Matemàtiques (Santillana)

6
REFOR I AMPLIACI
PRIMRIA
Matemtiques
Fitxes de refor
Fitxa 1.
Fitxa 2.
Fitxa 3.
Fitxa 4.
Fitxa 5.
Fitxa 6.
Fitxa 7.
Fitxa 8.
Fitxa 9.
Fitxa 10.
Fitxa 11.
Fitxa 12.
Fitxa 13.
Fitxa 14.
Fitxa 15.
Fitxa 16.
Fitxa 17.
Fitxa 18.
Fitxa 19.
Fitxa 20.
Fitxa 21.
Fitxa 22.
Fitxa 23.
Fitxa 24.
Fitxa 25.
Fitxa 26.
Fitxa 27.
Fitxa 28.
Fitxa 29.
Fitxa 30.
Fitxa 31.
Fitxa 32.
Fitxa 33.
Fitxa 34.
Fitxa 35.
Fitxa 36.
Fitxa 37.
132465 _ 0001-0106.indd
Operacions combinades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Frases i expressions numriques . . . . . . . . . . . . .
Problemes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Potncies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Quadrat i cub dun nombre . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Arrel quadrada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Els nombres enters . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
La recta entera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Comparaci de nombres enters . . . . . . . . . . . . . .
Nombres enters i coordenades . . . . . . . . . . . . . . .
Problemes amb nombres enters . . . . . . . . . . . . . .
Mltiples dun nombre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Mnim com mltiple (MCM) . . . . . . . . . . . . . . . . .
Divisors dun nombre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Criteris de divisibilitat per 2, 3 i 5 . . . . . . . . . . . . . .
Clcul de tots els divisors dun nombre . . . . . . . . .
Nombres primers i compostos . . . . . . . . . . . . . . . .
Mxim com divisor (MCD) . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Unitats de mesura dangles . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Suma dangles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Resta dangles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Angles complementaris i suplementaris . . . . . . .
Angles de ms de 180 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Fraccions i nombres mixtos . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Fraccions equivalents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Obtenci de fraccions equivalents . . . . . . . . . . . . .
Reducci a denominador com
(mtode dels productes encreuats) . . . . . . . . . . . .
(mtode del mnim com mltiple) . . . . . . . . . . . .
Comparaci de fraccions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Suma de fraccions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Resta de fraccions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Multiplicaci de fraccions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Divisi de fraccions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Problemes amb fraccions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Suma i resta de nombres decimals . . . . . . . . . . . .
Multiplicaci de nombres decimals . . . . . . . . . . . .
Aproximaci de nombres decimals . . . . . . . . . . .
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
Fitxa 38.
Fitxa 39.
Fitxa 40.
Fitxa 41.
Fitxa 42.
Fitxa 43.
Fitxa 44.
Fitxa 45.
Fitxa 46.
Fitxa 47.
Fitxa 48.
Fitxa 49.
Fitxa 50.
Fitxa 51.
Fitxa 52.
Fitxa 53.
Fitxa 54.
Fitxa 55.
Fitxa 56.
Fitxa 57.
Fitxa 58.
Fitxa 59.
Fitxa 60.
Fitxa 61.
Fitxa 62.
Fitxa 63.
Fitxa 64.
Fitxa 65.
Fitxa 66.
Fitxa 67.
Fitxa 68.
Fitxa 69.
Fitxa 70.
Fitxa 71.
Fitxa 72.
Fitxa 73.
Fitxa 74.
Estimacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Divisi dun decimal entre un natural . . . . . . . . . .
Divisi dun natural entre un decimal . . . . . . . . . .
Divisi dun decimal entre un decimal . . . . . . . . .
Obtenci de xifres decimals en el quocient . . . . .
Problemes amb decimals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Base i altura de triangles i parallelograms . . . . .
Suma dels angles de triangles i quadrilters . . . . .
La circumferncia. Elements . . . . . . . . . . . . . . . . . .
El nombre i la longitud de la circumferncia . . .
El cercle i les figures circulars . . . . . . . . . . . . . . . . .
Posicions relatives de rectes i circumferncies . . .
Proporcionalitat. Problemes . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Problemes de percentatges . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Escala: plnols i mapes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Unitats de longitud. Relacions . . . . . . . . . . . . . . . .
Unitats de capacitat. Relacions . . . . . . . . . . . . . . .
Unitats de massa. Relacions . . . . . . . . . . . . . . . . .
Unitats de superfcie . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Relacions entre unitats de superfcie . . . . . . . . . . .
Unitats agrries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
rea del rectangle i del quadrat . . . . . . . . . . . . . .
rea del rombe . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
rea del romboide . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
rea del triangle . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
rea de polgons regulars . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
rea del cercle . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
rea duna figura plana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Poliedres. Poliedres regulars .. . . . . . . . . . . . . . . . .
Volum amb un cub unitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Volum i capacitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Unitats de volum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Variables estadstiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Freqncia absoluta i freqncia relativa . . . . . . .
Mitjana i moda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Mediana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Rang . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
67
68
69
70
71
72
73
74
75
76
Fitxes dampliaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77
Solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .92
10/9/09
17:06:39
Refor i ampliaci Matemtiques 6 s una obra collectiva, concebuda, creada i realitzada

al Departament de Primria dEdicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.,
sota la direcci de Jos Toms Henao, Enric Juan Redal i Immaculada Gregori Soldevila.
Illustraci: Jorge Salas, Jos M. Valera
Correcci: Empar Tortosa, Neus Vicens
Edici: Mar Garca
2009 by Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Valncia, 44. 46210 Picanya (Valncia)
PRINTED IN SPAIN
Imprs a Espanya per
CP: 132465
Depsit legal:
Aquesta obra est protegida per les lleis de drets dautor i la seua propietat
intellectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legtims de lobra noms estan autoritzats a fer-ne fotocpies per a usar-les com a material daula.
Queda prohibida qualsevol altra utilitzaci tret dels usos permesos, especialment
aquella que tinga finalitats comercials.
132465 _ 0001-0106.indd
10/9/09
17:06:39
Refor
Operacions combinades
Nom
Data
Recorda
Per calcular una expressi numrica sense parntesis, de primer

es fan les multiplicacions i desprs les sumes i les restes.
Per calcular una expressi numrica amb parntesis, de primer

es fan les operacions que hi ha dins dels parntesis.
1. Encercla el signe de loperaci que cal fer en primer lloc i calcula.
82413541
8 2 (4 1 3) 5
10 2 4 3 2 5
(10 2 4) 3 6 5
832135
8 3 (2 1 3) 5
14 1 21 : 7 5
(14 1 21) : 7 5
2. Calcula i relaciona cada operaci amb el seu resultat.

4 1 (3 1 9) 3 (8 2) 5
(5 3 3) (3 3 3) 5
12
7 3 (5 1 6) 5
76
(15 2 7) 1 (8 3 5) : 10 5
77
3. Pensa i escriu els parntesis necessaris perqu les expressions segents tinguen
el valor que sindica.
4 1 6 3 7 2 2 5 44
4 1 6 3 7 2 2 5 68
18 2 2 3 7 2 3 5 1
18 2 2 3 7 2 3 5 10
6 3 5 2 4 1 9 5 35
6 3 5 2 4 1 9 5 17
4 1 7 3 3 2 2 5 31
3 1 4 3 7 2 2 5 47
4. Completa i calcula.
(4 1 2) 3 8 2 (14 2 7) 5 6 3 8 2 7 5
5 3 (3 1 9) 1 6 3 (11 2 8) 5 5 3 12 1 6 3
9 3 (48 2 41) 2 1 3 (23 2 19) 5 9 3
5 1 11 3 2 2 3 3 9 1 27 5
2009 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.
132465 _ 0001-0106.indd
10/9/09
17:06:39
Refor
Frases i expressions numriques
Nom
Data
Recorda
En fer operacions combinades, de primer calculem els parntesis;

desprs, les multiplicacions i les divisions; i, finalment, les sumes
i les restes.
Cal seguir el mateix ordre en calcular el resultat dexpressions
numriques corresponents a diverses frases.
1. Relaciona cada frase amb lexpressi numrica i amb el resultat corresponents.

La suma de 6 i 8, multiplica-la per 3
(12 1 21) 2 18
13
Multiplica 4 i 7 i resta-li 15
9 3 (21 2 6)
15
Multiplica per 9 la diferncia de 21 i 6
(6 1 8) 3 3
135
Resta 18 a la suma de 12 i 21
(4 3 7) 2 15
42
2. Escriu lexpressi numrica que correspon a cada frase i calculan el resultat.
A 14, li restes 8 i li sumes 4.
A 14, li restes la suma de 8 ms 4.
A 24, li restes el producte de 2 per 6.
Al producte de 24 per 2, li restes 6.
Al producte de 4 per 3, li restes el producte de 2 per 5.
Al producte de 4 per 5, li sumes el producte de 3 per 2.
132465 _ 0001-0106.indd
10/9/09
17:06:39
Refor
Problemes
Nom
Data
Recorda
Els passos per a resoldre un problema sn els segents:
Comprendre lenunciat i la pregunta que es planteja.

Pensar quines operacions cal dur a terme.
Fer les operacions.
Comprovar que la resposta s correcta.
1. Resol els problemes segents.
Al meu collegi han organitzat una excursi. Han contractat un autobs de 38 places
i un minibs de 15 places i les han ocupat totes. Quant haur de pagar cada alumne
si el transport ha costat 318 ?
Soluci:
Al llavador de cotxes Mart han llavat hui 32 cotxes i han recaptat 480 . Quant han
cobrat per llavar cada cotxe?
Soluci:
En un refugi danimals necessiten 224 quilos de pinso al mes per a alimentar

28 gossos. Quants quilos de pinso necessitaran per a alimentar un gos durant un any?
Soluci:
132465 _ 0001-0106.indd
Soluci:
5
10/9/09
17:06:39
Refor
Potncies
Nom
Data
Recorda
Les potncies expressen productes de factors iguals.
El factor que es repeteix sanomena base i el nombre de vegades

que es repeteix sanomena exponent.
Base
53
53 5 5 3 5 3 5
Exponent
1. Escriu en forma de potncia.
5 3 5 3 5 3 5 5 54
232325
8383838385
13131313131315
9395
2. Escriu en forma de producte.
107 5
84 5
76 5
59 5
3. Relaciona cada potncia amb el desenvolupament corresponent.

276
27 3 27 3 27 3 27 3 27
274
27 3 27 3 27 3 27
275
27 3 27 3 27 3 27 3 27 3 27
4. Completa la taula.
Producte
Potncia
Base
Exponent
Es llig
333333333
1313131313131
12 3 12 3 12
73737373737
6
132465 _ 0001-0106.indd
10/9/09
17:06:39
Refor
Quadrat i cub dun nombre
Nom
Data
Recorda
El quadrat dun nombre s una potncia amb exponent 2.

Per exemple, 2 3 2 5 22.
El cub dun nombre s una potncia amb exponent 3.

Per exemple, 2 3 2 3 2 5 23.
1. Escriu en forma de quadrat i de cub i calcula.

Quadrat
Cub
2 3 2 5 22 5
3 3 3 3 3 5 33 5
4345
535355
6365
737375
8385
939395
2. Escriu en forma de producte i calcula.
72 5
92 5
33 5
63 5
83 5
23 5
52 5
43 5
3. Llig i resol.
En una taula hi ha 6 plats.
En cada plat hi ha 6 entrepans
i en cada entrep hi ha 6 rodanxes
de salami. Quantes rodanxes
de salami hi ha en total?
En una botiga danimals hi ha

7 gbies. En cada gbia hi ha
7 canaris. Quants canaris hi ha
en total?
132465 _ 0001-0106.indd
10/9/09
17:06:39
Refor
Arrel quadrada
Nom
Data
Recorda
Larrel quadrada dun nombre s un altre nombre que, elevat al quadrat,

s igual al primer.
52 5 25
w
25 5 5
1. Calcula i completa.
62 5
w
36 5
w
9 5
72 5
w
49 5
w
16 5
82 5
w
64 5
w
25 5
92 5
w
81 5
22 5 4
w
452
32 5
42 5
52 5
2. Calcula i relaciona.
92
142
72
222
112
121
81
196
49
484
w
196 5
w
49 5
w
121 5
w
484 5
w
81 5
3. Completa.
w
81 5
w 5 11
w 5 16
w 5 10
w
144 5
w
400 5
w
49 5
w
324 5
w 5 36
4. Llig i resol.
En un jard volen plantar 289 cossiols
de clavells formant un quadrat dividit
en files. Quants cossiols posaran en
cada fila?
132465 _ 0001-0106.indd
10/9/09
17:06:40
Refor
Els nombres enters
Nom
Data
Recorda
Els nombres enters poden ser positius, negatius o el zero.

Sn: , 25, 24, 23, 22, 21, 0, 11, 12, 13, 14, 15
1. Observa els termmetres i escriu la temperatura que marquen.
210 29 28 27 26 25 24 23 22 21 0 11 12 13 14 15 16 17 18 19 110
210 29 28 27 26 25 24 23 22 21 0 11 12 13 14 15 16 17 18 19 110
210 29 28 27 26 25 24 23 22 21 0 11 12 13 14 15 16 17 18 19 110
Ara, encercla el termmetre que marque una temperatura per davall de zero graus.
2. Observa lesquema de lascensor dun edifici doficines i escriu a quina planta arribes
en cada cas.
15
14
13
Et trobes a la planta 11 i puges 2 plantes.
12
Ests a la planta 14 i baixes 6 pisos.
11
Et trobes a la planta 22 i baixes una planta.
Ests a la planta 0 i puges 4 plantes.
Ests a la planta 12 i baixes 2 pisos.
0
21
22
23
3. Llig i escriu els nombres que sindiquen.

Tres nombres majors que 22.
Tres nombres majors que 21.
Tres nombres que estiguen entre 23 i 13.
132465 _ 0001-0106.indd
10/9/09
17:06:40
Refor
La recta entera
Nom
Data
Recorda
En la recta entera, els nombres enters negatius es representen

a lesquerra del 0 i els nombres enters positius, a la dreta
del 0.
1. Completa la recta entera amb els nombres que hi falten.
29
2. Escriu el nombre que representa cada lletra.

A
210 29 28 27 26 25 24 23 22 21
C
0
11 12 13 14 15 16 17 18 19 110
A5
C5
B5
D5
3. Representa en la recta entera els nombres segents.

11
24
17
210 29 28 27 26 25 24 23 22 21
29
23
12
11 12 13 14 15 16 17 18 19 110
4. En cada cas, escriu el nombre anterior i el posterior.
10
132465 _ 0001-0106.indd
12
21
14
23
16
25
18
27
10
10/9/09
17:06:41
Refor
Comparaci de nombres enters
Nom
Data
Recorda
De dos nombres enters, s major el que est situat ms a la dreta

en la recta entera.
1. Completa les rectes enteres. Desprs, en cada cas, busca els dos nombres
en la recta corresponent i encercla el que siga major.
22 i 11
17 i 0
26 i 22
2. Escriu el signe > o < segons que corresponga.

14
22
24
13
29
11
25
29
22
15
23
28
16
18
26
23
27
3. En cada requadre, encercla amb roig el nombre major i amb blau, el nombre menor.
14
21
25
23
22
13
26
28
11
25
132465 _ 0001-0106.indd
11
11
10/9/09
17:06:41
Refor
10
Nombres enters i coordenades
Nom
Data
Recorda
Les coordenades dun punt sescriuen entre parntesis. De primer,

sescriu la coordenada horitzontal i, desprs, la coordenada vertical.
1. Escriu en quin quadrant es troba cada punt i quines en sn les coordenades.

Primer quadrant
Segon quadrant
15
14
F
E
13
12
11
27 26 25 24 23 22 21 011 12 13 14 15 16 17
21
22
23
24
25
Tercer quadrant
Quart quadrant
A5
F5
B5
G5
C5
H5
D5
I5
E5
J5
2. Representa en la quadrcula els punts segents.

Primer quadrant
Segon quadrant
A 5 (12, 11)
B 5 (23, 14)
C 5 (22, 23)
12
D 5 (0, 24)
11
E 5 (11, 13)
F 5 (21, 25)
G 5 (15, 22)
H 5 (13, 0)
12
132465 _ 0001-0106.indd
15
14
13
27 26 25 24 23 22 21 011 12 13 14 15 16 17
21
22
23
24
25
Tercer quadrant
Quart quadrant
12
10/9/09
17:06:41
Refor
11
Problemes amb nombres enters
Nom
Data
Recorda
Els nombres negatius sassocien a expressions del tipus baixar, descendir,

davall de zero
Els nombres positius sassocien a expressions del tipus per damunt de,
augmentar, pujar
1. Completa lesquema daquest ascensor i resol aquests problemes.
Laura aparca al tercer soterrani i puja a la 4a planta.

Quantes plantes puja?
Planta
Planta
Soluci:
Planta
Planta
Planta 3
Planta 2
Marc treballa a la 6a planta i aparca el cotxe 8 plantes

ms avall. En quina planta aparca?
Planta 1
Planta 0
Soterrani 1
Soluci:
Soterrani 2
Soterrani
Soterrani
Soterrani
Blanca es troba a la 3a planta, baixa 4 plantes per anar

al magatzem i en acabant puja 6 plantes per portar
una carpeta. En quina planta es troba aleshores?
Soterrani
Soterrani
Soluci:
2. Pensa i resol aquests problemes.
El congelador dun frigorfic tenia
una temperatura de 24 C i desprs
va pujar 5 graus. Quina temperatura
t ara?
Aquest mat el termmetre

marcava 22 C i ara mateix marca
13 C. Quants graus ha pujat la
temperatura?
132465 _ 0001-0106.indd
13
Soluci:
Soluci:
13
10/9/09
17:06:41
Refor
12
Mltiples dun nombre
Nom
Data
Recorda
Els mltiples dun nombre sobtenen multiplicant aquest nombre

pels nombres naturals: 0, 1, 2, 3, 4
Un nombre a s mltiple dun altre b si la divisi a : b s exacta.
1. En cada cas, escriu els nombres que sindiquen.
Els tres primers mltiples de 2
Els quatre primers mltiples de 9
Els tres primers mltiples de 6
Els sis primers mltiples de 10
2. En cada srie, escriu quatre termes ms i completa.

0, 3, 6, 9, 12,
0, 4, 8, 12, 16,
,
,
0, 7, 14, 21, 28,
,
,
Sn mltiples de
Sn mltiples de
,
,
Sn mltiples de
3. Calcula i contesta.
24 8
s 24 mltiple de 8?
La divisi s exacta.
24 s mltiple de 8.
s 65 mltiple de 6?
s 84 mltiple de 7?
14
132465 _ 0001-0106.indd
14
10/9/09
17:06:41
Refor
13
Mnim com mltiple (MCM)
Nom
Data
Recorda
El mnim com mltiple (MCM) de dos o ms nombres s el menor

mltiple com, diferent de zero, daquests nombres.
1. Encercla. En acabant, contesta.

roig
mltiples de 2
blau
mltiples de 5
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
Quins nombres sn mltiples de 2 i 5 alhora?
Quin s el mnim com mltiple de 2 i 5?
2. Escriu els 8 primers mltiples dels nombres segents.
Mltiples de 3
Mltiples de 4
Mltiples de 6
Mltiples de 9
Mltiples de 12
Ara, escriu el mnim com mltiple de cada parell de nombres.
MCM (3 i 6)
MCM (4 i 6)
MCM (6 i 9)
MCM (3 i 12)
3. Llig i resol.
Carles t una tulipa que rega
cada 4 dies i tamb t un gerani
que rega cada 5 dies. Hui ha regat
les dues plantes. Dac a quants dies
tornar a regar les dues plantes
alhora?
132465 _ 0001-0106.indd
15
15
10/9/09
17:06:42
Refor
14
Divisors dun nombre
Nom
Data
Recorda
Un nombre b s divisor dun altre a si la divisi a : b s exacta.
Si b s divisor de a, a s mltiple de b, i si a s mltiple de b,

b s divisor de a.
1. En cada cas, encercla tres divisors de cada nombre.
De 6
De 14
De 30
De 27
c
c
c
c
16
12
23
11
28
34
15
42
25
10
11
15
29
83
11
27
52
12
21
13
15
2. Observa. En acabant, completa.

s mltiple de
6 3 3 5 18
18
18 : 6 5 3
s divisor de
12
56
21
20
12 s mltiple de 3 i 3 s divisor de 12.
s mltiple de
s divisor de
s mltiple de
s divisor de
s mltiple de
s divisor de
3. Pinta dacord amb les indicacions. Desprs, contesta.

roig
blau
divisors de 36
13
65
23
17 19
12 35
37
100 61
25
Quin nombre has obtingut?
Aquest nombre s divisor de 24 i 36?
132465 _ 0001-0106.indd
71
29
55
16
53 3
41
11
31
4
18
divisors de 24
43
24
59
16
10/9/09
17:06:42
Refor
15
Criteris de divisibilitat per 2, 3 i 5
Nom
Data
Recorda
Un nombre s divisible per 2 si s un nombre parell.
Un nombre s divisible per 3 si la suma de les xifres s un mltiple de 3.
Un nombre s divisible per 5 si lltima xifra s 0 o 5.
1. Contesta.
s 2 divisor de 10? Per qu?
2. Completa la taula escrivint en cada casella s o no segons que corresponga.

2
60 s mltiple de
12 s mltiple de
75 s mltiple de
3. Encercla dacord amb les indicacions. Desprs, contesta.

roig
blau
mltiples de 2
22
25
35
mltiples de 3
10
11
15
21
verd
14
49
mltiples de 5
12
60
Quin nombre s divisible per 2, 3 i 5 alhora?
4. Pensa i escriu un nombre menor que 50 que siga mltiple de 2, 3 i 5 alhora.
132465 _ 0001-0106.indd
17
17
10/9/09
17:06:42
Refor
16
Clcul de tots els divisors dun nombre
Nom
Data
Recorda
Per calcular tots els divisors dun nombre:

1r Divideix el nombre entre els nombres naturals: 1, 2, 3
De cada divisi exacta, obtens dos divisors: el divisor i el quocient.
2n Para de dividir quan el quocient siga igual o menor que el divisor.
1. Calcula tots els divisors de cada nombre.

Divisors de 14
Els divisors de 14 sn
Divisors de 16
Divisors de 20
Divisors de 28
2. Llig i resol.
Aitana vol repartir 36 cromos en
muntons, de manera que cada
munt tinga el mateix nombre
de cromos i no lin sobre cap.
Quants cromos pot posar Aitana
en cada munt?
18
132465 _ 0001-0106.indd
18
10/9/09
17:06:42
Refor
17
Nombres primers i compostos
Nom
Data
Recorda
Un nombre s primer si noms t dos divisors: 1 i ell mateix.
Un nombre s compost si t ms de dos divisors.
1. Calcula tots els divisors de cada nombre. Desprs, contesta.

4
21
13
29
18
33
Quins daquests nombres sn nombres primers? Per qu?
Quins daquests nombres sn nombres compostos? Per qu?
2. Calcula. En acabant, localitza cada un dels resultats en la sopa de nombres.
(50 : 10) 1 (6 3 7) 5
4 3 6 2 (12 2 7) 5
838235
933183219365
1 1 2 3 (20 1 26 2 11) 5
4
Com sn els nombres que has encerclat, primers o compostos? Per qu?
132465 _ 0001-0106.indd
19
19
10/9/09
17:06:43
Refor
18
Mxim com divisor (MCD)
Nom
Data
Recorda
El mxim com divisor (MCD) de dos o ms nombres s el major

divisor com daquests nombres.
1. Calcula el mxim com divisor de cada parell de nombres.
Divisors de 6
Divisors de 9
Divisors comuns de 6 i 9
MCD (6 i 9)
Divisors de 4
Divisors de 10
MCD (4 i 10)
Divisors de 16
Divisors de 20
MCD (16 i 20)
Divisors de 21
Divisors de 49
MCD (21 i 49)
MCD (6 i 9)
MCD (4 i 10)
MCD (16 i 20)
MCD (21 i 49)
2. Llig i resol.
Laia t 16 tallades de formatge
i 24 de pernil dol. Ha de preparar
sandvitxos amb la mateixa quantitat
de formatge i pernil dol cada un,
sense que lin sobre gens. Quants
sandvitxos pot fer?
20
132465 _ 0001-0106.indd
20
10/9/09
17:06:43
Refor
19
Unitats de mesura dangles
Nom
Data
Recorda
Les unitats de mesura dangles sn: el grau (), el minut ()

i el segon (). Aquestes unitats formen un sistema sexagesimal.
1 = 60
1 = 60 = 3.600
1. Mesura amb el transportador cada angle i escriu-ne la mesura.
5
B
5
C
Quina s la mesura de cada un dels angles anteriors en minuts? Calcula.
5
B
5
C
2. Expressa en la unitat que sindica en cada cas.
En minuts
En segons
123
150
3 14
15
7 12
3. Expressa la mesura daquest angle en graus, minuts i segons.
5 24.329
5
132465 _ 0001-0106.indd
21
21
10/9/09
17:06:44
Refor
20
Suma dangles
Nom
Data
Recorda
= 40 38 29:
Per exemple, per sumar els angles = 75 23 45 i B
1r Escriu la mesura dels angles i B

75 23 45
de manera que coincidisquen en columna
1 40 38 29
les unitats del mateix ordre i suma
115 61 74
cada columna per separat.
2n Com que 74 > 60, passa 74 a minuts

i segons (74 5 1 14). Desprs,
suma els minuts (61 1 1 5 62).
115 62 14
Com que 62 > 60, passa 62 a graus

i minuts (62 5 1 2). Desprs,
suma els graus (115 1 1 5 116).
5 116 2 14
1B
3r
1 14
1 2
116 2 14
1. Colloca i calcula.
42 28 54 1 35 17 9
65 19 43 1 24 31 52
38 47 55 1 37 38 16
115 39 56 1 32 45 54
22
132465 _ 0001-0106.indd
22
10/9/09
17:06:44
Refor
21
Resta dangles
Nom
Data
Recorda
Per exemple, per calcular la diferncia dels angles

= 56 48 27:
= 139 34 12 i B
1r Escriu la mesura dels angles i B

de manera que coincidisquen en columna
les unitats del mateix ordre.
2n Resta els segons. Com que no es pot,
passa 1 minut del minuend a segons
(34 12 5 33 72). Desprs, resta
els segons.
3r
4t
139 34 12
2 56 48 27
139 33 72
2 56 48 27
45
Resta els minuts. Com que no es pot,

passa 1 grau del minuend a minuts
(139 33 5 138 93). Desprs, resta els minuts.
Per acabar, resta els graus.
5 82 45 45
2B
138 93 72
2 56 48 27
82 45 45
1. Colloca i calcula.
123 51 8 2 78 59 13
38 41 28 2 19 50 32
123 49 28 2 34 50 45
87 26 56 2 45 43 29
132465 _ 0001-0106.indd
23
23
10/9/09
17:06:45
Refor
22
Angles complementaris i suplementaris
Nom
Data
Recorda
Dos angles sn complementaris si la suma s igual a 90.
Dos angles sn suplementaris si la suma s igual a 180.
1. En cada cas, de primer escriu complementari o suplementari segons que corresponga.

Desprs, calcula la mesura de langle gris clar.
65
C
100
Angle
Angle 5 65
5
Angle B
Angle
5
Angle C
5
Angle D
Angle
Angle F 5
5
Angle G
F
35
2. Observa la mesura de langle i calcula.
5 65 28 14
Langle complementari
24
132465 _ 0001-0106.indd
Langle suplementari
24
10/9/09
17:06:46
Refor
23
Angles de ms de 180
Nom
Data
Recorda
Per exemple, per mesurar un angle

de ms de 180:
1r Prolonguem un dels costats
de langle .
Langle s igual a 180 1 B.

amb el transportador:
2n Mesurem langle B
5 50.
B
3r Calculem la mesura de langle .

5 180 1 50 5 230.
1. Mesura aquests angles de ms de 180.
2. Dibuixa els angles que sindiquen.

Un angle de 190
Un angle de 230
Ara, explica com traces angles de ms de 180.
132465 _ 0001-0106.indd
25
25
10/9/09
17:06:47
Refor
24
Fraccions i nombres mixtos
Nom
Data
Recorda
Un nombre mixt est format per un nombre natural i una fracci.
Totes les fraccions majors que la unitat que no sn equivalents

a un nombre natural es poden expressar en forma de nombre mixt.
1. Escriu la fracci que representa la part pintada. Desprs, expressa aquesta fracci
en forma de nombre mixt.
5
3
51
2
3
2. Pinta la fracci que sindica i escriu-la en forma de nombre mixt.

5
3
13
5
15
4
13
2
3. Completa.
2
3
4
5
26
132465 _ 0001-0106.indd
1
2
3
4
2
3
1
5
1
2
2
6
26
10/9/09
17:06:47
Refor
25
Fraccions equivalents
Nom
Data
Recorda
Les fraccions equivalents representen la mateixa part de la unitat.
Si dos fraccions sn equivalents, els productes dels seus termes

en creu sn iguals.
1. En cada cas, escriu la fracci que representa la part pintada.

Desprs, indica si les fraccions de cada parell sn equivalents o no.
1
3
Sn equivalents.
2. Encercla les fraccions equivalents a la fracci donada.
3
7
9
21
12
28
7
15
10
5
24
18
35
20
30
40
36
48
3. Calcula tres fraccions equivalents a cada fracci.
1
3
9
15
14
18
10
20
c
c
c
c
4. Pensa i escriu.
Una fracci equivalent a

Una fracci equivalent a
2
8
7
que tinga per numerador 12
que tinga per denominador 36
12
132465 _ 0001-0106.indd
27
27
10/9/09
17:06:47
Refor
26
Obtenci de fraccions equivalents
Nom
Data
Recorda
Per obtindre fraccions equivalents a una fracci donada,

es multipliquen o divideixen els dos termes de la fracci
per un mateix nombre diferent de zero.
1. Calcula, per amplificaci, dues fraccions equivalents a cada fracci.
2
5
3
7
1
9
7
12
15
30
c
c
c
c
c
2. Calcula, per simplificaci, dues fraccions equivalents a cada fracci.
16
24
12
28
25
50
36
72
c
c
c
c
3. Observa lexemple i calcula la fracci irreductible de cada fracci donada.
12
36
25
40
40
64
27
33
12
36
12 : 6
36 : 6
2
6
c
c
c
28
132465 _ 0001-0106.indd
MCD (12 i 36) 5 6
28
10/9/09
17:06:47
Refor
27

(mtode dels productes encreuats)
Data
Nom
Recorda
Per reduir dues fraccions a denominador com pel mtode dels productes
encreuats, multiplica els dos termes de cada fracci pel denominador
de laltra fracci.
2
Per exemple:
1
4
234
334
2
3
1
4
133
12 4 3 3
8
12
3
12
3
12
1. Redueix a denominador com pel mtode dels productes encreuats.

2
3
5
6
4
6
132465 _ 0001-0106.indd
29
5
7
6
10
4
15
29
10/9/09
17:06:47
Refor
28

(mtode del mnim com mltiple)
Data
Nom
Recorda
Per reduir dues o ms fraccions a denominador com pel mtode del mnim
com mltiple, escriu com a denominador com el MCM dels denominadors,
i com a numerador de cada fracci, el resultat de dividir el denominador com
entre cada denominador i multiplicar-lo pel numerador corresponent.
Per exemple:
c MCM (4 i 6) 5 12
6
12 : 4 3 3
12 : 6 3 5
9 5
10
5
5
5
5
;
12
12
4
12 6
12
i
4
3
3
4
5
6
9
12
10
12
1. Redueix a denominador com pel mtode del mnim com mltiple.

2
4
2
5
30
132465 _ 0001-0106.indd
1
3
3
4
6
8
5
6
30
10/9/09
17:06:48
Refor
29
Comparaci de fraccions
Nom
Data
Recorda
De dues o ms fraccions que tenen igual denominador, s major la que

t major numerador.
De dues o ms fraccions que tenen igual numerador, s major la que

t menor denominador.
Per comparar fraccions amb numerador i denominador diferents,

de primer has de reduir les fraccions a denominador com i, desprs,
comparar-les.
1. Ordena de major a menor les fraccions segents.
5
,
4
5
11
12 12
16
12
9
5
3
5
7
5
5
12
c
c
2. Pensa i escriu.
Dues fraccions menors que
onze sisens el denominador de
les quals siga 6 i que siguen
majors que la unitat.
Dues fraccions majors que

cinc novens el numerador de
les quals siga 5 i que siguen
menors que la unitat.
3. En primer lloc, redueix cada parella de fraccions a denominador com i, desprs,

compara-les.
1
4
2
7
11
10
MCM (4 i 7) 5 28;
31
28
7
28
28 : 7 3 2
28
8
28
c
c
c
132465 _ 0001-0106.indd
28 : 4 3 1
31
10/9/09
17:06:49
Refor
30
Suma de fraccions
Nom
Data
Recorda
Per sumar diverses fraccions digual denominador, se sumen

els numeradors i es deixa el mateix denominador.
Per sumar diverses fraccions de diferent denominador, es redueixen

les fraccions a denominador com i desprs se sumen els numeradors
i es deixa el denominador com.
1. Calcula les sumes segents.

2
3
4
5
12
16
32
132465 _ 0001-0106.indd
12
14
41
16
8
4
6
7
1
3
32
10/9/09
17:06:50
Refor
31
Resta de fraccions
Nom
Data
Recorda
Per restar dues fraccions digual denominador, es resten

els numeradors i es deixa el mateix denominador.
Per restar dues fraccions de diferent denominador, es redueixen

les fraccions a denominador com i desprs es resten els numeradors
i es deixa el denominador com.
1. Calcula les restes segents.

17
20
8
6
14
20
12
82
3
2
132465 _ 0001-0106.indd
33
62
12
2
3
33
10/9/09
17:06:51
Refor
32
Multiplicaci de fraccions
Nom
Data
Recorda
Per multiplicar diverses fraccions, es multipliquen els numeradors

i es multipliquen els denominadors.
1. Calcula.
de
7
6
de
8
2
de
4
2
de
c
c
c
c
2. Multiplica.
2
3
3
4
3
3
5 3
8
12
1
5
7
9
6
10
3 3
c
c
c
c
3. En cada cas, calcula el terme desconegut.
1
3
3
10
2
5
35
1
8
3
16
4. Escriu la fracci inversa de cada fracci donada. Desprs, multiplica-les.
2
3
6
8
12
14
233
332
c
c
34
132465 _ 0001-0106.indd
34
10/9/09
17:06:52
Refor
33
Divisi de fraccions
Nom
Data
Recorda
Per dividir dues fraccions, es multipliquen els termes en creu.
1. Calcula.
3
5
1
7
3
2
4
11
:
:
:
2
3
7
5
5
12
: 2
c
c
c
c
2. Relaciona.
2
3
1
8
1
8
6
7
3
2
9
5
1
8
7
4
2
3
1
8
7
40
18
28
9
16
6
15
3. Calcula les operacions combinades segents.

2
3
7
10
132465 _ 0001-0106.indd
35
19
5
7
8
35
10/9/09
17:06:52
Refor
34
Problemes amb fraccions
Nom
Data
Recorda
Llegir detingudament el problema.
Plantejar les operacions i resoldre-les.
Comprovar que la soluci obtinguda s raonable.
1. Llig i resol.
Pau sha menjat dos teros
dun pasts i Rosa sha menjat
un quart del mateix pasts.
Quina fracci de pasts shan
menjat entre els dos?
En un parc hi ha una zona

dengrunsadors i una pista
de patinatge, que ocupen en total
els cinc huitens del parc.
Els engrunsadors ocupen dos setens
del parc. Quina fracci de parc
ocupa la pista de patinatge?
Emili ha dut al banc dos cinquens

dels sis huitens dels seus estalvis.
Quina fracci daquests estalvis
ha dut al banc?
Carla t una terrina de gelat

3
de kg. Quantes porcions
que pesa
4
1
de kg pot fer
de gelat d
8
3
de kg de gelat que t?
amb els
4
36
132465 _ 0001-0106.indd
36
10/9/09
17:06:53
Refor
35
Suma i resta de nombres decimals
Nom
Data
Recorda
Per sumar o restar nombres decimals, es colloquen de manera que

coincidisquen en la mateixa columna les xifres del mateix ordre. Desprs,
se sumen o es resten com si foren nombres naturals i es posa la coma
en el resultat davall de la columna de les comes.
1. Calcula.
14,97 1 112,09
308,17 2 24,036
384,079 1 104,92
718,6 2 159,01
732,004 1 340,6
681,12 2 85,007
132,28 1 5,103 1 42,07
27,63 2 0,967
132465 _ 0001-0106.indd
37
37
10/9/09
17:06:54
Refor
36
Multiplicaci de nombres decimals
Nom
Data
Recorda
Per multiplicar nombres decimals, es multipliquen com si foren nombres

naturals i, en el producte, se separen amb una coma, a partir de la dreta,
tantes xifres decimals com tinguen en total els dos factors.
1. Calcula.
38
132465 _ 0001-0106.indd
4,86 3 7,9
2,85 3 6,1
0,19 3 3,26
1,075 3 25,68
17,6 3 4,014
109 3 3,507
23 3 5,006
0,007 3 0,023
38
10/9/09
17:06:55
Refor
37
Aproximaci de nombres decimals
Nom
Data
Recorda
Per a aproximar a les unitats, cal observar la xifra de les dcimes:

si s major o igual que 5, saugmenta en 1 la xifra de les unitats;
i si s menor que 5, es deixa igual la xifra de les unitats.
Per a aproximar a les dcimes, cal observar la xifra de les centsimes:

si s major o igual que 5, saugmenta en 1 la xifra de les dcimes;
i si s menor que 5, es deixa igual la xifra de les dcimes.
Per a aproximar a les centsimes, cal observar la xifra de les millsimes:

si s major o igual que 5, saugmenta en 1 la xifra de les centsimes;
i si s menor que 5, es deixa igual la xifra de les centsimes.
1. Aproxima a les unitats cada un daquests nombres decimals.
1,78
11,078
5,17
3,199
14,49
25,841
2. Aproxima a les dcimes cada un daquests nombres decimals.
0,719
2,456
3,26
0,87
8,135
2,48
3. Aproxima a les centsimes cada un daquests nombres decimals.
18,007
13,897
9,194
8,653
1,019
0,817
4. Completa la graella.
Aproximaci
a les unitats
Aproximaci
a les dcimes
Aproximaci
a les centsimes
0,327
16,018
235,019
23,369
132465 _ 0001-0106.indd
39
39
10/9/09
17:06:56
Refor
38
Estimacions
Nom
Data
Recorda
Per estimar sumes, restes o productes de nombres decimals,

saproximen els nombres a la unitat ms convenient i, desprs,
se sumen, es resten o es multipliquen les aproximacions.
1. Estima les operacions aproximant a la unitat indicada.

A les unitats
8,6 3 35
6,147 1 109,18
A les dcimes
26,009 3 12,242
7,46 3 25
A les centsimes
2,055 3 465,276
40
132465 _ 0001-0106.indd
12,168 3 11
40
10/9/09
17:06:56
Refor
39
Divisi dun decimal entre un natural
Nom
Data
Recorda
Per dividir un nombre decimal entre un nombre natural, es fa la divisi com

si foren nombres naturals i, en baixar la primera xifra decimal del dividend,
es posa la coma en el quocient.
1. Colloca els nombres i calcula.

16,23 : 7
8,291 : 6
303,39 : 23
104,6 : 48
0,65 : 5
4,357 : 9
23,503 : 36
1,658 : 52
132465 _ 0001-0106.indd
41
41
10/9/09
17:06:57
Refor
40
Divisi dun natural entre un decimal
Nom
Data
Recorda
Per dividir un nombre natural entre un nombre decimal, es multipliquen

els dos per la unitat seguida de tants zeros com xifres decimals tinga
el divisor i, desprs, es fa la divisi de nombres naturals obtinguda.
42
132465 _ 0001-0106.indd
6 : 0,4
8 : 2,2
29 : 1,33
54 : 4,68
276 : 5,07
724 : 0,05
3.028 : 0,56
4.529 : 1,803
42
10/9/09
17:06:58
Refor
41
Divisi dun decimal entre un decimal
Nom
Data
Recorda
Per dividir un nombre decimal entre un nombre decimal, es multipliquen

els dos per la unitat seguida de tants zeros com xifres decimals tinga
el divisor i, desprs, es fa la divisi obtinguda.

129,6 : 3,6
19,1 : 3,82
0,268 : 0,02
0,032 : 0,08
16,32 : 0,34
11,9 : 0,85
5,678 : 3,4
1,96 : 4,9
132465 _ 0001-0106.indd
43
43
10/9/09
17:07:00
Refor
42
Obtenci de xifres decimals en el quocient
Nom
Data
Recorda
En una divisi entera, es pot obtindre el quocient amb el nombre de xifres

decimals que es desitge, escrivint el dividend amb aquest mateix nombre
de xifres decimals.
1. Calcula el quocient amb el nombre de xifres decimals indicat.

Amb 1 xifra decimal
9:8
8,4 : 3,5
Amb 2 xifres decimals

13,27 : 6
53 : 4,6
Amb 3 xifres decimals

24,8 : 7
44
132465 _ 0001-0106.indd
16,23 : 0,49
44
10/9/09
17:07:01
Refor
43
Problemes amb decimals
Nom
Data
Recorda
Plantejar les operacions i resoldre-les.
Comprovar que la soluci obtinguda s raonable.
1. Llig i resol.
Joan va comprar una llavadora.

Va pagar amb 3 bitllets de 200
i li van tornar 138,36 . Quant valia
la llavadora?
Mar ha comprat per a una obra

125 sacs de ciment de 12,5 kg
cada un. Al final li han sobrat
35,8 kg de ciment. Quants quilos
de ciment ha utilitzat Mar?
Alcia ha fet 9,6 litres de llimonada.

Ha de repartir-los en 24 pitxers,
tots amb la mateixa quantitat. Quina
quantitat de llimonada ha de posar
Alcia en cada pitxer?
Miquel ha ficat al depsit del cotxe

13,5 litres de gasolina i Laura
ha ficat 12,75 litres al seu. El litre
de gasolina val 1,10 . Quant
ha pagat Miquel ms que Laura?
132465 _ 0001-0106.indd
45
45
10/9/09
17:07:02
Refor
44
Base i altura de triangles i parallelograms
Nom
Data
Recorda
La base dun triangle

o dun parallelogram s
qualsevol dels costats.
altura
base
Laltura dun triangle

o dun parallelogram
s un segment perpendicular
a una base o a la seua prolongaci,
traat des dun dels vrtexs oposats.
altura
base
1. Pinta de roig la base i de blau, laltura.
2. En cada cas, traa laltura corresponent al costat AB.

No oblides utilitzar un escaire o un cartab.
C
3. En cada cas, traa laltura corresponent a la base AB des del vrtex D.

No oblides utilitzar un escaire o un cartab.
C
46
132465 _ 0001-0106.indd
46
10/9/09
17:07:03
Refor
45
Suma dels angles de triangles i quadrilters
Nom
Data
Recorda
La suma dels angles dun triangle s igual a 180.
La suma dels angles dun quadrilter s igual a 360.
1. Calcula quant mesura langle pintat de negre en cada triangle.

Desprs, comprova-ho amb un transportador.
40
60
120
80
90
30
20
60
60
30
2. Calcula quant mesura langle pintat de negre en cada quadrilter.

Desprs, comprova-ho amb un transportador.
100
100
85
60
80
90
60
140
125
60
110
75
120
132465 _ 0001-0106.indd
47
50
70
47
10/9/09
17:07:03
Refor
46
La circumferncia. Elements
Nom
Data
Recorda
radi
La circumferncia s una lnia corba

tancada i plana, els punts de la qual
es troben tots a la mateixa distncia
del centre.
Els elements de la circumferncia
sn: centre, radi, corda, dimetre,
arc i semicircumferncia.
arc
centre
dimetre
semicircumferncia
da
cor
1. Completa amb els noms dels elements marcats en la circumferncia.

E
A
O
C
El punt O s el
El segment AB s el
El segment OC s el
El segment CD s una
La lnia E s una
2. Traa amb un comps una circumferncia de 3 centmetres de radi.

Desprs, indica els elements que sesmenten a continuaci.
roig
el centre
verd
un dimetre
blau
un radi
groc
una corda
negre
un arc
marr
una semicircumferncia
48
132465 _ 0001-0106.indd
48
10/9/09
17:07:03
Refor
47
El nombre p i la longitud de la circumferncia
Nom
Data
Recorda
La longitud de la circumferncia s igual al producte de 3,14 pel seu dimetre.

L5p3d523p3r
1. En cada cas, mesura el dimetre i calcula la longitud de la circumferncia.
d5
L 5 3,14 3
cm
5
cm
d5
L 5 3,14 3
2. Calcula.
La longitud duna circumferncia de 4 cm de radi.
La longitud duna circumferncia de 4 cm de dimetre.
La longitud duna circumferncia d1 cm de dimetre.
La longitud duna circumferncia d1 cm de radi.
3. Llig i resol.
Els organitzadors dun campionat
volen posar una cinta roja a la
copa que semportar lequip
guanyador. Si la copa mesura
12 cm de dimetre, quants
centmetres de cinta roja
necessiten?
132465 _ 0001-0106.indd
49
49
10/9/09
17:07:03
Refor
48
El cercle i les figures circulars
Nom
Data
Recorda
El cercle s una figura plana formada per una circumferncia i el seu interior.
Les principals figures circulars sn: el sector circular, el semicercle,

el segment circular i la corona circular.
1. Relaciona.
sector circular
semicercle
segment circular
corona circular
2. Pinta els elements traats en aquesta circumferncia.
roig
un semicercle
verd
un sector circular
blau
un segment circular
3. Traa dues circumferncies de 2 cm de radi.
En la circumferncia de la dreta, dibuixa una corona circular; i en la circumferncia

de lesquerra, un sector circular.
50
132465 _ 0001-0106.indd
50
10/9/09
17:07:04
Refor
49
Posicions relatives de rectes i circumferncies
Nom
Data
Recorda
Una recta pot tindre les posicions segents respecte

duna circumferncia.
Exterior
Tangent
Secant
Dues circumferncies poden tindre aquestes posicions relatives.

Exteriors
Interiors
Tangents
exteriors
Tangents
interiors
Secants
1. Observa i completa.
m
La recta m s
a la circumferncia A.
La recta m s
a la circumferncia B.
La recta v s
a la circumferncia B.
La recta v s
a la circumferncia A.
v
A
2. Observa i contesta.
A
B
D
C
Com sn entre si les circumferncies A i B?
Com sn entre si les circumferncies C i D?
Com sn entre si les circumferncies B i C?
Com sn entre si les circumferncies A i C?
132465 _ 0001-0106.indd
51
51
10/9/09
17:07:04
Refor
50
Proporcionalitat. Problemes
Nom
Data
Recorda
Els passos per a resoldre un problema de proporcionalitat sn:
Construir una taula de proporcionalitat adequada al problema.
Completar la taula realitzant les operacions oportunes.
Comprovar que els nombres de les dues files de la taula sn proporcionals.
1. Completa aquestes taules de proporcionalitat.

1
33
10
12
36
36
20
:2
:5
12
14
26
40
52
60
15
30
45
60
75
90
Nombre de
camisetes
Preu en
16
Hores
2. Completa cada taula i resol.
Daniel ha pagat 16 per

una camiseta. Quant ha de
pagar per 6 camisetes?
Llogar una bicicleta costa

3 lhora. Quant costa
llogar una bicicleta durant
8 hores?
Preu en
lvar t 15 i li agradaria
convidar els seus amics
al cine. Cada entrada val
3 . Quants amics pot
convidar al cine?
52
132465 _ 0001-0106.indd
52
10/9/09
17:07:04
Refor
51
Problemes de percentatges
Nom
Data
Recorda
Els passos per a resoldre un problema sn:
Realitzar les operacions.
Comprovar el resultat final.
1. Llig i resol.
En una granja, 23 de cada

100 animals sn gallines i la resta
sn conills. Quin percentatge
de conills hi ha a la granja?
En una biblioteca hi ha un total

de 100 llibres: el 25 % sn obres
dhistria, el 38 %, de literatura
i la resta, de cincies. Quants
llibres hi ha de cada classe?
Iolanda compr un cotxe per

8.200 i el pag en tres terminis.
De primer, pag el 60 % del valor
del cotxe; desprs, en pag el 25 %
i a lltim, la resta. Quant pag
Iolanda en lltim termini?
Quan comprem un frigorfic cal

pagar el 16 % dIVA. Elena compra
un frigorfic que val 750 sense IVA.
Quant ha de pagar en total Elena
pel frigorfic?
132465 _ 0001-0106.indd
53
53
10/9/09
17:07:04
Refor
52
Escala: plnols i mapes
Nom
Data
Recorda
Lescala dun plnol o un mapa indica la relaci que hi ha entre

les mesures del plnol o del mapa i les mesures reals.
Per exemple, si lescala dun plnol s 1 : 100, aix vol dir que
1 cm del plnol representa 100 cm del terreny real.
1. Relaciona cada escala amb el seu significat. Desprs, escriu les oracions completes.
1 : 80
Un centmetre del plnol equival a 200 cm de la realitat.
1 : 200
Un centmetre del plnol equival a 80 cm de la realitat.
2. Observa el plnol i calcula en metres les mesures reals segents.
Dormitori
3
Bany
Dormitori
2
Cuina
Dormitori
1
Sal
1 : 150
Llarg i ample del sal: 5 3 3,5 5 17,5 cm2
Llarg i ample del bany:
Llarg i ample del dormitori 1:
Llarg i ample de la cuina:
Llarg i ample del dormitori 2:
54
132465 _ 0001-0106.indd
17,5 3 150 5 2.625 cm2
26,25 m2.
54
10/9/09
17:07:05
Refor
53
Unitats de longitud. Relacions
Nom
Data
Recorda
Les unitats de longitud sn el quilmetre, lhectmetre, el decmetre,

el metre, el decmetre, el centmetre i el millmetre.
Per passar duna unitat a una altra unitat menor es multiplica
3 10
km
3 10
hm
: 10
3 10
dam
: 10
3 10
3 10
dm
: 10
: 10
3 10
cm
: 10
mm
: 10
Per passar duna unitat a una altra unitat major es divideix
1. Expressa en la unitat indicada.
75 cm 5
2,54 hm 5
cm
1 hm 5
mm
1.350 mm 5
dm
28 cm 5
dm
845 dm 5
hm
2. Expressa en metres.
15 hm i 4 m
3 km i 25 dam
4 dam, 1 m i 25 dm
3. Observa el plnol i calcula.

5,5 km, 32 hm i 4 dam
Benialba
Guadarius
13,8 km, 7,4 hm i 38 dam
Quants decmetres hi ha de Benialba a Guadarius?
Quants metres hi ha de Guadarius a Alfasira?
Quants hectmetres hi ha de Benialba a Alfasira?
132465 _ 0001-0106.indd
55
3,2 km, 0,9 hm i 11 m
Alfasira
55
10/9/09
17:07:05
Refor
54
Unitats de capacitat. Relacions
Nom
Data
Recorda
Les unitats de capacitat sn el quilolitre, lhectolitre, el decalitre, el litre,

el decilitre, el centilitre i el millilitre.
3 10
kl
3 10
hl
3 10
dal
: 10
: 10
3 10
3 10
dl
: 10
: 10
3 10
cl
: 10
ml
: 10
1. Escriu quina operaci cal fer per passar duna unitat a una altra.
De dal a ml
De hl a kl
De dal a cl
De kl a dl
Multiplicar per
40,3 dal 5 40,3 3 100 5
dl
4,5 hl 5
dal
23,4 dl 5
ml
75 dl 5
hl
9,2 cl 5
1.300 cl 5
kl
3. Expressa la capacitat de cada recipient en la unitat indicada.

22,3
13,5 dal
1,5
25 cl
Depsit: 13,5 dal 3
Botella:
dl
Poal:
hl
Tassa:
4. Llig i resol.
Un cami cisterna porta 1,5 kl
de gasolina i la reparteix en parts
iguals en 3 gasolineres. Quants litres
de gasolina deixa en cada una?
56
132465 _ 0001-0106.indd
56
10/9/09
17:07:05
Refor
55
Unitats de massa. Relacions
Nom
Data
Recorda
Les unitats de massa sn el quilogram, lhectogram, el decagram,

el gram, el decigram, el centigram i el milligram.
3 10
kg
3 10
hg
: 10
3 10
dag
: 10
3 10
3 10
dg
: 10
: 10
3 10
cg
: 10
mg
: 10
1. Completa el quadre de les unitats de massa.
0,05 kg 5
dg
25.000 cg 5
3,75 hg 5
dag
1,5 dag 5
56,3 dag 5
dg
7.800 dg 5
714 g 5
cg
98,6 mg 5
dg
276 dg5
mg
9.550 g 5
hg
dag
kg
g
3. Expressa en quilograms la crrega de cada cami.
1,5 t i 7 q
3,2 t i 3,6 q
c
132465 _ 0001-0106.indd
57
57
10/9/09
17:07:06
Refor
56
Unitats de superfcie
Nom
Data
Recorda
La unitat principal de superfcie s el metre quadrat (m2).

El metre quadrat s la superfcie dun quadrat d1 m de costat.
Per a mesurar superfcies majors i menors, usem els mltiples

i submltiples del metre quadrat.
Mltiples del m2
Submltiples del m2
Decmetre quadrat c dam2
Decmetre quadrat c dm2
Hectmetre quadrat c hm2
Centmetre quadrat c cm2
Quilmetre quadrat c km2
Millmetre quadrat c mm2
Unitats de superfcie
Relaci amb el m2
Abreviatura
1.000.000 m2
Quilmetre quadrat
hm2
Decmetre quadrat
2. Expressa en metres quadrats.
3 dam2 5 3 3 100 =
m2
12,7 dam2 5
m2
2,5 hm2 5
m2
16,09 hm2 5
m2
9 km2 5
m2
1,0005 km2 5
m2
600 m2 5 600 3 100 5
dm2
0,8 m2 5
dm2
90 m2 5
cm2
0,15 m2 5
cm2
5 m2 5
mm2
0,002 m2 5
mm2
4. Completa.
134 dm2 5
m2
0,8 cm2 5
m2
9.000 mm2 5
m2
15 dm2 5
m2
55.000 cm2 5
m2
20 mm2 5
m2
58
132465 _ 0001-0106.indd
58
10/9/09
17:07:06
Refor
57
Relacions entre unitats de superfcie
Nom
Data
Recorda
Les unitats de superfcie i les relacions entre elles sn les segents:

3 100
km2
3 100
hm2
: 100
3 100
dam2
: 100
3 100
m2
3 100
dm2
: 100
: 100
3 100
cm2
: 100
mm2
: 100
1. Completa el quadre de les unitats de superfcie.
2. Escriu quines operacions cal fer per a passar duna unitat a una altra.
De dam2 a dm2
De hm2 a m2
De dm2 a dam2
De km2 a hm2
Multiplicar per
3. Completa.
3 km2 5
dam2
63,7 cm2 5
dm2
0,06 km2 5
dm2
15.000 cm2 5
hm2
324 m2 5
hm2
7,92 dm2 5
dam2
4. Llig i resol.
Camil t un terreny de 0,45 hm2
que vol dividir en 15 parcelles
iguals. Quants m2 mesurar cada
parcella?
132465 _ 0001-0106.indd
59
59
10/9/09
17:07:06
Refor
58
Unitats agrries
Nom
Data
Recorda
Les unitats agrries susen per a expressar les superfcies de finques,

parcelles, boscos
Les unitats agrries sn:
la centirea (ca), que equival a 1 m2.
lrea (a), que equival a 1 dam2.
lhectrea (ha), que equival a 1 hm2.
1. Expressa en la unitat que sindica.
En m2
En dam2
En hm2
300 ha 5
15 a 5
398 ca 5
3,8 ha 5
9a5
27 ca 5
0,25 ha 5
6,7 a 5
12,4 ca 5
2. Completa.
5 km2 5
ha
12 m2 5
9,2 km2 5
ca
7 dam2 5
ha
3,8 hm2 5
12,8 cm2 5
ca
2,3 km2 5
ha
24,8 km2 5
5,9 dm2 5
ca
3. Llig i resol.
Sara t una finca de 950 m2.
Ha plantat 4.900 dm2 de
cogombres, 150 ca de tomaques
i la resta, de crelles. Quantes
centirees de crelles ha sembrat
Sara? I rees? I hectrees?
60
132465 _ 0001-0106.indd
60
10/9/09
17:07:07
Refor
59
rea del rectangle i del quadrat
Nom
Data
Recorda
Lrea del rectangle s el producte de la base per laltura.
Lrea del quadrat s el costat elevat al quadrat.
1. Mesura amb un regle i completa.

rea del rectangle: b 3 h
Base:
Altura:
rea 5
Base:
Altura:
rea 5
cm
cm
cm2
cm
cm
cm2

rea del quadrat: c 3 c5 c2
132465 _ 0001-0106.indd
61
Costat:
rea 5
Costat:
rea 5
cm
cm2
cm
cm2
61
10/9/09
17:07:07
Refor
60
rea del rombe
Nom
Data
Recorda
Lrea del rombe s el producte de les diagonals dividit per 2.

rea del rombe 5
D3d
2
1. Traa les diagonals daquest rombe i mesura-les. Desprs, calcula lrea

del rombe en cm2.
D5
cm
d5
cm
rea 5
cm2
2. Mesura i calcula lrea en cm2 de les figures segents.
D5
cm
d5
cm
rea 5
D5
cm
d5
cm
rea 5
cm2
cm2
3. Llig i calcula lrea dels rombes segents.

D 5 10 cm; d 5 7 cm
62
132465 _ 0001-0106.indd
D 5 4 cm; d 5 1,5 cm
62
10/9/09
17:07:07
Refor
61
rea del romboide
Nom
Data
Recorda
Lrea del romboide s el producte de la base per laltura.

rea del romboide 5 b 3 h
1. Traa laltura daquest romboide. Desprs, calculan lrea en cm2.
b5
cm
h5
cm
rea 5
cm2
2. Mesura i calcula lrea de cada romboide.
b5
cm
h5
cm
rea 5
b5
cm
h5
cm
rea 5
cm2
cm2
3. Llig i calcula lrea dels romboides segents.

b 5 6 cm; h 5 8 cm
132465 _ 0001-0106.indd
63
b 5 4 cm; h 5 2,5 cm
63
10/9/09
17:07:08
Refor
62
rea del triangle
Nom
Data
Recorda
Lrea del triangle s el producte de la base per laltura dividit entre 2.

rea del triangle 5
b3h
2
b5
cm
h5
cm
rea 5
b5
cm
h5
cm
rea 5
b5
cm
h5
cm
rea 5
cm2
cm2
cm2
2. Llig i calcula lrea dels triangles segents.

b 5 3,5 cm; h 5 5,5 cm
64
132465 _ 0001-0106.indd
b 5 4 cm; h 5 6,1 cm
64
10/9/09
17:07:08
Refor
63
rea de polgons regulars
Nom
Data
Recorda
Lrea dun polgon regular s el producte del permetre per lapotema

dividit entre 2.
rea del polgon regular 5
P 3 ap
2
1. Descompon aquest polgon en triangles iguals unint-ne el centre amb els vrtexs.
Desprs, completa.
Permetre del pentgon 5
Apotema 5
rea 5
cm
cm
cm2
4,1 cm
2. Calcula el permetre i lrea de cada un daquests polgons regulars.
P5
ap 5
rea 5
cm2
P5
cm
ap 5
rea 5
cm
cm
6,9 cm
6 cm
cm
cm2
8 cm
3. Llig i calcula lrea dun heptgon que tinga les mesures que sindiquen.
costat 5 7 cm; apotema 5 6,2
132465 _ 0001-0106.indd
65
65
10/9/09
17:07:08
Refor
64
rea del cercle
Nom
Data
Recorda
Lrea del cercle s el producte del nombre p pel radi al quadrat.

rea del cercle 5 p 3 r 2
1. Traa el radi daquesta circumferncia i completa.
r5
rea 5
cm
cm2
2. Dibuixa amb un comps una circumferncia de 2 cm de radi i calculan lrea.
r5
rea 5
cm
cm2
3. Llig i calcula lrea dels cercles segents.

Un cercle de 6 cm de dimetre
66
132465 _ 0001-0106.indd
Un cercle de 4 m de radi
66
10/9/09
17:07:09
Refor
65
rea duna figura plana
Nom
Data
Recorda
Per a calcular lrea duna figura plana, de primer cal descompondre-la

en altres figures planes lrea de les quals sapiem calcular, i desprs
cal sumar les rees daquestes figures.
1. Mesura i calcula lrea daquesta figura.
Quadrat:
c 5 2,5 cm
rea del quadrat 5
cm2
Triangle:
b 5 2,5 cm
h 5 3 cm
rea del triangle 5
rea de la figura 5
cm2
1
cm2
2. Mesura i calcula lrea de la zona grisa.
Quadrat:
c5
cm
rea del quadrat 5 _____________ cm2
Cercle:
r5
cm
rea del cercle 5
rea de la zona grisa 5
cm2
2
cm2
3. Mesura i calcula lrea de la zona grisa.
rea del cercle 5
rea del rectangle 5
rea del triangle 5
rea de la zona grisa 5
132465 _ 0001-0106.indd
67
67
10/9/09
17:07:09
Refor
66
Poliedres. Poliedres regulars
Nom
Data
Recorda
Els poliedres sn cossos geomtrics les cares dels quals sn totes

polgons. Els elements dun poliedre sn cares, arestes i vrtexs.
Els poliedres regulars sn aquells les cares dels quals sn totes

polgons regulars iguals i en cada vrtex coincideix el mateix nombre
de cares. Tan sols hi ha cinc poliedres regulars: tetraedre, octaedre,
icosaedre, cub i dodecaedre.
1. Encercla els poliedres. Desprs, marca amb una X els poliedres regulars.
2. Escriu el nom dels elements daquest poliedre. En acabant, contesta.
s un poliedre regular? Per qu?
Poliedre regular
Nombre de cares
Nombre darestes
Nombre de vrtexs
Tetraedre
Octaedre
Icosaedre
Cub
Dodecaedre
68
132465 _ 0001-0106.indd
68
10/9/09
17:07:09
Refor
67
Volum amb un cub unitat
Nom
Data
Recorda
El volum dun cos s la quantitat despai que ocupa.
Un ortoedre s un prisma les cares del qual sn totes rectangles.
Per calcular el volum dun ortoedre o un cub, es pren com a unitat

de mesura un cubet i es compta el nombre de cubets de cada cos.
1. Contesta.
Qu s el volum dun cos?
En qu es diferencia un ortoedre dun cub?
2. Compta els cubets i calcula el volum de cada cos.
Nombre de cubets:
3
cubets
cubets
cubets
3
5
Volum:
Nombre de cubets:
3
Volum:
Nombre de cubets:
3
132465 _ 0001-0106.indd
69
Volum:
69
10/9/09
17:07:09
Refor
68
Volum i capacitat
Nom
Data
Recorda
La capacitat dun recipient equival al seu volum.
La capacitat dun cub d1 dm daresta s 1 litre (1 ).
La capacitat dun cub d1 m daresta s 1 quilolitre (1 kl).
1. Relaciona i escriu completes les oracions que formes.

La capacitat dun cub d1 dm daresta s...
... 1 quilolitre
La capacitat dun cub d1 m daresta s...
... 1 litre
2. Compta i calcula el volum i la capacitat de cada cos si laresta

de cada cub que els forma mesura 1 dm.
70
132465 _ 0001-0106.indd
Volum:
Capacitat:
Volum:
Capacitat:
Volum:
Capacitat:
70
10/9/09
17:07:10
Refor
69
Unitats de volum
Nom
Data
Recorda
Les unitats de volum sn: metre cbic (m3), decmetre cbic (dm3)
i centmetre cbic (cm3).
1 m3 5 1.000 dm3
1 dm3 5 1.000 cm3
El volum dun ortoedre s igual al producte del llarg per lample

per lalt.
1. Completa.
Un cub d1 cm daresta t un volum d
Un cub d1 dm daresta t un volum d
Un cub d1 m daresta t un volum d
1 m3 5
dm3
2 dm3 5
cm3
3 m3 5
dm3
6 dm3 5
cm3
15 m3 5
dm3
8,4 dm3 5
cm3
7,5 m3 5
dm3
12,2 dm3 5
cm3
1.000 dm3 5
m3
4.300 cm3 5
dm3
12.000 dm3 5
m3
625 cm3 5
dm3
970 dm3 5
m3
27.100 cm3 5
dm3
15 dm3 5
m3
76 cm3 5
dm3
3. Calcula el volum daquest ortoedre.
Volum 5 llarg 3 ample 3 alt
Volum 5
12 cm
cm3
3 cm
3 cm
132465 _ 0001-0106.indd
71
71
10/9/09
17:07:10
Refor
70
Variables estadstiques
Nom
Data
Recorda
Lestadstica recull dades per extrauren informaci.
Les variables estadstiques poden ser:

quantitatives, si tenen valors numrics,
qualitatives, si tenen valors dun altre tipus.
1. En qu es diferencia una variable quantitativa duna variable qualitativa? Explica-ho.
2. Relaciona les dades obtingudes en quatre enquestes amb la variable estadstica

corresponent.
Dades obtingudes
Variables estadstiques
Tenis, futbol, nataci
Preus dalgunes camises
2 kg, 3 kg, 3,5 kg
Mascotes preferides
Gos, gat, peix, canari
Esports favorits
45 , 30 , 28 , 26
Pes en nixer
Ara, subratlla amb roig les variables quantitatives.

3. Escriu variable quantitativa o variable qualitativa segons que corresponga.
Nombre de germans
Lloc de naixement
Punt de sabata
Marques de cotxes
Color dulls
Edat
Notes dels alumnes

en Matemtiques
72
132465 _ 0001-0106.indd
72
10/9/09
17:07:10
Refor
71
Freqncia absoluta i freqncia relativa
Nom
Data
Recorda
La freqncia absoluta duna dada s el nombre de vegades que ix.
La freqncia relativa duna dada s el quocient entre el nombre

de vegades que ix aquesta dada i el nombre total de dades.
1. Completa la taula de freqncies amb les dades segents.

18
18
19
20
19
17
Edat dels jugadors dun equip de rugbi
19
20
17
18
20
19
19
20
Freqncia absoluta
Suma:
Freqncia relativa
Suma:
2. Observa quins sn els menjars preferits de 12 alumnes i completa

la taula de freqncies.
paella
macarrons
macarrons
macarrons
macarrons
paella
macarrons
paella
olla
macarrons
paella
olla
Menjar
Freqncia absoluta
Suma:
Freqncia relativa
Suma:
3. Observa quins sn els esports preferits dun grup damics i fes

la taula de freqncies.
futbol
futbol
bsquet
tenis
bsquet
bsquet
bsquet
tenis
bsquet
futbol
132465 _ 0001-0106.indd
73
Suma:
Suma:
73
10/9/09
17:07:10
Refor
72
Mitjana i moda
Nom
Data
Recorda
La mitjana dun conjunt de dades sobt dividint la suma

dels productes de cada dada per la seua freqncia absoluta
entre el nombre total de dades.
La moda s la dada (o dades) amb major freqncia absoluta.
1. Observa quants llibres han llegit els alumnes enguany, i calculan la mitjana i la moda.
Nombre de llibres
Freqncia absoluta
Mitjana: 8 1 2 3 3 1
:
5
5
Moda:
2. Observa quines sn les edats dels cosins de Jaume, i calcula la mitjana i la moda
daquestes edats.
Edats dels cosins de Jaume
Freqncia absoluta
12
14
Mitjana: 11 3 2 1
5
:
11
Moda:
3. Observa quants quilos de fruita ha consumit una famlia durant 12 setmanes

i calculan la mitjana i la moda.
Freqncia absoluta
1
5
Mitjana:
:
Quilos de fruita
Moda:
74
132465 _ 0001-0106.indd
74
10/9/09
17:07:10
Refor
73
Mediana
Nom
Data
Recorda
La mediana dun conjunt amb un nombre senar de dades s,

una vegada ordenades, la dada que ocupa el lloc central.
La mediana dun conjunt amb un nombre parell de dades s,

una vegada ordenades, la mitjana de les dues dades centrals.
1. En cada cas, calcula la mediana.
16 m
20 m
Altures ordenades
Nombre de dades
Mediana
c
22
30 m
18 m
5m
18
25
20
16
Preus ordenats
Nombre de dades
Mediana
23
2. Llig i resol.
En una estaci meteorolgica,
shan registrat en un dia aquestes
temperatures: 20,1C; 19,2C;
19,9C; 20,6C i 18,7C. Quina s
la mediana de les temperatures
registrades?
132465 _ 0001-0106.indd
75
75
10/9/09
17:07:10
Refor
74
Rang
Nom
Data
Recorda
El rang dna idea de la proximitat de les dades a la mitjana.

Es calcula restant la dada menor de la dada major.
1. En cada cas, calcula la mitjana i el rang.
875
543
Preu mitj dels electrodomstics:
Rang:
412
278
5
5 cm
8 cm
6 cm
3 cm
4 cm
Longitud mitjana de les erugues:
Rang:
4 cm
Famlia Mart
1 any
8 anys
18 anys
Edad mitjana de la famlia Mart:
Rang:
76
132465 _ 0001-0106.indd
74 anys
49 anys
76
10/9/09
17:07:11
Ampliaci
1
Nom
Data
1. Llig el que diu cada xiquet, escriu lexpressi numrica que correspon i calculan
el resultat.
Equip Jpiter
Equip Saturn
La puntuaci dAnna va ser

la suma de 52 i 63 menys
la suma de 75 i 26.
Jordi va obtindre el triple

de 9, ms el producte
de 16 i 38.
Llus va obtindre
la diferncia entre 125 i 98
multiplicada per 2.
Equip Jpiter
La diferncia entre 634

i 426 dividida entre 26
va ser la puntuaci de Laura.
Elena va obtindre el doble

de 48, menys el producte
de 7 per 12.
Ximo va obtindre la suma

de 316 i 45, menys
el producte de 25 i 3.
Puntuaci dAnna:
Puntuaci de Jordi:
Puntuaci de Llus:
TOTAL
Equip Saturn
Puntuaci de Laura:
Puntuaci dElena:
Puntuaci de Ximo:
TOTAL
Ara, contesta.
Quin equip s el guanyador?
Quants punts ms ha aconseguit lequip guanyador?
132465 _ 0001-0106.indd
77
77
10/9/09
17:07:11
Ampliaci
2
Nom
Data
1. Calcula quants productes t cada personatge i completa.

Tinc
iogurts.
Tinc
segells.
123
94
w
3w
24
75
Tinc
pintures.
Hui he collit
tomaques.
56
w
10w
.0w
00
Hi ha
llibres.
He cuit
barres.
Pots fer ac les operacions que necessites.
78
132465 _ 0001-0106.indd
78
10/9/09
17:07:11
Ampliaci
3
Nom
Data
1. Observa en quin punt es troba cada insecte i completa la taula.

14
13
12
11
28
27
26
25
24
23
22
21
0 11
12
13
14
15
16
17
18
21
22
23
24
Coordenades
Quadrant
Ara, dibuixa.
Un caragol en el punt (13, 14).
Un caragol de mar en el punt (17, 14).
Una tortuga en el punt (]4, ]2).
Un carranc en el punt (15, 23).
Un polp en el punt (27, 11).
Una serp en el punt (26, 22).
Escriu en cada cas les coordenades de dos animals que es troben en el quadrant
indicat.
Primer quadrant
Segon quadrant
Tercer quadrant
Quart quadrant
132465 _ 0001-0106.indd
79
79
10/9/09
17:07:12
Ampliaci
4
Nom
Data
1. Llig.
Eratstenes i els nombres primers

Eratstenes va ser un matemtic, gegraf i astrnom grec que va desenvolupar
en el segle III aC, ni ms ni menys, un mtode per a obtindre tots els nombres
primers.
El mtode consisteix a ratllar nombres duna taula segons les regles segents:
En primer lloc, ratllem el nmero 1, que no es considera primer.
Tot seguit, marquem el primer nombre primer, el 2, i en ratllem tots els mltiples.
Desprs, marquem el 3 i en ratllem tots els mltiples, i aix successivament

fins que ja no podem ratllar ms nombres. Els nombres ratllats sn compostos,
i els que queden sense ratllar sn primers.
Ara, completa la taula i encercla tots els nombres primers menors de 100.
1
10
55
91
100
2. Llig.
Lagent secret 07 ha enviat un missatge secret en
clau, en qu cada smbol es repeteix en la mateixa
fila cada cert nombre de caselles. El missatge arriba
fins a la columna 24, encara que noms sen poden
vore les huit primeres columnes.
Esbrina i escriu en quines columnes coincideixen els smbols segents.

i
, i
80
132465 _ 0001-0106.indd
80
10/9/09
17:07:12
Ampliaci
5
Nom
Data
1. Calcula el temps que va estar aparcat cada cotxe i esbrina a qui pertany cada targeta.
El meu cotxe s
el que va estar
ms temps a
laparcament.
El meu cotxe
va estar a
laparcament
ms de 2 hores.
Olga
El meu cotxe va estar

a laparcament
ms temps que
el de Llus.
Llus
Eva
2
Targeta daparcament
Targeta daparcament
Entrada: 10 h
25 min
32 s
Entrada: 11 h
20 min
12 s
Eixida:
40 min
20 s
Eixida:
8 min
50 s
11 h
Temps a laparcament
14 h
Temps a laparcament
La targeta pertany a
3
Targeta daparcament
Targeta daparcament
Entrada: 16 h
49 min
55 s
Entrada: 20 h
45 min
32 s
Eixida:
12 min
30 s
Eixida:
19 min
50 s
19 h
Temps a laparcament
132465 _ 0001-0106.indd
Pau
81
23 h
Temps a laparcament
81
10/9/09
17:07:13
Ampliaci
6
Nom
Data
1. Observa els horts de Julieta i de Sebasti.

Sc Julieta. La meua famlia
i jo hem fet un hort i lhem
organitzat aix.
Sc Sebasti. Nosaltres
volem fer el mateix, per
ens va quedar aix.
Ara, completa la taula indicant el tipus de verdura corresponent.

Desprs, contesta.
Hort de Julieta
Hort de Sebasti
Verdura que ocupa

la meitat de lhort
Verdura que ocupa
la tercera part de lhort
Verdura que ocupa
la quarta part de lhort
Verdura que ocupa
la sisena part de lhort
Verdura que ocupa
la huitena part de lhort
Si els dos horts tenen la mateixa grandria, qui va plantar ms quantitat de

tomaques? I de pimentons?
82
132465 _ 0001-0106.indd
82
10/9/09
17:07:13
Ampliaci
7
Nom
Data
1. Observa el planisferi.
Elbrus
5.634 m
Everest
8.848 m
Kilimanjaro
5.895 m
Aconcagua
6.960 m
Ara, llig les dades segents i escriu davall de cada escalador el nom corresponent
i els metres que va escalar.
Gonal va pujar
de la muntanya ms baixa.
9
4
A Pere, que no va pujar lAconcagua, li van faltar
per a arribar al cim
15
de la muntanya que va escalar.
A Montse li van faltar
per a arribar al cim de la muntanya ms alta.

16
8
Jlia va pujar
de la muntanya que est a Amrica.
20
Jo he escalat
4.977 metres.
Jo he escalat
1.252 metres.
Jo he escalat
4.323 metres.
Nom:
Nom:
Nom:
Nom:
Muntanya:
Muntanya:
Muntanya:
Muntanya:
132465 _ 0001-0106.indd
Jo he escalat
2.784 metres.
83
83
10/9/09
17:07:13
Ampliaci
8
Nom
Data
1. Llig. Desprs, calcula.

Fa trenta anys, la mmia de Ramss II va viatjar
del museu del Caire a Pars per ser restaurada
per un equip de cientfics. Desprs dhaver superat
milers de peripcies i haver patit fins i tot el saqueig
de la seua tomba, la mmia era vctima dun fong
que amenaava de fer-la desaparixer.
Per els fongs i els bacteris no han atacat noms
els cossos dels faraons; tamb han causat la mort
a alguns investigadors de les tombes faraniques.
Durant molt de temps es va creure que havien sigut
vctimes duna maledicci faranica.
Quants anys creus que t la mmia

de Ramss II? Resol.
Unitat de miler: xifra
de les dcimes del resultat
daquesta multiplicaci
Centena: xifra corresponent al

numerador de la fracci resultant.
3
1.881 3 0,039
2
4
Desena: xifra
de les centenes del resultat
daquesta suma
Unitat: xifra de les

centsimes del resultat
daquesta resta
6.235,001 1 14,099
4.946,22 2 905,098
La mmia de Ramss II t
84
132465 _ 0001-0106.indd
anys.
84
10/9/09
17:07:13
Ampliaci
9
Nom
Data
1. Escriu V, si s verdader, o F, si s fals.

Sandra pesa 42,3 kg i Laura pesa 41,8 kg. Per tant, Sandra
pesa mig quilo ms que Laura.
El producte de 0,3 3 0,3 s 0,9.
El quocient de 0,0048 : 0,15 s igual al quocient obtingut en dividir 4,8 : 15.
El nombre 4,08 es llig 4 unitats i 8 dcimes.
2. Calcula i completa.
2
5,04
1
5
1
2
5
1
5
2,1
5
8,4
2,7
3. Completa els quadrats mgics.

En un quadrat mgic, la suma dels nombres de cada fila s igual a la suma
dels nombres de cada columna i a la suma dels nombres de cada diagonal.
8,475
13,55
10,05
4,80
7,45
0,275
5,4
0,625
6,55
0,25
0,5
4. Esbrina de quin nombre es tracta.
Si dividim el nombre entre 3,

el resultat est entre 1,7 i 1,92.
La suma de les xifres decimals

s un nombre primer.
El nombre t dues xifres decimals

i cap delles s zero.
La xifra de les centsimes s

el quadrat de 2.
El nombre s
132465 _ 0001-0106.indd
85
85
10/9/09
17:07:14
Ampliaci
10
Nom
Data
1. Completa lencreuat.
5
1. La suma dels seus angles

s 360.
2. Triangle que t els tres

costats desiguals.
1c
3. Element de la circumferncia
que t el doble de longitud
que el radi.
2c
4. Nombre que t un valor

aproximat de 3,14.
7
5. Quadrilter que no t
simetria.
3c
6. Instrument que permet

dibuixar circumferncies.
7. Segment que uneix el centre
amb un punt qualsevol
de la circumferncia.
4c
8. Punt equidistant de tots els punts de la circumferncia.

2. Identifica en aquesta estrela un polgon de cada tipus. En acabant, escriu al costat de
cada un dells les lletres dels vrtexs corresponents.
Triangle
Trapezi
Pentgon
Hexgon
Rombe
Romboide
86
132465 _ 0001-0106.indd
86
10/9/09
17:07:14
Ampliaci
11
Nom
Data
1. Llig.
Un comprador i un venedor negocien el preu dun cotxe.
El venedor demana 8.000 .
El comprador diu que li faa una rebaixa del 15 %.
El venedor accepta, per sobre el preu nou

aplica un recrrec del 10 % per despeses
de matriculaci.
El comprador sollicita un 2 % de descompte

sobre el preu nou.
El venedor accepta amb la condici de sumar

a lltim preu un 5 % de comissi.
El comprador ho accepta i tanquen el tracte.
Quin s el preu final que el comprador ha de pagar pel cotxe? Calcula i contesta.
2. Mesura i completa la taula amb les distncies en quilmetres que hi ha entre alguns
llocs de la regi on viu el comte Drcula.
Castell
del Comte
Bosc
de lUllal
Llac
de
lAll
2,5
km
Des de
Fins a
Castell
del Comte
Llac de lAll
Bosc
de lUllal
Pou
sense Fons
Castell
del Comte
Pou
sense Fons
Castell
del Comte
Bosc
de lUllal
Pou
sense Fons
Llac de lAll
Distncia
Pou sense Fons

132465 _ 0001-0106.indd
87
87
10/9/09
17:07:14
Ampliaci
12
Nom
Data
1. Llig el text i resol les qestions posteriors.
El circ rom
El circ Mxim de Roma es va construir lany 600 aC.
Tenia unes dimensions de 610 metres de llarg
i 190 metres dample, mentre que la zona interior,
s a dir, on es duien a terme les curses, era
aproximadament de 564 metres de llarg per 85 metres
dample. Tenia capacitat per a 300.000 espectadors
i shi feien curses de quadrigues.
Les curses de quadrigues es realitzaven amb carros
tirats per quatre cavalls. Una cursa durava set voltes
i cada dia hi havia 24 curses.
Quants segles fa que es va construir el circ Mxim de Roma?
Si el circ Mxim de Roma tinguera forma rectangular, quants metres mesuraria

el seu permetre exterior? I el permetre interior?
Quantes voltes es completaven cada dia al circ Mxim?
Quants quilmetres shi recorrien cada dia en total?
Si en una cursa participaven huit quadrigues, quants cavalls participaven en

una cursa?
Quants cavalls arribaven en primer lloc?
Si, durant una setmana, el circ Mxim somplira dues vegades seguides amb
espectadors que assistiren per primera vegada al circ, i cinc vegades ms
amb espectadors que ja hi havien assistit abans, quants espectadors
haurien assistit al circ per primera vegada durant la setmana? Quants espectadors
hi haurien assistit en total?
88
132465 _ 0001-0106.indd
88
10/9/09
17:07:14
Ampliaci
13
Nom
Data
1. Llig el text. Desprs, calcula.

Les pirmides van ser construdes pels egipcis fa
milers danys per soterrar els faraons.
Una de les pirmides ms famoses s la de Kheops.
s una pirmide que t les cares en forma de
triangles issceles i una base que s un quadrat
de 230 metres de costat. Laltura original era
de 146,61 metres, per lerosi lha desgastat
progressivament i ara fa 975 centmetres menys
daltura.
Quants metres daltura fa la pirmide de Kheops actualment?
2. Amb les mesures que sesmenten en el text, calcula lrea de la pirmide de Kheops.
m2.
Lrea de la pirmide de Kheops s

3. Marca el cam ms curt per a arribar a la cambra funerria.
Desprs, contesta.
Cambra
del rei
60
65
50
Cambra
de la reina
m
40
25 m
Cambra funerria
120
45
Quants metres has recorregut?
132465 _ 0001-0106.indd
89
89
10/9/09
17:07:14
Ampliaci
14
Nom
Data
1. Quantes peces fan falta per a completar els cubs?

Pensa i escriu en cada cas el nombre corresponent.
A
Falten
peces.
Falten
peces.
Falten
peces.
Si cada cubet mesura 1 m daresta, quin s el volum de cada figura en cm3?
Volum figura A
Volum figura B
Volum figura C
2. Observa aquesta srie. Desprs, contesta.
Quants cubs tindria la figura que ocupara el cinqu lloc?
Ara, dibuixa la figura.
90
132465 _ 0001-0106.indd
90
10/9/09
17:07:15
Ampliaci
15
Nom
Data
1. Llig el text i observa els grfics.
Litres daigua
per any
Laigua s un b molt valus que no hem de

malgastar. Tu pots fer algunes coses molt senzilles
per estalviar molts litres daigua.
Per exemple, tanca b les aixetes, ja que una aixeta
pot fer que es perden 25 litres daigua en un dia,
noms deixant caure una gota per segon.
No tingues oberta laixeta mentre et raspalles
les dents; aix pots estalviar 19 litres cada vegada.
Si fas tan sols aquestes dues coses, la teua famlia
estalviar diners i la natura tho agrair.
En els grfics est representat el consum daigua
de la famlia Rossell durant un any i la despesa
daigua en algunes activitats quotidianes.
225
210
195
180
165
150
135
120
105
90
75
60
45
30
15
5
6
5
4
3
Beguda
Llavadora
Llavaplats
50.000
1
Bany
Dutxa
Neteja
45.000
40.000
1r
2n
3r
(trimestres)
4t
Ara, calcula i contesta.
Quants litres daigua va gastar la famlia Rossell durant tot lany?
Quants litres daigua va consumir, de mitjana, al mes?
s convenient raspallar-se les dents tres vegades el dia. Si pares atenci i tanques
laixeta mentre ho fas, quants litres daigua estalviars en un any?
La famlia Rossell va tindre una aixeta que perdia una gota per segon durant
el tercer trimestre. Quin hauria sigut el seu consum daigua si lhaguera arreglat?
Si el litre daigua val 0,001 , quant va haver de pagar la famlia Rossell

per laigua que va consumir aquell any?
132465 _ 0001-0106.indd 91
91
18/9/09 16:01:12
Solucions
Refor 1. Operacions
combinades
1. 8 2 4 1 3 5 4 1 3 5 7.
10 2 4 3 2 5 10 2 8 5 2.
8 3 2 1 3 5 16 1 3 5 19.
14 1 21 : 7 5 14 1 3 5 17.
8 2 (4 1 3) 5 8 2 7 5 1.
(10 2 4) 3 6 5 6 3 6 5 36.
8 3 (2 1 3) 5 8 3 5 5 40.
(14 1 21) : 7 5 35 : 7 5 5.
2. 4 1 (3 1 9) 3 (8 2 2) 5 4 1 12 3 6 5 76.
(5 3 3) 2 (3 3 3) 5 15 2 9 5 6.
7 3 (5 1 6) 5 7 3 11 5 77.
(15 2 7) 1 (8 3 5) : 10 5 8 1 40 : 10 5
5 8 1 4 5 12.
3. 4 1 (6 3 7) 2 2 5 44.
18 2 (2 3 7) 2 3 5 1.
(6 3 5) 2 4 1 9 5 35.
(4 1 7) 3 3 2 2 5 31.
(4 1 6) 3 7 2 2 5 68.
18 2 2 3 (7 2 3) 5 10.
6 3 5 2 (4 1 9) 5 17.
(3 1 4) 3 7 2 2 5 47.
4. (4 1 2) 3 8 2 (14 2 7) 5 6 3 8 2 7 5 41.
5 3 (3 1 9) 1 6 3 (11 2 8) 5
5 5 3 12 1 6 3 3 5 60 1 18 5 78.
9 3 (48 2 41) 2 1 3 (23 2 19) 5
5 9 3 7 2 1 3 4 5 63 2 4 5 59.
5 1 11 3 2 2 3 3 9 1 27 5
5 5 1 22 2 27 1 27 5 27 2 27 1 27 5 27.
Refor 2. Frases i expressions
numriques
1. La suma de 6 i 8, multiplica-la per 3
(6 1 8) 3 3 42.
Multiplica 4 i 7 i resta-li 15
(4 3 7) 2 15 13.
Multiplica per 9 la diferncia de 21 i 6
9 3 (21 2 6) 135.
Resta 18 a la suma de 12 i 21
(12 1 21) 2 18 15.
92
132465 _ 0001-0106.indd 92
2. A 14, li restes 8 i li sumes 4

14 2 8 1 4 5 10.
A 14, li restes la suma de 8 ms 4
14 2 (8 1 4) 5 14 2 12 5 2.
A 24, li restes el producte de 2 per 6
24 2 2 3 6 5 24 2 12 5 12.
Al producte de 24 per 2, li restes 6
24 3 2 2 6 5 48 2 6 5 42.
Al producte de 4 per 3, li restes el producte
de 2 per 5 4 3 3 2 2 3 5 5 12 2 10 5 2.
Al producte de 4 per 5, li sumes el producte
de 3 per 2 4 3 5 1 3 3 2 5 20 1 6 5 26.
Refor 3. Problemes
1. 38 1 15 5 53; 318 : 53 5 6.
Cada alumne haur de pagar 6 .
480 : 32 5 15.
Per llavar cada cotxe han cobrat 15 .
224 3 12 5 2.688; 2.688 : 28 5 96.
Per a alimentar un gos durant un any
necessitaran 96 kg de pinso.
Refor 4. Potncies
1. 5 3 5 3 5 3 5 5 54.
2 3 2 3 2 5 23.
8 3 8 3 8 3 8 3 8 5 85.
1 3 1 3 1 3 1 3 1 3 1 3 1 5 17.
9 3 9 5 92.
2. 107 5 10 3 10 3 10 3 10 3 10 3 10 3 10.
84 5 8 3 8 3 8 3 8.
76 5 7 3 7 3 7 3 7 3 7 3 7.
59 5 5 3 5 3 5 3 5 3 5 3 5 3 5 3 5 3 5.
3. 276 27 3 27 3 27 3 27 3 27 3 27.
274 27 3 27 3 27 3 27.
275 27 3 27 3 27 3 27 3 27.
4.
Producte
Potncia Base Exponent
Es llig
333333
3333
35
3 a la
cinquena
13131313
313131
17
1 a la
setena
12 3 12 3 12
123
12
12
al cub
73737373
3737
76
7 a la
sisena
18/9/09 16:01:12
Refor 5. Quadrat i cub dun nombre

1. Quadrat:
2 3 2 5 22 5 4.
4 3 4 5 42 5 16.
6 3 6 5 62 5 36.
8 3 8 5 82 5 64.
Cub:
3 3 3 3 3 5 33 5 27.
5 3 5 3 5 5 53 5 125.
7 3 7 3 7 5 73 5 343.
9 3 9 3 9 5 93 5 729.
w
121 5 11.
w
144 5 12.
324 5 18.
w
256 5 16.
w
400 5 20.
w
1.296 5 36.
w
4. w
289 5 17.
En cada fila posaran 17 cossiols.
Refor 7. Els nombres enters
1. 24; 18; 11.
Cal encerclar el primer termmetre.
2. 72 5 7 3 7 5 49.
33 5 3 3 3 3 3 5 27.
83 5 8 3 8 3 8 5 512.
52 5 5 3 5 5 25.
92 5 9 3 9 5 81.
63 5 6 3 6 3 6 5 216.
23 5 2 3 2 3 2 5 8.
43 5 4 3 4 3 4 5 64.
2. 13; 22; 23; 14; 0.
3. 6 3 6 3 6 5 6 5 216.
En total hi ha 216 rodanxes
de salami.
3. R. G.
7 3 7 5 72 5 49.
En total hi ha 49 canaris.
Refor 6. Arrel quadrada
4 5 2.
1. 22 5 4 w
32 5 9 w
9 5 3.
42 5 16 w
16 5 4.
52 5 25 w
25 5 5.
62 5 36 w
36 5 6.
72 5 49 w
49 5 7.
82 5 64 w
64 5 8.
92 5 81 w
81 5 9.
81 5 9.
2. 92 81 w
142 196 w
196 5 14.
72 49 w
49 5 7.
222 484 w
484 5 22.
112 121 w
121 5 11.
81 5 9.
3. w
100 5 10.
w
49 5 7.
w
132465 _ 0001-0106.indd
93
3. Resposta model (R. M.).

21; 0; 11.
0; 11; 12.
22; 21; 12.
Refor 8. La recta entera
1. Resposta grfica (R. G.).
2. A: 27; B: 21; C: 13; D: 110.
4. 11
13
15
17
22
24
26
28
12
14
16
18
21
23
25
27
13.
15.
17.
19.
0.
22.
24.
26.
Refor 9. Comparaci de nombres enters

1. R. G. Sn majors, respectivament, 11, 17
i 22.
2. 14 .
25 .
16 ,
24 ,
22 ,
26 ,
29 ,
23 .
27 ,
22.
29.
18.
13.
15.
23.
11.
28.
0.
3. Roig: 14.
Roig: 11.
Blau: 26.
Blau: 28.
93
10/9/09
17:07:15
Refor 10. Nombres enters i coordenades

1. A 1r quadrant (15, 14).
B 1r quadrant (13, 13).
C 1r quadrant (16, 0).
D 1r quadrant (14, 11).
E 2n quadrant (21, 12).
F 2n quadrant (26, 13).
G 3r quadrant (22, 22).
H 4t quadrant (12, 23).
I 4t quadrant (16, 22).
J 2n quadrant (24, 0).
Mltiples de 9: 0, 9, 18, 27, 36, 45, 54,

63.
Mltiples de 12: 0, 12, 24, 36, 48, 60, 72,
84.
MCM (3 i 6) 5 6.
MCM (4 i 6) 5 12.
MCM (6 i 9) 5 18.
MCM (3 i 12) 5 12.
3. MCM (4 i 5) 5 20.
Tornar a regar les dues plantes alhora dac
a 20 dies.
2. R. G.
Refor 14. Divisors dun nombre
Refor 11. Problemes amb nombres enters
1. Divisors de 6: 2, 3, 1.
Divisors de 14: 7, 2, 1.
1. Laura puja 7 plantes.

Marc aparca al soterrani 2.
Blanca es troba a la 5a planta.
2. El congelador t ara una temperatura
de 11 C.
La temperatura ha pujat 5 C.
Refor 12. Mltiples dun nombre
1. Mltiples de 2: 0, 2, 4.
Mltiples de 9: 0, 9, 18, 27.
Mltiples de 6: 0, 6, 12.
Mltiples de 10: 0, 10, 20, 30, 40, 50.
2. 15, 18, 21, 24. Sn mltiples de 3.
20, 24, 28, 32. Sn mltiples de 4.
35, 42, 49, 56. Sn mltiples de 7.
3. 65 : 6 quocient: 10; residu: 5.
La divisi no s exacta.
65 no s mltiple de 6.
84 : 7 quocient: 12.
La divisi s exacta.
84 s mltiple de 7.
Refor 13. Mnim com mltiple (MCM)
1. Roig: 0, 2, 4, 6, 8, 10, 12, 14, 16, 18, 20.
Blau: 0, 5, 10, 15, 20.
Els nombres 0, 10 i 20 sn mltiples de 2
i 5 alhora.
El MCM (2 i 5) s 10.
2. Mltiples de 3: 0, 3, 6, 9, 12, 15, 18, 21.
Mltiples de 4: 0, 4, 8, 12, 16, 20, 24, 28.
Mltiples de 6: 0, 6, 12, 18, 24, 30, 36, 42.
94
132465 _ 0001-0106.indd
2. 20 s mltiple de 5 i 5 s divisor de 20.

3. Roig: 2, 4, 6, 18, 12, 9.
Blau: 4, 3, 6, 12, 24, 8.
Ha eixit el 12.
El 12 s divisor de 24 i 36.
Refor 15. Criteris de divisibilitat
per 2, 3 i 5
1. S, 2 s divisor de 10 perqu 10 s un
nombre parell.
S, perqu 7 1 2 5 9, i 9 s mltiple de 3.
S, perqu 165 s un nombre acabat en 5.
2. 60 s mltiple de 2, 3 i 5.
12 s mltiple de 2 i 3.
75 s mltiple de 3 i 5.
3. Mltiples de 2: 4, 22, 6, 10, 14, 12, 8, 60.
Mltiples de 3: 9, 6, 15, 21, 12, 60.
Mltiples de 5: 25, 35, 10, 15, 60.
El nombre 60 s mltiple de 2, 3
i 5 alhora.
4. El nombre 30.
Refor 16. Clcul de tots els divisors
dun nombre
1. Divisors de 14: 1, 2, 7, 14.
Divisors de 16: 1, 2, 4, 8, 16.
94
10/9/09
17:07:15
Divisors de 20: 1, 2, 4, 5, 10, 20.

Divisors de 28: 1, 2, 4, 7, 14, 28.
2. Divisors de 36: 1, 2, 3, 4, 6, 8, 9,
12, 18, 36.
Aitana pot fer muntons d1, 2, 3, 4, 8, 9,
12 o 36 cromos.
Refor 17. Nombres primers i compostos
1. Divisors de 4: 1, 2, 4.
Divisors de 13: 1, 13.
Divisors de 18: 1, 2, 3, 6, 9, 18.
Divisors de 21: 1, 3, 7, 21.
Els nombres primers sn 13, 29 i 33, perqu
noms tenen dos divisors: l1 i ells mateixos.
Els nombres compostos sn 4, 18 i 21,
perqu tenen ms de dos divisors.
2. (50 : 10) 1 (6 3 7) 5 47.
4 3 6 2 (12 2 7) 5 19.
8 3 8 2 3 5 61.
9 3 3 1 8 3 2 1 9 3 6 5 97.
1 1 2 3 (20 1 26 2 11) 5 71.
R. G.
Aquests nombres sn primers perqu
nomes tenen dos divisors.
Refor 18. Mxim com divisor (MCD)
1. MCD (6 i 9)
Divisors de 6: 1, 2, 3, 6.
Divisors comuns de 6 i 9: 1, 3.
MCD (6 i 9) 5 3.
MCD (4 i 10)
Divisors de 10: 1, 2, 5, 10.
MCD (4 i 10) 5 2.
MCD (16 i 20)
Divisors de 16: 1, 2, 4, 8, 16.
Divisors de 20: 1, 2, 4, 5, 10, 20.
Divisors comuns de 16 i 20: 1, 2, 4.
MCD (16 i 20) 5 4.
MCD (21 i 49)
Divisors de 21: 1, 3, 7, 21.
132465 _ 0001-0106.indd
95

MCD (21 i 49) 5 7.
2. MCD (16 i 24) 5 8.
Laia pot fer 8 sandvitxos amb la mateixa
quantitat de formatge i pernil dol cada un
(2 tallades de formatge i 3 de pernil dol).
Refor 19. Unitats de mesura dangles
1. 5 55.
5 70.
B
5 115.
C
5 3.300.
5 4.200.
B
5 6.900.
C
2. Minuts:
123 5 7.380.
150 5 9.000.
3 14 5 194.
Segons:
5 5 18.000.
15 5 54.000.
7 12 5 25.920.
3. 24.329 5 6 45 29.
Refor 20. Suma dangles
1. 42 28 54 1 35 17 9 5 77 46 3.
65 19 43 1 24 31 52 5 89 51 35.
38 47 55 1 37 38 16 5 76 26 11.
115 39 56 1 32 45 54 5 148 25 50.
Refor 21. Resta dangles
1. 123 51 8 2 78 59 13 5 44 51 55.
38 41 28 2 19 50 32 5 18 50 56.
123 49 28 2 34 50 45 5
5 88 58 43.
87 26 56 2 45 43 29 5 41 43 27.
Refor 22. Angles complementaris
i suplementaris
1. Complementari.
Angle 5 65.
5 90 2 65 5 25.
Angle B
Suplementari.
5 100.
Angle C
95
10/9/09
17:07:15
5 180 2 100 5 80.

Angle D
Complementari.
Angle F 5 35.
5 90 2 35 5 55.
Angle G
2. Angle complementari 5
5 90 2 65 28 14 5 24 31 46.
Angle suplementari 5
5 180 2 65 28 14 5 114 31 46.
Refor 23. Angles de ms de 180

1. 270, 220, 320.
2. R. G.
Per traar angles de ms de 180,
per exemple un angle de 190,
de primer dibuixe un angle de 180;
i desprs trace un angle de 10
(190 2 180) amb el mateix vrtex.
Refor 24. Fraccions i nombres mixtos
1
2
1. 2
;3
.
5
4
2. R. G.
2
1
.
3
3
.
2
5
3
3
.
4
1
6
.
2
3.
11
.
3 2
11 16 26
;
;
;
.
5 4 5 6
2
9
Refor 25. Fraccions equivalents

1
2
1.
i
sn equivalents.
3
6
2
1
i
sn equivalents.
5 10
4
1
i
no sn equivalents.
6 12
96
132465 _ 0001-0106.indd
2.
3
7
5
12
15
28 21 35
30 40
,
.
6
36 48
3. R. M.
2 3
,
,
6 9
18 27
,
,
30 45
28 42
,
,
36 54
20 30
,
,
40 60
4.
12
48
21
36
4
12
36
60
56
72
40
80
.
.
.
.
.
.
Refor 26. Obtenci de fraccions equivalents

1. R. M.
4
6
i
.
10 15
6
9
i
.
14 21
2
3
i
.
18 27
14 21
i
.
24 36
30 45
i
.
60 90
2. R. M.
8
i
12
6
i
14
5
i
10
6
i
12
4
6
3
7
1
2
1
2
.
.
.
.
96
10/9/09
17:07:15
3. MCD (25 i 40) 5 5

MCD (40 i 64) 5 8
MCD (27 i 33) 5 3
5
8
5
8
9
11
R. M.
8
7
6
5
7
8
6
.
.
132465 _ 0001-0106.indd
97
11
Refor 29. Comparaci de fraccions

9 4 3
1.
,
,
.
5 5 5
7 7 7
,
,
.
3 5 9
16 11 5
,
,
.
12 12 12
5 5 5
,
,
.
3 8 12
i
5
3
Refor 28. Reducci a denominador com

(mtode del mnim com mltiple)
10 12
2
3
1.
i
i
.
4
5
20 20
3
12 6
6
i
i
.
2
8
8
8
2 1
12 10 45
3
,
i
,
i
.
5 3
2
30 30 30
1 3
6 9 10
5
,
i
,
i
.
2 4
6
12 12 12
3
2
Refor 27. Reducci a denominador com

(mtode dels productes encreuats)
2
14 12
4
1.
i
i
.
3
7
21 21
3
21 20
5
i
i
.
4
7
28 28
5
45 12
2
i
i
.
6
9
54 54
4
40 30
6
i
i
.
5 10
50 50
4
32 36
6
i
i
.
6
8
48 48
9
135 12
4
i
i
.
3 15
45 45
2. R. M.
3.
10
7
9
4
MCM (5 i 7) 5 35
21
35
MCM (3 i 9) 5 9
MCM (10 i 4) 5 20
22
9
20
20
35
9
i
25
20
Refor 30. Suma de fraccions

15
9
1.
.
.
12
4
49
10
.
.
30
7
26
13
.
.
16
3
Refor 31. Resta de fraccions
3
9
1.
.
.
20
24
1
10
.
.
12
36
13
16
.
.
2
3
Refor 32. Multiplicaci de fraccions
24
1.
.
35
12
.
24
6
.
36
10
.
35
2.
2
15
21
36
30
10
24
12
.
.
.
.
3. 1.
5.
7.
3.
97
10/9/09
17:07:15
4.
6
6
48
5 1.
Refor 35. Suma i resta

de nombres decimals
5 1.
1. 14,97 1 112,09 5 127,06.
48
168
168
308,17 2 24,036 5 284,134.

5 1.
384,079 1 104,92 5 488,999.

718,6 2 159,01 5 559,59.
Refor 33. Divisi de fraccions

9
1.
.
10
5
.
49
36
.
10
4
.
22
2
2.
3
1
8
1
8
6
5
3
2
9
5
7
4
3
2
3
1
8
1
8
6
7
3
3
3
3
3
5
9
2
7
5
3
4
6
15
9
16
7
40
18
28
732,004 1 340,6 5 1.072,604.

681,12 2 85,007 5596,113.
132,28 1 5,103 1 42,07 5 179,453.
27,63 2 0,967 5 26,663.
Refor 36. Multiplicaci de nombres
decimals
1. 4,86 3 7,9 5 38,394.
2,85 3 6,1 5 17,385.
.
0,19 3 3,26 5 0,6194.

1,075 3 25,68 5 27,606.
17,6 3 4,014 5 70,6464

109 3 3,507 5 382,263.
23 3 5,006 5 115,138.
0,007 3 0,023 5 0,000161.
Refor 37. Aproximaci de nombres decimals

3.
19
42
576
210
Refor 34. Problemes amb fraccions

8
1
2
MCM (3 i 4) 5 12
1
1
1.
3
4
12
3
11
1
5
.
12
12
11
Pau i Rosa shan menjat
del pasts.
12
5
8
2
7
35
16
132465 _ 0001-0106.indd
56
19
56
19
La pista de patinatge ocupa
del parc.
56
6
12
2
de
5
.
5
8
40
12
dels seus estalvis.
Ha dut al banc
40
1
24
3
:
5
5 6.
4
8
4
Carla pot fer 6 porcions de gelat.
98
56
1. 2.
5.
14.
11.
3.
26.
2. 0,7.
3,3.
8,1.
2,5.
0,9.
2,5.
3. 18,01. 9,19. 1,02. 13,9. 8,65. 0,82.

4.
0,327
Aprox.
a les
unitats
Aprox.
a les
dcimes
Aprox.
a les
centsimes
0,3
0,33
16,018
16
16
16,02
235,019
235
235
235,02
23,369
23
23,4
23,37
Refor 38. Estimacions

1. 8,6 3 35 9 3 35 5 315.
6,147 1 109,18 6 1 109 5 115.
26,009 3 12,242 26 3 12,2 5 317,2.
7,46 3 25 7,5 3 25 5 187,5.
2,055 3 465,276 2,06 3 465,28 5
5 958,4768.
12,168 3 11 12,17 3 11 5 133,87.
98
10/9/09
17:07:16
Refor 39. Divisi dun decimal

entre un natural
1.
Refor 43. Problemes amb decimals
Dividend
Divisor
Quocient
Residu
16,23
2,31
6 (0,06)
8,291
1,381
5 (0,005)
303,39
23
13,19
2 (0,02)
104,6
48
2,1
38 (3,8)
0,65
0,13
4,357
0,484
1 (0,001)
23,503
36
0,652
31 (0,031)
1,658
52
0,031
46 (0,046)
Refor 40. Divisi dun natural

entre un decimal
1. Dividend
6
Quocient
Residu
0,4
15
1. R. G.
2,2
14 (1,4)
2. R. G.
29
1,33
21
107 (1,07)
54
4,68
11
252 (2,52)
3. R. G.
276
5,07
54
222 (2,22)
724
0,05
14.480
3.028
0,56
5.407
8 (0,08)
4.529
1,803
2.511
1.667 (1,667)
Dividend
Divisor
Quocient
Residu
129,6
3,6
36
19,1
3,82
0,268
0,02
13,4
0,032
0,08
0,4
16,32
0,34
48
11,9
0,85
14
5,678
3,4
1,67
1,96
4,9
0,4
1. Dividend
Divisor
Quocient
Residu
1,1
2 (0,2)
8,4
3,5
2,4
13,27
2,21
1 (0,01)
53
4,6
11,52
8 (0,008)
24,8
3,542
6 (0,006)
16,23
0,49
33,122
22 (0,00022)
99
Refor 45. Suma dels angles de triangles

i quadrilters
1. 40, 30, 50, 60 i 130.
2. 120, 70, 50, 105 i 130.
Refor 46. La circumferncia. Elements
Refor 42. Obtenci de xifres decimals

en el quocient
132465 _ 0001-0106.indd
Refor 44. Base i altura de triangles

i parallelograms
Divisor
Refor 41. Divisi dun decimal

entre un decimal
1.
1. 200 3 3 5 600; 600 2 138,36 5 461,64.

La llavadora valia 461,64 .
125 3 12,5 5 1.562,5; 1.562,5 2 35,8 5
5 1.526,7.
Mar ha utilitzat 1.526,7 quilos de ciment.
9,6 : 24 5 0,4.
Alcia ha de ficar 0,4 en cada pitxer.
13,5 3 1,10 5 14,85; 12,75 3 1,10 5
5 14,025; 14,85 2 14,025 5 0,825.
Miquel ha pagat 0,825 ms
que Laura.
1. Centre.
Dimetre.
Radi.
Corda.
Semicircumferncia.
2. R. G.
Refor 47. El nombre p i la longitud
de la circumferncia
1. d 5 2,5 cm.
L 5 3,14 3 2,5 5 7,85 cm.
d 5 3,4 cm.
L 5 3,14 3 3,4 5 10,676 cm.
2. 2 3 3,14 3 4 5 25,12 cm.
3,14 3 4 5 12,56 cm.
3,14 3 1 5 3,14 cm.
2 3 3,14 3 1 5 6,28 cm.
3. 3,14 3 12 5 37,68.
Necessiten 37,68 cm de cinta roja.
99
10/9/09
17:07:16
25 % de 100 5 25; 38 % de 100 5 38;

100 2 (25 1 38) 5 37.
A la biblioteca hi ha 25 llibres dhistria;
38 llibres de literatura i 37 llibres
de cincies.
60 % de 8.200 5 4.920; 25 % de 8.200 5
5 2.050; 8.200 2 (4.920 1 2.050) 5
5 1.230.
Iolanda va pagar en lltim termini 1.230 .
16 % de 750 5 120; 750 1 120 5 870.
Elena ha de pagar 870 .
Refor 48. El cercle i les figures circulars

1. R. G.
2. R. G.
3. R. G.
Refor 49. Posicions relatives de rectes
i circumferncies
1. Secant.
Exterior.
Tangent.
Tangent.
Refor 52. Escala: plnols i mapes
2. Interiors.
Secants.
Exteriors.
Tangents exteriors.
1. 1 : 80 Un centmetre del plnol equival

a 80 cm de la realitat.
1 : 200 Un centmetre del plnol equival
a 200 cm de la realitat.
Refor 50. Proporcionalitat. Problemes

1.
12
15
18
13
20
26
30
12
14
26
40
52
60
10
12
12
24
36
48
60
72
12
15
18
15
30
45
60
75
90
2. 2 3 2,5 5 5 m2 5 3 150 5 750 cm2

7,5 m2
2,5 3 3,5 5 8,75 cm2 8,75 3 150 5
5 1.312,5 cm2 13,125 m2
3 3 3,5 5 10,5 cm2 10,5 3 150 5
5 1.575 cm2 15,75 m2
2,5 3 2,5 5 6,25 cm2 6,25 3 150 5
5 937,5 cm2 9,375 m2
33
:2
36
Refor 53. Unitats de longitud. Relacions

1. 0,75 m.
100.000 mm.
2,8 dm.
:5
2. Nombre de camisetes
Preu en
16
32
48
64
80
96
Daniel pagar 96 per 6 camisetes.

Hores
Preu en
12
18
24
Llogar una bicicleta 8 hores costar
24 .
Entrades
Preu en
12
15
lvar podr convidar 5 amics al cine.
Refor 51. Problemes de percentatges

1. 100 2 23 5 67.
El 67 % dels animals que hi ha
a la granja sn conills.
100
132465 _ 0001-0106.indd
25.400 cm.
13,5 dm.
0,845 hm.
2. 1.504 m.
3.250 m.
43,5 m.
3. De Benialba a Guadarius hi ha 874 dam.
De Guadarius a Alfasira hi ha 3.301 m.
De Benialba a Alfasira hi ha 149,2 hm.
Refor 54. Unitats de capacitat. Relacions
1. Multiplicar per 10.000.
Dividir entre 10.
Multiplicar per 1.000.
2. 4.030 dl.
2.340 ml.
0,092 .
45 dal.
100
10/9/09
17:07:16
4. 1,34 m2.
0,075 hl.
0,013 kl.
0,009 m2.
3. 135 .
5,5 m2.
15 dl.
0,00008 m2.
0,223 hl.
0,15 m2.
0,25 .
0,00002 m2.
4. 1,5 3 1.000 5 1.500 .

1.500 : 3 5 500.
En cada gasolinera deixa 500 de gasolina.

Refor 55. Unitats de massa. Relacions
Refor 57. Relacions entre unitats

de superfcie
1. R. G.
2. Multiplicar per 10.000.
1. R. G.
2. 500 dg.
Dividir entre 10.000.

Multiplicar per 100.
37,5 dag.
5.630 dg.
3. 30.000 dam2.
71.400 cg.
6.000.000 dm2.
27.600 mg.
0,0324 hm2.
25 dag.
0,637 dm2.
0,015 kg.
0,00015 hm2.
780 g.
0,000792 dam2.
0,986 dg.
4. 0,45 3 10.000 5 4.500; 4.500 : 15 5 300.
95,5 hg.
3. 1,5 t + 7 q = 1.500 kg + 700 kg = 2.200 kg.
3,2 t + 3,6 q = 3.200 kg + 360 kg = 3.560 kg.
Cada parcella mesurar 300 m2.

Refor 58. Unitats agrries
1. 3.000.000 m2.
Refor 56. Unitats de superfcie
1.500 m2.
1.
Unitats
de superfcie
Abreviatura
Relaci
amb el m2
Quilmetre quadrat
km2
1.000.000 m2
Hectmetre quadrat
hm2
10.000 m2
Decmetre quadrat
dam2
100 m2
398 m2.
380 dam2.
9 dam2.
0,27 dam2.
0,25 hm2.
2. 300 m2.
25.000 m2.
9.000.000 m2.
0,067 hm2.
0,00124 hm2.
2. 500 ha.
1.270 m2.
160.900 m2.
0,07 ha.
1.000.500 m2.
230 ha.
3. 60.000 dm2.
0,12 a.
900.000 cm2.
380 a.
5.000.000 mm2.
248.000 a.
80 dm2.
9.200.000 ca.
1.500 cm2.
2
2.000 mm .
132465 _ 0001-0106.indd
101
0,00128 ca.
0,059 ca.
101
10/9/09
17:07:16
3. 4.900 dm2 5 49 m2; 150 ca 5 150 m2.

950 2 (49 1 150) 5 751 m .
2
751 m2 5 751 ca; 751 m2 5 7,51 a;

751 m2 5 0,0751 ha.
Sara ha plantat 751 ca de crelles,
s a dir, 7,51 a o 0,0751 ha.
Refor 59. rea del rectangle i del quadrat
1. Base: 1 cm.
Altura 5 4,5 cm.
rea 5 1 3 4,5 5 4,5 cm2.
Base: 4,5 cm.
Refor 62. rea del triangle

1. b 5 5,5 cm.
h 5 2,5 cm.
rea 5 6,875 cm2.
b 5 3,5 cm.
h 5 2,5 cm.
rea 5 4,375 cm2.
b 5 4 cm.
h 5 3 cm.
rea 5 6 cm2.
2. 9,625 cm2.
Altura 5 3 cm.
rea 5 4,5 3 3 5 13,5 cm2.
12,2 cm2.
2. Costat: 3 cm.
Refor 63. rea de polgons regulars
rea 5 9 cm .
1. Permetre del pentgon 5 10 cm.
Costat: 4,5 cm.

rea 5 20,25 cm2.
Refor 60. rea del rombe
1. D 5 6 cm
Apotema 5 1,4 cm.

rea 5 7 cm2.
2. P 5 30 cm.
ap 5 4,1 cm.
d 5 3 cm.
rea 5 61,5 cm2.
rea 5 9 cm2.
P 5 48 cm.
2. D 5 4 cm
ap 5 6,9 cm.
d 5 2 cm.
rea 5 165,6 cm2.
rea 5 4 cm2.
3. P 5 7 3 7 5 49.
D 5 5 cm
ap 5 6,2 cm.
d 5 3 cm.
rea 5 7,5 cm .
2
3. 35 cm2.
rea 5 151,9 cm2.

Refor 64. rea del cercle
1. r 5 2,5 cm.
3 cm2.
Refor 61. rea del romboide
1. b 5 4,5 cm.
h 5 3 cm.
rea 5 13,5 cm2.
2. b 5 2,5 cm.
rea 5 19,625 cm2.

2. r 5 2 cm.
rea 5 12,56 cm2.
3. 28,26 cm2.
50,24 m2.
h 5 3 cm.
Refor 65. rea duna figura plana
rea 5 7,5 cm2.
1. rea del quadrat 5 6,25 cm2.
b 5 4 cm.
rea del triangle 5 3,75 cm2.
h 5 2 cm.
rea de la figura 5 10 cm2.
rea 5 8 cm2.
2
3. 48 cm .
10 cm2.
102
132465 _ 0001-0106.indd
2. Quadrat:
c 5 2,80 m.
rea del quadrat: 7,84 cm2.
102
10/9/09
17:07:16
Cercle:
r 5 2.
rea del cercle 5 12,56 cm2.
rea de la zona grisa 5 12,56 2 7,84 5
5 4,72 cm2.
3. rea del cercle 5 3,14 cm2.
rea del rectangle 5 5 cm2.
rea del triangle 5 4,375 cm2.
rea de la zona grisa 5 5 1 4,375 2 3,14 5
5 6,235 cm2.
Volum: 20 cubets.
Capacitat: 20 .
Refor 69. Unitats de volum
1. 1 cm3.
1 dm3.
1 m3.
2. 1.000 dm3.
2.000 cm3.
3.000 dm3.
6.000 cm3.
15.000 dm3. 8.400 cm3.
Refor 66. Poliedres. Poliedres regulars
7.500 dm3.
12.200 cm3.
1. R. G.
1 m3.
4,3 dm3.
12 m3.
0,625 dm3.
0,97 m3.
27,1 dm3.
0,015 m3.
0,076 dm3.
2. R. G. S, perqu totes les seues cares

sn polgons regulars iguals i coincideix
el mateix nombre de cares en cada vrtex.
3.
Poliedre
regular
Nombre
de cares
Nombre
darestes
Nombre
de vrtexs
Tetraedre
Octaedre
12
Icosaedre
20
30
12
Cub
12
Dodecaedre
12
30
20
Refor 67. Volum amb un cub unitat

1. El volum dun cos s la quantitat
despai que ocupa.
Un ortoedre t sis cares rectangulars
i un cub t sis cares quadrades.
2. Nombre de cubets: 5 3 2 3 3 5 30 cubets.
Volum: 30 cubets.
Nombre de cubets: 3 3 3 3 3 5 27 cubets.
Volum: 27 cubets.
Nombre de cubets: 3 3 4 3 2 5 24 cubets.
Volum: 24 cubets.
3. Volum 5 3 3 3 3 12 5 108 cm3.

Refor 70. Variables estadstiques
1. Una variable quantitativa s aquella
que t valors numrics, mentre que
una variable qualitativa s la que t
valors dun altre tipus, diferents
dels valors numrics.
2. Tenis, fubol, nataci
2 kg, 3 kg, 3,5 kg
Pes en nixer.
Gos, gat, peix, canari
Mascotes
preferides.
45 , 30 , 28 , 26
Cal subratllar amb roig: pes en nixer, preus

dalgunes camises.
3. Nombre de germans
Lloc de naixement
Punt de sabata
1. La capacitat dun cub d1 dm

daresta s 1 litre.
La capacitat dun cub d1 m
daresta s 1 quilolitre.
Marques de cotxes
2. Volum: 59 cubets.
Capacitat: 59 .
Volum: 29 cubets.
Capacitat: 29 .
Edat
132465 _ 0001-0106.indd
103
Preus dalgunes
camises.
Refor 68. Volum i capacitat
Esports favorits.
Color dulls
Notes dels alumnes

en Matemtiques
Variable
quantitativa.
Variable
qualitativa.
Variable
quantitativa.
Variable
qualitativa.
Variable
qualitativa.
Variable
quantitativa.
Variable
quantitativa.
103
10/9/09
17:07:16
Refor 71. Freqncia absoluta

i freqncia relativa
Nombre de dades: 5.
Mediana: 19,9 C.
1.
Refor 74. Rang
Edat dels
jugadors
dun equip
de rugbi
17
18
19
20
Freqncia
absoluta
Suma: 10
Suma:
Freqncia
relativa
10
10
10
10
10
10
2.
Menjar
Freqncia
absoluta
Freqncia
relativa
Paella
Macarrons
Olla
Suma: 12
12
12
12
Suma:
12
Futbol
Bsquet
Rang: 74 2 1 5 73 anys.
12
Ampliaci 1
1.
Puntuaci de lequip Jpiter
3.
Esports
preferits
1. Preu mitj dels electrodomstics:

875 1 543 1 412 1 278 5 2.108;
2.108 : 4 5 527 .
Rang: 875 2 278 5 597 .
Longitud mitjana de les erugues:
8 cm 1 6 cm 1 5 cm 1 4 cm 1 4 cm 1
1 3 cm 5 30; 30 : 6 5 5 cm.
Rang: 8 2 3 5 5 cm.
Edat mitjana de la famlia Mart:
1 1 8 1 18 1 74 1 49 5 150; 150 : 5 5
5 30 anys.
Tenis
Anna: (52 1 63) 2 (75 1 26) = 14.
Freqncia
absoluta
Freqncia
relativa
Suma: 10
10
10
10
Suma:
10
10
Refor 72. Mitjana i moda
Jordi: 9 3 3 1 16 3 38 = 635.
Llus: (125 2 98) 3 2 = 54.
TOTAL: 703
Puntuaci de lequip Saturn
1. Mitjana: 8 1 2 3 3 1 3 3 2 1 4 3 4 1
1 5 3 2 1 6 5 52 : 20 5 2,6.
Moda: 1.
Laura: (634 2 426) : 26 = 8.
2. Mitjana: 11 3 2 1 12 3 3 1 14 3 1 5 22 1
1 36 1 14 5 72; 72 : 6 5 12.
Moda: 12.
TOTAL: 306
3. Mitjana: 4 3 5 1 5 3 3 1 6 3 3 1 7 3 1 5
5 20 1 15 1 18 1 7 5 60; 60 : 12 5 5.
Moda: 4.
Refor 73. Mediana
1. Altures ordenades: 5 m, 16 m, 18 m,
20 m, 30 m.
Nombre de dades: 5.
Mediana: 18 m.
2. Preus ordenats: 16 , 18 , 20 , 22 ,
23 , 25 .
Nombre de dades: 6.
Mediana: 21 .
3. Temperatures ordenades: 18,7 C; 19,2 C;
19,9 C; 20,1 C; 20,6 C.
104
132465 _ 0001-0106.indd
Elena: 48 3 2 2 7 3 12 = 12.
Ximo: 316 1 45 2 25 3 3 = 286.
Lequip guanyador s lequip Jpiter.

Lequip Jpiter ha aconseguit
397 punts ms.
Ampliaci 2
1. 123 5 1.728.
94 5 6.561.
75 5 16.807.
324 5 18.
w
6
5 5 15.625.
10.000 5 100.
w
Ampliaci 3
1. Mosca: (26, 13)
Segon quadrant.
Aranya: (23, 11)
Segon quadrant.
Escarabat: (12, 12) Primer quadrant.

104
10/9/09
17:07:16
Vespa: (13, 22)
Quart quadrant.
Ampliaci 6
Papallona: (27, 23) Tercer quadrant.

Marieta: (16, 21)
R. G.
1.
Verdura que ocupa

la meitat de lhort
R. M.
Primer quadrant: escarabat i caragol de mar.

Tercer quadrant: papallona i serp.
Ampliaci 4
1
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
67
68
69
70
71
72
73
74
75
76
77
78
79
80
81
82
83
84
85
86
87
88
89
90
91
92
93
94
95
96
97
98
99
100
(Els nombres primers sn els que ixen en

negreta.)
2. Coincideixen en les columnes
12 i 24.
Coincideixen en les columnes
6, 12, 18 i 24.
4, 8, 12, 16, 20 i 24.
12 i 24.
Ampliaci 5
1. 1. Temps a laparcament:
1 hora 14 min 48 s.
La targeta pertany a Pau.
2. Temps a laparcament:
2 hores 48 min 38 s.
La targeta pertany a Olga.
La targeta pertany a Llus.
La targeta pertany a Eva.
132465 _ 0001-0106.indd 105
Tomaca
o piment
Verdura que ocupa

la quarta part
de lhort
Quart quadrant: vespa i marieta.
Hort
de Sebasti
Piment
Verdura que ocupa

la tercera part
de lhort
Segon quadrant: mosca i aranya.
1.
Hort
de Julieta
Quart quadrant.
Tomaca
Verdura que ocupa

la sisena part
de lhort
Carlota
i ceba
Verdura que ocupa

la huitena part
de lhort
Carlota
i ceba
Julieta va plantar ms quantitat de
tomaques i Sebasti, ms pimentons.

Ampliaci 7
1. Desquerra a dreta:
Montse: Everest.
Gonal: Elbrus.
Jlia: Aconcagua.
Pere: Kilimanjaro.
Ampliaci 8
1. 1.881 3 0,039 5 73,359.
2
2
3
2
5
.
5
4
20
6.235,001 1 14,099 5 6.249,1.
4.946,22 2 905,098 5 4.041,122.
La mmia de Ramss II t 3.222 anys.
Ampliaci 9
1. V, F, F, F.
2. 5,04
1
3,36
3.
2,7
1
2
5
8,4
2,34
2,1
1
5
1,26
5
2
4,44
5
5
3,96
3,35
8,475
1,3
2,325
4,375
6,425
7,45
0,275
5,4
105
18/9/09 16:01:13
13,55
1,3
10,05
4,80
8,3
11,8
6,55
15,3
3,05
0,75
0,125
0,875
0,625
0,375
0,25
1,125
0,5
Ampliaci 13
1. Actualment fa 136,86 m.
2. rea del triangle 5 230 3 136,86 : 2 5
5 15.739 m2.
rea del quadrat 5 230 3 230 5
5 52.900 m2.
rea de la pirmide 5 (15.739 3 4) 1
1 52.900 5 115.856 m2.
4. El nombre s 5,74.
3. R. G.
Ampliaci 10
Ampliaci 14
1. 1. Quadrilter.
1. Falten 20 peces.
Falten 14 peces.
Falten 24 peces.
Volum figura A: 105.000 cm3.
Volum figura B: 50.000 cm3.
Volum figura C: 40.000 cm3.
2. Escal.
3. Dimetre.
4. Pi.
5. Trapezoide.
6. Comps.
7. Radi.
2. Tindria 149 cubets.

R. G.
8. Centre.
2. R. L.
Ampliaci 15
Ampliaci 11
1. El preu final s 7.696,92 .
2.
Des de
Fins a
Distncia
Castell
del Comte
Llac de lAll
5 km
Bosc
de lUllal
Pou
sense Fons
5 km
Castell
del Comte
Pou
sense Fons
10 km
Castell
del Comte
Bosc
de lUllal
2,5 km
Pou
sense Fons
Llac de lAll
8,75 km
1. Durant lany va gastar 180.000 daigua.

Al mes va consumir 15.000 daigua
de mitjana.
Estalviar 20.805 cada any.
Laixeta va perdre 2.250 durant el 3r
trimestre. Si lhagueren arreglat, el consum
hauria sigut: 50.000 2 2.250 5 47.750 .
Va haver de pagar 180 .
Ampliaci 12
1. Es va construir fa 27 segles.
El permetre exterior mesuraria 1.600 m.
El permetre interior faria 1.298 m.
Cada dia es completaven 168 voltes al circ.
Cada dia shi recorrien 218,064 km.
En una cursa participaven 32 cavalls.
En primer lloc, hi arribaven 4 cavalls.
En una setmana hi haurien assistit per
primera vegada 600.000 espectadors.
En total, hi haurien assistit
2.100.000 espectadors.
106
132465 _ 0001-0106.indd 106
18/9/09 16:01:13

Matemàtiques (Santillana)

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Matemàtiques (Santillana)

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

6

Refor i ampliaci Matemtiques 6 s una obra collectiva, concebuda, creada i realitzada

2009 by Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Per calcular una expressi numrica sense parntesis, de primer

Per calcular una expressi numrica amb parntesis, de primer

1. Encercla el signe de loperaci que cal fer en primer lloc i calcula.

2. Calcula i relaciona cada operaci amb el seu resultat.

9 3 (48 2 41) 2 1 3 (23 2 19) 5 9 3

2009 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Frases i expressions numriques

En fer operacions combinades, de primer calculem els parntesis;

1. Relaciona cada frase amb lexpressi numrica i amb el resultat corresponents.

Multiplica per 9 la diferncia de 21 i 6

2. Escriu lexpressi numrica que correspon a cada frase i calculan el resultat.

A 14, li restes 8 i li sumes 4.

A 14, li restes la suma de 8 ms 4.

A 24, li restes el producte de 2 per 6.

Al producte de 24 per 2, li restes 6.

Al producte de 4 per 3, li restes el producte de 2 per 5.

Al producte de 4 per 5, li sumes el producte de 3 per 2.

2009 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Els passos per a resoldre un problema sn els segents:

Comprendre lenunciat i la pregunta que es planteja.

1. Resol els problemes segents.

En un refugi danimals necessiten 224 quilos de pinso al mes per a alimentar

Les potncies expressen productes de factors iguals.

El factor que es repeteix sanomena base i el nombre de vegades

1. Escriu en forma de potncia.

2. Escriu en forma de producte.

3. Relaciona cada potncia amb el desenvolupament corresponent.

2009 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Quadrat i cub dun nombre

El quadrat dun nombre s una potncia amb exponent 2.

El cub dun nombre s una potncia amb exponent 3.

1. Escriu en forma de quadrat i de cub i calcula.

2. Escriu en forma de producte i calcula.

En una botiga danimals hi ha

2009 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Larrel quadrada dun nombre s un altre nombre que, elevat al quadrat,

2009 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Els nombres enters

Els nombres enters poden ser positius, negatius o el zero.

1. Observa els termmetres i escriu la temperatura que marquen.

Et trobes a la planta 11 i puges 2 plantes.

Ests a la planta 14 i baixes 6 pisos.

Et trobes a la planta 22 i baixes una planta.

Ests a la planta 0 i puges 4 plantes.

Ests a la planta 12 i baixes 2 pisos.

3. Llig i escriu els nombres que sindiquen.

En la recta entera, els nombres enters negatius es representen

1. Completa la recta entera amb els nombres que hi falten.

2. Escriu el nombre que representa cada lletra.

3. Representa en la recta entera els nombres segents.

4. En cada cas, escriu el nombre anterior i el posterior.

2009 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Comparaci de nombres enters

De dos nombres enters, s major el que est situat ms a la dreta

2. Escriu el signe > o < segons que corresponga.

2009 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Nombres enters i coordenades

Les coordenades dun punt sescriuen entre parntesis. De primer,

1. Escriu en quin quadrant es troba cada punt i quines en sn les coordenades.

2. Representa en la quadrcula els punts segents.

Problemes amb nombres enters