Transtorns alminetaris

Cristina Boguñâ
Maria Armillas
Què defineix un trastorn de
l’alimentació?  
Bàsicament es caracteritza per la
presència d’un factors alimentaris que
estan alterats, ja sigui per menjar massa
o excessivament poc, que s’acompanya
d’uns conductes dirigits a “compensar”
els efectes del menjar i aliments ingerits
com ara bé vomitar, fer exercici físic en
excés, l'ús de laxants, etc.
Anorexia
L’anorexia és la falta o disminució de la
gana debut a un trastorn nerviós o
psicològic. L'anorèxia nerviosa és un
trastorn de l'alimentació.
 Tipus d’anorexia
Anorèxia nerviosa primària: consisteix en la por de
perdre pes.
Anorèxia nerviosa secundària: és la conseqüència
d'una malaltia psiquiàtrica com l'esquizofrènia o
alguna depressió.
Purgativa i amb ingesta compulsiva: el que la
sofreix, menja en excés i després s'indueix el vòmit i,
o pren grans quantitats de laxants o altres purgantes.
Vigorexia: aquella en la qual el malalt está
obssesionat pel físic i té una distorsió de l'esquema
corporal que li porta a una addicció a l'activitat física.
Anorèxia sexual, o
pèrdua de la "gana“: per
a la interacció romàntic-
sexual i, en termes
generals que comporta
una por de la intimitat
fins al punt que la
persona que la sofreix,
presenta ansietat davant
el sexe o qualsevol altre
contingut emocional o
que impliqui una relació
íntima.
 Bulimia
La bulimia es la ingestió excessiva
d'aliments que després s'intenten
compensar amb vòmits, la qual cosa
s'acaba convertint en un conducte que
modifica el costum de la persona
malalta.

Amb el vòmit pretendran anular les

calories ingerides, però aquesta idea es
errònia, ja que mai arriben a conseguir
expulsar tot el que han menjat; a més
un elevat percentatge del valor calòric
se absorbeix directament.
En l'origen d'aquesta malaltia
intervenen factors biològics,
psicològics i socials, que
desvirtuen la visió que el
malalt té de si mateix i
responen a un gran temor
d'engreixar-se. El malalt
sempre es veu gras, encara
que el seu pes sigui normal,
però no pot reprimir les
seves ganes de menjar, pot
arribar a consumir 15
atipaments i vòmits per
setmana; I en un sol
atipament de 10.000 a
40.000 calories.
Generalment la bulimia es manifesta després de haver
realitzat numerades dietes sense control mèdic. La
limitació dels aliments causada per el propi malalt li
causa atacs d'ansietat i necessitats patològiques d'ingerir
grans quantitats d'aliments.

Aquesta malaltia normalment es causada per l'entorn

social, dietes i la por de les burles de la gent sobre el
físic.

Desprès el atipaments de menjar, disminueixen alguns

trastorns emocionals, principalment l'ansietat.
Tipos de bulimia
La bulímia nerviosa
Afecta a persones
insegures, que no es
senten satisfetes amb
elles mateixes i
s'obsessionen pel menjar
i el pes corporal.
S’assembla molt a la
bulimia, per no dir que
són casi iguals.
Complicacions de la Bulimia

Personal
Les perspectives són majors per a la bulímia que per
a l'anorèxia. Es deu observar, que un estudi de
pacients bulímics, desprès de sis anys la taxa de
mortalitat va ser de 1% en les dones amb teràpia. Un
altre estudi va trobar que el 20% de les dones amb
bulímia encara estaven lluitant contra el trastorn
desprès de deu anys.

Els bulimic solen ser persones amb dificultat per

afrontar els problemes de la vida quotidiana. Davant
els conflictes, reaccionen amb ansietat.
Autoestima

El futur bulímic, basa el seu afecte en els canons de bellesa i es

sent incòmode per la pressió social. Això li porta a un intent
continu de conseguir aquesta silueta, i el fracàs en obtenir-lo, l'hi
produeix ansietat.

Molts bulímics tenen una autoestima baixa i creuen erròniament

que aquesta millorarà si son capaços de reduir el menjar i aprimar-
se.

En canvi, no es plantegen que potser canviant altres

característiques personals o alguns comportaments es sentirien
millor. Posteriorment es donen compte de que, pel contrari, quant
més intens es el seu trastorn alimentari, més baixa és l’autoestima.
Social

Durant l'atipament senten una sensació de llibertat;

que desvaneix la inquietud o preocupació que
tenien i ja no tenen pensaments inquiets ni negatius.

Al final del atipament, la majoria de bulímics se

senten menys tensos e inquiets, però pot ser que no
se sentin bé amb si mateix per lo que han fet amb el
seu cos. Al sentir-se malament vomiten i llavors al
vomitar li provoca més inquietud i tensió i llavors
tornen a atipar-se de nou. S’ estableix un cercle
viciós.
Gràfic Bulímia
Habilitats socials

La timidesa i la introversió o, per lo contrari,

la extroversió, son, característiques innates.

¿No creus que si millores moltes de les

habilitats mencionades et sentiries millor i
donaries menys importància al teu cos
perquè haurà millorat la teva autoestima,
perquè la teva ment estarà ocupada en altres
coses i perquè obtindràs més satisfaccions?
Fàrmacs
Estimulants.
◦ Amfetamina, dextroanfetamina. Metamfetamina.
◦ Dextrometilfenidat i metilfenidat.
Els productes químics que formen part del grup
feniletilamina.
Hi ha alguns antidepressius que com efecte
secundari poden desenvolupar una anorèxia.
Una interrupció sobtada de la gana, amb
l'augment de les drogues, com el cànnabis i els
corticosteroides.