A REPBLICA ESPANYOLA I LA CATALUNYA A

LA SEGONA REPBLICA
I LA CATALUNYA
AUTONOMA

1931-1939
(1936-1939 Guerra Civil)

1. CONTEXT
El perode republic de lEstat
Espanyol semmarca en un
context mundial de crisi i
estatal de conflictes continus
en un intent de tornar a la
tasca imperialista.

1.1. demografia
Entre 1931-1935 Espanya continua
amb les tendncies anteriors
consistents en una caiguada de la
natalitat i de la mortalitat i augment
de la poblacin per creixement
natural del 38%0.
A ms, procs de concentraci
urbana i alentiment de la migracin
tant exterior com interior (crisi
1929)
Pel que fa a la poblaci activa, el
sector primari continua sent molt
important per a leconomia
espanyola, per amb un gran
nombre de jornalers que no estn
ocupas tot lany.

1.2. ECONOMIA I SOCIETAT

La Gran Depressi iniciada als USA afect nicament a

Espanya pel fet que les exportacions cauen (agrcoles,
minerals) i per la reducci de les inversions de capital
estranger.

Latur augmentar pel fet que retornen emigrants dels

pasos europeus i americans en crisi (afect entre un 30% i
un 33% sosbre la poblaci activa entre els anys 1932 i 1935 1936 !!!!!).

La indstria no va patir tant els efectes de la crisi del 29 pel

fet que la producci era absorbida bsicament per demanda
interna, malgrat aix, es va notar un descens.

Conseqncia daquest panorama econmic ser laugment

de la conflictivitat laboral

1.3.CONFLICTIVITAT LABORAL
1932 el govern va haver de prohibir les
manifestacions de la jornada del Primer de Maig
per por a les alteracions de lordre pblic. Aix, les
vagues, les insurreccions i les ocupacions de
terres van anar augmentant progressivament: 402
vagues el 1930, 734 vagues el 1931 i 1.127 vagues
el 1932.
A Catalunya tamb van produir-se incidents, els
ms destacats daquests el setembre de 1932,
quan, en una vaga general convocada per la CNT,
va haver dintervenir la policia ocupant el local del
sindicat de la construcci. Van produir-se vuit
morts i molts dels treballadors van ser
empresonats. El propi president Maci va
involucrar-se, tot i que encara no tenia cap poder
estatutari,
demanant
lalliberament
dels
treballadors per sense aconseguir-lo.
Entre les classes treballadores la Repblica havia
aixecat grans expectativas, aix ser negatiu pel
fet que tot canvi es considera lent. Entre les
classes poderoses i lesglsia, la Repblica
aixec temor

1.3.CONFLICTIVITAT LABORAL
LES ORGANITZACIONS OBRERES

1.4. EL PACTE DE SANT SEBASTI I LES

ELECCIONS DE 1931
El 12 dabril de 1931,
Aznar havia convocat
eleccions municipals.
Lagost de 1930, totes
les forces
antimonrquiques
signaren el PACTE DE
SANT SEBASTI i es
presentaran a les
eleccions amb
lobjectiu dacabar
amb la monarquia
dAlfons XIII

Eleccions per Sufragi

Universal Mascul, les
dones encara no van
poder votar

1.5.
EL DISCURS DEL REI
DAVANT ELS
RESULTATS DE LES
ELECCIONS DE 1931.

CRONOLOGIA, GOVERNS I FETS RELLEVANTS DE

LA II REPBLICA

PARTITS POLTICS DEL PERODE REPUBLIC I

PRINCIPIS BSICS

EL GOVERN PROVISIONAL: del 14 dabril al

28 de juny de 1931

Presidit per Niceto Alcal Zamora.

Tot i ser provisional el govern comenar a actuar iniciant reformes profundes.

Es convocaran eleccions legislatives pel 28 de juny de 1931.

Reformes en quatre fronts:

Jornada

de vuit hores pels obres del camp.

Creaci

de 6750 escoles pbliques laiques i de biblioteques (algunes itinerants)

Reducci

dels grans crrecs militrs:

Clausura de lAcadmia Militar de Saragossa, dirigida per Franco.

Anullaci

dels ascensos per mrits de guerra.

Creaci

de la Gurdia dAssalt, cos fidel a la Repblica (moltes companyies de la Gurdia Civil i de

lexrcit tamb van restar fidels a ella).

Separaci

Esglsia-Estat: els religiosos deixen de controlar lensenyament i de ser remunerats per

lEstat. Matrimoni Civil, divorci i cementiris lacs.

Les elecciones de jun., les ms transparents i democrtiques fins aleshores a Espanya van donar el triomf a les
forces desquerra i centre.

Les Corts o Parlament sorgides daquestes eleccions sencarregaran de redactar un a Constitucin que saprovar
el 9 de desembre de 1931. Ara podem dir que sobre un procs constituent. Presents a la redaccin de la
Constitucin van estar tres dones: Victoria Kent, Partit radical socialista, Clara Campoamor, del Partit Republic
Radical i Margarita Nelken del PSOE

ETAPES O FASES DE LA SEGONA REPBLICA

1. EL BIENNI DESQUERRES
(Desembre de 1931 a novembre de 1933).
Niceto Alcal Zamora (Acci Republicana): PRESIDENT DE LA
REPBLICA. Demana formar el PRIMER GOVERN PRESIDIT per Manuel
Azaa (Acci Republicana).
1.1. Els debats.Sobre el vot de les dones. Dona i poltica
Es crea una comissi de diputats per elaborar proyecte de constituci i
van estar tres dones: Victoria Kent, Partit radical socialista, Clara
Campoamor, del Partit Republic Radical i Margarita Nelken del PSOE. En
les primeres elecciones les dones van poder ser elegidos, per no van
poder votar. Lesquerra no volia que les dones votessin perqu
argumentaven que estaven influenciades per lesglsia i els marits i tot
plegat podia afavorir a les dretes.

ETAPES O FASES DE LA SEGONA REPBLICA

Campoamo
r

M.Nelken

V. Kent

F.
Montseny

D. IbarruriPasionaria

Clara Campoamor s va defensar el vot femen (contra el que

proposava el seu partit, per tant va trencar la disciplina de vot)

El Sufragi femen va ser aprovat finalment.A les elc cions de

1933, que van guanyar les dretes, Kent i Campoamor van perdre
lesc parlamentari, Nelken el va mantenir . Campoamor deixa de
militar en el Partit Republic Radical quan aquest, liderat per
Lerroux, estableix relacions amb la CEDA

Aquest primer govern el formaven socialistes i republicans de

centre esquerra.

El govern posa en marxa una poltica de reformes

ETAPES O FASES DE LA SEGONA REPBLICA

ETAPES O FASES DE LA SEGONA REPBLICA

1.2.Les
1.2.Les reformes
reformes de
de la
la primera
primera etapa
etapa
1.2.1.
La
constituci
de
1931:
Recull:
1.2.1. La constituci de 1931: Recull:
El
El sistema
sistema poltic
poltic dEspanya
dEspanya s
s una
una Repblica.
Repblica.
Democrtica
Democrtica de
de treballadors.
treballadors.
LEstat
LEstat es
es configura
configura territorialment
territorialment com
com un
un Estat
Estat Autonmic
Autonmic
LEstat es
es declara
declara en
en matria
matria religiosa
religiosa com
com lac.
lac.
LEstat
Sufragi
Sufragi Universal
Universal des
des del
del 23
23 anys.
anys.
Nacional
Sobirania
Sobirania Nacional
Separaci
Separaci de
de poders.
poders. Legislatiu:
Legislatiu: recau
recau en
en les
les Corts,
Corts, que
que nicament
nicament sn
sn unicamerals,
unicamerals, el
el Parlament
Parlament o
o Cambra
Cambra Baixa;
Baixa; el
el poder
poder judicial
judicial queda
queda e
e mans
mans de
de jutges
jutges independents.
independents.
Aquesta
reforma
va
provocar
una
reacci
agressiva
dels
sectors
ms
conservadors
Aquesta reforma va provocar una reacci agressiva dels sectors ms conservadors
Pgs.
Pgs. 262-263
262-263 del
del llibre:
llibre: llegir
llegir text
text Subsidiarietat
Subsidiarietat del
del vot
vot femen.
femen. Respondre
Respondre a
a la
la pregunta
pregunta clau.
clau.

1.2.2. Reforma
Reforma Agrria:
Agrria:
1.2.2.
de
la
Aprovaci
Aprovaci de la Llei
Llei de
de Bases
Bases de
de la
la Reforma
Reforma Agrria
Agrria (1932).
(1932).
Creaci
Creaci del
del IInstitut
IInstitut de
de Reforma
Reforma Agrria
Agrria -IRA-IRA- (Ser
(Ser ja
ja el
el que
que realitzi
realitzi les
les expropiacions
expropiacions de
de terres)
terres)
Establiment
de
8
hores
de
treball
al
camp.
Establiment de 8 hores de treball al camp.
Expropiaci, sense
sense indemnizaci
indemnizaci de
de terres
terres de
de la
la noblesa
noblesa ms
ms rica,
rica, Els
Els Grans
Grans dEspanya
dEspanya
Expropiaci,
Expropiaci
Expropiaci amb
amb imdemnitzaci
imdemnitzaci de
de latifundis
latifundis no
no cultivats,
cultivats, terres
terres arrendades
arrendades durant
durant dotze
dotze anys
anys ii de
de les
les terres
terres que
que podien
podien ser
ser transformades
transformades en
en regadiu
regadiu
terres
expropiades
eren
entregades
a
pagesos
sense
terres,
de
forma
collectiva
o
individualment.
Les
Les terres expropiades eren entregades a pagesos sense terres, de forma collectiva o individualment.
Aquesta reforma
reforma no
no va
va aconseguir
aconseguir els
els objectius
objectius que
que es
es proposava:
proposava:
Aquesta
El
govern
va
tenia
problemes
per
pagar
les
indemnitzacions
El govern va tenia problemes per pagar les indemnitzacions
Els propietaris
propietaris soposaven
soposaven amb
amb totes
totes les
les seves
seves forces.
forces.
Els
Els
treballadors
veien
que
les
expropiacions
es
Els treballadors veien que les expropiacions es feien
feien de
de manera
manera molt
molt lenta
lenta ii va
va crear-se
crear-se un
un gran
gran malestar
malestar en
en la
la pagesia
pagesia que
que a
a ms
ms a
a ms
ms de
de continuar
continuar fent
fent front
front a
a
problemes
de
fam
i
falta
de
feina.
problemes de fam i falta de feina.
Els anarquistes
anarquistes tamb
tamb estaven
estaven en
en contra
contra de
de la
la llei
llei perqu
perqu consolidava
consolidava el
el capitalisme
capitalisme al
al camp.
camp.
Els
Sobrir
un
perode
de
fortes
tensions
socials
que
culminar
en
els
fets
de
Casas
Viejas
Sobrir un perode de fortes tensions socials que culminar en els fets de Casas Viejas (Cadis,
(Cadis, 1933),
1933), Castilblanco
Castilblanco (Badajoz,
(Badajoz, 1931),
1931), Arnedo
Arnedo (La
(La Rioja,
Rioja, 1932),
1932),
Aixecament anarquista
anarquista especialment
especialment fort
fort a
a Catalunya,
Catalunya, Andalusia
Andalusia ii Valncia
Valncia (gener
(gener 1933)
1933) entre
entre daltres.
daltres.
Aixecament
Dimissi
Dimissi del
del president
president del
del govern,
govern, Azaa,
Azaa, crisi
crisi governamental
governamental dissoluci
dissoluci del
del Parlament
Parlament ii convocatria
convocatria deleccions
deleccions per
per part
part de
de Alcal
Alcal Zamora.
Zamora. Es
Es celebraran
celebraran el
el
novembre
de
1933.
novembre de 1933.

Sha dentendre que la reforma agrria no es proposava la collectivitzaci de les terres com hagussin volugut els anarquistes, per s es proposava
millorar la situaci de misria crnica del camperolat i la modernitzaci de leconomia espanyola.

ETAPES O FASES DE LA SEGONA REPBLICA

1.2.3. La reforma militar.

Sencarrega Manuel Azaa, que a ms de president del govern s ministre de la Guerra.
Lobjectiu era reduir el nombre deoficials i democratitzar lexrcit, donant sortida als militars de dubtosa fidelitat a la Repblica.
Les mesures principals van ser:

Jurament de fidelitat a la Repblica i control de lexrcit per lEstat.

Jubilaci doficials amb sou ntegre

Supressi de lAcadmia Militar de Saragossa (considerada un focus antirepublic)

Derogaci de la Lei de Jurisdiccions vigent des de 1906

Anullaci de tots els ascensos aconseguits per mrits de guerra al Marroc durant la dictadura de Primo de Rivera.

Creaci de la Gurdia dAssalt (fidelitat a la Repblica).

Problemes:
Molts militars no accepten les mesures i alguns comenaran a conspirar contra ella, s el cas de lintent de cop dEstat del Gral. Sanjurjo, intent que fracassaria.

1.2.4. La reforma educativa

Objectiu: Millorar lensenyament i acabar amb lanalfabetisme
Mesures:
augment del pressupost deducaci.
Construcci de 6.500 escoles
Contractaci de milers de mestres per oposici.
Introducci de la coeducaci a les aules i amb un nic currculum

Contractaci de milers de mestres per oposicions

Problemes: Oposici del clergat i

dels sectors conservadors
que fins aleshores
havien controlat lensenyament.

ETAPES O FASES DE LA SEGONA REPBLICA

1.2.5. Reforma territorial i administrativa de lEstat
Dacord amb la nova Constituci, la de 1931, lEstat espanyol
ser descentralitzat i autonmic.
LEstatut de Catalunya ser aprovat per referndum a lagost de
1931 a Catalunya i al Parlament Espanyol el setembre de 1932
(debats)
Text polmic el de lEstatut perqu el text original parlava de la
possibilitat dagregacions territorials, els Pasos Catalans i del
dret dautoderminaci. Eliminats aquests aspectes fou aprovat.
(Estatut de Nria o de 1932)
LEstatut del Pas Basc va ser aprovat loctubre de 1936 i el de
Galcia el 1938
Altres projectes dautonomia no van arribar a ser aprovats (Pas
Valenci, Balears, Andalusia i altres) perqu va esclatar la
Guerra Civil.
Problemes:
Oposici dels partits de dretes, alguns intellectuals i lexrcit que
va intentar el cop destat.

REFORMA LABORAL
1.2.6. Les reformes laborals
Les dur a terme el socialista Francisco
Largo Caballero, ministre de treball.
Saproven:
La llei de contractes de treball:
regulava la negociaci collectiva.
Llei de jurats mixtos: en cas de
desacords
entre
patronal
i
treballadors,
els
jurats
feien
drbitres, la seva desici era
vinculant.
Set dies de vacances pagades lany
Estmul a les assegurances socials
Setmana laboral de quaranta hores.
Refor als sindicats agrcoles.
Problemes:
Oposici de la patronal, que van
aconseguir frenar alguns projectes

CRISI DEL BIENNI REFORMISTA

Causes:

Les tensions socials mencionades anteriorment: Casas Viejas

Les divergncies dins la coalici republicanosocialista sobre

labast que havien de tenir les reformes.

Oposici de la dreta.

Oposici de lesquerra.

Oposici anarquista.La FAI fomentava la insurrecci per acabar

amb lordre burgs

1933.- Fundaci de Falange Espanyola per Jos Antonio Primo de

Rivera.

CONVOCATRIA DE NOVES ELECCIONS PER NOVEMBRE DE

1933