Descobriment Arqueològic Dolmen

TRIBUNA2008-05
4/1/10
13:16
Pgina 87
La cista tumulria amb esteles esculpides

dels Reguers de Ser (Artesa de Segre,
Lleida): una aportaci inslita dins de lart
megaltic peninsular i europeu
JOAN B. LPEZ, ANDREU MOYA, SCAR ESCALA I ARIADNA NIETO1
El mes gener de 2007, els treballs de construcci duna de les canonades de la

xarxa de distribuci de reg del sistema Segarra-Garrigues, obra promoguda per lempresa pblica Reg Sistema Segarra-Garrigues SA REGSEGA, al seu pas pel terme
de Ser (Artesa de Segre, Lleida) varen provocar laparici inesperada de les restes
duna estructura arqueolgica singular a una fondria duns 3 metres sota la superfcie
actual. Els operaris de lempresa constructora FCC Construccin SA van comunicar de seguida la troballa arqueolgica al personal de la direcci tcnica del projecte Aiges del Segarra-Garrigues SA (ASG) que, per la seva banda, ho notific als
responsables del Grup dInvestigaci Prehistrica de la Universitat de Lleida (GIP),
amb el qual shavien endegat tot un seguit de prestacions de serveis relacionats amb la
prospecci i el seguiment arqueolgic dels diferents sectors de la xarxa de distribuci
de reg.
Una primera inspecci ocular de la troballa va constatar que els treballs de construcci de la infraestructura de reg havien malms parcialment unes restes arqueolgiques incertes arran de lexcavaci duna rasa lineal destinada a la installaci duna
canonada dimpuls; malgrat tot la major part de lestructura romania in situ. En conseqncia, i dacord amb lrea de Coneixement i Recerca de la Direcci General del
Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, el GIP va procedir a fer els treballs
oportuns de delimitaci i excavaci del monument entre els mesos de gener i abril de
2007.
Daquesta manera, sortiren a la llum les restes espectaculars dun meglit constitut
per un tmul amb cista central delimitat per una anella de pedres clavades, la cronolo-
1. Tots els autors sn membres del Grup dInvestigaci Prehistrica de la Universitat de Lleida.
TRIBUNA2008-05
4/1/10
13:16
Pgina 88
88
J.B. LPEZ, A. MOYA, O. ESCALA I A. NIETO
gia del qual se situa a mitjan primera meitat del III millenni cal. ANE, dins un context
campaniforme.
Emper, el tret ms excepcional daquest monument s el carcter megaltic de les
lloses de calcarenita amb qu foren bastits la cambra sepulcral i part del cromlec i,
especialment, la seva profusa decoraci geomtrica esculpida en baix relleu. No es
tractava dunes decoracions fetes ex professo, sin que els suports ortosttics eren
fragments dantigues esttues-esteles reaprofitades dun monument escultric megaltic anterior.
El meglit dels Reguers de Ser constitueix, doncs, una manifestaci inslita dins
del mn megaltic, a lalada dels conjunts escultrics ms rellevants i coneguts del
neoltic final-calcoltic europeu (Gavrinis, Petit-Chasseur, Saint-Martin-de-Corlans,
Arco, Rouergue...).
La recerca duta a terme posteriorment ha perms redescobrir a partir dels treballs
de J. Serra Vilar altres manifestacions similars en lrea prepirinenca (Solsons), amb
la qual cosa s possible proposar lexistncia dun grup cultural especfic en aquesta
zona durant el neoltic.
En aquest article es presenta tamb una interpretaci dels motius iconogrfics
esculpits en les esteles, els quals permeten ser atributs a representacions esquemtiques
de peces de vestimenta, amb parallels formalment diferents, per conceptualment similars als daltres zones europees.
1. SITUACI DEL JACIMENT

El jaciment pren el nom de la partida rural en qu es localitza, coneguda com els
Reguers, la qual pertany al petit poble de Ser, nucli agregat al municipi dArtesa de
Segre (Noguera, Lleida). El meglit es trobava en lextrem est daquest terme municipal, aproximadament a lalada del punt quilomtric 109+570 de la carretera C-14,
entre els nuclis de Ser i el Gos (Oliola, Noguera) i a mig cam entre Artesa de Segre i
Ponts. Laltitud del jaciment se situa al voltant dels 400 metres sobre el nivell del mar
i les seves coordenades UTM sn 31T 343991 4638706.
Pel que fa al context geogrfic general, el jaciment es localitza en lextrem nord de
la plana occidental catalana (Fig. 1), punt dinici de les primeres serres del Prepirineu.
En aquest sentit, el meglit se situa al peu duna petita elevaci avanada de la costa de
Refet, al vessant sud del pla de la Fora i a la riba dreta del Senill, petit rierol subsidiari del riu Segre pel seu marge esquerre. De fet, el sepulcre ocupa un antic paleosl al
fons de la vall del Senill que manifesta un doble pendent en direcci nord-sud i en direcci est-oest.
El monument megaltic es troba bastit sobre sediments terciaris (gresos i nivells
argilosos amb margues) i segellat principalment per alluvions quaternaris daportaci
lateral que sn conseqncia de les avingudes successives del riu Senill. Lestudi edafolgic de la seqncia estratigrfica de ms de 2,5 m sedimentada sobre les restes
arqueolgiques ha perms aprofundir en la caracteritzaci de la dinmica de rebliment
daquesta petita vall (Poch, Balasch, 2009).
TRIBUNA2008-05
4/1/10
13:16
Pgina 89
LA CISTA TUMULAR AMB ESTELES ESCULPIDES DELS REGUERS DE SER
89
Figura 1. Localitzaci del meglit dels Reguers de Ser (Artesa de Segre, la Noguera,
Lleida)
2. ORGANITZACI I DESENVOLUPAMENT DELS TREBALLS ARQUEOLGICS

Desprs, doncs, duna primera actuaci endegada amb els objectius davaluar la
troballa, establir-ne una primera diagnosi i delimitar lrea dintervenci, va iniciar-se
lexcavaci arqueolgica del meglit dels Reguers de Ser.
Metodolgicament, va implantar-se una quadrcula de 12 metres de llargada per
10 metres damplada que va definir lrea dactuaci dins els aproximadament 260 m2
de la superfcie globalment intervinguda. Lexcavaci va desenvolupar-se en extensi
fins a obtenir la planta total de les estructures existents i seguint el mtode estratigrfic. El sistema de registre emprat va fonamentar-se en el mtode Harris, segons
laplicaci particular desenvolupada pel GIP (Junyent, Lpez, Oliver, 1992), i en la
recollida tridimensional dels elements mobles presents. Aix mateix, va posar-se una
mfasi especial en el registre grfic i fotogrfic de les lloses decorades, per la qual
cosa van compaginar-se els mtodes tradicionals arqueolgics (dibuix planimtric i
fotografia) amb el registre digital i les fotogrametries per part del Servei de
Reproducci i Imatge de la Universitat de Lleida (fotografia i imatge digital) i del
TRIBUNA2008-05
4/1/10
13:16
Pgina 90
90
Laboratori de Modelitzaci de la Ciutat de la Universitat Politcnica de Catalunya

(restituci tridimensional).
Els treballs de recerca a lentorn del meglit dels Reguers de Ser semmarquen
dins el projecte del Ministeri dEducaci i Cincia Las transformaciones sociales a travs de los espacios de la vida y la muerte en el noroeste del Mediterrneo durante el II
y I milenios ANE (HUM2005-06384/Hist) i en el marc de les activitats del Grup de
Recerca en Arqueologia, Prehistria i Arqueologia Antiga (GRAPHA), reconegut com
a grup consolidat per part de la Generalitat de Catalunya (AGAUR 2005SGR00798).
En el projecte Ser, hi participen investigadors i collaboradors del GIP provinents de
mltiples disciplines que, de forma transversal, permetran la caracteritzaci completa
del jaciment i la determinaci de la seva significaci i singularitat en el context del
megalitisme catal, peninsular i internacional.
Es tracta duna investigaci en curs que, entre daltres, integra els estudis edafolgics i geomorfolgics de la m de Rosa M. Poch i Carles Balasch, del Departament de
Medi Ambient i Cincies del Sl de lEscola Tcnica Superior dEnginyeria Agrria
(UdL); els estudis petrogrfics i de ptines fets per Maite Garcia-Valls, del
Departament de Cristallografia, Mineralogia i Dipsits Minerals de la Universitat de
Barcelona i Meritxell Aulinas, del Departament de Geoqumica, Petrologia i Prospecci
Geolgica de la Universitat de Barcelona; lestudi antropolgic de les restes inhumades
fet per Bibiana Agust i lestudi de les restes de fauna fet per Ariadna Nieto, membre
del GIP. Aix mateix, per tal destudiar el material moble exhumat sha dut a terme una
primera restauraci arqueolgica duna part de les restes recuperades per part de Carme
Prats, del Laboratori dArqueologia de la UdL, i per Gemma Piqu, restauradora conservadora de bns culturals. Aix mateix, Antoni Lluss, del Grup de Recerques
Arqueolgiques de la Femosa, sencarrega del dibuix del material moble.
Tanmateix, a ms dels treballs esmentats, el projecte preveu altres estudis (pollen,
matries primeres, anlisis de continguts, estudi operatiu...) que sestan duent a terme
progressivament i en la mesura de les possibilitats.
3. DESCRIPCI ARQUEOLGICA DEL MEGLIT DELS REGUERS DE SER

La intervenci arqueolgica ha recuperat, doncs, les restes duna construcci
funerria que conservava parcialment els principals elements estructurals que defineixen els sepulcres megaltics: el tmul, el cromlec i la cambra (Fig. 2). El meglit estava tallat tangencialment per un arrasament antic causat, amb tota seguretat, per una
avinguda lateral del riu Senill que va fer bascular i desaparixer lextrem ms septentrional del tmul i de lanella de pedres clavades. Aix mateix, la rasa de la canonada
travessa dest a oest lestructura megaltica i ha seccionat tant el tmul com la cambra.
El tmul i el cromlec
El tmul del meglit dels Reguers de Ser es troba constitut prcticament de forma
ntegra per pedres calcarenites de diverses mides, des de grans blocs fins a petit pedruscall que aglutina els elements constructius de dimensions ms grans. Les restes conservades mostren un tmul de planta oval duns 9 m de llargada per 6 m damplada; tan-
TRIBUNA2008-05
4/1/10
13:16
Pgina 91
91
Figura 2. Planta general del meglit dels Reguers de Ser
mateix, creiem que larrasament de la banda septentrional naltera lestructura original

que, suposadament, devia ser de tendncia circular amb un dimetre aproximat de 9 m,
tal com sha pogut observar en la secci est-oest del monument (Fig. 3).
El tmul, lexcavaci del qual ha perms observar-ne la seqncia constructiva, sestenia al voltant de la cambra sepulcral. Aparentment, les pedres que el constituen no presentaven una disposici lgica ms enll del simple amuntegament aleatori dels elements
que el conformaven. Malgrat tot, en els extrems est i nord del tmul sha distingit un primer nivell de grans pedres disposades molt acuradament de forma plana com si conformessin una mena denllosat (UE 141 i UE 142), sobre el qual sapilaren la resta de pedres
(UE 102 i UE 124) donant forma a un tmul de secci cnica de fins a 60 cm de potncia. Aix mateix, no sha documentat cap mena de recobriment daquest nucli de pedra
amb un tmul de terra, cosa que ens fa pensar que no degu existir.
Puntualment, el tmul encara conservava lanella de pedres clavades que el delimitava. Les restes daquest cromlec sobservaven perfectament en la part del tmul
TRIBUNA2008-05
92
4/1/10
13:16
Pgina 92
Figura 3. Secci est-oest del meglit dels Reguers de Ser i restituci en 3D del tall
est-oest (Laboratori de Modelitzaci de la Ciutat, UPC)
TRIBUNA2008-05
4/1/10
13:16
Pgina 93
93
situada al nord de la rasa de la canonada, on es configurava com una alineaci de pedres

de dimensions mitjanes (UE 113, UE 119, UE 120, UE 121, UE 122 i UE 123), alguna
de les quals treballada (UE 113), i installades en una petita rasa lineal duns 5,80 m de
llargada, entre 30 i 40 cm damplada i fins a 15 cm de profunditat. Altres pedres de
dimensions inferiors falcaven les pedres que definien lanella i acabaven de reblir la
rasa.
Aix mateix, el cromlec tenia continutat en lextrem oest del tmul, que fou seccionat per la rasa de la canonada. Molt probablement les pedres treballades, per no
decorades, extretes per la mquina excavadora durant les tasques dexcavaci de la rasa
de la canonada (UE 114, UE 115 i UE 116) devien formar part daquesta anella externa de delimitaci del tmul.
Per tant, les restes del cromlec al sud de la canonada es limiten a dos grans blocs
(UE 108 i UE 112) i una llosa (UE 111), totes tres pedres de gres de grans dimensions
i, en aquest cas, totes tres profusament decorades. Noms una (UE 108) es trobava in
situ, mentre que les altres dues estaven venudes, una sobre el tmul (UE 111) i laltra
lleugerament desplaada per una antiga avinguda del riu Senill (UE 112). No obstant
aix, se nha pogut documentar parcialment la rasa en qu es trobaven encaixades. Val
a dir que tant els dos grans blocs decorats per ambdues cares (Ser V i Ser VI) com la
llosa treballada (Ser VII) no foren esculpits per ocupar un lloc en lanella del meglit
sin que, inicialment concebuts com a esttues-esteles (vegeu infra), foren reaprofitats
un cop destrut o enderrocat el monument de carcter megaltic que constituen originriament per tal de bastir el cromlec del sepulcre funerari.
Lexcavaci extensiva del tmul ha perms, a ms, recuperar un conjunt significatiu de materials mobles. Es tracta, bsicament, de diversos fragments de cermica a m
dacabat polit corresponent a diferents tipus de recipients (bols, vasos mitjans...), alguns
dels quals presenten decoraci destil campaniforme pirinenc, campaniforme regional
incs i campaniforme epimartim. Aix mateix, ha estat recuperat un bot piramidal de
petxina i una punta de sageta de slex amb aletes i peduncle. La major part daquestes
restes shan localitzat de forma concentrada en lextrem ms occidental del tmul i en
tota la seqncia constructiva de pedres sorrenques.
La cambra
El meglit dels Reguers de Ser presentava una cambra amb cista central de planta rectangular delimitada per quatre ortostats. Tanmateix, noms es conservaven in situ
dues lloses, que en definien langle sud-est (UE 106 i UE 107); les altres dues (UE 109
i UE 110) foren extretes de forma fortuta per la mquina durant els treballs dexcavaci de la rasa de la canonada. No obstant aix, grcies a les referncies orals dels operaris que descobriren el meglit ha estat possible restituir-ne lemplaament i la disposici. Daquesta manera, mentre una de les lloses desplaades (UE 109) es trobava clavada verticalment i constitua lortostat nord de la cista, laltra (UE 110), que va aparixer plana sobre el tmul de pedres, devia tancar la cista per la banda oest i en devia
haver estat la llosa daccs. Sense tenir dades concloents, les dimensions ms petites
daquest darrer suport fan pensar en un possible accs en forma de finestra. Aix mateix,
el meglit no conservava cap element de cobriment de ben segur ja desaparegut dantic, per la qual cosa desconeixem quin era el sistema emprat (Fig. 4).
TRIBUNA2008-05
94
24/11/09
17:49
Pgina 94
Figura 4. Vistes generals del meglit dels Reguers de Ser

La cista assolia unes dimensions de fins a 1,80 m de llargada per 1,40 m damplada, aix com una alria daproximadament 1,30 m. La cambra presentava, doncs, una
superfcie de poc ms de 2,5 m2 i una orientaci de 280 en direcci oest.
Com en el cas de les pedres decorades del cromlec, els grans blocs esculpits que
constitueixen la cista tampoc foren creats per ocupar un lloc en el sepulcre funerari, sin
que la seva presncia al meglit sha de llegir en clau de reutilitzaci. Els ortostats
corresponen novament a fragments desttues-esteles que foren reaprofitades per bastir
un nou monument. No tenim dades de com es configurava el monument primigeni ms
enll del carcter exempt de les escultures.
Desconeixem amb certesa si la reutilitzaci de les representacions antropomorfes
va representar la destrucci intencionada del monument original o b simplement sem-
TRIBUNA2008-05
4/1/10
13:16
Pgina 95
95
praren uns blocs abatuts dantic en dess. Amb tota seguretat, la reutilitzaci daquestes lloses esculpides va ocasionar la destrucci del monument original. Els blocs abatuts, sense les connotacions del simbolisme original, van adequar-se al sepulcre funerari de manera que el nou s dels suports testimonia una tria dels ortostats i una acurada
planificaci del bastiment del meglit. Noms una de les esttues-esteles es conserva
ntegrament (Ser I), mentre que la resta (Ser II, III i IV) mostra traces evidents de
modificaci dels suports escultrics originals com ara senyals de desbast, repic, retall
o poliment que creiem que semmarquen en el desenvolupament duns treballs previs per adequar els ortostats al seu nou emplaament (Fig. 5 i 6). Aquest procs darranjament tamb es fa pals amb el reaprofitament dels rebutjos originats que, amb els
mateixos motius esculpits que les grans lloses decorades, foren emprats com a falques
dels suports ortosttics.
Aix mateix, el meglit presenta la disposici intencionada de totes les lloses de la
cambra mostrant enfora el mateix motiu en retcula. Des duna interpretaci actual daquestes representacions completament allunyada del seu simbolisme original, laspecte
Figura 5. Detall frontal i dorsal de lestela Ser I
TRIBUNA2008-05
96
24/11/09
17:49
Pgina 96
Figura 6. Detall frontal i dorsal de les esteles Ser V i VII
TRIBUNA2008-05
4/1/10
13:16
Pgina 97
97
exterior de la cambra sassimilaria a una construcci paramentada carreuada. La inexistncia dun tmul de terra que recobrs el nucli de pedres dna arguments per pensar
que la cambra devia quedar visible i que, ms enll dimplicacions simbliques, la nova
disposici de les antigues esttues-esteles podria implicar a ms, una certa voluntat
esttica. Daltra banda, una altra dada a favor de la visibilitat de la cista sn les alteracions que mostren els ortostats derivats del fet destar exposats a la intemprie, la qual
cosa motiva el desgast i el desfigurament dels motius decoratius; tanmateix, cal tenir en
compte que el procs derosi de les esttues-esteles va iniciar-se en el moment que es
disposaren del dret per configurar el monument escultric megaltic i que altres alteracions postdeposicionals, com ara el recobriment de calcita que revesteix les lloses, responen a fases minerals de neoformaci associades a processos de meteoritzaci derivats
del pas del temps i/o de les condicions denterrament sota el subsl (Garcia-Valls,
2007; Garcia-Valls et al. en premsa).
Daltra banda, sobre el sl de la cambra shan identificat petits forats de pal poc
profunds que es disposen de forma alineada prop de les lloses que delimitaven la cambra. Hi ha la possibilitat que es tracti de petites estructures associades a la construcci
del meglit i, particularment, vinculades a la installaci dels suports ortosttics que
constitueixen la cista.
Pel que fa a linterior de la cista, es trobava prcticament reblert per un dens, compacte i atapet nivell de pedres sorrenques de diferents mides que arribava fins a uns 80
cm de gruix (Fig. 3). Lexcavaci acurada daquest rebliment de la cambra ha perms
constatar amb certesa tant la funci funerria del monument com el saqueig de la cambra en poca prehistrica. Ls de lestructura com a lloc denterrament queda refermat
per la trobada de diverses restes antropolgiques remogudes que es concentraven a lextrem oriental de la cambra. Sobre el sl de la cista sidentificaren les restes del tronc
superior dun individu en connexi anatmica (restes de les extremitats superiors, costelles, columna vertebral, pelvis...), mentre que, pocs centmetres per sobre, aparegueren altres restes humanes sense cap connexi anatmica aparent (extremitats inferiors,
fragment de mandbula inferior, peces dentries de la mandbula superior, entre daltres), remenades i completament entrelligades amb pedres i ossos de fauna. Lestudi del
conjunt del material ossi hum ha estat realitzat per lantroploga Bibiana Agust
(2007). Malgrat lestat de conservaci precari de les restes, pot assenyalar-se que es
tracta dun espai funerari en qu almenys es constata la inhumaci de 2 individus, fet
avalat per la documentaci duplicada duna dent incisiva superior central del costat
dret. Tot i aix, la renovaci de les restes no permet parlar duna superposici denterraments.
Val a dir, a ms, que aquestes restes antropolgiques es trobaven acompanyades per
fragments dalmenys dos vasos cermics arraconats en langle sud-oriental de la cista,
aix com almenys 4 botons prismtics dos, una petita dena calcria i al voltant de 400
denes de petxina aparegudes completament disperses. Tot plegat, doncs, devia formar
part de laixovar i dels objectes dornament personal amb qu foren inhumats els
difunts.
Aix mateix, tamb han estat recuperades nombroses restes ssies de fauna que es troben en curs destudi. Una anlisi preliminar permet assenyalar que el conjunt estava format per almenys 4 animals diferents (NMI), en qu senregistra la presncia dOvis aries
(ovella domstica) i Capra hircus (cabra domstica). Es documenta la presncia tant dindividus infantils com de joves/adults. Les parts anatmiques ms ben representades sn les
TRIBUNA2008-05
98
4/1/10
13:16
Pgina 98
de les extremitats anteriors i posteriors, amb la presncia de tots els ossos llargs (hmer,
radi, ulna, metacarp, ossos del carp, falanges I, II i III, fmur, tbia, calcani, astrgal, metatars, ossos del tars i falanges), aix com dalgunes restes de costelles, crani i de laparell
pelvi que, tanmateix, es troben molt fragmentades i en molt mal estat de conservaci.
Amb un alt ndex de fractura, la superfcie dels ossos es troba molt malmesa a causa dels
factors postdeposicionals, la qual cosa no permet observar possibles marques de tall. A ms
a ms, sha identificat una dent incisiva atribuda a lespcie Bos taurus (bou).
Laparici de les restes humanes de forma remoguda, dispersa i barrejades amb restes de fauna i el rebliment de la cambra amb un nic estrat compost bsicament de pedra
fan pensar en el saqueig i segellament intencionats, el motiu dels quals ens s desconegut. En aquesta lnia, un altre element indicatiu daquesta condemnaci del monument
funerari s la troballa del suport interpretat com a llosa dentrada al sepulcre (UE 110)
desplaada del seu lloc original i disposada de forma plana sobre el tmul, tal i com els
descobridors del meglit afirmen que va aparixer.
4. EL MATERIAL MOBLE ASSOCIAT AL MEGLIT DELS REGUERS DE SER

El material moble recuperat a lexcavaci del meglit dels Reguers de Ser constitueix un conjunt significatiu de restes que situen el jaciment perfectament dins un context campaniforme. De fet, a excepci de restes metlliques no documentades en el
conjunt, el material arqueolgic evidencia un repertori que podrem considerar tpicament campaniforme caracteritzat per la presncia duna punta de sageta amb aletes i
peduncle, de botons amb perforacions en V i diversos fragments cermics tant de produccions campaniformes com comunes (Fig. 7).
Mentre que als sectors nord, sud i est del tmul els materials mobles sn prcticament inexistents o francament testimonials, lrea oest del meglit mostra una densa
concentraci de restes arqueolgiques. Els materials mobles aparegueren de forma dispersa a linterior de la cambra i especialment en lextrem occidental del tmul, s a dir,
en el que seria la part davantera del meglit i on es devia situar laccs a la cista.
Segurament lescampall de materials arqueolgics atestat en lrea davantera del sepulcre deu ser fruit del seu saqueig, que en va produir la fragmentaci, la dispersi i la
remoci. La impossibilitat de distingir lmits entre el rebliment de pedres de la cambra
i el nucli de pedres del tmul que envolta el meglit podria alterar, a ms, la visi de la
correlaci entre tots els elements materials assenyalats.
A continuaci, doncs, presentem de forma general el conjunt de material moble
recuperat en lexcavaci. Deixem, per, per a ms endavant la caracteritzaci, la valoraci i la contextualitzaci exhaustiva de les restes.
Duna banda, el conjunt delements dornament personal es troba format per denes i
botons, que sintegren perfectament en el panorama conegut daquests objectes recuperats
en sepulcres funeraris. Quant a les denes, shan recuperat vora 400 petites denes de petxina (Cardium) que aparegueren de forma completament dispersa a linterior de la cambra
amb relaci a les restes ssies humanes i el dens nivell de pedres que segellava la cista (Fig.
7.1). Es tracta de peces discodals de diferents dimensions i gruixos, algunes de les quals
tot i el poliment de les seves superfcies encara mostren les estries externes de creixement. Noms en alguns casos el conjunt de petites denes encara es conservaven agrupades amb els altres elements amb qu degueren constituir un o diversos penjolls o braalets
TRIBUNA2008-05
24/11/09
17:49
Pgina 99
99
Figura 7. Material moble: denes de petxina (1) i dena calcria (2), punta de sageta
(3), botons prismtics (4) i bot piramidal (5), i material cermic campaniforme destil pirinenc (6 i 8) i epimartim (7) (fotos del material cermic: X. Goi, Servei de
Reproducci dImatge de la UdL)
TRIBUNA2008-05
100
4/1/10
13:16
Pgina 100
que acompanyaven els individus inhumats. Aix mateix, sha recuperat almenys una dena
que es diferencia clarament del conjunt delements de petxina tant pel material de manufactura com per la tipologia. Es tracta dun petit penjoll aparentment de pedra calcria, en
forma de llgrima trapezodal dangles arrodonits i superfcie rugosa (Fig. 7.2).
Pel que fa als botons, primerament sha de destacar la troballa dun bot piramidal
de base quadrada de petxina amb perforaci en V que presenta una decoraci en forma
duna fina incisi que en recorre el permetre (Fig. 7.5). Aquest element fou localitzat
sobre les pedres que constituen lextrem sud del tmul. No obstant aix, el conjunt ms
significatiu prov de linterior de la cambra i es troba caracteritzat per 4 botons prismtics de secci triangular dos tamb amb perforacions en V (Fig. 7.4). Aquests objectes
es trobaven en relaci amb les restes antropolgiques remogudes que havien estat inhumades dins la cista i safegeixen a la nmina daquest tipus dornaments personals
coneguts a les terres peninsulars (Uscatescu, 1992), de la vall de lEbre (Rodans, 1987)
i catalanes (Martn, 2003: 86 i 92-94).
Pel que fa a la indstria ltica, a ms de 4 fragments dascles i nuclis de slex, cal
afegir una punta de sageta amb aletes i peduncle de slex. Es tracta dun exemplar retocat bifacialment i de secci biconvexa fora simtrica i regular (Fig. 7.3). Fou recuperat a lexterior de la cambra, entre les pedres del tmul de la part davantera de la cista.
Laparici daquest tipus delements a Catalunya es documenta ja des de la segona meitat del V millenni cal. AC, per s a partir de la segona meitat del IV millenni cal. AC
i la primera meitat del III millenni cal. AC quan es generalitzen (Palomo, Gibaja, 2003:
179-183). La presncia de puntes de fletxa en contextos sepulcrals sexplica com a
aixovar funerari i llavors sels atorga un valor simblic o com a elements que arribaren introduts dins els cossos inhumats i que eren la causa de ferides o de defuncions
dels individus.
Finalment, el material arqueolgic ms nombrs i significatiu recuperat al meglit dels Reguers de Ser s la cermica. El lot es troba format per prop duna centena
de restes, la dispersi i lextrema fragmentaci de les quals cal remetre a la remoci
de les restes i la condemnaci i segellament intencionats del sepulcre megaltic. Entre
les produccions campaniformes cal assenyalar la documentaci associada de tres dels
estils, lepimartim i, el pirinenc i el regional incs. Quant al campaniforme epimartim, caracteritzats pels motius geomtrics fets amb impressions de pinta i punx, les
restes recuperades presenten decoracions combinades amb bandes de triangles oposats que conformen rombes en reserva i bandes de triangles farcits de lnies obliqes
puntillades (Fig. 7.7). Per la seva banda, el campaniforme pirinenc presenta motius
impresos en cremallera, incisions horitzontals i en ziga-zaga, motius impresos en
espina de peix, bandes horitzontals en retcula obliqua, triangles farcits amb lnies...
(Fig. 7.6 i 7.8).
Al costat daquestes peces tamb sha documentat diverses restes de cermica
comuna que semblen correspondre a produccions arrelades en la tradici local de les
comunitats regionals. Podem esmentar, per exemple, diversos petits fragments de vores
de secci arrodonida o engruixida de cermiques redudes o tamb alguns petits fragments de bases plana o cncava. Ms remarcables sn els tres fragments dos apareguts en el tmul i un a linterior de la cambra que semblen correspondre a un mateix
vas de petites dimensions i cos sinus amb vora de desenvolupament vertical lleugerament exvasada de llavi de secci arrodonida amb un alineament de motius puntillats en
la seva superfcie superior. Aix mateix, arraconades al fons de la cambra varen apari-
TRIBUNA2008-05
4/1/10
13:16
Pgina 101
101
xer les restes de les dues niques peces de les quals coneixem el perfil sencer. Duna
banda, un petit bol hemisfric de parets convexes obliqes obertes, fons cncau, base
convexa i vora lleugerament diferenciada i exvasada amb llavi de secci arrodonida.
Laltra pea correspon a un petit recipient de parets convexes amb la vora lleugerament
diferenciada i exvasada de secci arrodonida, que presenta laplicaci de dues petites
llengetes alineades verticalment, una al llavi i una altra al cos. Ambds recipients sn
de cocci reduda i de pasta porosa de coloraci grisenca.
5. LA CRONOLOGIA ABSOLUTA DEL MEGLIT DELS REGUERS DE SER

Sha obtingut una dataci per radiocarboni duna mostra dos hum (una tbia) de
les restes inhumades dins la cista. Els resultats sn:
Beta-230406: 415050 BP; calibrada a 2 sigmes 2879-2589 cal. ANE
Aquesta cronologia correspon, doncs, al moment dutilitzaci del meglit. La data
de la seva construcci pot considerar-se lleugerament anterior. s tamb perfectament
escaient amb els elements mobles de cultura material apareguts.
6. LES ESTTUES-ESTELES DE SER EN EL SEU CONTEXT PENINSULAR I EUROPEU

All que fa del meglit dels Reguers de Ser un monument nic sn les espectaculars lloses decorades que en constitueixen la cambra i part del cromlec, la qual cosa en
determina la singularitat dins el conjunt del fenomen megaltic. I ms encara si es t en
consideraci el fet que lemplaament daquestes lloses en el meglit s el resultat de
la reutilitzaci duns elements escultrics que havien constitut un monument megaltic
anterior, les caracterstiques del qual (tipologia, disposici, emplaament...) sn incertes. El conjunt escultric de Ser es troba format per 7 grans esteles decorades, a les
quals cal afegir una desena de petits fragments decorats usats com a falques dins les
rases dinstallaci dels suports ortosttics de la cambra. Aix mateix, tamb shan recuperat 4 pedres treballades que formaven part de lanella que delimitava el tmul que, si
b semblen estar obrades, no presenten cap mena de decoraci.
Com arribaren aquestes lloses a lindret en qu foren trobades s una incgnita;
tanmateix, no creiem que el monument primigeni es trobs gaire lluny don es localitz el meglit. En aquest sentit, lestudi petrogrfic comparatiu de les lloses decorades i dels afloraments de pedra propers al jaciment assenyala la uniformitat i homogenetat de les mostres analitzades que es tractarien, en ambds casos, de calcarenites
massives, gres carbontic ben cimentat on lnica diferncia atestada radica en la mida
dels clasts (Garca-Valls, 2007). A ms a ms, la composici mineral i textural dels
afloraments rocosos mostrejats indica que el material t prou consistncia per ser treballat i tenir durabilitat, aix com que el seu processament no seria de tractament difcil. Per tant, tot plegat permetria assenyalar que lrea font don varen extreures les
lloses per bastir les escultures podria ser in situ perqu afloren nivells prou consistents
i obrables.
Sense voler entrar a fons en qestions terminolgiques, cal assenyalar que hi ha tota
una nomenclatura a lhora de denominar les diferents manifestacions escultriques
segons els tipus de representaci i de la seva morfologia esteles, esttues-esteles,
TRIBUNA2008-05
102
4/1/10
13:16
Pgina 102
menhirs, menhirs-esteles, esttues-menhirs..., que sovint varia en funci dels criteris

dels autors i que, a voltes, comporta distincions regionals (entre daltres: Bazzanella,
Marchi, 1995: 155-156; DAnna, 2002a; DAnna, Renault, 2004: 13-14; De Marinis,
1994: 31; De Saulieu, 2004: 51-52; Jallot, 1998: 337-339). En el cas de les representacions de Ser hem optat per la simplicitat i usem preferentment i indistinta els termes
destela o esttua-estela que considerem ms neutres i menys compromesos. Hi hauria,
fins i tot, qui les qualificaria com a esttues-menhirs, terme fora arrelat en la tradici
arqueolgica francesa. Tanmateix, no podrem estar ms dacord amb les paraules
dAndr dAnna (2002a: 53) quant a la banalitat de la discussi sobre la terminologia
daquestes manifestacions les quals quedarien totes integrades dins el fenomen de lescultura prehistrica.
Dins del conjunt escultric de Ser es distingeixen tres grups desteles que responen a caracterstiques i repertoris decoratius diferenciats:
* El primer grup es troba format per almenys 4 fragments de pedra sorrenca desbastats, ben treballats i amb els escaires arrodonits que, tanmateix, no presenten cap element decoratiu esculpit (UE 113, UE 114, UE 115 i UE 116). Aquests suports formaven part del sector nord-occidental del cromlec, per noms en un cas es conservava in
situ (UE 113). La resta (UE 114, UE 115 i UE 116), en canvi, havia estat extreta per la
mquina durant els treballs dexcavaci de la rasa de la canonada. Es tracta duns petits
blocs de forma rectangular trencats pels extrems inferior i superior, amb unes dimensions compreses entre els 60 i 80 cm de llargada, de poc ms de 50 cm damplada i
dentre 17 i 26 cm de gruix. Lacurada factura que mostren permet plantejar la hiptesi que corresponguessin a alguna mena destela anicnica.
* El segon grup es compon nicament dun sola estela de pedra (Ser VII) que es
trobava abatuda directament sobre el nucli de pedres del tmul i formava part de lanella de pedres clavades que el delimitava (UE 111). Es tracta duna llosa rectangular d1,10 m dalria, 75 cm damplada i 12 cm de gruix que ha estat treballada per
totes dues bandes i que presenta els lloms arrodonits (Fig. 6). Mentre que la part dorsal sha desbastat i se nha repicat la superfcie per tal de regularitzar-la, la part frontal es troba decorada amb tot un seguit de motius acanalats esculpits, la tcnica de realitzaci i la disposici dels quals difereixen de la resta desteles ornades que configuren el tercer grup (vid. infra). De factura fora maldestra i en un estat de conservaci fora erosionat, lestela es troba incompleta perqu li manca la part superior aparentment trencada.
Lanlisi preliminar de lestela permet identificar, a diferncia de la resta desteles
esculpides de Ser, la representaci explcita delements de lanatomia humana que
remeten a una figuraci antropomorfa. Tanmateix la lectura dels motius representats en
lestela Ser VII cal prendre-la amb totes les reserves perqu la seva conservaci s
molt deficient, la qual cosa pot fer controvertida la nostra interpretaci.
Aix doncs, en el ter inferior creiem veure-hi les traces dun cintur llis definit per
dues estries acanalades de secci en U que sestenen, amb ms o menys definici, entre
els dos extrems laterals de lestela. El cintur o faixa presenta en la part central un motiu
rectangular en relleu amb els escaires arrodonits que sinterpreta com una possible sivella. Duna banda, per sota del cintur i alineada amb la possible sivella, es desenvolupa
una faixa vertical delimitada per dues estries i partida en dos per una tercera. Es defineixen, aix, les extremitats inferiors de la representaci antropomorfa en qu les dues cames
es troben juntes, enganxades. La representaci del peu dret s fora clara i permet identi-
TRIBUNA2008-05
4/1/10
13:16
Pgina 103
103
ficar-ne els dits definits per cinc fines lnies incises; el peu esquerre, en canvi, no saprecia amb tanta claredat. El referent daquesta mena de representacions cal cercar-lo en les
esteles del grup de la Rouergue (Serres, 2002: 65-67), on es documenta a bastament.
Per sobre del cintur, els motius sorganitzen en tres bandes verticals separades per
solcs acanalats, cadascuna de les quals es troba decorada amb motius diferents. Mentre la
franja esquerra presenta una gran ziga-zaga en vertical, la franja dreta sembla tenir diversos traos en vertical i en horitzontal que configuren una mena de retcula escacada. En
canvi, la banda central, que coincideix aproximadament en la vertical de la sivella, es presenta majoritriament llisa amb la presncia de diversos cercles en forma de petites cpules, tres de les quals sestenen alineadament i parallela per sobre del cintur.
Aix mateix, en la part central de lestela creiem identificar la representaci dun
element de cap circular en anella i cos en forma de fulla allargassada punxeguda, que
sembla associat a un franja llisa delimitada per dues petites estries en U que creua la
imatge de biaix desquerra a dreta. Les traces que defineixen aquests elements sn gaireb inapreciables i ens exigeixen cautela a lespera dun estudi ms aprofundit dels
motius decoratius. No obstant aix, les referncies per interpretar aquesta mena delement ens remeten novament al grup de la Rouergue, en qu nombroses esttues-menhirs presenten un baldric del qual penja lanomenat objet (Arnal, Serres, 1988; Serres,
2002: 70-74; Constantini, 2002: 120-121).
La interpretaci daquest objet s incerta i variada: corn de caa, de guerra, dabundncia... o relacionat amb els anomenats penjolls-punyals datzabeja, calcita, os o
banya documentats arqueolgicament en coves sepulcrals i meglits, la forma dels quals
evoquen punyals. Tanmateix, tot i la troballa dobjectes reals que es relacionen amb les
figuracions esculpides (Arnal, Serres, 1988; Ambert, 1998), no se nha documentat cap
que permeti associar fermament els penjolls i les representacions de les esttues-menhirs.
No obstant aix, aquest objecte conjuntament amb el baldric apareix sempre i sense
excepcions associat a les representacions masculines, i se li confereix una especial crrega simblica com a signe de poder i autoritat. En aquest sentit, tamb se lha assenyalat
com a signe del caador a partir de relacionar-lo per similitud a diversos objectes fets en
banya de crvol, considerant el valor simblic daquest animal (Rodrguez, 1998: 171 i
pl. 3). Aix mateix, la coincidncia de smbols similars a lobjet gravats en diferents menhirs i esteles antropomorfes de diverses regions esteses entre la Borgonya, loest de
Sussa i el Migdia francs, ha fet plantejar-se aquest element com levidncia duna
xarxa de relacions interregionals dins el megalitisme (Cauwe, Van Berg, 1998: 254 i fig.
7). Potser ara, i en cas de confirmar-se la presncia dun element similar a lobjet en lestela Ser VII, haurem dincloure la troballa de Ser dins aquesta possible xarxa.
* Finalment, el tercer grup desteles s el ms nombrs i ms significatiu. Es troba
constitut per les quatre esteles decorades amb les quals es va bastir la cambra del meglit (Ser I, II, III i IV) i les dues esteles (Ser V i VI) que van installar-se en lextrem
oest del cromlec, a ms de la desena de petits fragments esculpits reaprofitats com a falques fins les rases dinstalaci dels ortostats de la cista. Les decoracions representades
en totes aquestes lloses permet parlar dun conjunt escultric megaltic homogeni i unitari, en qu les diferncies entre els suports sn molt puntuals.
Lestructura formal de les esteles en permet identificar almenys dos tipus. Duna
banda, tindrem els suports de fins a 1 m damplada que prenen una forma de bust ms
esvelt i estilitzat, una de cos recte i possiblement coronada de forma ogival (Ser V), i
laltra amb cos trapezodal de costats i angles ms o menys simtrics que t lextrem
TRIBUNA2008-05
104
4/1/10
13:16
Pgina 104
superior escapat (Ser VI). De laltra banda, la resta desteles (Ser I, II, III i IV) tenen
entre 1 i 1,6 m damplada i el seus cossos prenen una forma de llosa rectangular ms
robusta. Dins daquest tipus es trobaria lnica esttua-estela conservada sencera (Ser
I), en qu la forma del suport de cos rectangular acaba perfectament coronat en forma
semicircular, com una mena dU invertida. La morfologia de lestela Ser I t clares
referncies en altres figuracions antropomorfes de contextos megaltics com ara algunes esttues-menhirs del grup de la Rouergue la Pierre Plante (Lacaune-les-Bains,
Tarn), per exemple o les representacions gravades del tipus Pea T.
La descripci succinta daquest darrer grup desteles es presenta, doncs, a continuaci:
Ser I: Estela decorada de calcarenita que delimita la cista pel sud (UE 107). Es
conserva prcticament sencera. Mesura 2,25 m dalria, 1,15 m damplada i entre 20 i
30 cm de gruix. En el meglit es trobava clavada en vertical sobre el costat dret, per la
qual cosa tota la banda esquerra, tant del llom com de les parts frontal i dorsal, es troba
molt erosionada.
Ser II: Fragment destela decorada de calcarenita que delimita la cista pel costat est (UE 106). Mesura 1,7 m dalria, 1,35 m damplada i 20 cm de gruix. Li manca
una part dun dels angles trencat per lacci de la mquina durant els treballs de construcci de la canalitzaci. En el meglit fou disposada capgirada. Lextrem inferior sembla haver estat retallat, mentre que lextrem superior es troba erosionat.
Ser III: Fragment destela decorada de calcarenita seccionada en dues parts i
amb fractures que cal reconstituir. El conjunt mesura 2,2 m dalria, 1,6 m damplada
i 30 cm de gruix. Originriament delimitava pel nord la cista (UE 109). La reutilitzaci
en el meglit es fu disposant-la sobre el costat esquerre, de manera que el llom dret i
lrea dreta de la superfcie frontal es troben fora erosionats. Els fragments conservats
corresponen a la base de lestela, mentre que la part superior presenta forma triangular
derivada duna doble fractura esbiaixada feta dantic.
Ser IV: Fragment destela decorada de calcarenita trobada abatuda sobre el
tmul. Mesura 1 m dalria, 1,4 m damplada i 25 cm de gruix. Creiem que devia tancar la cista pel costat oest i que era la llosa daccs a linterior de la cambra (UE 110),
molt possiblement en forma de finestra. Un dels extrems sembla haver estat tallat, mentre que laltre es troba molt polit i erosionat.
Ser V: Fragment destela decorada de calcarenita que forma part del cromlec en
lextrem occidental de lanella (UE 108). Es troba parcialment mutilada per lacci de
la mquina. Mesura 1,3 m dalria, 1 m damplada i 30 cm de gruix. El fragment
correspon a la part superior duna estela de cos rectangular estilitzat i coronament de
tendncia en ogiva.
Ser VI: Fragment destela decorada de calcarenita desplaada del seu indret
original en lantiguitat. Es troba basculada sobre la part venuda del tmul i entre les
esteles Ser V (UE 108) i Ser VII (UE 111), amb les quals devia formar part de lanella (UE 112). Mesura 1,29 m dalria, 92 cm damplada i 23 cm de gruix. El fragment t forma trapezodal amb la part superior escapada i la cara frontal puntualment
repicada.
Les esttues-esteles que constitueixen aquest grup sn, certament, els elements ms
singulars, rellevants i espectaculars. No tenen cap representaci grfica dun element
fsic que les humanitzi com ara cara, ulls, nas, braos, mans, pits..., i s la prpia forma
de la llosa la que ens remet implcitament a la representaci antropomorfa. En aquest
TRIBUNA2008-05
4/1/10
13:16
Pgina 105
105
sentit, aquestes esteles difereixen tant de lestela Ser VII com daltres manifestacions
escultriques megaltiques contempornies caracteritzades per la representaci explcita de la figura humana, ja fossin de tipus mascul o femen. Tanmateix, el carcter antropomorf de les esteles de Ser queda perfectament avalat tant per la morfologia dels
suports com pels motius esculpits.
Es tracta duna srie desteles que, a excepci de la part que anava clavada al subsl,
estan decorades per totes les bandes: front, dors i lloms. Per tant, aquestes esteles sn
unes obres escultriques concebudes per ser contemplades exemptes. Lhomogenetat
del conjunt es troba manifestada tant per la tcnica emprada com per les decoracions
esculpides, que es repeteixen de forma sistemtica i amb escasses diferncies entre
cadascuna de les esteles. La reiteraci de motius decoratius evidencia, a ms, una clara i
precisa distinci entre les parts davanteres i les posteriors de les esteles.
Els frontals i els lloms de les esteles es troben completament farcits per una composici formada de petits traos oblics en relleu que conformen bandes verticals juxtaposades que prenen forma de V invertida (). Daquesta manera, la uni de les diferents bandes constitueix verticalment un motiu en forma despina de peix i, horitzontalment, una mena de motiu dentat, triangular o en ziga-zaga. Cada banda vertical de
traos oblics es troba delimitada per una traa en vertical tamb en relleu en forma de
bord. Pot ser que en algun punt les bandes perdin la juxtaposici i repeteixin lorientaci dels petits traos esbiaixats.
Els nics elements diferencials en les parts davanteres de les esteles els trobem en
les esteles Ser I i Ser VI. Duna banda, en lestela Ser I la banda decorada ms externa ref el mateix perfil en forma dU invertida que t el suport. No obstant aix, en la
part ms superior el motiu en V invertida sestilitza i esdev una mena de sanefa lleugerament corbada en qu els traos oblics juxtaposats es converteixen en dos frisos de
motius verticals i parallels tamb en relleu que es troben separats i delimitats per bordons. En canvi, lestela Ser V t la superfcie despines de peix verticals tallada per
una banda horitzontal llisa que creua el front de lestela de llom a llom i, en leix
medial, descendeix verticalment una prolongaci tamb llisa de manera que configura
un motiu en forma de T. Al centre daquesta banda no decorada, en el punt duni dels
trams vertical i horitzontal, hi ha un motiu esculpit de forma rectangular amb els angles
lleugerament estirats (Fig. 6).
Per la seva banda, les parts dorsals de les esteles mostren un motiu completament
diferent que tamb es repeteix sistemticament en cadascun dels suports escultrics. Es
tracta duna composici en forma de retcula irregular definit per la successi de diverses bandes verticals de motius rectangulars disposats del dret, els lmits horitzontals
dels quals salternen a portell entre les diferents bandes. Noms en el cas de lestela
Ser IV trobem un element diferencial: el motiu reticulat noms es mostra com una
franja en un dels extrems, mentre la resta del dors de lestela s llis.
Entre les diverses esttues-esteles daquest conjunt sn els exemplars Ser I i Ser V
els que ens donen ms dades a lhora danalitzar el grup, especialment pel que fa a les
representacions frontals: la primera perqu s lnica escultura que ens ha arribat prcticament ntegra i la segona pels motius esculpits singulars que presenta amb relaci a la resta.
La unicitat de lestela Ser V ve determinada, com hem assenyalat, pel motiu llis
en forma de T que presenta. La banda horitzontal sense decoraci la interpretem com
un cintur o faix i lelement que es troba en la uni amb la banda llisa vertical ens
recorda clarament els fermalls o les sivelles dels cinturons representats en moltes de les
TRIBUNA2008-05
106
4/1/10
13:16
Pgina 106
esttues-menhirs del grup de la Rouergue (Serres, 2002: 76). Val a dir que, pel que fa a
la banda vertical llisa que sestn sota la sivella envoltada de la composici en ziga-zaga
o en , no sabem amb certesa si era un element complementari del cintur. Tanmateix,
en moltes de les esttues-menhirs del grup francs esmentat les extremitats inferiors es
representen com si fossin una prolongaci del cintur. Per, a ms, en els casos en qu
les cames es representen juntes, malgrat que es marqui la distinci dambdues esttues-menhirs de Malvielle, La Borie des Paules i Paillemalbiau, per exemple
(Philippon, 2002), generalment sestenen des de sota de la sivella de manera que
cames i cintur sestructuren en forma de T, com en el cas de lestela Ser VII o com
podria interpretar-se la incerta banda vertical llisa de lestela Ser V.
Lesttua-estela Ser V tamb ens podria remetre a altres manifestacions megaltiques com seria el cas dun dels ortostats-estela del dolmen de Pedralta (Cota, Viseu,
Portugal), un dels exponents de lart megaltic pintat i gravat del grup del nord-oest
peninsular (Bueno, Balbn, 1992: 531 i fig. 34, segons Leisner, 1934: pl. 13 i Shee,
1981: fig. 41 i 42). Aix, lortostat C2 daquest meglit esdev una representaci antropomorfa intrnseca evidenciada per tota una decoraci de motius triangulars i en zigazaga que envolten un motiu llis en forma de T que sassimila a lesquema del cintur i
lincert apndix vertical de lestela Ser V (Fig. 9.7).
Per la seva banda, lesttua-estela Ser I recorda en certs aspectes les representacions del tipus Pea T (Fig. 9.8 i 9.9). En aquest conjunt sintegren, principalment, diferents representacions antropomorfes pintades i/o gravades en suports verticals parietals
a laire lliure o en esteles en qu la imatge humana es troba definida de forma esquemtica per un cos rectangular coronat en semicercle, les quals formen part del definit com
a grup del nord dins el context de les esttues i esteles peninsulars (Bueno, Balbn,
Barroso, 2005b; 2007). Entre els exemples ms destacables trobem les dues esteles decorades del cromlec del Collado de Sejos (Polaciones, Cantbria) (Bueno, Pion, Prados,
1985), lestela de Tabuyo del Monte (Len) (Almagro Basch, 1972), les pintures de
Fresnedo (Taverga, Astries) (Mallo, Prez, 1971), el gravat parietal de Hoyo de la
Gndara (San Sebastin de Garabandal, Cantbria) (Fernndez, Serna, Teira, 1989) (Fig.
9.8) i la representaci gravada epnima del conjunt, Pea T (Llanes, Astries) (Bueno,
Fernndez-Miranda, 1981) (Fig. 9.9). Aquestes representacions, majoritriament associades a necrpolis megaltiques, es concentren especialment en lrea cantbrica, per
podrien tenir vincles amb alguns dels petroglifs de la faana atlntica gallega, com sha
assenyalat en el cas dels gravats en afloraments rocosos horitzontals dOuteiro do Corno
i de Basoas (Fbregas et al., 2004; 2007). A voltes apareixen associades amb representacions darmes fet que sinterpreta com un smbol de poder i signe de jerarquitzaci
dels individus figurats (Pea T, Sejos I i Tabuyo del Monte) i, a partir de la interpretaci tipolgica daquests elements, shan proposat diverses datacions no sempre coincidents que les situarien o b durant la segona meitat del III millenni cal. ANE vinculades a contextos campaniformes i interpretades com una versi septentrional de les
plaquetes alentejanes (Bueno, Balbn, Barroso, 2005b: 628), o b a inicis del II millenni
ja en contextos del bronze antic (Ontan, 2003).
Alguna daquestes imatges mostra explcitament alguns trets facials com els ulls
i el nas de Pea T o altres parts fsiques humanes com el bra i la m de Tabuyo,
cosa que referma la interpretaci de figura antropomorfa que es dna a aquest tipus de
representacions en qu preval lesquematisme. Endems, sovint es troben decorades amb
faixes horitzontals i verticals farcides de ziga-zagues que esdevenen la representaci dels
TRIBUNA2008-05
4/1/10
13:16
Pgina 107
107
mantells, capes o tniques que vestien les imatges. Aquest s el cas, per exemple, de les
representacions grfiques de Tabuyo, Garabandal, Sejos I o de Pea T. Tanmateix,
aquest no s un fet singular ni exclusiu daquest grup de representacions, sin que de
motius geomtrics associats a representacions humanes sen retroben durant tot el desenvolupament de les manifestacions grfiques del megalitisme ibric testimoniades des de
mitjan V millenni cal. ANE i relacionades amb lart megaltic atlntic (per una relaci
ms exhaustiva vegeu Bueno, Balbn 1992; 2002; Bueno, Balbn, Barroso, 2005b; 2007):
des de les plaquetes portugueses de lAlentejo (Lillios 2002; 2004), als ortostats-estela
pintats de diversos meglits com ara els dlmens de Pedra Coberta, Pedralta, Antelas,
el dolmen 2 de Portela de Pau, Santa Cruz, Azutn o Alberite, fins a les esteles cas
de lestela armada de Soalar (Bueno, Balbn, Barroso, 2005a).
Les bandes en V invertida (), en espina de peix, en ziga-zaga o amb traces dentades
o triangulars presents en tots els fronts i lloms de les esteles de Ser, constitueixen un motiu
que apareix constantment en les manifestacions escultriques, gravades i pintades del neoltic final i calcoltic, les quals es troben generalment associades a representacions de tipus
antropomorf. En la bibliografia en francs aquest motiu sanomena, segons lesquema
final, chevron o arte de poisson i s, per exemple, molt emblemtic de les esteles provenals, on les representacions facials apareixen envoltades per diferents composicions que
tenen com a base aquest motiu en forma de V invertida (DAnna, Renault, 2004: 14-15).
En aquest cas, entre daltres interpretacions, aquests motius shan relacionat amb representacions de cabelleres, de pentinats o de capes. Aix mateix, aquests elements decoratius
en tamb es documenten disposats horitzontalment en alguns dels cinturons de les esttues-menhirs del grup de la Rouergue com ara a les de Malvielle, Lacoste Bon Espoir i
Col des Saints, entre daltres (Jarry, 1998; Phillipon, 2002), els quals han estat relacionats amb cinturons trenats de tres fils per part de J. Arnal (1976) i A. dAnna (1977), o b
associats a les representacions del singular objet penjant Rieuvel 1 (Serres 2002, 7172), que sinterpreten com una mena de funda daquest estri indeterminat.
Aix mateix, la presncia de motius geomtrics en suports petris, en qu novament
els ortostats esdevenen representacions implcites de la figura humana i les decoracions
ho sn de la vestimenta, tamb es retroba en diferents sepulcres megaltics europeus
com ara en el clebre dolmen bret de Gavrinis, monument datat a mitjan IV millenni.
Altrament, no podem deixar desmentar les manifestacions antropomorfes de larc alp
entre les quals destaquen, per damunt de tot, les esteles del grup Sion-Aosta, que amb
la riquesa decorativa dels teixits, armes i ornaments representats, sn tot un referent i
una joia de lestaturia neoltica del III millenni cal. ANE.
En definitiva, doncs, creiem que s en aquesta lnia interpretativa que cal llegir les
decoracions davanteres de les esteles de Ser. Som del parer que les superfcies farcides de ziga-zagues horitzontals sn el mxim desenvolupament daquest motiu simple
dentat amb el qual es vol representar tota una pea de vestir, potser una tnica teixida.
Aquest element decoratiu esdev la base esquemtica per reproduir la trama duna tela
teixida que, si jutgem per lesquema decoratiu, sassimilaria a lanomenat entramat en
dents de llop (Alfaro, 1984: 114-115), el resultat del qual s un esquema en ziga-zaga
caracterstic dels patrons creuats o en gerga (sarga).
No obstant aix, els motius teixits en diagonal satribueixen a un estadi ms desenvolupat de les tcniques de teixidura ja associades al teixit de la llana que arqueolgicament no es documenten fins al bronze final al nord dEuropa per testimoniar-se
arreu durant ledat del ferro (Rast, 1995: 152; David-Elbiali, 2006: 204). Aquesta con-
TRIBUNA2008-05
108
4/1/10
13:16
Pgina 108
sideraci s extensible tamb a la pennsula Ibrica, en qu els teixits amb entramat

creuat coneguts daten dpoca ibrica (Alfaro, 1984: 114-115).
Tanmateix, la possibilitat que el coneixement duna tcnica que dons un patr amb
un esquema en ziga-zaga fos ms antic no est descartada per certs autors (Schlabow,
1959, citat per Sherrat, 1997: 203-204) i, de fet, aquest argument es troba en la discussi al voltant de la troballa, el 1880, de diversos fragments txtils carbonitzats al tmul
de Spitzes Hoch (Latdorf, Alemanya). Hi ha qui nassenyala la manufactura en lli (M.
L. Ryder citat a Barber, 1991: 141 i Sherrat, 1997: 204), en la lnia de les mostres de
teixit recuperades en els jaciments lacustres neoltics de Sussa (Sherrat, 1997: 204;
Rast, 1995; Gallay, Rachoud-Schneider, Studer, 2006: 116-119). Tanmateix, K.
Schlabow els interpret com a mostres txtils de llana duna acurada manufactura, sense
trobar cap altre exemple de tcnica anloga durant el neoltic. E. J. W. Barber (1991:
142) assenyala que alguns dels fragments podien ser el resultat de la uni alterna de
bandes teixides amb fils de torsi en S i en Z, tcnica documentada en teixits danesos
del bronze inicial i de lEuropa central durant el Hallstatt. El coneixement daquestes
tcniques podria evidenciar-se, a ms, per la documentaci de les plaques de teler, fora
conegudes a la pennsula Ibrica com a indicador de la manufactura txtil calcoltica
(Alfaro, 1984: 85-89 i 117-118; Cardito, 1996).
Les restes de Spitzes Hoch foren datades a finals del IV millenni (c. 3000 a. de la
n. e.), la qual cosa indicaria lantiguitat de la teixidura de la llana i contrastaria amb la
cronologia atribuda tradicionalment per lextensi daquesta fibra animal a lEuropa
occidental, entre la segona meitat i finals del III millenni per, posteriorment, generalitzar-se durant el II millenni (Sherrat, 1997: 180-181), tot i que puntualment es documenti amb anterioritat durant linici del III millenni (Barber, 1991: 142; Sherrat, 1997:
205). Malauradament, les peces del tmul de Spitzes Hoch es perderen. Noms en resten diversos dibuixos molt acurats fets per K. Schlabow (1959; reproduts a Barber,
1991: 143, fig. 4.21, i Sherrat, 1997: 204, fig. 7.4), lobservaci dels quals, ms enll
que els teixits fossin fets amb lli o llana, testimonia la ressemblana i el possible
parallelisme amb les representacions frontals de les esteles de Ser.
Altrament, els motius pintats o gravats en zig-zag associats a antropomorfs tamb
shan vinculat a la representaci dabillaments, com en el cas dels ortostats-esteles dels
meglits peninsulars, de les esteles i els menhirs, o de les composicions parietals
(Bueno, Balbn, Barroso, 2005b; 2007). Aquests motius dentats podrien ser simples
esquematismes de les vestidures, representar elements pintats o brodats que les decoraven o, com sha assenyalat en el cas de les bandes dels gravats tipus Pea T (Fbregas
et al., 2004: 191), podrien ser les figuracions dels plecs de la roba. Aix mateix, tamb
sinterpreten com a doblecs de labillament els solcs i estries esculpides dalgunes de
les esttues-menhirs de la Rouergue com ara Terral 1, Saint-Maurice dOrient o la
Dama de Saint-Sernin, per exemple (Serres, 2002: 73-74), aix com els acanalats verticals de lesttua-menhir de ca lEstrada (Canovelles, el Valls Oriental) (Fort,
Muoz, Martnez, 2005: 18; Fort, Martnez, Muoz, 2006: 53).
Aix mateix, no volem deixar de fer referncia a lelement singular ads assenyalat
que corona el dors de lestela Ser I. En forma de banda lleugerament corbada constituda per una doble faixa de bordons verticals, es distingeix perfectament de la resta de
la composici davantera de lestela. Ens plantegem si podria correspondre a alguna
mena dornament del cap de la representaci, com ara una diadema. Aquest no seria un
element nic en el mn desttues antropomorfes europees i una representaci da-
TRIBUNA2008-05
4/1/10
13:16
Pgina 109
109
questa mena datributs es documenta a lesttua del grup atesino Arco IV (Pedrotti,
1993: 9 i 24-25; 1998: 309-311). En aquest cas es planteja la possibilitat que fos una
banda de teixit o pell amb petites lmines de coure o algun altre material A la pennsula ibrica tamb es troben representacions antropomorfes esculpides amb diademes
(Santos, 2009) que, si b amb cronologies controvertides des del Calcolitic al Bronze
Final, iconogrficament ens podrien fer recordar la faixa que corona lestela Ser I.
Per la seva banda, el reticulat dels dorsos de les esteles de Ser si b ornamentalment
s un motiu ms senzill, no deixa de tenir la seva singularitat i especificitat. Els motius
reticulars i en escaquer ja apareixen en les plaquetes de lAlentejo associats tamb a
representacions dabillament txtil (Lillios, 2002; 2004). En el context de les representacions escultriques del neoltic final i calcoltic les lnies o solcs verticals que decoren
les parts posteriors dalgun dels suports, com en el cas ja assenyalat del grup de la
Rouergue (Serres, 2002: 74 i 76), sinterpreten com els plecs dalguna mena dabric subjectat per un cintur que, sovint, envolta completament lescultura. Si b en aquells
suports en qu el cintur subjecta la pea de vestir pot plantejar el dubte de si lelement
representat correspondria a una tnica, un abric o qualsevol altra pea de roba, en el cas
de lestela de Ser, com que el cintur no t continutat en tot el suport, cal suposar que
la pea de vestimenta representada en la part posterior devia correspondre a alguna mena
de capa o mantell que recobria completament lesquena de les esteles.
Bona part de les esttues-esteles que constitueixen lanoment grup atesino
(Trentino-Alto Adige, Itlia) porten mantells en llurs dorsos, els quals segueixen dos
esquemes de representaci (Pedrotti, 1998: 301). Duna banda, els mantells es troben
definits per solcs o acanalats verticals generalment combinats en diferents franges o
registres, com ara les esttues-esteles de Lagundo A, B i D, Laces i Rev; de laltra, els
mantells es reprodueixen en forma descaquers o retcules a partir de lalternana de
rectangles repicats i de no repicats, com en el cas del conjunt dArco esttues-esteles
II, III, IV i V (Pedrotti, 1993; 1995: 259-274; Fossati, Pedrotti, Nothdurfter, 2004).
Aquestes decoracions dorsals del grup atesino han inspirat la interpretaci dels anomenats rettangoli frangiati (Casini, 1994b; Casini, De Marinis Fossati, 1995: 230) de
les esteles incises de la Valcamnica (Llombardia, Itlia). Aquestes figures corresponen
a motius rectangulars amb serrells en els dos extrems laterals, reblerts de lnies verticals
com ara a lestela dOssimo 5 (Casini, 1994a: 177-178) que, de vegades, es troben
tallades ortogonalment per lnies horitzontals formant requadres interns com ara a les
esteles dOssimo 7 i 8 (Casini, 1994a: 189-192) i que, fins i tot, arriben a configurar
veritables composicions en escaquer com en el cas de la cara A de lestela de Borno
1 (Casini, 1994a: 192-194).
Els rettangoli frangiati han fet plantejar altres interpretacions ms simbliques a
partir de la seva associaci a representacions antropomorfes, discos solars, animals,
armes, penjolls en doble espiral... En aquest sentit, sha esbossat no sense reserves
la hiptesi que la figura del rectangle pugui ser la representaci duna imatge divina o
que, a partir dels lligams amb altres objectes emblemtics dels vestits i ornaments cerimonials, pugui tenir alguna connotaci especfica i significativa dins el mn de les creences (Casini, 1994b: 95-96).
No noms es pot recrrer a les esttues-esteles del grup atesino i les roques gravades de la Valcamnica per trobar representacions de mantells amb similituds als representats pels motius rectangulars en retcula de les esteles de Ser, sin que tamb comptem amb tzi, lhome de les glaceres, per cercar evidncies materials que ens ajudin a
TRIBUNA2008-05
110
4/1/10
13:16
Pgina 110
interpretar les esteles gravades lleidatanes. Les restes de la seva vestimenta sn tot un
referent a lhora danalitzar la indumentria neoltica (Spindler, 1995: 187-207). Una de
les peces que portava aquest personatge era una mena de sobretot que sassimilaria molt
probablement a un mantell o una capa. Aquesta vestidura estava confeccionada amb
tires de pell de forma rectangular i de diferents coloracions disposades de forma alterna i cosides molt acuradament (Spindler, 1995: 190-195).
Desprs de la troballa de les glaceres del Hauslabjoch, ben aviat es relacionaren els
mantells de les esteles del grup atesino amb les restes del sobretot de pell dtzi, malgrat que no es desestims la possibilitat que les representacions esculpides fossin de
llana o roba teixida (Pedrotti, 1998: 301). Aix mateix, tamb sha vist en els solcs del
dors de lesttua-menhir de Saint Sernin, del grup de la Rouergue, la representaci
duna capa de pell (Winiger, 1995: 124, citat per Pedrotti, 1998: 301).
En el cas de les esteles de Ser sembla plausible interpretar el tipus de decoraci
diferenciada entre les cares frontals i les posteriors com lindicador duna distinci en
el material emprat i de la tcnica de confecci de la vestimenta. A la llum del tipus de
confecci del sobretot de lhome de les glaceres s, doncs, fora suggeridor pensar que
els rectangles corresponguin a fragments quadrangulars de pell o cuir acuradament sargits un a la vora de laltre per finalment constituir, com si dun trencaclosques es tracts, la capa o el mantell.2 Tanmateix, no podem desestimar que aquesta representaci
correspongus a una vestidura feta amb retalls sargits de teixits o b que les retcules
fossin elements pintats o, per qu no, brodats.
Per tant, les 7 esteles ornamentades de Ser, malgrat que es troben diferenciades en
dos grups en funci de les caracterstiques de la factura, del tipus de suport, de la disposici i configuraci dels elements decoratius i ms enll dels elements singulars (cinturons, cames...), reprenen uns mateixos smbols per tal de representar labillament dels
personatges representats: les ziga-zagues i les retcules.
Les esttues-esteles de Ser sinsereixen, doncs, dins el context de les representacions estaturies antropomorfes del neoltic final i calcoltic, un fenomen ric i divers
que es manifesta en diferents regions dEuropa especialment a partir de la segona meitat del IV millenni cal. ANE i sobretot durant el III millenni cal. ANE, larrel del qual,
per, sembla lligat a les primeres manifestacions megaltiques (Van Berg, Cauwe, 1995;
Bueno, Balbn, 2000a; DAnna, 2002b: 218). Una aproximaci sinttica a la pluralitat
daquest fenomen europeu, la trobem en la bibliografia (De Marinis, 1994: 31-58;
DAnna, 2002b; DAnna, Renault, 2004: 81-87). Des de les terres de larc alp, el
Migdia francs fins a les faanes cantbrica i atlntica de la pennsula Ibrica, noms
per esmentar les rees ms properes a les esteles de Ser, totes aquestes zones tenen
exemples destaturia i gravats antropomorfs del neoltic final i calcoltic lligats a diferents i diversos focus, grups o estils regionals com ara, per exemple, el de Sion-Aosta,
el del Trentino/Alto-Adige, el de la Valcamnica i Valtellina, el de la Rouergue, el del
Llenguadoc o els provenals...
En el cas especfic de la pennsula Ibrica, les manifestacions grfiques produdes
en contextos megaltics bsicament, per no de manera exclusiva, vinculats de forma
2. Una idea grfica del possible aspecte exterior dels mantells de les esteles de Ser pot cercar-se en una
de les recreacions televisives, certament illustrativa, que shan realitzat de labric dtzi (Chippindale, 1994:
4 fig. s/n).
TRIBUNA2008-05
4/1/10
13:16
Pgina 111
111
directa o indirecta a entorns funeraris, indistintament de la tcnica emprada pintura, gravat, baix relleu, de la localitzaci a linterior dels meglits, coves, abrics, a
laire lliure, del suport ortostats, menhirs, esteles, suports parietals naturals, plaques decorades... i dels motius representats, sintegren dins lanomenat art megaltic
ibric (Bueno, Balbn, Barroso, 2007 i bibliografia citada). Aquest conjunt grfic s
concebut com un codi funerari reconegut pels grups constructors de meglits i que, en
conseqncia, t un significat simblic inherent materialitzat amb tot un ventall de
motius representats (Bueno, Balbn, 2000a) que shan considerat, fins i tot, com un sistema de marcatge territorial (Bueno, Balbn, 2000b).
Daltra banda, lestudi de sntesi de P. Bueno i R. de Balbn (2000c) sobre lart
megaltic a Catalunya considera que les seves manifestacions es troben completament
integrades en el fenomen megaltic, amb lligams amb les representacions peninsulars
occidentals i ultrapirinenques. Quedaria superada, doncs, la idea de la seva marginalitat i contrastats, segons els autors, el lligam entre els grafismes megaltics i la pintura
esquemtica, la contemporanetat de les decoracions gravades i pintades en meglits,
lexistncia de gravats en panells decorats en suports rupestres a laire lliure coetanis
amb els sepulcres megaltics...
Tanmateix, lestat de la recerca no s homogeni en el conjunt de terres del Principat i
hi ha zones, com ara lAlt Empord, on aquest tema ha estat fora analitzat (Tarrs, 2003:
68-69; Tarrs et al., 1998 i bibliografia citada). No s la nostra pretensi fer en aquest
moment un estat de la qesti exhaustiu sobre les representacions artstiques lligades al
megalitisme catal, per la qual cosa remetem a larticle de sntesi citat (Bueno, Balbn,
2000c). Noms queda afegir que den daquell treball, shan succet troballes i publicacions que aporten noves dades a una realitat que dna arguments en la lnia de lelevada
presncia i desenvolupament de les manifestacions grfiques vinculades al megalitisme,
com ara: laparici de les actes del 1r. Congrs Internacional de Gravats Rupestres i Murals
(Lleida, 1992) (Gonzlez, 2003), on es troben les aportacions a lentorn dels gravats parietals postpaleoltics del Mediterrani peninsular (Alonso, 2003) i dels gravats megaltics neoltics del Solsons (Castany, Guerrero, 2003), aquests darrers tamb recollits (Castany,
2004) en les actes de la XXXIV Jornada de treball del Grup de Recerques de les Terres de
Ponent dedicades al megalitisme, els gravats prehistrics i els cupuliformes; la publicaci
del menhir gravat conegut com la Pedra de Llins (Cura, 2002-2003); la troballa del fragment desttua de ca lEstrada relacionada amb el grup francs de la Rouergue (Fort,
Martnez, Muoz, 2005; 2006; Fort, Muoz, Martnez, 2005); o b, tant la sorprenent descoberta de les esttues-esteles reutilitzades en el meglit dels Reguers de Ser com la tamb
inesperada recent troballa del menhir del Pla de les Pruneres de Mollet*.
Dins de tot el repertori iconogrfic, les representacions antropomorfes sn una costant i apareixen reiteradament, b de forma esquemtica o b de forma ms figurativa,
en tots els contextos artstics megaltics, tant ibrics com europeus. El fenomen arriba
al seu punt ms lgid durant el III millenni cal. ANE amb lestaturia antropomorfa del
neoltic final-calcoltic. En paraules dA. Gallay (1995a: 109-112; 1995b: 180-187) fent
referncia a les esteles de la necrpolis del Petit-Chasseur (Sion, Valais, Sussa), les
* El mes dabril de 2009, un cop aquest article ja es trobava en premsa, fou descobert fora de context
un gran menhir amb decoraci esculpida en qu destaca, per sobre de tot, la representaci facial. Agram a
Pedro Martnez, director de la intervenci arqueolgica, la informaci facilitada.
TRIBUNA2008-05
112
4/1/10
13:16
Pgina 112
manifestacions escultriques antropomorfes sn lexpressi precisa dun context histric i cultural, dun pensament simblic i dun context social.
Malauradament, desconeixem completament quin tipus de monument constituen
les esttues-esteles de Ser. El fet que siguin ms duna dna arguments per pensar que
no es tractava duna simple representaci escultrica allada com sembla que s el cas
de les esttues-menhirs de la Rouergue sin que probablement constituirien tot un
conjunt monumental megaltic.
Per exemple, lalineament sus de la Possession (Lutry, Vaud), bastit en dos segments
amb un total de 14 esteles (Fig. 10), amb un primer tram que remunta possiblement a la
segona meitat del V millenni i un de segon de principis del III millenni, podria constituir un exponent del tipus de monument primigeni de Ser (Gallay, Rachoud-Schneider,
Studer, 2006: 153-155, fig. 151). Molt illustrativa s la seva recreaci com a possible
indret de celebraci de cerimnies collectives, com ara els intercanvis entre comunitats
fets a reds de les figures ancestrals o protectores que representen les escultures.
Per lespecificitat cultural testimoniada per les troballes de Ser va ms enll daquestes contrades i, grcies al seu descobriment, prenen sentit antics monuments i velles
descobertes incertes (Fig. 8). Daquesta manera, el Roc de la Mare de Du del Miracle
(Riner, Solsons), del qual mossn J. Serra Vilar va recollir-ne les dades conegudes (1927:
152-155) i va relacionar-lo amb una coberta dun hemidolmen (1950: 117-118), esdev un
clar parallel de les esteles de Ser. La gran llosa del Miracle es troba, des de finals del segle
XVIII, disposada a la intemprie en forma daltar i exposada als agents erosius que desgasten els motius esculpits que la decoren. Es tracta dels mateixos elements grfics en zigazaga que presenten les escultures de Ser que, amb una tcnica de manufactura idntica i
un esquema coincident, es conserven molt erosionats al llom i en la superfcie de bocaterrosa. Per contra, en la part superior no sobserva cap element decoratiu, potser perqu ha
desaparegut per lefecte de lerosi o potser perqu es troba emmascarat pels lquens que
recobreixen la pedra. Mn. Serra Vilar (1950, lm. I.1) don a conixer, a ms, dos fragments ms de pedres decorades, localitzades en un camp indeterminat a lesquerra del cam
que mena del santuari del Miracle a Gangonells, executades amb una tcnica i uns motius
anlegs als del Roc de la Mare de Du i de les esteles de Ser que, malauradament, ja es
trobaven desaparegudes en el moment de la publicaci.
Aix mateix, una altra pea perduda (Castany, 2004: 93) s lexemplar conegut com
la Bassa del Boix (Llobera, Solsons), troballa isolada difosa novament per Serra Vilar
(1927: 156-157). Aquest monlit decorat fou interpretat com a coberta dun sepulcre
megaltic que conservava uns 67 cm dalria, 79 cm damplada per 30 cm de gruix.
Una de les bandes presentava la superfcie decorada amb una dotzena de bandes verticals llises que descendien esglaonadament des de la part central envers els laterals; en
canvi, laltra banda mostrava unes lnies verticals i horitzontals en relleu que configuraven una retcula de rectangles de dimensions variables.
A la llum de la descoberta de Ser, la revisi de les restes decorades properes al
santuari de la Mare de Du del Miracle i del suport esculpit de la Bassa del Boix s obligada i inevitable. Duna banda, les restes de Riner mostren els motius compostos en
ziga-zaga associats a la representaci de labillament davanter de les esteles de Ser;
daltra banda, lexemplar decorat de Llobera mostra, en el costat frontal, la possible
representaci dels plecs duna tnica i, en el costat posterior, el mateix motiu en retcula rectangular que trobem en els dorsos de les esttues-estela de Ser i que vinculem a
la figuraci duna capa o dun mantell.
TRIBUNA2008-05
4/1/10
13:16
Pgina 113
Figura 8. Selecci de parallels iconogrfics catalans de les esteles de Ser
113
TRIBUNA2008-05
114
4/1/10
13:16
Pgina 114
Aix mateix, volem recollir lexistncia de diversos fragments de pedres esculpides

procedents de prop de les mtiques coves dArbol (el Baix Camp), les quals formen
part de la collecci privada del senyor Miquel S. Jassans,3 que havia estat collaborador de S. Vilaseca. Es tracta dun conjunt de tres fragments trencats decorats amb la
combinaci de bandes verticals de V invertides i bandes horitzontals despines de peix
o chevrons, ambdues delimitades per traces lineals i, a voltes, alternades amb bandes llises verticals o horitzontals. Si b la tcnica emprada no sembla ser el baix relleu sin la
incisi i el resultat escultric s ms groller, les similituds amb el conjunt escultric de
Ser semblen evidents. Aquestes restes, a la qual caldria afegir-ne una quarta que
segons assenyala el seu descobridor va desaparixer de lindret de la troballa, podrien
constituir fragments duna o diverses esteles antropomorfes i els motius decoratius, les
representacions de llur abillament. A poc ms duna desena de quilmetres dArbol, a
la cova del Bosquet (Mont-ral, Alt Camp), fou trobada una petita plaqueta gravada de
pedra calcria i forma trapezodal, interpretada com una representaci femenina, associada a la imatge dun dol i emparentada amb les plaquetes del sud-est peninsular, amb
algunes pintures rupestres esquemtiques o, fins i tot, amb les esttues-menhirs
(Vilaseca, Prunera, 1956; Vilaseca, 1973: 189-190). La seva decoraci representa perfectament la vestimenta de la figuraci antropomorfa formada per un cintur definit per
diverses incisions horitzontals don penja una mena de serrell format per petits traos
verticals. Tant per sobre com per sota daquesta faixa, sestenen una seriaci de lnies
en ziga-zaga que dibuixaven probablement els plecs duna tnica.
Finalment, no voldrem deixar de referir-nos a la ressemblana de les representacions frontals de les esteles de Ser amb lorla motllurada que envolta lescena central
de dos guerrers armats i un llop de lestela ibrica de Tona (Garcs, Cebri, 2002-2003).
La similitud s extremament sorprenent. Hom es pregunta si aquesta coincidncia s
una simple casualitat o b si lestela osonenca podria ser un antic suport escultric, en
la lnia de les esteles de Ser, reutilitzat pels ibers...
Creiem fermament, doncs, que el conjunt daquestes troballes podria ser el testimoni de lexistncia dun grup regional propi localitzat, si ms no, entre la vall mitjana
del Segre i les serres al nord de la vall del Llobregs.
A aquestes mostres megaltiques amb signes grfics compartits, cal afegir-hi altres
manifestacions venes que presenten evidncies de suports treballats i, fins i tot, esculpits que ens fan pensar en altres esteles antropomorfes. En aquest sentit, podem esmentar lestela de Llanera (Tor Segarra), pedra treballada en forma dU invertida, s a dir,
de cos de tendncia rectangular i amb la part superior coronada en forma de semicercle, que t un seguit de motius en ferradura en un dels lloms (Serra Vilar, 1927: 155156). Conservada al Museu Dioces de Solsona, creiem que es troba musetzada a la
inversa de com devia estar installada sobre el sl. Aix mateix, shan desmentar altres
manifestacions esculpides com, per exemple, els motius repicats de la llosa de coberta
del mateix dolmen de Llanera (Serra Vilar, 1927: 166), o b les pedres decorades amb
una successi de motius incisos en forma despina de peix semblants als motius de
Ser localitzada a Gangonells (Pins, Solsons).4
3. Agram al senyor Miquel S. Jassans haver-nos facilitat laccs a la seva collecci, i al senyor Pablo
Martnez haver-nos donat notcia daquesta descoberta.
4. Referncies orals del senyor Josep Castany.
TRIBUNA2008-05
4/1/10
13:16
Pgina 115
115
Figura 9. Selecci de representacions antropomorfes europees (imatges a diferent escala): 1. Esttua-menhir de Paillemalbiau (Murat-sur-Vbre, Tarn, Frana) (Philippon,
2002: 100). 2. Esttua-menhir de Malvielle (Murat-sur-Vbre, Tarn, Frana) (Philippon,
2002: 77). 3. Esttua-menhir de ca lEstrada (Canovelles, el Valls Oriental) (Fort,
Martnez, Muoz, 2006: 52 fig. 4). 4. Esttua-estela Arco IV (Trentino-Alto Adige, Itlia)
(Pedrotti, 1995: 270 fig. 10.2). 5. Estela antropomorfa nm. 15 de la necrpolis del
Petit-Chasseur (Sion, Valais, Sussa) (Gallay, 1995b: 179 fig. 9.1). 6. Plaqueta alentejana de Santiago Maior (vora, Portugal) (Lillios, 2004: 134, fig. 3 segons Leisner,
Leisner, 1959: Tafel 34, 1, 3). 7. Ortosotat C2 del dolmen de Pedralta (Cota, Viseu,
Portugal) (Shee, 1981: fig. 41-42, segons Leisner, 1934: pl. 13). 8. Gravat parietal del
Hoyo de la Gndara (San Sebastin de Garabandal, Cantabria) (Saro, Teira, 1992). 9.
El Pea Tu de Vidiago (Llanes, Asturias) (Bueno, Balbn, Barroso, 2005b: 593 fig. 13).
TRIBUNA2008-05
116
4/1/10
13:16
Pgina 116
Si b els lligams de les manifestacions artstiques megaltiques de la Catalunya

interior semblen ser fora evidents, caldr aprofundir pel que fa a les troballes de la
serra de Prades, dOsona i del Valls per si es tracta dun fenomen de ms llarg abast.
El repte de la investigaci s, doncs, definir i caracteritzar aquesta realitat que lestaturia megaltica sembla evidenciar-nos.
Tanmateix, levidncia daquesta especificitat amb un possible grup propi no
exclou els vincles amb altres manifestacions escultriques contempornies. En aquest
sentit, ja sha assenyalat lexistncia delements comuns entre les esttues-esteles de
Ser i les esttues-menhirs del grup de la Rouergue, les quals, malgrat que es troben
descontextualitzades, es daten al voltant del 3000 a. de la n. e., a partir de lestudi dels
elements dornament i atributs, i de llur associaci amb objectes apareguts en context
arqueolgic. A ms, la concentraci daquestes figuracions entre els territoris en qu
sestenen els grups de Treilles i Santponi ha fet que hi fossin atribudes i, a partir
daix, que fos proposada la segona meitat del IV millenni com la data dinici del fenomen de la Rouergue (Phillipon, 2002: 88-91; Constantini, 2002; DAnna, 2002b: 215).
Els contactes i intercanvis entre el Migdia francs i Catalunya que lestaturia de
Ser podria evidenciar com tamb sembla assenyalar lesttua-menhir de ca lEstrada
(Fort, Muoz, Martnez, 2005; Fort, Martnez, Muoz, 2006: 52-54) i la recent troballa del gran menhir esculpit de Mollet quedarien, a ms, testimoniats en el registre
arqueolgic per la troballa de material cermic vinculat al grup de Treilles en diversos
jaciments catalans, en qu les produccions decorades amb triangles gravats en sn lindicador ms clar (per a una relaci exhaustiva vegeu Gallart, Ribes, 2001). La vall del
Segre i els seus principals cursos subsidiaris presenten potser la principal concentraci
de localitzacions arqueolgiques amb restes atribudes al grup de Treilles, amb la qual
cosa es posa novament de relleu i es referma la importncia del riu Segre com a eix i
via natural de comunicaci entre els dos vessants del Pirineu. De fet, s concretament
lrea de la vall mitjana del Segre i els seus encontorns on sapleguen bona part daquests jaciments tan propers al meglit de Ser com la balma del Clotar (Vall-llebrera,
Artesa de Segre, Noguera) (Gallart, Ribes, 2001) i la cova del Parco (Als de Balaguer,
Noguera) (Petit, 1996) o, ja en les serres que fan de parti entre la Segarra i el Solsons,
la galeria catalana de la Torre dels Moros de Llanera (Tor, Segarra) (Serra Vilar,
1917). Ms al nord, sobre els cursos confluents al Segre, trobem la cova Colomera (Sant
Esteve de la Sarga, Pallars Juss) (Padr, de la Vega, 1989), a lextrem occidental del
Montsec dAres i sobre el curs de la Noguera Ribagorana, i la cova de la Toralla
(Conca de Dalt, Pallars Juss) (Tarrs, 1985: 49), vora la confluncia del Flamisell amb
la Noguera Pallaresa. Aquests materials tamb sarriben a documentar a les terres de la
plana, com s el cas del jaciment de Minferri (Juneda, Garrigues).
La investigaci sobre el grup de Treilles a Catalunya es troba establerta en la controvrsia plantejada durant la dcada dels vuitanta sobre la identitat especfica del grup
(Tarrs, 1980; 1985) o la seva inclusi dins del bagatge cultural aportat pel grup de
Veraza (Martn, 1992b: 390-391; 2001: 156-158; 2003: 83; Martn, Petit, Maya, 2003:
300), al qual tamb sassocien altres restes provinents del nord dels Pirineus, com ara les
vinculades al grup de Ferrires. Tanmateix, la recerca a la vall del Segre encara no compta amb arguments concloents, situaci derivada per lescs coneixement dels grups
autctons del neoltic final i calcoltic no campaniforme que configuren el substrat local.
Tanmateix, a ms dels jaciments esmentats amb materials de Treilles, el panorama arqueolgic reflecteix una destacada presncia de materials verazians en les terres centrals de
TRIBUNA2008-05
4/1/10
13:16
Pgina 117
117
la conca a les coves noguerenques de Joan dOs de Tartareu (les Avellanes) (Martn,
1992a), del Segre (Vilaplana) (Prez, 1992), del Foric (Os de Balaguer) i Negra de Cor
(ger) (De la Vega, 1981) o a les esmentades coves pallareses de la Toralla (Conca de
Dalt, Pallars Juss) i Colomera (Sant Esteve de la Sarga, Pallars Juss), aix com la
troballa puntual a les terres de la plana de materials atributs al grup de Ferrires al jaciment a laire lliure de les Roquetes (Alcarrs, Segri) (Gallart, Ribes, 1988).
A MODE DE CONCLUSIONS
Per tant, lexcavaci del meglit dels Reguers de Ser ha perms documentar la
construcci, s i condemnament dun sepulcre megaltic bastit, a mitjan primera meitat
del III millenni cal. ANE, amb unes antigues esteles antropomorfes profusament decorades que constituen un conjunt monumental anterior. La seqncia evolutiva del conjunt arqueolgic dels Reguers de Ser es resumeix esquemticament de la manera
segent:
Estadi 1: Monument escultric megaltic erigit probablement en el mateix indret o
en una rea propera on fou localitzat el meglit, la dataci del qual se situa abans de
mitjan primera meitat del III millenni cal. ANE.
Estadi 2: Destrucci possiblement intencional del monument escultric megaltic i
construcci del meglit, en qu foren reutilitzades les antigues esteles antropomorfes.
Estadi 3: s funerari del meglit datat a mitjan primera meitat del III millenni cal.
ANE, al qual sassocien materials campaniformes.
Figura 10. Alineament de la Possession (Lutry, Vaud, Sussa): 1. Restituci de

lalineament i documentaci grfica (Gallay, 2006: 154 fig. 150). 2. Recreaci figurada de laliniament amb escena ritual dintercanvis (Gallay, 2006: 155 fig. 151)
TRIBUNA2008-05
4/1/10
13:16
118
Pgina 118
Estadi 4: Violaci de la sepultura i condemnaci del meglit.

Estadi 5: Segellament del jaciment per processos postdeposicionals amb relaci a
la dinmica de vessants i les aportacions del riu Senill.
Entre a mitjan IV millenni cal. ANE i el III millenni cal. ANE sesdevenen tota
un seguit de canvis i transformacions que afecten tots els aspectes de lesfera social,
econmica, ideolgica i cultural de les comunitats prehistriques. Entre el neoltic final
i el calcoltic es produiran alteracions en els patrons dassentament, docupaci i dexplotaci del territori; es produiran canvis en lestructura productiva i en el mn funerari, caracteritzat per la pluralitat de prctiques dinhumaci sepulcres megaltics,
coves, hipogeus, paradlmens, hemidlmens, coves-dolmen, reaprofitament de fosses
tipus sitja... (Molist, Clop, 2000); sintroduiran nous elements i noves produccions en
la cultura material; sestabliran noves formes dorganitzaci i sorgiran desigualtats
socials; apareixeran les primeres manifestacions metallrgiques i sestendran els elements associats al mn campaniforme... (Martn, 2001: 156-158; 2003). Aquestes transformacions no avanaran envers un context uniforme i homogeni de les societats sin
que, de forma coetnia, existiran diferents models destructura socioeconmiques arreu
de les terres catalanes, peninsulars i europees que viuran processos transversals com,
per exemple, el fenomen campaniforme o les manifestacions megaltiques.
En aquest panorama, les esttues-esteles de Ser i el meglit dels Reguers de Ser
permeten apropar-nos a les societats que poblaren la vall mitjana del Segre durant la primera meitat del III millenni cal. ANE. Tant les escultures antropomorfes, la seva destrucci i reutilitzaci en un sepulcre megaltic bastit ex novo, aix com la violaci i condemnaci del monument funerari sn el reflex del desenvolupament daquestes comunitats: sn levidncia dels processos de canvi social i ideolgic viscuts per aquests
grups humans i posen de manifest un possible context de tensions socials que, al llarg
del neoltic final-calcoltic, devien dur les societats basades en el llinatge a mostrar indicis de jerarquitzaci i de desigualtats socials.
La recerca arqueolgica endegada a l'entorn del meglit dels Reguers de Ser es
troba plenament en curs. Tanmateix, i amb l'avinentesa que ens trobem encara en una
investigaci en procs de gestaci, no hem volgut perdre l'ocasi per deixar esbossades
les lnies principals de recerca a l'espera que l'estudi integral de les dades pugui ser presentat de forma monogrfica. Moltes i interessantssimes sn les aportacions de la intervenci arqueolgica preventiva en aquest monument megaltic, les quals han enriquit
sobre manera el panorama del megalitisme catal posant-lo a l'alada de les manifestacions ms envejables del megalitisme europeu. En definitiva, doncs, amb el conjunt
desteles de Ser de Catalunya irromp de ple i amb veu prpia dins el context de lestaturia neoltica europea.
AGRAMENTS
Ldia Fbregas, Josep Oriol Font, Miquel S. Jassans, Flix Martn, Pablo Martnez,
Eva Maza, Gemma Piqu i Miquel Sacrest.
TRIBUNA2008-05
4/1/10
13:16
Pgina 119
119
BIBLIOGRAFIA
AGUST, B. (2007) Reguers de Ser. Informe antropolgic. Informe indit.
ALFARO, C. (1984) Tejido y cestera en la Pennsula Ibrica, Historia de su tcnica e
industrias des de la prehistoria hasta la romanizacin. Madrid. (Biblioteca
Prehistrica Hispana; XXI)
ALMAGRO BASCH, M. (1972) Los dolos y la estela decorada de Hernn Prez
(Cceres) y el dolo estela de Tabuyo del Monte (Len). Trabajos de Prehistoria,
29, p. 83-112.
ALONSO, A. (2003) Los grabados parietales postpaleolticos del sector mediterrneo
pensinsular. A: GONZLEZ, J. R. (coord.) Actes del I Congrs Internacional de
gravats rupestres i murals. Homenatge a Llus Dez-Coronel (Lleida, 23-27 de novembre de 1992). Institut dEstudis Ilerdencs. Lleida, p. 273-305.
AMBERT, P. (1998) Rflexions sur la chronologie des statues-menhirs de laire saintponienne. Relation entre objets rels et objets figurs. Actes du 2me Colloque
International sur la statuaire mgalithique (Sant-Pons-de-Thomires, du 10 au 14
septembre 1997). Archologie en Languedoc, 22, p. 183-195.
ARNAL, J. (1976) Les statues-menhirs, hommes et dieux. Toulouse: Hesprides.
ARNAL, J.; SERRES, J.-P. (1988) Idoles-enseignes et objets du Nolithique rcent-final
mridional. Bulletin de la Socit Prhistorique Franaise, 85/2, p. 48-53.
BARBER, E. J. W. (1991) Prehistoric textiles: the development of cloth in the Neolithic
and Bronze Ages with special reference to the Aegean. Princeton: Princeton
University Press.
BAZZANELLA, M.; MARCHI, S. (1995) Stles anthropomorphes et compositions monumentales alpines: chronologie et contextes de dcouverte. A: GALLAY, A. (dir.)
Dans les Alpes, laube du mtal. Archologie et bande dessine. Muses
Cantonaux du Valais. Sion, p. 155-160.
BUENO, P.; BALBN, R. DE (1992) LArt mgalithique dans la Pninsule Ibrique. Une
vue densemble. LAnthropologie, 96/2-3, p. 499-572.
BUENO, P.; BALBN, R. DE (2000a) Arte megaltico versus megalitismo: origen del sistema decorativo megaltico. A: GONALVES. V. S. (ed.) Muitas antas, pouca gente?
Actas do I Colquio Internacional sobre Megalitismo. Lisboa: Instituto Portugus
de Arqueologia, p. 283-302. (Trabalhos de Arqueologia; 16)
BUENO, P.; BALBN, R. DE (2000b) Art mgalithique et art en plein air. Approches de la
dfinition du territoire pour les groupes producteurs de la pninsule ibrique.
LAnthropologie, 104, p. 427-458.
BUENO, P.; BALBN, R. DE (2000c) Tcniques, extensi geogrfica i cronologia de lart
megaltic ibric. El cas de Catalunya. Cota Zero, 16, p. 47-64.
BUENO, P.; BALBN, R. DE (2002) LArt mgalithique pninsulaire et lArt mgalithique
de la faade atlantique: un modle de capillarit appliqu lArt post-palolithique
europen. LAnthropologie, 106, p. 603-646.
BUENO, P.; BALBN, R. DE; BARROSO, R. (2005a) La estela armada de Soalar. Valle del
Baztn (Navarra). Trabajos de Arqueologa Navarra, 18, p. 5-39.
BUENO, P.; BALBN, R. DE; BARROSO, R. (2005b) Hirarchisation et mtallurgie: statues
armes dans la Pninsule Ibrique . LAnthropologie, 109, p. 577-640.
BUENO, P.; BALBN, R. DE; BARROSO, R. (2007) Chronologie de lart mgalithique ibrique: C14 et contextes archologiques. LAnthropologie, 111, p. 590-654.
TRIBUNA2008-05
120
4/1/10
13:16
Pgina 120
BUENO, P; FERNNDEZ-MIRANDA, M. (1981) El Peatu de Vidiago (Llanes, Asturias).

A: Altamira Symposium. Actas del Symposium Internacional sobre Arte
Prehistrico celebrado en conmemoracin del primer centenario del descubrimiento de las pinturas de Altamira (1879-1979). Madrid: Ministerio de Cultura,
p. 441-458.
BUENO, P.; PIN, F.; PRADOS, L. (1985) Excavaciones arqueolgicas en el Collado de
Sejos (Valle de Polaciones, Santander). Noticiario Arqueolgico Hispnico, 22, p.
27-53.
CARDITO, L. M. (1996) Las manufacturas txtiles en la Prehistoria: Las placas de telar
en el Calcoltico peninsular. Zephyrus, 49, p. 125-145.
CASINI, S. (1994a) Le pietre degli dei. Menhir e stele dellEt del Rame in Valcamonica
e Valtellina. Gorle: Centro Culturale Nicol Rezzara i Comune di Bergamo.
CASINI, S. (1994b) Il motivo del rettangolo frangiato. A: CASINI, S. (coord.) Le pietre degli dei. Menhir e stele dellEt del Rame in Valcamonica e Valtellina. Gorle:
Centro Culturale Nicol Rezzara i Comune di Bergamo, p. 93-96.
CASINI, S.; DE MARINIS, R.; FOSSATI, A. (1995) Stele e massi incisi della Valcamonica e
della Valtellina. A: CASINI, S.; DE MARINIS, R.; PEDROTTI, A. Statue-stele e massi incisi dellEuropa dellEt del Rame, p. 221-249. (Notizie Archeologiche Bergomesi, 3)
CASTANY, J. (2004) Gravats en lloses destructures funerries al Solsons. A:
Megalitisme, gravats i cupuliformes. Limaginari de lHome prehistric. Actes de
la XXIV Jornada de treball del Grup de Recerques de les Terres de Ponent (Artesa
de Segre, 2003). Homenatge a Josep M. Mir Rosinach. Grup de Recerques de les
Terres de Ponent. Guissona, p. 81-96.
CASTANY, J.; GUERRERO, L. (2003) Gravats en meglits neoltics del Solsoni. A:
GONZLEZ, J. R. (coord.) Actes del I Congrs Internacional de gravats rupestres i
murals. Homenatge a Llus Dez-Coronel (Lleida, 23-27 de novembre de 1992).
Lleida: Institut dEstudis Ilerdencs, p. 315-320.
CAUWE, N.; VAN BERG, P.-L. (1998) Grandes pierres et grands-pres. propos des
figures humaines mgalithiques. A: Actes du 2me Colloque International sur la
statuaire mgalithique (Sant-Pons-de-Thomires, du 10 au 14 septembre 1997),
p. 249-258. (Archologie en Languedoc, 22)
CHIPPINDALE, Ch. (1994) Editorial. Antiquity, 68, p. 1-9.
CONSTANTINI, G. (2002) La vie quotidienne au temps des statues-menhirs. A:
PHILIPPON, A. (dir.) Statues-menhirs. Des nigmes de pierre venues du fond des
ges. Rodez: ditions du Rourgue, p. 114-146.
CURA, M. (2002-2003) La Pedra de Llins: un menhir, una estela o una fita de terme
(Montmel, Valls Oriental, Catalunya). Quaderns de Prehistria i Arqueologia
de Castell, 23, p. 133-139.
DANNA, A. (1977) Les statues-menhirs et stles anthropomorphes du Midi de la
France. Pars: CNRS.
DANNA, A. (2002a) Statues-menhirs? Stles? Dalles anthropomorphes? Ou simplement sculptures prhistoriques?. A: PHILIPPON, A. (dir.) Statues-menhirs.
Des nigmes de pierre venues du fond des ges. Rodez: ditions du Rourgue,
p. 52-53.
DANNA, A. (2002b) Les statues-menhirs en Europe la fin du Nolithique et au dbut
de lge de Bronze. A: PHILIPPON, A. (dir.) Statues-menhirs. Des nigmes de pierre venues du fond des ges. Rodez: ditions du Rourgue, p. 196-221.
TRIBUNA2008-05
4/1/10
13:16
Pgina 121
121
DANNA, A.; RENAULT, S. (2004) Stles anthropomorphes nolithiques de Provence. Catalogue du Muse Calvet dAvignon. Avignon: tablissement public
Calvet.
D AVID -ELBIALI, M. (2006) La technique du tissage et les vtements. A: GALLAY,
A. (coord.) Des Alpes au Lman. Images de la prhistoire. Gollion: Infolio,
p. 204.
DE LA VEGA, J. (1981) Aplec de documents arqueolgics de les coves del Montsec i
llur projecci a les comarques i serres properes. Mediterrnia, 12.
DE MARINIS, R. C. (1994) Il fenomeno delle statue-estele e stele antropomorfe dellEt
del Rame in Europa. A: CASINI, S. (coord.). Le pietre degli dei. Menhir e stele
dellEt del Rame in Valcamonica e Valtellina. Gorle: Centro Culturale Nicol
Rezzara i Comune di Bergamo, p. 31-58.
FBREGAS, R.; GUITIN, J.; GUITIN, J.; PEA, A. DE LA (2004) Petroglifo galaico con
una representacin de tipo Pea Tu. Zephyrus, 57, p. 183-193.
FBREGAS, R.; GUITIN, J.; GUITIN, J.; RODRGUEZ, C. (2007) Un petroglifo de tipo
Outeiro do Corno en Porto do Son (A Corua). Gallaecia, 26, p. 55-68.
FERNNDEZ, J.; SERNA, M. L.; TEIRA, L. (1989) Arte esquemtico. El dolo de San
Sebastin de Garabandal. Revista de Arqueologa, Any X/93, p. 64-65.
FORT, A.; MARTNEZ, P.; MUOZ, V. (2005) El jaciment arqueolgic de Ca lEstrada
(Canovelles). Lauro. Revista del Museu de Granollers, 28, p. 5-16.
FORT, A.; MARTNEZ, P.; MUOZ, V. (2006) Ca lEstrada (Canovelles, Valls
Oriental): un exemple docupaci de la plana vallesana des de la prehistria a lalta edat mitjana. A: Tribuna dArqueologia 2004-2005. Barcelona: Generalitat de
Catalunya. p. 45-70.
FORT, A.; MUOZ, V.; MARTNEZ, P. (2005) Lesttua menhir antropomorfa de ca
lEstrada. Cota Zero, 20, p. 17-22.
FOSSATI, A. E.; PEDROTTI, A.; NOTHDURFTER, H. (2004) La statua-stele di Laces nel
contesto delle statue-stele atesine. A: CASINI, S.; FOSSATI, A. E. Le pietre degli
dei. Satue-stele dellEt del Rame in Europa. Lo stato della ricerca, p. 253-264.
(Notizie Archeologiche Bergomesi; 12)
GALLART, J.; RIBES, J. L. (1988) Un jaciment del neoltic final a la comarca del Segri.
A: Prehistria i arqueologia a la conca del Segre. 7 Colloqui Internacional de
Puigcerd. Puigcerd: Institut destudis Ceretans, p. 69-86.
GALLART, J.; RIBES, J. L. (2001) La Balma del Clotar. Un jaciment del neoltic finalcalcoltic a Vall-llebrera (Artesa de Segre, la Noguera). Urtx, 14, p. 7-17.
G ALLAY, A. (1995a) La ncropole du Petit-Chasseur Sion et ses stles: idologie et contexte social. A: GALLAY, A. (dir.) Dans les Alpes, laube du
mtal. Archologie et bande dessine. Sion: Muses Cantonaux du Valais, p.
103-112.
GALLAY, A. (1995b) Les stles anthropomorphes du site mgalithique du PetitChasseur Sion (Valais, Suisse). A: CASINI, S.; DE MARINIS, R. C.; PEDROTTI, A.
Statue-stele e massi incisi nellEuropa dellEt del Rame. p. 167-194. (Notizie
Archeologiche Bergomensi; 3)
GALLAY, A. (2006) Des Alpes au Lman. Images de la prhistoire. Gollion: Infolio.
GALLAY, A.; RACHOUD-SCHNEIDER, A.-M.; STUDER, J. (2006) Les premiers paysans.
A: GALLAY, A. (coord.) Des Alpes au Lman. Images de la prhistoire. Gollion:
Infolio, p. 99-189.
TRIBUNA2008-05
122
4/1/10
13:16
Pgina 122
GARCS, I.; CEBRI, A. (2002-2003) Lestela ibrica de Tona (Osona). Pyrenae, 3334, p. 211-232.
GARCIA-VALLS, M. (2007) Estudi petrogrfic del tmul dels Reguers de Ser. Informe
indit.
GARCIA-VALLS, M.; AULINAS, M.; LPEZ J.B.; MOYA, A. (en premsa) Patinas developed in environmental burial conditions: the Neolithic steles of Reguers de Ser
(Lleida, Spain). Environmental Science and pollution Research.
GONZLEZ, J. R. (2003) Actes del I Congrs Internacional de gravats rupestres i
murals. Homenatge a Llus Dez-Coronel (Lleida, 23-27 de novembre de 1992).
Lleida: Institut dEstudis Ilerdencs.
JALLOT, L. (1998) Enqute typologique et chronologique sur les menhirs anthropomorphes: tudes de cas dans le Sud de la France, lOuest, lArc alpin et la
Bourgogne. A: Actes du 2me Colloque International sur la statuaire mgalithique (Sant-Pons-de-Thomires, du 10 au 14 septembre 1997), p. 317-350.
(Archologie en Languedoc; 22)
JARRY, M. (1998) tude documentaire de statues-menhirs du dpartement du Tarn en
vue de mesures de protection et de conservation. A: Actes du 2me Colloque
International sur la statuaire mgalithique (Sant-Pons-de-Thomires, du 10 au 14
septembre 1997), p. 363-375. (Archologie en Languedoc; 22)
JUNYENT, E.; LPEZ, J. B.; OLIVER, A. (1992) Estratgia, anlisi estratigrfica i registre en larqueologia lleidatana dels 80. A: TRCOLI, I. C.; SOSPEDRA, R. (ed.)
Harris matrix. Sistemes de registre en arqueologia. Vol. 2. Lleida: Pags, p. 185275. (El Fil dAriadna; 9)
LEISNER, G. (1934) Die Malereien der Dolmen de Pedra Coberta. I.P.E.K., IX, p. 2344.
LEISNER, G.; LEISNER, V. (1959) Die Megalithgrber der Iberischen Halbinsel. Der
Westen. Berlin: Walter de Gruyter.
LILLIOS, K. (2002) Some new views of the engraved slate plaques of southwest Ibera.
Revista Portuguesa de Arqueologia, 5/2, p. 135-151.
LILLIOS, K. (2004) Lives od stone, leves of people: re-viewing the engraved plaques of
late Neolithic and Copper Age Iberia. European Journal of Archaeology, 7/2, p.
125-158.
MALLO, M.; PREZ, M. (1971) Pinturas rupestres esquemticas en Fresnedo.
Zephyrus, XXI-XXII, p. 105-138.
MARTN, A. (1992a) El neoltic final. La recerca de nous camins. El verazi. A: Estat
de la investigaci del neoltic a Catalunya. 9 Colloqui Internacional de
Puigcerd. Andorra: Institut dEstudis Ceretans, p. 279-284.
MARTN, A. (1992b) Estrategia y culturas del neoltico final y calcoltico en Catalua.
A: UTRILLA, P. (coord.). Aragn/Litoral mediterrneo: intercambios culturales
durante la prehistoria. Zaragoza: Institutcin Fernando el Catlico, p. 389-397.
MARTN, A. (2001) tat de la question du campaniforme dans le contexte culturel chalcolithique du Nord-Est de la pninsule Ibrique. A: Bell Beakers today. Pottery,
people, culture, symbols in prehistoric Europe. Proceedings of the International
Colloquium (Riva del Garda, Trento, Italy, 11-16 May 1998). Vol. 1. Trento:
Provincia Autonoma di Trento, p. 155-171.
MARTN, A. (2003) Els grups del neoltic final, calcoltic i bronze antic. Els inicis de la
metallrgia. Cota Zero, 18, p. 76-105.
TRIBUNA2008-05
4/1/10
13:16
Pgina 123
123
MARTN, A.; PETIT, M. .; MAYA, J. L. (2003) Cultura material, economia i intercanvis

durant el III millenni AC a Catalunya. A: Pirineus i vens al 3r millenni AC. De
la fi del neoltic a ledat del bronze entre lEbre i la Garona. Homenatge al Prof.
Dr. Domnec Campillo. XII Colloqui Internacional dArqueologia de Puigcerd
(2000). Puigcerd: Institut dEstudis Ceretans, p. 295-321.
MOLIST, M.; CLOP, X. (2000) La investigacin sobre el megalitismo en el noreste de
la Pennsula Ibrica: novedades y perspectivas. GONALVES, V. S. (ed.) Muitas
antas, pouca gente? Actas do I Colquio Internacional sobre Megalitismo. Lisboa: Instituto Portugus de Arqueologia, p. 253-266. (Trabalhos de Arqueologia; 16)
ONTAN, R. (2003) Caminos hacia la complejidad. El Calcoltico en la regin cantbrica. Santander: Universidad de Cantabria.
PADR, J.; DE LA VEGA, J. (1989) Treballs arqueolgics a la cova Colomera o de les
Gralles (Sant Esteve de la Sarga-Mur, Pallars Juss). A: Excavacions arqueolgiques durgncia a les comarques de Lleida. Barcelona: Generalitat de Catalunya, p.
9-68. (Excavacions Arqueolgiques a Catalunya; 9)
PALOMO, A.; GIBAJA, J. F. (2003) Anlisi tecnomorfolgica/funcional i experimental
de les puntes de fletxa. A: MERCADAL, O. (coord.) La Costa de can Martorell
(Dosrius, el Maresme). Mort i violncia en una comunitat del litoral catal durant
el tercer millenni aC, p. 179-214. (Laietnia; 14)
PEDROTTI, A. (1993) Uomini di pietra. I ritrovamenti di Arco e il fenomeno delle statue
stele nellarco alpino. Trento: Provincia Autonoma di Trento.
PEDROTTI, A. (1995) Le statue-stele e le stele antropomorfe del Trentino Alto Adige
e del Veneto occidentale. Gruppo atesino, gruppo di Brentonico, gruppo della
Lessinia. A: CASINI, S.; DE MARINIS, R.; PEDROTTI; A. Statue-stele e massi incisi dellEuropa dellEt del Rame, p. 259-280. (Notizie Archeologiche Bergomesi; 3)
PEDROTTI, A. (1998) Gli elementi dabbigliamento e dornamento nelle statue stele
dellarco alpino. A: Actes du 2me Colloque International sur la statuaire mgalithique (Sant-Pons-de-Thomires, du 10 au 14 septembre 1997), p. 299-315.
(Archologie en Languedoc; 22)
PREZ, J. (1992) El verazi de la cova del Segre. Estat de la investigaci del neoltic
a Catalunya. 9 Colloqui Internacional de Puigcerd. Andorra: Institut dEstudis
Ceretans, p. 291-293.
PETIT, M. . (1996) El procs de neolititzaci a la vall del Segre. La cova del Parco
(Als de Balaguer, la Noguera). Estudi de les ocupacions humanes del V al IIn
millenni aC. Barcelona: Universitat de Barcelona. (Monografies del Seminari
dEstudis i Recerques Prehistriques; 1)
PHILIPPON, A. (2002) Statues-menhirs. Des nigmes de pierre venues du fond des ges.
Rodez: ditions du Rourgue.
POCH, R. M.; BALASCH, C. (2009) Formaci del rebliment de lentorn del meglit de Els
Reguers de Ser, informe indit.
RAST, A. (1995) Le vtement nolithique. A: GALLAY, A. (dir.) Dans les Alpes, laube du mtal. Archologie et bande dessine. Sion: Muses Cantonaux du Valais, p.
149-153.
RODANS, J. M. (1987) La industria sea prehistrica en el valle el Ebro. NeolticoEdad del Bronce. Zaragoza: Diputacin General de Aragn.
TRIBUNA2008-05
124
4/1/10
13:16
Pgina 124
RODRGUEZ, G. (1998) Lvolution de la statuaire mgalithique en Haut-Languedoc et

ses diffrences avec la Rouergate. A: Actes du 2me Colloque International sur la
statuaire mgalithique (Sant-Pons-de-Thomires, du 10 au 14 septembre 1997), p.
167-181. (Archologie en Languedoc; 22)
SANTOS, M.J. (2009) Estelas diademadas: revisin de criterios de clasificacin.
Herakleion, 2, p. 7-40.
SARO, J.A.; TEIRA, L. (1992) El dolo de Hoyo de la Gndara (Rionansa) y la cronologa de los dolos antropomorfos en la cornisa cantbrica. Trabajos de Prehistoria,
49, p. 347-355.
SAULIEU, G. DE (2004) Art rupestre et statues-menhirs dans les Alpes. Des pierres et des
pouvoirs 3000-2000 av. J.-C. Pars: Errance. (Hesperides)
SCHLABOW, K. (1959) Beitrge zur Erforschung der jungsteinzeitlichen und bronzezeitlichen Gewebetechnik Mitteldeutschlands. Jahresschrift fr Mitteldeutsche
Vorgeschichte, 43, 101-120.
SERRA VILAR, J. (1917) Excavaciones en el dolmen de Llanera (Solsona). Memoria de
los trabajos realizados en 1916. Madrid: Junta Superior de Excavaciones y
Antigedades. (Memorias de la Junta Superior de Excavaciones y Antigedades; 6)
SERRA VILAR, J. (1927) La civilitzaci megaltica a Catalunya. Contribuci al seu
estudi. Solsona: Musaeum Archaeologicum Dioecesanum..
SERRA VILAR, J. (1950) Insculturas dolmnicas. Boletn Arqueolgico [Tarragona],
Any L, poca IV, fasc. 31, p. 114-122.
SERRES, J.-P. (2002) Les statues-menhirs du groupe rouergat. A: PHILIPPON, A. (dir.)
Statues-menhirs. Des nigmes de pierre venues du fond des ges. Rodez: ditions
du Rourgue, p. 54-91.
SHEE, E. (1981) The megalithic art of Western Europe. Oxford: Oxford University Press.
SHERRAT, A. (1997) Economy and society in prehistoric Europe. Changing perspectives. Edinburgh: Edinburgh Univerity Press.
SPINDLER, K. (1995) El hombre de los hielos. Barcelona: Galaxia Gutenberg i Crculo
de Lectores.
TARRS, J. (1980) La cramique triangles hachurs et coupes en callotte de la grotte
des Encantats (Seriny, Gerone). A: GUILAINE, J. (dir.) Le Groupe de Vraza et la
fin des temps nolithiques dans le Sud de la France et la Catalogne. Pars: CNRS,
p. 160-163.
TARRS, J. (1985) Consideracions sobre el neoltic final-calcoltic a Catalunya (25001800 a.C.). Cypsela, V, p. 47-57.
TARRS, J. (2003) Els constructors de meglits a Catalunya: cistes i dlmens entre els
millennis V-III cal aC. Cota Zero, 18, p. 54-75.
TARRS, J.; BOFARULL, B.; CARRERAS, E.; GAY, P., PIERO, M. D. (1998) Reflexions
sobre els gravats rupestres prehistrics de Catalunya: el cas de lAlt Empord.
Cypsela, 12, p. 119-134.
USCATESCU, A. (1992) Los botones de perforacin en V en la Pennsula Ibrica y las
Baleares duante la Edad de los Metales. Madrid: Foro. Arqueologa, Proyectos y
Publicaciones.
VAN BERG, P.-L.; CAUWE, N. (1995) Figures humaines mgalithiques: histoire, style
et sense. A: CASINI, S.; DE MARINIS, R. C.; PEDROTTI, A. Statue-stele e massi
incisi nellEuropa dellEt del Rame. p. 21-66. (Notizie Archeologiche
Bergomensi; 3)
TRIBUNA2008-05
4/1/10
13:16
Pgina 125
125
VILASECA, S. (1973) Reus y su entorno en la prehistoria. Reus: Associacin de Estudios

Reusenses, 2 vol.
VILASECA, S.; PRUNERA, A. (1956) La cueva del Bosquet, en los Motllats, sierra de
Prades. Zephyrus, VII/12, p. 207-215.
WINIGER, J. (1995) Die Bekleidung des Eismannes und die Anfnge der Weberei nrdlich der Alpen. A: SPINDLER, K. [et al.] (ed.) Der Mann im Eis. Neue Funde und
Ergebniss. The Man in the Ice. Nova York; Wien: Springler Verlag, p. 119-187.

Descobriment Arqueològic Dolmen

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Descobriment Arqueològic Dolmen

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

TRIBUNA2008-05

La cista tumulria amb esteles esculpides

El mes gener de 2007, els treballs de construcci duna de les canonades de la

J.B. LPEZ, A. MOYA, O. ESCALA I A. NIETO

1. SITUACI DEL JACIMENT

LA CISTA TUMULAR AMB ESTELES ESCULPIDES DELS REGUERS DE SER

2. ORGANITZACI I DESENVOLUPAMENT DELS TREBALLS ARQUEOLGICS

J.B. LPEZ, A. MOYA, O. ESCALA I A. NIETO

Laboratori de Modelitzaci de la Ciutat de la Universitat Politcnica de Catalunya

3. DESCRIPCI ARQUEOLGICA DEL MEGLIT DELS REGUERS DE SER

LA CISTA TUMULAR AMB ESTELES ESCULPIDES DELS REGUERS DE SER

Figura 2. Planta general del meglit dels Reguers de Ser

mateix, creiem que larrasament de la banda septentrional naltera lestructura original

J.B. LPEZ, A. MOYA, O. ESCALA I A. NIETO

LA CISTA TUMULAR AMB ESTELES ESCULPIDES DELS REGUERS DE SER

situada al nord de la rasa de la canonada, on es configurava com una alineaci de pedres

J.B. LPEZ, A. MOYA, O. ESCALA I A. NIETO

Figura 4. Vistes generals del meglit dels Reguers de Ser

LA CISTA TUMULAR AMB ESTELES ESCULPIDES DELS REGUERS DE SER

Figura 5. Detall frontal i dorsal de lestela Ser I

J.B. LPEZ, A. MOYA, O. ESCALA I A. NIETO

Figura 6. Detall frontal i dorsal de les esteles Ser V i VII

LA CISTA TUMULAR AMB ESTELES ESCULPIDES DELS REGUERS DE SER

J.B. LPEZ, A. MOYA, O. ESCALA I A. NIETO

4. EL MATERIAL MOBLE ASSOCIAT AL MEGLIT DELS REGUERS DE SER

LA CISTA TUMULAR AMB ESTELES ESCULPIDES DELS REGUERS DE SER

J.B. LPEZ, A. MOYA, O. ESCALA I A. NIETO

LA CISTA TUMULAR AMB ESTELES ESCULPIDES DELS REGUERS DE SER

5. LA CRONOLOGIA ABSOLUTA DEL MEGLIT DELS REGUERS DE SER

6. LES ESTTUES-ESTELES DE SER EN EL SEU CONTEXT PENINSULAR I EUROPEU

J.B. LPEZ, A. MOYA, O. ESCALA I A. NIETO

menhirs, menhirs-esteles, esttues-menhirs..., que sovint varia en funci dels criteris

LA CISTA TUMULAR AMB ESTELES ESCULPIDES DELS REGUERS DE SER

J.B. LPEZ, A. MOYA, O. ESCALA I A. NIETO

LA CISTA TUMULAR AMB ESTELES ESCULPIDES DELS REGUERS DE SER

J.B. LPEZ, A. MOYA, O. ESCALA I A. NIETO

LA CISTA TUMULAR AMB ESTELES ESCULPIDES DELS REGUERS DE SER

J.B. LPEZ, A. MOYA, O. ESCALA I A. NIETO

sideraci s extensible tamb a la pennsula Ibrica, en qu els teixits amb entramat

LA CISTA TUMULAR AMB ESTELES ESCULPIDES DELS REGUERS DE SER

J.B. LPEZ, A. MOYA, O. ESCALA I A. NIETO

LA CISTA TUMULAR AMB ESTELES ESCULPIDES DELS REGUERS DE SER

J.B. LPEZ, A. MOYA, O. ESCALA I A. NIETO

LA CISTA TUMULAR AMB ESTELES ESCULPIDES DELS REGUERS DE SER

Figura 8. Selecci de parallels iconogrfics catalans de les esteles de Ser

J.B. LPEZ, A. MOYA, O. ESCALA I A. NIETO

Aix mateix, volem recollir lexistncia de diversos fragments de pedres esculpides

LA CISTA TUMULAR AMB ESTELES ESCULPIDES DELS REGUERS DE SER

J.B. LPEZ, A. MOYA, O. ESCALA I A. NIETO

Si b els lligams de les manifestacions artstiques megaltiques de la Catalunya

LA CISTA TUMULAR AMB ESTELES ESCULPIDES DELS REGUERS DE SER

Figura 10. Alineament de la Possession (Lutry, Vaud, Sussa): 1. Restituci de

J.B. LPEZ, A. MOYA, O. ESCALA I A. NIETO

Estadi 4: Violaci de la sepultura i condemnaci del meglit.

LA CISTA TUMULAR AMB ESTELES ESCULPIDES DELS REGUERS DE SER

J.B. LPEZ, A. MOYA, O. ESCALA I A. NIETO

BUENO, P; FERNNDEZ-MIRANDA, M. (1981) El Peatu de Vidiago (Llanes, Asturias).

LA CISTA TUMULAR AMB ESTELES ESCULPIDES DELS REGUERS DE SER

J.B. LPEZ, A. MOYA, O. ESCALA I A. NIETO

LA CISTA TUMULAR AMB ESTELES ESCULPIDES DELS REGUERS DE SER

MARTN, A.; PETIT, M. .; MAYA, J. L. (2003) Cultura material, economia i intercanvis

J.B. LPEZ, A. MOYA, O. ESCALA I A. NIETO

RODRGUEZ, G. (1998) Lvolution de la statuaire mgalithique en Haut-Languedoc et