Escola Miquel Mat i Pol

Sant Jordi 2016

NDEX:
Introducci
Guanyadors/es dels dibuixos

EDUCACI INFANTIL:
El nostre cos: Ens fem grans
Conte: La mmia, la princesa i la fada

Conte: La bruixa busca una cova

Rodolins

La classe del Sol (P3 A)

La classe de la Lluna (P3 B)
La classe del planeta Jpiter (P4 A)
La classe del planeta Terra (P4 B)
La classe del planeta Mercuri (P5 A)
La classe del planeta Venus (P5 B)

CICLE INICIAL:
Conte: Laventura de la Martina

La classe del planeta Mart (1r. A)

Conte: Les monedes mgiques de la

Maria

La classe del planeta Saturn (1r. B)

Calligrama

La classe del planeta Ur (2n. A)

La classe del planeta Nept (2n. B)

CICLE MITJ:
El mar
La platja
Les endevinalles
Magrada ser astronauta
Lestiu
La primavera
La meva mascota
Sant Feliu de Llobregat
Lalegria
Retoladors
Barcelona
El Llapis

Martina Garrido 3r. A

Candela Delgado 3r. A
Paula Bernad 3r. A
Cludia Vila 3r. B
lex Fernndez 3r. B
Ashley Larby 3r. B
Sergio Pacheco 4t. A
Laia Ters 4t. A
Martina Garca 4t. A
Laura lvarez 4t. B
Mireia Guirao 4t. B
Jose del Moral 4t. B

(1r. premi)
(2n. premi)
(3r. premi)
(1r. premi)
(2n. premi)
(3r. premi)
(1r. premi)
(2n. premi)
(3r. premi)
(1r. premi)
(2n. premi)
(3r. premi)

LLENGUA ANGLESA 3r.: Narrative text

A day in the life

Martina Gamero (3r.A)

Daniel Quiles (3r.B)

LLENGUA ANGLESA 4t.: Narrative text

A day in the school

Jordi Bellido (4t. A)

Gerard Jimnez (4t. B)

Escola Miquel Mat i Pol

Sant Jordi 2016

CICLE SUPERIOR:
El poble secret
El dlmata sense taques
El descobriment de la lira
Bruixetes
La bandada docells
El gos de la muntanya
En Guillem i el bsquet
Al llarg de la meva famlia
La gruta subterrnia
El Kraken
La meva cosina
Les aventures den Coco

Laia Martn 5. A
Noa Alcal 5. A
Anna Castellnou 5. A
Paula Franconi 5. B
Mariona Argem 5. B
Berta Escarr 5. B
Maria Navarro 6. A
Jlia Navarro 6. A
Joan Morales 6. A
Vctor Prez 6. B
Judit Castillo 6. B
Laura Adell 6. B

(1r. premi)
(2n. premi)
(3r. premi)
(1r. premi)
(2n. premi)
(3r. premi)
(1r. premi)
(2n. Premi)
(3r. Premi)
(1r. premi)
(2n. premi)
(3r. premi)

LLENGUA ANGLESA 5.: Narrative text: sports

Jineteada Gaucha
Gaelic Football

Alina Pedrol (5. A)

Aarn Gonzlez (5. B)

LLENGUA ANGLESA 6.: Narrative text: comic

Saint George
A funny trip

Ariadna Vias (6. A)

Abril Flleman (6. B)

Escola Miquel Mat i Pol

Sant Jordi 2016

Un any ms, una nova revista.

Aquest curs les paraules, els poemes, els dibuixos, lart dels
vostres fills i filles ve de lunivers.
Els planetes, els estels, les naus i el sol es barregen amb
els dracs, els cavallers i les princeses i senvolten de pols
destels i de roses vermelles.
Gaudiu daquestes petites obres fetes de boniques paraules
que han sortit de les aules de P3 fins a 6.
Sn ideals per llegir en famlia, per passar una bona estona,
per compartir pares i fills per gaudir com ja hem dit
daquestes obres dart dels nens i les nenes de lescola
Miquel Mart i Pol.
Feli Sant Jordi 2016 !!!

Escola Miquel Mat i Pol

Sant Jordi 2016

Escola Miquel Mat i Pol

Sant Jordi 2016

Escola Miquel Mat i Pol

Sant Jordi 2016

Escola Miquel Mat i Pol

Sant Jordi 2016

Escola Miquel Mat i Pol

Sant Jordi 2016

Escola Miquel Mat i Pol

Sant Jordi 2016

Escola Miquel Mat i Pol

Sant Jordi 2016

Escola Miquel Mat i Pol

Sant Jordi 2016

Escola Miquel Mat i Pol

Sant Jordi 2016

Escola Miquel Mat i Pol

Sant Jordi 2016

Escola Miquel Mat i Pol

Sant Jordi 2016

Escola Miquel Mat i Pol

Sant Jordi 2016

Escola Miquel Mat i Pol

Sant Jordi 2016

Escola Miquel Mat i Pol

Sant Jordi 2016

LAVENTURA DE LA MARTINA
Com que era molt petita i molt jove, lnic poder que tenia
la nostra petita protagonista, era la seva intelligncia.
Per ara us explicar des del comenament la histria de la
Martina, que s el nom de la marieta protagonista de la
nostra histria.
La Martina vivia en un jard ple dherbetes i de flors de
molts colors.

Un dia la Martina es va trobar amb una ...

... aranya ...
... negra ...
... peluda ....
... i molt grossa ...
... que se la volia menjar.
I ella es va posar molt nerviosa i va comenar a tremolar de
por... per ...

Escola Miquel Mat i Pol

Sant Jordi 2016

Escola Miquel Mat i Pol

Sant Jordi 2016

De sobte va caure a la teranyina i no podia sortir, llavors els

seus amics i amigues van anar a ajudar-la, la van salvar i
tots junts ho van celebrar.
Laranya, enfadada, va marxar i mai ms no
va tornar.
Inici del conte: Fragment de Matilda de Roald Dahl.
Nus: Alumnes de 1r. A de lescola Miquel Mart i Pol
Desenlla: Alumnes de 1r. de lescola Castell Ciur de Molins de Rei.
La classe del planeta Mart 1r. A
Conte cooperatiu

Escola Miquel Mat i Pol

Sant Jordi 2016

LES MONEDES MGIQUES

DE LA MARIA
Com que era molt petita i molt jove, lnic poder de la
Maria, era que podia volar.
Un dia la Maria estava volant i es va trobar una moneda que
brillava molt.
Va agafar la moneda i la va portar a casa per ensenyar-li als
seus pares.
La Maria va anar a la seva habitaci i la va deixar al terra.
Aquella moneda era mgica perqu de cop van comenar a
sortir ms monedes.
Ella estava molt sorpresa i va avisar els seus pares perqu
veiessin totes les monedes
mgiques. Es van mirar i van dir:
Som milionaris!!!
No sabien qu fer amb tantes monedes, per de cop van
tenir una bonica idea: repartir les monedes entre la gent
ms necessitada pel poble.

La Maria va comenar a repartir les monedes entre tota la

gent que deia que ho necessitava.
Li va donar una al Joanet, una a la Cludia, una a la
Marta... i aix fins que se li van acabar totes les monedes.
Per... sorpresa!!!
Escola Miquel Mat i Pol
Sant Jordi 2016

Les monedes noms es van multiplicar quan estaven en

poder de persones que realment ho necessitaven.
I aix va ser com des daquell dia, grcies a la generositat
de la Maria, tots els habitants daquell poble viuen tranquils
i sense necessitats.

Inici del conte: Fragment de Matilda de Roald Dahl.

Nus: Alumnes de 1r. de lescola Pont de la Cadena de Molins de Rei.
Desenlla: Alumnes de 1r. B de lescola Miquel Mart i Pol.

La classe del planeta Saturn 1r. B

Conte cooperatiu

Escola Miquel Mat i Pol

Sant Jordi 2016

La Classe dUr, 2n. A

Escola Miquel Mat i Pol
Sant Jordi 2016

La Classe de Nept, 2n. B

Escola Miquel Mat i Pol

Sant Jordi 2016

CICLE MITJ
Poemes de 3r. i 4t.
3r.- Narrative text: A day in the life
(Un dia en la vida)
4t. Narrative text: A day in the school
(Un dia a lescola)

Escola Miquel Mat i Pol

Sant Jordi 2016

EL MAR
El mar molt tranquil,
de lluny les barquetes
semblen un fil.
Si les onades veus passar
sembla que fan un ball,
si la gent va caminant
les onades paren de ballar.
El mar molt tranquil,
de lluny les barquetes
semblen un fil.
El mar esverat
de lluny les barquetes
semblen un plat.
Si les onades veus passar
s que sestan barallant!
Martina Garrido 3r. A
1r. premi

Escola Miquel Mat i Pol

Sant Jordi 2016

LA PLATJA
Magrada lestiu,
la caloreta,
anar amb vestits,
pantalons curts
i arribar a la platja.
Magrada la sorra fina
que cau entre les mans
i desprs fer castells
que arriben fins al cel.
Apropar-me a la vora,
mullar-me els peus,
saltar les onades
i sentir lolor salada.
Mencanta la platja!
Candela Delgado 3r. A
2n. Premi

Escola Miquel Mat i Pol

Sant Jordi 2016

LES ENDEVINALLES
Les endevinalles sn sorpreses,
sorpreses emocionants,
sn boniques
i totes divertides.
Les endevinalles sn sorpreses,
et donen alegria
i algunes fantasia.
Poden ser en castell,
en angls,
daltres continents,
dels nou planetes
i de menjars diferents.
Les endevinalles sn sorpreses,
sorpreses que no sesperen,
si una endevines
sents molta alegria.
Paula Bernad 3r. A
3r. Premi

Escola Miquel Mat i Pol

Sant Jordi 2016

MAGRADARIA SER
ASTRONAUTA
Si jo fos astronauta,
podria intentar viatjar
amb casc i botes,
seria allucinant!
Seria allucinant anar a lespai,
amb estrelles i planetes,
s de veritat!
Aniria a la Lluna
aniria a lespai,
aniria a Jpiter
i seria sperguai!
Volaria amb un coet,
veuria moltes estrelles.
I aniria tan alt,
que estaria cridant.
Cludia Vila 3r. B
1r. Premi

LESTIU
Escola Miquel Mat i Pol
Sant Jordi 2016

Magrada lestiu,
men vaig a la platja,
em sento molt viu
i magrada el paisatge.
Men vaig de vacances,
ja no he danar a lescola,
vaig a la piscina
per aix s lestaci que ms mola.
Desprs em fa pena
danar-men dall,
perqu vaig conixer una nena
i acomiadar-me em fa plorar.
A casa tamb jugo,
segueixo quedant,
a la nit madormo
i comeno somiant.
lex Fernndez 3r B
2n. Premi

LA PRIMAVERA
Escola Miquel Mat i Pol
Sant Jordi 2016

Estiu, tardor, hivern

I jo?
Jo sc sorprenent!
Sc la primavera!
Em dic primavera,
floreixo, floreixo
i no veig gaire Aloe Vera!
Sc florida.
Sc dola.
Quan aparec per all
tothom senamora de mi!
Quan cauen les flors
els casaments sn millors!
Visca la festa !
Visca la gresca!
Visca la felicitat!
Visca lamabilitat!
Ashley Larby 3r. B
3r. Premi

A day in the life

Hello, Im an alien. My name is Roberta.

Escola Miquel Mat i Pol

Sant Jordi 2016

I live in Color planet , this planet has many colours.

I get up at seven oclock and I brush my teeth, then I have a shower.

I go to school at four past eight and I have classes at eight past nine.

I go back home at half past four and I have lunch at twenty five to five

after I brush my teeth again.

I go to dance school and I dance funkey. Later, I go to my friend house

and I have dinner at my friend house. Her name is Liplil. She is a beautiful girl.

Finally, I go bak home, I brush my teeth and I go to bed.

By,

Martina Gamero
3rd A

A day in the life

Escola Miquel Mat i Pol
Sant Jordi 2016

I live in Barcelona in Spain. I get up at eight o` clock. I dress up in my bedroom and

I wash my teeth.

I have breakfast at half past eight and I go to school at ten minutes to nine.

Later, I go to school by car with my mother and my brother.

At school I start lessons at ten past nine . I have break at eleven oclock and I play
with my friends.

I have lunch at half past one.

After school I play football in my football club.

Later I go home. I do my homework and I watch TV. I have dinner at nine oclock.

Finally, I go to bed at half past nine.

By

Daniel Quiles
3rd B

Escola Miquel Mat i Pol

Sant Jordi 2016

LA MEVA MASCOTA
La meva famlia est formada
pel meu germ petit,
la meva mare, el meu pare i el meu gos bonic.
Es diu Richard, i t tres anys ms que jo,
i sempre est a casa i al meu cor.
T un carcter alegre, juganer i divertit.
Ens vigila a tots nosaltres de dia i de nit,
em fa companyia,
i s un ms de la famlia.
Ara el Richard s vellet,
i es passa moltes estones al seu llitet,
per sempre t un gest per cadasc de nosaltres,
traient-nos un somriure encara que no tinguem ganes.
Sergio Pacheco 4t. A
1r. Premi

Escola Miquel Mat i Pol

Sant Jordi 2016

SANT FELIU DE LLOBREGAT

Sant Feliu de Llobregat,
s el meu poble,
i la meva ciutat castellera
de gent simptica i riallera.
Ciutat de les roses
amb festes de les grosses.
Poble de tradicions
que es transmeten
de generacions en generacions.
Sant Feliu de Llobregat,
jo de tu mhe enamorat.
Laia Ters Garcia 4t. A
2n. Premi

Escola Miquel Mat i Pol

Sant Jordi 2016

LALEGRIA
Quan el cor canta
somple dalegria
i nosaltres estem
felios i contents.
Lalegria s rialla
s sentiment,
sn coses bones
que et passen cada dia.
Lalegria
s lamistat,
dels nostres amics alegres,
dels nostres companys per sempre.
Lalegria
s felicitat !!!
Martina Garca 4t. A
3r. Premi

Escola Miquel Mat i Pol

Sant Jordi 2016

RETOLADORS
Retoladors
que mompliu de colors.
Pinteu, pinteu
el meu mn.
Una casa de colors,
vermell a la teulada,
blau a les finestres
i taronja les parets.
Pinteu, pinteu,
cada cosa diferent.
Laura lvarez 4t. B
1r. Premi

Escola Miquel Mat i Pol

Sant Jordi 2016

BARCELONA
La meva amiga Ona
viu a Barcelona.
Va amb la seva germana Gisela
i visiten lhotel Wela.
Va amb el seu germ petit, Pol
i visiten lesttua de Colom.
El seu pare treballa a un bar
que est al costat de la torre Agbar.
Quan volen menjar unes gambes
van tots a les Rambles.
Mireia Guirao 4t. B
2n. Premi

Escola Miquel Mat i Pol

Sant Jordi 2016

EL LLAPIS
El llapis escriu bastant,
i els nens lutilitzen molt constant.
Sesborra fcilment
i el fa servir gaireb tota la gent.
Hi ha de diferents mides i colors,
el ms conegut s el negre i groc,
dels altres nhi ha ms pocs.
Escriu els dies de festa
que la calligrafia mengresca!
Jose del Moral 4t. B
3r. Premi

Escola Miquel Mat i Pol

Sant Jordi 2016

A day at school
I go to Miquel Mart Pol school in Sant Feliu de Llobregat. The school
starts at nine oclock, and then I do Maths: its my favourite subject. Then I
do Catalan but I dont like it.
After we go to the playground, my favourite sport is football.
I like physical education class, its very cool.
I go to the canteen, but before I go to the playground. My favourite food is
pasta.
In the afternoon I do Arts and Design. I finish school at half past four and
then I play football. I finish football at half past five. I go home.

Jordi Bellido
4t. A

A day at school
Escola Miquel Mat i Pol
Sant Jordi 2016

I go to Miquel Mart i Pol school in Sant Feliu de Llobregat. At quarter to

nine I go to school and I read a NBA magazine. My favourite player of
NBA is Stephen Curry.
At nine oclock I start school! My favorite subject is P.E.
Later, at eleven oclock I go to the playground. At half past eleven the
playground is finished. At half past twelve I go to the canteen, my favourite
food is pizza. After, I play in the playground. My best friend is Guillem.
At three oclock the canteen finishes and the teacher goes to the classroom.
Al half past four I end the school and I go to play basketball with my friend
Enric.
Gerard Jimenez 4t. B

Escola Miquel Mat i Pol

Sant Jordi 2016

Escola Miquel Mat i Pol

Sant Jordi 2016

EL POBLE SECRET
Tot va comenar just fa un any, vaig sortir de lescola amb les meves dos
millors amigues, la Sandra i la Lila. Ja era fosc perqu ens havem quedat a
gimnstica. Vam enfilar el carrer i vam arribar a casa de la Sandra, ens
quedvem a dormir a casa seva, com cada mes. Lendem al mat ens vam
anar a la muntanya era un dia molt calors. Feia molts dies que no havia
plogut i la muntanya estava molt seca.
Nosaltres seguem caminant quan de sobte vam sentir una veueta molt
aguda que cridava:
-Em podeu ajudar!!!
La Sandra, la Lila i jo vam anar corrents a veure que passava. Quan vam
arribar-hi, no vam veure a ning. Vam estar buscant. Quan de sobte la Lila
escridass:
-Est aqu s una fada.
Nosaltres vam anar corrents fins on hi havia la fada. Era preciosa. Tenia els
cabells llisos, llargs i brillants; els ulls eren dun color verds, el nas petit i
els llavis molt vermells. Portava un vestit lila amb estrelles de tots colors i
les ales dun blau intens amb dibuixos roses.
Vam veure que una de les ales la tenia trencada i una mica torta.
La Lila que sempre era molt previsora va treure de la motxilla una vena i
aigua amb sab per desinfectar-la. Quan la vam acabar de curar li vam fer
un llit tou perqu ans a descansar i li vam prometre que lanirem a veure
cada dia.
Ja havia passat una setmana , encara no havia plogut per la fada estava
millor. Aquell dia vam decidir pujar fins al cim i a la tornada anar a veure la
Tija(la fada). Quan vam arribar al cim vam veure que hi havia una flama de
foc, la vam intentar apagar per no sapagava i es feia ms gran per aix
ens vam anar corrents, vam agafar la fada i vam baixar corrents ms que
mai, vam arribar a casa meva que era la que es trobava ms a prop de la
muntanya. Li vam explicar als pares quan ens vrem haver calmat; la Tija,
ens va dir que havia tot un poble al bosc i que com a mnim cent fades i
elfs. Vam avisar als bombers perqu apaguessin el foc, per no els hi vam
explicar que hi havia tot un poble de fades i elfs, perqu la Tija no volia .
Quan tot va estar controlat i van haver apagat el foc, vam cridar a lngrid,
la Noa i lAlba perqu els i agradaven molts els animals i els essers mgics.
Ms tard vam anar a la recerca del poble, vam estar buscant una hora fins
que al final el vam trobar. Tots estaven estirats al terra, pel foc. Els vam
posar, als elfs i les fades, a dintre de les motxilles per curar-los a casa. Ja
havem donat unes passes quan de sobte una fada petita va dir:
-Hola ! Em dic Tina. Per qu us emporteu tots els habitants del poble?
Escola Miquel Mat i Pol
Sant Jordi 2016

Li vam explicar que com havia vist havia hagut un incendi i ens emportvem
les fades i els elfs per curar-los.
La Tina va dir que ens volia acompanyar, llavors la vam posar a un lateral
duna motxilla. Quant vam arribar a casa meva vaig deixar tots els elfs i les
fades en el sof mentre que totes anaven a la meva habitaci a preparar tot
per curar-los. Podem agafar tot perqu els meus pares i la meva germana s
havien anat al parc. Vaig agafar una taula molt grossa i la vaig recobrir amb
unes estovalles. Amb lAlba vam anar a buscar medicines ja que la seva mare
era infermera i tenia a casa de tot. Vam agafar de tota mena de medicines,
venes i tiretes.
Vam anar a buscar els elfs i les fades, el primer que vam fer era si nhi havia
algun mort, per sort noms va ser un. Per hi havia cent-dotze mol ferits, un
amb coma i deu que ja shavien recuperat. La Tija i la Tina van curar als deu
que no estaven molt ferits mentre que nosaltres estvem curant els altres. Ens
vam adonar que eren les nou de la nit. Vaig anar a la cuina i vaig preparar
sopa, vaig fer per a tothom, per nosaltres cinc en bols normals i per les fades i
els elfs uns bols petits de la meva germana petita, ens vam posar a dormir.
Lendem ens vam posar a caminar fins on hi havia el poblet de fades i elfs.
Llavors vam descobrir que no hi havia quedat cap casa en bon estat. Li vam dir
que no es preocupessin que farem cases per ells en lescola.
Quan va ser dilluns li vam dir a la mestra que volem fer unes cases per als
ocells, perqu no li volem dir la veritat.
En plstica ens vam posar a fer les cases, eren molt boniques.
Al final la Sandra va exclamar:
-Que boniques les cases per les fades i els elfs!
Llavors tots va exclamar:
-En serio?
La Sandra sen va anar corrents de la classe.
-No passa res, ens ho podreu haver dit abans.- va dir la mestra.
-No volem que ho sabssiu perqu li podreu fer mal.- Li vam contestar
-Queda mitja hora de plstica per qu no les retoquem perqu pugin viure
millor?-Va dir la mestra
Llavors ens vam posar a la feina, mentre que jo vaig anar veure la Sandra. Li
vaig dir que no passava res, que ara les estvem fent encara millor, com un
llit, una porta, unes escales per pujar, una taula, mobles i algunes nenes roba.
-Anem a la classe? - Va dir la Sandra
-Clar- Li vaig dir jo.
El dimarts a lhora del pati vam anar tots a collocar les cases. Tots estvem
molt contents.
Finalment tots vam poder ser felios i menjar anissos.
Laia Martn 5. A
1r. Premi

Escola Miquel Mat i Pol

Sant Jordi 2016

EL DLMATA SENSE TAQUES

Hi havia una vegada fa molts i molts anys, en un camp molt bonic amb
moltes flors i un riu, una famlia de dlmates que un dells va nixer
sense taques.
Quan ja va ser ms gran, un dia li va dir a la seva mare i al seu pare
que volia tenir taques com ells i els seus pares van decidir explicar-li la
histria que li va passar a la seva via.
Van explicar-li que la seva via tamb era una dlmata sense taques i
que les va aconseguir perqu va anar a un pont anomenat El Pont dels
Desitjos. Es deia aix perqu si tu anaves all i deies un desig al cap de
dos mesos es complia.
El dlmata es va quedar pensant, fins que va pensar que podria buscar a
alguns companys i anar-hi.
En els que ms confiava era en el Tom que era una zebra i en Bratz que
era un camale. Llavors va anar a buscar-los, per, en Bratz no estava,
llavors en Tom i el dlmata li van preguntar a la seva mare. La mare va
dir que estava al port i que sortiria en cinc minuts. El dlmata quan va
escoltar aix va dir que havien danar rpidament, en cinc minuts com a
mxim.
Van anar corrents, i corrents, fins que el van trobar i li van preguntar si
volia fer aquella aventura.
-I tant!- va contestar.
-Cap a laventura!!! vam dir tots plegats.
-I ara per on anem?-Va dir en Bratz.
-Crec que cap a la dreta Va dir el dlmata.
-Doncs cap a la dreta!!!-Van dir tots junts.
Van anar per la dreta, per, estava tot ple de pedres grosses, ben
grosses i no podien passar. Van intentar escalar per era impossible!
Desprs van pensar anar per lesquerra, per hi
dssos, llavors, en Tom va dir:
-De cap manera, anem per un altre cam.

havia una famlia

Finalment li van convncer i van passar al costat de la famlia dssos,

per van passar molta por.
Desprs van passar per on hi havia un riu que era moooolt llarg, que
desembocava a un llac. El llac era molt gran, i tamb era molt bonic,
perqu estava envoltat darbres amb flors de color groc i blau...
-Quina alegria!-Van dir tots junts al trobar-se a la dreta un cartell que
posava:
A UN QUILMETRE APROXIMADAMENT TROBARS EL PONT DELS
DESITJOS.
Estaven molt cansats, per al veure aquell cartell, es van posar a
caminar encara ms rpid i amb ms entusiasme.

Escola Miquel Mat i Pol

Sant Jordi 2016

Van caminar i vinga a caminar...I...sabeu que van trobar: El Pont dels

Desitjos!
Es van posar a dubtar perqu semblava un pont normal i corrent. Com
que dubtaven tant van anar a preguntar a la gent:
-Aquell pont dall s El Pont dels Desitjos?
- s clar que s El Pont dels Desitjos!!- va dir una senyora que vam
trobar.
- Sembla un pont normal i corrent per a que la gent no vagi moltes
vegades, per demanar tants desitjos.
-Aaaaaaah, ara ho entenc tot!- Va dir el dlmata.
-Doncs moltes grcies.
-De res- va dir la senyora.
-Adu.
-Adu que es compleixi el vostre desig.-Va dir.
Quan estaven sobre el pont va dir el desig:
TENIR TAQUES COM ELS DLMATES NORMALS.
El va tornar a repetir per si no shavia ents. Desprs van tornar a casa
seva, on estaven els seus pares.
Els hi van dir que el cam era una mica perills per al final ho van
aconseguir.
Poc a poc van anant sortint-li les taques. Una, dos, tres...
Fins que finalment estava ple de taques!
VISCA HO HEM ACONSEGUIT!!!
Conte comptat, aquest conte sha acabat.
Noa Alcal 5. A
2n. Premi

Escola Miquel Mat i Pol

Sant Jordi 2016

EL DESCOBRIMENT DE LA LIRA
Fa molt i molt de temps, a lany 1.800, en un poble molt pobre hi
vivia la Lira, una nena rosa dulls blaus preciosos.
La Lira era una nena, espavilada que arreglava els seus problemes
no tenia amics, perqu ella, pensava que la deixarien de costat.

Un dia la Lira estava passejant pel bosc i va decidir anar-sen cap a

casa. Quan va arribar es va quedar paralitzada perqu tot havia
desaparegut, va comenar a buscar i no trobava res: cap nen, cap
casa, no res.
La Lira no sabia qu fer fins que...
Va venir una nau, per no daliengenes, una de diferent, va aterrar i
va sortir una espcie de cuc amb unes potes blaves.
La Lira, com era tan atrevida, li va dir:
-Qui ets tu?-Sc en Zoroinak 3.0 i vinc per tu
-Per mi? va dir la Lira confusa
-Si, va vine, que et ficar el 55C.-Dacord !
La Lira va pujar a la nau i van enlairar-se cap al planeta YOGRIS.
En aquell planeta la Lira estava impressionada perqu era un planeta
com la Terra. I la Lira va dir tota enfadada:
-Perdona, ens heu robat les cases del poble?
-Si, s que volem fer unes proves per veure si podreu viure aqu.
-Per si nosaltres estem b al nostre lloc.
-Si, per s que....
-Es que, qu? -va dir la Lira confusa
-Hem descobert que a la vostra Terra hi ha una espcie d'animal que
s carnvor.
-Per si a la nostra terra no hi ha animals?
-Si, aix creieu vosaltres- va dir el Zoroinak 3.0
El Zoroinak va agafar a la Lira de la m per anar a la nau i ensenyar-li
la espcie que havien trobat.
Van aterrar al poble i van anar en direcci cap al bosc i la Lira va dir:
-Eh, Eh! A on em portes?
-Et porto al bosc.
-Ja aix ja ho veig!. Per per a qu?
-Per ensenyar-te l'animal.
Per de sobte els arbres van comenar a moures
Escola Miquel Mat i Pol
Sant Jordi 2016

-Qu passa?
-No...No ho s -va dir el Zoroinak.
I d'aquells arbres va sortir una bava enganxifosa que comenava a
destrossar tot. El Zoroinak i la Lira van anar corrents cap a la nau i
abans de que arribs la bava a la nau. La Lira i el Zoroinak van entrar
i van tancar la porta i van anar en direcci cap al planeta YOGRIS.
D'ara en endavant el planeta YOGRIS es dir SATURN. A aquest
planeta tamb hi havien les cases petites dun tpic poble. I una mica
ms enll samagava un bosc amb un castell al mig.
Un lloc encisador que potser algun dia
Terra...

podr arribar a ser com la

Anna Castellnou 5. A
3r. Premi

Escola Miquel Mat i Pol

Sant Jordi 2016

BRUIXETES
Hola! Sc la Mila. Visc al Baix dels Ratpenats i tinc 14 anys. Estudio a
la Acadmia de Bruixetes , amb les meves amigues Cristi i Gabi, i
amb la Mei (la meva gateta). De vegades, la mare mexplica que
quan ella era petita no hi havia gaireb bruixes, per ara tot el mn
s fet de bruixeria. Amb aquestes paraules, la Gabi, la Cristi i jo ens
hem inspirat per a buscar tresors humans i antics...
Riiiiiinnggg!!! Riiiiiinngg!!! Ui, ja s de dia! Qu tard se mha fet! He
de crrer a vestir-me!
Au Mei, despertat. Mhe vestit corrents, he anat a esmorzar i mhe
trobat amb la Gabi i la Cristi. Va ser un dia normal, per molt cansat.
A la nit, quan ja tots dormien, vaig veure una llumeta blava que em
cridava, em vaig aixecar i vaig despertar a la Gabi i a la Cristi: Jo
estava molt espantada, per els hi vaig ensenyar el llum. El vam
seguir fins la biblioteca, on es va parar a sobre dun llibre, la Gabi el
va agafar i la paret es va obrir. Vam entrar i vam veure que estvem
en un laberint, era fosc i a les parets de pedres blaves i brillants hi
havia inscripcions estranyes. Vam avanar, per, ens vam perdre!
B, morirem aqu...Quina desgracia! Va dir la Cristi, que s una
exagerada.
Per sort, al cap duna estona, la Mei esverada va agafar de la bossa
el meu llibre didiomes humans i el va obrir. Vaig veure que era a la
pgina de les inscripcions que hi havia al laberint. Aix van poder
desxifrar-les. All hi posava la sortida del laberint, les vam seguir, i
van aparixer en una estranya plaa, amb un estel format per
columnes, al mig i hi havia mussols desttues tirats per terra. Els
vaig recollir i els vaig ajustar a sobre les columnes perqu no
estiguessin al terra. De sobte, es va illuminar la forma de lestel i la
placeta es va transformar en un parads. All vam comenar a crrer
amb la Mei, per de sobte va aparixer una llum al cel, de la qual va
caure una figureta petita de mussol que va agafar la Gabi, i, a
linstant va desaparixer tot, rem a la placeta de nou. Llavors la Mei
va saltar sobre la Gabi i, li va caure el mussol i es va trencar. Dintre
hi havia un potet de pols blava, era la pols mgica dels mussols
blaus? Havem descobert una altre misteri hum que colleccionar.
Vam tornar a la nostra habitaci corrents i ens vam adormir de
seguida. Per al cap de mitja hora... Riiiiingggg... Riiiinggg ... Havia
tornat a comenar la vida normal, per nosaltres tenem un nou
secret resolt al cor.
Paula Franconi 5. B
Escola Miquel Mat i Pol
Sant Jordi 2016

1r. Premi

LA BANDADA DOCELLS
Hi havia una vegada unes petites garses que estaven a Frana.
Ja arribava lhivern i havien demigrar totes juntes per anar a un lloc
on fes ms calor.
Totes deien que era cap all (es referien al nord) menys una petitona
que deia lo contrari (cap al sud). Ning li va fer cas, noms la seva
germana que lestimava molt.
All era una baralla i un aldarull total. Al final el cap va dir:
- Ja nhi ha prou, que cadasc vagi cap on vulgui!
- Dacord.
Van dir totes a lhora.
Totes van anar cap al nord menys la petitona que va anar cap al sud.
La garsa petita estava preocupada perqu la bandada docells es
congelaria i va anar a buscar al seu amic: el mussol.
Va trobar-lo en una cova molt fosca. Ella tenia por a la foscor, per es
va dir:
- Si vull ajudar a la meva famlia haur dentrar.
I aix s el que va fer, entrar a la cova.
All estava el mussol. El va despertar i li va explicar el problema. El
mussol, que volava molt rpid, es va posar la garseta a lesquena i va
anar a buscar a la bandada.
Desprs de molta estona volant sense descansar ni un segon va
veure la bandada. La garseta comenava a tenir fred i li va dir al
mussol. Ell lnic que va poder fer va ser anar ms rpid per atrapar
abans a les garses. Quan les van trobar, el mussol i la garsa van anar
a parlar amb el cap.
El van convncer perqu no continus i torns enrere.
Quan van arribar on vivia el mussol, totes les garses van acomiadarse dell i sen van anar cap el sud.
All van estar tot lhivern sense tenir fred, i li van fer un petit
homenatge a la petita garsa i al mussol que els havia salvat a totes.
A partir daquell moment els adults van acceptar les idees dels ms
petits.
Mariona Argem, 5. B
2n. Premi
Escola Miquel Mat i Pol
Sant Jordi 2016

EL GOS DE LA MUNTANYA
Hi havia una vegada una nena que es deia Jana, la Jana tenia dos
germans una que es deia Paula i un germanet petit que es deia
Marc. A la Paula li agradaven els ordinadors i la tecnologia, al Marc
menjar i dormir, en canvi a la Jana li agradava fer dibuixos de la
muntanya i de la natura.
Un dia la Jana va veure les muntanyes, va agafar la llibreta de
dibuixos el llapis i la goma i sen va anar a la muntanya a dibuixar.
Mentre dibuixava va veure com uns arbustos s movien i de cop va
sortir un gos.
La Jana sel volia quedar per els seus pares li tenien prohibit portar
mascotes, no volien tenir ni un hmster.
A la Jana li feia pena deixar-lo un altre cop sol per la muntanya, aix
que va decidir amagar-lo dins larmari.
La Paula i el Marc van dir a la Jana que no li dirien als pares, perqu
ell i la Paula sempre havien volgut tenir un gos.
La Jana sabia que algun dia lhauria de tornar al bosc, aix que va
decidir fer-li una caseta de fusta perqu hi pogus dormir quan els
pares descobrissin que lhavien portat.
Per fer la casa del gos a la muntanya, li van ajudar tots els seus
amics i va quedar molt bonica. Van portar el gos a la casa perqu
sacostums, i es veu que li va agradar molt. Amb les plantes i amb
tota la decoraci, havia quedat molt b.
Al final com sempre i espero que com us imaginveu els pares van
descobrir que havien portat un gos, per quan van saber all de la
casa, els hi va agradar la idea de tenir un gos.
Ara cada tarda anem a visitar-lo i els pares ens acompanyen.
Berta Escarr 5. B
3r. Premi

Escola Miquel Mat i Pol

Sant Jordi 2016

EN GUILLEM I EL BSQUET
Heus aqu que una vegada, fa uns anys, en un poble dels afores de Nova
York, un vailet anomenat Guillem, arrib a la que seria la seva nova
poblaci.
Ell, junt amb la seva famlia, es mudaven. Van partir des del nord de
Catalunya fins als Estats Units d Amrica. Va ser un canvi radical a les
seves vides, ja que ni ell ni els seus parents dominaven l angls. Va ser
complicat, per; parlem-hi d en Guillem. Ell s un noi eixerit i molt ser, al
qual li costa relacionar-se, s tmid i sobre tot s un xiquet molt estudis i
prou intelligent. A banda d aix s un nano molt esportista.
Com ja he dit, no s la persona ms oberta del mn, aix li va suposar un
problema.
Just en arribar, un tal 7 de maig, desprs d unes setmanes per installar-se
el millor possible, es va inscriure a unes classes per aprendre millor l
idioma. Les jornades d ensenyana varen anar suficientment b. Eren
classes en famlia per tant no li va servir per fer nous amics.
De tant en tant baixava al parc de les cistelles, a jugar una mica a bsquet,
ja que ell era un aficionat d aquest esport. All a la Cerdanya, poble d on
venia en Guillem, jugava en un dels millor equips. Aquest xiquet va quedar
seleccionat entre els dotze millors de Catalunya. Desgraciadament el fet de
mudar-se va fer que es trenqus un dels seus somnis, estar a la selecci
catalana de bsquet.
Ell estava molt ansis per apuntar-se a un bon equip, per tenia por que els
companys tinguessin un ms alt nivell. Aix doncs, desprs de rumiar- ho va
decidir que s esperaria un temps.
En uns quants mesos, quan ja tenia l angls prou assolit, va iniciar
novament els estudis a un collegi angls.
Quatre de setembre, comencen les jornades d escola.
Ell, molt tmid, va quedar-se clavat a la cadira en un rac de l aula. Tothom
el mirava amb cara d estranyat; qu hauria de tenir en Guillem, perqu tots
els companys el miressin de fit a fit ?. En canvi aquest innocent vailet,
mirava a tot arreu, fent-se el despistat. Sembl que els seus companys no
estaven gaire b educats. Reien i reien, fet que feia que en Guille es poss
ms neguits del que estava. Per qu? es preguntava ell, - no ho entenc!
- pensava. No ho suportava ms, i... va esclatar a plorar. Ms tard la mestra
de refor va notar que quelcom passava a en Guillem.
Alguna cosa fallava, ell sempre duia un somriure brillant en el seu rostre.
L hora infernal, l hora que en Guillem no volia que arribs. L hora del pati!
Ell es pens que sen mofarien, davant els seus nassos.
Riiiiiiing, riiiiiiing- son el timbre. Per, abans de baixar a l esbarjo, l
educadora, va explicar-li breument algunes de les normes de les
installacions.
Quan en Guillem va ser lliure, va baixar tot poruc les escales. Va arribar al
pati amb la seva pilota de bsquet, l nica acompanyant del dia.
Fent la vista grossa, a la porta, l esperaven en Robert i la seva colla;
en Guillem havia sentit que en Robert, era el ms popular de l escola, es

Escola Miquel Mat i Pol

Sant Jordi 2016

podria dir que era ms conegut que la monyos. Per, al nano en aquells

instants no el preocupaven gaire aquella panda de galifardeus, no

sabia que podrien fer-li. Varen deixar anar unes paraules, de les quals en
Guillem no es va assabentar.
Desprs, se li va fer impossible gaudir de l estona d esbarjo, no paraven de
picar-li la pilota, empentar-lo... S acab el pati.
Li passaven les hores com mesos. Ell, pobre, no es sabia defensar en
angls.
Van passar alguns mesos, i ara s, ms temors que mai, va decidir
comenar en un equip de basquetbol, a veure si all li feien ms cas, i no el
tractaven tan malament.
Al febrer es van iniciar les jornades d esport, va fer les prctiques, per
comprovar el nivell que tenia, i veure com el dominava. Varen anar prou b
els primers entrenaments.
A l escola malament anava. Sempre ho passava fatal, no podia gaudir del
collegi. Eren tots uns brtols, mal educats, es creien superiors. En
definitiva, en Guillem seguia sol com un mussol. No puc ms, vull tornar a
Catalunya!- repetia constantment. Va parlar amb sons pares, i amb l
educadora, i fins i tot, va arribar a parlar amb la directora de les
installacions. Es podria dir que li feien, d alguna manera, bullying. Cada
dia a l arribar a casa, petites gotes relliscaven per la seva cara.
I...un dia... a l entrenament, va arribar una persona que canviaria la vida d
en Guillem: l lex. L lex s un noi simptic, i igual que en Guillem, molt
esportista. D altra banda l lex s tot el contrari, no s gens tmid. Es
varen saludar, el que es fa normalment quan coneixes alg.
Desprs de l entrenament l lex el va veure molt solitari, i va trencar el
gel, va establir una conversa, no gaire llarga per aix, parlaven i parlaven, i
l lex va dir quelcom aix com: - si necessites ajuda, no dubtis en
preguntar-me. Aix se li va quedar gravat a foc a la ment d en Guillem, era
el ms bonic que li havien dit en tot el temps que portava als Estats Units.
Ms tard van descobrir que tots dos anaven a la mateixa escola. Aix va ser
molt impactant, a la vegada que emocionant i emotiu per el Guillem, ja que
el seu company, l lex, era un gran punt de recolzament. Parlarem doncs,
que l lex era el qui treia les castanyes del foc a en Guillem.
A l escola l lex va voler demostrar que en Guillem tenia coses bones, com
per exemple que era molt bon jugador de bsquet, entre d altres. Va voler
fer-li veure, i demostrar-li que ell podia, i tant que podia!!!. Aix va ser com
a travs del bsquet, la resta de companys, destacant a en Robert, van
comenar a mostrar ms educaci i respecte cap a ell. Ara, ja sabia
ensenyar les dents, tot grcies al bsquet, a travs del qual va conixer l
lex, que sense ell res hagus estat possible.
Aquest va ser un altre motiu, pel qual a en Guillem li agrada tant fer esport,
per relacionar-se amb daltres persones i poder dir: - Jo puc fer-ho!
Va continuar la seva vida amb normalitat, sense gaires complicacions, ni
esmenes pel cam.
Maria Navarro 6. A
1r. Premi

Escola Miquel Mat i Pol

Sant Jordi 2016

AL LLARG DE LA MEVA FAMLIA

A alg de vosaltres us ha passat tenir un company de classe del mateix
cognom ? A mi s. I fa dos dies que hi penso. Potser els nostres avantpassats
fossin famlia? Per aix, he decidit explicar-vos com mimagino la meva famlia
des de ledat de pedra fins avui en dia.
Retrocedeixo abans de la prehistria, un dels molts micos que hi havia es va
transformar igual que molts altres i al cap milions danys ja eren homes de
ledat de pedra. S que no podien parlar, per crec que alguns daquests
podrien ser de la meva famlia. No s si semparellaven per amor (la veritat no
estic molt segura) o triaven al primer que veien.
El caverncola tindria fills. Els criarien llavors tota la famlia, aniria
desenvolupant-se fins arribar a una de les edats ms avanades.
Ja passant cap a una altra etapa de la histria. Aqu estic segura que ja hi
haurien moltes persones que segurament eren avantpassats meus.
Anem cap a Egipte! El meu avantpassat no em penso que fos un fara amb
grans riqueses, al contrari, seria un pobre marrec per molt eixerit, baixa
dalada, galtes vermelloses, ulls ms negres que la nit i unes dents
groguenques. Sesforaria al mxim per aconseguir calerons per a la famlia.
Aquest seria el vailet que faria que els Navarro comencessin lEdat Antiga.
Desprs aniria passant el temps dEgipte, Roma, fins arribar a Grcia.
La veritat s que magraden molt totes les construccions daquestes tres
civilitzacions. Millor vaig per feina! Que ja estem arribant a la Mitjana. Amb els
privilegiats: reis, reines, cavallers, princeses...I amb els no privilegiats:
artesans, pagesos, esclaus, ...
Com ja he dit en el poquet text que portem. Que sn imaginacions meves, tot
sn possibilitats.
En aquesta etapa Medieval visitarem a una jove Navarro. Per en aquesta
etapa ja estan molts de la famlia repartits pel mn o millor dit per Europa, sia,
frica i no crec que ms continents , perqu encara no shavia descobert
Amrica.
B, doncs millor que passi als comenaments de lEdat Mitjana.
Per on anava? Ah! S, seria una jove noia amb cabells dor i una cara ms
blanca que un glop de llet. Sense una sola piga a la cara. Amb uns vestits llargs
de colors llampants fets de seda. Seria una princesa amb riqueses i vivint a un
palau dall ms luxs. Per encara que sembls una vida extraordinria, a
ella no li feia gens de grcia. Estava fins al capdamunt de les lleis reials. Ella
volia ser una ciutadana normal, no ser ms coneguda que la Monyos. Era molt
aventurera, volia viure perills i ser lliure. A la fi, amb tot lesfor, ho va
aconseguir, soblid de les lleis i va tenir la vida que desitjava.
Mencanten els finals felios. Ah! Espera, em falta el tpic final que sempre hi ha
en tots els contes. La princesa trob el seu amor, es van casar i teniren molts
fills.
Que b! Ja passem a lpoca que estic estudiant a Medi. LEdat Moderna s
una de les etapes que t ms informaci, per on hi ha menys anys a part de
la contempornia, que lexplicarem desprs.
Escola Miquel Mat i Pol
Sant Jordi 2016

Aix hauria passat als finals del segle XV quan van descobrir Amrica.
Seria un home gros, per tmid que noms netejava el terra de les caravelles
que acompanyaven a Colom en el seu viatge. S que no sembla gran cosa
per per a ell s, perqu el seu dol era el mateix senyor Colom.
Volia ser igual que ell, un gran descobridor. Per per mala sort del gat negre, no
pass aix.
No estar en els llibres per en la meva imaginaci s, i en tinc molta.
Desprs va passant els temps, amb els Reis Catlics, el Renaixement, els
Habsburgs, el Barroc, el Segle dOr i va acabar a la Revoluci francesa, amb
aquelles perruques blanques i els vestits extravagants.
Ja ens anem apropant cap els nostres dies, per encara no hem arribat. Estem
a la Contempornia, la primera guerra civil, temps durs aquells, com els que
vnen a continuaci.
Segurament en aquells temps els nostres besavis ja havien nascut per tampoc
en s molt. Lnic que s del meu besavi per part de mare, s que treball amb
Gaud. S, s amb Gaud, el nostre fams arquitecte modernista, conegut arreu
del mn!
B, dons va passar aix desprs la guerra civil espanyola i la segona guerra
mundial.
Molt desprs, ja som al segle XXI, els nostres dies, grcies a aquesta histria
he pogut repassar la lnia del temps i mhe divertit imaginant-me el passat.
Ens hem trobat amb un home de les cavernes que no s si t amor o no, un
marrec eixerit, una princesa amb riqueses, un home gros per tmid i el meu
besavi.
Ara sc aqu, escrivint un conte pel concurs de sant Jordi, per qui sap?-Pot
ser, jo sigui daqu un segle la protagonista del conte de la meva neta.
Jlia Navarro 6. A
2n. Premi

Escola Miquel Mat i Pol

Sant Jordi 2016

LA GRUTA SUBTERRNIA
- Que no Marc... Que aix no t ni cap ni peus, el que ests dient s
impossible!
O aix s el que jo creia, li deia i no parava de repetir-li constantment, per ell
capficat insistia i insistia... I no havia qui el fes canviar dopini.
Be
doncs,
ser
millor
que
comenci
dun
principi...
El meu nom s Pau, tinc onze anys i actualment resideixo a Girona, Catalunya.
Vaig nixer a Barcelona per pel fet que porto en els dos anys vivint aqu, a
Girona,
jo
ja
em
considero
Giron
de
cap
a
peus.
El meu millor amic sanomena Marc i t deu anys, en Marc s un marrec molt
cabut, quan se li fica alguna cosa al cap no hi ha qui li faci canviar dopini.
A banda daix s un vailet fora madur, intelligent, curis i sobretot molt
aventurer. Jo al Marc el considero nic, pensareu que s pel fet que s el meu
millor amic i laprecio molt i... B, part daix influeix, s clar, per per a mi es
nic, especial... o com ho vulgueu dir, perqu no comparteix aficions prpies
de la nostre edat com vindrien a ser jugar a futbol, a bsquet, a lamagatall...
es passa les hores de pati llegint llibres darqueologia, o b buscant per tot el
pati quelcom objecte que a ell li pugui semblar una relquia antiga i incls
desenterrant algun jeroglfic ocult entre la sorra del pati. Os preguntareu com
un nen tan petit pot tenir una passi tan gran per una cosa com b a ser
larqueologia, tota aquesta passi li prov del seu avi que, en els seus temps,
va ser un arqueleg molt reconegut.
En Marc insistia una i una altra vegada que, en el bosc de la Fageda den Jord,
molt a prop del nostre domicili, i havia una gruta subterrnia oculta entre les
pedres!
Jo, es clar, en escoltar aix em vaig quedar sorprs. La primera cosa que em va
passar pel cap va ser que es tractaria dalguna broma o alguna cosa per lestil,
per no, estava equivocat. En Marc em va aclarir que no es tractava de cap
acudit ni cap enganyifa, si no que tot era veritat. Va explicar-me que el seu avi,
larqueleg, aquell mateix mat li va enviar una carta i un petit paquet...Dins el
paquet va trobar part duna pedra amb una inscripci rab gravada, va saber
llegir-la, perqu, estava acostumat a desxifrar enigmes rabs grcies a que
llegia tot tipus de llibres relacionats amb larqueologia. En aquesta, posava:
Sota els dos arbres... All, la inscripci es quedava a mitges... Rpidament en
Marc va llegir la carta on li explicava que, quan ell era petit, per falta de proves,
va deixar a mitges una investigaci, una investigaci sobre una gruta
subterrnia anomenada:
La gruta de la Fageda den Jord.- Mai ning no ha aconseguit donar amb ella,
ni obtenir ms informaci, excepte jo- afirm lavi den Marc. a la carta tamb
deia que fa cosa de tres setmanes li va arribar informaci confidencial sobre la
ubicaci de la segona meitat de la pedra, per, ell ja era massa gran com per
poder continuar amb la investigaci, confiava amb nosaltres dos per rematar la
feina que va quedar a mitges, la carta acabava dient que: ms endavant ens
faria saber amb mes detall, tota la informaci.
Veritat s que, em va costar molt assimilar tot el que em va explicar en Marc,
per desprs de donar-li moltes voltes vaig decidir ajudar-lo, ja que ell era, i
segueix essent, el meu millor amic i no podia fallar-li.
Passades dues setmanes ens va arribar la informaci de la que ens parlava lavi
den Marc a la carta. No vam esperar ms i, rpidament, vam llegir tota la

Escola Miquel Mat i Pol

Sant Jordi 2016

informaci. Ens vam quedar amb, nicament, la part mes recent que eren les
noves que havia rebut el vell. Posava: - A deu passes cap al nord-est entre els
dos arbres ms gegantins, enterrat a poca distncia trobars la segona meitat
de la pedra. -Nosaltres dos, sense perdre un sol instant vrem anar a correcuita cap al bosc de la Fageda den Jord.
Un cop all vam seguir les instruccions, buscar els dos arbres ms grans
daquell bosc immens era prcticament impossible, estvem tant entusiasmats
que no tocvem de peus a terra.
Els dos vrem reflexionar sobre la difcil
situaci en la que ens trobvem i logsticament la millor soluci era tornar a
casa, perqu sestava fent de nit, per pensar alguna cosa que ens ajuds en la
recerca.
Lendem al mat, vrem pensar que, ens aniria millor per la investigaci
buscar una mica dinformaci, en general, sobre el bosc de la Fageda den
Jord, principalment per posar-nos ms al dia. Aix va ser, vam estar navegant
per internet una bona estona fins que vrem trobar que, en una ruta turstica
del bosc de la Fageda, shi podien veure els dos arbres ms grans i antics i
conixer tota la seva histria, aix que ens vam posar en marxa!
Un cop al bosc vrem dirigir-nos a la caseta turstica on al instant, ens van
deixar entrar a la ruta per visitar-la. Ara si!, de seguida vam trobar aquells dos
arbres, vrem seguir novament les instruccions i per molt que no us ho creieu,
trobar la segona meitat de la pedra va ser ms fcil del que nosaltres creiem.
Tan sols vam haver de fer deu passes al nord-est, desensorrar una miqueta de
sorra, algunes pedretes i... all estava!
Sense perdre un sol segon vrem anar a casa per ajuntar les dues meitats de la
pedra i desxifrar lescrit. Un cop les vam tenir unides el missatge deia el
segent:
Sota els dos arbres creuats, una immensa roca amb un petit forat hi trobars,
colloca la pedra adequada i una recompensa obtindrs. B, la frase ens va
deixar bastant tocats perqu nosaltres pensvem que un cop amb la pedra a les
mans trobar la gruta seria bufar i fer ampolles per no, estvem molt
equivocats. Li vam donar ms de mil voltes a aquella frase que ens tenia als
dos dels nervis, per ms tard vrem arribar a la conclusi que, aquella
inscripci rab deuria tenir mes de quatre-cents anys mnim, aix que,
pensarem que la frase es referiria a la part ms antiga del bosc, La vall dels
morts.
Mai no ens havem atrevit a entrar-hi en aquella part de larbreda per, com
que noms tenem aquella pista ens havem dagafar a ella, s o s. Un cop
decidits a fer-ho vam endinsar-nos en aquella terrorfica part del bosc, de
seguida va caure la nit i no shi veia prcticament res, era tot fosc... per de
sobte vam veure una petita llum que no sabem ni don venia ni qui la
provocava, al principi pensvem que seria alguna llanterna o una petita cuca de
llum per... res daix! Cada cop ens anvem apropant ms a la llum sense
saber ni que era ni don venia fins que en Marc va caure en un fossat i...
Ahhhg!!! -Quin mal!! va exclamar. Va comenar a esvalotar-se i no havia qui
pogus calmar-lo, per va trigar cosa duns segons en adonar-se que la llum
provenia daquell fossat, concretament dun petit forat, va mirar al cel i va
veure aquells dos arbres creuats... -s aqu Pau! -Va cridar. Rpidament vaig
saltar al fossat on es trobava el Marc i desprs dinteressar-me de com es
trobava, si estava b, em va assenyalar els dos arbres i va explicar-me que
aquell era el lloc que la inscripci de la pedra indicava com a entrada cap a la
gruta.
Joan Morales 6. A
3r. Premi

Escola Miquel Mat i Pol

Sant Jordi 2016

EL KRAKEN
Fa molts per que molts anys, en aquell temps en que els fanals no anaven
amb electricitat sin amb oli del cap ms gran del mn, de limponent catxalot.
Per cert, jo sc en Jack Williams, mariner, i aquell dia, ai! si lhagus pogut
canviar... Era 17 dagost de 1782. A les 8:00 sortem a alta mar, i les gavines
voleiaven els nostres caps, dic nostres perqu embarcava amb el meu germ
en Daniel Williams, la m dreta de lequip, en Patrick Smith, i el capit Will
Macarny. I aquell mateix dia anvem a buscar el tresor de lilla Maurici;
immenses riqueses ens esperaven.
Quan ja portvem dotze hores de viatge, sopvem i com no, van comenar
amb les llegendes que ens havien explicat els avis, llavors el capit va explicar
la de Moby Dyck, un catxalot immens duns cinquanta-tres metres de llarg que
protegeix el tresor a lilla Maurici. Aquella nit ning no va poder dormir.
Al dia segent, estvem a prop del Shara Occidental, em sentia petit al costat
del continent i tenia una mica de por. Havia sentit a parlar que hi ha taurons a
prop dfrica, i en efecte, vaig veure unes grans aletes darrere el vaixell... Ho
anava a explicar a la tripulaci i:
-Pam!!
Vaig tenir la sensaci de que cada cop anvem ms a poc a poc. Llavors el
capit va venir a dalt per dir-nos que havem trencat un tros del casc, llavors
vam haver de parar a terra, unes quantes persones dun poblat van venir a
veurens.
Un noi que es deia... Ostres com es deia!? Ah, s! Jorhan Ava.
Sort dell que ens va arreglar el casc. Vam preguntar-li si volia formar part de la
tripulaci, que anvem a buscar un tresor, i ens va dir que podia ser el nostre
armador.
Aleshores vam partir cap a alta mar.
Portvem tres setmanes ja quan vam veure una gran illa i ens vam aturar per
comprar aliments, material, aigua i cervesa. No sabem quina illa era, i estava
infestada duna mena de micos. Llavors lAva va dir-nos que rem a
Madagascar, i que no eren micos, sin lmurs i que a ms podem comprar caf
i xocolata, i fins i tot llet del arbres. Quan vam haver fet la compra, vam tornar
a alta mar.
-No sentiu aquest soroll ?.-va dir mon germ.-Ve de sota.
Vam baixar, i, a qu no sabeu qu hi havia?, una parella de lmurs.
-Doncs ens els haurem dendur,-vaig dir jo- que magraden molt els animals.Home no podem pas deixar-los aqu.
-Dacord.- va dir en Macarny.-Per tencarregars tu...
Un mes portvem des de que vam acoblar a lAva. He ensinistrat els lmurs
perqu ens avisin quan vegin terra.
-Ahhh, ahhh, ahhh!!! Uhhh, uhhh!!! Ahhh, ahh!!!.
-Han vist terra !-va dir en Patrick.
-s lilla Maurici!-va dir el capit.
rem a unes cent cinquanta milles marines de lilla. I de sobte, els meus ulls
marrons van veure una immensa massa daigua que va sortir del mar.
-Era veritat? Moby Dick ?- va dir mon germ.
-I segons la llegenda, a laltre costat de lilla hi ha un calamar gegant enrabiat
amb els humans.-, va dir el capit que estava tan sorprs com nosaltres- Hi
anirem en barca. En tres: en una hi anirem en Daniel i jo, en una altra en
Patrick i lAva, i en la tercera en Jack.
-I en Max i la Maicy?-vaig preguntar jo.
-Dons aniran amb tu. Ens trobarem al centre de lilla.

Escola Miquel Mat i Pol

Sant Jordi 2016

Els lmurs i jo vam ser els ltims en arribar.

-Va a buscar el tresor.
-Segons el mapa, el tresor est en una cova al centre de lillaaaaaaa!!!-va dir el
capit mentre queia a un forat.
-Du ser aqu, entreu vosaltres.
Jo vaig ser lltim, era com un tobogan de pedra.
Vam endinsar-nos a la part ms profunda, al cor de lilla, vaig notar un
terratrmol.
-La balena!!!
-Sortim o hi haur un allau de pedres.
Vam repartir el tresor en cinc bosses i vam sortir per cames, vam arribar al
vaixell que ara era a laltra banda de lilla.
El calamar era real tamb i mesurava uns trenta-cinc metres dalt. Amb un dels
seus tentacles va donar-li un cop al vaixell, i vaig caure a laigua. Llavors vaig
notar un mal al cor.
Vaig pujar a una mena de pedra tova dun color blau verds. Era el calamar.
Tenia un arp de al menys tres metres clavat a l esquena.
Vaig pujar ms a dalt (grcies als musclos que tenia enganxats), i quan tenia
larp entre les mans vaig estirar amb tanta fora que vaig caure.
Mentrestant, el vaixell lluitava contra Moby Dick. De sobte va haver una gran
batalla: calamar contra catxalot, tots dos immensos. Cada cop que la balena el
mossegava, jo tamb em feia mal, com si hagussim connectat els sentiments.
Al cap i a la fi, el calamar va estripar la pell de la balena com si pels una
llimona amb el ratllador. La mar es va tornar vermella de la sang, per el
calamar estava tamb molt ferit. El vam intentar curar per res. Aleshores vam
lligar-ho al vaixell amb les cordes ms gruixudes que tenem. Desprs dun o
dos mesos en alta mar vam arribar a Florida, don havem sortir, per llavors el
Kraken, (el nom que li vam posar al calamar), ja shavia curat... com diuen,
laigua del mar cura.
El nostre poble es va estranyar molt al veure un calamar gegant seguint-nos.
Els vam explicar:
-Poble de Florida, ja s que esteu confosos, pel calamar, per lhem portat
perqu ens va salvar la vida. Vaig treure-li un arp gegant! vaig dir jo.
-Com vas saber-ho? van dir entre el pblic.
-Aquest s el meu secret, s molt senzill. Noms veiem b amb el cor,
lessencial s invisible als ulls, com deia el Petit Prncep.
Aleshores, es va fer un gran silenci, i de sobte una persona, (ma mare), va
comenar a aplaudir i llavors tothom es va afegir aplaudint i xiulant. Va venir
lalcalde degut al soroll. Va preguntar el pblic, i es va commoure, i aix va
anar-sen corrents i va tornar amb un micrfon i dues persones amb altaveus i
va comenar el seu discurs:
-Avui, aquests valents mariners, han aconseguit el que ning ha aconseguit mai
abans. Mhan commogut. Per aix, vull deixar clar que han aconseguit
commourem, aix que jo, Joseph Jones Johnson IV alcalde dOrmond Beach de
lEstat de Florida, us dono el trofeu de la commoci.
I de nou aplaudiments i gent que xiulava.
Aix va acabar la nostra histria, amb lnic trofeu de la meva vida. Ah! Per
cert! Us preguntareu qu va passar amb el Kraken... Ell va continuar protegintnos la resta de la eternitat. De fet, segur que segueix nedant per enll.
Ara s.
Vet aqu un gos, vet aqu un gat, aquest conte ja sha acabat.
Vctor Prez 6. B
1r. Premi

Escola Miquel Mat i Pol

Sant Jordi 2016

LA MEVA COSINA
Jo tinc una cosina a la que li agrada molt viatjar.
s una persona amb els ulls somiadors i amb el cabell ros. s de pell
morena i acostuma a portar roba discreta.
Ha viatjat per tot arreu. Ha anat als Estats Units, al Jap, a la Xina, a
l frica, a Vencia i a Frana.
13-2-12
Quan va anar a lfrica em va explicar que va anar a un safari, va
veure molts animals i va fer moltes fotografies.
Molta gent li demanava diners, aix que va donar cent euros a una
famlia amb tres fills.
Diu que el que ms li va agradar va ser quan li van ensenyar a fer
plats tpics dall i desprs ella, els hi va ensenyar a fer una truita i
una paella.
Per als africans fer aquells plats era molt difcil !
25- 4-12
Quan va anar al Jap va allucinar amb la tecnologia que hi ha all.
El que ms la va impactar va ser quan va veure la seva habitaci d
hotel.
Era com una mena de cpsula que estava amb altres cpsules als
costats.
Em va dir que no va dormir gaire perqu aquelles capses tancades
eren molt petites i molt incmodes.
Durant els dies que va estar- hi va menjar menjars molt estranys
per, tot i aix li van agradar molt.
La gent vestia gaireb igual per duien unes mscares per la
contaminaci.
La seva resposta va ser que es treia el barret davant del president
perqu havia format un parads amb molta tecnologia i ms avanat
que els altres.
1- 7- 12
Desprs d un temps va anar als Estats Units i va aprendre l angls
perfectament.
Estava molt contenta de ser-hi all, perqu era el lloc on sempre
havia volgut anar de petita.
Va anar a molts concerts de cantants que li agradaven i va veure
molts teatres i obres musicals.
El menjar era molt bo, segons em va explicar, i em va dir que em
faria tots perqu els tasts.

Escola Miquel Mat i Pol

Sant Jordi 2016

30-8-13
Quan va estar a Frana va comprar molta roba luxosa.
Va visitar la Tour Eiffel, El Louvre i molts altres museus.
La gent vestia amb roba molt cara i molt luxosa, i moltes persones
portaven una boina.
El que ms li va agradar va ser quan va passejar per tots els jardins
que hi ha a Pars i va fer tantes fotos. Eren uns jardins plens de flors,
amb arbres i plantes de tota mena.
El menjar era molt bo, i sobretot les pastes que es menjava cada mat
per esmorzar, els autntics croissants.
27-02-13
Durant un mes va estar a Vencia. Va anar dintercanvi, aix que va
estar vivint en una casa enmig dels canals.
El menjar era bonssim. Els italians cuinaven una pasta deliciosa, i
duien roba molt semblant a la nostra.
5-02-14
El segent pas va ser anar a la Xina. Em va dir que era molt bonica,
amb uns temples molt extics.
Gaireb tot el menjar era sushi i arrs, i quan anaven mudats la
vestimenta era molt diferent a la nostra, portaven uns vestits molt
antics i anaven a resar als temples que hi havia en unes muntanyes
molt altes.
14-02-14
I ara ja s a Califrnia i estic esperant que mexpliqui les aventures
que ha viscut i el que ms li ha agradat.
Judit Castillo 6. B
2n. Premi

Escola Miquel Mat i Pol

Sant Jordi 2016

LES AVENTURES DEN COCO

Ja fa anys, en un dia ennuvolat, va nixer un cocodril molt petit, al
qual li van posar el nom de Coco. Aquest vivia en un petit bosc amb
els seus pares, Lina i Dentat.
Al Coco, des de molt petit, li agradaven molt les aventures, sempre
anava ben a prop dels seus pares, i contemplava laltra part de la
selva.
Quan va fer un any, li va demanar als seus pares que el portessin
enll. Volia conixer si vivien altres animals, i tamb si eren igual que
ells.
Els seus pares li deien que no. - Estem b aqu, i no tenim cap
necessitat danar a un lloc que no coneixem. A ms, tindrem que
creuar un riu molt gran i escara ets molt petit, no series capa, -.
En Coco no es conformava i cada any, els feia la mateixa pregunta,
fins que, quan va complir el quatre anys els seus pares van acceptar
portar-lo a la selva, encara que li van dir que tingus molt de compte,
que no podia separar-se dells en tot el temps.
Aquella nit no va poder dormir de lemoci, imaginant-se tota mena
daventures.
Tots plegats es va llevar de bon mat i van emprendre el cam, fins a
laltra part de la selva.
Tot era diferent i emocionant: cada arbre, el cam, els sorolls daquell
lloc... A cada pas que donava simaginava que alguna gran aventura li
esperava.
Els seus pares van decidir que era hora de tornar i a en Coco, encara
que havia estat el dia ms divertit de la seva vida, no li va agradar
gaire la idea de que sacabs.
Lendem va convncer als seus pares de tornar a anar-hi. A lhora de
menjar, el Coco es va distreure molt i es va anar separant dells fins
que es va perdre. Va comenar a plorar i a cridar, per ning no li va
contestar. Tot espantat, aquella selva, que li semblava tant
emocionant, va comenar a fer-li por. Caminava sense adonar-se n
de que anava totalment en direcci contrria, i la distncia era cada
vegada ms gran entre els seus pares i ell. Van estar tota la nit
buscant-se, sense cap xit. Cansat i amb fred es va quedar estirat a
terra, fins que es va adormir. Mentrestant els seus pares es van
marxar a la seva part de la selva, desitjant-ne amb totes les forces
que el seu fillet estigus all.
Quan va recuperar les forces, en Coco va comenar a buscar un
refugi per dormir la nit segent. Al passar dues hores van trobar una
cova on es va installar. Mentre dormia, un grup de ratpenats el van
comenar a molestar, fins que el van despertar. Molest, en Coco va
Escola Miquel Mat i Pol
Sant Jordi 2016

comenar a empaitar als ratpenats com si fossin mosques, per no

servia de res i cansat, sen va anar a buscar una altra llar.
Al mat, en Coco encara no havia trobat on refugiar-se, i quan ja es
feia fosc, va trobar un bonic estany on, poquet a poquet, va anar
entrant.
All va comenar a fer la seva vida, en recordant-se cada dia dels
seus pares. Passat el temps, es va fer gran i fort.
En Coco va estar deu anys en aquella selva. Durant aquest temps, va
explorar tota la selva coneixent a altres animals i fent molts amics.
Al complir catorze anys va decidir, vigilar aquella selva que tants bons
moments li havia donar. El seu treball era el de vigilant del riu,
deixant passar als animals bons i mossegant als dolents.
Un bon dia en Coco va rebre la visita dalg molt especial. Poc a poc,
sacostaven dos cocodrils que li semblaven familiars. Quan els tenia a
prop no va poder aguantar les llgrimes de la emoci, a ladonar-se
de que eren els seus pares. Va sortir del riu i va comenar a abraarlos, dient que els havia trobat molt a faltar i que els estimava molt.
Aprofitant que en Coco estava amb els seus pares, dues hienes es
van colar a la seva selva destrossant-ho tot. Quan es da adonar va
anar corrents a aturar-les i va aconseguir atrapar-les i fer-les fora.
Desprs va ajudar als altres animals a reconstruir la selva, la qual va
quedar preciosa.
Desprs de tot aquest enrenou en Coco va ensenyar als seus pares la
que havia estat la seva llar durant tants anys: on havia viscut, les
cases dels seus amics, els llocs perillosos i tots el dems. Desprs de
la visita els va presentar als seus amics.
I com no volien perdres ms temps destar tots junts, van decidir
quedar-se a viure tots all. Desprs de tant de temps ja estaven un
altre cop tota la famlia junta.
Conte contat, ja sha acabat.
Laura Adell 6. B
3r. Premi

Escola Miquel Mat i Pol

Sant Jordi 2016

JINETEADA GAUCHA
Jineteada gaucha or doma gaucha is a traditional sport in the gaucho culture of South
America (Argentina, Uruguay and Chile). Gaucho is the word used to call the people
who work in the countryside. Great horse riders show off they riding skills in this sport.
They ride on wild horses and winners are judged.
The objective is to stay on an untamed horse during a specified time: 6-15 seconds,
depending on the category.
According to the competition, there are several categories and the most important are:
-

Crina o bareback: the rider is only allowed to have a leather strap, which is
placed around the horses neck. Spurs are used and the mounting time is 8
seconds.
Surera: rider must ride the animal with only a sheepskin as a pad. Reins are
held in one hand, and in the other a whip. The mounting time is 12 seconds.
Basto with counter: rider uses stirrups and should not lose them at any time. The
mountin time is 15 seconds.

The rider must show great strength and skills, and should not touch
the horse with his hands while riding. Its important not to lose the
temper and dont mistreat the animal. Once the bell is rings the
competition ends and the rider must stop the horse immediately, if he
doesnt stop he lose points.
The clothing of the rider is regulated to keep Gaucho traditions.
There are strict rules for the Spurs, reins and the clothing or guacha.
Tournaments include the National Festival, which takes place
annually in the province of Crdoba, Argentina.

Alina Pedrol
5. A
Escola Miquel Mat i Pol
Sant Jordi 2016

GAELIC FOOTBALL
Gaelic football is a sport from Ireland. Is the most popular sport in Ireland.
The rules are similar to soccer.
On the football field, play thirty players: fifteen in one team and fifteen in
the other team. In Gaelic football the players play with a ball: you run with
the ball in your hands, and when you have to pass de ball you do it with
your foot.
In Gaelic football you can tackle harder than in American football.
The aim of the game is to score points to the other goal. The team with
more goals obtains more points than the other team.
This sport is played in Ireland, Argentina, Asia, Australia, Canada, USA,
and UK.
Aarn Gonzlez
5. B

Escola Miquel Mat i Pol

Sant Jordi 2016

Ariadna Vias 6. A
Escola Miquel Mat i Pol
Sant Jordi 2016

A funny trip

Escola Miquel Mat i Pol

Sant Jordi 2016

Abril Flleman 6. B

Escola Miquel Mat i Pol

Sant Jordi 2016

Escola Miquel Mat i Pol

Sant Jordi 2016