LA NARRATIVA

La novella s una narraci extensa de fets imaginaris, creada per

un autor amb la finalitat dentretindre els lectors.
Les novelles es poden classificar segons el tema que tracten:
A. Gneres narratius
Daventures:
De cincia-ficci:
De terror i misteri:
Histrica:
Policaca o negra:
Romntica:
B. Estructura
Sol tenir 5 parts:
.Situaci inicial.
.Plantejament dun conflicte
.Desenvolupament de lacci
.Desenlla de lacci
.Situaci final

C. Caracterstiques
En un relat literari hem de distingir entre la histria i el discurs.
La histria s la successi de fets seguint un ordre cronolgic. El
discurs (o la trama) s lordenaci artstica o personal daquests
mateixos fets.
En una histria apareixen uns personatges a qui els ocorren uns
fets en un temps i lloc ms o menys determinat.

1.Personatges
Distingirem segons la funci entre:
Principals: el protagonista, que s el personatge central i lantagonista,
que s qui senfronta al protagonista
Secundaris: poden ajudar el protagonista o b posar-li entrebancs.
Comparsa: Tan sols hi apareixen de tant en tant. Poden ser, fins i tot,
personatges collectius, per exemple, el poble, els amics,...

Segons la profunditat psicolgica:

Plans: personatges-tipus, perqu es comporten de manera estereotipada
(el bo, el malvat, ...)
Redons: sn aquells que tenen un personalitat ben definida i que
evolucionen al llarg del relat.

La presentaci dun personatge la pot fer el mateix personatge, altre

personatge o el narrador. Els elements que el caracteritzen sn
.el nom
.la descripci fsica o psicolgica
.les accions
.Pel seu llenguatge, pel que diu i per com ho diu.
Activitats
1. Descriu els personatges de lltima novella que has llegit i
indica de quin tipus sn.

2.

2. Espai
s el lloc o ambient on es desenvolupa lacci duna histria i que
pot arribar a influir en els personatges. Nhi ha de tres tipus:
Real: quan fa referncia a ciutats o llocs concrets
Evocat: s un espai creat a partir dun model existent modificat: un
castell, ...
Imaginari: no t cap model.

3. Temps
Cal distingir entre el temps de la histria i el del discurs.
Temps de la histria
En el relat saporten dades sobre dades sobre:
. Lpoca dels fets, s a dir, quan ocorren i en quin context histric.
. la durada dels fets, el temps real que transcorre entre el principi i el
final de la histria.
Temps del discurs
El temps del discurs s aquell en qu apareixen contats els
esdeveniments, que no sempre ha de coincidir amb el temps real en qu
succeren. Per tant, les alteracions cronolgiques que se solen fer quan
es conta una histria poden afectar a lordre o a la durada.
Ordre. Es pot seguir un ordre cronolgic trama lineal-, o b
alterar-lo trama discontnua-, com ara amb:
.Retrospecci
.Anticipaci
.Simultanetat
Durada. Fa referncia a la relaci existent entre la durada real
dels fets i lextensi amb qu sn referits al relat.
.Recapitulaci o resum

.Ellipsi
.Extensi
Activitats
1.Conta el que varen fer el cap de setmana passat de dues
maneres: una seguint lordre cronolgic (trama lineal) i altra comenant
pel present (trama discontnua).
2. Reescriu un conte (caputxeta vermella, els tres porquets,.)
canviant la disposici temporal amb anticipacions, retrospeccions,
simultanetats, ellipsis,.. utilitza , almenys, dos daquests recursos.

4. Narrador
Narrador intern:
.Protagonista
.Personatge secundari
.Personatge observador
Narrador extern:
.Omniscient
.Observador extern
.Editor
Activitats
1.Llig els fragments i indica el tipus de narrador, i el gnere. Raona la
resposta.

Textos pag. 206 Corriol

5. Mode
En un relat es combinen diversos recursos o modes de relatar el
fets, com
.la narraci, successi de fets que fa la veu del narrador
.La descripci de personatges, sentiments , ambients o espais,..
.El dileg, que s la conversa que mantenen les persones
implicades en lacci. Es pot expressar de manera directa (discurs
directe), quan el personatges parlen, o indirecta (discurs indirecte),
quan es conta el que diuen .

Treball final.
Elabora una narraci breu. En primer lloc cal triar una histria,
s a dir, uns fets amb uns personatges, en un temps i un espai. Fes un
esquema dels esdeveniments per poder introduir alteracions de lordre
cronolgic, cal triar tamb qui contar la histria ( el/la protagonista,
un secundari o testimoni dels fets,..). Busca un bon final.