LOS CARACOLES

Nombres: Gutiérrez Juan Mayorga diego

Curso: 9 “A”

Introducción. Els animals són sens dubte els éssers vius més complexes i, per
tan, els més interessants d'estudiar. Gràcies a tenir cèl·lules nervioses i
cèl·lules musculars poden actuar amb molta rapidesa i això els fa sorprenents.
El 90% de les espècies animals són invertebrats, és a dir animals sense un
esquelet intern articulat que protegeix el cordó nerviós, semblant a la
nostra columna vertebral. El grup dels invertebrats en realitat és un grup
totalment artificial, és a dir un grup que hem inventat nosaltres perquè ens
ajuda a separar uns animals d'uns altres però que agrupa organismes que no
tenen res a veure entre sí. Per exemple, una esponja, un cargol i una formiga
és evident que tenen molt poques coses en comú. A partir d'això s'ha deduït
que els diferents grups d'invertebrats actuals van tenir orígens molt diferents,
és a dir que ens hem de remuntar a formes molt senzilles per trobar els
avantpassats comuns. Això explica que siguin tant diferents.

En els invertebrats es poden diferenciar dos grans grups que són els
artròpodes, que son els invertebrats que presenten un esquelet extern
articulat, com per exemple tenen els insectes i els crustacis, i els invertebrats
no artròpodes, que són la resta. Si bé els artròpodes estan presents tan en els
medis aquàtics com en els terrestres, la majoria dels invertebrats no
artròpodes només viuen en el medi aquàtic o en medis terrestres humits.
Si pensem que la vida va aparegué en el medi aquàtic, entendrem que els
invertebrats no artròpodes són formes que, degut a les seves característiques,
no han pogut colonitzar del tot el medi terrestre. Quan s'estudien amb detall es
pot deduir els motius.

Llegeix les explicacions sobre les característiques generals de les esponges,

dels cnidaris i dels anèl·lids i realitza el "Test de resposta múltiple 16.1" i el
"Completar frases sobre esponges 16". Després llegeix el text sobre els
platihelmints, els mol·luscs i els equinoderms i realitza el "Test de resposta
múltiple 16.2", el Relacionar dibuixos i noms 16" i el "Mots encreuats 16".

1. Els animals o Metazous. Són els organismes pluricel·lulars amb teixits

especialitzats i amb nutrició heteròtrofa, és a dir que s'alimenten d'altres
organismes. Presenten una gran sensibilitat gràcies al teixit nerviós i poden
realitzar moviments (la majoria poden fins i tot traslladar-se) gràcies al teixit
muscular. Aquests dos teixits són exclusius dels animals. Es poden distingir
dos grups:

• Invertebrats. Són els animals sense columna vertebral. Comprèn a: Porífers

o esponges, Cnidaris, Anèl·lids, Platihelmints, Mol·luscs, Equinoderms i
Artròpodes.
• Vertebrats. Són els animals amb columna vertebral. Comprèn a: Peixos,
Amfibis, Rèptils, Ocells i Mamífers.

2. Porífers o esponges. Són invertebrats aquàtics que presenten el seu cos

perforat per un elevat nombre de porus microscòpics (porus inhalants) pels
quals entra l'aigua fins la cavitat interna (cavitat atrial), de la qual surt per uns
porus visibles a primera vista (òsculs). En la cavitat atrial hi ha unes cèl·lules
flagel·lades (coanòcits) capaces de capturar les partícules alimentàries que
conté l'aigua (organismes filtradors). Algunes esponges contenen petites
espines internes (espícules) i unes altres, com les anomenades esponges de
bany, presenten una substància esquelètica interna de naturalesa còrnia
(espongina) . Les esponges que utilitzem en el bany en realitat són els
esquelets de espongina que queden al desintegrar-se la resta de l'organisme.

3. Cnidaris. Són invertebrats aquàtics que tenen forma de sac de parets molt
primes, amb tentaclesenvoltant la obertura (boca) i amb abundants cèl·lules
urticants (cnidoblasts) en la seva pell. Amb aquestes cèl·lules paralitzen a les
seves preses que després introdueixen en la seva cavitat interna digestiva
(cavitat gastrovascular) on són digerits. Presenten dues formes distintes: la
forma de pòlip (forma de sac fixat al fons i amb la boca dirigida cap amunt) i la
forma de medusa (forma de sac amb la boca dirigida cap avall i de vida lliure
nedadora). En algunes espècies la forma de pòlip genera la forma de medusa i
viceversa. En unes altres només hi ha una de les dues formes.

 
 Dibuixos d'AMADEU BLASCO pel llibre "Hidros" de 1r d'ESO. Editorial Casals. 2002

4. Anèl·lids. Són invertebrats de cos allargat, tou, cilíndric i format per

nombrosos anells (segments) gairebé iguals, és a dir tenen forma de cuc. La
seva superfície està recobert d'una cutícula elàstica i pot presentar uns pèls
molt fins (quetes).

Dibuixos d'AMADEU BLASCO pel llibre "Hidros" de 1r d'ESO. Editorial Casals. 2002

Els anèl·lids es classifiquen en tres grups:

Classificació dels Anèl·lids
Oligoquets. Són els que presenten Poliquets. Són els que
poques quetes. Per exemple el cuc presenten moltes quetes. Per
de terra. exemple els nereis o cucs
que s'utilitzen per a pescar en
el mar.
Hirudinis. Són els que
presenten ventoses en
seus extrems. Per exem
les sangoneres.

Dibuix d'AMADEU BLASCO pel llibre "Hidros" de 1r d'ESO. Editorial Casals. 2002

5. Platihelmints. Són invertebrats amb forma de cuc aplanat i ample. Pot

presentar segments com la tenia o no presentar segments, com les
planaries. La tenia o solitària és un paràsit d'uns 2 o 3 metres que pot viure en
l'intestí prim dels animals, inclosos els humans. La infestació es produeix a
l'ingerir carn crua (pernil, "cecina", etc.) d'animals que contenen larves
enquistades de tenia. Les planaries viuen a l'aigua dolça i al mar, són
carnívores i aproximadament tenen un centímetre de llargada.
Completar frases sobre Esponges (WEB de M. Alós) 16

6. Mol·luscs. Són invertebrats de cos tou, no segmentat i sovint dividit en

cap, massa visceral i peu. En molts d'ells la massa visceral està envoltada per
un mantell que produeix una conquilla de carbonat càlcic. A més, el mantell
forma una cavitat anomenada cavitat del mantell o cavitat paleal on es troba
l'aparell respiratori (ún pulmó en es terrestres i branquies en els aquàtics). Es
mol·lusc es classifiquen en:

Classificació dels Mol·luscs

Gasteròpodes. Presenten un peu musculós
capaç de lliscar sobre tot tipus de superfícies
i una conquilla formada per una sola peça
com el cargol terrestre o bé manquen d'ella
com els llimacs. La conquilla pot ser plana
com en les pegellides o formar una espiral,
com en els cargols. La respiració pot ser
branquial, com en els caragols marins, o
respiració pulmonar, com en el caragol
terrestre, que és hermafrodita.

Dibuix d'AMADEU BLASCO pel llibre "Hidros" de 1r

d'ESO. Editorial Casals. 2002
Bivalves. Presenten una conquilla formada
per dues peces articulades anomenades
valves. No tenen cap diferenciat i el peu té
forma de pala excavadora o bé és molt
reduït i presenta una glàndula que segrega el
bissus per adherir-se a les roques. Respiren
per brànquies laminars que a més
serveixen per retenir les partícules (animals
filtradors) que entra per un tub (sifó
inhalant) i surt per un altre (sifó exhalant).
Per exemple les cloïsses i els musclos.

Dibuix d'AMADEU BLASCO pel llibre "Hidros" de 1r

d'ESO. Editorial Casals. 2002

Cefalòpodes. Presenten un peu dividit en 8

o 10 tentacles proveïts de ventoses que
envolten la boca. Tenen un cap bé diferenciat
amb dos grans ulls. El mantell té forma de
sac i l'aigua que entra en ell pot ser
expulsada amb força per un tub (sifó)
originat un corrent que les permet nedar a
reacció. Poden mancar de conquilla com
els pops, tenir conquilla interna com la sípia
i el calamar, o externa com els nautilos.

Dibuix d'AMADEU BLASCO pel llibre "Hidros" de 1r

d'ESO. Editorial Casals. 2002

7. Equinoderms. Són invertebrats exclusivament marins que posseeixen

sota la seva pell (epidermis) un esquelet calcari constituït per plaques
soldades o independents o per espícules petites i aïllades. Les plaques
poden servir de suport a llargues espines.

Presenten un conjunt de conductes anomenat sistema ambulacral, plens d'un

líquid semblant a l'aigua de mar i una sèrie de tubets acabats en ventoses que
serveixen per a fixar-se i desplaçar-se, els anomenats peus ambulacrals.
Tenen simetria pentagonal (molt evident en les estrelles de mar al presentar 5
braços).
 Es reprodueixen sexualment amb sexes separats,i els individus o són mascles
o son femelles. La fecundació es realitza en el mar (fecundació externa) i de
l'ou surt una larva nedadora (larva planctònica) que després dóna lloc a un
adult marxador (bentònic).

Dibuix d'AMADEU BLASCO pel llibre "Hidros" de 1r d'ESO. Editorial Casals. 2002

Els Equinoderms es classifiquen en cinc grups diferents que són:

Classificació dels Equinoderms

Eriçons de mar. Estrelles de mar. Holoturies. Són les Ofiures. Són com Comàtules. Presenten
Tenen un esquelet de Tenen cinc braços poc anomenades"botifarres estrelles de mar però 5 braços dividits en dos
plaques calcàries flexibles i poden de mar" en referència a de braços molt amb els que pot nedar,
soldades que formen presentar espines. Son la seva forma. S'ali- flexibles que mouen encara que per molt poc
una estructura globosa carnívores i poden menten dels petits amb rapidesa. Viuen a temps. Presenten colors
que suporta llargues evaginar l'estómac per organismes que conté la sota les pedres del molt vius.
espines. Són herbívors. tal d'ingerir les preses. sorra que ingereixen. fons marí.