzadas por la
radiacin solar cuando la direccin de sta es perpendicular al plano de proyeccin que define la

L2

W2

Superfcie d'obertura
Sob = W2 x L2

superficie de apertura.

Als edificis dhabitatges shaur dinstallar, com a mnim, un comptador que mesuri
lenergia solar aportada a un dels habitatges i shaur de deixar la previsi despai per
installar comptadors tamb a la resta dhabitatges.

Versi comentada OST. V1.0. - 12 de gener de 2006

37

ANNEX II
Continguts del projecte bsic
El Projecte Bsic de les installacions denergia solar trmica haur de tenir els segents
continguts mnims:
- Descripci de ls, programa funcional, etc.
- Dades de consum daigua calenta.
- Demanda denergia trmica
- Superfcie de captaci solar de la installaci projectada.
- Nmero, tipus i corba de rendiment dels captadors
- Ubicaci, inclinaci i orientaci del camp de captadors
- Descripci de la installaci, indicant el tipus i capacitat total dacumulaci, la font
denergia de suport i adjuntant lesquema de principi.
- Energia solar trmica aportada
- Contribuci solar anual
- Rendiment mig anual
- Pressupost de la installaci

Larticle 5 de lOrdenana estableix la obligatorietat de lliurar en el moment de la

sollicitud de la llicncia dobres o de la llicncia ambiental un projecte bsic de la
installaci solar. El contingut mnim daquest projecte bsic sestableix al present
Annex II.
A continuaci es proposa amb major detall el contingut que podrien tenir els diferents
apartats.
-

Descripci de ls, programa funcional, etc.

A linici del document shaur de definir ledifici objecte de la installaci, indicant les
dades bsiques com la seva ubicaci, tipus dactuaci (nova construcci, rehabilitaci o
canvi dus), ls de ledifici (segons la classificaci indicada a les Normes
Urbanstiques del Pla Metropolit), el nombre dusuaris previstos, etc.
-

Dades de consum daigua calenta.

Versi comentada OST. V1.0. - 12 de gener de 2006

38

Shaur de calcular el consum diari daigua calenta sanitria (si s el cas) a partir de les
unitats ds (persones, dutxes/dia, llits,) i dels consums unitaris indicats a la taula del
punt 1.1 de lannex I.
-

Demanda denergia trmica

El clcul de la demanda trmica shaur defectuar per a cada mes de lany, a partir
duna temperatura de laigua calenta sanitria de 60 i una temperatura de laigua freda
de la xarxa variable mensualment, segons la taula del punt 8 de lAnnex I.
-

Superfcie de captaci solar de la installaci projectada.

La superfcie de captaci solar necessria haur de ser suficient per assolir la fracci
solar anual que sindica a lArticle 4 de lOrdenana.
-

Nmero, tipus i corba de rendiment dels captadors

Els captadors solars shauran didentificar amb la seva marca i model. Shaur
dincloure tamb la corba de rendiment energtic dels captadors solars, obtinguda en un
laboratori reconegut per ladministraci competent.
-

Ubicaci, inclinaci i orientaci del camp de captadors

Sespecificar la situaci dels captadors solars a ledifici (coberta inclinada, terrassa

plana, ) i la seva inclinaci respecte lhoritzontal i orientaci (amb indicaci de
langle de desviaci respecte al Sud). Aquesta informaci quedar tamb reflectida al
plnol de coberta de ledifici.
-

Descripci de la installaci, indicant el tipus i capacitat total dacumulaci, la font

denergia de suport i adjuntant lesquema de principi.

Sindicar el tipus desquema utilitzat (forat o per termosif, collectiu o individual,

amb acumulaci centralitzada o distribuda, ). Dins la descripci de la installaci
shaur dincloure els elements del sistema de suport.
-

Energia solar trmica aportada

Contribuci solar anual

Lenergia solar aportada i la contribuci solar es calcular per a cada mes de lany. La
fracci solar anual haur de ser superior als valors indicats a lArticle 4 de lOrdenana

Versi comentada OST. V1.0. - 12 de gener de 2006

39

Rendiment mig anual

El rendiment mig de la installaci solar s el quocient entre lenergia solar produda

anualment i lenergia total incident sobre els captadors solars amb la inclinaci i
lorientaci definides.
-

Pressupost de la installaci

El projecte bsic haur dincloure un pressupost de la installaci, distribut en grans

captols.

Shaur dadjuntar tamb a la memria:

-

Taula amb els clculs realitzats sobre base mensual, especificant la demanda,
laportaci solar i la fracci solar.

Model de taula amb els clculs realitzats sobre base mensual:

Demanda ACS
Litres

kWh

Energia solar
produda
kWh

Contribuci
solar
%

Gener
Febrer
Mar
Abril
Maig
Juny
Juliol
Agost
Setembre
Octubre
Novembre
Desembre
TOTAL

Plnol de lemplaament
Planta i secci on es vegi la installaci i posici dels captadors solars.

Versi comentada OST. V1.0. - 12 de gener de 2006

40

Com a informaci grfica, shaur dadjuntar un plnol de lemplaament de ledifici,

amb indicaci de lorientaci Sud, un esquema de principi de la installaci solar, un
plnol de planta de la coberta amb indicaci de la distribuci dels captadors solars i un
plnol de secci de ledifici.

Versi comentada OST. V1.0. - 12 de gener de 2006

41

ANNEX III
Manteniment
Des del moment de la posta en marxa de la installaci, i la seva recepci provisional, el
titular en aquell moment ha de realitzar les funcions de manteniment, sense que aquestes
puguin ser substitudes per la garantia de la empresa installadora.
A fi de garantir la realitzaci daquest manteniment shaur de lliurar un contracte de
manteniment de la installaci solar per un mnim de 2 anys.
El manteniment haur de estar realitzat per empreses mantenidores o per mantenidors
degudament autoritzats per ladministraci corresponent.
En el cas dinstallacions denergia solar trmica amb superfcie dobertura inferior a 7,1
m2 (potncia nominal inferior a 5 kW) no ser necessari lliurar el contracte de
manteniment, poden ser realitzat aquest pel propi titular segons les instruccions del
fabricant dels equips components i/o linstallador.
El manteniment haur dincloure un pla de vigilncia i un pla de manteniment
preventiu.
1. Pla de Vigilncia
El pla de vigilncia es refereix bsicament a les operacions que permetin assegurar que
els valors operacionals de la installaci siguin correctes. Es un pla dobservaci dels
parmetres funcionals principals, per verificar el correcte funcionament de la
installaci. Tindr labast descrit a la segent taula:
Element de la
installaci

Operaci
Neteja de vidres
Vidres
Juntes

CAPTADORS

Absorbidor
Connexions
Estructura

Freqncia
Descripci
(mesos)
6
Amb aigua i productes adequats
6
Inspecci Visual condensacions en les
hores centrals del dia
6
Inspecci Visual Esquerdaments i
deformacions
6
Inspecci Visual Corrosi, deformaci,
fuites, etc.
6
Inspecci Visual de fuites
6
Inspecci Visual degradaci, indicis de
corrosi

Versi comentada OST. V1.0. - 12 de gener de 2006

42

CIRCUIT PRIMARI

CIRCUIT
SECUNDARI

Canonada, allament
sistema de reomplert
Purgador manual
Termmetre
Canonada i allament

Acumulador solar

6
6
6
6
6

Inspecci Visual dabsncia dhumitat i

fuites
Buidar laire de lampolla
Inspecci Visual de la temperatura
Inspecci Visual dabsncia dhumitats
i fuites
Purgat de lacumulaci de llots a la part
inferior del dipsit

2. Pla de Manteniment
Son operacions de inspecci visual, verificaci de actuacions i altres, que aplicades a la
installaci hauran de permetre mantenir dins de lmits acceptables las condiciones de
funcionament, prestacions, protecci y durabilitat de la installaci.
El manteniment implicar, com mnim, una revisi anual de la installaci per
installacions amb superfcie dobertura inferior a 20 m2 (potncia nominal inferior a 14
kW) y una revisi cada sis mesos per installacions amb superfcie dobertura superior o
igual a 20 m2 (potncia nominal superior o igual a 14 kW).
El pla de manteniment shaur de realitzar per personal tcnic especialitzat que conegui
la tecnologia solar trmica. La installaci tindr un llibre de manteniment en el que es
reflexin totes les operacions realitzades aix com el manteniment correctiu.
El manteniment haur dincloure totes las operacions de manteniment i substituci
delements fungibles desgastats per ls, necessries per assegurar que el sistema
funcioni correctament durant la seva vida til.
A continuaci es descriuen de forma detallada les operacions de manteniment que
hauran de realitzar-se en les installacions denergia solar trmica per producci daigua
calenta, la periodicitat mnima establerta (en mesos) i observacions en relaci a les
prevencions a observar.

Versi comentada OST. V1.0. - 12 de gener de 2006

43

Equip

Freqnci
a (mesos)

Descripci

Captadors

Vidres
Juntes
Absorbidor
Carcassa

6
6
6
6

Connexions
Estructura

6
6

Inspecci visual de diferencies sobre loriginal

Inspecci visual de diferencies entre captadors
Inspecci visual de condensacions i brutcia
Inspecci visual desquerdaments i deformacions
Inspecci visual de corrosi i deformacions
Inspecci visual de deformaci, oscil3lacions, finestres de
respiraci
Inspecci visual daparici de fuites
Inspecci visual de degradaci, indicis de corrosi i cargoleria

12
12
12

Presncia de llots al fons

Comprovaci del desgast
Comprovaci que no hi ha humitat

12
12
12
12

Control funcionament, eficincia i prestacions

Neteja
Control funcionament, eficincia i prestacions
Neteja

12
24
6
12
12
6
12
6
6
12
12

Comprovaci densitat i pH
Efectuar prova de pressi
Degradaci i absncia dhumitat
Unions i absncia dhumitat
Control funcional i neteja
Buidar laire de lampolla
Estanquitat
Comprovaci de la pressi
Control funcional i actuaci
Control funcional i actuaci, i comprovaci encarcarament
Control funcional i actuaci

12
12
12
12

Comprovar tancament
Control funcional i actuaci
Control funcional i actuaci
Control funcional i actuaci

SISTEMA DE CAPTACI

SISTEMA DACUMULACI
Dipsits
nodes de sacrifici
Allament
SISTEMA DINTERCANVI
Intercanviador extern-plaques
Intercanviador intern
CIRCUIT HIDRULIC
Fluid refrigerant
Estanqueitat
Allament exterior
Allament interior
Purgador automtic
Purgador manual
Bomba
Vas dexpansi tancat
Sistema demplenatge
Vlvula de tall
Vlvula de seguretat
SISTEMA ELCTRIC I DE
CONTROL
Quadre elctric
Control diferencial
Termstat
Verificaci del sistema de
mesura
SISTEMA DENERGIA
AUXILIAR

Versi comentada OST. V1.0. - 12 de gener de 2006

44

Sistema auxiliar
Sondes de temperatura

12
12

Control funcional i actuaci

Control funcional i actuaci

Per les installacions menors de 20 m2 es realitzaran conjuntament en la inspecci anual

les tasques del pla de manteniment que tenen una freqncia de 6 i 12 mesos. No
sinclouen els treballs propis del manteniment del sistema auxiliar.

Les installacions realitzades en el marc de lordenana hauran de disposar dun

contracte de manteniment, amb una durada mnima de 2 anys.
El contracte haur de reflectir:
-

Les dades de lempresa o professional de manteniment

Les dades del titular de la installaci

Les dades didentificaci de la installaci (adrea, s de la installaci, superfcie de

captadors solars, )

El programa de visites previst (com a mnim, una visita anual per a installacions de
menys de 20 m i una visita cada sis mesos per a installacions de ms de 20 m).

Les condicions econmiques del contracte (import i forma de pagament)

La durada del contracte (com a mnim 2 anys)

Els conceptes inclosos i exclosos del contracte

El programa de manteniment a realitzar, elaborat a partir de les indicacions del

present Annex III i adaptat a les necessitats concretes de la installaci.

Versi comentada OST. V1.0. - 12 de gener de 2006

45

ANNEX IV
Certificat final i despecificacions tcniques
de la installaci solar trmica

Latorgament de la llicencia de funcionament, docupaci o llicencia equivalent que

autoritzi el funcionament de lactivitat i la ocupaci de ledificaci al finalitzar les obres
requerir la presentaci un certificat final i despecificacions tcniques de la installaci
solar trmica, subscrit per linstallador autoritzat i el tcnic director de la installaci,
quan la participaci daquest sigui preceptiva, on es declari la conformitat de la
installaci executada amb la llicencia atorgada en el seu dia, amb contingut mnim
segons el model adjunt.
Aquest certificat haur de ser segellat i registrat per una Entitat d'Inspecci i Control,
acreditada a lefecte per lAjuntament de Barcelona o ladministraci que correspongui.

Versi comentada OST. V1.0. - 12 de gener de 2006

46

ANNEX V
Definicions

Per precisar l'objecte d'aquesta Ordenana s'estableixen les definicions segents:

a) Rehabilitaci integral: Actuaci que comporta obres en els elements del cos de
l'edificaci i que, afectant o no a l'estructura, afecten conjuntament les installacions i
els equipaments comuns, i la redistribuci generalitzada d'espais.
b) Constructor: s lagent que assumeix, contractualment davant el promotor, el
comproms dexecutar amb mitjans humans i materials, propis o aliens, les obres o part
de les mateixes amb subjecci al projecte i al contracte.
c) Promotor: Qualsevol persona fsica o jurdica, pblica o privada, que, individualment
o collectiva, decideix, impulsa, programa i financia, amb recursos propis o aliens, les
obres dedificaci per si mateix o per la seva posterior alienaci, entrega o cessi a
tercers sota qualsevol ttol.
d)Tcnic Facultatiu: s lagent que, per encrrec del promotor i amb subjecci a la
normativa tcnica i urbanstica corresponent, redacta el projecte i/o dirigeix les obres
dinstallaci del sistema de captaci denergia solar.
e) Titular de lactivitat: La persona fsica o jurdica que posseeix les installacions on
sexerceix lactivitat i det el poder decisori sobre la seva explotaci tcnica i
econmica.
f) Empresa Installadora: Aquella legalment establerta que, incloent al seu objecte social
les activitats de muntatge i reparaci de les installacions objecte d'aquesta ordenana,
es troba inscrita al registre corresponent com a empresa Installadora i disposa del
certificat corresponent ems per lrgan competent.
g) Empresa Mantenidora: Aquella legalment establerta que, incloent al seu objecte
social les activitats de manteniment i reparaci de les installacions objecte d'aquesta
ordenana, es troba inscrita al registre corresponent com a empresa mantenidora i
disposa del certificat corresponent ems per lrgan competent.

Versi comentada OST. V1.0. - 12 de gener de 2006

47

h) Contribuci solar anual: s la fracci percentual entre els valors anuals de la energia
solar aportada a la demanda i la demanda energtica total anual daigua calenta,
obtinguts a partir de valors mensuals.
i) Superfcie dobertura de captaci solar installada: mxima projecci plana de la
superfcie del captador transparent exposada a la radiaci solar incident no concentrada.
j) Llicncia dactivitat: A efectes de la present ordenana sentn com a llicncia
dactivitat aquella llicncia necessria per a realitzar un o varis dels actes subjectes a
llicncia als que es refereix lOrdenana Municipal dActivitats i dIntervenci Integral
de lAdministraci ambiental de Barcelona, regulats al ttol II com llicncia i
lautoritzaci ambientals, i al ttol I dins el regim de la llicncia municipal dobertura
destabliment i el regim de comunicaci prvia.
k) Demanda energtica total: La demanda energtica total s lenergia que requereix el
sistema per poder subministrar la demanda daigua calenta als usuaris. Es a dir, la
demanda calculada en base al consum daigua, ms les prdues dacumulaci,
distribuci i/o recirculaci de laigua des del punt del circuit hidrulic on es realitza
laportaci de lenergia convencional fins als punts de consum finals.
l) Energia aportada a demanda: Lenergia aportada a demanda s lenergia produda al
camp de captadors menys les prdues trmiques inherents al circuit hidrulics des del
camp de captadors fins al punt hidrulic on es realitza laportaci de lenergia
convencional.

Versi comentada OST. V1.0. - 12 de gener de 2006

48