ELS MICROORGANISMES

BACTERIS
Els bacteris sn organismes unicellulars destructura procaritica, que no presenten un nucli cellular
diferenciat, per tant el seu ADN es troba disposat al citoplasma de la cllula. Presenten una mida d'uns pocs
micrmetres (en general entre 0,5 i 5 micres de longitud) i diverses formes incloent filaments, esferes (cocos),
barres (bacils), llevataps (vibris) i hlixs (espirils). Les seves parts principals sn la membrana plasmtica, els
ribosomes, el cromosoma, la paret cellular i el mesosoma.
Els bacteris a diferncia de les cllules eucariotes; manquen dhistones, tenen lADN circular, la divisi cellular
es fa per fissi binria, no tenen orgnuls membranosos i ni nuclol.
ESTRUCTURA
Lestructura interna s simple per lexterna s complexa. Les principals parts sn:

Cpsula bacteriana: A vegades, pot faltar. Es una capa de polisacrids, rgida. Si absorbeix aigua, augmenta
de gruix i es torna mucilaginosa. Funci protectora i defensiva si les condicions del medi no sn les
adequades. En patgenes, facilita la adhesi a les cllules hostes.
Paret bacteriana: Coberta rgida que dona forma. Dos grups: Gram+ i Gram- : s la forma en que reacciona a
la tinci de Gram la seva paret, i s degut a la seva composici. (- vermell, + blau).
Membrana plasmtica: Envolta al citoplasma igual que les cllules eucariotes, per no tenen colesterol.
Funcions enzimtiques: Replicaci DNA (DNA polimerasa) als mesosomes, Respiraci cellular (ATP sintases)
Fotosistema I (cianobacteris), Nitrogenases: assimilaci N (nitrificants: NO2 a NO3, nitrosificants: NH4 a NO2).
Ribosomes.
Inclusions: Grnuls de mid, glicogen, triacilglicrids, sofre,... dispersos per el citoplasma. Sense membrana.
Vescules: Amb membrana. Enzims, pigments, (clorosomes), gasos (flotaci), carboxisomes.
Cromosoma bacteri.
Flagels. filaments proteics, helicodals, prims i rgids. Hi ha diferents tipus de moviment: A:
POLAR o MONOTRIC (Vibrio) Ms rpides, B: LOFTRIC, C: AMFITRIC, D: PERITRIC (E. coli).
Pls: Apndix protenic (pillina), ms prim i curt que un flagel. Evaginacions de la membrana
citoplasmtica que surten pels porus de la paret i cpsula. Un bacteri pot tenir fins a 1000 ,
noms visibles amb el M.E. Sn per adherir-se a les superfcies, a altres o a les cllules hostes.

NUTRICI
Exemples
B. porpres sulfuris
B. porpres no sulfuris
B. incolors del sofre
la majoria del bacteris

REPRODUCCI BACTERIANA

Asexual: bipartici o fissi binaria

Parasexual:
- Conjugaci: un bacteri donador transmet ADN per mitj dun pl sexual a un altre bacteri.
Els bacteris donadors, presenten uns plasmidis anomenats plasmidis F o factors F, que
contenen gens que informen sobre la producci dels pls sexual.
- Transducci: s l'intercanvi gentic que requereix un agent transmissor, generalment un
virus, que transporta fragments d'ADN procedents del darrer bacteri parasitat. Aix passa
perqu dins del virus sha introdut per error un fragment daquest bacteri.

La transformaci: s un procs, on el bacteri introdueix a dins seu, fragments de DNA que estaven lliures
en el medi, que procedien de la lisi (trencament de la membrana cellular) daltres bacteris.

TIPUS DE BACTERIS
CICLES BIOLGICS
-Desintegradores:
Bacillus, Clostridium
-Cicle sofre
-Cicle ferro: Ferroxidans
-Cicle nitrogen:
Nitrobcter

PATGENS
- Micoplasmes: sense
partit i molt petites;
tuberculosis
- Entrics: E.coli
- Espiroquetes:
Treponema pallidum

BACTERIS LCTICS

FIXADORS DE N2

Lactobacillus

Rhizobium

Domini
Tipus
Nutrici

Algues
Fotoauttrofes
unicellulars o
pluricellulars

Eukaria
Protozous
Hetertrof unicellular
(digesti interna)

Fongs
Hetertrof unicellular o
pluricellular
(digesti externa)

ELS VIRUS
Un virus es una estructura infecciosa organitzada formada per cids nucleic i protenes, NO sn ssers vius. No
tenen metabolisme propi, noms es poden relacionar infectant una cllula i sn incapaos de reproduir-se per
si sols.
ESTRUCTURA

Material gentic: ARN o ADN, 1 cadena oberta o circular. I protenes

per a entrar dins la cllula, per a duplicar el genoma i per a formar la
cpsida.
Cpsida: s la coberta proteica que envolta el genoma vric. La funci
de la cpsida s protegir l'cid nucleic i, en els virus sense membrana,
reconixer els receptors de membrana de les cllules que el virus
parasita. El conjunt del genoma vric i la cpsida s'anomena
nucleocpsida
Embolcall extern (nomes alguns virus)

CICLES DELS VIRUS

Cicle ltic: condueix a la destrucci (lisi) de la cllula hoste

1) Fase de fixaci o adsorci: fixaci del virus a la
membrana
2) Fase de penetraci: entra el ADN del virus a la cllula
3) Fase declipsi: duplicaci ADN vric o replicaci ARNm
4) Fase d'acoblament: sntesi protenes vriques. Les
endonucleases vriques destrueixen ADN cellular.
5) Fase de lisi o alliberaci: alliberaci dels virus
(endolisines).

Cicle lisognic: En virus atenuats,

1) Fixaci.
2) Integraci en lADN cellular.
3) Divisi cellular amb lcid nucleic vric.
4) Activaci: cicle ltic.

CICLE DEL VIRUS DE LA SIDA

ENGINYERIA GENTICA
Introducci del gen que produeix la molcula que desitgem en el material gentic dun bacteri, en concret en
un dels seus plasmidis.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.

Allament dels plasmidis que volem modificar genticament, trencant les cobertes bacterianes.
Mitjanant enzims de restricci es talla el gen que volem aconseguir.
Es produeix una clonaci daquest gen (PCR).
Formem plasmidis recombinats amb aquest ADN estrany. Plasmidi servir de vector.
Introducci del plasmidi al bacteri.
Reproducci daquest bacteri en un cultiu i vitro.
Selecci de les cllules que sn portadores daquest gen.

TERPIA GNICA I VACUNES: Curaci malalties gentiques (en investigaci)/ Substituci del gen que provoca
una malaltia.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.

Extracci de cllules del pacient.

Modificaci del virus de manera que no es pugui reproduir.
Inserci el gen en el virus.
Es barreja el virus modificat amb les cllules del pacient.
Les cllules del pacient es modifiquen genticament.
Injecten les cllules al pacient.
Les cllules modificades produeixen la hormona desitjada.

ANIMALS TRANSGNICS
1. Allament del gen que es vol utilitzar.
2. Fem cpies del gen (PCR)
3. Agafem lvul de lanimal que es vol utilitzar i el
fecundem in vitro.
4. Introdum el gen desitjat a travs dun virus.
5. Seleccionem els embrions amb el gen que es vol.
6. Colloquem aquests embrions a la matriu de
lanimal.