Boletín Oficial Del Estado: Cap de L'Estat

BOLETN OFICIAL DEL ESTADO
Suplementenllenguacatalanaalnm.164
Divendres10dejuliolde2015
Secc.I. Pg.1
I. DISPOSICIONS GENERALS
CAP DE LESTAT
7730
Llei 17/2015, de 9 de juliol, del Sistema Nacional de Protecci Civil.

FELIPE VI
REI DESPANYA
A tots els qui vegeu i entengueu aquesta Llei.

Sapigueu: Que les Corts Generals han aprovat la Llei segent i jo la sanciono.
PREMBUL
1. La vulnerabilitat de les persones en la nostra societat davant les mltiples i
complexes amenaces de catstrofes naturals, industrials o tecnolgiques s menor que fa
trenta anys, per la influncia de les poltiques pbliques que shan aplicat des de llavors,
basades en essncia en un gran desenvolupament dels sistemes dalerta, la planificaci
de les respostes i la dotaci de mitjans dintervenci. Tot i aix, lenvergadura daquest tipus
de riscos s tal que poden arribar a afectar la seguretat nacional, com ho reconeixen les
dues estratgies de seguretat nacional aprovades fins ara. La davallada del nombre de
vctimes a conseqncia de les catstrofes s una realitat, per les conseqncies
destructives de bns o pertorbadores de comunicacions i transports o danyoses per al
medi ambient shan anat incrementat sense cessar per la influncia de factors potenciadors
de les amenaces, especialment el canvi climtic i la mateixa activitat humana, que genera
riscos inseparables daquesta activitat, moltes vegades per lafany legtim de progrs.
La societat no ha estat ni s indiferent davant aquesta realitat perqu s conscient que
aquests riscos afecten de manera determinant la seva seguretat. La informaci ha
contribut poderosament a la seva sensibilitzaci i a la conformaci duna demanda creixent
dacci pblica destinada a protegir persones i bns davant demergncies. Daqu que,
sense perjudici de la indispensable collaboraci ciutadana, tots els poders pblics
competents, des del nivell local fins a les institucions europees i internacionals, han
determinat poltiques pbliques per desenvolupar instruments normatius, organitzatius i
mitjans que els permeten exercir les seves responsabilitats respectives en aquesta matria
i millorar-les contnuament. Integrada en la seguretat pblica, la protecci civil assoleix
avui a tot arreu una importncia de primer ordre entre les diferents poltiques pbliques i
sha configurat com un dels espais pblics genuns i legitimadors de lEstat. A Espanya ha
experimentat un notable desenvolupament en els ltims trenta anys, no exempt
dineficincies causades principalment per les dificultats de coordinaci dun sistema obert,
flexible i amb mltiples actors i nivells dactuaci i, en conseqncia, de reconeguda
complexitat.
La Llei 2/1985, de 21 de gener, sobre protecci civil, va establir un primer marc
normatiu dactuaci per a la protecci civil, adaptat al llavors naixent Estat autonmic. La
validesa de la legislaci esmentada va ser confirmada pel Tribunal Constitucional a travs
de diverses sentncies que van reconixer a lEstat la seva competncia, derivada de
larticle 149.1.29a de la Constituci i, per tant, integrada en la seguretat pblica, no noms
per respondre enfront de les emergncies en qu concorri un inters nacional, mobilitzant
els recursos al seu abast, sin tamb per procurar i salvaguardar una coordinaci dels
diferents serveis i recursos de protecci civil integrant-los en un disseny o model nacional
mnim. Aquesta Llei ha estat complementada per nombroses disposicions reglamentries,
algunes tan importants com la Norma bsica de protecci civil, aprovada pel Reial
decret407/1992, de 24 dabril, o la Norma bsica dautoprotecci, aprovada pel Reial
decret 393/2007, de 23 de mar, alhora que shan elaborat diferents plans demergncies
i directrius bsiques de planificaci sobre riscos especfics.

Secc.I. Pg.2
Aix mateix shan creat nous mitjans estatals dintervenci efica, com la Unitat Militar
dEmergncies. Daltra banda, les comunitats autnomes i les entitats locals han desplegat
les seves competncies prpies en la matria, per regular la seva actuaci, configurar els
seus propis serveis de protecci civil, desenvolupar uns rgans competents de coordinaci
demergncies que han suposat un aven substantiu en la gesti de tot tipus demergncies
i eficaos serveis municipals de protecci civil. Els estatuts dautonomia recentment
aprovats confirmen de manera expressa les competncies autonmiques respectives, si
b, com s natural, amb respecte de les prpies de lEstat i en collaboraci amb aquest.
En fi, la Uni Europea tamb sha sumat a lesfor com i ha posat en marxa un
mecanisme de protecci civil, basat en la solidaritat i collaboraci dels estats membres, a
part daltres mesures financeres i de suport a aquests ltims.
Tota aquesta evoluci dels riscos, dels mitjans, de la legislaci i els canvis que
comporten en lenfocament i en lorganitzaci dels serveis de protecci civil aconsellen una
actualitzaci del marc jurdic regulador de la matria, que, a ms de recollir algunes
previsions especialment rellevants disperses en normes ja vigents i suplir determinades
carncies de lanterior regulaci legal, posi ms mfasi en la prevenci per evitar o mitigar
els impactes adversos daquestes situacions, aix com en la integraci, coordinaci i
eficincia de les actuacions de les administracions pbliques.
Aquesta nova Llei es proposa, doncs, reforar els mecanismes que potencin i millorin
el funcionament del sistema nacional de protecci dels ciutadans davant emergncies i
catstrofes que ja va preveure la Llei anterior. Aquest sistema de protecci civil sentn
com un instrument de la seguretat pblica, integrat en la poltica de seguretat nacional.
Aquest sistema facilita lexercici cooperatiu, coordinat i eficient de les competncies
distribudes per la doctrina constitucional entre les administracions pbliques, a la llum de
les noves circumstncies i demandes socials, en interconnectar de manera oberta i flexible
la pluralitat de serveis i actuacions destinats a lobjectiu com. En aquest sentit, la nova
norma atn les recomanacions de la Comissi per a la Reforma de les Administracions
Pbliques, ja que incorpora mesures especfiques davaluaci i inspecci del Sistema
Nacional de Protecci Civil, de collaboraci interadministrativa en el si de la Xarxa dAlerta
Nacional de Protecci Civil i dintegraci de dades de la Xarxa Nacional dInformaci sobre
Protecci Civil. Possibilita al mateix temps el millor compliment dels compromisos assumits
en lmbit internacional i de la Uni Europea, tot aix amb la finalitat ltima dafrontar de la
manera ms rpida i efica les situacions demergncia que es puguin produir, en benefici
dels afectats i en compliment del principi de solidaritat interterritorial. Mitjanant les
previsions i els deures que la Llei estableix sobre aix i en virtut de les funcions de
coordinaci poltica i administrativa que atribueix al Consell Nacional de Protecci Civil,
entre daltres, es concreta en la prctica un model nacional mnim que far possible una
direcci efica per part del Govern de les emergncies dinters nacional i una coordinaci
general del sistema que integri tots els esforos.
2. En atenci a la finalitat descrita i als criteris en qu sinspira, la present Llei
sestructura en sis ttols, ms les disposicions de la part final.
El ttol I estableix les disposicions daplicaci general. A ms de definir la protecci civil
com a servei pblic i clarificar la terminologia utilitzada mitjanant un catleg de les
definicions dels conceptes ms substancials, concreta les actuacions del Sistema Nacional
de Protecci Civil i els principis pels quals es regeixen. Als processos ja consolidats del
cicle de lemergncia, previsi, prevenci, planificaci, intervenci i recuperaci sincorpora
el de coordinaci general de lacci poltica mitjanant la definici i el seguiment
destratgies integradores de tota lactivitat pblica i privada en la matria. La coordinaci
s substancial per al funcionament efica i harmnic del sistema i per optimitzar-ne els
recursos, i s determinant per tal que totes les actuacions i mitjans estiguin orientats
prioritriament a reduir de manera permanent i sostenible els riscos i les vulnerabilitats que
afectin la poblaci i els bns protegits, aix com a augmentar la capacitat individual i
collectiva de reacci davant les emergncies.
Tota activitat que potencialment pugui tenir efectes catastrfics sha de dur a terme
amb la deguda cautela i diligncia en les mesures dautoprotecci. Les actuacions del

Secc.I. Pg.3
sistema de protecci civil es regeixen de manera especial pels principis que enuncia
aquesta Llei, que sn punts clau de referncia que coadjuven a la seva estructuraci
lgica. A ms dels expressats i dels generals aplicables al funcionament de les
administracions pbliques, sempre shan de tenir presents les diferents fortaleses i
vulnerabilitats de les persones, en compliment del principi digualtat i els convenis
internacionals subscrits per Espanya.
La Llei regula un conjunt mnim de drets i deures dels ciutadans en matria de protecci
civil, aix com uns principis dactuaci dels poders pblics respecte a ells, que han de ser
precisats en certs aspectes per les seves normes de desplegament. La intenci daquesta
regulaci i la seva ubicaci en el text legal pretn posar en relleu que el ciutad no noms
s el destinatari de lacci pblica dirigida a prevenir i afrontar les situacions demergncia,
sin el centre del sistema de protecci civil, i que li corresponen drets i deures especfics
que tenen un encaix directe en la Constituci. La Llei estableix que tots els ciutadans tenen
dret a estar informats sobre els riscos collectius importants que els afectin, fet que obliga
els poders pblics a divulgar les mesures disposades per contrarestar-los, a recomanar
conductes per prevenir-los i a donar la mxima participaci ciutadana en la planificaci i la
implantaci dactuacions davant les emergncies, que es configura tamb com un dret.
El ttol II descriu de manera completa i ordenada, en els cinc primers captols, el cicle
clssic dactuacions dels poders pblics en la matria. Cadascuna daquestes actuacions
s complementria de les altres i el seu funcionament correcte s essencial per aconseguir
els objectius de la Llei. Els mecanismes davaluaci i inspecci que sestableixen en el
captol sis, en combinaci amb les estratgies dacci definides en el ttol anterior,
completen un concepte avanat de gesti integral i integradora de totes les parts del
sistema, que pot ser dirigit de manera flexible i oberta a cobrir les necessitats de protecci
dels ciutadans i ret comptes daquesta responsabilitat.
La Llei posa un mfasi especial en la prevenci. El procs comena per potenciar el
coneixement sobre els riscos com a mitj per preveurels i anticipar-se a les seves
conseqncies danyoses, i incorpora com una actuaci diferenciada la danticipaci. Es crea
la Xarxa Nacional dInformaci sobre Protecci Civil, que interconnecta totes les dades i
informacions necessries per garantir respostes eficaces davant les situacions demergncia.
s un dels pilars del sistema, que gestiona el Centre Nacional de Seguiment i Coordinaci
dEmergncies de Protecci Civil de la Direcci General de Protecci Civil i Emergncies per
mitj dun pla nacional dinterconnexi acordat per totes les administracions pbliques en el
si del Consell Nacional de Protecci Civil. Aquest nou concepte legal no atrau cap a lEstat
noves competncies, sin que materialitza i delimita labast dels deures recprocs de
cooperaci entre administracions en virtut del principi de solidaritat, particularment pel que fa
a la transmissi dinformacions i, si sescau, del deure de cooperaci activa de totes les
administracions amb aquella a la qual correspongui gestionar lemergncia.
La prevenci s un dels fins prioritaris de la protecci civil. Moltes de les poltiques
desenvolupades per les administracions pbliques, en la mesura que poden afectar o
condicionar la seguretat de les persones o els bns, tenen objectius preventius. La Llei
propicia que tots aquests esforos es canalitzin i sintegrin a travs dels rgans de
coordinaci que estableix. La planificaci, especialment els plans dautoprotecci, la
formaci del personal pertanyent al sistema de protecci civil i singularment la inclusi en
els currculums escolars de continguts sobre autoprotecci i primers auxilis, sn
instruments poderosssims de prevenci de carcter horitzontal que aquesta Llei procura.
A ms, es regulen actuacions preventives especfiques de llarg abast indites en les
poltiques de protecci civil anteriors. Les activitats catalogades segons aquesta Llei com
de risc per a les emergncies han de disposar dun estudi tcnic dimpacte sobre els
identificats prviament en els mapes de risc o plans territorials corresponents al lloc on es
prevegin dur a terme. Es tracta amb aix de compatibilitzar les esmentades activitats
necessries per al desenvolupament econmic i social amb la seguretat de persones i
bns, i de racionalitzar-ne el disseny per minimitzar el risc que puguin generar. Es crea el
Fons Nacional de Prevenci dEmergncies com a instrument financer adequat per
contribuir a donar limpuls necessari a actuacions delaboraci danlisi i localitzaci de

Secc.I. Pg.4
riscos, campanyes de sensibilitzaci i informaci preventiva als ciutadans, programes

deducaci per a la prevenci en centres escolars o altres danlogues, per a la qual cosa
es preveu la subscripci de convenis o acords entre lAdministraci General de lEstat, les
comunitats autnomes i altres entitats pbliques i privades.
Es milloren altres recursos preventius ja previstos a la normativa anterior. Tots els plans
de protecci civil han destablir programes dinformaci preventiva i dalerta per garantir
lentrenament permanent dels serveis que intervenen en les emergncies, dels afectats per
aquestes i dels mitjans de comunicaci, si sescau. Es potencia la Xarxa dAlerta Nacional
de Protecci Civil, com a instrument de comunicaci immediata i de prevenci de tota
emergncia, en incorporar els rgans competents de coordinaci demergncies de les
comunitats autnomes com a via per transmetre les alarmes a qui correspongui.
Pel que fa a la planificaci, la Llei opta per mantenir en all essencial lesquema de la
legislaci anterior, ja consolidat, si b el simplifica en la mesura que pot. Daqu que les
actuals directrius bsiques sincloguin en la Norma bsica de protecci civil i que es
diferencin amb ms claredat els plans territorials dels especials. Es preveu laprovaci de
plans especials per a situacions blliques tenint en compte les lleis especials i els convenis
internacionals subscrits per Espanya. En matria dautoprotecci, configurada en el ttol I
com un deure, es completen les previsions que establia la Llei anterior i satorga rang legal
als aspectes essencials de la normativa reglamentria vigent. Simposa a les entitats o
empreses que generin un risc per a la poblaci lobligaci dassumir el cost de les mesures
de protecci corresponents.
Aix mateix, se suprimeix el mecanisme dhomologaci dels plans per un altre de ms
adequat a la distribuci competencial.
La resposta immediata a les emergncies s el punt crtic de tot sistema de protecci
civil, que, daltra banda, evidencia a vegades deficincies dactuacions prvies. Lamplitud
i la diversitat de mitjans amb qu sha dotat el sistema nacional en els ltims anys, com
sha apuntat anteriorment, necessita coordinaci. Per aix, la Llei precisa les activitats que
shan de desenvolupar i els serveis dintervenci i assistncia amb la finalitat que es puguin
estructurar racionalment protocols dactuaci i plans de formaci pertinents que procurin
respostes rpides, coordinades i eficients.
Senforteixen els centres de coordinaci operativa, anlogament al que sha previst en
el Mecanisme de Protecci Civil de la Uni Europea amb el seu Centre de Coordinaci de
Resposta a Emergncies. Duna banda, es consoliden els rgans competents de
coordinaci demergncies de les comunitats autnomes com a integrants essencials del
sistema de protecci civil; de laltra, es potencia el centre de coordinaci actual de la
Direcci General de Protecci Civil i Emergncies, que es transforma en el Centre Nacional
de Seguiment i Coordinaci dEmergncies de Protecci Civil, al qual correspon la gesti
de les xarxes dinformaci i alerta del sistema, la interconnexi i collaboraci amb altres
centres de coordinaci internacionals i la constituci en centre de coordinaci operativa
des del qual shan de dirigir les emergncies dinters nacional. En aquests casos, els
rgans competents de coordinaci demergncies de les comunitats autnomes shi han
dintegrar operativament, a fi de reforar sinrgicament la capacitat del sistema.
La intervenci operativa de lEstat se centra sobretot, de conformitat amb la doctrina
constitucional, en els casos demergncia dinters nacional. A ms, sha procurat reforar
en aquests casos les facultats directives i de coordinaci del ministre de lInterior, i el deure
de collaboraci de totes les administracions que disposin de recursos mobilitzables.
Alhora, la Llei imposa a lEstat lobligaci de posar a disposici de les comunitats
autnomes i entitats locals els recursos humans i materials de qu disposi per a la
protecci civil, en la forma que acordi el Consell Nacional de Protecci Civil. A ms daquest
criteri de reciprocitat, s evident que lEstat no es pot desentendre de cap situaci de risc
que afecti una part de la poblaci, encara que siguin altres les administracions competents
per afrontar-la. Daix es desprn que els recursos que lEstat destina a aquests fins sn
susceptibles tamb dutilitzaci per part de les altres administracions, en la mesura que
sigui possible i convenient per garantir a tots els ciutadans el nivell de protecci ms
elevat.

Secc.I. Pg.5
Lltima de les actuacions s la de restabliment de la normalitat a la zona sinistrada.

Encara que en lmbit estatal ja hi ha una normativa reglamentria sobre aix, en
nombroses ocasions la regulaci varia en funci de cada situaci singular. La Llei estableix
un marc regulador com daquestes ajudes adaptat a la legislaci general de subvencions.
Es preveu la declaraci de zona afectada greument per una emergncia de protecci civil
per a ladopci dun altre tipus de mesures de reparaci, per exemple lexempci o la
reducci conjuntural dimpostos i moratries en el pagament de cotitzacions de la Seguretat
Social, aix com la consideraci de provinents duna situaci de fora major de les
extincions o suspensions dels contractes de treball o les reduccions temporals de la
jornada de treball que tinguin la seva causa directa en les emergncies.
El ttol III es dedica exclusivament a la formaci dels recursos humans del Sistema
Nacional de Protecci Civil, qesti obviada en lanterior text legal i en els reglamentaris.
Els recursos humans sn un element essencial per al funcionament adequat del sistema,
per la qual cosa ha de ser un objectiu prioritari en les poltiques de protecci civil de les
administracions pbliques. La nova Llei aposta decididament per la seva formaci, com a
mecanisme de coordinaci per excellncia a mitj i llarg termini, ja que aporta unes
competncies comunes a tots els seus membres que sn determinants per tal que les
seves intervencions siguin coordinades.
A ms, les actuacions que t com a objectiu la protecci civil de la poblaci han deixat
de tenir des de fa temps el carcter de resposta conjuntural i improvisada amb qu van
nixer. En lactualitat, una poltica efica de protecci civil requereix un nivell elevat de
preparaci i formaci especialitzada de tots els qui intervenen en aquestes actuacions al
llarg de tot el seu cicle, tant si es tracta de personal al servei de les administracions
pbliques competents com daltres professionals o dels qui presten la seva collaboraci
voluntria. La Llei exigeix, per consegent, que totes les persones que intervinguin en les
tasques de protecci civil estiguin degudament formades i pretn promoure en tots els
mbits lesfor de formaci, amb lharmonitzaci dels corresponents sistemes, mtodes i
ttols per garantir la interoperabilitat dels agents de la protecci civil. A aquests efectes, la
Llei precisa les funcions vertebradores que corresponen a lEscola Nacional de Protecci
Civil, sense perjudici de les activitats i els centres que puguin crear o ja existeixin en les
administracions competents restants.
Quant a les competncies dels rgans de lAdministraci General de lEstat en matria
de protecci civil, a la qual es dedica el ttol IV, sha optat per seguir atribuint la
responsabilitat fonamental al Ministeri de lInterior, sota la direcci poltica i la coordinaci
superior del Govern. Aix no obsta perqu altres departaments i certs organismes i entitats
pbliques exerceixin tamb importants funcions en aquesta matria, que, per les seves
implicacions, t una naturalesa transversal. s ms, resulta indispensable que totes les
rees de lAdministraci assumeixin decididament que han de prestar el seu concurs, amb
els mitjans i les competncies de qu disposin, per afrontar i superar les situacions
demergncia, ja que afecten els bns jurdics ms primaris i interessos generals de la
rellevncia ms gran.
Ara b, la pluralitat i diversitat mateixa de les actuacions que pot i ha de dur a terme
lAdministraci General de lEstat per assegurar la protecci civil exigeix reforar els
mecanismes de coordinaci, ja que noms aix s possible aconseguir una resposta
unitria i evitar interferncies o duplicitats no desitjables. Daqu que la Llei reconegui als
delegats del Govern un paper de coordinadors de les actuacions dels rgans i serveis de
lAdministraci General de lEstat, sota les instruccions del Ministeri de lInterior, el titular
del qual s lautoritat superior en la matria i al qual satribueixen totes aquelles
competncies especfiques que li permeten exercir-la.
Aix mateix, la Llei reitera la participaci de les Forces Armades i de les forces i cossos
de seguretat de lEstat en les accions de protecci civil, aix com de la Unitat Militar
dEmergncies. La Llei recull les normes essencials que disciplinen la intervenci de la
Unitat Militar dEmergncies, que sha consolidat en poc temps com un instrument altament
efica en la lluita contra tot tipus demergncies.

Secc.I. Pg.6
Donades les peculiaritats de lacci pblica per a la protecci civil, en qu concorren

diversos nivells de Govern i Administraci dotats de competncies prpies, s necessari
organitzar un esquema de cooperaci interadministrativa, al qual es destina el ttol V. La
Llei aprofundeix en la filosofia de cooperaci permanent i estructurada en rgans ad
hoc, ja establerta per la legislaci precedent, i crea el Consell Nacional de Protecci Civil,
de manera que reala la importncia de la coordinaci de les poltiques pbliques de
protecci civil i de la participaci de les comunitats autnomes i de lAdministraci local al
ms alt nivell en lelaboraci de la poltica estatal, sense que per aix soblidi o es redueixi
la coordinaci tcnica multilateral en les tasques de planificaci, interconnexi de xarxes i
sistemes dactuaci, formaci i altres que ho requereixin, per a la qual cosa ha de crear les
comissions i els grups de treball que consideri necessaris. Lesquema de cooperaci es
completa amb la possibilitat de constituir, per mitj de les respectives lleis autonmiques,
rgans territorials de participaci i coordinaci.
En lmbit exterior, la nova Llei dna cobertura i organitza la contribuci de lEstat al
Mecanisme de Protecci Civil de la Uni Europea i les missions de cooperaci internacional
en aquesta matria, cada vegada ms freqents i complexes, supsits que la legislaci
aprovada fa ms de dues dcades amb prou feines podia preveure.
El rgim sancionador sordena en el ttol VI, dacord amb els principis i les regles
generals que informen avui el dret administratiu sancionador i que no va poder prendre en
consideraci la primerenca Llei de 1985.
Finalment, les disposicions addicionals reconeixen que el voluntariat de protecci civil
ha jugat sempre en la protecci civil un paper important, encara que complementari i
auxiliar de les funcions pbliques corresponents. La Llei persegueix potenciar aquest
paper, en el marc dels principis i el rgim jurdic establerts en la legislaci prpia del
voluntariat, si b recalcant el deure i el dret de formaci dels voluntaris i sense perjudici del
deure general de collaboraci de tots els ciutadans, quan escaigui. Pretn integrar tamb
les capacitats de Creu Roja Espanyola en personal i mitjans, aix com les dels
radioaficionats i altres entitats collaboradores lesfor de les quals ha estat i seguir sent
molt important.
Daltra banda, el que estableix aquesta norma guarda la necessria coherncia amb
els sistemes de seguretat nacional i de protecci dinfraestructures crtiques i amb els
tractats internacionals subscrits per Espanya.
Es regula la concessi de la medalla al mrit de protecci civil com a reconeixement
pblic de les accions meritries realitzades pels qui, independentment dels imperatius
legals o superant fins i tot el nivell dexigncia daquests, intervenen en accions
relacionades amb la protecci civil, ja sigui en els seus aspectes preventius com
dintervenci en cas demergncia.
Es preveu la possibilitat de concedir ajudes en cas de catstrofes, fins i tot en cas que
no es declari prviament la zona afectada greument per una emergncia de protecci civil,
aix com que el Consell Nacional de Protecci Civil acordi preus unitaris de cost de serveis,
que faciliten la quantificaci de despeses en els convenis de collaboraci que se
subscriguin per al cas demergncies en qu intervinguin diverses administracions i que
repercuteixen en leficincia de recursos del sistema.
3. En definitiva, la Llei actualitza el marc jurdic en una matria tan sensible per als
ciutadans com s la protecci civil. I ho fa a la llum de lexperincia adquirida des de la
promulgaci de la Llei anterior, tenint en compte les competncies de les comunitats
autnomes, aix com la legislaci de la Uni Europea i els compromisos assumits per
Espanya en el marc de la cooperaci internacional, en termes similars a com avui es
regula aquesta matria en altres estats destructura federal o descentralitzada.
Per, sobretot, es tracta darbitrar els pressupostos legals que permetin seguir elevant
gradualment el nivell de protecci de la ciutadania durant els anys venidors. s convenient
recordar que, en el moment en qu es comena a construir al nostre pas un sistema
administratiu modern, advertia Javier de Burgos que el socors de les calamitatsno sha
dabandonar a leventualitat de les inspiracions generoses, sin que sha de sotmetre a
lacci constant, regular i uniforme de lAdministraci. Dos segles desprs, s evident que

Secc.I. Pg.7
lEstat, igual que els altres poders pblics, est cridat a oferir a qualsevol persona previsi
i empara davant les catstrofes de tot tipus, ja que en aix hi ha en joc la vida, la integritat
fsica, el gaudi normal de bns i drets i la defensa dels recursos naturals i culturals, la
protecci dels quals s una, si no la ms important, de les raons de ser de lEstat mateix.
TTOL I
Disposicions generals
Article 1. Objecte i finalitat.
1. La protecci civil, com a instrument de la poltica de seguretat pblica, s el servei
pblic que protegeix les persones i els bns garantint una resposta adequada davant els
diferents tipus demergncies i catstrofes originades per causes naturals o derivades de
lacci humana, tant si s accidental com intencionada.
2. Lobjecte daquesta Llei s establir el Sistema Nacional de Protecci Civil com a
instrument essencial per assegurar la coordinaci, la cohesi i leficcia de les poltiques
pbliques de protecci civil, i regular les competncies de lAdministraci General de lEstat
en aquesta matria.
Article 2. Definicions.
Als efectes daquesta Llei sentn per:
1. Perill. Potencial docasionar dany en determinades situacions a collectius de
persones o bns que han de ser preservats per la protecci civil.
2. Vulnerabilitat. La caracterstica duna collectivitat de persones o bns que els fan
susceptibles de ser afectats en major o menor grau per un perill en determinades
circumstncies.
3. Amenaa. Situaci en qu persones i bns preservats per la protecci civil estan
exposats en major o menor mesura a un perill imminent o latent.
4. Risc. s la possibilitat que una amenaa arribi a afectar collectius de persones o
bns.
5. Emergncia de protecci civil. Situaci de risc collectiu sobrevinguda per un
esdeveniment que posa en perill imminent persones o bns i exigeix una gesti rpida per
part dels poders pblics per atendre-les i mitigar els danys i tractar devitar que es converteixi
en una catstrofe. Es correspon amb altres denominacions, com ara emergncia
extraordinria, per contraposici a emergncia ordinria, que no t afectaci collectiva.
6. Catstrofe. Una situaci o esdeveniment que altera o interromp substancialment el
funcionament duna comunitat o societat perqu ocasiona una gran quantitat de vctimes,
danys i impactes materials, latenci dels quals supera els mitjans disponibles de la
mateixa comunitat.
7. Serveis essencials. Serveis necessaris per al manteniment de les funcions socials
bsiques, la salut, la seguretat, el benestar social i econmic dels ciutadans, o el
funcionament efica de les institucions de lEstat i les administracions pbliques.
Article 3. El Sistema Nacional de Protecci Civil.
1. El Sistema Nacional de Protecci Civil integra lactivitat de protecci civil de totes
les administracions pbliques, en lmbit de les seves competncies, amb la finalitat de
garantir una resposta coordinada i eficient mitjanant les actuacions segents:
a) Preveure els riscos collectius mitjanant accions dirigides a conixer-los
anticipadament i evitar que es produeixin o, si sescau, reduir els danys que sen puguin
derivar.
b) Planificar els mitjans i les mesures necessries per afrontar les situacions de risc.
c) Portar a terme la intervenci operativa de resposta immediata en cas demergncia.

Secc.I. Pg.8
d) Adoptar mesures de recuperaci per restablir les infraestructures i els serveis

essencials i palliar els danys derivats demergncies.
e) Efectuar una coordinaci, seguiment i avaluaci del Sistema per garantir-ne un
funcionament efica i harmnic.
2. Les actuacions del Sistema shan de regir pels principis de collaboraci,
cooperaci, coordinaci, solidaritat interterritorial, subsidiarietat, eficincia, participaci,
inclusi i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat.
3. Els ciutadans i les persones jurdiques han de participar en el Sistema en els
termes que estableix aquesta Llei.
Article 4. Estratgia del Sistema Nacional de Protecci Civil.
1. LEstratgia del Sistema Nacional de Protecci Civil consisteix a analitzar
prospectivament els riscos que poden afectar les persones i els bns protegits per la
protecci civil i les capacitats de resposta necessries, i a formular en conseqncia les
lnies estratgiques dacci per alinear, integrar i prioritzar els esforos que permetin
optimitzar els recursos disponibles per mitigar els efectes de les emergncies.
El Consell Nacional de Protecci Civil ha daprovar les lnies bsiques de lEstratgia
del Sistema Nacional de Protecci Civil i les directrius per a la seva implantaci, seguiment
i avaluaci peridica. Es poden establir plans dactuaci anuals o programes sectorials per
a la seva implementaci. Aquesta Estratgia sha de revisar, almenys, cada quatre anys.
2. LEstratgia nacional de protecci civil ha dintegrar i alinear totes les actuacions
de lAdministraci General de lEstat en aquesta matria. Ha de ser aprovada pel Consell
de Seguretat Nacional, a proposta del ministre de lInterior.
Article 5. Dret a la protecci en cas de catstrofe.
1. Tots els residents en el territori espanyol tenen dret a ser atesos per les
administracions pbliques en cas de catstrofe, de conformitat amb el que preveuen les
lleis i sense ms limitacions que les imposades per les mateixes condicions perilloses
inherents a aquestes situacions i la disponibilitat de mitjans i recursos dintervenci.
2. Els poders pblics han de vetllar perqu latenci dels ciutadans en cas de
catstrofe sigui equivalent, independentment del lloc de la seva residncia, de conformitat
amb el que estableix larticle 139.1 de la Constituci.
3. Els serveis pblics competents han didentificar al ms rpidament possible les
vctimes en cas demergncies i han doferir informaci precisa als seus familiars o les
persones prximes.
4. Els poders pblics han de vetllar perqu sadoptin mesures especfiques que
garanteixin que les persones amb discapacitat coneguin els riscos i les mesures
dautoprotecci i prevenci, siguin ateses i informades en casos demergncia i participin
en els plans de protecci civil.
Article 6. Dret a la informaci.
1. Tots tenen dret a ser informats adequadament pels poders pblics sobre els riscos
collectius importants que els afectin, les mesures previstes i adoptades per fer-hi front i les
conductes que shagin de seguir per prevenir-los.
2. Aquestes informacions shan de proporcionar tant en cas demergncia com
preventivament, abans que les situacions de perill arribin a ser presents.
Article 7. Dret a la participaci.
1. Els ciutadans tenen dret a participar, directament o a travs dentitats
representatives dels seus interessos, en lelaboraci de les normes i els plans de protecci
civil, en els termes que sestableixin legalment o reglamentriament.

Secc.I. Pg.9
2. La participaci dels ciutadans en les tasques de protecci civil sha de poder

canalitzar a travs de les entitats de voluntariat, de conformitat amb el que disposen les
lleis i les normes reglamentries de desplegament.
Article 7 bis. Deure de collaboraci.
1. Els ciutadans i les persones jurdiques estan subjectes al deure de collaborar,
personalment o materialment, en la protecci civil, en cas de requeriment de lautoritat
competent dacord amb el que sestableix a larticle 30.4 de la Constituci i en els termes
daquesta Llei.
2. En els casos demergncia, qualsevol persona, a partir de la majoria dedat, est
obligada a dur a terme les prestacions personals que exigeixin les autoritats competents
en matria de protecci civil, sense dret a indemnitzaci per aquesta causa, i al compliment
de les ordres i instruccions, generals o particulars, que aquelles estableixin.
3. Quan la naturalesa de les emergncies ho faci necessari, les autoritats competents
en matria de protecci civil poden procedir a la requisa temporal de tot tipus de bns, aix
com a la intervenci o ocupaci transitria dels que siguin necessaris i, si sescau, a la
suspensi dactivitats. Els qui, com a conseqncia daquestes actuacions, pateixin
perjudicis en els seus bns i serveis, tenen dret a ser indemnitzats dacord amb el que
disposen les lleis.
4. Quan la naturalesa de les emergncies exigeixi lentrada en un domicili i, si
sescau, levacuaci de persones que es trobin en perill, s aplicable el que disposa
larticle15, apartat 2, de la Llei orgnica 4/2015, de 30 de mar, de protecci de la
seguretat ciutadana.
5. Les mesures restrictives de drets que siguin adoptades o les que imposin
prestacions personals o materials tenen una vigncia limitada al temps estrictament
necessari per fer front a les emergncies i han de ser adequades a lentitat daquesta.
6. Els serveis de vigilncia i protecci enfront de riscos demergncies de les
empreses pbliques o privades es consideren, a tots els efectes, collaboradors en la
protecci civil, de manera que sels poden assignar comeses en els plans de protecci civil
corresponents al seu mbit territorial i, si sescau, ser requerits per les autoritats competents
per a la seva actuaci en emergncies. Shan destablir per reglament les condicions que
garanteixin que lassignaci de comeses als serveis de vigilncia i protecci de les
empreses que gestionin serveis dinters general no afecta el manteniment dels serveis
esmentats en condicions de seguretat i continutat, aix com el rgim dindemnitzaci dels
danys i perjudicis causats per la seva actuaci en aquest mbit.
7. Els titulars de centres, establiments i dependncies, en els quals es duguin a
terme activitats previstes a larticle 9.2.b) que puguin originar emergncies, han dinformar
amb regularitat suficient els ciutadans potencialment afectats sobre els riscos i les mesures
de prevenci adoptades, i estan obligats a:
a) Comunicar a lrgan que estableixi lAdministraci pblica en cada cas competent
els programes dinformaci als ciutadans posats en prctica i la informaci facilitada.
b) Efectuar a crrec seu la installaci i el manteniment dels sistemes de generaci
de senyals dalarma a la poblaci, en les rees que es puguin veure immediatament
afectades per les emergncies de protecci civil que es puguin generar pel
desenvolupament de lactivitat desenvolupada.
c) Garantir que aquesta informaci sigui plenament accessible a persones amb
discapacitat de qualsevol tipus.
8. Els mitjans de comunicaci estan obligats a collaborar de manera gratuta amb les
autoritats en la difusi de les informacions preventives i operatives davant els riscos i
emergncies en la forma que aquelles els indiquin i en els termes que sestableixin en els
plans de protecci civil corresponents.

Secc.I. Pg.10
Article 7 ter. Deure de cautela i autoprotecci.

1. Els ciutadans han de prendre les mesures necessries per evitar la generaci de
riscos, aix com exposar-shi. Una vegada sobrevinguda una emergncia, han dactuar
dacord amb les indicacions dels agents dels serveis pblics competents.
2. Els titulars dels centres, establiments i dependncies, pblics o privats, que
generin risc demergncia, estan obligats a adoptar les mesures dautoprotecci que
preveu aquesta Llei, en els termes que recullen la mateixa Llei i la normativa de
desplegament.
3. Les administracions competents en matria de protecci civil han de promoure la
constituci dorganitzacions dautoprotecci entre les empreses i entitats que generin risc
per facilitar una informaci i un assessorament adequats.
Article 7 quater. Voluntariat en lmbit de la protecci civil.
1. El voluntariat de protecci civil pot collaborar en la gesti de les emergncies,
com a expressi de participaci ciutadana en la resposta social a aquests fenmens,
dacord amb el que estableixin les normes aplicables, sense perjudici del deure general de
collaboraci dels ciutadans en els termes de larticle 7 bis.
Les activitats dels voluntaris en lmbit de la protecci civil shan de dur a terme a
travs de les entitats de voluntariat en qu sintegrin, dacord amb el rgim jurdic i els
valors i principis que inspiren lacci voluntria establerts a la normativa prpia del
voluntariat, i seguint les directrius daquelles, sense que en cap cas la seva collaboraci
comporti una relaci docupaci amb lAdministraci actuant.
2. Els poders pblics han de promoure la participaci i la formaci dels voluntaris en
suport del Sistema Nacional de Protecci Civil.
3. La xarxa de comunicacions demergncia formada per radioaficionats voluntaris
pot complementar les disponibles ordinriament pels serveis de protecci civil.
TTOL II
Actuacions del Sistema Nacional de Protecci Civil
CAPTOL I
Anticipaci
Article 8. Definici.
Lanticipaci t per objecte determinar els riscos en un territori basant-se en les
condicions de vulnerabilitat i les possibles amenaces, i comprn les anlisis i els estudis
que permetin obtenir informaci i prediccions sobre situacions perilloses.
Article 9. Xarxa Nacional dInformaci sobre Protecci Civil.
1. Es crea la Xarxa Nacional dInformaci sobre Protecci Civil amb la finalitat de
contribuir a lanticipaci dels riscos i de facilitar una resposta efica davant qualsevol
situaci que ho requereixi, sense perjudici de les competncies de les comunitats
autnomes. Aquesta Xarxa ha de permetre al Sistema Nacional de Protecci Civil:
a) Recollir, emmagatzemar i accedir gilment a informaci sobre els riscos
demergncia coneguts, aix com sobre les mesures de protecci i els recursos disponibles
per a aix.
b) Assegurar lintercanvi dinformaci en totes les actuacions daquest ttol.
2. La Xarxa ha de contenir:
a) El Mapa nacional de riscos de protecci civil, com a instrument que permet
identificar les rees geogrfiques susceptibles de patir danys per emergncies o
catstrofes.

Secc.I. Pg.11
b) Els catlegs oficials dactivitats que puguin originar una emergncia de protecci
civil, incloent-hi informaci sobre els centres, establiments i dependncies en qu es
duguin a terme les activitats, en els termes que sestableixin per reglament.
c) El registre informatitzat dels plans de protecci civil, que els ha dintegrar tots en
els termes que sestableixin per reglament.
d) Els catlegs de recursos mobilitzables, entenent com a tals els mitjans humans i
materials, gestionats per les administracions pbliques o per entitats de carcter privat,
que puguin ser utilitzats pel Sistema Nacional de Protecci Civil en cas demergncia, en
els termes que preveu aquesta Llei i que sestableixin per reglament.
e) El Registre nacional de dades sobre emergncies i catstrofes, que ha dincloure
informaci sobre les que es produeixin, les conseqncies i prdues ocasionades, aix
com sobre els mitjans i procediments utilitzats per palliar-les.
f) Qualsevol altra informaci necessria per preveure els riscos demergncies i
facilitar lexercici de les competncies de les administracions pbliques en matria de
protecci civil, en els termes que sestableixin per reglament.
3. Les administracions pbliques competents han de proporcionar les dades
necessries per a la constituci de la Xarxa i han de tenir accs a aquesta, dacord amb
els criteris que adopti el Consell Nacional de Protecci Civil.
CAPTOL II
Prevenci de riscos de protecci civil
Article 10. Poltica de prevenci.
1. La prevenci en protecci civil consisteix en el conjunt de mesures i accions
encaminades a evitar o mitigar els possibles impactes adversos dels riscos i les amenaces
demergncia.
2. Com a pas previ a la prestaci dactivitats catalogades dacord amb larticle 9.2.b),
sha de disposar dun estudi tcnic dels efectes directes sobre els riscos demergncies de
protecci civil identificats en la zona. Ha dincloure, com a mnim, dades sobre
lemplaament, el disseny i la mida del projecte de lactivitat, una identificaci i avaluaci
dels efectes esmentats i de les mesures per evitar o reduir les conseqncies adverses de
limpacte esmentat. Sha de sotmetre a avaluaci de limpacte sobre els riscos
demergncies de protecci civil per part de lrgan competent en aquesta matria.
3. Els plans de protecci civil que preveu el captol III daquest ttol han de contenir
programes dinformaci i comunicaci preventiva i dalerta que permetin als ciutadans
adoptar les mesures oportunes per a la salvaguarda de persones i bns, facilitar en tot all
que sigui possible la rpida actuaci dels serveis dintervenci, i restablir la normalitat
rpidament desprs de qualsevol emergncia. La difusi daquests programes nha de
garantir la recepci per part dels collectius ms vulnerables.
En el seu contingut shan dincorporar mesures daccessibilitat per a les persones amb
discapacitat, en especial les encaminades a assegurar que reben informaci sobre aquests
plans.
4. Els poders pblics han de promoure la investigaci de les emergncies, per evitar
que es reiterin, i lassegurament del risc demergncies, per garantir leficincia de la
resposta de la societat davant aquests successos de manera compatible amb la
sostenibilitat social, econmica i fiscal.
5. Les administracions pbliques han de promoure, en lmbit de les seves
competncies i amb crrec a les seves dotacions pressupostries respectives, la realitzaci
de programes de sensibilitzaci i informaci preventiva als ciutadans i deducaci per a la
prevenci en centres escolars.

Secc.I. Pg.12
Article 11. Fons de prevenci demergncies.

1. Es crea el Fons de prevenci demergncies, gestionat pel Ministeri de lInterior,
dotat amb crrec als crdits que es consignin a aquest efecte en els pressupostos generals
de lEstat, per finanar, en lmbit de lAdministraci General de lEstat, les activitats
preventives segents:
a)
b)
c)
d)
e)
Anlisi de perillositat, vulnerabilitat i riscos.

Mapes de riscos de protecci civil.
Programes de sensibilitzaci i informaci preventiva als ciutadans.
Programes deducaci per a la prevenci en centres escolars.
Altres activitats de carcter anleg que es determinin.
2. El Ministeri de lInterior pot subscriure instruments de collaboraci amb altres

departaments ministerials, amb altres administracions pbliques i amb entitats pbliques o
privades, per a la realitzaci de les activitats recollides en aquest captol, que han de ser
finanades totalment o parcialment amb crrec al Fons de prevenci demergncies.
Article 12. Xarxa dAlerta Nacional de Protecci Civil.
1. Es crea la Xarxa dAlerta Nacional de Protecci Civil com a sistema de comunicaci
davisos demergncia a les autoritats competents en matria de protecci civil, sense
perjudici de les competncies de les comunitats autnomes, a fi que els serveis pblics
essencials i els ciutadans estiguin informats davant qualsevol amenaa demergncia.
2. La gesti de la Xarxa correspon al Ministeri de lInterior, a travs del Centre
Nacional de Seguiment i Coordinaci dEmergncies de Protecci Civil.
3. Tots els organismes de les administracions pbliques que puguin contribuir a la
detecci, el seguiment i la previsi damenaces de perill imminent per a les persones i bns
han de comunicar immediatament al Centre Nacional de Seguiment i Coordinaci
dEmergncies de Protecci Civil qualsevol situaci de la qual tinguin coneixement que
pugui donar lloc a una emergncia de protecci civil.
4. Els rgans competents de coordinaci demergncies de les comunitats autnomes
sn la via tant per a la informaci de les emergncies de protecci civil al Centre Nacional
de Seguiment i Coordinaci dEmergncies de Protecci Civil com per a la transmissi de
lalerta a qui correspongui.
CAPTOL III
Planificaci
Article 13. Norma bsica de protecci civil.
La Norma bsica de protecci civil, aprovada mitjanant un reial decret a proposta del
titular del Ministeri de lInterior, i amb linforme previ del Consell Nacional de Protecci Civil,
estableix les directrius bsiques per a la identificaci de riscos demergncies i actuacions
per a la seva gesti integral, el contingut mnim i els criteris generals per a lelaboraci dels
plans de protecci civil, i del desenvolupament per part dels rgans competents de les
activitats dimplantaci necessries per a la seva efectivitat adequada.
Article 14. Plans de protecci civil.
1. Els plans de protecci civil sn els instruments de previsi del marc
organicofuncional i dels mecanismes que permeten la mobilitzaci dels recursos humans i
materials necessaris per a la protecci de les persones i dels bns en cas demergncia,
aix com de lesquema de coordinaci de les diferents administracions pbliques cridades
a intervenir.

Secc.I. Pg.13
2. Els plans de protecci civil sn el Pla estatal general, els plans territorials, dmbit
autonmic o local, els plans especials i els plans dautoprotecci.
3. El Pla estatal general i els plans territorials i especials dmbit estatal o autonmic
han de ser objecte dinforme per part del Consell Nacional de Protecci Civil, als efectes
de la seva adequaci al Sistema Nacional de Protecci Civil.
Article 15. Tipus de plans.
1. El Pla estatal general desenvolupa lorganitzaci i els procediments dactuaci de
lAdministraci General de lEstat per prestar suport i assistncia a les altres administracions
pbliques, en casos demergncia de protecci civil, aix com exercir la direcci i
coordinaci del conjunt de les administracions pbliques en les emergncies declarades
dinters nacional. Laprovaci del Pla estatal general correspon al Govern, a proposta del
ministre de lInterior.
2. Sn plans territorials tots aquells que selaboren per fer front als riscos
demergncia que es puguin presentar en el territori duna comunitat autnoma o duna
entitat local. Els plans esmentats han de ser aprovats per lAdministraci competent,
autonmica o local, de conformitat amb el que preveu la seva legislaci especfica.
3. Sn plans especials els que tenen per finalitat fer front als riscos dinundacions;
terratrmols; sismes submarins; volcnics; fenmens meteorolgics adversos; incendis
forestals; accidents en installacions o processos en qu sutilitzin o semmagatzemin
substncies qumiques, biolgiques, nuclears o radioactives; accidents daviaci civil i en
el transport de mercaderies perilloses, aix com els relatius a la protecci de la poblaci en
cas de conflicte bllic i aquells altres que determini la Norma bsica. Els plans especials
poden ser estatals o autonmics, en funci del seu mbit territorial daplicaci, i han de ser
aprovats per lAdministraci competent en cada cas. Els plans especials relatius al risc
nuclear i a la protecci de la poblaci en cas de conflicte bllic sn, en tot cas, de
competncia estatal, sense perjudici que hi participin les administracions de les comunitats
autnomes i entitats locals, segons sestableixi a la Norma bsica.
4. Els plans dautoprotecci estableixen el marc orgnic i funcional previst per als
centres, establiments, installacions o dependncies recollides en la normativa aplicable,
amb lobjecte de prevenir i controlar els riscos demergncia de protecci civil sobre les
persones i els bns i donar resposta adequada en aquestes situacions.
CAPTOL IV
Resposta immediata a les emergncies
Sentn per resposta immediata les emergncies de protecci civil lactuaci dels
serveis pblics o privats dintervenci i dassistncia desprs de lesdeveniment duna
emergncia o en una situaci que pugui derivar en emergncia, amb la finalitat devitar
danys, rescatar i protegir les persones i bns, vetllar per la seguretat ciutadana i satisfer
les necessitats bsiques de subsistncia de la poblaci afectada. Inclou latenci sanitria,
psicolgica i social durgncia, el refugi i la reparaci inicial dels danys per restablir els
serveis i les infraestructures essencials, aix com altres accions i avaluacions necessries
per iniciar la recuperaci.
Article 17. Els serveis dintervenci i assistncia en emergncies de protecci civil.
1. Tenen la consideraci de serveis pblics dintervenci i assistncia en emergncies
de protecci civil els serveis tcnics de protecci civil i emergncies de totes les
administracions pbliques, els serveis de prevenci, extinci dincendis i salvament, i de
prevenci i extinci dincendis forestals, les forces i cossos de seguretat, els serveis
datenci sanitria demergncia, les Forces Armades i, especficament, la Unitat Militar
dEmergncies, els rgans competents de coordinaci demergncies de les comunitats

Secc.I. Pg.14
autnomes, els tcnics forestals i els agents mediambientals, els serveis de rescat, els
equips multidisciplinaris didentificaci de vctimes, les persones de contacte amb les
vctimes i els seus familiars, i tots aquells que depenguin de les administracions pbliques
i tinguin aquest fi.
2. Els rgans competents de coordinaci demergncies de les comunitats
autnomes, a ms de latenci demergncies que no tinguin afectaci collectiva per que
requereixin lactuaci de serveis operatius diversos, poden actuar en les emergncies de
protecci civil com a centre de coordinaci operativa, segons estableixin els plans
corresponents.
3. Quan siguin requerides organitzacions de voluntaris i entitats collaboradores, la
seva mobilitzaci i actuacions han destar subordinades a les dels serveis pblics.
4. La Norma bsica de protecci civil regula les bases per a la millora de la
coordinaci i eficincia de les actuacions dels serveis regulats en aquest article.
Article 18. El Centre Nacional de Seguiment i Coordinaci dEmergncies de Protecci
Civil.
1. El Centre Nacional de Seguiment i Coordinaci dEmergncies de Protecci Civil
exerceix les funcions segents:
a) Gestionar la Xarxa Nacional dInformaci sobre Protecci Civil. Ha delaborar, amb
lacord previ del Consell Nacional de Protecci Civil, un pla nacional dinterconnexi
dinformaci demergncies que permeti la comunicaci gil entre les diferents
administracions pbliques i leficcia en la gesti, la coordinaci i el seguiment de les
emergncies.
b) Gestionar la Xarxa dAlerta Nacional de Protecci Civil en els termes que preveu
aquesta Llei.
c) Divulgar peridicament dades i estadstiques sobre emergncies i avaluar la
convenincia i forma dutilitzaci de les xarxes socials davant una emergncia de protecci
civil.
d) Actuar com a centre de coordinaci operativa en les emergncies dinters
nacional. En aquestes els rgans competents de coordinaci demergncies de les
comunitats autnomes shan dintegrar operativament en aquest centre, amb les funcions
i mitjanant els mecanismes de coordinaci que es determinin, aix com les xarxes
dinformaci per a la gesti i coordinaci dels serveis que intervinguin en la seva resoluci.
Labast daquesta integraci i les condicions de fer-la efectiva han de ser determinades pel
Consell Nacional de Protecci Civil.
e) Actuar com a punt de contacte per a la comunicaci i lintercanvi dinformaci amb
els rgans de la Uni Europea, en el marc del Mecanisme de Protecci Civil de la Uni i
altres organismes internacionals, aix com amb els rgans homlegs daltres pasos amb els
quals Espanya hagi establert un conveni o tractat de cooperaci en matria de protecci civil.
f) Canalitzar la informaci que han de proporcionar els ciutadans i les entitats
pbliques i privades en els termes que estableix aquesta Llei.
2. Les funcions encomanades al Centre Nacional de Seguiment i Coordinaci
dEmergncies de Protecci Civil senquadren en la Direcci General de Protecci Civil i
Emergncies.
Article 19. Disponibilitat dels recursos de lEstat.
1. LEstat ha de collaborar amb les comunitats autnomes i amb les entitats locals,
facilitant els recursos humans i materials disponibles en cas demergncies que no hagin
estat declarades dinters nacional, en els termes que acordi el Consell Nacional de
Protecci Civil.
2. Els membres de les forces i cossos de seguretat de lEstat o de les Forces
Armades que intervinguin en aquestes emergncies han dactuar enquadrats i a les ordres
dels seus comandaments naturals i dirigits per lautoritat designada en el pla de protecci
civil que correspongui.

Secc.I. Pg.15
3. La responsabilitat per danys i perjudicis derivats de la intervenci dels mitjans de

lAdministraci General de lEstat a qu es refereix lapartat anterior correspon a
lAdministraci pblica que assumeixi la direcci de lemergncia.
CAPTOL V
Recuperaci
Article 20. Fase de recuperaci.
1. La fase de recuperaci est integrada pel conjunt daccions i mesures dajuda de
les entitats pbliques i privades dirigides al restabliment de la normalitat a la zona
sinistrada, una vegada finalitzada la resposta immediata a lemergncia.
2. Quan es produeixi una emergncia la magnitud de la qual requereixi per a la seva
recuperaci la intervenci de lAdministraci General de lEstat, shan daplicar les mesures
que recull aquest captol, amb la declaraci prvia daquesta de conformitat amb el que
preveu larticle 23. De les raons que justifiquen la intervenci de lAdministraci General de
lEstat en les tasques de recuperaci sha dinformar, en el termini ms curt possible, la
comunitat autnoma afectada o, si sescau, el Consell Nacional de Protecci Civil.
3. Les mesures de recuperaci shan daplicar en concepte dajuda per contribuir al
restabliment de la normalitat a les rees afectades, i no t, en cap cas, carcter
indemnitzatori.
Article 21. Danys materials.
1. Els danys materials han de ser certs, avaluables econmicament i referits a bns
que tinguin la cobertura duna assegurana, pblica o privada.
2. Les ajudes per danys materials han de ser compatibles amb les que puguin
concedir altres administracions pbliques, o amb les indemnitzacions que corresponguin
en virtut de plisses dassegurana, sense que en cap cas limport global de totes pugui
superar el valor del dany produt.
3. La valoraci dels danys materials lhan de fer organismes especialitzats en taxaci
de sinistres o els serveis tcnics dependents de les administracions pbliques, en lmbit
de les seves competncies sobre la base de les dades aportades per les administracions
pbliques afectades. El Consorci de Compensaci dAssegurances t dret a labonament
dels treballs de peritatge dacord amb el seu barem dhonoraris professionals.
4. Per facilitar la tramitaci de les ajudes i la valoraci dels danys, lAdministraci
competent i el Consorci de Compensaci dAssegurances es poden intercanviar les dades
sobre beneficiaris de les ajudes i indemnitzacions que es concedeixin, les seves quanties
respectives i els bns afectats. Les entitats asseguradores que actun en el territori
espanyol estan obligades a subministrar al Consorci de Compensaci dAssegurances la
informaci que aquest els solliciti per complir el que sha disposat anteriorment. El
Consorci de Compensaci dAssegurances pot emetre informes de valoraci i pericials a
sollicitud i a favor de les administracions pbliques afectades.
Article 22. Danys personals.
Quan shagin produt danys personals shan de concedir ajudes econmiques per mort
i per incapacitat absoluta i permanent, en els termes que preveu la disposici addicional
quarta.
Article 23. Procediment de declaraci de zona afectada greument per una emergncia de
protecci civil.
1. La declaraci de zona afectada greument per una emergncia de protecci civil
prevista en aquesta Llei sha defectuar per mitj dun acord de Consell de Ministres, a
proposta dels ministres dHisenda i Administracions Pbliques i de lInterior i, si sescau,

Secc.I. Pg.16
dels titulars dels altres ministeris concernits, i ha dincloure, en tot cas, la delimitaci de
lrea afectada. Aquesta declaraci pot ser sollicitada per les administracions pbliques
interessades.
En aquests supsits, i amb carcter previ a la seva declaraci, el Govern pot sollicitar
un informe a la comunitat o comunitats autnomes afectades.
2. Als efectes de la declaraci de zona afectada greument per una emergncia de
protecci civil sha de valorar, en tot cas, que shagin produt danys personals o materials
derivats dun sinistre que pertorbi greument les condicions de vida de la poblaci en una
rea geogrfica determinada o quan es produeixi la paralitzaci, com a conseqncia
daquest sinistre, de tots o alguns dels serveis pblics essencials.
Article 24. Mesures aplicables.
1. En els termes que aprovi el Consell de Ministres, quan es declari una zona
afectada greument per una emergncia de protecci civil es poden adoptar, entre daltres,
algunes de les mesures segents:
a) Ajudes econmiques a particulars per danys en residncia habitual i bns de
primera necessitat.
b) Compensaci a corporacions locals per despeses derivades dactuacions
inajornables.
c) Ajudes a persones fsiques o jurdiques que hagin portat a terme la prestaci
personal o de bns.
d) Ajudes destinades a establiments industrials, mercantils i de serveis.
e) Subvencions per danys en infraestructures municipals, xarxa viria provincial i
insular.
f) Ajudes per danys en produccions agrcoles, ramaderes, forestals i daqicultura
marina.
g) Obertura de lnies de prstec preferencials subvencionades per lInstitut de Crdit
Oficial.
2. A ms de les mesures que preveu lapartat anterior, es poden adoptar les segents:
a) Mesures fiscals:
1r Exempci de la quota de limpost sobre bns immobles, corresponent a lexercici
pressupostari en qu hagi esdevingut lemergncia que afecti habitatges, establiments
industrials, turstics i mercantils, explotacions agrries, ramaderes i forestals, locals de
treball i similars, quan hagin estat danyats i sacrediti que tant les persones com els bns
que hi estaven ubicats hagin hagut de ser objecte de reallotjament total o parcial en altres
habitatges o locals diferents fins a la reparaci dels danys soferts, o les destrosses en
collites constitueixin sinistres no coberts per cap frmula dassegurament pblic o privat.
2n Reducci en limpost sobre activitats econmiques, corresponent a lexercici
pressupostari en qu hagi esdevingut lemergncia a les indstries de qualsevol naturalesa,
establiments mercantils, turstics i professionals, els locals de negoci de les quals o els
bns afectes a aquesta activitat hagin estat danyats, sempre que hagin hagut de ser
objecte de reallotjament o shagin produt danys que obliguin al tancament temporal de
lactivitat. La reducci indicada ha de ser proporcional al temps transcorregut des del dia
en qu shagi produt el cessament de lactivitat fins a la seva represa en condicions de
normalitat, ja sigui en els mateixos locals o en daltres habilitats a lefecte.
3r Les exempcions i reduccions de quotes en els tributs assenyalats als ordinals
anteriors comprenen les dels recrrecs legalment autoritzats sobre aquests.
4t Els contribuents que, tot i tenir dret als beneficis establerts als ordinals anteriors,
hagin satisfet els rebuts corresponents a lexercici fiscal esmentat, poden demanar la
devoluci de les quantitats ingressades.
5 Exempci de les taxes de lorganisme autnom Prefectura Central de Trnsit per
a la tramitaci de les baixes de vehicles sollicitades com a conseqncia dels danys

Secc.I. Pg.17
produts, i lexpedici de duplicats de permisos de circulaci o de conducci destruts o

extraviats per les causes esmentades.
6 La disminuci dels ingressos en els tributs locals que, si sescau, es produeixi en
els ajuntaments, diputacions provincials, cabildos insulars i consells insulars com a
conseqncia de laplicaci daquest article, sha de compensar amb crrec als
pressupostos generals de lEstat, de conformitat amb el que estableix larticle 9 del text
refs de la Llei reguladora dhisendes locals, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de
5 de mar.
7 Les ajudes per danys personals estan exemptes de limpost sobre la renda de les
persones fsiques.
8 De manera excepcional, el ministre dHisenda i Administracions Pbliques pot
autoritzar una reducci dels ndexs de rendiment net de les explotacions i activitats agrries
dutes a terme a les zones sinistrades.
b) Mesures laborals i de Seguretat Social:
1r Les extincions o suspensions dels contractes de treball o les reduccions temporals
de la jornada de treball que tinguin la seva causa directa en lemergncia, aix com en les
prdues dactivitat directament derivades daquesta que quedin degudament acreditades,
tenen la consideraci de provinents duna situaci de fora major, amb les conseqncies
que es deriven dels articles 47 i 51 del text refs de la Llei de lEstatut dels treballadors,
aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1995, de 24 de mar. En el primer supsit, la Tresoreria
General de la Seguretat Social pot exonerar lempresari de labonament de les quotes de la
Seguretat Social i per conceptes de recaptaci conjunta mentre duri el perode de suspensi,
i es mant la condici del perode esmentat com a efectivament cotitzat pel treballador. En
els casos en qu es produeixi lextinci del contracte, les indemnitzacions dels treballadors
sn a crrec del Fons de Garantia Salarial, amb els lmits establerts legalment.
En cas que lempresa decideixi la suspensi de contractes o la reducci temporal de la
jornada de treball sobre la base de circumstncies excepcionals, el Servei Pblic
dOcupaci Estatal pot autoritzar que el temps en qu es percebin les prestacions per
desocupaci, regulades en el ttol III del text refs de la Llei general de la Seguretat Social,
aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1994, de 20 de juny, que tinguin lorigen immediat en
les emergncies, no es computi als efectes de consumir els perodes mxims de percepci
establerts. Igualment, en aquests supsits, es pot autoritzar que rebin prestacions per
desocupaci els treballadors que no tinguin els perodes de cotitzaci necessaris per
tenir-hi dret.
2n Les empreses i els treballadors per compte propi inclosos en qualsevol rgim de
la Seguretat Social poden sollicitar i obtenir, amb la justificaci prvia dels danys soferts,
una moratria de fins a un any sense inters en el pagament de les cotitzacions a la
Seguretat Social i per conceptes de recaptaci conjunta corresponents a tres mesos
naturals consecutius, a comptar de lanterior a la producci del sinistre o, en el cas de
treballadors inclosos en el rgim especial dels treballadors per compte propi o autnoms,
des del mes en qu aquell es va produir.
3r Els cotitzadors a la Seguretat Social que tinguin dret als beneficis establerts als
ordinals anteriors i hagin satisfet les quotes corresponents a les exempcions o a la
moratria de qu es tracti poden demanar la devoluci de les quantitats ingressades,
inclosos, si sescau, els interessos de demora, els recrrecs i les costes corresponents, en
els termes legalment previstos. Si el qui t dret a la devoluci s deutor a la Seguretat
Social per quotes corresponents a altres perodes, el crdit per la devoluci sha daplicar
al pagament de deutes pendents amb aquella en la forma que legalment sigui procedent.
Article 25. Seguiment i coordinaci.
1. Desprs de la declaraci de zona afectada greument per una emergncia de
protecci civil sha de portar a terme un seguiment de les mesures que recull aquest
captol, en els termes que es determinin per reglament.

Secc.I. Pg.18
2. Per a la coordinaci i el seguiment de les mesures adoptades per lAdministraci

General de lEstat i, si sescau, per altres administracions pbliques, sha de constituir una
comissi de coordinaci, integrada per representants de les administracions estatal,
autonmica i local afectades.
CAPTOL VI
Avaluaci i inspecci del Sistema Nacional de Protecci Civil
Article 26. Avaluaci i inspecci.
1. Lavaluaci i la inspecci del Sistema Nacional de Protecci Civil t com a finalitat
contribuir a millorar la qualitat de la resposta dels poders pblics en la gesti integral dels
riscos i les emergncies.
2. Lavaluaci i la inspecci shan daplicar a totes les actuacions del Sistema
Nacional i les han de portar a terme les administracions pbliques competents, en els
termes que assenyala lapartat segent.
3. El Consell Nacional de Protecci Civil ha delaborar unes directrius davaluaci de
les actuacions daplicaci general i un programa dinspecci del Sistema Nacional que han
de portar a terme les administracions pbliques en els seus respectius mbits de
competncia, respectant les facultats dautoorganitzaci i de direcci dels seus propis
serveis.
Article 27. Memria anual del Sistema Nacional de Protecci Civil.
El Govern, elaborada pel Consell Nacional de Protecci Civil i a proposta del ministre
de lInterior, ha delevar al Senat una memria anual que permeti valorar leficcia del
Sistema Nacional.
CAPTOL VII
Emergncies dinters nacional
Sn emergncies dinters nacional:
1. Les que requereixen per a la protecci de persones i bns laplicaci de la Llei
orgnica 4/1981, d1 de juny, dels estats dalarma, excepci i setge.
2. Aquelles en qu sigui necessari preveure la coordinaci dadministracions diverses
perqu afecten diverses comunitats autnomes i exigeixen una aportaci de recursos a
nivell supraautonmic.
3. Les que, per les seves dimensions efectives o previsibles, requereixen una direcci
de carcter nacional.
Article 29. Declaraci.
En els supsits que preveu larticle anterior, correspon la declaraci dinters nacional
al titular del Ministeri de lInterior, b per iniciativa prpia o a instncia de les comunitats
autnomes o dels delegats del Govern en aquestes comunitats. Quan la declaraci
demergncia dinters nacional es faci a iniciativa del Ministeri de lInterior, sha de
precisar, en tot cas, amb la comunicaci prvia amb la comunitat autnoma o comunitats
autnomes afectades, per mitjans que no perjudiquin la rapidesa de la declaraci i leficcia
de la resposta pblica.

Secc.I. Pg.19
Article 30. Efectes.

1. Un cop declarada lemergncia dinters nacional, el titular del Ministeri de lInterior
nha dassumir la direcci, que comprn lordenaci i coordinaci de les actuacions i la
gesti de tots els recursos estatals, autonmics i locals de lmbit territorial afectat, sense
perjudici del que disposen la Llei per als estats dalarma, excepci i setge, i la normativa
especfica sobre seguretat nacional.
2. El ministre de lInterior pot requerir, en funci de la gravetat de la situaci, la
collaboraci de les diferents administracions pbliques que disposin de recursos
mobilitzables, encara que lemergncia no afecti el seu territori.
TTOL III
Els recursos humans del Sistema Nacional de Protecci Civil
Article 31. La formaci dels recursos humans.
1. Els poders pblics han de promoure la formaci i el desenvolupament de la
competncia tcnica del personal del Sistema Nacional de Protecci Civil.
2. La formaci en protecci civil t el reconeixement oficial del sistema educatiu i de
la formaci professional per a locupaci, en el marc del Sistema Nacional de Qualificacions
i Formaci Professional, en els termes establerts pel Govern, a proposta dels ministeris
competents.
Article 32. LEscola Nacional de Protecci Civil.
1. LEscola Nacional de Protecci Civil, com a instrument vertebrador de la formaci
especialitzada i de comandaments dalt nivell, desenvolupa les activitats segents:
a) Formar i entrenar el personal dels serveis de protecci civil de lAdministraci
General de lEstat i daltres institucions pbliques i privades, mitjanant els convenis
corresponents, si sescau, aix com persones daltres collectius que siguin dinters per al
Sistema Nacional de Protecci Civil. Pot acordar amb altres administracions, mitjanant els
convenis corresponents, la formaci i lentrenament del personal al servei de les
administracions esmentades.
b) Dur a terme accions dR+D+I en matria de formaci de protecci civil.
c) Collaborar amb els centres de formaci de protecci civil de les altres
administracions pbliques.
d) Collaborar en les activitats de formaci que prevegi el marc del Mecanisme de
Protecci Civil de la Uni o daltres iniciatives europees per afavorir la interoperabilitat dels
equips i serveis. Igualment pot portar a terme activitats de formaci a favor daltres estats
o dinstitucions estrangeres o internacionals.
e) LEscola Nacional de Protecci Civil, amb lautoritzaci prvia dels ministeris
dEducaci, Cultura i Esport i dOcupaci i Seguretat Social, respectivament, pot impartir
les accions conduents a lobtenci dels ttols oficials de formaci professional i certificats
de professionalitat relacionats amb la protecci civil.
2. Les funcions encomanades a lEscola Nacional de Protecci Civil senquadren en
la Direcci General de Protecci Civil i Emergncies.
TTOL IV
Competncies dels rgans de lAdministraci General de lEstat
Article 33. Competncies del Govern.
Sn competncies del Govern en matria de protecci civil:
a) Regular la Xarxa Nacional dInformaci sobre Protecci Civil i la Xarxa dAlerta
Nacional de Protecci Civil.

Secc.I. Pg.20
b) Aprovar la Norma bsica de protecci civil.

c) Aprovar el Pla estatal general de protecci civil.
d) Aprovar els plans especials de protecci civil dmbit i competncia estatal.
e) Declarar una zona afectada greument per una emergncia de protecci civil.
f) Adoptar els acords de cooperaci internacional que correspongui en matria de
protecci civil.
g) Aprovar el Protocol dintervenci de la Unitat Militar dEmergncies i, si sescau, el
daltres mitjans de lEstat que es puguin destinar a la protecci civil.
h) Les altres que li atribueixin aquesta Llei i la resta de lordenament jurdic.
Article 34. Competncies del ministre de lInterior.
1. Al ministre de lInterior li correspon impulsar, coordinar i desenvolupar la poltica
del Govern en matria de protecci civil.
2. Sn competncies del ministre de lInterior:
a) Desplegar les normes dactuaci que en matria de protecci civil aprovi el
Govern.
b) Elaborar la Norma bsica de protecci civil, el Pla estatal general i els plans
especials de protecci civil dmbit i competncia estatal, i elevar-los al Govern per a la
seva aprovaci, aix com proposar al Consell de Seguretat Nacional laprovaci de
lEstratgia nacional de protecci civil.
c) Declarar lemergncia dinters nacional i la seva finalitzaci, aix com assumir les
funcions de direcci i coordinaci que li corresponguin en aquesta situaci.
d) Proposar al Govern, juntament amb el ministre dHisenda i Administracions
Pbliques i, si sescau, dels titulars dels altres ministeris concernits, la declaraci de zona
afectada greument per una emergncia de protecci civil.
e) Exercir la direcci superior, coordinaci i inspecci de les accions i els mitjans
dexecuci dels plans de protecci civil de competncia estatal.
f) Disposar, amb carcter general, la intervenci de les forces i cossos de seguretat
de lEstat i sollicitar del titular del Ministeri de Defensa la collaboraci de les Forces
Armades.
g) Presidir el Consell Nacional de Protecci Civil.
h) Efectuar loferta daportaci dequips dintervenci en emergncies en el marc del
Mecanisme de Protecci Civil de la Uni Europea.
i) Acordar la mobilitzaci dels recursos del Sistema Nacional de Protecci Civil per
cooperar en catstrofes en tercers pasos i coordinar lactuaci dels equips dajuda, dacord
amb el que preveu larticle 42.
j) Imposar les sancions per infraccions molt greus que preveu el ttol VI.
k) Les altres que li siguin atribudes per aquesta Llei i per la resta de lordenament
jurdic.
Article 35. Competncies daltres departaments, organismes i entitats del sector pblic
estatal.
Els restants ministeris, organismes pblics i altres entitats del sector pblic estatal han
de participar en lexercici de les activitats de protecci civil, en lmbit de les seves
competncies respectives i de conformitat amb el que estableixi la normativa vigent i els
plans de protecci civil. El ministre de lInterior ha de decidir i lautoritat competent del
departament o lorganisme corresponent ha dordenar la intervenci daquests mitjans
estatals.
Article 36. Competncies dels delegats del Govern.
Els delegats del Govern, sota les instruccions del Ministeri de lInterior, han de
coordinar les actuacions en matria de protecci civil dels rgans i serveis de lAdministraci
General de lEstat dels seus mbits territorials respectius, en cooperaci al seu torn amb

Secc.I. Pg.21
els rgans competents en matria de protecci civil de les comunitats autnomes i entitats
locals corresponents.
Article 37. Les Forces Armades. La Unitat Militar dEmergncies.
1. La collaboraci de les Forces Armades en matria de protecci civil sha defectuar
principalment mitjanant la Unitat Militar dEmergncies, sense perjudici de la collaboraci
daltres unitats que es requereixin, de conformitat amb el que estableix la seva legislaci
especfica, en aquesta Llei i en la normativa de desplegament.
2. La Unitat Militar dEmergncies t com a missi intervenir a qualsevol lloc del
territori nacional per contribuir a la seguretat i el benestar dels ciutadans, amb la finalitat de
complir els objectius propis de la protecci civil en els supsits que per la seva gravetat es
consideri necessari, juntament amb les institucions de lEstat i les administracions
pbliques, dacord amb el que estableixen la Llei orgnica 5/2005, de 17 de novembre, de
la defensa nacional, aquesta Llei i la resta de la normativa aplicable.
3. La intervenci de la Unitat Militar dEmergncies, valorades les circumstncies,
lha de sollicitar el ministre de lInterior i ha de ser ordenada pel titular del Ministeri de
Defensa. El rgim de les seves intervencions sha destablir per reglament.
4. La Unitat Militar dEmergncies, en cas demergncia dinters nacional, nha
dassumir la direcci operativa, actuant sota la direcci del ministre de lInterior.
Article 38. Participaci de les forces i cossos de seguretat de lEstat.
1. Les forces i cossos de seguretat de lEstat han de collaborar en les accions de
protecci civil, de conformitat amb el que estableixen la Llei orgnica 2/1986, de 13 de
mar, de forces i cossos de seguretat, i aquesta Llei i la normativa de desplegament.
2. Els plans de protecci civil, en lmbit de la seva competncia, poden assignar
funcions a les forces i cossos de seguretat de lEstat, sense atribuir-les a unitats concretes.
TTOL V
Cooperaci i coordinaci
Article 39. Consell Nacional de Protecci Civil.
1. El Consell Nacional de Protecci Civil s lrgan de cooperaci en aquesta matria
de lAdministraci General de lEstat, de les administracions de les comunitats autnomes,
de les ciutats amb Estatut dautonomia i de lAdministraci local, representada per la
Federaci Espanyola de Municipis i Provncies, com a associaci dentitats locals dmbit
estatal amb ms implantaci. T per finalitat contribuir a una actuaci efica, coherent i
coordinada de les administracions competents enfront de les emergncies.
2. Formen part del Consell Nacional el ministre de lInterior, que el presideix, els
titulars dels departaments ministerials que determini el Govern, els representants de les
comunitats autnomes i de les ciutats amb Estatut dautonomia competents en matria de
protecci civil, designats per aquestes, i la persona, amb facultats representatives, que
designi la Federaci Espanyola de Municipis i Provncies.
El Consell Nacional funciona en ple i en comissi permanent. Correspon al ple, en tot
cas, aprovar les lnies bsiques de lEstratgia del Sistema Nacional de Protecci Civil, aix
com exercir les altres funcions que determini el reglament intern del Consell Nacional.
3. El Consell Nacional ha daprovar el seu reglament intern, que regula la seva
organitzaci i el seu funcionament.
4. El Consell Nacional t el carcter de Comit Espanyol de lEstratgia Internacional
per a la Reducci de Desastres de les Nacions Unides.

Secc.I. Pg.22
Article 40. rgans territorials de participaci i coordinaci en matria de protecci civil.

Dacord amb el que disposi la normativa autonmica, en els rgans territorials de
participaci i coordinaci en matria de protecci civil hi poden participar representants de
lAdministraci General dEstat.
Article 41. Contribuci al Mecanisme de Protecci Civil de la Uni Europea.
1. El Ministeri de lInterior, com a punt de contacte espanyol del Mecanisme de
Protecci Civil de la Uni Europea, tant en all que afecta les activitats de prevenci com
pel que fa a les de preparaci i resposta a desastres que es desenvolupen en el marc del
Mecanisme esmentat, ha dactuar, quan sigui oport, en coordinaci amb els departaments
de lAdministraci General de lEstat afectats, aix com amb les comunitats autnomes.
2. El Ministeri de lInterior ha dassegurar la coherncia necessria de la participaci
espanyola en el Mecanisme de Protecci Civil de la Uni i ha de mantenir la cooperaci
oportuna amb el Centre de Control i Informaci europeu. Ha de continuar actuant com el
punt de contacte del Sistema Com dInformaci i Comunicaci dEmergncies del
Mecanisme. El rgim dels mduls de protecci civil espanyols que es disposin a lempara
del Mecanisme sha destablir per reglament.
Article 42. Cooperaci internacional.
El Ministeri de lInterior ha de sollicitar i mobilitzar els recursos del Sistema Nacional
per prevenir i afrontar situacions de catstrofes en tercers pasos, quan sigui procedent en
virtut dels tractats internacionals i convenis bilaterals subscrits per Espanya, o quan el
Govern ho acordi a proposta dels ministres dAfers Exteriors i de Cooperaci i de lInterior,
i dels altres departaments les competncies dels quals, si sescau, es puguin veure
afectades.
TTOL VI
Rgim sancionador
Article 43. Exercici de la potestat sancionadora per part de lAdministraci General de
lEstat.
Els rgans competents de lAdministraci General de lEstat han dexercir la potestat
sancionadora, dacord amb el que preveu aquest ttol, quan les conductes presumptament
constitutives dinfracci es duguin a terme en ocasi demergncies declarades dinters
nacional o de lexecuci de plans de protecci civil la direcci i gesti dels quals li
correspongui.
Article 44. Subjectes responsables.
La responsabilitat per les infraccions comeses recau directament en lautor del fet en
qu consisteixi la infracci.
Article 45. Infraccions.
1. Sn infraccions administratives en matria de protecci civil les accions i omissions
que tipifica aquesta Llei.
2. Les infraccions es classifiquen en molt greus, greus i lleus.
3. Constitueixen infraccions molt greus:
a) Lincompliment de les obligacions derivades dels plans de protecci civil, quan
suposi una especial perillositat o transcendncia per a la seguretat de les persones o els
bns.

Secc.I. Pg.23
b) En les emergncies declarades, lincompliment de les ordres, prohibicions,

instruccions o requeriments efectuats pels titulars dels rgans competents o els membres
dels serveis dintervenci i assistncia, aix com dels deures de collaboraci amb els
serveis de vigilncia i protecci de les empreses pbliques o privades, quan suposi una
especial perillositat o transcendncia per a la seguretat de les persones o els bns.
c) Lincompliment dels deures que preveu larticle 7 bis.7 daquesta Llei, quan suposi
una especial perillositat o transcendncia per a la seguretat de les persones o els bns.
d) La comissi duna segona infracci greu en el termini dun any.
4. Constitueixen infraccions greus:
a) Lincompliment de les obligacions derivades dels plans de protecci civil, quan no
suposi una especial perillositat o transcendncia per a la seguretat de les persones o els
bns.
b) En les emergncies declarades, lincompliment de les ordres, prohibicions,
instruccions o requeriments efectuats pels titulars dels rgans competents o els membres
dels serveis dintervenci i assistncia, aix com dels deures de collaboraci amb els
serveis de vigilncia i protecci de les empreses pbliques o privades, quan no suposi una
c) Lincompliment de les obligacions que preveu larticle 7 bis.7, quan no suposi una
d) Lincompliment de les obligacions que preveu larticle 7 bis.8, quan suposi una
especial transcendncia per a la seguretat de les persones o els bns.
e) La comissi duna tercera infracci lleu en el termini dun any.
5. Constitueixen infraccions lleus:
a) Lincompliment de les obligacions que preveu larticle 7 bis.8, quan no suposi una
especial transcendncia per a la seguretat de les persones o els bns.
b) Qualsevol altre incompliment daquesta Llei que no constitueixi infracci greu o
molt greu.
Article 46. Sancions.
1. Les infraccions molt greus se sancionen amb una multa de 30.001 a 600.000
euros.
2. Les infraccions greus se sancionen amb una multa de 1.501 a 30.000 euros.
3. Les infraccions lleus se sancionen amb una multa de fins a 1.500 euros.
Article 47. Graduaci.
Laplicaci de les sancions que preveu aquesta Llei sha de dur a terme dacord amb el
que disposen larticle 131 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les
administracions pbliques i del procediment administratiu com, i les seves disposicions
de desplegament.
Article 48. Competncia per a lexercici de la potestat sancionadora.
Sn competents per a la resoluci dels procediments sancionadors:
a) El titular de la Delegaci del Govern quan es tracti dinfraccions lleus.
b) El titular de la Direcci General de Protecci Civil i Emergncies quan es tracti
dinfraccions greus.
c) El titular del Ministeri de lInterior quan es tracti dinfraccions molt greus.

Secc.I. Pg.24
Article 49. Procediment sancionador.

1. Lexercici de la potestat sancionadora en matria de protecci civil es regeix pel
ttol IX de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, i les seves disposicions de desplegament,
sense perjudici de les especialitats que es regulen en aquest ttol.
2. El termini mxim per a la resoluci dels procediments sancionadors per infraccions
greus i molt greus s de sis mesos, i de tres mesos per als procediments per infraccions
lleus.
Article 50. Mesures provisionals.
1. Excepcionalment, en els supsits damenaa imminent per a persones o bns, les
mesures provisionals que preveu lapartat 2 del present article poden ser adoptades per
les autoritats competents en matria de protecci civil amb carcter previ a la iniciaci del
procediment, i han de ser ratificades, modificades o revocades en lacord dincoaci en el
termini mxim de quinze dies. En tot cas, aquestes mesures queden sense efecte si, un
cop transcorregut el termini esmentat, no sincoa el procediment o lacord dincoaci no
cont un pronunciament exprs sobre aquestes.
2. Iniciat un procediment sancionador, lrgan competent per a la seva incoaci pot
adoptar, en qualsevol moment, les mesures de carcter provisional que assegurin leficcia
de la resoluci final que pugui recaure i les que evitin el manteniment o lagreujament dels
efectes de la infracci imputada. Aquestes mesures han de ser proporcionades a la
naturalesa i gravetat de la infracci i poden consistir especialment en:
a) El dipsit en un lloc segur dels instruments o efectes utilitzats per a la comissi de
les infraccions i, en particular, dobjectes o matries perilloses.
b) Ladopci de mesures de seguretat de les persones, bns, establiments o
installacions que estiguin amenaats, a crrec dels seus titulars.
c) La suspensi o clausura preventiva de fbriques, locals o establiments.
d) La suspensi parcial o total de les activitats en els establiments que siguin
notriament vulnerables i no tinguin en funcionament els plans dautoprotecci o les
mesures de seguretat necessries.
Disposici addicional primera. Voluntariat en lmbit de la protecci civil i entitats
collaboradores.
1. Els poders pblics han de promoure la participaci i la formaci adequada dels
voluntaris en suport del Sistema Nacional de Protecci Civil, sense perjudici del deure
general de collaboraci de tots els ciutadans.
2. Les activitats de les persones voluntries en lmbit de la protecci civil shan de
prestar dacord amb el rgim jurdic i els valors i principis que inspiren lacci voluntria
establerts en la normativa prpia de voluntariat, i dacord amb les directrius de les entitats
i organitzacions pbliques en qu es desenvolupin.
3. La Creu Roja i altres entitats entre els fins de les quals figurin els relacionats amb
la protecci civil han de contribuir amb els seus efectius i mitjans a les tasques daquesta.
Disposici addicional primera bis. Creu Roja Espanyola i altres entitats collaboradores.
1. Creu Roja Espanyola, com a auxiliar de les administracions pbliques en les
activitats humanitries i socials que impulsen, t la consideraci dentitat collaboradora del
Sistema Nacional de Protecci Civil i pot contribuir amb els seus mitjans a les actuacions
daquest, si sescau, mitjanant la subscripci de convenis. En els plans de protecci civil
que preveu larticle 14 hi han de figurar, si sescau, les actuacions que pugui dur a terme
aquesta entitat.
2. Altres entitats entre els fins de les quals figurin els relacionats amb la protecci civil
poden contribuir amb els seus mitjans a les tasques daquesta.

Secc.I. Pg.25
Disposici addicional segona. Sistemes de seguretat nacional, defensa nacional i

infraestructures crtiques i els derivats de tractats internacionals.
El que disposa aquesta Llei sentn sense perjudici del que estableixi la normativa
vigent per als sistemes de seguretat nacional, defensa nacional i infraestructures crtiques
i els derivats de tractats internacionals subscrits per Espanya.
Disposici addicional tercera. Medalla al mrit de protecci civil.
1. Amb la Medalla al mrit de protecci civil es distingeix les persones, fsiques o
jurdiques, que es destaquin per les seves activitats en la protecci civil.
2. Shan destablir per reglament els tipus i les categories de medalles que pot
concedir lAdministraci General de lEstat i el rgim per a la seva concessi, que en cap
cas no comporta compensaci econmica.
Disposici addicional quarta. Ajudes per a situacions no declarades com a zona afectada
greument per una emergncia de protecci civil.
La normativa reglamentria estatal en matria de subvencions derivades de situacions
demergncia o de naturalesa catastrfica s aplicable a les ajudes derivades de situacions
en qu no shagi produt la declaraci de zona afectada greument per una emergncia de
protecci civil, aix com a les ajudes per danys personals de larticle 22 i per danys
materials contingudes a larticle 21 i als pargrafs a), b) c) i d) de lapartat 1 de larticle 24.
En la tramitaci daquestes subvencions s aplicable el que disposa lapartat 4 de larticle
21 daquesta Llei.
Disposici addicional cinquena. Preus unitaris per determinar el cost dels serveis
prestats.
Per a la seva possible aplicaci als convenis de collaboraci que se subscriguin entre
administracions pbliques, aix com per cobrir les despeses derivades de la intervenci
dels serveis pblics en les situacions demergncia, el Consell Nacional de Protecci Civil
pot aprovar una relaci de preus unitaris de mitjans materials i recursos humans que pugui
servir de referncia per determinar el cost dels serveis prestats.
Disposici addicional sisena. Plans i programes amb regulaci sectorial.
Els departaments ministerials que a lentrada en vigor daquesta Llei tinguin assignada
la planificaci i els programes davant situacions concretes de risc collectiu en qu la
seguretat o la vida de les persones puguin perillar, han destablir els mecanismes de
collaboraci amb les administracions pbliques competents en matria de protecci civil
per assegurar la coherncia del Sistema Nacional de Protecci Civil.
Disposici addicional setena. No-increment de la despesa pblica.
Les mesures incloses en aquesta Llei no poden suposar un increment de dotacions, ni
de retribucions, ni daltres despeses de personal.
El sosteniment del Sistema Nacional de Protecci Civil en lmbit de les competncies
de lAdministraci General de lEstat sha defectuar de conformitat amb les dotacions que
anualment sincloguin a aquest efecte en els pressupostos generals de lEstat, dacord
amb els principis i els objectius destabilitat pressupostria i sostenibilitat financera.
Disposici addicional vuitena. Adaptaci normativa.
Les disposicions de la present Llei han de tenir en compte el que estableix la
Llei26/2011, d1 dagost, dadaptaci normativa a la Convenci internacional sobre els
drets de les persones amb discapacitat.

Secc.I. Pg.26
Disposici addicional novena. Competncia sancionadora en lmbit municipal.

Els alcaldes sn competents per a la resoluci dels procediments sancionadors en
lmbit de protecci civil dacord amb el que preveu la legislaci especfica que els sigui
aplicable.
Disposici addicional desena.
Les ajudes que preveu aquesta Llei no tenen la consideraci de renda computable als
efectes de la concessi i manteniment del dret i, si sescau, de la quantia de les pensions
de jubilaci i invalidesa de la Seguretat Social en la seva modalitat no contributiva.
Disposici transitria nica. Plans de protecci civil vigents.
Els plans de protecci civil existents a lentrada en vigor daquesta Llei es continuen
aplicant fins que siguin substituts pels que selaborin i saprovin dacord amb aquesta.
Disposici derogatria nica. Derogaci normativa.
Queda derogada la Llei 2/1985, de 21 de gener, sobre protecci civil, aix com les
altres normes del mateix rang o inferior en el que contradiguin o soposin al que disposa
aquesta Llei.
Disposici final primera. Ttol competencial.
Aquesta Llei es dicta a lempara del que estableix larticle 149.1.29a de la Constituci,
que atribueix a lEstat la competncia exclusiva en matria de seguretat pblica.
Disposici final segona. Habilitaci per al desplegament reglamentari.
1. Shabilita el Govern per dictar les disposicions necessries per al desplegament i
laplicaci del que estableix aquesta Llei.
2. El desplegament de les mesures laborals i de Seguretat Social que preveu
larticle24 sha de fer per mitj duna ordre del ministre dOcupaci i Seguretat Social.
Disposici final tercera. Actualitzaci de la quantia de les multes.
Es faculta el Govern per actualitzar la quantia de les multes, dacord amb les variacions
de lindicador pblic de renda defectes mltiples.
Disposici final quarta. Entrada en vigor.
La present Llei entra en vigor als sis mesos de la seva publicaci en el Butllet Oficial
de lEstat.
Per tant,
Mano a tots els espanyols, particulars i autoritats, que compleixin aquesta Llei i que la
facin complir.
Madrid, 9 de juliol de 2015.
FELIPE R.
El president del Govern,
MARIANO RAJOY BREY
http://www.boe.es
BOLETNOFICIALDELESTADO
D.L.:M-1/1958-ISSN:0212-033X

Boletín Oficial Del Estado: Cap de L'Estat

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Boletín Oficial Del Estado: Cap de L'Estat

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

BOLETN OFICIAL DEL ESTADO

Llei 17/2015, de 9 de juliol, del Sistema Nacional de Protecci Civil.

A tots els qui vegeu i entengueu aquesta Llei.

BOLETN OFICIAL DEL ESTADO

BOLETN OFICIAL DEL ESTADO

BOLETN OFICIAL DEL ESTADO

riscos, campanyes de sensibilitzaci i informaci preventiva als ciutadans, programes

BOLETN OFICIAL DEL ESTADO

Lltima de les actuacions s la de restabliment de la normalitat a la zona sinistrada.

BOLETN OFICIAL DEL ESTADO

Donades les peculiaritats de lacci pblica per a la protecci civil, en qu concorren

BOLETN OFICIAL DEL ESTADO

BOLETN OFICIAL DEL ESTADO

d) Adoptar mesures de recuperaci per restablir les infraestructures i els serveis

BOLETN OFICIAL DEL ESTADO

2. La participaci dels ciutadans en les tasques de protecci civil sha de poder

BOLETN OFICIAL DEL ESTADO

Article 7 ter. Deure de cautela i autoprotecci.

BOLETN OFICIAL DEL ESTADO

BOLETN OFICIAL DEL ESTADO

Article 11. Fons de prevenci demergncies.

Anlisi de perillositat, vulnerabilitat i riscos.

2. El Ministeri de lInterior pot subscriure instruments de collaboraci amb altres

BOLETN OFICIAL DEL ESTADO

BOLETN OFICIAL DEL ESTADO

BOLETN OFICIAL DEL ESTADO

3. La responsabilitat per danys i perjudicis derivats de la intervenci dels mitjans de

BOLETN OFICIAL DEL ESTADO

BOLETN OFICIAL DEL ESTADO

produts, i lexpedici de duplicats de permisos de circulaci o de conducci destruts o

BOLETN OFICIAL DEL ESTADO

2. Per a la coordinaci i el seguiment de les mesures adoptades per lAdministraci

BOLETN OFICIAL DEL ESTADO

Article 30. Efectes.

BOLETN OFICIAL DEL ESTADO

b) Aprovar la Norma bsica de protecci civil.

BOLETN OFICIAL DEL ESTADO

BOLETN OFICIAL DEL ESTADO

Article 40. rgans territorials de participaci i coordinaci en matria de protecci civil.

BOLETN OFICIAL DEL ESTADO

b) En les emergncies declarades, lincompliment de les ordres, prohibicions,

BOLETN OFICIAL DEL ESTADO

Article 49. Procediment sancionador.

BOLETN OFICIAL DEL ESTADO

Disposici addicional segona. Sistemes de seguretat nacional, defensa nacional i

BOLETN OFICIAL DEL ESTADO

Disposici addicional novena. Competncia sancionadora en lmbit municipal.

You might also like