Poetes sota la lluna

MONTSE ASSENS GUILLEM VALLEJO

JOANA BEL LALI RIBERA
JOAN CARLES GONZLEZ PUJALTE

INTRODUCCI: ALBERT CALLS

Poetes sota la lluna

MONTSE ASSENS GUILLEM VALLEJO
JOANA BEL LALI RIBERA
JOAN CARLES GONZLEZ PUJALTE

INTRODUCCI: ALBERT CALLS

LLIBRES MNIMS DE LA FONT DEL CARGOL, 1

Illustraci de la portada de la srie 30.000 anys dC,

tcnica mixta sobre cartr de lartista Madola
Disseny de la collecci i maquetaci:
Ramon Martnez - www.rmdg.eu
del text:
Albert Calls, Montse Assens, Guillem Vallejo,
Joana Bel, Lali Ribera, Joan Carles Gonzlez Pujalte
daquesta edici:
Quaderns de la Font del Cargol
www.fontdelcargol.cat
info@fontdelcargol.cat
Premi de Dalt, 2016

Avs legal:
aquesta obra est subjecta a una llicncia Reconeixement-No ComercialSense obres derivades 4.0 de Creative Commons.
Sen permet la reproducci, distribuci i comunicaci pblica
sempre que sen citi lautoria i leditor i no es faci un s
comercial de lobra original ni sen cren obres derivades.

La llicncia completa es pot consultar a

http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/legalcode

La poesia i la lluna
En Valeri Pujol va projectar des de Premi de Dalt una veu
tan forta que el seu clam encara continua viu. Des del crit
i la paraula dels seus versos i amb la seva trajectria vital va
ensenyar-nos que la cultura s al davant nostre, en els territoris ms propers, per tamb molt ms enll i que cal anar
a buscar-la.
Que el local s global ja ho defensava en Valeri en uns moments en els quals fer cultura era una manera auda i valenta
de lluitar contra els poders fctics ms obscurs, de descobrir
el mn i descobrir-se alhora a un mateix.
El seu llegat perviu en la seva obra i tamb a casa seva, Can
Valleri, que sha imposat el repte de desplegar un seguit de
propostes culturals de primera lnia. En aquest context de
represa de lactivitat cultural pblica, Can Valleri va dur a
terme lagost de 2015 la primera edici del festival Poetes
sota la lluna, una cita amb la poesia que sescriu ara mateix al
Maresme, a partir de diverses veus ben actuals i amb voluntat
de continutat. La lectura es va fer sota la lluna plena dagost,
perqu la revolta perviu sempre en els poetes i la poesia s la
darrera trinxera de la batalla per un mn millor.

Albert Calls
Comissari de Poetes sota la lluna

MONTSE ASSENS

Poeta i activista cultural que desenvolupa una intensa activitat. Impulsa lAssociaci de Relataires en Catal, pinta, fa
poltica i fins i tot escriu llibres a quatre mans. La seva s una
poesia de les sensacions i emocions. Fa una bona gesti tcnica de lestrofa curta en els seus poemes. Hi destaca, precisament, la distncia ms ntima que apropa el poema al lector.
Viu a Premi de Dalt.

Glops de nit
Embat rere embat,
escrostona la roca
i llaura la pell.

*
..i divago entre la vida i la mort, confinada en el joc
de sobreviure a les palpentes, i em dic a mi mateixa
que la vida s opcional, per que la mort s
estrictament obligatria... I divago altre cop, i mil
cops ms, i mentretinc en dissertar si la mort s un
dret addicional o la vida s un deure definit... i el
dubte sencrostona a la pell;
i em pregunto cada dia si el deure s el que em mata
a poc a poc... i divago altre cop.

Les llacunes del vi

Maridatge

Componc un maridatge de terra i vi sobre la taula.

Laroma es desprn i els pensaments fan pessigolles
a la punta del nas. Macompanya el dest en aquesta
festa de plaers.
Asseguts enfront lun de laltre, gaudim del goig
damar-nos dins un bodeg de Rembrandt o un
poema dOmar Khayyam.

A laltre costat de la pell

El fum sescampa entre espais coberts de gla.

Les mans fosques i encreuades
albiren lluny de mi
i un crit de desesper es dispara
a laltre costat del foc.
Res! Encara res.
Cap resposta respira intilment.
Tancats dins la pell de la vida,
restem endormiscats
esperant que lordre ens aporti un bri de llum.
Clar i fosc es dibuixa el dia
mentre caminem sobre lescora hivernal
duna carcassa de lloguer.

10

Cendra al vent

Vagareges per rierols vesprals dambre

que la tarda allibera del crepuscle.
Poca cosa manca per fer, i ho saps.
Tadones que res pot trencar el misteri
i s aleshores que estimes la nit.
La urgncia quotidiana que tempeny
sasserena amb tu i prompte sadorm.
Una quietud inslita tenvaeix
i et vesteixes de gala, i tenjoies,
per a rebre a un nou amant aquest vespre.

11

Clixs
Joventut a contrallum

A frec de pell fa basarda la por,

la soledat de la joventut presa
que sesfondra. Trbols i a contrallum,
goig i desig forgen itineraris.
El teu lligam s refugi de pors.
Branda el somni entre ombres dinfortuni.
Al lmit dun clar silenci esmolat,
paraules i crits sn els teus sentits,
i flaires la mar i el vent tacarona.
Et plaus de lefervescent llibertat
que et forja pessigolles a la gola,
i la paraula independncia et naix
com el vers que lluita, i el crit sescola.
(...repressi, innocncia,
descoberta, rebellia...)
No solia fer cas.
Els camps de blat eren el regne
on lliurvem les batalles ms tenses
contra els opressors.
No solia fer pas cas,
i acabava els dies de cara a la paret.
12

GUILLEM VALLEJO

Activista cultural destacat des de lassociaci Poesia en Acci,

entitat que fa disset anys que promou la poesia en valors humans en el ms ampli ventall de la societat, des descoles a
espais culturals com lAteneu Barcelons. Com a escriptor ha
sabut conjugar perfectament el bilingisme. s un poeta de
la profunditat, sobretot, amb un vers elctric i vibrant. Viu a
El Masnou.

13

Inventari

Inventar-se en lavui i en el dem.

Guanyar-li la partida al previsible,
i amb fets punyents desdir el dest,
teranyina de mil causes i efectes,
del que som aranya, xarxa i som insecte.
Guanyar-nos el foc sense por de la cera,
emprendre el vol tena amb el valor
que crema, creix i arrisca el tot pel tot...
Si laire s ja lnic cam possible,
si la llibertat s al cel, el que s a lamor la vida,
si perduda la por ja no queda res ms...
Inventar-se la fora si ens cau el mn
a sobre, i percudir el sostre
mateix del pensament duna volada,
ampla i fonda, com qui torna nou
de la derrota.
Mirall obert.

14

Y esto tambin soy yo

Soy la sombra y el rayo, claridad y tiniebla,

El vendaval feroz que muerde las estrellas
Y el remanso del ro que acaricia la hierba.
La mano tendida sin memoria en los dedos
y el escuadrn del labio disparando su alarma,
la obstinada certeza que incendia los espejos
y el raudal del llanto agolpado en la nuez
quebrada por el peso hondo de la pena.
Soy el dardo seguro vibrando en la diana,
el encuentro del roce, de la piel y el aroma,
la casa abandonada, de todos, de s misma,
y la bestia encerrada en su jaula invisible,
soy la sed y la espada, la semilla y el viento,
y esparzo mi universo con todas sus incgnitas.

15

Para

Para lunas, para rayos, para brisas, para soles...

Para el tiempo si vienes con el sol en las manos,
para esta ansia ma no hay luz nunca suficiente,
para mientes que te pienso, para el cauce de mi sangre,
para arriba van mis besos, para vientos imparables,
para paisajes ciegos que no paran de buscarte,
paralelas tus dos fuentes, paramieles tus pirmides,
para el curso de mi boca, para paladerteme,
para alzarme hasta tu sueo, para all paracrearme,
para lunas de tus noches, para rayos de tus fuegos,
para brisas, para risas, para bienes, para males,
para sueos impares, para parasos ciertos, para
parar un cicln si viniera a buscarte, para amarte.

16

Titella al mirall

La memria est feta de crulles

que no duen enlloc:
culs-de-sac de la conscincia.
Cal donar un pas i un altre
i veure qu hi ha ms enll.
Fa por tombar lesquena, el cap,
el record al no res.
I cal que el joc acabi
perqu latzar comenci.
Atzagaia dorgull,
fibla lavui
amb la punta cega del dem.
En cada ajornament
leternitat perd fora.
La revolta ms gran
comena en acceptar que pots canviar.

17

xodo sin fin

Su carga es ms grande
que su espalda, y sigue
a rfagas y a cuestas
con la mirada perdida
en la hierba y en la niebla
sin saber qu hacer, qu
camino dejar o tomar,
mientras la nada la cerca
y la envuelve... Aprieta el fardo
con mano inocente y chiquita,
que supo del barro las grietas,
del hombre su horror sin medida,
y con la otra mano soporta
el peso restante, su fatiga.
Y sin volver la cabeza, es
una ms del xodo sin fin,
quebrado el grito, rota la voz,
con su infancia hecha aicos,
y la mirada ahogada entre la niebla,
y pese a todo, avanza, avanza

18

JOANA BEL

Filla de lescriptora Maria Oleart, la Joana s una escriptora

de la immensitat potica, de cuina literria lenta per molt
intensa. Tamb ha escrit narrativa, partint per de la prosa
potica, un territori literari en el qual es troba molt cmoda.
Viu a El Masnou.

19

Un horitz
i un espai de vela per desplegar
la llarga cinta de la mar,
la cua humida
dun silenci

20

Sc vertical
per mestimaria ms ser horitzontal.
Sylvia Plath

Limagino vertical
lhoritz on neix
larrel fonda del dubte.
Vertigen.
Labisme a la gola
i al pit la pedra
insomne del bosc.
Al lluny
el temps cavalca
crinera de fuga
enll endins
de lespai.

21

Ara lespai es dilata:

cau lhora antiga
de laltiu campanar.
Lala fonda
mobre el domini
de laire,
intensitat del destemps
que fuig rutilant
i ara volta i satura
com si tot fos seu
fins i tot el cel lent
del plom de les hores.

22

Obertes
les rutes viatgeres
de la calma,
polsegoses certeses
dastres lents,
embrions de misteri
que moren per sser.
Terra torno a tu
amb el temps primitiu
com el lent foc latent
del destemps de laigua.

23

Salto al buit
de la fosca i el foc:
la teva calidesa.
Somple el silenci, sent..
La pluja et pensa,
la msica dels arbres
parla de tu,
la mar et somia.

24

Blanca, mare, la casa de

les terrasses obertes dels estius
com illes de sol als braos nus,
als peus que riuen.
Al safareig esbandim amagatalls
dntimes paraules secretes
com les canyes de vora el rec
on viuen salamandres i neixen
herbes dolor dencanteri.
Les orenetes
nien on nosaltres:
senzilles meravelles
com mans menudes
dastres lents,
espantadissa
de peixos, alzines, vinyes
i jocs de fang.
Enfilem la nit
i el cel obert destrelles
quan fermem de la casa d estiu
portes i finestres de llum esbatanades
perqu callen els ocells
a lhivern
quan a la casa sola li neix
la bstia de la humitat i del silenci.

25

Tu saps com la llum

es rebella contra
estranyes ombres,
contra inexplicables
silencis.
Montserrat Abell

Tu saps on neix
leix de la follia.
La nit, la set
que goteja,
lespera
suspesa,
un mur de fum.
Tal com s
laire de la por.
Per tamb
saps de les mans
la nostra terra tbia,
i de lespasa
dels mots
contra
el combat
de lombra,
i de la llum rebel
que arrela
als ulls nets
i al cor nu
duna teva paraula.
26

LALI RIBERA

Professora de secundria i descriptura a lEscola de lAteneu

Barcelons. T una veu molt personal del silenci, amb el qual
estableix una connexi directa amb el lector, amb una acurada
ironia que sorgeix a voltes. Noms ha publicat dos llibres de
poesia i no t cap pressa per anar fent els seus poemes. Li agrada avanar a poc a poc i amb solidesa. Viu a Vilassar de Mar.

27

Preavaluaci

Progressar adequadament:
dormir al far
calcular les distncies
enfonsar els peus a la sorra
beurem el mar
fugir dillusions ptiques
minutejar linstant.
I, si cal, ja millorar.

28

Somnolncia

La son del temps que no passa

se marrapa a les parpelles.
Desprs ve laltra, de son,
la de les hores que volen enll
del badall de la vida desbocada.
I entre les dues,
la son de tu
escampada a la pell.

29

Lentitud

Ara mesuro aquell temps

amb comptagotes,
sense el desfici insensat
de la pell tendra.
La memria sarruga
com es clivellen els mots
que gravvem a la soca
del futur esponers.
Gotes damor mal comptades
i un rajol denyorana:
darrere el vidre dels dies
passejo lenta entre els pins
tossudament arrelats
i les roselles efmeres.
Estenc les hores.
Mesfilagarso.

30

Porfdia

Tena, esmolo un ganivet de cuina;

faig juliana del dolor
que hem de sopar
dia rere dia,
i la remeno amb obstinaci
malaltissa i frentica
perqu no se menganxi
a la paella de lnima.
I lextractor de fums no funciona.

31

Concomitncia

Ressegueixo amb el dit

el no-tu que el mirall de baf
sovint mengalta.
Sense avisar.
Els teus anys sn els meus anys,
i el no-jo que se mencara
regalima el teu nom humit.
Em veig en tu i visc en mi.
Els no-noms mig somriuen.

32

JOAN CARLES GONZLEZ PUJALTE

Poeta i performer. Militant de la batalla en defensa de la poesia. Va ser membre del mtic grup ART INCUBE i s, avui per
avui, una veu slida i consolidada. Ms que recitar, sembla
que dispari els seus poemes. Viu a Matar.

33

Llenar la neu recollida duna enrgica palada

damunt dun munt duna altra neu ms antiga.
Respirar el cansament que provoca lesfor
danar aqu all amb la matria pulcra del blanc.
Clavar novament lespasa a lesquena
del mn. Sentir el llastims mugit de lunivers.
Tensar els msculs. Aixecar una nova fracci
del paisatge i envolar-la i fer que caigui
novament damunt dun altre punt de la realitat
en un total desordre de cristalls on em multiplico
fins a leternitat. Respirar el fred.
Sentir les passes esponjoses del crvol,
el grallar dels corbs, una serra mecnica.
Saber que volem caminar, almenys, caminar.
Deixar darrera lhivern. Voler deixar-lo.
Preguntar-se, que s molt, si sota aquest cam
de gel hi ha possibilitat daltres viaranys.
Imaginar-los amb els ulls del sentiment.
Seguir-los,
De Les coses i els miratges. Editorial Pags.

34

sento pesada la m damunt del teu muscle.

Sento pesant el bra damunt la teva espatlla.
Sento pesant el cos damunt del teu cos.
Sento lombra pesada entre les rodes dels cotxes.
Sento el silenci pesant dels meus llavis
quan parlo per sobre del teu silenci. Sento pesants
els meus ulls en obrir les finestres i en mirar
tot aquest paisatge de miratges llunyans darbres
i bromeres. Sento pesants els meus rgans
quan testic trucant i tu no contestes. Sento pesant
el meu somni quan testic somiant. Sento pesant
el meu foc quan testic incendiant. Sento pesades
les cames si et camino, si et segueixo. Sento pesant
el meu sexe quan mobro entre els teus sexes.
Sento pesada la llum en aquest hivern i en la cambra.
Sento pesada la por, el temps que s com arena
entre els dits que sescola com una catedral
que sans fent arena. Sento pesada la forma,
el volum que em fa animal hum, que em dna
aspecte can, que momple el pit de plomes.
Sento pesant el que tinc, el que mantinc, el que desitjo,
el que conservo, lespai, el fretre on mheu de ficar
un dia sota lherba,
De Les coses i els miratges. Editorial Pags.

35

Hem anat a les torres. Hem anat, humils,

al llavi del riu on sagrumollen, grocs,
els peixos morts. A la pedra hem anat venuts
i sota la pedra hem volgut deixar la nostra duresa.
Hem anat a la flexibilitat de lespiga.
Ens hem bressolat amb ella com si fssim insectes.
Hem estat entre els acers de les fbriques abandonades.
Hem anat al brunzit de les antenes dels terrats,
als nius sarmentosos de les cornises on agonitzen els cucs.
Avui hem anat a laire que escampa les cendres
del meu germ. Hem anat a larbre i hem vist
les arrels com dits de vell aferrant-se a la terra,
aquella lluita entre el que ss i el que no ss.
Hem vist la branca i hem vist locell i lou de locell
que un altre ocell devorava. Hem anat als murs
amb forats de bala. Hem anat a lheura dels murs.
Hem anat a les torres i hi queien llamps que un dia
acabaran per ensorrar-les. I hi conspiraven els ngels.
Hem anat al llavi del riu i hi baixava una aigua fosca
i pastosa amb peixos de sang. I sota la pell de laigua
navegaven lentes oflies amb els ulls tancats
i els peus inflats com les verges mortes de Caravaggio.
Avui hem anat consirosos a lombra.
Hem tingut fred, un fred ntim i irresistible.
Un fred que mhi naixia dels propis ossos de lesquelet.
I he anat jo a tu. I tu has anat a mi.
Hem estat buscant-nos. I quan ens hem trobat
he sabut jo que tu tamb havies anat a les torres,
a les pedres, al riu, a les cendres. I a larbre.
De Rastres de lescapista. Editorial Bromera.

36

Devem alguna cosa. Devem uns punts finals,

una paraula a destemps, una ganyota, una mscara.
Devem minuts al rellotge, algun peu de pgina,
una carta manuscrita, alguna observaci encertada,
una pinzellada ltima als llavis de la Gioconda.
Devem el nom de les coses i un vers recitat pausadament.
Devem una engrapada a laixopluc duna tpia.
Dec certs crepuscles. Dec oblits, dodecafonies
davant dun mirall. Rugits de fera descontrolada,
de mquina escurabutxaques. Devem ordres
dins dels armaris. Devem eternitats dalt dun escenari,
monlegs, cantates. Devem camises sense planxar
i corbates cremades. I robes de dona
que no ens hem posat mai. Devem dies venuts,
setmanes sutjoses, certes sinceritats,
tandes en cues de supermercat, esperes en oficines.
Dos o tres fogositats, un espai en blanc.
I cops de porta, retalls de diaris, fotografies,
correus electrnics, una coreografia per a acordi,
una perspectiva inusual, una trucada a les tantes,
una de tantes trucades, una llum blanca.
Devem la teva ombra lrica i lxtasi del suc
de la magrana quan un ganivet la talla en dues meitats.
Devem un vers improvisat, sense mesura
i el meu cos despullat i mort en una platja de Malta
amb els peus horrorosament inflats per acci
del tenebrisme que sen va de nosaltres
quan sens prem fortament els msculs de lnima.
De Rastres de lescapista. Editorial Bromera.

37

Espai. Volta de cncaves carns corbades en corbes

prpies. Anem dient la llum, molt fluixet. Anem dient
lespai a temps on no diem res, on tot s osc, sense
ambivalncies.
De Espai, teoria i potica de la nou. Editorial Viena.

38

ndex

La poesia i la lluna. Albert Calls

Montse Assens

Guillem Vallejo

13

Joana Bel

19

Lali Ribera

27

Joan Carles Gonzlez Pujalte

33