Transformacions econmiques i socials al primer ter del segle XX.

1. La societat.
1.1. Lestructura social
1.1.1. La noblesa.
Lalta noblesa va acceptar el liberalisme perqu malgrat perdre els privilegis va augmentar la
riquesa mitjanant les desamortitzacions.
De seguida va enllaar amb lalta burgesia i va participar en els grans negocis, a ms de
conservar un gran poder poltic: sufragi censatari, part dels senadors i alts crrecs de lexrcit.
La petita noblesa va perdre els privilegis i en la seva major part van quedar com propietaris
agraris relativament acomodats. Aix explica actituds molt reaccionries, com les seves
simpaties per la causa carlina o la participaci en organismes com lInstitut Agrcola Catal de
Sant Isidre, que defensava els interessos dels propietaris rurals davant els pagesos.
1.1.2.Lalta burgesia.
T el seu origen en les reformes de Mendizbal. Estava formada per propietaris rurals,
financers (banca, societats annimes) i grans comerciants.
Els seus principals nuclis estaven a Madrid, Sevilla, Cadis, Bilbao, Cantbria i Astries.
Era de idees liberals per molt conservadores. Aviat es va barrejar amb lalta noblesa.
1.1.3. La burgesia industrial catalana.
Va ser la protagonista de la Revoluci Industrial, encara que tamb va participar en activitats
financeres. Algunes de les famlies ms destacades van ser els Bonaplata, Gell, Muntades,
Girona, Arns, Ferrer i lindi Antonio Lpez. Tots ells coincidien en institucions com el Gran
Teatre del Liceu.
Per defensar els seus interessos davant els treballadors i en defensa del proteccionisme van
fundar la Cambra de Comer (1886) i el Foment del Treball Nacional (1889).
Com era un grup minoritari en un Estat centralitzat no va tenir un pes poltic destacat.
1.1.4. Les classes mitjanes.
Estaven formades per petits i mitjans propietaris de terres, comerciants, petits industrials,
professions liberals i funcionaris. Suposaven el 5% de la poblaci.
Compartien amb les classes altes el seu estil de vida, per a nivell econmic estaven ms a
prop dels treballadors.
1.1.5. La pagesia.
Constitua el grup social ms nombrs, per amb situacions molt diferenciades. Dominava
lanalfabetisme.
El grup que estava pitjor era el dels jornalers, dominants a Andalusia, Extremadura i part de
Cartella-La Manxa. Cobraven per dia treballat. Eren didees revolucionries.
A la meitat nord havia arrendataris i petits propietaris, que per estar millor situats tenien una
mentalitat molt conservadora.
A Catalunya, Valncia, Arag i part de Castella-La Manxa els petits propietaris i arrendataris a
llarg termini disposaven duna situaci econmica ms favorable. Entre ells es van imposar les
idees liberals i republicanes i desprs lanarquisme.

1.1.6. Els grups urbans tradicionals.

Els artesans o menestrals van mantenir una relativa importncia a causa del poc
desenvolupament industrials, ja que produen molts productes manufacturats. Van ser la base
del liberalisme ms radical i, a Catalunya, del republicanisme federal.
Els treballadors dels serveis eren la classe urbana ms nombrosa a la majoria de les ciutats
per la falta dindstries. Hi havia assalariats de la banca, del comer, del funcionariat, de les
empreses dinfraestructures (neteja, obres pbliques) i, sobretot, servei domstic (analfabets).
1.1.7. El proletariat.
El primer lloc on va aparixer va ser a la indstria txtil catalana. Desprs es va desenvolupar a
Astries i el Pas Basc.
Treballaven 12 o 14 hores diries de dilluns a dissabte a canvi dun sou per jornada feta. Les
condicions de treball eren molt dures i no existien mesures socials (sanitat, jubilacions,
prestacions per accident o malaltia,...)
Els seus habitatges eren petits i sense cap servei. La mala alimentaci, les malalties i els
accidents provocaven una alta mortalitat. Quasi tots eren analfabets.
1.2. El naixement del moviment obrer.
1.2.1. Les primeres organitzacions obreres.
El liberalisme era contrari a qualsevol intervenci en economia i en les relacions entre
empresaris i treballadors. Negava les negociacions collectives amb associacions de
treballadors.
La primera reacci obrera va ser el luddisme o destrucci de les mquines modernes per crear
atur. A Espanya destaquen les accions dAlcoi (1821) i la destrucci de la fbrica Bonaplata a
Barcelona (1835).
Durant la regncia dEspartero (1840-1843) van aparixer organitzacions obreres a la indstria
txtil de Catalunya i van utilitzar la vaga com a arma. Els moderats van prohibir el 1843 totes
aquestes organitzacions.
Durant el Bienni Progressista (1854-1856) es va produir una vaga contra les selfactines
(1854), durament reprimida per lexrcit. Aix va provocar la primera vaga general a Espanya
(1855). El retorn dels moderats al poder va provocar una legislaci contra les associacions
obreres (1857).
Durant el Sexenni Democrtic (1868-1874) els federals intransigents, amb moltes influncies
del socialisme utpic, van protagonitzar vries revoltes durant la monarquia dAmadeu de
Savoia i durant la Primera Repblica.
1.2.2. Larribada de linternacionalisme (1868-1874).
Al 1864 shavia fundat lAssociaci Internacional de Treballadors (AIT) o I Internacional, on
van coincidir diferents moviments desquerra, destacant aviat dos grups: el socialista (Marx) i
lanarquista (Bakunin).
Al 1868 va arribar a Espanya Giuseppe Fanelli, enviat per lAIT, per que va difondre les idees
anarquistes.
Lany 1870 es va fundar la Federaci Regional Espanyola (FRE) de lAIT, dominada pels
anarquistes i molt forta a Catalunya.
Per la seva banda els socialistes van enviar el 1871 Paul Lafargue, gendre de Marx i que va
organitzar la Nueva Federacin Madrilea (1872).
Al 1871 lAIT va ser declarada illegal a molts pasos.
El ministre Sagasta va prohibir la FRE el 1874, durant la repblica dictatorial presidida per
Serrano.

1.3.3. Lanarquisme.
Lanarquisme nega tot tipus dautoritat: Ni Du, ni Estat, ni patr, perqu tot poder s
explotaci i repressi. Per tant no creuen en la poltica, solament en lacci social.
Dins lanarquisme van diferenciar-se vries tendncies.
Lanarcosindicalisme t com a teric el prncep rus Mikhail Bakunin. Considera bsica la
formaci de sindicats i la lluita mitjanant la vaga.
Lanarcocomunisme o comunisme libertari t com a teric el prncep rus Piotr Kropotkin.
Defensa lorganitzaci de sindicats i la vaga, per tamb la propaganda pel fet (atemptats).
Durant el primer govern liberal de la Restauraci Sagasta va autoritzar la formaci de la
Federaci de Treballadors de la Regi Espanyola (FTRE), de carcter anarcosindicalista,
per amb el retorn dels conservadors (1883) es van produir els foscos atemptats de la Mano
Negra, que van provocar una dura repressi.
Entre 1893-1897 van prendre protagonisme els anarcocomunistes, amb atemptats contra
smbols del poder: Martnez Campos (exrcit), bomba del Liceu (burgesia), process del
Corpus (Esglsia). Seguits duna ferotge repressi (processos de Montjuc, 1897) i com a
reacci va estar lassassinat de Cnovas (1897).
Desacreditada la violncia obrera, el moviment anarquista no es recuper fins la fundaci de
plataformes sindicals com Solidaritat Obrera (1907) i la Confederaci Nacional del Treball
(CNT, 1910), forta a Catalunya, Andalusia, Arag i Valncia.
1.2.3. El socialisme.
Pablo Iglesias va transformar la Nueva Federacin Madrilea en el Partido Socialista
Democrtico Obrero Espaol (PSDOE), que demanava les llibertats dassociaci, reuni i
manifestaci, el sufragi universal, la prohibici del treball infantil, la reducci de la jornada
laboral i altres mesures socials.
El 1888 es va transformar en el Partido Socialista Obrero Espaol (PSOE) i va ser fundat el
sindicat socialista Unin General de Trabajadores (UGT).
El 1889 el PSOE va participar en la fundaci de la II Internacional (socialista) i des del 1890 va
organitzar les reivindicacions del Primer de Maig.
Els socialistes van ser forts a Madrid, Astries i Biscaia.
1.3. Levoluci demogrfica.
1.3.1. La transici demogrfica.
Linici de la transici demogrfica a Espanya es va caracteritzar per la davallada de la taxa de
mortalitat, deguda, sobretot, a la menor incidncia de les malalties infeccioses grcies a la
millora dels serveis de neteja i clavegueram, a la potabilitat de laigua i la higiene dels aliments.
Lesperana de vida en nixer va augmentar de 348 a 50 anys entre 1900 i 1930.
A conseqncia de la davallada de la mortalitat i del manteniment duna natalitat alta, la
poblaci espanyola va crixer: lany 1900 Espanya comptava amb 185 milions dhabitants, i
lany 1920 va arribar als 213 milions. A partir de la segona dcada del segle XX, es va anar
produint un descens de la natalitat.
Catalunya va aprofundir el procs de transici demogrfica i va conixer una davallada molt
notable de la mortalitat. Lesperana de vida va passar de 45 anys al 1910 a 538 a 1930. Els
habitants de Catalunya van augmentar d18 a 28 milions, per no va estar motivat tan pel
creixement vegetatiu com per una onada migratria a la segona dcada del segle XX.
1.3.2. Els moviments migratoris.
Entre els anys 1900-1931, Espanya va viure un gran creixement de les migracions interiors,
que van comportar una redistribuci regional de la poblaci. Madrid, Barcelona, els principals
centres industrial en expansi, seguides per Bilbao i Sevilla, es van convertir en els pols

datracci demigrants, que procedien de regions eminentment rurals com Castella, Mrcia,
Arag i les provncies orientals dAndalusia.
Lemigraci a ultramar iniciada cap al 1880 va assolir un mxim sense precedents, tot i que va
disminuir notablement amb lesclat de la Primera Guerra Mundial. La majoria dels emigrants
eren homes joves, en edat productiva, que van salpar amb destinaci a lAmrica Llatina.
1.3.3. Intensificaci de la urbanitzaci.
A causa del procs migratori, les ciutats grans com Madrid i Barcelona van crixer notablement,
fins a superar el mili dhabitants lany 1930. Altres ciutats van experimentar un augment de la
poblaci espectacular com a centres industrials o miners importants: Barakaldo i Sestao al Pas
Basc; Mieres i Sama de Langreo a Astries; Badalona, Sabadell i Terrassa a Catalunya.
En aquesta etapa, Barcelona es va transformar. La ciutat van crixer com a resultat de
lagregaci dalguns municipis del Pla de Barcelona pel decret de 1897 (Grcia, Sant Gervasi
de Cassoles, Sant Mart de Provenals, Sant Andreu del Palomar, Sants i les Corts) i de la
construcci de nous habitatges per acollir immigrants. Es van dur a terme una reestructuraci
interior amb lobertura de la Via Laietana (1907), la construcci de xarxes de transport urb
modernes (tramvia, metro, ferrocarril del Valls), lampliaci de les comunicacions (port i
aeroport) i la remodelaci de Montjuc arran de la Exposici Internacional del 1929.
2. Endarreriment agrari i conflictivitat pagesa.
2.1. La crisi agrria.
Amb una agricultura de cereals, oliveres i vinyers en terres de sec i amb una ramaderia
bsicament ovina destinada a la producci de llana, Espanya va acusar molt la crisi cerealista.
La causa immediata de la crisi va ser larribada a Europa de productes procedents de pasos
amb una agricultura extensiva ms competitiva (Argentina, EUA, Canad, Rssia).
La competncia dels cereals estrangers va provocar una baixada dels preus, amb reducci
dels ingressos i la caiguda dels beneficis. La Liga Agraria, una associaci de propietaris
cerealstics, va actuar com a grup de pressi per aconseguir un aranzel protector.
La crisi cerealista va anar acompanyada duna crisi de la viticultura, molt intensa a Catalunya.
Cap a lany 1879, la filloxera va travessar els Pirineus, i el 1910 ja shavia ests per tot
Catalunya i havia destrut centeners dhectrees de vinya.
La mort de les vinyes va iniciar un conflicte entre els rabassaires i els propietaris que es va
mantenir fins lpoca de la Segona Repblica. Els primers, que havien realitzat grans inversions
en el perode dauge vitcola, van defensar la vigncia dels contractes de rabassa morta. Els
propietaris sostenien que la mort de dos teros dels ceps anullava els vells contractes i van
exigir-ne lestabliment de nous contractes de durada ms curta. La seva pretensi era limitar els
drets dels pagesos sobre la tinena de la terra i convertir-los en simples arrendataris.
2.2. Levoluci agrcola.
La crisi agrria es va superar gracies a lestabliment de barreres aranzelries i al creixement
de la producci, fortament estimulada per laugment de la demanda urbana. Els motors
principals de la millora agrcola van ser: les noves rompudes i la intensificaci dels conreus
grcies al augment de fertilitzants artificials, la selecci de llavors, la disminuci del guaret,
lincrement de la mecanitzaci i la posada en regadiu de noves terres; la introducci de nous
conreus (plantes farratgeres) destinats a millorar la producci ramadera, i tamb i va haver una
especialitzaci de conreus (olivera, vinya, ctrics) destinats en gran part a lexportaci.
La producci de cereals es va consolidar com el conreu principal del camp espanyol. Els
cereals i les lleguminoses, que eren els conreus dominants a Andalusia, Extremadura, i les
dues Castelles, constituen el sector agrcola menys dinmic. Els conreus ms productius,
orientats en gran part cap a lexportaci, eren la vinya, lolivera, els fruiters i les hortalisses.
La producci ramadera de carn i de llet va augmentar considerablement.
Els rendiments escassos dels cereals comportaven preus molt alts. La creixent poblaci
urbana es va veure obligada a consumir aliments a preus molt ms alts.
Lagricultura catalana va seguir una evoluci semblant a lespanyola. Algunes comarques,
sobretot de Barcelona i Tarragona, tenien possibilitats dampliar el regadiu i una bona xarxa de

transport ferroviari per enviar la producci a laglomeraci barcelonina, van desenvolupar una
agricultura especialitzada basada en productes carnis, hortalisses, verdures i fruites.
La producci de cereals va augmentar, com larrs al Delta de lEbre, per lincrement ms
gran de la producci va tenir lloc en el sector ramader, sobretot bov i porqu. La viticultura
va passar per una llarga depressi. Loli, les fruites seques (ametlles i avellanes), les patates
primerenques i els ctrics van ser productes destinats a lexportaci en un volum ms gran.
2.3. Els problemes del camp espanyol.
A les zones latifundistes dExtremadura i Andalusia la immensa majoria de la poblaci possea
unes condicions de subsistncia. Aquesta situaci va provocar una conflictivitat social darrere la
qual hi havia lexigncia duna reforma agrria. Lexistncia de minifundis a Galcia, combinada
amb la mala qualitat de la terra a la Submeseta Nord noms va permetre augmentar la
productivitat en termes suficients per garantir la subsistncia.
Per millorar la producci es va fomentar laugment del regadiu i lany 1902 es va aprovar un pla
dobres pbliques per estimular-lo. El pla es va engrandir amb la creaci de les
confederacions hidrogrfiques durant la dictadura de Primo de Rivera i amb el Pla Nacional
dObres Hidruliques endegat per la Segona Repblica lany 1933. A linici del segle XX, el
problema principal era la gran quantitat de pagesos sense terra. La pressi dels gran
propietaris agrcoles va impedir qualsevol intent duna reforma agrria, que no es va poder
iniciar fins 1932, en temps de la Segona Repblica.
3. Els progressos de la indstria.
3.1. Canvi energtic i avenos tecnolgics.
Entre les causes que van provocar el creixement de leconomia espanyola al primer ter del
segle XX destaca la utilitzaci de noves fonts denergia, com lelectricitat i el petroli.
El progrs de lelectrificaci es va produir en dues grans etapes: entre 1880-1914, per a
lenllumenat pblic de les grans ciutats i el transport urb, i entre 1914-1930 per a ls industrial.
A Catalunya, lelectrificaci va comportar la disminuci de la dependncia del carb grcies a
la producci dhidroelectricitat al Pirineu. Una nova revoluci del transport: lautombil.
A partir de la dcada de 1860, es va produir lexpansi del telgraf i, en la dcada de 1920, del
telfon i de les emissions de rdio, concentrats a les ciutats ms grans.
3.2. El creixement industrial.
En les tres primeres dcades del segle XX, el producte industrial espanyol per cpita va
augmentar un 60 %. Catalunya va mantenir la posici central em la indstria fabril espanyola.
Lestructura industrial catalana va sofrir una important transformaci amb laparici de noves
indstries i la consolidaci de les ja existents. Es va mantenir la preponderncia de les
industries de bns de consum sobre les de bns dequipament.
3.2.1. Els sectors tradicionals i les noves indstries.
Les indstries tradicionals com lalimentaria i el txtil van continuar la seva expansi. Tamb
ho va fer la indstria qumica, gracies a la fabricaci de fertilitzants, medicaments, pintures,
explosius i altres productes. La indstria siderrgica biscana va crixer considerablement i,
lany 1902, es va crear Altos Hornos de Vizcaya.
Els beneficis procedents de les exportacions de mineral de ferro i de la fabricaci dacer van
estimular la diversificaci industrial basca. Tamb cal afegir-hi la creaci a Sagunt dAltos
Hornos del Mediterrneo (1923).
Entre els nous sectors sobresurt el creixement de la indstria elctrica. Tamb ho va fer la
indstria metallrgica, que va tenir en lautombil i en els electrodomstics dos sectors en
expansi. Lempresa automobilstica pionera en Espanya va ser la Hispano Suiza, creada a
Barcelona el 1904. Creaci dempreses de refinatge i distribuci de petroli, com la CAMPSA
(1927). El sector de la construcci tamb va rebre un gran impuls a partir de la consolidaci
de la indstria del ciment, amb la fundaci de lempresa Asland (1928).

3.2.2. La indstria txtil catalana.

Lorigen est en les fbriques dindianes del segle XVIII, que van comenar a utilitzar el cot
en lloc de la llana, sent ms higinic.
La introducci de la mquina de vapor (1830) va ser afavorit per la manca dobrers i la
repatriaci de capitals de les colnies. Aix unit a les mesures proteccionistes van afavorir un
procs de creixement entre 1830-1861, detingut per la fam de cot provocada per la Guerra
Civil dels Estats Units (1861-1865).
Des de 1874, amb la Restauraci, es va iniciar una nova fase expansiva, dominada per la
energia hidrulica.
Els capitals per a la industrialitzaci procedien de lagricultura i del comer colonial, sent
empreses petites i mitjanes, de tipus familiar, no havent-hi concentracions de capital.
Els punts febles daquesta indstria eren lescassa capacitat compradora del mercat espanyol,
per la pobresa de la gent i la manca de matries primeres (carb, cot).
En letapa 1830-1861 les fbriques es van installar prop dels ports, per reduir els costos del
carb procedent de la Gran Bretanya.
Els vapors eren les fbriques que utilitzaven el carb com a font denergia. Procuraven situarse a localitats costaneres i amb ferrocarril, per abaratir els transports.
Les colnies eren les indstries situades al costat dels rius Llobregat, Ter i Bess i que
utilitzaven lenergia hidrulica de franc. En aquests casos es van organitzar barris al voltant de
la fbrica, on els treballadors disposaven de tots els serveis bsics, sent la conflictivitat laboral
molt baixa perqu perdre el treball significava la prdua de lhabitatge, lescola dels fills, els
serveis, etc.
La crisi cotonera de 1861 va revifar la indstria de la llana, sobretot a Sabadell i Terrassa.
3.2.3. La diversificaci de la indstria catalana.
A Catalunya, la indstria txtil va mantenir el seu predomini per va reduir el seu pes especfic.
Les industries bsiques com la mineria, lenergia, la qumica (Societat Annima Cros), el
ciment i la siderrgia van augmentar. La industria lleugera tamb va crixer: la confecci, el
cuir, el calat, el paper i les arts grfiques. La qumica, la metallrgia de transformaci i les
indstries de construccions mecniques (MTM) van tenir les taxes de creixement ms grans.
Barcelona tenia enllumenat elctric i des del 1910 es va anar estenent per tot Catalunya i sen
va generalitzar ls industrial. La installaci a Catalunya de les primeres multinacionals. i la
producci elctrica es va concentrar sobretot en el grup Barcelona Traction, popularment La
Canadenca (Fecsa) i en la Catalana de Gas i Electricitat (Gas Natural), creades lany 1911.
Lincrement de la renda espanyola va contribuir a augmentar la demanda, i el comer amb la
resta dEspanya es va intensificar. Daltres llocs dEspanya arribaven a Catalunya gran
quantitats de productes alimentaris, semiacabats i matries primeres.
Si b al final del segle XIX Barcelona era un centre financer important, a la dcada de 1930 la
xarxa financera catalana prcticament havia desaparegut (Banc de Barcelona) i Catalunya
entrava en una progressiva dependncia envers la banca madrilenya o basca.
3.2.4. La difusi territorial de la indstria.
Amb els dos nuclis bsics, Catalunya i el Pas Basc, Madrid es va convertir en la tercera regi
industrial. A Galcia va destacar la indstria conservera i a la cornisa cantbrica, les industries
siderrgiques i els seus derivats metallrgics. Tamb va aconseguir importncia les indstries
del moble i la de joguina, especialment a Valncia, i, durant la dcada del 1920, a Alacant.
3.2.5. La millora de les comunicacions.
Hi van destacar la millora de camins i carreteres, lelectrificaci dels ferrocarrils i la construcci
de noves xarxes, la creaci dels transports urbans com el tramvia i el metro (Madrid 1919,
Barcelona 1924), la telefonia i linici de la radiodifusi. Tots aquests processos necessitaven la
creaci de grans infraestructures, finanades en bona part per lEstat.
A la xarxa telegrfica va millorar la qualitat de les transmissions. La primera empresa de
telefonia va ser la Societat General de Telfons de Barcelona (1890), absorbida lany 1924 per
la Compaia Telefnica Nacional de Espaa, que obtingu el monopoli a lEstat.

3.2.6. Lintervencionisme de lEstat.

Una caracterstica de leconomia espanyola durant el primer ter del segle XX va ser la
restricci de a competncia entre empreses i la constant intervenci de lEstat. Aquest
intervencionisme es va manifestar en: - la concessi dajudes (exempcions fiscals, subsidis i
comandes directes de ladministraci) per estimular la inversi privada en indstries
tecnolgicament ms avanades i - lelevaci del proteccionisme.
El gir es va iniciar el 1891 amb la promulgaci dun aranzel duaner que suposava
labandonament del lliure canvi i el retorn al proteccionisme. Aquesta tendncia es va confirmar
amb els aranzels de 1906 i del 1922. El cas de protecci ms explcit va ser el del carb, ja que
ladministraci obligava a consumir carb espanyol per poder acollir-se als ajuts pblics.
Les mesures protectores van afectar negativament leconomia, ja que van mantenir una
indstria amb una productivitat baixa i poc competitiva, per tamb van tenir efectes positius
en fomentar la indstria nacional i larticulaci del mercat interior.
4. Levoluci de leconomia.
4.1. La recuperaci econmica desprs del 98.
La desaparici dels mercats colonials va perjudicar les exportacions del txtil catal, les farines
castellanes, la petita maquinria i altres productes, alhora que va encarir els bns importats de
les antigues colnies. A mitj i llarg termini, la crisi va ser favorable per a leconomia espanyola,
perqu va obligar a una certa renovaci de lestructura productiva, va estimular el creixement
de la producci industrial i va accelerar el canvi energtic (electricitat).
4.2. La conjuntura de la Primera Guerra Mundial.
La neutralitat espanyola durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918) va permetre una
important expansi econmica, ja que Espanya es va convertir en subministradora dels
productes industrials i agraris als belligerants. La balana de pagaments va donar saldo
positiu. Malgrat aix, el creixement de la demanda va comportar un increment dels preus, amb
un procs inflacionari sense precedents (el preu del blat va augmentar un 72%).
Aquest creixement va tenir un comportament fortament especulatiu, perqu laugment dels
beneficis es va malbaratar en bona part en la importaci de productes de luxe superflus. Les
classe populars van conixer un empitjorament del nivell de vida, fet que va provocar una
onada de vagues i reivindicacions obreres.
La fi de la guerra i, per tant, la caiguda de la demanda dels pasos belligerants va acabar amb
leufria econmica i desencaden una forta crisi (1920-1923) i augment de la desocupaci.
4.3. Els efectes de la crisi del 1929
Lany 1929 es va iniciar una depressi econmica mundial com a conseqncia del crac de la
Borsa de Nova York per enfonsament del valor de les accions. La crisi internacional va tenir
repercussions al conjunt dEspanya, malgrat que la incidncia va ser menor que a altres pasos
occidentals industrialitzats, a causa del poc pes que el comer exterior tenia en leconomia
espanyola com a conseqncia del proteccionisme aranzelari de letapa anterior.
La caiguda i la demanda va comportar el retrocs de les exportacions a partir de lany 1931.
La crisi internacional tamb va repercutir de manera relativa a Espanya grcies a la devaluaci
de la pesseta, perqu va significar una reducci de preus dels productes espanyols en moneda
estrangera i aix va millorar la competitivitat de les exportacions.