Ull viu!

UNITAT 4. La sllaba
Passatemps sillbic
1 Fixat en aquestes fitxes. A partir de les sllabes que contenen, forma el mxim nombre de
paraules duna, dues i tres sllabes. Si cal, pots repetir les sllabes. Escriu-les a continuaci
i separa-les amb comes.

Paraules duna sllaba:

va, res, no, llet, si, la, or, fi, ca...

Paraules de dues sllabes: cova, restat, fires, cares, venes, nata, ciutat, ballet...
Paraules de tres sllabes: anotat, finestra, nevera, novetat, banana...

2 Entre tota la classe, poseu en com les paraules que heu format. Nheu trobat cap de ms de
tres sllabes? Quines? Escriu-les.
Paraules de ms de tres sllabes: avalador, acabava, apostar...

FIXAT QUE
El catal s una llengua en qu abunden els monosllabs. Fins i tot Pere Quart va escriure un poema fent servir noms paraules duna sllaba. A la pgina 38 del quadern
hi ha un fragment daquest poema, titulat Tirallonga de monosllabs.

36

Dictats
preparats

Unitat

1 Camins








Nombre de faltes
Correcci

2 Qu fem quan plou?

Nombre de faltes
Correcci



37

Unitat

Parlem de

La sllaba
en veu alta aquest fragment del poema Tirallonga de monosllabs de Pere Quart. Dna-hi
1 Llegeix

lentonaci adequada. Desprs, escriu al costat de cada vers la quantitat de sllabes que t.
Doncs jo sols vull

Un xic de son

ei, si pot ser:

i un poc de llit.

Un poc de fam

Un xic de set

i un xic de pa.

i un poc de vi

Un poc de fred

i un poc de llet.

i un poc de foc.

I un poc de pau.

FIXAT QUE
Una sllaba s cada un dels cops de veu que fem en pronunciar una paraula. Per
exemple: paraula t tres sllabes, s a dir, s trisllaba (pa-rau-la).
La sllaba rau cont un diftong, s a dir, la uni de dues vocals en una mateixa sllaba.
La paraula pronunciats cont un hiat, s a dir, dues vocals en contacte que pertanyen
a sllabes diferents (pro-nun-ci-ats).

2 Classifica aquestes paraules en monosllabes, bisllabes i trisllabes. Si cal, pronuncia-les en veu

alta. Nhi ha cinc de cada. Compte perqu hi ha una paraula que no encaixa en cap dels tres grups!
Quina s? Per qu no hi encaixa?
Histria
perqu t quatre sllabes.

tenia

treu

gossa

banyvem

guerriller

MONOSLLABA

treu, cel, guix, tort, dau

38

tort

cel
dau

guix

pagues

histria

caure

BISLLABA

gossa, pagues, banya, dia,

caure

banya

dia

deixada

novella

TRISLLABA

tenia, banyvem,
deixada, guerriller,
novella

Parlem de

Unitat

FIXAT QUE
Els dgrafs sn grups de dues lletres que representen un so.
En general, se separen: go-ril-la, bos-sa, ter-ra, plat-ja, cui-xa, cot-xe, dot-ze.
No se separen, per, els dgrafs segents: re-gue-rol, gui-tar-ra, ja-que-ta, Qui-met,
vi-nya, ba-lla.

3 Separa aquestes paraules en sllabes:

formigues

canya

reixa

tenia

forrellat

platgeta

for-mi-gues

rei-xa

for-re-llat

ca-nya

te-ni-a

plat-ge-ta

4 Llegeix aquestes definicions i escriu de quina paraula es tracta en cada cas. Tingues en compte
que en els dos mots hi ha una sllaba que s gaireb igual.
Au no voladora prpia de climes molt freds: ping

Instrument
musical de sis cordes compost duna caixa de ressonncia: guitarra

Raona per qu una de les dues paraules sescriu amb diresi i laltra no. Compara el teu
raonament amb el dun company o companya.
Perqu la u de ping soni.

5 Separa en sllabes la paraula cincia. Quantes sllabes t? I en castell, la paraula ciencia t

el mateix nombre de sllabes? Hi ha alguna marca grfica que les diferenci? Quina?
ci-n-ci-a
(4 sllabes) / cien-cia (2 sllabes)

En
catal sescriu amb accent grfic.
39

Unitat

Ms dictats

3 Qu en sabem, del futbol?

Nombre de faltes
Correcci

4 El bast dHomer

Abans de corr
egir el dictat 4, tingues
en compte
el segent:
H
 i ha ci nc pa
ra
que duen acce ul es
nt obert
i sis que el po
rten tancat.
Q
 u porta acce
nt perqu va preced
it de preposici.
Odissea, Odi
sseu
ca i Telmac s , tan noms
propis que s
escriuen
amb majscu
la.
Vigila amb
les grafies
de governar i in
quietud.

Nombre de faltes
Correcci



40

Tot a punt!

Unitat

El punt i a part
1 Llegeix aquest text sobre Elvis Presley i comparal amb el que hi ha a la pgina 31.
Elvis Presley, el rei del rock, va nixer a Tupelo, Mississip (Estats Units), el 1935. El
seu germ bess va morir en el part. Era de famlia humil. Amb noms dinou anys
va enregistrar el primer disc, Thats All Right, Mama, per fer un regal daniversari a la
seva mare. Un tal coronel Parker es va convertir en el seu mnager. Lxit dElvis va
ser enorme i immediat. A ms de la seva joventut i el seu atractiu, dell es deia, com
un elogi, que cantava com els negres. La seva msica, el rock-and-roll, va traspassar
fronteres.Va intervenir en diverses pellcules i va ser dels primers artistes a actuar en
un mitj nou: la televisi. Algunes de les seves intervencions van ser censurades perqu els seus moviments de maluc eren considerats gaireb pornogrfics. Al llarg de
la seva carrera musical moltes de les seves canons van ser nmero u en les llistes,
com ara Hound Dog, Love Me Tender i Heartbreak Hotel, entre daltres. El seu xit va
comenar a decaure desprs de fer el servei militar a Alemanya. Es va enamorar duna
fan de noms 14 anys, Priscilla, amb qui es va casar quan ella va assolir la majoria
dedat. Elvis va tenir problemes de sobreps i daddicci a les drogues i als frmacs.
El 1977 va morir a Graceland, la seva mansi. Tenia noms 42 anys. Avui en dia continua tenint milions de fans a tot el mn. Molts dells visiten la seva antiga mansi, on
hi ha la seva tomba.

Quina diferncia hi ha respecte del text de la unitat anterior?

Presenta
una estructura similar per amb el contingut ampliat.

FIXAT QUE
El punt i a part marca la fi dun pargraf. La divisi del text en pargrafs ajuda a estructurar-lo i a fer que sigui ms entenedor. Cada pargraf tracta un tema diferent.

2 Torna a llegir el text sobre Elvis Presley i estructural en pargrafs. Subratlla el text corresponent a
cada pargraf amb un color diferent. Tingues en compte aquests subtemes:
Naixement i famlia

Nmeros u

Inicis de la seva carrera

Inici del declivi

Lxit i les seves raons

Casament

Presncia als mitjans de comunicaci

Final

i censura

Avui en dia
41

Unitat

Paraules en joc

Elaborem un conte modern

1 Llegeix el text i respon a les preguntes que hi ha a continuaci.
Companyes de pis
La Nria era una noia de comarques, estudiant universitria, que compartia pis a
la capital amb tres noies. Com que no tenia gaires diners per pagar la seva part del
lloguer, sovint li feien fer les feines que ning no volia fer. Per aix van acabar dient-li
la Rentaplats, o la Renta a seques. I de vegades sen reien, tot i que en el fons era
per enveja, ja que la Nria era ms bonica i agradable que elles. Un dia les noies van
rebre unes invitacions per assistir a una festa universitria

Ts familiar aquesta histria? Explica-ho. Recorda la histria de la Ventafocs.

Com la continuaries? Pensa-hi i comparteix les teves idees amb un company o companya.

FIXAT QUE
Com tot text narratiu, els contes tradicionals consten duna presentaci, un nus (lantagonista causa un problema que el protagonista ha de resoldre) i un desenlla.

2 Escriu el nom de quatre contes tradicionals. Qui s lantagonista en cada cas?

Resposta
oberta. Per exemple: La Caputxeta Vermella (el llop); Hnsel i Gretel (la bruixa);

Els
tres porquets (el llop); La Ventafocs (la madrastra i les germanastres).

3 Tria un dels quatre contes de lactivitat anterior i adaptal al mn modern. Elabora primer un
esborrany dentre cinc i sis ratlles. No facis servir frmules com ara hi havia una vegada ni
hi incloguis dilegs. Un cop revisats lortografia i els signes de puntuaci, escriu-lo en un full a
part en tres pargrafs. No oblidis descriure-hi un ttol, que no ha de recordar el conte original.

4 Llegiu els vostres contes. Es pot deduir en quin sinspira cadascun?

42

Balan

Unitat

Ara que has acabat la unitat, s el moment que reflexionis una mica sobre la feina que has fet.
1 Valora aquests aspectes del teu aprenentatge de 0 (molt malament) a 5 (molt b).

2 Escriu el nombre de faltes que has fet en cada dictat.

TTOL DEL DICTAT

NOMBRE DE FALTES

3 Completa:

Una cosa que he descobert:
Una activitat que mha resultat difcil:
Una activitat que mha agradat:
Un tema interessant per a un dictat complementari:

4 Fes una llista amb 12 paraules que ja no tornars a escriure malament. Separa-les amb comes.


43

Unitat

Textos
per als dictats

1 Camins

2 Qu fem quan plou?

Camins que ara sesvaeixen.
Camins que hem de fer sols.
Camins vora les estrelles.
Camins que ara no hi sn.
Van deixar-ho tot, el cor encs pel mn,
per les parets de la mort, sobre la pell.
Eren dos ocells de foc, sembrant tempestes.
Ara sn dos fills del sol en aquest desert.
Mai no s massa tard per tornar a comenar,
per sortir a buscar el teu tresor.
Camins, somnis i promeses.
Camins que ja sn nous.
Sopa de Cabra: Camins (fragment).

Les tardes que plovia eren

llargussimes i avorrides.
Es feien insuportables sobretot perqu quan plovia
no podem anar a la cabanya i la cabanya shavia
convertit en el nostre refugi
i el nostre secret, el nostre
lloc per estar sols. Quan
plovia mirvem la televisi,
alguna mare ens feia xocolata desfeta, jugvem a les
mquines i a billar.
Maria Merc Roca: Com un
miratge. Barcanova.

3 Qu en sabem, del futbol?

El futbol, les regles del qual sn ben conegudes, potser s lesport ms popular del
mn. El juguen dos equips donze jugadors i lobjectiu s introduir, amb el peu o amb
el cap, una pilota de cuir dins de la porteria contrria. El joc s regulat per un rbitre,
que vetlla, al llarg dels noranta minuts que dura el partit, pel correcte desenvolupament
del joc. El que no tothom sap s que hi ha antecedents medievals daquest esport
i que, fins ben entrat el segle xix, compartia reglament i federaci amb el rugbi, que
encara avui en dia es juga amb els peus per tamb amb les mans.

4 El bast dHomer

Ha passat molt de temps des de lOdissea. Ara, el rei dtaca s Telmac, que ja ensenya al seu fill Ulisses lart de governar, encara que ell prefereix parlar de contes i de
les meravelles del mn. Un dia, Ulisses ajuda el vell Odisseu a emprendre un darrer
viatge per mar en qu tots dos coneixeran personatges estranys i situacions inesperades. Per, ai!, Odisseu s molt vell i, angoixat, perd la memria. Podr el poeta Homer
calmar la seva inquietud? Porta sempre un bast amb el qual marca el ritme de les
canons que recita en pblic.
Ressenya del llibre a www.barcanova.cat.

44

Dictat
complementari

Unitat

Lescalfament global del planeta

Lescalfament del planeta s un fenomen que cada vegada causa ms preocupaci. Pot
semblar que el fet que la temperatura de la Terra augments un parell o tres de graus,
shi notaria ben poc, per no s pas cert. Si la temperatura pugs uns quants graus,es
produiria un canvi climtic a escala mundial, cosa que provocaria lextinci de molts
ssers vius, arrunaria lagricultura i la vegetaci, i aix tindria conseqncies nefastes
per a la humanitat. Si la temperatura pugs, es fondria una part dels casquets polars,
amb la consegent inundaci de les zones costaneres molt poblades.
Portal Salvem la Terra.

1 imatge x 1.000 paraules

45

Ull viu!

UNITAT 5. Les regles daccentuaci

Una paraula per minut
1 Per parelles, poseu en prctica la tcnica ortogrfica anomenada Una paraula per minut, que ja
coneixeu de la unitat 2. Cal que seguiu els passos segents:
1 Un de vosaltres, el director o directora del joc, escriu en un paper una de les paraules del
requadre i lensenya a laltre.

atmosfera
leuccit
diptria

rptil
txtil
monlit

Etipia
xandall
Llcia

Hlsinki
Ucrana
pneumnia

medulla
mssil
futbol

2 Aquest la llegeix en veu alta i explica qu vol dir. Si cal, consulta el diccionari.
3 El director o directora fa preguntes daquesta mena: Quantes lletres t aquesta paraula?;
Quines vocals i quines consonants t?; Duu accent? En cas que en dugui, de quin tipus?;
T alguna lletra que pugi, com per exemple, la ela? I alguna que baixi, com ara la
jota?; T consonants dobles?; Recordes alguna paraula que comenci o acabi duna manera
similar? Aquestes preguntes shan de fer sense seguir cap ordre especial i en cap cas cal
dedicar-hi ms de trenta segons.
4 El director o directora demana al company que lletregi la paraula, sense tenir-la al davant,
primer del dret i desprs del revs, i que lescrigui. Cal fer-ho en un minut.
5 Cada paraula ben lletrejada, tant del dret com del revs, i ben escrita val un punt. Desprs
dhaver lletrejat tres paraules, intercanvieu els papers.
Un cop hgiu acabat, valoreu quantes de les paraules de la llista recordeu a la perfecci.
Es tracta de paraules que ja coneixeu o b sn noves per a vosaltres? Quines daquestes
paraules accentuveu de manera diferent?

46

Dictats
preparats

Unitat

1 Insolaci








Nombre de faltes
Correcci

2 El senyor Utterson

Nombre de faltes
Correcci



47

Unitat

Parlem de

Laccentuaci grfica
aquestes oracions i respon a la pregunta que hi ha a continuaci.
1 Llegeix

Lavi va treballar en aquella fbrica durant ms de quaranta anys.
Ja no es fabrica aquest model, i aix s una llstima.
El 1915 es fabric la primera versi daquest vehicle.
Per a qu serveix laccent grfic present en dues de les paraules destacades en negreta?
Per
indicar quina s la sllaba tnica i diferenciar mots que sescriuen de manera similar.

RECORDA QUE
Laccent grfic serveix per indicar quina s la sllaba tnica de les paraules. Aix ens
permet diferenciar alguns mots que sescriuen de la mateixa manera. Per exemple: Ell
pensa (present) i Ell pens (passat).
Segons la posici de la sllaba tnica, les paraules es classifiquen en agudes (ltima
sllaba), planes (penltima sllaba) i esdrixoles (antepenltima sllaba).

2 Torna a llegir les oracions de lactivitat 1 i indica quina de les paraules en negreta s aguda,
quina s plana i quina s esdrixola. Recordes quan saccentuen les paraules esdrixoles?
fbrica
(esdrixola); fabrica (plana); fabric (aguda). / Les esdrixoles sac
centuen sempre.

3 Qu tenen en com totes aquestes paraules? Pensa en la vocal tnica.

tindr

rebr

Berln

Pars

tals

arrs

Totes
porten accent en lltima sllaba, que s la tnica.

RECORDA QUE
Les paraules agudes saccentuen quan acaben en una de les dotze terminacions segents: a, e, i, o, u, as, es, is, os, us, en, in.
Les paraules planes saccentuen quan no acaben en cap de les dotze
terminacions anteriors.

48

Parlem de

Unitat

4 Les paraules ntima, grcies, msica i frmula sn esdrixoles. Qu tenen en com aquests mots
des del punt de vista grfic?
Totes
saccentuen perqu sn esdrixoles.

RECORDA QUE
Escriure correctament laccent obert (`) o tancat () s una qesti de vista i oda.
Vista:
La a, quan saccentua, sempre va amb accent obert: catleg.
La i i la u, quan saccentuen, sempre s amb accent tancat: sndria, tals.
La e i la o poden dur accent obert (inters, all) o tancat (pur, donssiu).
Oda:
No sona igual la e de ser (tancada) que la de ser (oberta). Tampoc no sonen de la
mateixa manera la o de cami (tancada) i la de fenmens (oberta).

5 Totes aquestes paraules porten accent grfic. Accentua-les correctament.

gironi

`
matalas

`
Italia

intrus

`
gabia

`
italia

`
cantir

util

6 Accentua correctament aquestes paraules. Tingues en compte que nhi ha tres de cada (e oberta,
e tancada, o oberta, o tancada). Si cal, consulta un diccionari.

correr

esglesia

`
pero

`
japones

`
etica

anire

`
cinque

cupo

`
gotic

monstruos

`
Monica

vinguessim

7 En cadascuna daquestes oracions hi falta un accent. Escriu-los i justifica per qu cal posar-lo
i per qu s obert o tancat.
` qu dius, nen?
Pero

diners, et faria un regal.

Si tingues

de posar a estudiar ara mateix.
Mhaure

Va quedar atrapat en un embus.

Duen accent perqu sn agudes acabades en vocal. Paraula per amb o oberta; haur (1a
pers. futur); tingus (1a i 3a pers. imperfet subj.); embs (la u sempre amb accent tancat).
49

Unitat

Ms dictats

3 La Llcia en situacions lmit

Nombre de faltes
Correcci

4 Xibalb, el regne de la por

A ba ns de co
rr eg
di ct at 4, tin gu ir el
es en
compte el seg
ent:
N om s hi
ha un a
pa ra ul a qu e
du
ac ce nt ob er t gu i
i un a
que el porti ta
ncat.
V
 igila amb la
grafia
de le s pa ra ul
es a llada, hippy i
infantesa.

Nombre de faltes
Correcci



50

Tot a punt!

Unitat

Els usos de la coma

1 Quin s ls general de la coma? Per recordar-ho, ordena les paraules
daquesta oraci i escriu la frase resultant.
La breu dins de una pausa coma sol indicar loraci.
La
coma sol indicar una pausa breu dins de loraci.

2 En quin cas no sha de fer servir mai la coma? Segueix el mateix procediment que en lactivitat anterior i escriu la frase resultant.
No el entre i el subjecte sescriu coma verb.
No
sescriu coma entre el subjecte i el verb.

FIXAT QUE
Entre la coma i la paraula segent cal deixar-hi un espai: Menja, per amb moderaci.

3 Relaciona cada frase amb ls de la coma corresponent.

Pots elegir entre el blau, el verd,

el lila o el marr.
La porta, que havia estat oberta tota
lestona, es va tancar de cop.

Escoltam b, Llus, aix no s per a tu.

Havien de ser molt puntuals, per es

van adormir.

Intercalaci dun aclariment o explicaci enmig duna oraci.

Separaci delements similars duna
enumeraci.
Introducci duna proposici adversativa.
Vocatiu.

4 Llegeix aquestes oracions i corregeix-ne els errors de puntuaci.

Torna aviat,iaio. Tesperem!
Vaig comprar les pomes, les peres, els pltans,els kiwis i les magranes al mercat.
Els pares de la meva amiga,x es van enfadar molt quan van veure les notes.
Shavia
preparat molt b durant setmanes, per els nervis el van trair.

Va venir la Maria, aquella noia que havia estudiat Primria amb mi.
51

Unitat

Paraules en joc

Creem un poema
FIXAT QUE
Un text potic presenta els sentiments de
qui lescriu, sovint fent servir el llenguatge
duna manera especial. En altres poques,
aquest s implicava el ritme i la rima. En
lactualitat, molts poetes prescindeixen de
la rima, per no pas del ritme.

1 Per crear un poema cal que segueixis els passos segents:

1 Tria un tema o un sentiment sobre el qual et vulguis expressar. Per exemple: lamistat, la
injustcia al mn, la pau, un amor no correspost
2 En dues columnes, escriu paraules relacionades amb el
tema que has triat. En la primera hi has descriure verbs

TEMA: LAMISTAT

i en la segona, noms. En tindrs prou amb una dotzena

de cada. Fixat en lexemple del costat.
3 Combina paraules de les dues columnes. No passa res
si repeteixes alguna paraula. La repetici s ritme.
Compartir moments, compartir caliu, donar moments,
donar suport...
4 Tria les vuit combinacions que trobis ms interessants. Afegeix-hi paraules que responguin a les preguntes segents: com?, per qu?, quan?, on?, amb qui? Cadascuna
daquestes combinacions ampliades es podr convertir en un vers.
Compartir moments nostres cada vegada que sigui necessari.
Donar i rebre suport amb fets i no tan sols paraules.
5 Busca una frmula que et vagi b per comenar cada vers. Daquesta repetici en diem
anfora.
Tu ets el meu amic perqu
Tu mhas ensenyat qu vol dir amistat
6 Passa en net el teu poema. Segurament hi haurs de fer canvis. No et descuidis de
posar-hi un ttol, que pot ser un fragment dun vers.
7 Entre tota la classe, prepareu una jornada potica amb la lectura dels vostres poemes.
52

Balan

Unitat

Ara que has acabat la unitat, s el moment que reflexionis una mica sobre la feina que has fet.
1 Valora aquests aspectes del teu aprenentatge de 0 (molt malament) a 5 (molt b).

2 Escriu el nombre de faltes que has fet en cada dictat.

TTOL DEL DICTAT

NOMBRE DE FALTES

3 Completa:

Una cosa que he descobert:
Una activitat que mha resultat difcil:
Una activitat que mha agradat:
Un tema interessant per a un dictat complementari:

4 Fes una llista amb 12 paraules que ja no tornars a escriure malament. Separa-les amb comes.


53

Unitat

Textos
per als dictats

1 Insolaci
A la piscina, en ple estiu, no hi ha quasi cap ombra, i les poques que hi ha estan
sempre ocupades. Queia un sol de justcia. Portvem el dinar perqu el pla era quedar-nos-hi tot el dia: de mica en mica vaig comenar a sentir que el sol em pesava al
cap i a les espatlles.
Maria Merc Roca: Com un miratge. Barcanova.

2 El senyor Utterson

El senyor Utterson, ladvocat, era un home de rostre seris, on no llua cap somriure;
fred, de conversa escassa i difcil; gens progressista; alt, xuclat, de poc esperit i avorrit,
per, si ms no, amable. A les reunions damics, i quan el vi era del seu gust, la seva
mirada deixava entreveure alguna cosa ms.
Robert L. Stevenson: Lestrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde. Barcanova.

3 La Llcia en situacions lmit

La Llcia s una jove que collabora amb una ONG que t la seu central a Hlsinki.
Ha estat a Ucrana i a lHimlaia, tot i que recentment va viure i treballar durant una
llarga temporada a Etipia. Diu que, malgrat totes les dificultats materials i humanes,
no canvia el seu afany de lluitar per un mn ms just. Ara es recupera a lhospital
duna greu pneumnia, provocada per una baixada en el seu sistema immunolgic.
Coses dels leuccits, ens aclareix, sense donar-hi gaire importncia. Confessa que ha
viscut moltes situacions lmit. La pitjor va ser la caiguda dun mssil en un camp de
refugiats al Sudan.

4 Xibalb, el regne de la por

Set amics han viscut amb les seves famlies a la vall, en una casa allada al mig del
bosc, fins que els ha arribat lhora danar a linstitut. A la comuna hippy creada pels
seus pares, els set amics van viure una infantesa feli, marcada profundament per
la llibertat i un contacte extrem amb la natura. Els forts lligams que van establir entre
ells els ajudaran a superar els obstacles amb qu es trobaran quan vagin a viure a la
ciutat i hagin de canviar radicalment el seu estil de vida.
Ressenya del llibre a www.barcanova.cat.

54

Dictat
complementari

Unitat

Quan naixem, el cervell est preparat per aprendre qualsevol llengua

Els nens de totes les cultures del mn, en nixer, poden percebre tots els sons de
totes les llenges del mn. Un nounat japons no t cap problema a notar que cala i
cara sn dos sons diferents. Per els seus pares no poden produir un so determinat
i, de fet, si a aquest nad japons, quan t un any, li fem una prova, comprovarem
que es comportar com els pares. Quan naixem el cervell est preparat per aprendre
qualsevol llengua del mn, en sentir-ne una i no una altra es configuren les connexions
neuronals duna manera determinada. Algunes deixen de ser operatives perqu no
funcionen i daltres senfortiran.
Entrevista a Nria Sebastin Galls. El Punt, 26 de novembre de 2010.

1 imatge x 1.000 paraules

55

Ull viu!

UNITAT 6. Laccent diacrtic

Iguals, per no tant
1 Compara aquestes parelles de textos, escrits amb una llengua inventada, i troba-hi lnica diferncia que hi ha. No tinguis en compte les diferncies tipogrfiques, destil o de color i centra
latenci en els accents.

Darafunk tsit rfontn mallyo. Kozum tarep ritmhie

sakm to er fonm. Tsi ko po
r joimn tu psiform nolmno.

Sharakumn tro r tas.

Ghohorm tsai ko rumne na
kaimn sha zal prm. Xamn
tarep ritmhie tiremn anakl
tar esf.

2 Inventat un idioma i escriu dos textos, diferenciats nicament per un accent, en les dues columnes que tens a sota. Mostrals a un company o companya perqu hi trobi la diferncia.
Resposta oberta.




56

Dictats
preparats

Unitat

1 Vols sortir amb mi?

Nombre de faltes
Correcci

2 Brocanters i antiquaris

En aquest dict
at no et
diran on van
els signes de puntua
ci.
haurs de dedu Ho
ir per
les pauses.

Nombre de faltes
Correcci



57

Unitat

Parlem de

Laccent diacrtic
aquesta oraci i fixat en les dues paraules destacades. Es pronuncien exactament igual?
1 Llegeix

Com que no recordo on sn els llenols, dormir damunt del matals directament: la son
[o]
[O]
no perdona.

2 Escriu dues parelles ms de paraules que es diferencin nicament per un accent.

Resposta
oberta. Exemples: te-t; mes-ms...

RECORDA QUE
De vegades posem accent grfic en paraules per tal de distingir-les dunes altres que
sescriuen de la mateixa manera. Per exemple: venen (del verb vendre) i vnen (del
verb venir). Daquest accent en diem diacrtic.

3 Completa les frases amb les paraules adequades entre les segents. Si cal, consulta un diccionari.
be b deu du dones dnes ves vs que qu si s soc sc
us s vens vns sol sl fora fra se - s

Ella creu
que no cal. /
Qu vol dir aquesta cara de pomes agres?
Est :
b tenies ra. / Aquesta paraula sescriu amb la lletra .
be

Fra millor que et busquessis una altra opci. / No et quedis a ,
fora amb aquest fred.
Amb aquest
sol les plantes set moriran. / Aquest s un
sl ric en fosfats.

Se sap ja qui ha aprovat? / No
s
quan arribaran.
Avui he dormit com un .
soc /
Sc jo, en Pol, obrem.
Mart era el
du rom de la guerra. / Truquen.
Deu ser el teu germ.
Em
dnes la teva opini? / A casa les
dones sn majoria.

Vs amb compte. / ,
Ves
que no tenredin.

Si vols, podem quedar dem. /
S
que hi anir, a la teva festa.
L
s
us
daquest producte est molt ests. / Al taulell de lentrada
informaran.

Vns o et quedes? / Me la
vens o no, la bici?
58

Parlem de

Unitat

4 Completa la taula amb les parelles de mots corresponents (lun porta accent diacrtic i laltre,
no). Guiat per les definicions que ja hi ha escrites i per les segents:
Triturat o triturada. Miol. Individu(s) del sexe femen. Beguda.
El fill o la filla dun fill o filla. Mamfer plantgrad.

mon

mn

molt/molta

triturat o triturada

net

nt

neta

nta

El fill o la filla dun

fill o filla.

dona

dna

Individu(s)
del sexe femen.
dones
te

dnes

Beguda.

us

os

ves

vs

meu

mu

deu

du

Mamfer plantgrad.

Miol.

en un diccionari quina diferncia de significat hi ha entre aquestes parelles de paraules.

5 Busca

Desprs, escriu una oraci amb cada parella. Procura que se napreci el significat.
bota bta mora mra res rs feu fu

bota (calat) bta (barril)

mora (magribina; musulmana) mra (fruita silvestre)
res (gens) rs (pregria)
feu (verb fer, present) fu (verb fer, passat)
Resposta oberta.
59

Unitat

Ms dictats

3 La primavera la sang altera

Nombre de faltes
Correcci

4 El meu cor es diu frica

A ba ns de co
rr eg
di ct at 4, tin gu ir el
es en
compte el seg
ent:
Hi ha nou pa
raul
qu e du en ac es
ce
ob er t i se t qu nt
e el
porten tancat.
Vigila amb
la grafia
de les paraul
es
tavellats, enc esrrec i
assegurada.

Nombre de faltes
Correcci



60

Tot a punt!

Unitat

El signes dinterrogaci i dadmiraci

1 Interrogaci (?), admiraci (!) o tots dos (?!)? Llegeix aquestes afirmacions i indica en cada cas a
quin o quins daquests signes fan referncia.
? Per formular preguntes directes.

! Per donar ordres.

?! Noms es posa al final.

! Per indicar intensitat en les vinyetes dels cmics.

! Per indicar sorpresa.

! Per transcriure crits.

aquestes preguntes indirectes en directes.

2 Converteix

Em pregunto si em deixars la teva bicicleta. Em deixars la teva bicicleta?
Em va demanar si tenia la llibreta.

Tens la llibreta?

Voldria saber si vindrs aquesta tarda.

Vindrs aquesta tarda?

Minteressa saber si ell majudar.

Ell majudar?

3 Llegeix aquest text i digues qu hi trobes despecial. Explica-ho.

Creus que, desprs de tant de temps en aquest equip, amb la quantitat dhores que
he dedicat a entrenar-me, amb la suor que he vessat, amb les lesions que he patit, no
us vindria a animar avui que, per fi, heu arribat a la final? Que no em coneixes?
Hi
ha un signe dinterrogaci dobertura perqu es tracta duna pregunta molt llarga.

FIXAT QUE
Els signes dinterrogaci i dadmiraci se solen posar noms al final de la frase.
En la interrogaci, el signe dobertura () noms sutilitza en oracions molt llargues perqu la seva absncia en dificultaria la interpretaci.
Cal evitar lacumulaci daquests signes. Per exemple: Qu fars ara????
De vegades, quan es formula una pregunta i alhora el to s exclamatiu, els signes dinterrogaci i dexclamaci poden anar junts: Com que no et deixa venir?!

61

Unitat

Paraules en joc

El qestionari Proust
FIXAT QUE
Lanomenat qestionari Proust s un test les preguntes del qual tenen com a objectiu
descobrir la personalitat dun individu. Tot i que pren el nom de lescriptor francs Marcel
Proust (1871-1922), aquest no en va ser el creador.

1 Llegeix aquestes preguntes del qestionari Proust. A continuaci, per parelles, formuleu-vos-les
oralment. Tenen alguna caracterstica en com? Quina?
Quin tret destacaries de la teva manera de ser?
Quina qualitat prefereixes en una persona?
Qu valores ms de les amistats?
Quin s el teu defecte principal?
Quina s la teva ocupaci preferida?
Qu voldries ser?
Qu detestes per damunt de tot?
Quin s el teu lema?
No
es refereixen a qestions objectives (edat, alada...), sin que busquen respostes
subjectives i, sobretot, meditades.

2 Pensa deu preguntes similars a les anteriors i redacta el teu qestionari Proust. Per exemple,
pots fer preguntes sobre gustos personals, records, aspiracions, pors, illusions
Resposta
oberta. Exemples:

Per
qu tagradaria que et recordessin?
Qu
et preocupa ms ara mateix?

Si
fossis un animal, quin animal series?

3 Posa en prctica el teu qestionari entrevistant un familiar, un company o companya, un professor

o professora que es presti a ser enregistrat en vdeo o udio. Procura que latmosfera en qu
transcorre lentrevista sigui relaxada.

4 Afegeix msica de fons i/o imatges i elabora un fitxer per presentar el teu treball a classe.
62

Balan

Unitat

Ara que has acabat la unitat, s el moment que reflexionis una mica sobre la feina que has fet.
1 Valora aquests aspectes del teu aprenentatge de 0 (molt malament) a 5 (molt b).

2 Escriu el nombre de faltes que has fet en cada dictat.

TTOL DEL DICTAT

NOMBRE DE FALTES

3 Completa:

Una cosa que he descobert:
Una activitat que mha resultat difcil:
Una activitat que mha agradat:
Un tema interessant per a un dictat complementari:

4 Fes una llista amb 12 paraules que ja no tornars a escriure malament. Separa-les amb comes.


63

Unitat

Textos
per als dictats

1 Vols sortir amb mi?

Li vaig preguntar qu pensava, tan quieta i tan callada tanta estona. I va dir: Pensava
que volia preguntar-te si aquest estiu vols sortir amb mi. Li vaig dir que s sense mirarla. I ella de seguida sem va arrepenjar als genolls, sem va acostar i em va comenar
a fer petons.
Maria Merc Roca: Com un miratge. Barcanova.

2 Brocanters i antiquaris
Qu s un brocanter? Alg que es dedica a comprar i vendre objectes usats que tenen
ms de cinquanta anys. La diferncia entre brocanter i antiquari t a veure amb el
temps: lantiquari treballa amb objectes que tenen ms de cent anys i que sovint sn
de ms valor. Malgrat tot, la frontera entre els uns i els altres no s gaire estricta.

3 La primavera la sang altera

El mes dabril s un dels ms bonics de lany. Que per qu ho dic? Doncs perqu arriba
la primavera, i ja se sap: la primavera la sang altera. Sn dies de sol, plens de flors i
tamb de pollen. S, ja s que dic coses sense solta ni volta. No ho puc evitar. El cert
s que estic enamorat! Voleu saber de qui? De la nta de la meva vena. Mon pare, en
situacions aix, sempre diu el mateix: El mn s ben petit. Si ho sabs, encara sen
riuria, i afegiria: Que bonic que s lamor!.

4 El meu cor es diu frica

En Gerard i el seu equip estan especialitzats en el rescat davions estavellats. Un dia
reben lencrrec de rescatar un avi sinistrat que, pel que sembla, transporta un valus
equip electrnic. Per, qu cont en realitat, aquell avi? Per qu hi estan interessats,
tamb, un grup de bandits, una patrulla de lexrcit del Zaire (lactual Repblica Democrtica del Congo) i una noia preocupada per la vida dels animals? La sorpresa est
assegurada en aquesta novella damor i aventures, lacci de la qual es desenvolupa
al bell mig del cor dfrica.
Ressenya del llibre a www.barcanova.cat.

64

Dictat
complementari

Unitat

Cap a una alimentaci que sigui nostra

Les tradicions, la histria i la cultura de cada pas defineixen la
seva manera de menjar i la seva identitat cultural. Mantinguem
i potenciem els hbits alimentaris de la Mediterrnia! Cal potenciar la fruita fresca com a postres i com a complement
desmorzars i berenars; la fruita seca; les verdures i les
hortalisses com a primer plat o com a guarnici en
segons plats; els llegums; els lctics: la llet, els iogurts
i els formatges; el peix; el pa en els diferents pats;
el consum doli doliva verge; laigua.
Campanya Gaudeix del menjar, mou-te i fes salut!
Generalitat de Catalunya.

PEL TEU COMPTE

La calligrafia, alguna cosa ms que fer bona lletra

En algunes cultures orientals lescriptura es fa mitjanant ideogrames, cadascun
dels quals representa una idea (escriptura xinesa), o sillabaris, que sn conjunts
de carcters o smbols que representen sllabes (escriptura japonesa). Aprendre
lescriptura daquestes llenges s un procs llarg i difcil, i de vegades esdev
un art: la calligrafia.
Cerca a Internet llocs web en qu es parli de calligrafia i enumera diferents
tipus de calligrafia i estils.
Resposta oberta.

65