ECONOMIA SOLIDARIA

DRETS HUMANS I ECONOMIA SOCIAL SOLIDRIA

Cada any celebrem el 10 de desembre de 1948 quan lAssemblea General de les
Nacions Unides reunida a Paris va aprovar i proclamar la Declaraci Universal dels Drets
Humans, que cont un total de 30 articles en el que es subratllen els drets humans
considerats bsics i que sapliquen sense excepci a tots els essers humans, pel simple
i gran fet de ser persona, independentment de la raa, cultura, tnia, color, etc.
La cooperaci internacional fa referncia a la desigual relaci entre el desenvolupament
econmic de diferents rees del mn, i als fluxos d'ajuda, entre aquestes mateixes
regions per palliar la pobresa i la desigualtat existents. Aquesta cooperaci planteja
lideal de vida i sistema social on vol implantar una alternativa al sistema capitalista.
Els objectius daquesta cooperaci sn;
-

introduir els Drets Humans en relaci a leconomia social solidria.

Oferir eines conceptuals i recursos per fer un s crtic dels Drets Humans i una
actualitzaci des de leconomia social solidria.

CONTINGUTS
1. Vers una reformulaci dels drets humans:
Els drets humans i leconomia social solidria sn les dues cares de la justcia. Ja
que leconomia no pot considerar-se solidria sense integrar els drets humans, i els drets
humans no poden legitimar una proposta econmica que no sigui solidria, s a dir que
no posi les persones per damunt del capital. Per tant la incorporaci de lenfocament
dels drets humans a la formulaci de leconomia social solidria, s prendre consciencia
daquesta implicaci i intentar potenciar-la.
Leconomia social solidria s tota aquella activitat o economia al servei de les
persones (persones per damunt del capital), sota criteris democrtics, participatius,
respectuosos amb el medi ambient i social. Ha de satisfer les necessitats primries. La
seva finalitat s imposar una economia plural i solidria, es proposa i treballa per una
economia que combini i equilibri lgiques dacumulaci, redistribuci i reciprocitat,
expressades en un mercat regulat democrticament i un estat participatiu amb
prctiques de mutualitat.

2. Els drets humans i els valors de leconomia social i solidaria:

Al 1948 es va fer la Declaraci Universal dels Drets Humans a Paris, hi podem remarcar
dos articles sobre la solidaritat:

Article 1: Tots els ssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Sn
dotats de ra i de consciencia i han de comportar-se fraternalment els uns amb els
altres.

Articles 29: Tota persona t deures envers la comunitat, ja que noms en aquesta
li s possible el lliure i ple desenvolupament de la seva personalitat.

En el cas de la igualtat, lequitat i la justcia, podem remarcar lArticle 23 de la

declaraci dels Drets Humans que diu el segent:
1. Tota persona t dret al treball, a la lliure elecci de la seva ocupaci, a condicions
equitatives i satisfactries de treball, i a la protecci contra l'atur.
2. Tota persona, sense cap discriminaci, t dret a salari igual per igual treball.
3. Tothom que treballa t dret a una remuneraci equitativa i satisfactria que asseguri
per a ell i la seva famlia una existncia conforme a la dignitat humana, completada, si
cal, amb altres mitjans de protecci social.
Inscrivim la nostra acci en la lluita contra tota forma de discriminaci i dominaci.
Especialment a la discriminaci de la dona, als nenes, als joves, als adults majors, als
pobres i persones amb discapacitats.
3. Mercat social i el sector cooperatiu:
El mercat social ha de ser impulsat des de les organitzacions representatives dels
sectors cooperatius, de leconomia social i del consum responsable, aix com per la part
ms conscient de cada sector.
El mercat social s una xarxa de producci, distribuci i consum de bns i serveis, que
funciona amb criteris democrtics, ecolgics i solidaris en un territori determinat, i que
est constituda, tant per empreses socials com per consumidors individuals i collectius,
com sn ajuntaments, escoles, etc.
La cooperativa s lorganitzaci econmica representativa de leconomia social
solidaria. Les cooperatives sn empreses gestionades democrticament pels seus
socis, per als quals l'adhesi voluntria a la cooperativa implica un comproms de
participaci activa. Aquestes empreses han d'acomplir els principis cooperatius, sn les
pautes de gesti a travs de les quals les cooperatives intenten dur els seus valors a la

prctica: adhesi lliure i oberta; gesti democrtica; participaci econmica dels socis;
autonomia; educaci, informaci i formaci; cooperaci entre cooperatives i inters per
la comunitat.
4. Construcci de la ciutadania econmica:

Dret al treball; per exemple la cooperativa Alencop, que t com a objectiu social
abordar de manera integral les necessitats bsiques i docupaci, formaci i
habitatge, mitjanant un model dactivitat socioeconmica cooperatiu, amb el
protagonisme de les persones scies i del territori on sinsereix la cooperativa.

Dret a lhabitatge; per exemple la cooperativa La Borda, que t com a objectiu

principal proveir dallotjament digne i estable als i les associades a partir de la creaci
duna promoci dhabitatges en la qual la el sl i els habitatges siguin propietat
collectiva i exclusiva de la cooperativa.

5. Reptes pel futur:

El procs de globalitzaci i dinternacionalitzaci de leconomia avui en dia, en un mn
sense fronteres, duu les empreses i la societat en general a nous reptes de
competitivitat, de coneixement i de convivncia, mantenint les arrels, que li donen
cohesi i fortalesa. Uns reptes que impliquen augmentar la flexibilitat de leconomia per
donar resposta a un entorn canviant i cada vegada ms dinmic en el qual el respecte
pel medi ambient i el nivell educatiu, que permet una adaptaci millor, seran cada
vegada ms valorats. Per aix, s imprescindible el coneixement rigors i complet de la
realitat actual, de les fortaleses prpies i de les debilitats que, sens dubte, es poden
corregir.