Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 6155 22.6.2012

32248
CVE-DOGC-A-12145051-2012

RESOLUCI
ENS/1204/2012, de 25 de maig, dorganitzaci de la formaci en alternana en els
ensenyaments de formaci professional inicial.
Dacord amb larticle 63 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, deducaci, el Departament dEnsenyament ha de planificar, organitzar i desenvolupar les accions
formatives corresponents a lalternana entre formaci i treball. Aix mateix, larticle
170.2 de la Llei preveu que les empreses collaboren per mitj de convenis en els
ensenyaments propis de la formaci professional.
Amb la finalitat de millorar la formaci al llarg de la vida, possibilitar ladaptaci
a les situacions personals i professionals de lalumnat i millorar loferta i la qualitat
de leducaci, el captol 8 del Decret 284/2011, d1 de mar, dordenaci general
de la formaci professional inicial, estableix diverses mesures flexibilitzadores de
loferta dels ensenyaments de formaci professional, entre les quals es comprenen
la formaci professional en alternana, les collaboracions per impartir unitats formatives o mduls professionals en entorns laborals i aquelles altres que es puguin
establir per la persona titular del Departament dEnsenyament.
Aix mateix, larticle 36 del Decret esmentat disposa que el Departament dEnsenyament pot formalitzar convenis o acords de collaboraci amb empreses, entitats,
organitzacions i altres administracions per tal destablir les condicions de realitzaci
daccions formatives susceptibles de ser reconegudes acadmicament.
El Reial decret 1147/2011, de 29 de juliol, pel qual sestableix lordenaci general
de la formaci professional del sistema educatiu, preveu a larticle 31.1, que es poden
desenvolupar programes formatius en alternana amb collaboraci amb empreses
per a aquelles persones que disposin dun contracte de treball, un contracte per a la
formaci, una beca de formaci en empreses o entitats pbliques o la condici de
voluntari dacord amb la Llei 6/1996, de 15 de gener, del voluntariat.
Finalment, mitjanant el Reial decret 1493/2011, de 24 doctubre, shan regulat
els termes i les condicions dinclusi en el rgim general de la Seguretat Social de
les persones que participin en programes de formaci i que comporti una contraprestaci econmica.
Dacord amb aix sorganitza un nou model de formaci en alternana aplicable
a lalumnat de formaci professional inicial, articulat mitjanant convenis de collaboraci, amb la finalitat dobrir nous mbits de cooperaci entre el centre educatiu i lempresa que els permeti nivells ms alts de compartici de responsabilitats
formatives.
Les accions formatives a desenvolupar mitjanant aquests convenis poden referir-se
a: lalternana simple en qu es combina el temps de formaci i el temps dactivitat
en lempresa dels alumnes, sense que comporti el reconeixement acadmic de lactivitat, i lalternana amb formaci dual que comporta el reconeixement acadmic
dels aprenentatges assolits pels alumnes mitjanant el treball assalariat, el desenvolupament duna beca de formaci o de la formaci impartida per lempresa.
Aix es reforcen les possibilitats de relaci entre les empreses i els centres educatius de manera que puguin desenvolupar conjuntament un model de formaci en
alternana, mitjanant conveni.
Aquests convenis permeten anar configurant un model de formaci dual en la
formaci professional inicial a Catalunya, a partir del qual les competncies professionals vinculades als ttols es puguin adquirir de forma combinada i coordinada
en dos mbits que es complementen: lempresa i el centre educatiu.
Per tot aix, a proposta de la Direcci General de Formaci Professional Inicial
i Ensenyaments de Rgim Especial,

Disposicions
http://www.gencat.cat/dogc

ISSN 1988-298X
DL B-38014-2007

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 6155 22.6.2012

32249
CVE-DOGC-A-12145051-2012

RESOLC:
1 Modalitats i desenvolupament
1.1 En els ensenyaments de formaci professional inicial la formaci en alternana pot adoptar dues modalitats:
a) Alternana simple: combina el temps de formaci en el centre educatiu i el
temps dactivitat dels alumnes en lempresa, sense que comporti el reconeixement
acadmic del temps dactivitat a lempresa.
b) Alternana amb formaci dual: combina el temps de formaci en el centre
educatiu i el temps dactivitat dels alumnes en lempresa i comporta el reconeixement
acadmic dels aprenentatges assolits pels alumnes en la seva activitat que realitza
en condici de: treballador assalariat, becari de formaci o voluntari.
1.2 La collaboraci entre els centres educatius i les empreses per a desenvolupar
conjuntament la formaci en alternana sarticula mitjanant el conveni.
Saproven els models de conveni, dels quals es dna publicitat al web del Departament dEnsenyament. Les diverses accions formatives entre les mateixes parts
es poden formalitzar en un nic conveni.
La direcci general competent en matria de formaci professional inicial ha de
mantenir actualitzats els corresponents models de conveni.
1.3 La direcci general competent en matria de formaci professional inicial
i els titulars de centres privats, poden signar convenis marc de collaboraci amb
les organitzacions empresarials, les entitats pbliques i les organitzacions sindicals
per al foment, difusi i desenvolupament de lalternana.
Tamb poden signar convenis marc per promoure la participaci de les petites
empreses en la formaci en alternana i facilitar-ne la implantaci i el seguiment.
2 Finalitat dels convenis
Els convenis han de possibilitar, segons correspongui en cada cas:
a) Lestabliment dun procs simultani, integrat i coordinat de formaci i treball
de lalumnat de formaci professional inicial, entre el centre educatiu i lempresa
o empreses.
b) La millora de la formaci, la qualificaci i el desenvolupament personal dels
joves i les joves que inicien la seva professionalitzaci en un camp determinat,
alternant la formaci en un cicle formatiu i la seva activitat en una empresa.
c) Lestabliment duna major vinculaci i corresponsabilitat entre els centres de
formaci professional i les empreses, en el procs formatiu dels joves corresponent
als sectors considerats.
d) Loferiment destmuls per motivar les persones que finalitzen lensenyament
general, i tenen necessitat dincorporar-se al mercat de treball, perqu ho facin a
travs de la formaci professional inicial, amb la suficient i adequada competncia
professional.
e) El foment de la participaci de les empreses en els processos de qualificaci
de persones aprenents, tot facilitant que aquestes puguin compartir la seva activitat
en lempresa, amb la formaci en un cicle formatiu.
3 Abast
3.1 Els convenis de collaboraci per a la formaci en alternana es poden aplicar,
amb carcter general, a tots els cicles formatius, sens perjudici de la concurrncia
daltres de les mesures flexibilitzadores previstes en el Decret 284/2011, d1 de
mar, dordenaci general de la formaci professional inicial.
3.2 Poden formalitzar convenis els centres educatius tant de titularitat pblica
com privada en relaci amb els ensenyaments de formaci professional inicial
que tinguin implantats o autoritzats, segons el model de conveni aprovat que es
correspongui amb lacci formativa en rgim dalternana simple o alternana amb
formaci dual que shagi de desenvolupar.
4 mbit personal
4.1 Els convenis dalternana sadrecen, en general, a tot el conjunt dalumnat
que conforma el grup classe.
Disposicions
http://www.gencat.cat/dogc

ISSN 1988-298X
DL B-38014-2007

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 6155 22.6.2012

32250
CVE-DOGC-A-12145051-2012

4.2 En relaci amb els cicles formatius implantats o autoritzats en els centres
amb qu es formalitzin convenis de collaboraci en alternana, les empreses, pel
que fa al seu personal, poden proposar que sincloguin en lmbit del conveni tant
la validaci de la formaci impartida per lempresa i la dels aprenentatges assolits
mitjanant la seva activitat, que shan de dur a terme dacord amb el procediment
establert, respectivament, en els annexos 2 i 3 de lOrdre EDU/336/2009, de 30 de
juny, per la qual sestableix el programa experimental Qualificat en els ensenyaments
de formaci professional del sistema educatiu (DOGC nm. 5415, de 7.7.2009).
4.3 Lalternana es pot adrear a collectius singulars, dacord amb el previst
en els articles 53 a 55 del decret 284/2011, d1 de mar, dordenaci general de la
formaci professional inicial.
5 Implantaci o autoritzaci
La implantaci o autoritzaci de la formaci en alternana sha de dur a terme
segons el procediment previst en els articles 44 i 45 del Decret 284/2011, d1 de
mar, dordenaci general de la formaci professional inicial, per a les mesures
flexibilitzadores.
Aix mateix, dacord amb larticle 36 daquest Decret, a la corresponent sollicitud
cal adjuntar:
a) Pels centres que depenen del Departament dEnsenyament, la proposta de
conveni, que sha de signar pel director o directora general competent en matria
de formaci professional inicial, per a la implantaci de la mesura.
b) El conveni signat, en cas de centres de titularitat privada o de centres pblics
que no depenguin del Departament dEnsenyament.
6 Organitzaci
Lalternana es pot organitzar per dies a la setmana, per setmanes o per quinzenes
o altres distribucions que sacordin. Tamb es pot organitzar per torns de mat o
tarda.
Dins del primer curs del cicle formatiu, i durant el perode inicial que determini
cada centre, lalumnat, ha de fer exclusivament la formaci en el centre educatiu i,
a partir del segon perode i fins a la finalitzaci del cicle, lalumnat pot alternar la
formaci i el treball. Dacord amb ledat de lalumne i la seva maduresa, i per tal de
facilitar el coneixement mutu entre lempresa i lalumne, una vegada finalitzat el
primer trimestre, i abans de comenar la seva activitat laboral, es podr subscriure
un conveni de Formaci en Centres de Treball, dacord amb la normativa vigent.
7 Lmit horari
En general, la dedicaci mxima, inclosa la formaci i el treball ser de quaranta hores setmanals, i vuit hores diries. En els convenis de collaboraci entre
empreses es podran establir altres lmits horaris sempre que siguin adequats als
objectius de lalternana.
8 Assignaci de lalumnat als llocs dactivitat
Ladjudicaci de lalumnat als llocs dactivitat sha de dur a terme mitjanant un
procs que tingui el major component formatiu possible. En aquest sentit, el centre
ha dassessorar i formar lalumnat, a travs del professor o professora de formaci
i orientaci laboral, o de la persona que designi el director o directora del centre
educatiu, en la confecci del currculum i els processos de selecci de personal.
Els centres han de collaborar amb les empreses signatries dels convenis en lorganitzaci de la distribuci de lalumnat per a participar en els processos de selecci
dels candidats o candidates als diversos llocs de treball oferts.
Abans dincorporar-se a lempresa el centre educatiu ha dhaver format a lalumnat
en la seguretat i prevenci necessries per a realitzar la seva activitat a lempresa.
9 Incidncies
Segons el rendiment acadmic de lalumnat, el centre educatiu pot condicionar
la seva incorporaci a lempresa b, posposant-la o b no proposant-la.

Disposicions
http://www.gencat.cat/dogc

ISSN 1988-298X
DL B-38014-2007

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 6155 22.6.2012

32251
CVE-DOGC-A-12145051-2012

En aquests supsits, el centre educatiu organitzar activitats destudi a travs de

la tutoria per reforar i completar els aprenentatges corresponents.
10 Reconeixement acadmic
10.1 Lalumnat que combina la formaci en el centre educatiu i el temps dactivitat en lempresa mitjanant contracte de treball, beca de formaci, o, en una
entitat sense nim de lucre, mitjanant el voluntariat, i el que cursi part dun cicle
formatiu en lentorn laboral de lempresa, pot obtenir el reconeixement acadmic
dels aprenentatges adquirits dacord amb aquesta resoluci i amb el corresponent
conveni.
La Direcci General de Formaci Professional Inicial i Ensenyaments de Rgim
Especial pot establir els criteris i les indicacions necessries per a la determinaci
de la qualificaci acadmica, tenint en compte les seves activitats en lempresa,
segons els informes emesos per lempresa, lobservaci en el lloc de treball, o mitjanant lexecuci daltres activitats que es puguin acordar entre el centre educatiu
i lempresa.
10.2 El professorat del centre educatiu amb atribuci docent en cada unitat
formativa o mdul determina la qualificaci, a partir de la informaci i valoraci
aportada per la persona de lempresa responsable del seguiment de lalumnat.
Lavaluaci dels aprenentatges adquirits en lempresa es fa a partir dels resultats
daprenentatge i els criteris davaluaci establerts en el currculum del cicle formatiu.
La qualificaci de cada unitat formativa o mdul sestableix tenint en compte els
aprenentatges adquirits en lempresa i en el centre educatiu.
10.3 Sha de promoure la corresponsabilitat de lempresa i el centre educatiu en
el procediment davaluaci de les unitats formatives o mduls amb reconeixement
acadmic.
10.4 A les qualificacions obtingudes pel reconeixement acadmic dels aprenentatges de lalumnat en formaci dual els hi s daplicaci el procediment ordinari
de reclamaci i recurs.
10.5 Els centres educatius gestionen, amb els seus recursos i en el marc de
la seva autonomia, les funcions corresponents al reconeixement acadmic dels
aprenentatges.
10.6 De forma general, abans del 31 de juliol de cada any, els centres educatius
han de trametre a la direcci general competent en matria de formaci professional inicial un informe sobre el desenvolupament del reconeixement acadmic dels
aprenentatges en el curs acadmic precedent, que ha de comprendre:
a) La valoraci qualitativa del procs.
b) Limpacte apreciable del reconeixement acadmic en les persones i, si s el
cas, en les empreses.
c) Les propostes de millora del procediment, si sescau.
d) De cada conveni subscrit, i separadament per a cada cicle formatiu, el nombre
de persones participants, i el nombre dalumnes que han participat en el reconeixement acadmic, amb la indicaci del nombre dunitats sobre les quals shan realitzat
reconeixement dels aprenentatges adquirits en lempresa.
11 Activitat dinnovaci
La participaci activa en la coordinaci de qualsevol de les accions del grup classe,
aix com el seguiment de lalumnat en la seva activitat en lempresa es considera
activitat dinnovaci a efectes del reconeixement dels estadis de promoci docent
als funcionaris de carrera no universitaris, dacord amb el previst a lapartat 4.4 de
lOrdre de 4 de novembre de 1994, sobre el procediment de reconeixement dels
estadis de promoci als funcionaris de carrera docents no universitaris.
12 Assessorament i suport
La Coordinaci Territorial de Formaci Professional de cadascun dels serveis
territorials dEnsenyament, com tamb la direcci general competent en matria
de formaci professional inicial assessorar i orientar els centres i les empreses
en relaci amb les modalitats de conveni a formalitzar.

Disposicions
http://www.gencat.cat/dogc

ISSN 1988-298X
DL B-38014-2007

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 6155 22.6.2012

32252
CVE-DOGC-A-12145051-2012

13 Efectes
13.1 En el dia 31 dagost de 2012 quedaran sense efectes la Resoluci
EDU/2769/2008, de 10 de setembre (DOGC nm. 5218, de 18.9.2008) per la qual
sestableix, amb carcter experimental, el rgim dalternana entre formaci i treball
en els ensenyaments de formaci professional inicial, i la Resoluci ENS/1754/2011,
de 29 de juny, (DOGC nm. 5923, de 19.7.11), que la modifica.
13.2 Els centres educatius que en el curs 2011-2012 tenen implantat o estan
autoritzats a desenvolupar el rgim dalternana, es mantenen en els mateixos
termes i, si escau, disposen fins al 15 de gener de 2013 per adaptar els convenis de
collaboraci amb les empreses.
Contra aquesta Resoluci, que exhaureix la via administrativa, les persones
interessades poden interposar recurs contencis administratiu davant la Sala
Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya, en
el termini de dos mesos a comptar de lendem de la seva publicaci al DOGC,
de conformitat amb el que preveu larticle 46.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol,
reguladora de la jurisdicci contenciosa administrativa.
Aix mateix, poden interposar potestativament recurs de reposici, previ al recurs
contencis administratiu, davant la consellera dEnsenyament, en el termini dun
mes a comptar de lendem de la seva publicaci al DOGC, segons el que disposen
els articles 116 i 117 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les
administracions pbliques i del procediment administratiu com, o qualsevol altre
recurs que considerin convenient per a la defensa dels seus interessos.
Barcelona, 25 de maig de 2012
IRENE RIGAU I OLIvER
Consellera dEnsenyament
(12.145.051)

Disposicions
http://www.gencat.cat/dogc

ISSN 1988-298X
DL B-38014-2007