Resum Psicofsica

Tenim maneres diferents dinterpretar els estmuls: quina relaci hi ha entre

el mn fsic interior (dolor) o exterior (mn objectiu) i la nostra realitat
psicolgica (mn subjectiu)? Aix t implicacions epistemolgiques,
metodolgiques i teriques. Les representacions mentals corresponen a una
realitat fsica o a una de subjectiva? Si noms existeix aquesta ltima, no
podem parlar de coneixement objectiu; si les RM es corresponen a una
realitat objectiva, ens hem de preguntar si la podem conixer o noms
podem conixer les RM o mn subjectiu.
La Psicofsica s la cincia que estudia les relacions entre el mn fsic i all
que sexperimenta daquest (les sensacions psicolgiques que provoca). El
seu objectiu s establir escales de mesura psicolgiques (que ens
permetin comparar les sensacions).
Fechner en va ser el fundador i, en els seus Elementos de Psicofsica,
presentava els coneixements que sen tenia, millorava i creava tcniques i
formulava la primera teoria psicofsica a partir del concepte de llindar i va
proposar una llei logartmica de la psicofsica. Abans, Weber ja indicava
que per notar un canvi en la sensaci, lestmul havia de ser incrementat
proporcionalment a la seva magnitud (Llei de Weber:

E/E= K). La

psicofsica t moltes aplicacions fora i dins de lmbit psicolgic: exmens

sensorials, escales clniques, avaluaci dactituds, selecci de personal,
ergonomia...
El llindar s la mnima quantitat destimulaci (energia) necessria per
percebre un estmul que abans no es percebia (llindar absolut) o un canvi
ascendent o descendent en aquest (llindar diferencial o jnd). El llindar
absolut terminal o superior s la mxima intensitat de lestmul que
produeix una sensaci (si puja E, S no augmenta). El valor quantitatiu del
llindar depn de la resposta que ha de donar lorganisme davant dun
estmul en un context determinat (detectar la presncia destimulaci,
distingir si hi ha diferncia entre dues estimulacions, identificar lestimulaci
o designar la presncia dun objecte concret estimulant; o b reconixer si
un estmul hi era en una fase prvia destimulaci).
Quant als mtodes de mesura del llindar, trobem
1) Mtodes de la Psicofsica clssica (Weber)
La llei de Weber pretenia trobar quina s la mnima quantitat dE necessria
per notar una diferncia entre dues sensacions consecutives (ex: si s 3 g
per un pes de 30 g, 3/30=K=0,1. Aix sobria la possibilitat destudiar la
percepci humana amb tcniques cientfiques, aix com determinar els
estmuls mesurats, el seu espectre, etc. Per no s vlida pels extrems
superiors i inferiors i s difcil daplicar a les diferents modalitats sensorials.

Fechner va intentar establir la relaci entre lambient o context fsic

estimulador i la sensaci (Psicofsica externa) i entre la sensaci i
lactivitat mental (Psicofsca interna) i va acceptar que aquesta ltima es
podria inferir de lanterior. La Llei de Fechner diu que, si saugmenta
lestimulaci en progressi geomtrica, la sensaci augmentar en
progressi aritmtica. S ( en dap o jnd)=KlogE. Per arribar-hi, accepta la
llei de Weber i el fet que el llindar absolut correspon a una determinada
magnitud en lescala de mesura fsica de lestmul, que en lescala de
mesura del continu psquic s equivalent al zero (0) (si K= 0.1=1 jnd=3 g si
E inicial s 30. La sensaci que es t en augmentar 10 g sobre 100 s la
mateixa que en augmentar 3 grams sobre 30. Ex 2 dap= 0.1logE=36,3).
Aix, es va demostrar la variabilitat de la sensibilitat i del llindar en el mateix
subjecte i entre diferents subjectes (s poc adient usar lhome com a
instrument de mesura) i aix es va consensuar com a llindar absolut el
valor de la mesura fsica que fos percebut el 50% de les vegades que el
subjecte s estimulat (punt 0 de la campana de Gauss en repetir moltes
vegades lassaig).

2) Mtode de les comparacions binries o del judici comparatiu de

Thurstone.
3) La psicofsica exponencial dStevens i 4) La psicofsica de la
decisi.