14.

Aliatges a base de Fe

Apartats:
Classificaci dels aliatges a base de ferro
Acers al carboni
Acers aliats
Ferros colats: foses

Objectius:
Descriure la microestructura dels acers al carboni.
Descriure els tractaments trmics dels acers al carboni.
Enumerar i descriure els diferents tipus dacers aliats.
Classificar i descriure els diferents tipus de ferros colats.
El ferro s sense cap dubte el metall estructural per excellncia. Des de la prehistria
fins al segle XIX ha estat essencial per al progrs tecnolgic. El punt culminant
daquesta histria va ser durant la revoluci industrial del segle XIX. El ferro va ser-ne la
base material, mentre que el carb va ser la font denergia. Daquella poca daurada
nhan quedat construccions emblemtiques com la torre Eiffel.

Classificaci dels aliatges a base de ferro

a) Ferro pur: <0,03% dimpureses. Com a material no t cap utilitat.
b) Acers: Fe-C XC < 2,1 %. Aliatges forjables, es poden conformar per
deformaci
acers no aliats o al carboni.
acers aliats o especials: Fe-X. X = Cr, Ni, Mo, V...
c) Ferros colats o foses: Fe-C 2,1 < XC < 6,67 %. Aliatges no forjables, que es
conformen principalment per colada.

Composici (% at C)

5
0
1.538C
1.493C
1.394C

Temperatura (C)

1.200
1.000

+L
1.148C

Fe-
Austenita

4,30

2,11

+Fe3C

912C

800
+
600
400
0

Fe

25

Lquid

1.400

20

15

10

727C

0,77
0,02
Fe-
Ferrita
1

+Fe3C
Cementita: Fe3C
2

Composici (% pes C)
91

6,67

Fe3C

Aliatges base Fe

Acers al carboni

Hipoeutectoide

Perlita

Hipereutectoide

Cementita, Fe3C (proto)

Ferrita (proto)

Microestructura a Tamb.
Es pot entendre a partir del diagrama de fases Fe-Fe3C. Segons indica el diagrama, a
Tamb, els acers contenen:
Fe-: ferrita (CC). (XC < 0,02% Fe pur).
Fe3C: cementita.

(W. D. Callister,
Fundamentals of
materials Science
and Engineering,
5a ed., John Wiley
and Sons, 2001,
EUA)

El contingut de cementita anir creixent a mesura que XC augmenta. Per una altra banda,
part de la cementita i de la ferrita normalment formaran el constituent eutectoide: la
perlita.
La formaci duna de les dues microestructures tpiques depn de si el valor de XC s
inferior (hipoeutectoide) o superior (hipereutectoide) a la concentraci eutectoide
(0,77 %):
Tot i que aquestes sn les microestructures tpiques dels acers, la forma de les fases es
pot canviar substancialment amb tractaments trmics. Aquestes modificacions tenen
efectes importants sobre les propietats.
Exemple: calcula per a un acer hipoeutectoide en funci del contingut en carboni
(XC): a) la quantitat de ferrita protoeutectoide i de perlita; b) el contingut
total de cementita. Representa el resultat grficament.
X X
0,77 X
a) m Fe (proto) = E
= 1 1,3 X
=
X E X 0,77 0
m perlita mE = 1 mFe (proto) = 1,3 X

X X
X 0
=
= 0,15 X
X Fe3C X 6,7 0
1
0,8

fe
rri
ta
(p
ro
to
)

rl i
pe

ta

0,6

0,77

m (tant per u)

b) mFe3C =

0,4

0,115
0,2

cementita
0

0,2

92

0,4

XC

0,6

Aliatges base Fe
Propietats mecniques
Perlita+Ferrita

Perlita+Ferrita
Perlita
+
Fe3C

100

y MPa

800
Duresa Brinell

600

Ductilitat (%)

300

Duresa Brinell

1.000

200

Energia dImpacte
Izod

80

40
60
Reducci rea

40
0

400

Elongaci

20

0,2

0,4

0,6

0,8

Perlita
+
80
Fe3C

100
1,0

00

Composici (% pes C)

0,2

0,4

0,6

0,8

Composici (% pes C)

Tenacitat (assaig Izod)

120

1.200

1,0

Explicaci de lenduriment quan XC augmenta en els acers:

XC ms Fe3C (fan dura i frgil) y, u i ductilitat.
En els acers al carboni, la cementita s la principal responsable de lenduriment.
No hi ha enduriment per soluci slida perqu el Fe- no dissol el C.
Tractaments trmics dels acers al carboni

La majoria de tractaments comencen dissolvent el carboni a T superior a leutectoide.

Segons el diagrama de fases:
Fe- + Fe3C
Fe- (austenita)
T>730C

El resultat depn molt de la velocitat de refredament:

vel. refredament duresa i resistncia
Ens podem preguntar com s que la velocitat de refredament pot afectar les propietats.
Vegem lestructura que sobt amb diferents tractaments:
a) Recuita total: velocitat molt lenta (al forn) perlita basta.
b) Normalitzaci: velocitat moderada (a laire) perlita fina
c) Tremp: velocitat rpida (en oli) martensita.
(W. D. Callister,
Fundamentals of
Materials Science
and Engineering,
5a ed., John Wiley
and Sons, 2001,
EUA)

Perlita basta

Perlita fina
93

Aliatges base Fe

200

Perlita basta
160
120
80
0

0,2

0,4

0,6

0,8

1,0

Composici (% pes C)

60

500

50

Perlita basta

40
30
20
10

Martenista
revinguda

400
300
200

Perlita fina

0,2

0,4

0,6

0,8

Perlita fina

100
1,0

Composici (% pes C)

0,2

0,4

0,6

0,8

1,0

Composici (% pes C)

La martensita s la fase ms dura que es pot obtenir amb

els acers. Amb el refredament rpid simpedeix que els
toms de carboni formin cementita i, per tant, es
mantenen dissolts en una estructura cristallina
intermdia entre la CC i la CCC.
Mecanisme
denduriment
de
la
martensita:
principalment per soluci slida de C. Per aix, la
duresa sincrementa amb XC.

Martensita

Reveniment de la martensita

La martensita s molt dura per, com a contrapartida, s frgil. Normalment el

tractament complet s:
Tremp + reveniment
Reveniment: martensita
(C dissolt)
Dura i frgil

Cementita

Ferrita

Martensita revinguda
(petits precipitats
de carbur + Fe3C)
menys dura i ms tena
Martenista revinguda

La durada del reveniment depn de la temperatura. Per obtenir el mateix resultat, el

temps ser ms llarg a temperatures ms baixes. Lestructura de la martensita en forma
de petits precipitats de Fe3C en una matriu dctil de ferrita li confereix una duresa
superior que la de la perlita i millor ductilitat i tenacitat.
Comparaci amb lenduriment per precipitaci

Contrriament al que succeeix en els duraluminis, lestat ms dur de lacer s desprs

del tremp, mentre que, amb lescalfament posterior, la duresa disminueix. Aquesta
diferncia sexplica pel fet que la martensita no s simplement una soluci slida, sin
que la seva estructura cristallina s peculiar.
Finalment hem de dir que els tractaments del tipus tremp + reveniment sn gaireb
exclusius dels acers.

94

(W. D. Callister, Fundamentals of Materials Science and Engineering,

5ed, John Wiley and Sons, 2001, EUA)

240

Martenista
600

Duresa Brinell

Perlita fina

700

70

Duresa Rockwell

Duresa Brinell

280

Ductilitat (% reducci rea)

320

Aliatges base Fe
En resum, podem classificar els acers al carboni en tres grups:
Baix contingut de C (XC < 0,25). Sn molt abundants. Sn molt dctils i poc
durs. No formen martensita; per tant, no es poden endurir pel tractament de
tremp ni reveniment. Normalment sendureixen per deformaci en fred.
Contingut de C mitj (0,25 < XC < 0,6). Normalment sendureixen per tremp i
reveniment.
Alt contingut de C (0,6 < XC < 1,4). Normalment sendureixen per tremp i
reveniment. Sn molt durs i poc dctils: eines de tall.

Acers aliats
Sn aliatges a base de Fe forjables, Fe-X-(C). Depenent del contingut de X es
classifiquen en:
a) acers de baix aliatge: les propietats sn controlades pel contingut en carboni.
b) acers dalt aliatge o acers especials.
Necessitat dels acers de baix aliatge: trempabilitat

Recordem que el tractament trmic per endurir els acers s el tremp, per al qual hem dit
que cal refredar rpidament des de lestat daustenita. Vegem en el diagrama TTT dun
acer eutectoide la velocitat mnima per a obtenir el 100 % de martensita.

800

Perlita basta

600
500
400
300
200

+Fe3C

Perlita fina

+F
e3 C

Bainita

TM

Martensita

100

1 dia

1 hora
0,5 1 2

5 10

10

10

temps (s)
95

10

10

1 setmana

Temperatura (C)

700

10

Aliatges base Fe
La corba en forma de S indica el temps necessari a cada temperatura perqu comenci
la reacci eutectoide:
Fe-
Fe- + Fe3C
Si refredem prou de pressa per evitar el nas de la corba, en el moment en qu T = TM es
produir la reacci martenstica: Fe- martensita.
Exemple: calcula la velocitat crtica del tremp dun acer eutctic del diagrama TTT
anterior si refredem des de 800 C.
T 800 550 C 250 C
vC =
=
=
= 360 K/s
t nas
0,7s
0,7s
Aquesta velocitat de refredament tan rpida es pot aconseguir submergint la pea en oli.
Problemes relacionats amb velocitat crtica gran:
a) peces gruixudes: refredament no uniforme.

T
Tcentre
Tsuperfcie
Temps

Podria ser que a linterior v < vC i, per tant, que noms aconsegussim trempar prop
de la superfcie.
b) Tensions trmiques: les diferncies de temperatura durant el refredament
faran que unes zones es contreguin ms rpidament tensions
distorsions de la pea.
Soluci: aquests problemes es podrien minimitzar si aconsegussim disminuir vC.
Aquest s lavantatge dels acers de baix aliatge.
vC (acer < vC (acer al
aliat)
carboni)

Temperatura (C)

700
600

Es diu que els acers de

baix aliatge sn ms
trempables

Acer aliat

500
400
300

Acer al carboni

200
0,5 1 2

5 10

10

10

10

temps (s)

96

10

10

Aliatges base Fe
Els acers aliats de baix aliatge sn ms trempables; ara b, la duresa que sobt depn
noms de la concentraci de carboni. Els elements daliatge no afecten les propietats
mecniques.
Aplicacions dels acers de baix aliatge:
Peces gruixudes.
Destinades a
Peces delicades on les tolerncies
ser trempades
dimensionals sn importants:
per ex. engranatges
Acers dalt aliatge

En aquest cas, lelement o elements daliatge es troben en concentracions prou elevades

per modificar substancialment les propietats:
a) Modificaci de les propietats mecniques: elevada resistncia al desgast (p. ex.
les dents duna pala excavadora) o b duresa elevada a temperatura elevada (la
matriu dun procs de forja en calent).
Els elements daliatge sn Cr, V, Mo, W, Ni, Ti, Zr, Nb, etc. Aquests elements
formen carburs ms durs i/o ms estables a temperatures altes que la cementita.
b) Resistncia a la corrosi: acers inoxidables.
Fe-Cr
XCr > 10,5 %
El Cr soxida i forma una capa dxid transparent que impedeix que loxidaci
progressi. Hi ha tres famlies dacers inoxidables:
Inoxidables austentics: Fe-Cr-Ni. El Ni mant lestructura CCC, prpia
de laustenita, a Tambient. Sn els inoxidables ms corrents:
elevada resistncia a la corrosi.
CCC elevada ductilitat.
Es poden distingir dels altres perqu no sn magntics. Sendureixen per
soluci slida i treball en fred.
Inoxidables ferrtics. XCr 15 % i XC < 0,12 %. Presenten una bona
resistncia i ductilitat moderada. Sendureixen per soluci slida i treball
en fred. Sn relativament econmics.
Inoxidables martenstics. XCr < 13 %. Son els ms durs: martensita
revinguda, i els menys resistents a la corrosi.

Ferros colats: foses

Sn aliatges Fe-C no forjables amb 2,1 < XC < 6,67 %.
Se solen conformar per colada.
Classificaci
a) Fosa blanca: cont cementita.
b) Fosa malleable: sobt per tractament trmic de la fosa blanca.
c) Foses graftiques: contenen grafit i cementita.
fosa dctil
fosa grisa
fosa compacta

97

Aliatges base Fe
Per tal dentendre aquesta classificaci analitzarem la seva microestructura a partir del
diagrama Fe-Fe3C. Tamb podrem esbrinar les seves propietats.
Fosa blanca. Estructura
5

Composici (% at C)

20

15

10

25

Lquid

L+grafit

Lquid

1.400

(protoeutctica)

+L
Fe-
2,11
2,14
Austenita

800
600
400
0

Fe

0,77

727C
+grafit
o
+Fe3C
2

Fe3C

+grafit
o
+Fe3C

740C

Fe-
Ferrita

1.153C
1.147C

4,20

1.000
0,65

Temperatura (C)

1.200

(protoeutctica)
Constituent
eutctic

(protoeutctica)
Cementita: Fe3C

6,67

Fe3C

Composici (% pes C)

Analitzem ara com es genera la microestructura mentre es refreda un aliatge Fe-3C des
de lestat lquid. Contestarem les segents preguntes:
a) XL, X mL i m, a la T eutctica.
b) Quantitat de constituent eutctic a T<1.150 C, m i mFe3C.
c) X i m a la T eutectoide.
d) Quantitat de perlita a T < 730 C
e) Quantitat total de cementita a Tamb.
a) XL, X mL i m a la T eutctica?
X L = 4,2
X X
3,0 2,1
=
= 0,43 = 43 %
mL =
X = 2,1
X L X 4,2 2,1
m = 100 % m L = 57 %

(protoeutctica)

T T=1.150
C
E

Lquid
b) Quantitat de constituent eutctic a T<1.150 C, m i mFe3C?
Quan refredem just per sota de 1150 C, el lquid solidifica per reacci eutctica:
L + Fe3C (constituent eutctic)
m E = m L = 43 %

98

Aliatges base Fe
A aquesta temperatura podem calcular, tamb, la quantitat total daustenita i
cementita:
X Fe3C X
X Fe3C = 6,7
6,7 3,0
=
= 0,80 = 80 %
m (total) =
X = 2,1
X Fe3C X 6,7 2,1

m Fe3C = 100 % m = 20 %
c) m i X a la T eutectoide?
Quan refredem fins a una temperatura lleugerament superior a 730 C el valor de X
disminueix de 2,1 a 0,77. Per tant, les quantitats totals de Fe3C i daustenita
variaran:
X Fe3C X
X Fe3C = 6,7
6,7 3,0
= 0,62 = 62 %
=
m =
X = 0,77
X Fe3C X 6,7 0,77
m Fe3C = 100 % m = 38 %
De tota manera, laspecte de la microestructura no haur variat substancialment. La
qesti s: on es troba la quantitat de Fe3C que sha format en el refredament?
Si X disminueix, vol dir que no pot mantenir tant de carboni en dissoluci. Per tant
els toms sobrers sagruparan i formaran nova cementita. Com que es mouen per
difusi i aquesta difusi s lenta, normalment no es desplaaran distncies llargues:

Petits precipitats de Fe3C

(protoeutctica)
Dins del constituent

eutctic alguns toms de

es mouen cap a les
Fe3C carboni
plaques de Fe C, que
sengruixeixen.
d) Quantitat de perlita a T < 730 C?
La perlita s el resultat de la reacci eutectoide de laustenita.

T<730C

+Fe3C (perlita)

Ferrita ( ferro pur)

mperlita=m (T>730C)=62%
e) Quantitat total de cementita a Tamb?
X Fe3C = 6,7
X X
3,0 0
=
= 0,45 = 45 %
m Fe3C =
X = 0
X Fe3C X 6,7 0
m = 100% m Fe3C = 55 %

99

Aliatges base Fe
Fosa blanca. Propietats

A lapartat anterior hem vist que la fosa blanca cont una

gran quantitat de cementita molt dura, resistent al desgast i
frgil no es pot mecanitzar.
Quan es trenca una pea de fosa blanca la superfcie de
fractura presenta un aspecte blanc, com de vidre. Daqu li ve
el nom. Sutilitza poc. Normalment es transforma en fosa
malleable per tractament trmic.

Fosa blanca

Fosa malleable

Fosa blanca

800-950C

Fosa malleable

Tal com indica el seu nom, la fosa malleable no

s tan frgil. s un material tena i mecanitzable
amb propietats properes a les dels acers. La
pregunta que ens fem ara s: qu ha canviat de
lestructura per produir un canvi tan gran a les
propietats?
La resposta es troba en el fet que la cementita s
inestable a una temperatura elevada:
Fe3C
3Fe + C (grafit)

Fosa malleable

T>800C

Com que el carboni que es forma no es pot dissoldre a laustenita, queda com a petits
precipitats de grafit (nduls).
Foses graftiques

Sn aquelles foses que shan solidificat prou lentament perqu durant la solidificaci ja
no es formi Fe3C sin grafit. Aquest procs se sol afavorir afegint silici al ferro. Les
propietats varien considerablement depenent de la forma dels precipitats de grafit:

Fosa grisa.
Grafit laminar.

Fosa dctil.
Grafit esferodal

Per entendre-ho hem de recordar les propietats del grafit:

Frgil
Poc resistent
Es desgasta fcilment
Baix coeficient de fricci

100

Fosa compacta.
Grafit vermicular.

Aliatges base Fe
Fosa dctil

Safegeix Mg per obtenir precipitats de grafit esferodal. Els nduls de grafit els podem
entendre ja que tenen el mateix efecte que si fossin porus. La matriu s de perlita o
ferrita. Per tant, les propietats milloraran quan siguin ms petits. s una fosa tena de
propietats semblants a la fosa malleable i als acers.
Fosa grisa

Aqu les lmines de grafit actuen com a esquerdes.

La punta de cada lmina actua com a concentrador
desforos i provoca la fractura:
frgil laspecte de la superfcie de fractura s
gris a causa del color negre del grafit.
Propietats:
u baixa a tracci
Frgil
u augmenta a compressi
Aplicaci en
fcil mecanitzaci
bancades de
Autolubrificant
mquines
Esmortement de vibracions
Fosa compacta:

Estructura i propietats intermdies entre les altres dues foses.

Resum:

Aleacions a base de Fe
Ferro
(XC<0.25%)

Molt dctil i
molt poc resistent

Acers
(0.25%>XC<2.1%)

Ferros colats
(2.1%>XC<6.7%)

Enduriment per precipitats

Fosa blanca
(ferrita i cementita)
Molt dura, resistent al desgast
i frgil
Fosa malleable
(ferrita i grafit)
Resistent per relativament
dctil i tena
Foses graftiques
Frgils i poc resistents

Acers al carboni
(perlita, martensita i martensita revinguda)
Enduriment per precipitats.
La duresa depn del contingut de carboni
i dels tractaments trmics.
Acers de baix aliatge
Ms trempables (martensita revinguda)
Enduriment per precipitats
Acers dalt aliatge
Alta duresa. Fabricaci deines
Enduriment per precipitats
Acers inoxidables
Austentics, ferrtics i martenstics.

Grisa
Compacta
ms frgil
autolubrificant
esmorteeix
vibracions

101

Dctil
ms resistent