Generated by Foxit PDF Creator Foxit Software

http://www.foxitsoftware.com For evaluation only.

Tema 1: Sociolingstica
Llengua
es pot estudiar
des de

Lingstica

Sociolingstica

socupa de

socupa de

ESTRUCTURA

S
es desenvolupa
en

t
HISTRIA

MBITS
DE PARLA

ORGENS
S. xv

DE LLENGUA
quan hi ha

Registres

CONTACTE DE
LLENGES
es manifesta en

XVI - XIX
1900 - 39
SITUACI
ACTUAL

CONFLICTE LINGSTIC
produeix
Llenges
minoritzades

Bilingisme

Diglssia

Substituci
lingstica

Normalitzaci
lingstica

Lingstica y Sociolingstica
Luis Aracil s un sociolingista important que dona una definici a cadascuna daquestes paraules.
Diu que la sociolingstica s una cincia que estudia ls lingstic (ls duna llengua, dialecte..).
A diferncia de la lingstica que estudia lestructura duna llengua (elements i relacions dels
elements).
Variaci lingstica Registres lingstics
Els registres constitueixen les formes prpies de la llengua en cadascun dels usos lingstics que es
produeixen en les relacions socials.
Classificaci dels registres
1) Camp: es el tema del qual es parla. El camp determina unes formes lingstiques especials
de cadascun dels registres, podem distingir els temes generals (llenguatge no tcnic) i els
especialitzats (llenguatge tcnic). La diferncia temtica entre els registres solen
caracteritzar-se pel vocabulari.
2) Mode: distinci entre llenguatge oral i escrit. Cadascun t les seves caracterstiques prpies
que es diferencien per la substncia: oralso, escritpartcules de tinta, xoc... Com que son
modes diferents, cadascun t les seves normes. El llenguatge oral pot ser espontani o no
espontani.

Generated by Foxit PDF Creator Foxit Software

http://www.foxitsoftware.com For evaluation only.

3) Tenor: fa referncia al tipus de relaci que interv en lacte comunicatiu. Segons el tipus de
relaci tindrem un tenor formal o informal.
Tipus de registres segons el nivell de formalitat: de ms informal al ms formal:
- Vulgar: est vinculat al registre colloquial per hi abunden els vulgarismes allunyats
de la norma lingstica. Ho emprem en contextos no formals amb interlocutors de
baix nivell cultural.
- Argots: son la parla privada dun grup social que es considera diferent dels altres per
a empra un llenguatge secret i un lxic especial. Tamb cal esmentar els
llenguatges anomenats populars que fan referncia a la forma de parlar especfica
duns determinats barris: a Valncia parlar apitxat significa fer el so tx envers tj,
el parlar xava es dona a Barcelona on unes classes ho fam per semblar dun nivell
ms elevat que els altres, el parlar bleda es inconscientment utilitzat
majoritriament pel sector femen propi de les allotes considerades com tals.
- Colloquial: respon als usos privats de la llengua. Sol ser un registres oral, els
interlocutors es troben al mateix lloc i al mateix moment. T un tipus de text poc
elaborat, espontani, i empra normalment elements no verbals (gestes, moviments...).
- Estndard: es considera el registre neutre entre els usos ms formals i els menys
informals. Per tant, presenta un grau de formalitat equilibrat. Es el registre emprat en
el ensenyament, mitjans de comunicaci. Empra les formes lingstiques de la norma
gramatical.
- Periodstic: te una funci explicativa. Sol empra lestructura piramidal, del aspectes
ms importants als ms irrellevants. El contingut sestructura responent a les sis
preguntes bsiques: qui, que quan, com, on, perqu. Presenta formes textuals
prpies: noticies, reportatges, entrevistes....
- Publicitari: sempra en textos breus que cercan una adhesi a una causa o ideologia.
Desenvolupa la funci connativa, la qui dona una ordre. Empra sovint imatges
grfiques i recursos retrics que solen produir ambigitats i dobles sentits.
- Cientificotcnic: es caracteritza per la claretat, precisi i concisi. T e una necessitat
explicativa. Requereix una formaci cultural en els usuaris del registre. No empra
figures estilstiques que puguin crear ambigitats. Presenta molt de termes propis
segons lespecialitat tcnica.
- Juridicoadministratiu: sempra en els intercanvis comunicatius entre lAdministraci
i els ciutadans. Te un alt nivell de formalisme, amb una fraseologia prpia. Presenta
uns models textuals especfics amb gran formalitat estructural (instncia, sentncia..)
- Literari: te un grau mxim de formalitat. Presenta una elaboraci esttica elevada,
sobretot en poesia. No hi ha interacci directa entre els interlocutors. El receptor es
mltiple i annim. Empra recursos retrics. Potncia lefecte connotatiu de les
paraules.
Registre estndard = Llengua estndard
Naturalesa:
Es la varietat lingstica emprada pels parlants duna comunitat per assegurar la intelligibilitat de
ls davant la resta de membres del grup. Supera les particularitats dialectals que poden resultar
obstacles per a la comprensi mtua. I per aquest motiu es la varietat prioritaria i ms adequada per
a la intercomunicaci pblica. Es la varietat que aprn un parlant no nadiu que vol aprendre la
llengua. s neutre i supradialectal, no sha de poder confondre amb cap dialecte concret, no es cap
dialecte. Es vlida per a tot el territori de la llengua i sobreposada a les varietats geogrfiques.
Compren les formes i estructures comunes a tots els dialectes. Aquesta varietat no es idntica a la
normativa sin que la normativa sinclou dins lestndard. No es superior a altres varietats
dialectals. Es fals i un prejudici creure que lestndard es la llengua i els altres els dialectes perqu
lestndard es altre dialecte, el dialecte de tots.
Funcions de la llengua estndard

Generated by Foxit PDF Creator Foxit Software

http://www.foxitsoftware.com For evaluation only.

Funci unificadora: una llengua abans de la normalitzaci es una suma de dialectes,

es a dir, es un mosaic on impera la diversitat. Quan es dna un procs de
normalitzaci apareix la funci de unificar tots els qui es consideren que parlen una
llengua.
- Funci separadora: grcies a lestndard els parlants dun idioma es veuen diferents
dels dun altre. Per exemple, als pasos escandinaus hi ha llenges molt semblants
per estan diferenciades grcies als estndards.
- Funci de prestigi: dominar lestndard dna prestigi personal i nacional.
- Funci de punt de referncia: lestndard es un model de bon us de llengua correcta.
Processos destandarditzaci
1) Selecci: es el procs de prendre una opci, es a dir, de decidir si agafem un sol dialecte o
els mesclem. Per tant, es la selecci de la base de lestndard.
2) Codificaci: consisteix a dotar la varietat que sha pres per base duna de les caracterstiques
bsiques de la llengua estndard: la unitat formal. Per exemple, en catal segons un dialecte
o un altre diem noltros, nosatros, etc. per amb la llengua estndard es diu nosaltres.
Per tant, per aconseguir la codificaci sha de comenar per fixar una ortografia, una
gramtica, un lxic, etc. es un procs purament lingstic, es a dir, es un procs de laboratori,
es pot fer dins un despatx. (llengua normativa)
3) Vehiculaci: aquest model de llengua normativa sha de fer circular, sha dempr en els
mbits pels quals ha estat pensada. Si la llengua codificada no es pot installar dins aquests
mbits el procs destandarditzaci queda interromput.
4) Elaboraci: consisteix a posar al dia aquesta llengua codificada, adaptar-la a les noves
modalitats expressives perqu no quedi estancada.
1. Selecci
Llengua codificada
2. Codificaci
3. Vehiculaci
Llengua estandarditzada
4. Elaboraci
Models destandarditzaci
1) Unitarista: dins un territori ampli on hi ha dialectes geogrfics diferents se nagafa un que es
promogut a llengua. A es el que ha passat amb el francs, lespanyol i litali. Exemple:
en el moment que es comena el procs de normalitzaci de la llengua espanyola shavien
format uns dialectes romnics: castell, lleons, aragons... i amb la conquesta de Castella el
dialecte castell sestn cap al sud i es promogut a llengua.
2) Composicional: es propi de processos en que donats un conjunt de dialectes semblants
sarriba a una llengua estndard agafant elements de tots. Exemples: el noruec, el basc i el
catal. En el cas del catal tot el procs ha estat basat en models composicionals encara que
el model ha estat el barcelon perqu Barcelona era el centre cultural i una llengua
representativa de tots els dialectes.
3) Autnom: sarriba a diversos models estndards duna sola llengua, sarriba a unes variants
de lestndard que no es consideren llenges diferents. Sol ser propi de pasos separats per
continents. Exemples: lestndard espanyol te dos: leuropeu i lameric. Langls tamb te
dos: el britnic i lameric. El portugus tamb te dos: el de Portugal i el de Brasil.
4) Independent: sarriba a llenges diferents. Per exemple es txec i leslovac. Son llenges molt
semblants per ha hagut un procs destandarditzaci diferent.
Tenim en catal una llengua estndard?
En la llengua catalana hi h hagut un procs destandarditzaci que est en marxa i encara no sha
acabat. Hi ha hagut una etapa de codificaci que ja est acabada, el catal es una llengua codificada.
Lortografia catalana es una de les millors del mn perqu sajusta molt a letimologia. El procs
que falla es la vehiculaci. En conclusi, el catal est en procs destandarditzaci.
Contacte de llenges: Conflicte lingstic.
Conflicte lingstic: es una situaci en que dues varietats lingstiques competeixen entre elles i
provoquen linvasi o el desplaament duna de les llenges o variants del mbits dus de laltre.

Generated by Foxit PDF Creator Foxit Software

http://www.foxitsoftware.com For evaluation only.

Amb el conflicte lingstic sorgeix el dilema de la normalitzaci o la extinci de lidioma

(substituci lingstica).
Aracil diu que el conflicte lingstic produeix el bilingisme de la mateixa manera que la guerra
produeix ferides.
Quan es una societat hi ha varietats lingstiques que tenen uns papers i a es assumit per la
majoria no hi ha conflicte lingstic. El conflicte ve quan dues varietats pretenen ocupar els
mateixos mbits i les mateixes funcions.
Quan una comunitat lingstica minoritzada intenta recuperar la normalitat per a la propina llengua,
el conflicte esdev inevitable perqu els parlants de la llengua dominant no estan disposats a cedir
els seus privilegis ( mantenir-se unilinges...)
Fases del conflicte del catal i el castell
1 - Principis del s. XVII: es castellanitza una part de la noblesa dels Pasos Catalans, es trasllada la
corona a terres de Castella.
2 - Al llarg del s. XVIII: durant el regnat de Carles III es decretar loficialitat del castell a tots els
territoris de la Corona Hispnica.
3 - Al s. XIX: la Renaixena intentar recuperar el catal en els mbits cultes. El modernisme va
intentar europetzar i universalitzar la cultura catalana.
4 - Al llarg s. XX: el conflicte sha manifestat de manera continuada, fase de construcci dun
model lingstic apte per a tots el usos formals: procs de normativitzaci de Pompeu Fabra. La
dictadura franquista va constituir lintent de lingicidi ms intens del catal. Desprs de la transici
el catal esdev oficial juntament amb el castell a Catalunya, les Illes Balears i sota el rtol de
valenci al Pas Valenci.
Llengua minoritria: es una llengua poc parlada numricament, per exemple litali respecte el
xins.
Llengua minoritzada: es aquella que pateix un procs de retracci dels usos pblics i privats en la
prpia comunitat lingstica, se lhi ha redut les seves funcions.
Llengua i dialecte
Definici:
a) A nivell intralingstic: una llengua s un sistema de signes coherents, que permet la
intercomunicaci entre els parlants que la dominen. Un dialecte s cadascuna de les
possibles actualitzacions daquest sistema de signes.
b) A nivell extralingstic (o social): la comunitat lingstica estar formada pel conjunt
de parlants que comparteixen el mateix sistema lingstic, es a dir, la mateixa
llengua. Una comunitat s formada per les persones que parlen la mateixa llengua i
tenen conscincia de parlar-la.
Segons la primera definici, tots els valencians catalanoparlants formen part de la comunitat
lingstica catalana. Segons la segona definici, noms en formen part aquells que no sn
secessionistes.
Llenges considerades com a dialectes
Parteix de la ideologia lingstica que es desenvolupa a partir de la Revoluci Francesa, en qu es
considera el francs com a llengua nacional, mentre que la resta de llenges sn considerades
dialectes (patois). La voluntat daquesta ideologia s la deliminar totes les llenges que no siguin la
llengua nacional.
Dialectes considerats com a llenges
Si lestratgia de la Revoluci Francesa no funciona es fomenta el secessionisme lingstic. En el
cas del Pasos Catalans, sha promogut el secessionisme lingstic a part del pas on ls de la
llengua s ms feble: el Pas Valenci. Aix es produeix per interrompre el procs davan que es
pugui produir en ls social de la llengua.
La fixaci lingstica
Perqu una llengua es fixi, es cohesioni, es requereix laccs al registre escrit. Una llengua que no
sescriu no pot quedar fixada. El problema sorgeix a lhora destablir el model escrit en qu es
basar la fixaci de la llengua: models destandarditzaci.

Generated by Foxit PDF Creator Foxit Software

http://www.foxitsoftware.com For evaluation only.

Bilingisme
El concepte de bilingisme es un dels ms difcils de definir perqu depn sobretot del contingut
que li donem o del context en que lemprem. Hi pot haver diversos graus: es pot ser ms o menys
bilinge i sobretot pot afectar a ms o menys persones, en aquest cas podem distingir entre el
bilingisme individual i el bilingisme social que afectaria a tota una comunitat lingstica.
Tamb hi ha qui defineix el bilingisme com la prctica demprar alternativament dues llenges.
Classificacions del bilingisme:
- bilingisme individual o bilingisme social: el social podria ser bidireccional quan
els parlants de les dues llenges parlen laltre tamb, situaci poc freqent ja que
implica que les dues comunitats cohabiten, que estan bilingitzades totes dues.
- Segons Vallverd extensa classificaci segons el nombre de llenges en contacte:
unilingisme, bilingisme, trilingisme, polilingisme....
El bilingisme com a mite:
Llus Aracil va dir que el bilingisme era un mite ja que sol servir noms com a tapadora per obviar
situacions dinjustcies, dopressi o de subordinaci. All que cerquen aquells que fan bandera del
bilingisme es poder continuar mantenint-se unilinges i per aix els altres han de continuar essent
bilinges. Tot aix ocasiona una paradoxa (contradicci) ja que els que es manifesten favorables al
bilingisme son unilinges. Mentre que els que es mostren favorables al unilingisme son com a
mnim bilinges.
Segons Sebasti Serrano... en una situaci de subordinaci lingstica com la nostre, tot all que
no es fa en catal es fa en contra del catal.
Diglssia
Etimologia: ve del grec di = doble i glossa = parla.
Definicions:
- Ferguson escriu un article al 1959 on per primera vegada sempra el concepte de
diglssia en el seu sentit estricte Diglssia va ser definida com una situaci
sociolingstica relativament estable en que al costat del principals dialectes duna
llengua, hi ha una varietat molt divergent altament codificada vehicle dun cos de
literatura escrita que es mpliament apresa en leducaci i emprada, sobretot, com a
llengua escrita i com a parlar formal, per que no ho es en cap sector de la comunitat
en la conversa ordinria o colloquial.
- Anys desprs, Fishman descriur una nova concepci del terme que es la que
emprem actualment Diglssia es la situaci prpia duna comunitat lingstica en
que dues llenges son usades amb un valor diferent. Una llengua es considerada alta,
es emprada en els mbits pblics, formals i escrits, mentre que laltre llengua es
considerada baixa, emprada en mbits privats, informals i orals.
Exemples:
1er
FORMAL INFORMAL
el catal fins s. XIX
CATAL
X
CASTELL
X
2on
FORMAL INFORMAL
CATAL
X
situaci hipottica
CASTELL
X
3er
FORMAL INFORMAL
CATAL
X
situaci actual: no hi ha diglssia, es menys que diglssia.
CASTELL
X
X

Interferncia o interposici
Definicions:
- La interferncia lingstica es produeix quan els parlants duna llengua en necessiten
un altre per poder accedir a la resta de llenges.

Generated by Foxit PDF Creator Foxit Software

http://www.foxitsoftware.com For evaluation only.

Explicaci:
a
b
c
d

Es el fet que casi totes les relacions entre la comunitat lingstica de lidioma i la
resta de la humanitat passin per lidioma dominant.
Tots els idiomes estan en contacte excepte lidioma minoritzat
(x) que, en aquest cas, es el catal i que, forosament, ha de
passar sempre per lidioma dominant (d) per comunicar-se
amb tots els altres. A implica que els del idioma x siguin
bilinges.

x
Substituci lingstica
Es la distncia entre dos punts, aquests dos punts son: monolingisme A i monolingisme B.
Procs de substituci lingstica: estadis o etapes: on A = catal i B = castell.
1. A unilinges catalans
2. Ab bilinges catalans: aprenen la llengua b per la consideren secundria.
3. AB bilingisme unilateral (simtric): les dues son iguals dimportants.
4. aB bilinges castellans: la llengua B es la principal i la a es la secundria.
5. B unilinges castellans: substituci lingstica, la llengua B passa a ser lnica parlada.
Normalitzaci lingstica
La normalitzaci lingstica es un procs histric sociocultural en el qual un idioma es sotms a la
normativitzaci i aconsegueix accedir a totes les funcions socials fins ara reservades a la llengua
dominant. Un idioma est plenament normalitzat quan ocupa tots els mbits formals i informals.
Un procs de normalitzaci lingstica es fa necessari quan una determinada comunitat o naci per
diverses qestions sha vist sotmesa a un seguit de pressions que ha fet recular ls normal de
lidioma propi de la comunitat. Lobjectiu es arribar a una situaci en que la llengua dominada sigui
una llengua amb les caracterstiques de les llenges normalitzades: que sigui indispensable per
viure, que tothom lempri en tots els mbits i sectors de la poblaci, que les relacions bilinges
siguin amb la llengua del pas.
La normalitzaci es incompatible amb qualsevol discurs bilingista.
El procs de normalitzaci lingstica
- Lautocentrament
Perqu es produeixi un procs de normalitzaci lingstica hi ha uns quants factors. Un daquests
factors es lautocentrament de la prpia comunitat lingstica.
Habitualment cada comunitat lingstica pren les decisions de planificaci que fan referncia a la
prpia llengua. Per, sobre la llengua catalana, en canvi, prenen decisions fonamentals persones que
no parlen el catal ni tenen cap intenci de parlar mai.
Lautocentrament implica una normalitzaci de la presa de decisions al voltant de la prpia llengua,
que en una comunitat autocentrada parteixen sempre de la prpia comunitat lingstica.
- Les normalitzacions amb xit (reeixides)
Una llengua que, en una poca determinada, es troba en la condici de llengua minoritzada, pot
arribar a assolir una plena normalitat ds, de la mateixa manera que pot veures replegada a una
posici subordinada i a la residualitzaci. Tot depn dall que faci la collectivitat que la parla,
dall que pugui fer, i de les relacions que estableix en relaci als propis membres i a la resta de
comunitats.
Els casos de normalitzaci reeixida, al llarg del segle XX, tenen a veure amb alguns processos
histrics diferents:
a) En el cas del noruec, el fins i lislands, cal relacionar el procs amb el reconeixement del
dret a lautogovern per part de les potncies majoritries a Escandinvia (Sucia i
Dinamarca), que, a nivell poltic, posen el respecte a les decisions de cada collectivitat per
sobre de prejudicis diversos i de dogmes poltics preestablerts.
b) Casos com el del polons, lhongars o el txec cal relacionar-los amb la desaparici de
lImperi Austro-hongars, al final de la primera guerra mundial.

Generated by Foxit PDF Creator Foxit Software

http://www.foxitsoftware.com For evaluation only.

c) Un cas molt especial: el de lhebreu, llengua prpia de lEstat dIsrael, constitueix un cas de
renativitzaci duna llengua que havia desaparegut com a llengua familiar i colloquial
devers el segle II, i que fou recuperat a partir de lltim quart del segle XIX, i ha assolit una
vigncia plenament normalitzada durant la segona meitat del segle XX.
Models de planificaci del multilingisme: igualitaris i no igualitaris
El model adoptat a la nostra part del mn es el jacob francs que es basa en la consideraci que el
vencedor t dret a imposar costums diversos als venuts, i tamb la llengua.
Aquesta doctrina es modernitza, el francs sestablir com a llengua nacional de Frana, totes les
altres seran etiquetades com retrgrades.
Les antpodes del model lingstic jacob sn els anomenats Models Lingstics Igualitaris dels
quals en temin dos a Europa (Sussa i Blgica) i un a Amrica del nord (Canad). En aquest cas
totes les llenges sn tractades per igual. Per establir aquest tracte sha doptar per un daquests dos
criteris: una llengua pot ser oficial segons el criteri de personalitat o el de territorialitat. Els actuals
models es basen en el criteri de territorialitat.
En el cas de Blgica fins i tot a nivell de lexrcit shan fet unitats per a cada llengua.
A Sussa cada llengua es oficial dins el seu territori i totes son oficials de lEstat per tots els infants
escolaritzats han daprendre la llengua del cant on viuen i un altre daltre cant.
El model espanyol s desigualitari, malgrat que reconeix la diversitat de llenges i loficialitat
daquestes. Els de parla espanyola utilitzen el criteri de personalitat, mentre que els de parla basca,
gallega o catalana tenen que utilitzar el criteri de territorialitat.
Secessionisme lingstic paradoxal
El secessionisme ha estat una de les tares ms importants per a la normalitzaci de la llengua
catalana al llarg del perode que va entre lablaniment del franquisme i lactualitat. Frana va ocupar
la Catalunya nord (Tractat dels Pirineus) i, per altra banda, els fatdics Decrets de Nova Planta (s.
XVIII).
Al franquisme, es va promoure el secessionisme a la llengua catalana, agafant la part sota la
sobirania espanyola on la llengua catalana es troba en una situaci ms precria: el Pas Valenci.
Al Pas Valenci hi sorgeixen energies de canvi que operen en sentit contrari. Fou on
lespanyolisme concentr totes les energies per tal de promoure-hi el secessionisme lingstic.
El blaverisme constitueix un fenomen contrari a la normalitzaci de la llengua catalana que te com a
finalitat treure el Pas Valenci de lrea lingstica i cultural dels Pasos Catalans, per integrar-la
dins lrea lingstica i cultural dels Pasos Castellans. No ens ha de sorprendre la paradoxa que
aquells que afirmen defensar una llengua valenciana diferent del catal no usen mai aquesta
llengua, sin que sexpressen sempre en espanyol.
Els llenguatges despecialitat
A la llarg del segle XX hi ha hagut molt canvis: lavan tecnolgic, la superaci de la societat
industrial, els canvis en les formes de vida provocats per aquest avan tecnolgic han fet que la
societat davui dia sassembli poc a la que hi havia noms fa un segle.
El continuo canvi tecnolgic, la febre investigadora, la importaci permanent dinvents fan que la
llengua tamb estigui en canvi continuat, almenys pel que respecta al vocabulari especialitzat, en
qualsevol de les disciplines cientfiques. Ha crescut linters pels llenguatges despecialitat situats
tots dins el registre que se sol etiquetar com a cientfico-tcnic.
Actualment, totes les llenges que pretenguin ser vehicle de comunicaci cientfica no es poden
escapar de comptar amb algun gabinet que socupi de la terminologia especfica, dels llenguatges
despecialitat.
Als Pasos Catalans, lorganisme que sencarrega de la terminologia especialitzada s el Termcat.
Aquest organisme sencarrega de la fixaci de termes nous, de lestabliment provisional de criteris
de correcci a lhora dintroduir neologismes en la nostra llengua, i de lorientaci en el llenguatge
especialitzat, en qualsevol disciplina cientfica.