Resum microbiologia

Classificaci dels microorganismes.

El grup dels microorganismes s molt heterogeni (artificial); reuneix organismes de reduda
mida, que precisen microscopi ptic o electrnic per la seva observaci. La cincia destudi s
la microbiologia. Es caracteritzen per:
1) Gran relaci superfcie volum (=> Molt de contacte amb el medi).
2) Tenir elevada taxa metablica.
3) Elevada taxa de reproducci.
Responen a diversos models estructurals i metablics i habiten tot tipus de medis. La seva
importncia biolgica i mdica s molt gran, ja que tenen un paper molt important als cicles
biogeoqumics, afecten, positiva o negativament la vida dels organismes superiors, poden
provocar malalties als animals domstics i lhome, sn bones eines en les investigacions de
biologia molecular i sn, actualment, una pea clau en les investigacions denginyeria gentica.
Els organismes superiors es protegeixen dels microorganismes, que desestabilitzen les seves
funcions, elaborant respostes de resistncia (defenses), com veurem al prxim tema.
CLASSIFICACI
A. Estructura acellular. Virus, virids i prions.
B. Moneres (estructura cellular procariota): Cianofceas i Bactries.
C. Protistes (estructura cellular eucariota): Algues unicellulars i protozous, tamb
podem considerar entre ells als fongs unilellulars, com Saccharomyces cereviciae.
A. VIRUS.
entitat constituda per un sol cid nuclic (ADN o ARN) i protenes, noms
visible amb el microscopi electrnic i dotada d'una estructura precisa, que es
multiplica exclusivament a l'interior d'una cllula hoste.
Parsits gentics; no tenen enzims que els permetin obtenir
energia (no tenen metabolisme propi), el que fa que no es puguin
reproduir per ells mateixos. La relaci amb la cllula hoste s
especfica, per no est condicionada per aspectes nutricionals.
Repasseu l'estructura: Material gentic (ADN ARN); Cpsida
(helicodal o polidrica) formada per capsmers de naturalesa
proteica; alguns duen envolta fosfolipdica derivada de la
membrana de l'hoste. Repasseu tamb els diversos mecanismes
d'inoculaci, cicles i forma de multiplicaci.
B.- MONERES. (Cllula procariota)

No tenen nucli (mat. gentic limitat per

membrana).

Posseeixen ADN bicatenari , nu (no lligat a

protenes) i cclic que constitueix el genfor. Tamb
poden presentar plsmids

Poden tenir sistemes de membrana senzills, per

existeix poca compartimentaci cellular definida
pels mesosomes

Posseeixen ribosomes (70S) que garanteixen l'existncia de protenes especfiques.

Les cianobactries posseeixen clorofilla A, com les plantes superiors, i uns pigments
caracterstics anomenats ficobilines (ficocianina i ficoeritrina)

Els components es poden dividir en obligatoris i facultatius.

Sempre sn organismes unicellulars, tot i que poden associar-se en colnies.

1

Reproducci i gentica bacteriana.

La divisi cellular requereix la duplicaci de tots els constituents cellulars i el seu repartiment
ordenat entre les dues cllules filles. Aquest procs t tres fases perfectament coordinades:
i.
ii.
iii.

Duplicaci de lADN
Repartiment de lADN
Formaci del septum o paret transversal.

A travs de la variaci de la dotaci hereditria soriginen noves soques bacterianes que estan
millor adaptades a un cert ambient i desplacen com agents infecciosos a altres bacteris pitjor
adaptats.

Mecanismes parasexuals.
Els bacteris es divideixen per bipartici que no comporta la combinaci del material hereditari
entre dues cllules distintes. Hi ha, per, mecanismes que condueixen a lintercanvi del
material hereditari entre dues cllules diferents; aquests processos es coneixen amb el nom
de mecanismes parasexuals i es descriuen tres: transformaci, transducci, i conjugaci.
La transferncia s sempre en una sola direcci, des de la cllula donant a la receptora. Els
fragments dADN transferits sn integrats al cromosoma de la cllula receptora, per
recombinaci .

Transformaci: Entrada a la cllula bacteriana receptora dun fragment lliure dADN

bacteri de mida bastant gran, i posterior integraci al genoma del receptor. Mitjanant
aquest mecanisme, s possible transmetre plasmidis allats a cllules receptores
apropiades.
Transducci: Transferncia de gens entre bacteris realitzada mitjanant bacterifags.
Durant la formaci dels fags pot succeir que fragments ms o menys llargs de lADN del
bacteri sintegrin a la cpsida dels fags, en lloc de tot o de parts del genoma fgic.
Conjugaci: Transmissi de material hereditari als bacteris des duna cllula donant a otra
receptora a travs dun emparellament que t lloc per contacte intercel.lular directe. La
capacitat per servir com donador (F+ - domadores de petites porcions del genoma / Hfr
transferncia de gran quantitat del genoma ) o receptor (F-_) est determinada
genticament.
Sexducci, que s una variant de la conjugaci

Metabolisme bacteri.
La cllula bacteriana t, principalment, tres necessitats:
a) Una font de carboni.
b) Poder reductor.
c) ATP.
Podem fer quatre gran tipus dorganismes:
Font de
Carboni

Origen de lATP

Font
energtica

Exemples

Foto organtrofs

Matria
orgnica

Oxidaci de
molcules
orgniques

Energia
lumnica

Bacteris purp.no
sulfatitzants

Fotolittrofs

Fixaci de
CO2

Oxidaci de
molcules
inorgniques

Energia
lumnica

Bact. purpries
sulfatitzants
Bacteris verdes
sulfatitzants
Cianobactries

Quimioorgantrofs

Matria
orgnica

Oxidaci de
molcules
orgniques

Energia
qumica
denlla

La majoria

Quimiolittrofs

Fixaci de
CO2

Oxidaci de
molcules
inorgniques

Energia
qumica
denlla

Bact.delhidrgen
Sulfobacteries
incolores
Bacteris
nitrificants
Bacteris
ferrificants

En quan a la necessitat doxigen com a acceptor delectrons en els processos catablics els
bacteris poden dividir-se en els segents grups:
1. Aerbics
2. Anaerbics estrictes
3. Anaerbics facultatius

Microorganismes Patgens.
Els patogen sn parsits que provoquen disfuncions metabliques, ocasionant malalties. Els
microorganismes patgens sn aquells que accedeixen al medi intern i provoquen alteracions
en la seva fisiologia o en els rgans de lhospedador. La infecci s la proliferaci daquests
microorganismes patgens.
El terme patogeneicitat indica el grau en que un parsit pot produir una malaltia. Les distintes
soques duna espcie poden variar mpliament en quant a la seva capacitat per danyar a
lhospedador, fet que es denomina virulncia. En general, la virulncia duna soca duna
espcie patgena est determinada per dos factors:
1. El poder invasor: capacitat de proliferar al cos de lhospedador.
3

2. La seva toxigenicitat: capacitat de produir substncies qumiques, toxines, que danyen

els teixits de lhospedador.
Segons la teoria microbiana de les malalties infeccioses, no s la malaltia la que es transmet
sin lagent, anomenant-se el procs contagi.
Els microorganismes infecciosos poden arribar als seus hospedadors per diferents camins o
vies dinfecci:
a. Directe (dun a laltre a travs del cos, microgotetes, contaminaci fecal).
b. Indirecte (per mitj dun vehicle o vector)
b.1. Passiu (Roba, utensilis, etc.).
b.2. Actiu (Altres organismes, p.e. Anopheles amb Trypanosoma).
Tot i que alguns agents patgens no en produeixen (Streptoccos neumoniae p.e.), els efectes
patgens sn produts essencialment per les toxines de les quals es consideren dos tipus.:
a. Exotoxines: Anomenades aix perqu es considerava que eren alliberades per
lorganisme patgen viu. sn exemples les de Corynebacterium diphteriae,
Clostridium tetani i Clostridium botulinum.
b. Endotoxines: Salliberen quan la cllula patgena mor, ja que sn components
de la paret bacteriana, i no donen filtrats txics.
A les malalties infeccioses el cicle de propagaci consta de:
1.
2.
3.
4.
5.
6.

Transferncia del patgen a un hoste nou.

Desenvolupament i establiment del germen al lloc inicial de la infecci.
Invasi de lhoste i extensi del patgen a travs del cos.
Establiment pel patgen dels focus dinfecci als rgans pels que t afinitat.
Producci dels smptoma de la malaltia, a vegades, incls la mort.
Transferncia del patgen a un altre hoste i propagaci continuada del germen a travs
de la poblaci dhostes susceptibles.

Intervenci en els ecosistemes.

Els diversos passos del recanvi delements sn realitzats per diferents tipus de
microorganismes. La ruptura del cicle en un punt qualsevol pot significar un perill molt alt pel
manteniment de la vida.
Tots els elements principals necessaris per la vida (carboni, oxigen, nitrogen, sofre i fsfor)
sn transformats cclicament; aquest recanvi dels elements que componen els organismes
vius constitueix els cicles de la matria. Tots els organismes participen en diferents passos
daquestes conversions ccliques, per la contribuci dels microorganismes s particularment
important, tant quantitativament com qualitativament.

Cicle del nitrogen.

i.- Fixaci del nitrogen (N2
NH3)
La fixaci biolgica del nitrogen es pot dur a terme:
1)

Per part de bacteris de vida lliure (fixaci no simbitica del nitrogen)

a)
Les cianobactries com Anabaena i Nostoc.
b)
Bacteris aerbiques: Azotobacter; Bacillus polymyxa.
c)
Bacteris anaerbiques: Clostridium i bacteris fotosinttics.
2) Per part de bacteris que existeixen en associacions mutalistes amb vegetals (fixaci
simbitica del nitrogen) com per exemple els Rhizobium.

ii.

Utilitzaci del nitrogen fixat (NH3
Protenes, etc)

Les algues i les plantes assimilen nitrogen, b com amonac o com nitrat. Si el nitrogen s
assimilat en forma de nitrat, t que ser redut a la cllula a amonac
iii.

Formaci damonac

Els compostos orgnics nitrogenats sintetitzats per les algues i les plantes serveix de font de
nitrogen pel regne animal. Durant la seva assimilaci pels animals, els compostos nitrogenats
complexes de les plantes sn hidrolitzats, per el nitrogen queda majoritriament en forma
orgnica reduda.
A diferncia dels vegetals, els animals excreten una quantitat significativa de compostos
nitrogenats durant el seu metabolisme. La forma en que s excretat aquest nitrogen varia dun
grup danimals a un altre. Lurea i lcid ric excretats pels animals sn rpidament
mineralitzats per grups especials de microorganismes, amb formaci de CO2 i amonac.
Quan les plantes o els animals moren sn immediatament atacats per microorganismes i els
compostos nitrogenats sn degradats amb alliberament damonac.
iv.

Nitrificaci (NH3
NO2-
NO3 -)

Durant totes les transformacions que sofreix el nitrogen des del moment de la seva assimilaci
reductora per les plantes fins a la seva alliberaci com amonac, ltom de nitrogen queda en la
forma reduda. La conversi de lamonac en nitrat (Nitrificaci) s realitzada a la natura per
dos grups molt especialitzats de bacteris quimioautotrfiques aerbiques estrictes.
La nitrificaci t lloc en dues fases:
a.- Lamonac s oxidat a nitrit
b.- El nitrit s oxidat a nitrat.
Com resultat de les activitats combinades daquests bacteris, lamonac alliberat durant la
mineralitzaci de la matria orgnica s rpidament oxidat a nitrat. Per tant, el nitrat s el
principal material nitrogenat que hi ha disponible al sl pel creixement dels vegetals
v. Desnitrificaci. (NO3 -

NO2 -
N2 )

Molts bacteris aerbics poden utilitzar nitrat en lloc doxigen com acceptor final de lhidrogen si
les condicions sn danaerobiosi.
Aix, sempre que la matria orgnica es descompon al sl o a laigua i sesgota loxigen com
resultat de la respiraci aerbica microbiana, alguns daquests aerobis continuaran respirant la
matria orgnica si hi ha nitrat present, es a dir, mitjanant respiraci anaerbica. Com
conseqncia, el nitrat es redueix. Alguns bacteris tan sols poden reduir el nitrat fins a nitrit
(Escherichia coli); altres poden reduir-ho fins a nitrogen gass (Pseudomonas aeruginosa).
Mitjanant aquest ltim procs, anomenat Desnitrificaci, el nitrogen combinat s eliminat del
sl i laigua, amb alliberament de N2 a latmosfera.

Cicle del sofre.

El sofre s abundant a lescora terrestre. Est disponible per als ssers vius principalment en
forma de sulfats solubles o de compostos orgnics de sofre reduts. Cal tenir en compte
aquests processos
1) Assimilaci del sulfat (Sulfatitzants: bacteris fotosinttics i no fotosinttics quimioauttrofs)
2) Oxidaci del H2S i del sofre a sulfat
3) Producci de H2S, com resultat de la descomposici de compostos que contenen sofre, de
la reducci de sulfats (Desulfatitzants: p.e. Desulfobivrio) i de lactivitat volcnica, tan sols
una petita part queda en forma de sulfurs insolubles, o com sofre elemental, desprs duna
oxidaci espontnia amb oxigen.

Perspectives de la biotecnologia
La biotecnologia s la utilitzaci dorganismes per a obtenir productes industrials. Pot consistir
en la selecci i utilitzaci de organismes obtinguts de la natura, per tamb poden sser
manipulats genticament per tal de millorar el seu rendiment, veieu aqu alguns exemples

1.- Medecina

Nous i millors tractaments per les tres majors causes de mortalitat als pasos
desenvolupats: malalties cardiovasculars, cncer i diabetis.

Millors i ms barats antibitics per lluitar contra la proliferaci dorganismes infecciosos

que han desenvolupat resistncies als antibitics usuals.

Vacunes contra els agents de malalties vriques, com lhepatitis, el grip i la rbia,
aprofitant, per exemple, les propietats dels interferons. i tamb contra les malalties
parasitries , com la malria i la malaltia del son que afecten a milions de persones.
Lenginyeria gentica no tan sols promet oferir protecci davant les malalties que es poden curar amb les
vacunes tradicionals, tamb pot oferir versions ms segures de vacunes antivriques ja existents. En aquestes
vacunes no sutilitzaran virus sencers, si tan sols una de les seves protenes produdes per bacteris, amb lo
qual selimina el risc de que virus vius puguin contaminar la vacuna.

Anlisi rpids que permetin al metge efectuar diagnstics precisos de nombroses

malalties.

Mtodes millors pel trasplantament drgans.

Tcniques per a corregir processos bioqumics corporals i per curar les malalties
hereditries, com lhemoflia, les que afecten als allots bombolla o el sndrome de
Lesch-Nyham

Els microorganismes naturals i els obtinguts per enginyeria gentica es poden emprar
per produir medicaments, vacunes, hormones i enzims; materials nous , com els
anticossos monoclonals, poden ajudar al diagnstic i la terpia, mentre que la fusi
cellular proporciona nous i potents antibitics.

2.- Agricultura - Producci daliments.

Creaci de conreus que produeixin els seus propis fertilitzants amb el consegent
estalvi.
Plantes que puguin prosperar en sls actualment improductius b per sequedat o b pel
seu excs de sals.
Plantes resistents a parsits o a insectes i a tractaments amb herbicides.
Plantes que produeixin fruits amb maduraci controlada o amb contingut modificat en
greix o sucres.
Animals productors dhormones o amb un contingut modificat de greix.
Substncies capaces daccelerar el creixement dels animals de granja .
Vacunes contra les malalties del ramat.
Formes ms barates daliments per als animals, compostos per microorganismes
cultivats en materials de desfet.

3.- Producci denergia

Combustibles renovables, inclosos met i hidrogen, i alcohol combustible per usos

domstics i industrials.

Substncies elaborades per microorganismes, els quals ajudaran a extraure els

combustibles del subsl.

4.- Indstria.

Noves fonts de productes fonamentals per la fabricaci de plstics, pintures, fibres

artificials i adhesius.

Microbis que puguin extraure metalls de roques slides.

Nous sistemes de control de la contaminaci.