Lelaboraci dun e-portfoli, per part de

lalumnat, des del punt de vista connectivista

Autora: Nria Costa Brugu

Professora: Lourdes Gurdia Ortiz
Consultor: Manel Fandos Garrido
Assignatura: Fonaments del Disseny Tecnopedaggic
Mster Educaci i TIC (UOC)
24 de desembre de 2015

ndex
Resum.............................................................................................................................1
Introducci: Aprenentatge del segle XXI.........................................................................1
Hiptesi .........................................................................................................................2
Marc teric: Evoluci de l e-portfoli................................................................................3
Avantatges de lelaboraci dun e-portfoli dalumne seguint elements propis
delconnectivisme.............................................................................................................5
Conclusions.....................................................................................................................7
Bibliografia.......................................................................................................................9

1. Resum
Lobjecte daquest assaig dinvestigaci s presentar els fonaments, les caracterstiques
i les evidncies positives de la utilitzaci dels e-portfolis digitals com a eina
tecnopedaggica, emmarcats dins la teoria Connectivista, en els processos
dEnsenyament-Aprenentatge.
Le-portoli s un instrument que estableix la personalitzaci de laprenentatge a partir de
les singularitats de cada sser hum, dels seus coneixements previs, del seu entorn i
de les experincies que ha viscut, entre daltres. Tot i que nexisteixen de varis tipus, en
aquest marc teric ens centrerem en la creaci de-portfolis digitals des del punt de vista
de lalumnat i veurem que es compleix la hiptesi plantejada en un inici.
2. Introducci: Aprenentatge del segle XXI
s conegut que al llarg de la nostra vida t lloc un procs de complexificaci de lsser
hum, en la qual hi tenen cabuda una srie de particularitats fsiques i psquiques, aix
com la incidncia del paper gentic-hereditari. Amb tot, es pot dir que el
desenvolupament de lespcie humana s el resultat duna interacci entre un programa
maduratiu (els humans passen per una seqncia de desenvolupament que s igual per
a tothom: caminar cap a lany, parlar cap als dos anys, etc.) inscrit genticament i
lestimulaci social i personal que linfant rep de les persones que en tenen cura (inclou
les relacions amb les persones, els objectes, etc.). D'aqu es desprn que la maduraci
per si sola no seria capa de produir les funcions psicolgiques prpies dels ssers
humans i que s la interacci amb daltres persones el que ens dna possibilitats
davanar en el nostre desenvolupament psicolgic (permetent establir funcions
psicolgiques superiors). Per contra, quan parlem sobre desenvolupament ens referim
a la formaci progressiva de les funcions prpiament humanes (llenguatge, raonament,
atenci, etc.). Es tracta del procs mitjanant el qual es posen en marxa les
potencialitats dels ssers humans. Mitjanant els procesos daprenentatge, les persones
incoporen nous coneixements, valors, habilitats, etc. propis de les societats en qu
viuen. Per tant, les interaccions propicien contextos daprenentatge compartit. Aquest
procs sinicia amb el concepte desenvolupament potencial i finalitza amb el concepte
desenvolupament efectiu, ambds proposats per Vigostky (1984), citat per Fichtner
(2000). Tot i que aquesta introducci s la base per entendre com aprenem els ssers
humans, tenint en compte lobjectiu daquest treball, focalitzarem latenci en les TIC
com a eina pedaggica.

Ja a la dcada dels anys 70 i 80 hi va haver un canvi en les societats, de manera que la

producci de riquesa va passar de la indstria als sectors de serveis. Aquest fet va
implicar la producci, emmagatzematge i processament de tot tipus dinformaci. Dins
daquesta nova societat, doncs, els sectors relacionats amb les tecnologies de la
informaci i la comunicaci hi varen tenir un paper del tot important. De la mateixa
manera, a principis dels anys 90 va sorgir un ensenyament basat en internet (Internet
Based Training, IBT). Per tant, la Societat de la Informaci fa que existeixin les
tecnologies de la informaci i comunicaci (TIC), que actuen sobre les persones, sobre
el seu llenguatge, manera daprendre, etc. Aquests canvis en la societat en els ltims 20
anys dInternet necessriament shan vist reflectits en leducaci, de forma que es fa
imprescindible revisar el paper tant de les diferents institucions educatives com dels
agents implicats en leducaci dels alumnes. En gran part, aquestes trasformacions han
succet grcies a Internet, i tamb al sorgiment dinfinites eines tecnolgiques que susen
amb diferents finalitats, alhora que a laparici de xarxes socials virtuals. De la mateixa
manera, amb lajuda de la tecnologia van comenar a nixer noves metodologies
densenyament, com per exemple le-learnig (una evoluci de leducaci a distncia) o
les modalitats blended-learning o m-learning.
Finalment, un altre concepte que ha esdevingut rellevant a dia davui s el Learning by
doing, un aprenentatge basat en la prctica que implica cometre errors i buscar frmules
creatives per tal de tirar endavant projectes. En aquests nous contextos han canviat,
alhora, els rols dels agents implicats en lEducaci. Entenem, doncs, que tant el paper
del professorat com el dels estudiants han canviat. Els primers ja no sn vistos com els
nics coneixedors de tot el saber (visi tradicional), sin que han dexercir com a
acompanyant dels seus; pel que fa als segons, lestudiant s vist com a un agent actiu
del seu propi aprenentatge. Amb tot, des del punt de vista que les tecnologies de la
informaci i la comunicaci han destar al servei de laprenentatge i el coneixement, es
veu la necessitat no noms dimplantar eines tecnolgiques, sin dutilitzar estratgies
metodolgiques per al seu s.
Una de les eines que est adquirint rellevncia dins aquests contextos daprenentatge
es el portafoli.
3. Hiptesi
Per... Qu s un portafoli? Un portafoli s una eina de memria o b individual o b
collectiva que es podria definir com a una carpeta daprenentatge. Aquesta carpeta
pot incloure una selecci de material diferenciat que els estudiants han elaborat en el

transcurs dun cicle o dun curs escolar. A causa dalgunes de les seves caracterstiques,
han sorgit una srie de plantejaments, com per exemple:
-

La creaci dun e-portfoli propi representa una eina til per a la gesti personal
de cadascun dels alumnes? s a dir, proporciona una major flexibilitat en el
procs daprenentatge de lalumnat?

La utilitzaci daquesta eina s til perqu el contingut daprenentatge arribi a

tothom (tenint en compte les particularitats de cadasc i les intelligncies
mltiples) pel que fa a generar motivaci per les tasques proposades, i sense
deslligar-se de la metodologia de laula?

Amb tot, es planteja la segent hiptesis: tenint en compte el comentat anteriorment,

es considera que una bona forma de recolzar el contingut que es pretn que els
estudiants apreguin, aix com motivar-los en les tasques tasques realitzades, s
lelaboraci dun e-portfoli digital, emmarcat dins la teoria connectivista, que doni
sentit als processos dEnsenyament-Aprenentatge que viu cadasc.
4. Marc teric: Evoluci de l e-portfoli
Ja hem vist qu era un e-portfoli. Ara b, contrriament al que es pugui pensar, shan
de tenir en compte les paraules de Rodrguez (2011), quan diu que el portafoli no s
una mera collecci ordenada de material (esquemes, mapes conceptuals, vdeos, etc),
sin que la seva principal finalitat s la construcci del propi coneixement, per la qual
cosa ha dincloure comentaris reflexius sobre les produccions prpies. Val a dir que un
portfoli s una eina que es va comenar a utilizar en dmbits professionals,
principalment relacionats amb oficis artstics, encaminada a recollir els treballs de
fotgrafs o dissenyadors, entre daltres. Dins lmbit del nostre inters, apuntava Kalz
(2005), citat per Frida et al. (2011), que el portafoli elaborat per estudiants no s un
concepte nou, sin que Clestin Freinet ja lhavia introduit a mitjans del segle XX. No
obstant aix, segons Ortega (2008), la idea dutilitzar portafolis en lmbit educatiu va
sorgir entre els anys setanta i vuitanta als Estats Units davant la necessitat de millora de
la professi docent. A partir daqu, lany 1997, Bird, segons el mateix Ortega (2008), va
ser qui va proposar la utilitzaci del portafoli dins lmbit educatiu per tal que el
professorat avalus la seva prpia prctica i implements accions de millora. En tot cas,
s interessant veure que els e-portfolis sn presents en totes les etapes educatives, i
poden ser tils tant per el desenvolupament i la valoraci del coneixement duna
asignatura, com per ladquisici dhabilitats densenyament i prctiques

reflexives, aix com la preparaci profesional i vocacional (segons Klenowski, 2005, citat
per Romero i Crisol, 2011).
Segons Romero i Crisol (2011), citant a Pitarch et al (2009), ls del portafoli per a un
aprenentatge i una avaluaci sest convertit en quelcom habitual. Si ens centrem
prpiament en le-portfoli, veurem que s un portfoli electrnic que combina les eines
tecnolgiques amb lobjectiu de reunir treballs que permetin el seguiment i lavaluaci
del procs daprenentatge de lalumne (Rey i Escalera, 2011). Expliquen Daz et al
(2012) que la idea de realitzar una avaluaci autntica ha estat encapalada des de la
dcada dels anys noranta per autors com DarlingHammond, Ancess y Falk (1995), que
han cercat identificar el vincle de coherncia entre els aprenentatges de tipus
conceptual, procedimentals o competencials en situacions determinades. A ms, leportfoli possibilita avaluacions encarades a que els estudiants aprenguin mitjanant tres
dels quatre pilars de leducaci proposats per Delors (1996): saber conixer, saber fer i
saber fer. Ara b, una avaluaci que comparteixi el procs avaluador amb lalumnat,
fent-lo partcip del propi aprenentatge. Lautoavaluaci requereix que lestudiant disposi
dun conjunt deines que possibilitin lautoreflexi de qu i com saprn.
Segons Blanch et al. (2009), citant a Castro Quitora (2002), aquesta carpeta tamb
esdev una bona eina didctica pel desenvolupament del coneixement metacognitiu, ja
que proporciona processos dautoreflexi sobre les prpies fortaleses, dificultats,
debilitats, etc. Segons Barber et al. (2006), prenent de referncia paraules de Coll
(2004), indica que la reflexi constant sobre el propi aprenentatge converteix le-portfoli
en un sistema davaluaci coherent en el marc de lavaluaci continuada i formativa.
De-portafolis en podem trobar de diferents tipologies: daprenentatge, de transici, entre
daltres, i cada un pot comptar amb apartats i caracterstiques prpies. Alhora, segons
Barber (2006) levoluci del mateix e-portfoli pot donar lloc al sorgiment daltres
conceptes similars, com per exemple mPortfoli (en dispositius mbils), Netfoli (en
dinmiques daprenentatge cooperatiu) i Transfoli (pel reconeixement acadmic de
lexperincia professional). A ms a ms, trobem al mercat editors especfics digitals
que ens pot ajudar en lelaboraci dels mateixos: Digication (per centres de secundria,
universitats i professionals), Foliotek (per estudiants en general) o MyDocumenta, entre
daltres.
Personalment, en aquest objecte dinvestigaci em centrar en la creaci de le-portafoli
per lassoliment del coneixement del propi alumnat.

5. Avantatges de lelaboraci dun e-portfoli dalumne seguint elements

propis del connectivisme
Laprenentatge s un procs integral que es veu influt pel context socioemocioal i
cultural en qu es realitza. Aix mateix, es basa en les experincies prvies, que sn la
base i un estmul per a lassoliment del coneixement. Aquestes idees dnen suport a la
teoria constructivista, que postula que laprenentatge es forma construint els nostres
propis coneixements des de les prpies experincies. A ms a ms, sota aquesta
pedagogia, sentn que laprenentatge significatiu parteix de problemtiques reals que
shan de solucionar, certes vegades amb la interacci amb el mn o amb daltres
individus. De tota manera, en la construcci i s dun e-portafoli basant en laprenentatge
de lestudiant considerem que pren rellevncia la teoria connectivista. Segons aquesta,
defensada per Siemes (2012), es pot definir el connectivisme com la integraci dels
principis explorats per les teories del caos (laprenentatge s divers i est desordenat),
la complexitat (una de les caracterstiques s el canvi permanent), la continuitat
(laprenentatge es desenvolupa de forma permanent a partir de les necessitats dels
diferents individus), la co-creaci (es crea nou coneixement enlloc de noms consumirlo), lespecialitzaci, la autoorganitzaci (t a veure amb laplicaci prpia destratgies
daprenentatge) i la incertesa.
La meva proposta destructura de-portfoli s la segent, que consta de vries fases. Tot
i que no saniran desenvolupant al llarg daquest treball, aquesta ordenaci dapartats
s el punt de partida de la qual podem referenciar els punts forts daquesta eina: a)
presentaci biogrfica (creaci duna identitat digital; b) recollida devidncies: activitats,
materials en diferents formats (vdeos, poadcast, etc); c) escollir les evidncies que ens
ajuden a desenvolupar el nostre e-portfoli; d) analitzar aquestes evidncies i fer una
reflexi sobre el perqu de la seva inclusi en el projecte; e) compartir i presentar el
nostre e-portfoli i recollir comentaris com a propostes de millora; f) Realitzar una prctica
reflexiva de tot el procs; g) Reflectir sobre el paper propostes de millora i/o donar
continutat a le-portfoli ja fora del cicle o curs escolar.
Val a dir que le-porfoli digital presenta una srie davantatges, emmarcades dins el
mateix connectivisme, ja que leix central del mateix s lalumne i el seu procs
daprenentatge. Daquesta manera, es potencia linvolucraci de lestudiant, que
adquireix un rol actiu, en la gesti del seu propi coneixement i estructura el seu peculiar
cam dassoliment del mateix. Aquest, ajudat de les noves tecnologies, augmenta les
seves capacitats cognitives i la seva autonomia. Segons Siemens (2012), el

coneixement s un caos, no est estructurat ni organitzat per tant lestudiant ha de ser

capa de connectar tots els seus sabers per construir nous significats.
Alhora, le-portfoli s una eina flexible i adaptable que permet que lalumnat nactualitzi
els continguts amb certa agilitat, relacionant els coneixements nous adquirits amb els
coneixements assolits prviament. Daqu es desprn que lestudiant pot adquirir
lhabilitat destablir connexions entre idees, conceptes i diferents rees daprenentatge.
s una eina personal de lestudiant, des del punt de vista que s aquest que t poder
de decisi per escollir quins elements hi inclou i com els organitzar. En aquest sentit,
veiem que laprenentatge tamb es realitza a partir de la presa de decisions de lalumne
actiu. Per tant, daqu es desprn que cada e-portafoli s personalitzat, i que no nhi ha
dos diguals (creaci nica que fomenta la creativitat). Per molts alumnes, la possibilitat
descollir els elements per realitzar un treball propi i reflexionar sobre ell, significa una
oportunitat motivacional. Aix mateix, tenir la oportunitat descollir el cam particular del
seu propi aprenenentatge, els permet tenir en compte els processos que realitzen i
considerar la qualitat del seu treball. Amb tot, lelaboraci dun e-portfoli els dna
responsabilitat, autonomia i els motiva a ser individus reflexius i crtics.
Un dels indicadors a tenir en compte s que des del punt de vista que han descollir els
elements que englobaran el seu projecte, han de ser persones crtiques amb la
informaci que els arriba a travs de diferents xarxes. Lhabilitat per discernir entre la
informaci que s important i la que no ho s esdev clau. En aquest sentit, es pot
afirmar que els estudiants poden ser capaos dinterpretar, avaluar, escollir i usar tot
tipus dinformaci, de fonts variades (influeix en la capacitat de connectar diferents fonts
dinformaci especialitzades). Aix t a veure tant amb multitud dhabilitats
competencials, com per exemple relacionades amb les competncies lingstiques, les
comunicatives, les digitals o de tractament de la informaci. En certa manera, el
connectivisme est impulsat per la idea de que les decisions es basen en modificar
rpidament les bases que lindividu t, de forma que els nous aprenentatges no noms
senllacen amb els previs que un/a alumne/a pot tenir sin que en poden canviar la
perspectiva; aquesta idea ens duu a la visi de que els aprenentatges sn complexos i
que poden canviar les bases de les quals parteixen.
Alhora, le-portafoli pot ser una eina til en la millora de resoluci de problemtiques ja
que permet una progressiva superaci de dificultats amb les quals lestudiant es pot
trobar mitjanant ladquisici de procediments dautoaprenentatge i valoraci del treball,
de forma continuada. Usar aquest instrument digital dinmic t beneficis referents

a la organitzaci espaitemporal, ja que permet realitzar la feina en qualsevol moment i

des de qualsevol lloc; aquest fet permet una major flexibilitat i, en conseqncia, la
possibilitat dactualitzar el treball de forma constant, a partir dexperincia diries que
ens vagin succent. Aquest fet permet construir, doncs, nou coneixement sobre lanterior
de forma gil. Amb tot, veiem que aquesta alimentaci i manteniment de connexions
postulades tamb per la teoria connectivista, s necessria per a facilitar un
aprenentatge continuat.
Ara b, tot i que lalumne s considerat el protagonista del seu propi aprenentatge, no
s lnic agent responsable de la seva evoluci, degut amb les interaccions que
sestableixen entre ell i els seus iguals i/o el seu professor. En aquest sentit, le-portafoli
no noms permet desenvolupar habilitats i actituds de collaboraci entre companys/es
(permet un feedback immediat), sin que tamb promou el treball en equip i la
construccin conjunta del saber. Per tant, el saber i laprenentatge es basen en la
diversitat dopinions. Para facilitar aquest aprenentatge continuat s necessari nodrir
aquests llaos. Alhora, la creaci dun e-portfoli propi permet connectar experincies
daprenentatge formals i informals amb daltres persones, compartint laprenentatge en
xarxa. Aquesta compartici de coneixement possibilita lestabliment de connexions amb
daltres individus i influeix significativament en la forma en la qual saprn. Amb tot,
veiem que mitjanant aquesta eina, la transferncia daprenentatges sestableix a travs
de la connexi de nodes especialitzats.
6. Conclusions
Ja hem vist els avantatges obtinguts de ls del portfoli digital per a laprenentatge dels
alumnes des del punt de vista connectivista. De tot el dia fins ara es desprn que la
creaci daquest treball propi augmenta la conscincia del popi procs daprenentatge
de lalumne i sincrementa el seu comproms en el mateix, de forma que moltes vegades
tamb shi incrementa la dedicaci. Aquesta dedicaci, juntament amb el grau de
dificultat del procs, fa que sactivin processos cognitius complexes. Per tant, ls de leportfoli facilita la metacognici i enriqueix la motivaci dels alumnes a seguir aprenent,
de manera continuada i cercant lexcellncia, al llarg de la vida. Aix es veu tamb
relacionat amb la competncia daprendre a aprendre, que es podria definir com a
lautorregulaci de laprenentatge per part de cada individu singular.
Aix mateix, sha de dir que le-portfoli pot significar, pels implicats, una major crrega de
treball, des del punt de vista que no s una tasca solta a realitzar dins un context
educatiu tradicional, sin que tal i com hem vist, implica un procs integral

7
8

daprenentatge. No obstant aix, presenta un munt de beneficis, ja que permet que els
estudiats millorin el seu procs daprenentatge i no noms acumulin continguts terics.
De la mateixa manera, es pot considerar un sistema daprenentatge personalitzat i
alternatiu als mtodes qualitatius, per la qual cosa s un instrument de valor incrementat
en relaci als alumnes amb amb necessitats educatives especials.
Tanmateix, si prestem atenci als desavantatges, podrem esmentar que encara a dia
davui hi ha presncia del que sanomena escletxa digital, motiu pel qual no tots els
alumnes (ni tampoc els professors) tenen els coneixements dalfabetitzaci necessaris
per dur a terme un treball de semblants caracterstiques, en aquests entorns digitals (ja
sigui a travs de formaci presencial o de-learning).
Finalment, comentar que lautoavaluaci durant la realitzaci i durant la finalitzaci del
mateix permet valorar no noms els coneixements adquirits durant tot el procs, sin
tamb els propis punts forts i punts dbils i, en conseqncia, definir possibles accions
de millora (reflexi sobre qu ens falta per aprendre). En aquest sentit, elaborar un eportfoli no noms s una eina daprenentatge sin que s un instrument dinstrospecci
personal que permet que lindividu arribi al propi autoconeixement. Per aix, aquest
vehicle daprenentatge s una representaci de levoluci del mateix individu, del seu
creixement i progrs personal. Amb tot, daquesta lectura es desprn que le-portfoli s
un element de rellevncia social un dels desafiaments pel futur dels quals s seguir
estudiant en aquesta lnia.

Bibliografia
Llibres
Fichtner, B. (2000). Ensenyar i aprendre un dileg amb el futur: laproximaci de
Vigotski. (1a ed.). Barcelona: Collecci Temes dInfncia, 36. Associaci de mestres
Rosa Sensat.
Part dun llibre
Delors, J. (1996.): Los cuatro pilares de la educacin. Dins La educacin encierra un
tesoro. Informe a la UNESCO de la Comisin internacional sobre la educacin para el
siglo XXI (1a ed., p. 91-103). Madrid: Santillana/UNESCO.
Memria
Ortega, M. (2008). El portafolio en la clase de ELE. Universidad de Len, Espaa.
Congressos
De Benito, B., Escandell, C., Ordinas, C., Salinas, J., i Sastre, C. (2012).
El e-porfolio como herramienta para la construccin de los Entornos Personales
de Aprendizaje en la materia de Tecnologa Educativa. Congreso Internacional Edutec
2012.
Fernndez i Del Valle C.H.C. (2012). Innovacin educativa: Edublog del profesor y de
los alumnos, en el aprendizaje basado en problemas. Innovagogia 2012. I Congreso
Virtual Internacional sobre Innovacin Pedaggica y Praxis Educativa.
Jimnez, J., i Rico, C. (2005). Cmo desarrollar un portafolio digital: un ejemplo prctico
basado en blogs. Universidad europea de Madrid. Centro Virtual Cervantes, ASELE
actas XVI. Asociacin para la Enseanza del Espaol como Lengua Estrangera
Congreso Internacional.
Pgines web
ABACUS. Repositorio de Produccin Cientfica. Snchez, J. (2010). Desarrollo y
evaluacin de competencias a travs del e-portfolio desde la perspectiva de los
estudiantes

universitarios.

Recuperat

desembre

2015,

des

de

http://abacus.universidadeuropea.es/handle/11268/1901
Colombia Aprendre. Paper, S. (2005). Cmo pensar sobre tecnologa y aprendizaje.
Recuperat

23

desembre

2015,

des

de

http://www.colombiaaprende.edu.co/html/investigadores/1609/article-72623.html#h2_1
INTEF. Alonso, M. (2013). Conectivismo: Creatividad e innovacin en un mundo
Recuperat

complejo.

desembre

2015,

des

de

http://recursostic.educacion.es/heda/web/component/content/article/68actualidad/1063-conectivismo-creatividad-e-innovacion-en-un-mundo-complejo
INTEF. Cuevas, V. (2015). Trabajando con Portfolios. Recuperat 2 desembre 2015, des
de http://www.educacontic.es/blog/trabajando-con-portfolios
Molina, J. (2014). #REDucacion: Todo el alumnado debe tener un e-portfolio acadmico.
Recuperat

desembre

2015,

des

http://jesusmolina-mi-mooc-

de

ple.blogspot.com.es/2014/11/reducacion-todo-el-alumnado-debe-tener.html
P2P Fundacion, Bauwens M. (2012). Connectivist Learning Theory-Siemens. Recuperat 20
desembre

2015,

des

de

http://p2pfoundation.net/Connectivist_Learning_Theory_-

_Siemens
Wordpresscom, Area E. (2014). Qu es el Conectivismo?: Teora del Aprendizaje Para la
Era

Digital.

[Weblog].

Recuperat

20

desembre

2015,

des

de

https://eduarea.wordpress.com/2014/03/19/que-es-el-conectivismo-teoria-del-aprendizajepara-la-era-digital/
Wordpresscom, Schunchy A. (2009). Conectivismo: una teora del aprendizaje para la era
digital.

[Humanismo

conectividad]

Recuperat

21

desembre

2015,

des

https://humanismoyconectividad.wordpress.com/2009/01/14/conectivismo-siemens/
Xtec. (2015). Em faig o em fan? Recuperat 23 desembre 2015, des de
http://www.xtec.cat/~lvallmaj/edupolis/3faigfan.htm
Articles de revista electrnica
Agra, M.J., Gewer, A. y Montero, L. (2003). El portafolio como herramienta de anlisis
en experiencias de formacin on line y presenciales. Enseanza & Teaching: Revista
interuniversitaria de didctica, 21(21), 101-114. Recuperat 3 desembre 2015, des de
http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=931372
Barber, E., Bautista, G., Espasa, A., i Guasch, T (2006). Portfolio electrnico: desarrollo
de competencias profesionales en la Red. Dins Antoni BADIA (coord.). Enseanza y
aprendizaje con TIC en la educacin superior [monogrfico en lnea]. Revista de
Universidad y Sociedad del Conocimiento (RUSC). Vol. 3, 2, 55-66. Recuperat 11
desembre

2015,

des

de

http://www.uoc.edu/rusc/3/2/dt/esp/barbera_bautista_espasa_guasch.pdf

10

de

Blanch, S. y otros (2009). Relaciones entre aprendizaje, cognicin y tecnologas en la

construccin del e-portafolio. Revista de Educacin a Distancia- RED, ao IX, nmero
monogrfico

VIII.

Recuperat

desembre

2015,

des

de

http://revistas.um.es/red/article/view/69581/67071
Daz, F., Romero, E., i Heredia, A. (2012). Diseo tecnopedaggico de portafolios
electrnicos de aprendizaje: Una experiencia con estudiantes universitarios. REDIE.
Revista electrnica de investigacin educativa, vol. 14, 2. Recuperat 5 desembre 2015,
des

de

http://www.scielo.org.mx/scielo.php?pid=S1607-

40412012000200008&script=sci_arttext
Gallego, D., Cacheiro, M.L., Martn, A.M., i Wilmer, A. (2009). El eportfolio como
estrategia de enseanza y aprendizaje. Edutec. Revista Electrnica de Tecnologa
Educativa,

30(30),

1-12.

Recuperat

11

desembre

2015,

des

de

http://edutec.rediris.es/Revelec2/revelec30/articulos_n30_pdf/Edutece30_Gallego_Cacheir_Martin_Angel.pdf
Hernndez, S. (2008). El modelo constructivista con las nuevas tecnologas: aplicado
en el proceso de aprendizaje. Dins Comunicacin y construccin del conocimiento en el
nuevo espacio tecnolgico [monogrfico en lnea]. Revista de Universidad y Sociedad
del Conocimiento (RUSC). Vol. 5, 2, 1-35. Recuperat 11 desembre 2015, des de
http://www.uoc.edu/rusc/5/2/dt/esp/hernandez.pdf
Herrera, A.M. (2008). La motivacin en el aula. Revista Digital Innovacin y Experiencias
Educativas, 13(13), 1-9. Recuperat 22 desembre 2015, des de http://www.csicsif.es/andalucia/modules/mod_ense/revista/pdf/Numero_13/ANGELA_M_HERRERA_
1.pdf
Rey, E., i Escalera, A.M. (2011). El portafolio digital un nuevo instrumento de evaluacin.
DIM: Didctica, Innovacin y Multimedia, 21(21), 1-10. Recuperat 11 desembre 2015,
des de http://www.raco.cat/index.php/DIM/article/view/247586/331525 Rodrguez, M.
(2011). Metodologas docentes en el EEES: de la clase magistral al portafolio.
Tendencias Pedaggicas, 17(17), 83-103. Recuperat 6 desembre 2015, des de
http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3653734
Romero, A., i Crisol, E. (2011). El portafolio, herramienta de autoevaluacin

del

aprendizaje de los estudiantes. Una experiencia prctica en la Universidad de Granada.

Revista Docencia e Investigacin, 21(21), 25-50. Recuperat 11 desembre 2015, des de
http://www.uclm.es/varios/revistas/docenciaeinvestigacion/pdf/numero11/02.pdf

11
9