You are on page 1of 14

DOGV - Nm. 4.

551

24 07 2003

20103

I. DISPOSICIONS GENERALS

I. DISPOSICIONES GENERALES

1. PRESIDNCIA I CONSELLERIES
DE LA GENERALITAT VALENCIANA

1. PRESIDENCIA Y CONSELLERIAS
DE LA GENERALITAT VALENCIANA

Conselleria de Sanitat

Conselleria de Sanidad

DECRET 137/2003, de 18 de juliol, del Consell de la


Generalitat, pel qual regula la jornada i l'horari de treball, els permisos, les llicncies i les vacances del personal al servici de les institucions sanitries de la Generalitat dependents de la Conselleria de Sanitat.

DECRETO 137/2003, de 18 de julio, del Consell de la


Generalitat, por el que regula la jornada y horario de
trabajo, permisos, licencias y vacaciones del personal
al servicio de las Instituciones Sanitarias de la Generalitat dependientes de la Conselleria de Sanidad.

[2003/X8723]

[2003/X8723]

Pel Decret 34/1999, de 9 de mar, el Consell de la Generalitat


va regular les mateixes matries que sn objecte d'esta norma per
per al personal de l'administraci del Consell, excloent expressament del seu mbit d'aplicaci el personal destinat en institucions
sanitries, a ms del personal docent i de justcia. L'exclusi
esmentada obex i se sustenta en diferents motius, tant de fons com
de forma. Per la naturalesa del servici prestat, que al seu torn justifica les diferncies de rgim jurdic, no cal abundar en la idea que
la transcendncia molt especial de la funci de protecci de la salut
que tenen encomanada les institucions sanitries de la Conselleria
de Sanitat, tant les que presten assistncia sanitria directa, en els
seus vessants d'atenci primria i especialitzada, com les que componen la xarxa de la salut pblica preventiva, s una causa suficient
per a establir unes normes especfiques, que obexen en essncia a
garantir la continutat del servici de protecci de la salut per mitj
de l'establiment de sistemes de distribuci del temps de treball adequats a este fi, en qu per la seua banda queden convenientment
arreplegats els descansos del personal.
En la forma, el frum de negociaci del qual emana el Decret
34/1999, en aplicaci de la Llei 9/1987, de 12 de juny, d'rgans de
representaci, determinaci de les condicions de treball i participaci del personal al servici de les Administracions Pbliques, constitut per la Mesa Sectorial de la Funci Pblica i la Comissi d'Interpretaci, Vigilncia i Estudi del II Conveni Collectiu del personal laboral al servici de l'administraci autonmica, no resulta competent per a adoptar decisions en esta matria respecte al personal
sanitari, ents en l'accepci donada pel Decret 71/1989, de 15 de
maig, del Consell de la Generalitat, ja que la negociaci de les
qestions que afecten este personal t la seua seu, precisament, en
un frum especfic: la Mesa Sectorial de Sanitat, en qu es troben
representats, d'una banda, els rgans gestors de la Conselleria de
Sanitat i, de l'altra, les organitzacions sindicals amb representaci
en este mbit.
La Generalitat disposa, quant al seu personal sanitari, gestionat
per la Conselleria de Sanitat, de la mateixa autonomia normativa
que per al personal gestionat des de la Conselleria de Justcia i
Administracions Pbliques, sense perjudici de l'adequaci que puga
resultar necessria en algun aspecte quan vigir el futur Estatut
Marc del Personal d'Institucions Sanitries. Per l'exercici d'eixa
competncia no admet ms demora, a causa de la concurrncia de
diversos factors.
Primer, el mer transcurs del temps des que es van aprovar els
diferents estatuts de personal d'institucions sanitries de la Seguretat Social, que constituxen el gruix del personal sanitari, posa cada
vegada ms de relleu l'obsolescncia del seu contingut en esta
matria, que no noms divergix entre cada un d'estos estatuts, sin
que patix de profundes llacunes que sempre resulta complicat
omplir i integrar amb normes posteriors.
Segon, la coexistncia dins del personal sanitari de collectius
de personal funcionari i laboral entre la majoria de personal estatutari en els mateixos centres de treball, per amb diferent rgim de
condicions de treball, ocasiona no noms incertesa i malentesos en
la norma d'aplicaci, sin tamb una evident distorsi en la gesti
del personal.
Tercer, el personal amb adscripci als diferents centres de Salut
Pblica, la relaci d'ocupaci del qual s majoritriament funciona-

Por el Decreto 34/1999, de 9 de marzo, el Consell de la Generalitat regul las mismas materias que son objeto de la presente norma
pero con destino al personal de la administracin del Consell, excluyendo expresamente de su mbito de aplicacin al personal destinado en Instituciones Sanitarias, adems de al personal docente y de
justicia. Dicha exclusin obedece y se sustenta en diferentes motivos, tanto de fondo como de forma. En razn a la naturaleza del servicio prestado, que a su vez justifica las diferencias de rgimen jurdico, no es necesario abundar en la idea de que la muy especial
transcendencia del cometido de proteccin de la salud que tienen
encomendado las Instituciones Sanitarias de la Conselleria de Sanidad, tanto las que prestan asistencia sanitaria directa, en sus vertientes de atencin primaria y especializada, como las que componen la
red de la salud pblica preventiva, es causa suficiente para establecer unas normas especficas, que obedecen en esencia a garantizar la
continuidad del servicio de proteccin de la salud por medio del
establecimiento de sistemas de distribucin del tiempo de trabajo
adecuados a tal fin, en que por su parte quedan convenientemente
recogidos los descansos del personal.
En la forma, el foro de negociacin de donde emana el Decreto
34/1999 en aplicacin de la Ley 9/1987, de 12 de junio, de rganos de
representacin, determinacin de las condiciones de trabajo y participacin del personal al servicio de las Administraciones Pblicas,
constituido por la Mesa Sectorial de la Funcin Pblica y la Comisin
de Interpretacin, Vigilancia y Estudio del II Convenio colectivo de
personal laboral el servicio de la administracin Autonmica, no
resulta competente para adoptar decisiones en esta materia respecto al
personal sanitario, entendido en la acepcin dada por el Decreto
71/1989, de 15 de mayo, del Consell de la Generaltiat, ya que la negociacin de las cuestiones que afectan a este personal tiene su sede,
precisamente, en un foro especfico: la Mesa Sectorial de Sanidad,
donde se hallan representados, por una parte, los rganos gestores de
la Conselleria de Sanidad y, por la otra, las organizaciones sindicales
con representacin en este mbito.
La Generalitat dispone, en cuanto a su personal sanitario, gestionado por la Conselleria de Sanidad, de la misma autonoma normativa que para el personal gestionado desde la Conselleria de Justicia y Administraciones Pblicas, sin perjuicio de la adecuacin
que pueda resultar necesaria en algn aspecto cuando alcance vigor
el futuro Estatuto Marco del Personal de Instituciones Sanitarias.
Pero el ejercicio de esa competencia no admite ms demora, debido
a la concurrencia de varios factores.
Primero, el mero transcurso del tiempo desde que se aprobaron
los diferentes Estatutos de Personal de Instituciones Sanitarias de la
Seguridad Social, que constituyen el grueso del personal sanitario,
pone cada vez ms de relieve la obsolescencia de su contenido en
esta materia, que no slo diverge entre cada uno de esos Estatutos
sino que adolece de profundas lagunas que siempre resulta complicado colmar e integrar con normas posteriores.
Segundo, la coexistencia dentro del personal sanitario de colectivos de personal funcionario y laboral entre la mayora de personal
estatutario en los mismos centros de trabajo, pero con diferente
rgimen de condiciones de trabajo, ocasiona no slo incertidumbre
y malos entendidos en la norma de aplicacin sino tambin una evidente distorsin en la gestin del personal.
Tercero, el personal con adscripcin a los diferentes Centros de
Salud Pblica, cuya relacin de empleo es mayoritariamente fun-

20104

24 07 2003

rial d'administraci especial, t per a aix la consideraci de personal sanitari, pel fet que estos centres de treball tamb mereixen la
qualificaci d'institucions sanitries, amb les conseqncies encadenades que la seua gesti s competncia de la Conselleria de
Sanitat, els seus representants se sumen a la Mesa Sectorial de
Sanitat, s en este frum on es negocien les seues condicions de
treball i aix els arriba l'exclusi de l'aplicaci del Decret 34/1999,
la qual cosa en el seu cas s especialment greu ja que, exclosos de
la norma que s'aplica a la generalitat del personal amb la seua
mateixa relaci d'ocupaci, no compten amb un cos normatiu propi.
I quart, com a colof, la necessitat de comptar amb una norma
nica, en la qual troben resposta amb claredat i uniformitat en les
situacions semblants tots els collectius que componen el personal
sanitari, siga quina siga la seua relaci d'ocupaci, superant la dispersi normativa i dotant de seguretat jurdica a esta matria, en
qu s'assimilen les modificacions normatives que han incidit en
este mbit i es reba d'una manera adequada la legislaci de la Uni
Europea, especialment la Directiva 93/104/CE, del Consell, sobre
l'ordenaci del temps de treball. A este respecte, tamb es recullen
expressament les excepcions imprescindibles -per la competncia
de la Comunitat Valenciana sobre la regulaci de la jornada de treball del seu personal amb un vincle d'ocupaci de naturalesa administrativa- ja que el manteniment de la prestaci sanitria pblica,
en circumstncies determinades de centres de treball o d'especialitats concretes, porta obligadament a postergar i compensar el descans diari o setmanal que no ha pogut ser gaudit en tot o en part.
Este decret s'aprova desprs de la negociaci amb les centrals
sindicals ms representatives presents en la Mesa Sectorial de Sanitat, d'acord amb el que preveu la Llei 9/1987, de 12 juny, d'rgans
de representaci, determinaci de les condicions de treball i participaci del personal al servici de les Administracions Pbliques.
Per aix, a proposta del conseller de Sanitat, conforme amb el
Consell Jurdic Consultiu de la Comunitat Valenciana, i desprs de
la deliberaci del Consell de la Generalitat, en la reuni del dia 18
de juliol 2003,

DOGV - Nm. 4.551

cionarial de administracin especial, tiene a estos efectos la consideracin de personal sanitario por el hecho de que tales centros de
trabajo tambin merecen la calificacin de Instituciones Sanitarias,
con las consecuencias encadenadas que su gestin compete a la
Conselleria de Sanidad, sus representantes se suman a la Mesa Sectorial de Sanidad, es en este foro donde se negocian sus condiciones de trabajo y as les alcanza la exclusin de aplicacin del
Decreto 34/1999, lo que en su caso es especialmente grave puesto
que, excluidos de la norma que resulta de aplicacin a la generalidad del personal con su misma relacin de empleo, no cuentan con
un cuerpo normativo propio.
Y cuarto, como colofn, la necesidad de contar con una norma
nica, donde encuentren respuesta con claridad y uniformidad en
las situaciones semejantes todos los colectivos que componen el
personal sanitario, cualquiera sea su relacin de empleo, superando
la dispersin normativa y dotando de seguridad jurdica a esta
materia, en la que se asimilen las modificaciones normativas que
han incidido en este mbito y se reciba de un modo adecuado la
legislacin de la Unin Europea, sealadamente la Directiva
93/104/CE, del Consejo, sobre ordenacin del tiempo de trabajo. A
este respecto, tambin se recogen expresamente las excepciones
imprescindibles -en virtud de la competencia de la Comunidad
Valenciana sobre la regulacin de la jornada de trabajo de su personal con vnculo de empleo de naturaleza administrativa- puesto que
el mantenimiento de la prestacin sanitaria pblica, en determinadas circunstancias de centros de trabajo o de especialidades concretas, lleva obligadamente a postergar y compensar el descanso diario
o semanal que no ha podido ser disfrutado en todo o en parte.
Este decreto se aprueba previa negociacin con las centrales
sindicales ms representativas presentes en la Mesa Sectorial de
Sanidad, de acuerdo con lo previsto en la Ley 9/1987, de 12 junio,
de rganos de representacin, determinacin de las condiciones de
trabajo y participacin del personal al servicio de las Administraciones Pblicas.
En su virtud, a propuesta del conseller de Sanidad, conforme
con el Consejo Jurdico Consultivo de la Comunidad Valenciana, y
previa deliberacin del Consell de la Generalitat, en la reunin del
da 18 de julio 2003,

DECRETE

DECRETO

CAPITOL I
mbit d'aplicaci

CAPITULO I
mbito de aplicacin

Article 1. mbit d'aplicaci


Este decret s'aplicar a tot el personal, siga quina siga la naturalesa de la seua relaci d'ocupaci, que estiga adscrit o depenga
d'institucions sanitries de la Generalitat Valenciana dependents de
la Conselleria de Sanitat, en les quals s'inclouen tant les d'Atenci
Primria com d'Especialitzada, les rees de salut, els centres de
Salut Pblica i les unitats de direcci i gesti respectives, aix com
els dispositius d'atenci sanitria urgent i el Centre de Transfusions
de la Comunitat Valenciana, i qualsevol altra unitat o servici que
estiga integrat en el dispositiu sanitari pblic i tinga dependncia
orgnica i funcional de la Conselleria de Sanitat. No s'aplicar al
personal destinat en els servicis centrals i les direccions territorials
de la Conselleria de Sanitat.
CAPITOL II
Jornada de treball
Article 2. Personal d'Atenci Primria, Especialitzada i Centre de
Transfusions
2.1. El temps de treball del personal dependent d'institucions
d'Atenci Primria i Especialitzada, i tamb del Centre de Transfusions, es complir en una jornada ordinria de trenta-set hores i vint
minuts setmanals si es fa en horari dirn (entre les 8 i les 22 hores),
ms la dedicaci que corresponga com a jornada complementria
per gurdies o atenci continuada en les categories que tinguen
assignada esta modalitat, amb el lmit assenyalat en el pargraf

Artculo 1. mbito de aplicacin


El presente decreto ser de aplicacin a todo el personal, cualquiera sea la naturaleza de su relacin de empleo, que se halle adscrito o dependa de Instituciones Sanitarias de la Generalitat dependientes de la Conselleria de Sanidad, en las que se incluyen tanto
las de atencin primaria como especializada, las reas de Salud,
los Centros de Salud Pblica y las respectivas unidades de direccin y gestin, as como los dispositivos de atencin sanitaria
urgente y el Centro de Transfusiones de la Comunidad Valenciana,
y cualquier otra unidad o servicio que, integrado en el dispositivo
sanitario pblico, guarde dependencia orgnica y funcional de la
Conselleria de Sanidad. No ser de aplicacin al personal destinado
en Servicios Centrales y Direcciones Territoriales de la Conselleria
de Sanidad.
CAPITULO II
Jornada de trabajo
Artculo 2. Personal de Atencin Primaria, Especializada y Centro
de Transfusiones
2.1. El tiempo de trabajo del personal dependiente de instituciones de Atencin Primaria y Especializada, as como del Centro de
Transfusiones, se cumplir en jornada ordinaria de treinta y siete
horas y veinte minutos semanales si se realiza en horario diurno
(entre las 8 y las 22 horas), ms la dedicacin que corresponda en
calidad de jornada complementaria por guardias o atencin continuada en las categoras que tengan asignada esta modalidad, con el

DOGV - Nm. 4.551

24 07 2003

segent. En les categories que no tenen assignada jornada complementria i s'atn el servici en torns de matins, vesprades i nits, cada
hora de temps de treball en horari nocturn (entre les 22 i les 8
hores) equivaldr a 1,25 hores de treball en horari dirn, a s,
cada 10 hores nocturnes sn com 12 hores i 30 minuts d'horari
dirn. El compliment efectiu d'esta jornada s'especifica en els
segents epgrafs.
Es considera temps de treball nicament els perodes durant els
quals el personal estiga en el treball, a disposici del centre i fent la
seua activitat. No superar les quaranta-huit hores setmanals de
mitjana en cmput anual, llevat de situacions d'extrema necessitat
assistencial i amb respecte dels principis generals de protecci de la
salut i la seguretat dels treballadors. Este lmit podr ser sobrepassat comptant amb l'acceptaci voluntria del personal, del qual
cada centre elaborar un registre actualitzat a disposici de l'autoritat competent en la supervisi i vigilncia de la seguretat i salut
dels treballadors.
2.2. La jornada ordinria de treball assenyalada es complir i
distribuir de manera que permeta un descans diari mnim de dotze
hores consecutives, un descans setmanal de trenta-sis hores consecutives i la lliurana de dos dissabtes de cada tres. No obstant aix,
s'exceptua el gaudi dels descansos anteriorment citats quan conflusquen amb el torn de gurdia o atenci continuada, que es compensaran com indica la disposici addicional segona. La jornada de
treball anual es minorar amb tants dies lliures, comptats per jornades de 7 hores, com festius figuren en el calendari laboral, i tamb
amb la lliurana de les jornades dels dies 24 i 31 de desembre i de
la vespra del dia ms assenyalat en la setmana de festes locals, que
es gaudiran preferentment en el mateix festiu sempre que el servici
ho permeta. El descans reparador del temps de treball prestat en
vespra de diumenge o festiu es complix en el gaudi de la prpia
festivitat. L'assignaci de jornada complementria de gurdia o
atenci continuada que s'inicie en dissabte afegir el dret al descans
d'un dissabte addicional als recollits al principi d'este pargraf.
2.3. En cmput anual, la jornada ordinria efectiva en totes les
categories professionals que es desprn de l'aplicaci dels criteris
ressenyats en els pargrafs precedents, minvada a ms amb el gaudi
de la llicncia de 6 dies a l'any per assumptes particulars, queda
fixada per a l'any 2003 de la manera segent:
Jornada o torn en horari dirn: 1.625 hores, equivalents a la
prestaci de 232 jornades de 7 hores, amb una resta d'1 hora.
Torn fix en horari nocturn: 1.300 hores, que equivalen a la prestaci de 130 jornades de 10 hores.
Torn rodat tipus: 1.520 hores, prestades en 42 jornades de 10
hores en horari nocturn i 157 jornades de 7 hores en horari dirn,
amb una resta d'una hora.
S'incorpora en un annex a este decret una taula de clcul de la
jornada anual efectiva segons el nombre de nits que s'ha treballat.
Per a aix, es considera:
2.3.1. Torn dirn: s el que es fa entre les 8 i les 22 hores, b en
horari de mat o en horari de vesprada; b uns dies en horari de
mat i uns altres en horari de vesprada.
2.3.2. Torn nocturn: s el que comena a les vint-i-dos hores i
acaba a les huit del mat de l'endem. T les particularitats
segents: podr prestar-se tant en nits consecutives, de manera
voluntria, amb un descans diari de catorze hores, com alternes; el
nombre mxim de nits consecutives ser de quatre; el descans diari
i setmanal es troba implcit i complit en qualsevol modalitat de jornada setmanal en torn de nits, mentre que no genera ni s'aplica la
lliurana de dissabtes. El torn fix nocturn ha de resultar absolutament excepcional, excepte per una necessitat assistencial justificada, i es fixa com a regla general la realitzaci de 62 nits a l'any com
a mxim, complint la resta de la jornada en torn dirn.
2.3.3. Torn rodat: s el rgim de treball en qu se presta la jornada anual en cicles regulars integrats per jornades de torn dirn
junt amb jornades de torn nocturn. El cmput de jornada efectiva
anual de 1.520 hores pertany al torn rotatori de cicle tipus, per s
possible establir qualsevol altra proporci entre torn dirn i torn

20105

lmite sealado en el prrafo siguiente. En las categoras que no tienen asignada jornada complementaria y se atiende el servicio en
turnos de maanas, tardes y noches, cada hora de tiempo de trabajo
en horario nocturno (entre las 22 y las 8 horas) equivaldr a 1'25
horas de trabajo en horario diurno, esto es, cada 10 horas nocturnas
suponen como 12 horas y 30 minutos de horario diurno. El cumplimiento efectivo de esta jornada se especifica en los siguientes epgrafes.
Se considera tiempo de trabajo nicamente todo periodo durante el cual el personal permanezca en el trabajo, a disposicin del
centro y en ejercicio de su actividad. No superar las cuarenta y
ocho horas semanales de media en cmputo anual, salvo situaciones de extrema necesidad asistencial y con respeto de los principios
generales de proteccin de la salud y la seguridad de los trabajadores. Aquel lmite podr ser rebasado contando con la aceptacin
voluntaria del personal, del que cada centro elaborar un registro
actualizado a disposicin de la autoridad competente en la supervisin y vigilancia de la seguridad y salud de los trabajadores.
2.2. La jornada ordinaria de trabajo sealada se cumplir y distribuir de modo que permita un descanso diario mnimo de doce
horas consecutivas, un descanso semanal de treinta y seis horas
consecutivas y la libranza de dos sbados de cada tres. No obstante,
se excepta el disfrute de los descansos anteriormente citados cuando confluyan con el turno de guardia o atencin continuada, que se
compensarn tal como seala la disposicin adicional segunda. La
jornada de trabajo anual se minorar con tantos das libres, contados por jornadas de 7 horas, como festivos figuren en el calendario
laboral, as como con la libranza de las jornadas de los das 24 y 31
de diciembre y de la vspera del da ms sealado en la semana de
fiestas locales, que se disfrutarn preferentemente en el propio festivo siempre que el servicio lo permita. El descanso reparador del
tiempo de trabajo prestado en vspera de domingo o festivo se cumple en el disfrute de la propia festividad. La asignacin de jornada
complementaria de guardia o atencin continuada que se inicie en
sbado aadir el derecho al descanso de un sbado adicional a los
recogidos al principio del presente prrafo.
2.3. En cmputo anual, la jornada ordinaria efectiva a prestar en
todas las categoras profesionales que se desprende de la aplicacin
de los criterios reseados en los prrafos precedentes, menguada
adems con el disfrute de la licencia de 6 das al ao por asuntos
particulares, queda fijada para el ao 2003 de la siguiente manera:
Jornada o turno en horario diurno: 1625 horas, equivalentes a la
prestacin de 232 jornadas de 7 horas, con un resto de 1 hora.
Turno fijo en horario nocturno: 1300 horas, que equivalen a la
prestacin de 130 jornadas de 10 horas.
Turno rodado tipo: 1520 horas, prestadas en 42 jornadas de 10
horas en horario nocturno y 157 jornadas de 7 horas en horario
diurno, con un resto de una hora.
Se incorpora en anexo a este decreto tabla de clculo de la jornada anual efectiva en funcin del nmero de noches realizadas.
A estos efectos se considera:
2.3.1. Turno diurno: es el que se realiza entre las 8 y las 22
horas, bien en horario de maana o en horario de tarde; bien unos
das en horario de maana y otros en horario de tarde.
2.3.2. Turno nocturno: es el que comienza a las veintids horas
y finaliza a las ocho de la maana del da siguiente. Rene las
siguientes particularidades: podr prestarse tanto en noches consecutivas, de manera voluntaria, con un descanso diario de catorce
horas, como alternas; el nmero mximo de noches consecutivas
ser de cuatro; el descanso diario y semanal se halla implcito y
cumplido en cualquier modalidad de jornada semanal en turno de
noches, mientras que no genera ni se aplica la libranza de sbados.
El turno fijo nocturno debe resultar absolutamente excepcional,
salvo necesidad asistencial justificada, fijndose como regla general la realizacin de 62 noches al ao como mximo, cumpliendo el
resto de jornada en turno diurno.
2.3.3. Turno rodado: es el rgimen de trabajo en el que se presta
la jornada anual en ciclos regulares integrados por jornadas de
turno diurno junto con jornadas de turno nocturno. El cmputo de
jornada efectiva anual de 1520 horas pertenece al turno rotatorio de
ciclo tipo, pero es posible establecer cualquier otra proporcin entre

20106

24 07 2003

nocturn, segons les necessitats del servici i el nombre de personal


afectat, que comportar una jornada efectiva anual diferent i proporcional.
Siga quina siga la proporci i distribuci de jornades de torn
dirn/jornades de torn nocturn que s'assigne al personal, haur de
complir-se l'equaci segent, aplicant el coeficient d'equivalncia
del treball nocturn:
(nombre d'hores de treball efectiu prestades en torn nocturn x
1,25) + nombre d'hores de treball efectiu prestades en torn dirn =
1.625
A partir de 63 jornades nocturnes, el coeficient reductor ser
igualment d'1,25.
La fixaci del concepte de torn rodat per al cmput de la jornada no afecta la percepci del complement de turnicitat, que es continuar pagant al personal el rgim de prestaci de la jornada
ordinria del qual siga d'alternana entre distints torns, encara que
entre estos torns no es trobe necessriament el de nit; tot aix d'acord amb la normativa vigent, en cada cas, en matria retributiva.
2.4. El cmput d'hores efectives de treball que s'establix en el
punt 2.3 prevaldr sobre qualsevol contradicci que puga sorgir de
l'aplicaci dels criteris continguts en apartats precedents.
2.5. S'exclou d'estes normes generals sobre la jornada el personal de quota o zona no integrat, tant de Primria com d'Especialitzada, fins i tot el facultatiu especialista de quota salaritzat, que es
regir pel seu propi rgim.
2.6. La jornada en cmput anual de l'any 2003 establida en l'article 2.3 experimentar una reducci progressiva durant els anys
2004, 2005 i 2006, de la forma que s'indica a continuaci:

DOGV - Nm. 4.551

turno diurno/turno nocturno, segn las necesidades del servicio y el


nmero de personal afectado, que comportar una jornada efectiva
anual diferente y proporcional.
Cualquiera sea la proporcin y distribucin de jornadas de
turno diurno/jornadas de turno nocturno que se asigne al personal,
deber cumplirse la siguiente ecuacin, en aplicacin del coeficiente de equivalencia del trabajo nocturno:
(n de horas de trabajo efectivo prestadas en turno nocturno x
1'25) + n de horas de trabajo efectivo prestadas en turno diurno =
1625.
A partir de 63 jornadas nocturnas, el coeficiente reductor ser
igualmente de 1'25.
La fijacin del concepto de turno rodado al efecto del cmputo
de la jornada no afecta a la percepcin del complemento de turnicidad, que se seguir abonando al personal cuyo rgimen de prestacin de la jornada ordinaria sea de alternancia entre distintos turnos, aunque entre ellos no se encuentre necesariamente el de noche;
todo ello de conformidad con la normativa vigente, en cada caso,
en materia retributiva.
2.4. El cmputo de horas efectivas de trabajo que se establece
en el punto 2.3 prevalecer sobre cualquier contradiccin que
pueda surgir de la aplicacin de los criterios contenidos en apartados precedentes.
2.5. Se excluye de estas normas generales sobre jornada al personal de cupo o zona no integrado, tanto de primaria como especializada, incluso el facultativo especialista de cupo salarizado, que se
regirn por su propio rgimen.
2.6. La jornada en cmputo anual del ao 2003 establecida en
el artculo 2.3 experimentar una reduccin progresiva durante los
aos 2004, 2005 y 2006, de la forma que se resea a continuacin:

Any 2004:
- Jornada o torn en horari dirn: 1.617 hores.
- Torn fix en horari nocturn: 1.277 hores.
- Torn rodat tipus: 1.512 hores.

Ao 2004:
- Jornada o turno en horario diurno: 1617 horas.
- Turno fijo en horario nocturno: 1277 horas.
- Turno rodado tipo: 1512 horas.

Any 2005:
- Jornada o torn en horari dirn: 1.596 hores.
- Torn fix en horari nocturn: 1.254 hores.
- Torn rodat tipus: 1.491 hores.

Ao 2005:
- Jornada o turno en horario diurno: 1596 horas.
- Turno fijo en horario nocturno: 1254 horas.
- Turno rodado tipo: 1491 horas.

Any 2006:
- Jornada o torn en horari dirn: 1.589 hores.
- Torn fix en horari nocturn: 1.238 hores.
- Torn rodat tipus: 1.484 hores.

Ao 2006:
- Jornada o turno en horario diurno: 1589 horas.
- Turno fijo en horario nocturno: 1238 horas.
- Turno rodado tipo: 1484 horas.

El torn rodat tipus en cada exercici es calcular igualment, aplicant el coeficient 1,25, segons el que preveu el punt 2.3 d'este
decret.

El turno rodado tipo en cada ejercicio se calcular igualmente,


con aplicacin del coeficiente 1'25, segn lo previsto en el punto
2.3 de este decreto.

Article 3. Centre d'Informaci i Coordinaci d'Urgncies - Servici


d'Assistncia Mdica Urgent (CICU - SAMU)
La jornada del personal de CICU - SAMU ser tamb de trentaset hores i vint minuts setmanals en horari dirn i l'equivalent en
horari nocturn, en proporci a la jornada de treball que es complisca dins d'un o un altre horari, en cmput mensual o anual.

Artculo 3. Centro de Informacin y Coordinacin de Urgencias Servicio de Asistencia Mdica Urgente (CICU-SAMU)
La jornada del personal de CICU-SAMU ser tambin de treinta y siete horas y veinte minutos semanales en horario diurno y su
equivalente en horario nocturno, en proporcin a la jornada de trabajo que se cumpla dentro de uno u otro horario, en cmputo mensual o anual.

Article 4. Centres de Salut Pblica


El personal dels centres de Salut Pblica t una jornada de 40
hores setmanals per a la persona el lloc de la qual tinga assignat un
complement especfic de dedicaci exclusiva a l'administraci
pblica, i de 37 hores i mitja quan no es perceba el complement
esmentat.

Artculo 4. Centros de Salud Pblica


El personal de los Centros de Salud Pblica tiene una jornada
de 40 horas semanales para aquel cuyo puesto tenga asignado un
complemento especfico de exclusiva dedicacin a la administracin Pblica, y de 37 horas y media cuando no se perciba dicho
complemento.

Article 5. Pausa durant el treball


Quan el temps de treball diari siga superior a 6 hores continuades, hi haur una pausa d'una duraci de vint minuts, la fixaci
concreta de la qual al llarg de la jornada es far a judici del responsable de la unitat de manera que no afecte les necessitats del servi-

Artculo 5. Pausa durante el trabajo


Cuando el tiempo de trabajo diario sea superior a 6 horas continuadas existir una pausa de una duracin de veinte minutos, cuyo
concreto disfrute a lo largo de la jornada se fijar a juicio del responsable de la unidad de modo que no afecte las necesidades del

DOGV - Nm. 4.551

24 07 2003

20107

ci. El temps consumit en esta pausa t la condici de temps de treball.

servicio. El tiempo consumido en esta pausa tiene la condicin de


tiempo de trabajo.

Article 6. Jornades inferiors a l'establida


El personal que exercisca un lloc amb una jornada inferior a
l'establida amb carcter general, aix com els professionals que
facen una jornada reduda a l'empara d'una norma legal, experimentaran una minoraci proporcional en tots els seus conceptes retributius, inclosos els triennis, mentre romanga o es mantinga la situaci
esmentada.

Artculo 6. Jornadas inferiores a la establecida


El personal que desempee un puesto con jornada inferior a la
establecida con carcter general, as como aquellos profesionales
que realicen una jornada reducida al amparo de una norma legal,
experimentarn una minoracin proporcional en todos sus conceptos retributivos, incluidos los trienios, mientras permanezca o se
mantenga dicha situacin.

CAPITOL III
Horari de treball
Article 7. Atenci Especialitzada
7.1. L'horari de treball del personal d'Atenci Especialitzada
ser, en les categories de personal que fan la totalitat del seu temps
de treball en jornada ordinria distribuda de dilluns a diumenge a
torns, fixos o rotatoris, de 8 a 15 hores, de 15 a 22 hores, i de 22 a 8
hores. En les categories que tenen assignada una jornada ordinria
ms una de complementria de gurdies, l'horari de treball de compliment de la jornada ordinria ser de 8 a 15 hores de dilluns a
divendres i un dissabte de cada tres, sense perjudici del que establix
l'article 9, a ms de la dedicaci que corresponga per gurdies o
atenci continuada. No obstant aix, subsistix l'atribuci de la
direcci del centre de variar la franja horria referida o autoritzar
un altre horari ms flexible segons que requerisquen les necessitats
assistencials de determinats servicis o circumstncies especials,
desprs d'escoltar la junta d'hospital i d'informar la junta de personal.
7.2. Els torns seran establits per la direcci de l'hospital a proposta de la direcci corresponent de manera que queden cobertes
les necessitats de la instituci. La prestaci del treball en una determinada modalitat de torn no genera la consolidaci del dret a continuar fent-ho. La direcci del centre podr modificar l'adscripci del
torn quan ho aconsellen les circumstncies del servici. Els motius
de la modificaci esmentada s'explicaran per escrit i es notificaran
al personal afectat.
7.3. Amb carcter general, la distribuci de la turnicitat es far
de manera homognia entre tot el personal mitjanant la implantaci de torns rodats de matins, vesprades i nits quan ho requerisca el
servici. No obstant aix, prviament es donar l'opci al personal
de triar la modalitat de torn que li resulte ms convenient, sempre
que queden cobertes les necessitats del servici i la disponibilitat
pressupostria ho permeta. Quan hi haja ms persones que demanen un determinat torn de les necessries per a atendre'l, es far una
rotaci entre estes persones. Es prendran en consideraci per a l'assignaci dels torns les circumstncies de salut ben acreditades i les
crregues familiars excepcionals.

CAPITULO III
Horario de trabajo

7.4. Especialistes de quota. Els especialistes de quota tindran un


horari de consulta de dos hores i mitja diries, que distribuir al
llarg de la franja d'obertura del centre d'especialitats de qu depenguen el seu director segons convinga a la satisfacci millor de la
demanda assistencial i a les necessitats organitzatives del centre.
Addicionalment, els especialistes de quota quirrgica han de prestar fins a dos hores i mitja diries ms en sessions quirrgiques, que
seran agrupades segons les disponibilitats de quirfans d'acord amb
la programaci de l'activitat.
El compliment de la jornada complementria de gurdies ser
voluntari, i requerir l'autoritzaci expressa del director del centre
d'especialitats.

Artculo 7. Atencin Especializada


7.1. El horario de trabajo del personal de Atencin Especializada ser, en las categoras de personal que cumplen la totalidad de
su tiempo de trabajo en jornada ordinaria distribuida de lunes a
domingo a turnos, fijos o rotatorios, de 8 a 15 horas, de 15 a 22
horas, y de 22 a 8 horas. En las categoras que tienen asignada jornada ordinaria ms complementaria de guardias, el horario de trabajo de cumplimiento de la jornada ordinaria ser de 8 a 15 horas
de lunes a viernes y un sbado de cada tres, sin perjuicio de lo que
se establece en el artculo 9, adems de la dedicacin que corresponda por guardias o atencin continuada. No obstante, queda a
salvo la atribucin de la Direccin del centro de variar la franja
horaria referida o autorizar otro horario ms flexible segn requieran las necesidades asistenciales de determinados servicios o circunstancias especiales, oda la Junta de Hospital e informada la
Junta de Personal,
7.2. Los turnos sern establecidos por la Direccin del Hospital
a propuesta de la Direccin correspondiente de modo que queden
cubiertas las necesidades de la Institucin. La prestacin del trabajo
en una determinada modalidad de turno no genera la consolidacin
del derecho a seguir desempendolo. La Direccin del centro
podr modificar la adscripcin del turno cuando as lo aconsejen las
circunstancias del servicio. Dicha modificacin se motivar por
escrito y se notificar al personal afectado.
7.3. Con carcter general la distribucin de la turnicidad se realizar de manera homognea entre todo el personal mediante la
implantacin de turnos rodados de maanas, tardes y noches cuando lo requiera el servicio. No obstante, previamente se dar opcin
al personal a elegir la modalidad de turno que le resulte ms conveniente, siempre que queden cubiertas las necesidades del servicio y
la disponibilidad presupuestaria lo permita. Cuando haya mayor
nmero de personas que demanden un determinado turno que las
necesarias para atenderlo se proceder a la rotacin entre las mismas. Circunstancias de salud debidamente acreditadas y cargas
familiares excepcionales se tomarn en consideracin para la asignacin de los turnos.
7.4. Especialistas de cupo. Los especialistas de cupo tendrn un
horario de consulta de dos horas y media diarias, que se distribuir
a lo largo de la franja de apertura del Centro de Especialidades del
que dependan por su director segn convenga a la mejor satisfaccin de la demanda asistencial y a las necesidades organizativas del
Centro. Adicionalmente, los especialistas de cupo quirrgico deben
prestar hasta dos horas y media diarias ms en sesiones quirrgicas,
que sern agrupadas segn las disponibilidades de quirfanos de
acuerdo con la programacin de la actividad.
El cumplimiento de jornada complementaria de guardias ser
voluntario, y precisar la autorizacin expresa del director del Centro de Especialidades.

Article 8. Atenci Primria


8.1. L'horari de ple funcionament, o funcionament ordinari,
durant el qual es fa tota classe d'activitat programada i d'assistncia
i atenci ordinries a ms d'atendre les urgncies prpies d'este
nivell assistencial, dels centres de salut es fixar entre les 8 i les 21
hores amb carcter general, segons les caracterstiques i la demanda
assistencial de cada zona de salut. El personal d'Atenci Primria

Artculo 8. Atencin Primaria


8.1. El horario de pleno funcionamiento, o funcionamiento
ordinario, durante el que se realiza toda clase de actividad programada y de asistencia y atencin ordinarias adems de atender las
urgencias propias de este nivel asistencial, de los Centros de Salud
se fijar entre las 8 y las 21 horas con carcter general, segn las
caractersticas y demanda asistencial de cada zona de salud. El per-

20108

24 07 2003

DOGV - Nm. 4.551

8.2. Fins que no s'extingisquen les seues places, el personal


d'Atenci Primria no integrat en l'equip d'Atenci Primria, els
funcionaris tcnics de l'Estat al servici de la sanitat local amb quota
assignada de Seguretat Social i el personal estatutari de quota i
zona, passaran consulta diria de dos hores i mitja de dilluns a
divendres en l'horari que s'assigne i cobriran els avisos domiciliaris
de la seua quota de 9 a 17 hores, ms la jornada de dissabtes que els
corresponga i, voluntriament, el torn d'atenci continuada, que es
prestar junt amb el personal integrat en l'equip d'Atenci Primria.

sonal de Atencin Primaria acomodar su jornada ordinaria de trabajo en los turnos diarios, de siete horas de trabajo continuado, que
sean necesarios para cubrir el servicio durante todo aquel horario,
ms el cumplimiento de la atencin continuada en las categoras
que tengan asignada esta modalidad. La distribucin y rgimen de
esta turnicidad se contemplar en el Reglamento del Equipo de
Atencin Primaria (EAP). En su defecto, ser establecida por el
director del rea de Atencin Primaria a propuesta del Coordinador del EAP, de tal modo que queden cubiertas las necesidades del
servicio con una equitativa distribucin de las cargas entre todo el
personal del Equipo.
8.2. En tanto se extingan sus plazas, el personal de Atencin
Primaria no integrado en el EAP, funcionarios tcnicos del Estado
al servicio de la sanidad local con cupo asignado de seguridad
social y personal estatutario de cupo y zona, pasarn consulta diaria
de dos horas y media de lunes a viernes en el horario que se les
asigne y cubrirn los avisos domiciliarios de su cupo de 9 a 17
horas, ms la jornada de sbados que les corresponda y, voluntariamente, el turno de atencin continuada, que se prestar junto con el
personal integrado en el EAP.

Article 9. Normes sobre l'horari comunes a Atenci Primria i


Especialitzada
9.1. Desplaament d'horari
El personal mdic que perceba el complement especfic B de
dedicaci exclusiva podr ser requerit per a modificar l'horari de
treball que tinga assignat del mat a la vesprada o viceversa, segons
que requerisquen les necessitats assistencials.
En institucions d'Atenci Especialitzada, el personal mdic que
perceba el complement especfic C podr ser requerit fins a sis
vegades al mes per a treballar en horari de vesprada en una jornada
de set hores que no podr concloure ms enll de les 22 hores, en
substituci de la jornada de mat. En l'mbit de l'Atenci Primria,
per al personal mdic que perceba este complement especfic i
tinga assignat ordinriament l'horari de mat, el desplaament d'horari consistir a prestar la jornada de vesprada fins a sis vegades al
mes; i, quan es tinga assignat normalment l'horari de vesprades,
podr desplaar-se la jornada a la de matins fins a sis vegades al
mes.
En tots els casos, esta prestaci de treball s'entn com a jornada
ordinria, de manera que durant esta jornada es presta activitat programada i assistncia i atenci ordinries, a ms de l'atenci sanitria urgent prpia de cada nivell assistencial.
9.2. Reforos de servici
Tot el personal, siga quina siga la seua categoria, el complement especfic que perceba i l'horari de treball que complisca
usualment, podr ser requerit per a prestar reforos assistencials
d'una duraci entre dos hores i mitja i cinc hores entre les 16 i les
21 hores a fi de completar, si correspon, la jornada ordinria establida en cmput mensual o anual. A ms, el refor de servici podr
acordar-lo la direcci com a substituci de la jornada de dissabtes
si aix satisf millor les necessitats del servici.

Artculo 9. Normas sobre horario comunes a Atencin Primaria y


Especializada
9.1. Desplazamiento de horario
El personal mdico que perciba el complemento especfico B
de exclusiva dedicacin podr ser requerido para modificar el horario de trabajo que tuviera asignado de la maana a la tarde o viceversa, segn requieran las necesidades asistenciales.
En instituciones de Atencin Especializada, el personal mdico
que perciba el complemento especfico C podr ser requerido hasta
seis veces al mes para trabajar en horario de tarde en jornada de
siete horas que no podr concluir ms all de las 22 horas, en sustitucin de la jornada de maana. En el mbito de la Atencin Primaria, el personal mdico que perciba este complemento especfico y
tenga asignado de ordinario horario de maana, el desplazamiento
de horario consistir en prestar jornada de tardes hasta seis veces al
mes, y, cuando se tenga asignado por lo comn horario de tardes,
podr desplazarse la jornada a la de maanas hasta seis veces al
mes.
En todo caso, esta prestacin de trabajo se entiende en calidad
de jornada ordinaria, de modo que durante la misma se presta actividad programada y asistencia y atencin ordinarias adems de la
atencin sanitaria urgente propia de cada nivel asistencial.
9.2. Refuerzos de servicio
Todo el personal, cualquiera sea su categora, complemento
especfico que perciba y horario de trabajo que usualmente cumpla,
podr ser requerido para prestar refuerzos asistenciales de una
duracin entre dos horas y media y cinco horas entre las 16 y las 21
horas a fin de completar, si procede, la jornada ordinaria establecida en cmputo mensual o anual. Adems, el refuerzo de servicio
podr acordarse por la Direccin como sustitucin de jornada de
sbados si as acomoda mejor a las necesidades del servicio.

Article 10. Torn de gurdia o atenci continuada


10.1. El torn de gurdia o atenci continuada s'iniciar quan
acabe l'horari de funcionament ordinari del centre, unitat o servici
corresponent, i conclour quan es reprenga. No obstant aix, tamb
podr ser coincident amb l'horari d'obertura ordinari quan el personal en jornada ordinria siga insuficient per a atendre les urgncies
a ms del seu treball programat. Com a excepci del descans diari,
es prestar en torns de fins a 24 hores, encara que si es fa a continuaci immediata de la jornada ordinria, la suma d'estos dos
perodes tampoc podr excedir 24 hores. El descans conseqent al
torn de gurdia o atenci continuada amb presncia fsica continuada ser de 24 hores, la qual cosa implica l'exempci de la porci de
jornada ordinria eventualment coincident.

Artculo 10. Turno de guardia o atencin continuada


10.1. El turno de guardia o atencin continuada se iniciar
cuando finalice el horario de funcionamiento ordinario del centro,
unidad o servicio correspondiente, y concluir cuando ste se reanude. No obstante, tambin podr ser coincidente con el horario de
apertura ordinario cuando el personal en jornada ordinaria sea insuficiente para atender las urgencias adems de su trabajo programado. En calidad de excepcin al descanso diario, se prestar en turnos de hasta 24 horas, aunque si se realiza a inmediata continuacin
de la jornada ordinaria la suma de ambos periodos tampoco podr
exceder de 24 horas. El descanso consecuente al turno de guardia o
atencin continuada con presencia fsica continuada ser de 24
horas, lo que implica la exencin de la porcin de jornada ordinaria
eventualmente coincidente.
10.2. Cuando la guardia se preste en la modalidad de localizacin y haya requerido la presencia fsica del facultativo en el centro
de trabajo durante ms de dos horas continuadas que comprendan y

acomodar la seua jornada ordinria de treball en els torns diaris,


de set hores de treball continuat, que siguen necessaris per a cobrir
el servici durant tot este horari, ms el compliment de l'atenci continuada en les categories que tinguen assignada esta modalitat. La
distribuci i el rgim d'esta turnicitat es determinar en el reglament de l'equip d'Atenci Primria. Si no n'hi ha, ser establida pel
director de l'rea d'Atenci Primria, a proposta del coordinador de
l'equip d'Atenci Primria, de manera que queden cobertes les
necessitats del servici amb una distribuci de les crregues equitativa entre tot el personal de l'equip.

10.2. Quan la gurdia es preste en la modalitat de localitzaci i


haja requerit la presncia fsica del facultatiu en el centre de treball
durant ms de dos hores continuades que acaben mes enll de la

DOGV - Nm. 4.551

24 07 2003

20109

1,00 hores del dia, la jornada ordinria del mat segent s'iniciar a
les 11 hores i es prolongar en l'horari de vesprada si ho permeten
el servici i el rgim de dedicaci del facultatiu. Queda exempt de la
resta d'eixa jornada en cas contrari. La presncia fsica durant ms
de dos hores entre les 2,00 i les 6,00 hores del dia determinar l'exempci de la jornada ordinria matutina segent o b la substituci d'esta jornada per la jornada de vesprada quan el servici i el
rgim de dedicaci del facultatiu ho permeten. La presncia fsica
de quatre hores o ms, comptades des de la 1,00 hores del dia,
implicar en tots els casos l'exempci de la jornada ordinria del
mat segent.

concluyan mas all de la 1 hora natural, la jornada ordinaria de la


maana siguiente se iniciar a las 11 horas y se prolongar en horario de tarde si as lo permite el servicio y el rgimen de dedicacin
del facultativo, quedando exento del resto de esa jornada en caso
contrario. La presencia fsica durante ms de dos horas entre las 2 y
6 horas naturales del da determinar la exencin de la jornada
ordinaria matutina siguiente o bien su sustitucin por jornada de
tarde cuando el servicio y el rgimen de dedicacin del facultativo
lo permitan. La presencia fsica de cuatro horas o ms, contadas
desde la 1 hora, implicar en todo caso la exencin de la jornada
ordinaria de la maana siguiente.

Article 11. CICU - SAMU


L'horari de treball del personal de CICU - SAMU cobrir la
totalitat del dia, tots els dies de l'any, i es distribuir en jornades de
treball a torn rodat de 8 hores de duraci en el CICU i no superior a
12 hores en el SAMU, excepte circumstncies puntuals excepcionals o de fora major.

Artculo 11. CICU-SAMU


El horario de trabajo del personal de CICU-SAMU cubrir la
totalidad del da, todos los das del ao, y se distribuir en jornadas
de trabajo a turno rodado 8 horas de duracin en el CICU y no
superior a 12 horas en el SAMU, salvo circunstancias puntuales
excepcionales o de fuerza mayor.

Article 12. Centres de Salut Pblica


L'horari de treball del personal dels centres de Salut Pblica
ser de dilluns a divendres de 8 a 15 hores, ms dos vesprades de
dos hores i mitja en el cas de tindre assignat el complement especfic d'exclusivitat i una en el cas de no tindre'l. El personal veterinari
adaptar el seu horari a les funcions del seu lloc de treball, sota la
supervisi del coordinador veterinari i amb l'aprovaci del coordinador/director del centre de Salut Pblica. Esta fixaci de l'horari
amb carcter general s'entn sense perjudici de les circumstncies
especials de determinats llocs de treball que puguen exigir la realitzaci de torns, el treball nocturn o en festius o l'establiment addicional d'un torn d'alerta localitzada, la regulaci especfica del qual
en este mbit tindr aplicaci preferent.

Artculo 12. Centros de Salud Pblica


El horario de trabajo del personal de los Centros de Salud
Pblica se desarrollar de lunes a viernes de 8 a 15 horas, ms dos
tardes de dos horas y media en el caso de tener asignado complemento especfico de exclusividad y una de no tenerlo. El personal
veterinario adaptar su horario a los cometidos de su puesto de trabajo, bajo la supervisin del coordinador veterinario y aprobacin
del Coordinador/director del Centro de Salud Pblica. Esta fijacin
de horario con carcter general se entiende sin perjuicio de las circunstancias especiales de determinados puestos de trabajo que puedan exigir la realizacin de turnos, el trabajo nocturno o en festivos
o el establecimiento adicional de un turno de alerta localizada, cuya
regulacin especfica en ese mbito tendr aplicacin preferente.

Article 13. Centre de Transfusi de la Comunitat Valenciana


El Centre de Transfusi de la Comunitat Valenciana i les
dependncies i unitats que t assignades portar a efecte el compliment de la jornada de manera semblant a la que s'ha establit per a
les institucions d'Atenci Especialitzada, amb l'excepci del personal relacionat amb els equips mbils, que s'ajustar a l'horari ms
adequat per a la realitzaci de les seues funcions.

Artculo 13. Centro de Transfusin de la Comunidad Valenciana


El Centro de Transfusin de la Comunidad Valenciana y las
dependencias y unidades a l asignadas llevar a efecto el cumplimiento de la jornada de modo semejante al que se ha establecido
para las instituciones de Atencin Especializada, con la salvedad
del personal relacionado con los equipos mviles, que se ajustar al
horario ms adecuado para la realizacin de sus cometidos.

Article 14. Control horari i justificaci d'absncies


14.1. Tot el personal estar obligat a registrar les seues entrades
i eixides del centre de treball mitjanant els sistemes que implanten
els directors o coordinadors i autoritze l'rgan directiu de la Conselleria de Sanitat que tinga l'atribuci sobre esta matria. Els sistemes de control d'assistncia seran homogenis i s'establiran els mitjans necessaris per al seguiment en tots els centres.

Artculo 14. Control horario y justificacin de ausencias


14.1. Todo el personal estar obligado a registrar sus entradas y
salidas del centro de trabajo mediante los sistemas que se implanten
por sus respectivos directores o Coordinadores y autoricen por el
rgano directivo de la Conselleria de Sanidad que ostente la atribucin sobre esta materia. Los sistemas de control de asistencia sern
homogneos y se establecern los medios necesarios para su seguimiento en todos los centros.
14.2. Las ausencias y dems incidencias se notificarn con
carcter inmediato al responsable jerrquico, sin perjuicio de su
justificacin previa o posterior segn el caso, que a su vez lo comunicar a la Unidad de Personal correspondiente. En los casos de
incapacidad temporal y maternidad ser obligatoria la presentacin
tanto del parte de baja mdica, a partir del segundo da de enfermedad, como de los partes de confirmacin o, en su caso, el parte de
alta mdica, expedidos por el mdico competente
14.3. Ser de aplicacin al personal sanitario la deduccin proporcional de haberes por diferencias entre la jornada reglamentaria
de trabajo y la efectivamente realizada por el personal, establecida
en el Decreto 167/1992, de 16 de octubre, del Consell de la Generalitat:
14.3.1. La deduccin de haberes se calcular tomando como
base la totalidad de las retribuciones ntegras mensuales que perciba el personal dividida por treinta y, a su vez, este resultado por el
nmero de horas que el personal tenga obligacin de cumplir de
media cada da. El importe obtenido determinar el valor de la hora
que habr de aplicarse al tiempo de trabajo no cumplido.
14.3.2. La unidad de control horario de cada centro notificar
en el propio centro de trabajo, durante los 15 primeros das del mes,

14.2. Les absncies i la resta d'incidncies es notificaran immediatament al responsable jerrquic, sense perjudici de la justificaci
prvia o posterior segons el cas, el qual al seu torn ho comunicar a
la unitat de personal corresponent. En els casos d'incapacitat temporal i maternitat, ser obligatria la presentaci tant de l'informe
de la baixa mdica, a partir del segon dia de malaltia, com dels
informes de confirmaci o, si s el cas, el comunicat de l'alta mdica, expedits pel metge competent.
14.3. S'aplicar al personal sanitari la deducci proporcional
d'havers per diferncies entre la jornada reglamentria de treball i la
feta efectivament pel personal, establida en el Decret 167/1992, de
16 d'octubre, del Consell de la Generalitat:
14.3.1. La deducci d'havers es calcular prenent com a base la
totalitat de les retribucions ntegres mensuals que perceba el personal dividida per trenta i, al seu torn, este resultat pel nombre d'hores
que el personal tinga obligaci de complir com a mitjana cada dia.
L'import obtingut determinar el valor de l'hora que haur d'aplicar-se al temps de treball no complit.
14.3.2. La unitat de control horari de cada centre notificar en
el propi centre de treball, durant els 15 primers dies del mes, la

20110

24 07 2003

DOGV - Nm. 4.551

minva de treball detectada referida al mes anterior, a la qual la persona interessada podr allegar el que estime oport en termini de
deu dies hbils. La direcci del centre, a continuaci, resoldr el
que corresponga, que es portar a efecte, si s procedent, en la
nmina segent a la resoluci esmentada. Ats que el temps de treball no prestat no genera dret a salari, la falta de notificaci per la
no-assistncia reiterada del treballador no impedir la continuaci
del procediment.

la minoracin de trabajo detectada referida al mes anterior, a la que


el interesado podr alegar lo que estime oportuno en plazo de diez
das hbiles. La Direccin del centro a continuacin resolver lo
que proceda, que se llevar a efecto, en su caso, en la nmina
siguiente a dicha resolucin. Dado que el tiempo de trabajo no
prestado no genera derecho a salario, la falta de notificacin por
inasistencia reiterada del trabajador no impedir la continuacin del
procedimiento.

Article 15. Calendari de treball


En les unitats i servicis en qu la programaci i organitzaci del
treball no depenga de l's de mitjans o installacions alienes, la
direcci de la unitat o del servici, amb l'aprovaci de la direcci de
qu depenga, fixar calendaris de treball de periodicitat anual, amb
l'assignaci dels torns i jornades de treball. No obstant aix, podran
ser alterats per causa de necessitats assistencials ben justificades,
quan es produsquen absncies de personal que no hagen sigut considerades i no siga possible la seua substituci immediata, i tamb
quan varien les circumstncies del servici d'una manera que no es
podia haver previst en la programaci.

Artculo 15. Calendario de trabajo


En aquellas unidades y servicios en que la programacin y
organizacin del trabajo no dependa del uso de medios o instalaciones ajenas, la jefatura de la unidad o del servicio, con la aprobacin
de la Direccin de quien dependa, fijar calendarios de trabajo de
periodicidad anual, con asignacin de los turnos y jornadas de trabajo. No obstante, podrn ser alterados por causa de necesidad asistencial debidamente justificada, cuando se produzcan ausencias de
personal que no hubieran sido contempladas y no sea posible su
sustitucin inmediata, as como cuando varen las circunstancias
del servicio con carcter sobrevenido a la programacin.

CAPITOL IV
Permisos i llicncies

CAPITULO IV
Permisos y licencias

Article 16. Rgim general de permisos i llicncies


16.1. S'establix el rgim de permisos i llicncies que es descriu
en els articles segents. Hauran de ser sollicitats per escrit, amb la
justificaci documental prvia o posterior que corresponga, i es
gaudiran desprs de l'autoritzaci de l'rgan competent, que en el
cas dels permisos s'atorgar amb la mera constataci de la circumstncia allegada. En tots els casos, els motius de la denegaci
s'explicaran per escrit i es notificaran al personal interessat. S'aplicar tant al personal fix com al temporal, amb les excepcions que
es diran. La parella inscrita en el registre d'unions de fet tindr la
mateixa consideraci que el cnjuge.
16.2. El cmput de graus de parentiu per a l'aplicaci del present captol es far comptant cada generaci ascendint fins a trobar
el tronc com i desprs, si s el cas, descendint. Aix, entre pares i
fills hi ha un grau de parentiu per consanguinitat i entre una persona i el seu germ, dos. En el parentiu d'afinitat, es considera que
entre cnjuges no es consumix cap grau. Aix, entre una persona i
el pare o mare del seu cnjuge es compta un grau de parentiu per
afinitat, i dos respecte al germ del cnjuge.

Artculo 16. Rgimen general de permisos y licencias


16.1. Se establece el rgimen de permisos y licencias que se
describe en los artculos siguientes. Debern ser solicitados por
escrito, con la justificacin documental previa o posterior que
corresponda, y se disfrutarn previa autorizacin del rgano competente, que en el caso de los permisos se otorgar con la mera
constatacin de la circunstancia alegada. En todo caso,la denegacin se motivar por escrito y se notificar al personal interesado.
Ser de aplicacin tanto al personal fijo como al temporal, con las
salvedades que se dirn. La pareja inscrita en el Registro de Uniones de Hecho tendr la misma consideracin que el cnyuge.
16.2. El cmputo de grados de parentesco para la aplicacin del
presente captulo se realizar contando cada generacin ascendiendo hasta encontrar el tronco comn y luego, si es el caso, descendiendo. As, entre padres e hijos existe un grado de parentesco por
consanguinidad, y entre una persona y su hermano, dos. En el
parentesco de afinidad, se considera que entre cnyuges no se consume ningn grado. As, entre una persona y el padre o madre de su
cnyuge se cuenta un grado de parentesco por afinidad, y dos respecto al hermano del cnyuge.

Article 17. Permisos


17.1. Per matrimoni o inscripci en el registre d'unions de fet,
quinze dies naturals consecutius.
17.2. Pel naixement d'un fill, adopci o acolliment, tres dies
hbils consecutius, a continuaci del fet causant, o cinc si ocorre a
ms de 100 km de la localitat de residncia del treballador. Si succexen complicacions greus en el quadre clnic de la mare o del fill,
donaran lloc al perms per malaltia greu d'un familiar, que s'afegir
al del naixement.
17.3. Per la mort del cnjuge o d'un familiar de primer grau, per
consanguinitat o afinitat, tres dies hbils consecutius, a continuaci
del fet causant, o quatre si succex a ms de 100 km de la localitat;
si la mort s d'un familiar de segon grau, dos dies hbils consecutius, o tres si succex a ms de 100 km de la localitat.

Artculo 17. Permisos


17.1. Por matrimonio o inscripcin en el Registro de Uniones
de Hecho, quince das naturales consecutivos.
17.2. Por nacimiento de un hijo, adopcin o acogimiento, tres
das hbiles consecutivos, a continuacin del hecho causante, o
cinco si ocurriera a ms de 100 km. de la localidad de residencia
del trabajador. Si acontecieran complicaciones graves en el cuadro
clnico de la madre o del hijo, stas darn lugar a permiso por
enfermedad grave de familiar, que se aadir al del nacimiento.
17.3. Por muerte del cnyuge o familiar de primer grado por
consanguinidad o afinidad, tres das hbiles consecutivos, a continuacin del hecho causante, o cuatro si sucede a ms de 100 km. de
la localidad; si el fallecimiento es de familiar de segundo grado,
dos das hbiles consecutivos, o tres, si sucede a ms de 100 km. de
la localidad.
17.4. Por enfermedad grave de un familiar hasta el segundo
grado de consanguinidad o primero de afinidad, hasta cuatro das,
consecutivos o no, siempre que mientras tanto suceda hospitalizacin, o pasada sta se aporte certificado facultativo sobre la persistencia de la gravedad y la continuacin de la necesidad de especiales cuidados en el domicilio; hasta seis das si la hospitalizacin o
los cuidados posteriores suceden a ms de 100 km. del domicilio
del personal solicitante.
17.5. Por traslado del domicilio habitual, dos das naturales
consecutivos.

17.4. Per la malaltia greu d'un familiar fins al segon grau de


consanguinitat o primer d'afinitat, fins a quatre dies, consecutius o
no, sempre que mentrestant hi haja hospitalitzaci o, passada l'hospitalitzaci, s'aporte un certificat facultatiu sobre la persistncia de
la gravetat i la continuaci de la necessitat d'atencions especials en
el domicili; fins a sis dies si l'hospitalitzaci o les atencions posteriors succexen a ms de 100 km del domicili del personal sollicitant.
17.5. Pel trasllat del domicili habitual, dos dies naturals consecutius.

DOGV - Nm. 4.551

24 07 2003

20111

17.9. Per a concrrer a exmens finals alliberadors i la resta de


proves definitives d'aptitud i avaluaci d'estudis oficials, i proves
selectives d'ingrs en l'administraci pblica, durant el temps
necessari per a l'assistncia.
17.10. Per a assistir a consultes, tractaments i exploracions de
tipus mdic, tant prpies com de menors, ancians o discapacitats al
seu crrec, el personal disposar del temps indispensable que coincidisca amb la jornada de treball.
17.11. Pel temps indispensable per a la realitzaci d'exmens
prenatals i tcniques de preparaci al part que hagen de fer-se dins
de la jornada de treball.
17.12. Per a fer funcions sindicals o de representaci del personal en els termes establits legalment o convencional.

17.6. Por el tiempo indispensable para el cumplimiento de un


deber inexcusable, de carcter pblico o personal.
17.7. Por lactancia de un hijo menor de doce meses las trabajadoras tendrn derecho a una hora diaria de ausencia del trabajo, que
podr dividirse en dos mitades. Por su voluntad se podr sustituir
este derecho por una reduccin de la jornada diaria ordinaria en una
hora, bien al principio o al final de ella, con la misma finalidad.
Este derecho podr ser ejercido por el padre siempre que demuestre
que la madre lo ha generado y no lo utiliza simultneamente. De
esta acreditacin quedar dispensado el varn que tenga la custodia
no compartida del hijo.
17.8. Para cuidar, por razones de guarda legal, de algn menor
de seis aos, o de un disminuido fsico o psquico, o de un familiar
hasta segundo grado de consanguinidad o primero de afinidad que
no pueda valerse por s mismo, y que no desempeen actividad
retribuida, el personal tendr derecho a una reduccin de hasta la
mitad de la jornada de trabajo, con disminucin proporcional del
salario.
17.9. Para concurrir a exmenes finales liberatorios y dems
pruebas definitivas de aptitud y evaluacin de estudios oficiales, y
pruebas selectivas de ingreso en la Administra-cin Pblica, durante el tiempo necesario para su asistencia.
17.10. Para asistir a consultas, tratamientos y exploraciones de
tipo mdico, tanto propias como de menores, ancianos o discapacitados a su cargo, el personal dispondr del tiempo indispensable
que coincida con su jornada de trabajo.
17.11. Por el tiempo indispensable para la realizacin de exmenes prenatales y tcnicas de preparacin al parto que deban realizarse dentro de la jornada de trabajo.
17.12. Para realizar funciones sindicales o de representacin del
personal en los trminos establecidos legal o convencionalmente.

Article 18. Llicncies


18.1. Llicncies retribudes:
18.1.1. Per assumptes particulars que no tinguen acollida entre
els permisos, cada any natural i fins al dia 15 de gener de l'any
segent es podran gaudir fins a 6 dies de llicncia de lliure disposici, o l'equivalent en hores a ra de 7 hores per dia quan es facen
jornades diries superiors. Entre estos dies i les vacances anuals
retribudes o altres permisos i llicncies haur de prestar-se
almenys un dia de treball efectiu. El personal sollicitar amb la
suficient antelaci la distribuci dels dies esmentats segons la seua
convenincia, que ser valorada per la direcci i es concedir sempre que l'absncia no provoque una dificultat especial en el desenvolupament normal del treball. El personal temporal gaudir de la
part proporcional que li corresponga dels sis dies segons el temps
de servicis prestats.
18.1.2. Per a participar en programes de cooperaci sanitria
internacional, amb els requisits establits en l'Acord de 19 agost
1994, del Consell de la Generalitat, el personal que ocupe una plaa
en propietat podr sollicitar una llicncia per un mes, que es concedir sempre que les necessitats del servici ho permeten.
18.1.3. Per a l'assistncia a cursos de perfeccionament professional, adequadament homologats, i directament relacionats amb el
lloc de treball o la carrera professional del personal, congressos o
reunions cientfiques, podr concedir-se una llicncia per a absentar-se del lloc de treball fins a 40 hores a l'any coincidents amb
l'horari de treball. L'autoritzaci d'esta llicncia est subordinada a
la cobertura de les necessitats del servici, segons el parer de la
direcci. Quan l'assistncia siga com a professor, ponent o similar,
s'haur d'acreditar junt amb la sollicitud, per mitj d'un certificat
de la persona responsable de l'organitzaci, que no es percep cap
contraprestaci de cap tipus.
18.2. Llicncies no retribudes:
18.2.1. El personal fix i el personal temporal amb ms de tres
anys d'exercici del seu nomenament inter, de substituci o eventual per a atenci continuada, podr gaudir de permisos sense sou
per inters particular d'una duraci mnima de 15 dies naturals consecutius i mxima acumulada de tres mesos cada dos anys, la concessi dels quals es troba en tots els casos subordinada a la cobertura adequada de les necessitats del servici.

Artculo 18. Licencias


18.1. Licencias retribuidas:
18.1.1. Por asuntos particulares que no tengan acogida entre los
permisos, cada ao natural y hasta el da 15 de enero del ao
siguiente se podr disfrutar hasta 6 das de licencia de libre disposicin, o de su equivalente en horas a razn de 7 horas por da cuando se desempeen jornadas diarias superiores. Entre tales das y las
vacaciones anuales retribuidas u otros permisos y licencias deber
prestarse cuanto menos un da de trabajo efectivo. El personal solicitar con la suficiente antelacin la distribucin de dichos das a su
conveniencia, que ser valorada por la Direccin y se conceder
siempre que la ausencia no provoque una especial dificultad en el
normal desarrollo del trabajo. El personal temporal disfrutar la
parte proporcional que le corresponda de los seis das segn el
tiempo de servicios prestados.
18.1.2. Para participar en programas de cooperacin sanitaria
internacional, con los requisitos establecidos en el Acuerdo de 19
agosto 1994, del Consell de la Generalitat, el personal que desempee plaza en propiedad podr solicitar licencia por un mes, que se
conceder siempre que las necesidades del servicio lo permitan.
18.1.3. Para la asistencia a cursos de perfeccionamiento profesional, debidamente homologados, y directamente relacionados con
el puesto de trabajo o la carrera profesional del personal, congresos
o reuniones cientficas, podr concederse licencia para ausentarse
del puesto de trabajo hasta 40 horas al ao coincidentes con el
horario de trabajo. La autorizacin de esta licencia se halla subordinada a la cobertura de las necesidades del servicio, a juicio de la
Direccin. Cuando la asistencia lo sea en calidad de profesor,
ponente o similar se deber acreditar junto con la solicitud, por
medio de certificacin de la persona responsable de la organizacin, que no se percibe contraprestacin de ningn tipo.
18.2. Licencias no retribuidas:
18.2.1. El personal fijo y el personal temporal con ms de tres
aos de desempeo de su nombramiento interino, de sustitucin o
eventual para atencin continuada, podr disfrutar permisos sin
sueldo por inters particular de una duracin mnima de 15 das
naturales consecutivos y mxima acumulada de tres meses cada dos
aos, cuya concesin se halla en todo caso subordinada a la adecuada cobertura de las necesidades del servicio.

17.6. Pel temps indispensable per al compliment d'un deure


inexcusable, de carcter pblic o personal.
17.7. Per la lactncia d'un fill menor de dotze mesos, les treballadores tindran dret a una hora diria d'absncia del treball, que
podr dividir-se en dos meitats. Per la seua voluntat es podr substituir este dret per una reducci de la jornada diria ordinria en una
hora, b al principi o b al final, amb la mateixa finalitat. Este dret
podr ser exercit pel pare sempre que demostre que la mare l'ha
generat i no l'utilitza simultniament. Quedar dispensat d'esta
acreditaci l'home que tinga la custdia no compartida del fill.
17.8. Per a atendre, per raons de guarda legal, algun menor de
sis anys, o un disminut fsic o psquic, o un familiar fins a segon
grau de consanguinitat o primer d'afinitat que no puga valdre's per
ell mateix, i que no exercisquen cap activitat retribuda, el personal
tindr dret a una reducci de fins a la mitat de la jornada de treball,
amb la disminuci proporcional del salari.

20112

24 07 2003

18.2.2. Excepcionalment, podran concedir-se permisos sense


sou de duraci superior a tres mesos quan se solliciten per a
beques o cursos que contribusquen al perfeccionament professional del sollicitant i les necessitats del servici ho permeten.
CAPITOL V
Vacances

DOGV - Nm. 4.551

18.2.2. Excepcionalmente, podrn concederse permisos sin sueldo


de duracin superior a tres meses cuando se soliciten para el disfrute
de becas o cursos que contribuyan al perfeccionamiento profesional
del solicitante y las necesidades del servicio lo permitan.
CAPITULO V
Vacaciones

Article 19. Rgim general de vacances


Les vacances seran d'un mes, a gaudir segons el que disposen
els preceptes segents, que s'apliquen tant al personal fix com al
temporal. No podran acumular-se a les vacances anuals els 6 dies
de lliure disposici a qu t dret el personal afectat per esta norma.

Artculo 19. Rgimen general de vacaciones


Las vacaciones sern de un mes, disfrutadas conforme a lo dispuesto en los siguientes preceptos, de aplicacin tanto al personal
fijo como al temporal. No podr acumularse a las vacaciones anuales los 6 das de libre disposicin a que tiene derecho el personal
afectado por esta norma.

Article 20. Irrenunciabilitat


Les vacances tenen carcter irrenunciable, i se'n gaudir ineludiblement dins de l'any natural a qu corresponguen. No poden
acumular-se a un altre de diferent, ni compensar-se en metllic. No
obstant aix, i encara que en tots els casos s'haur de procurar que
es facen efectivament, excepcionalment podr liquidar-se la part
proporcional de vacances no fetes a la conclusi dels nomenaments
temporals segents: nomenaments temporals de tres mesos o menys
de duraci, o que concloguen fora del perode vacacional, o que
concloguen per les causes reglamentriament establides de manera
que el centre no haja pogut preveure el gaudi de les vacances.

Artculo 20. Irrenunciabilidad


Las vacaciones tienen carcter irrenunciable, y se disfrutarn ineludiblemente dentro del ao natural a que correspondan, no pudiendo
acumularse a otro distinto, ni compensarse en metlico. No obstante, y
aunque en todo caso se deber procurar su disfrute efectivo, excepcionalmente podr liquidarse la parte proporcional de vacaciones no disfrutadas, a la conclusin de los siguientes nombramientos temporales:
nombramientos temporales de tres meses o menos de duracin, o que
concluyan fuera del periodo vacacional, o que concluyan por las causas reglamentariamente establecidas de forma que el centro no haya
podido prever el disfrute de las vacaciones.

Article 21. Durada


21.1. La durada de les vacances anuals reglamentries ser del
mes natural en qu se'n gaudisca o de trenta dies naturals si es fan
en un perode comprs entre dos mesos.
21.2. Si el temps de servicis prestats, en el perode anual a qu
s'imputen les vacances, s inferior a dotze mesos, els dies que han
de concedir-se per este concepte es calcularan a ra de dos i mig
per cada mes treballat.
Quan el temps de servicis no coincidisca amb un nombre enter
de mesos computats de data a data, els dies de vacances corresponents al perode sobrant seran els que resulten d'aplicar el coeficient 0,083 als dies d'eixe perode. En el cmput total dels dies de
vacances, la fracci que puga produir-se s'arredonir per excs.
21.3. Respecte al cmput temporal per al clcul de vacances, es
considerar que ha existit una interrupci de servicis en els perodes corresponents a la situaci de perms sense sou i sanci de suspensi.
21.4. La situaci d'incapacitat temporal sobrevinguda una vegada iniciat el perode de vacances noms les interrompr quan el
procs de malaltia done lloc a l'hospitalitzaci, que haur de ser
acreditada davant de la direcci del centre, o tinga la causa en una
patologia greu que no requerisca hospitalitzaci, desprs de la valoraci de la direcci del centre, que haur d'escoltar els representants
dels treballadors.

Artculo 21. Duracin


21.1. La duracin de la vacacin anual reglamentaria ser del
mes natural en que se disfruten o de treinta das naturales si se
toman en un perodo comprendido entre dos meses.
21.2. Si el tiempo de servicios prestados, en el perodo anual al
que se imputa el disfrute de las vacaciones, fuese inferior a doce
meses, los das que por este concepto deban de concederse se calcularn a razn de dos y medio de cada mes trabajado.
Cuando el tiempo de servicios no coincida con un nmero entero de meses computados de fecha a fecha, los das de vacaciones
correspondientes al perodo sobrante sern los que resulten de aplicar el coeficiente 0,083 a los das de ese perodo. En el cmputo
total de los das de vacaciones, la fraccin que pudiera producirse
se redondear por exceso.
21.3. A efectos del cmputo temporal para el clculo de vacaciones se considerar que ha existido interrupcin de servicios en
los perodos correspondientes a la situacin de permiso sin sueldo y
sancin de suspensin.
21.4. La situacin de incapacidad temporal sobrevenida una vez
iniciado el perodo de vacaciones slo interrumpir su disfrute
cuando el proceso de enfermedad d lugar a la hospitalizacin,
teniendo que ser acreditado ante la Direccin del centro, o tenga su
causa en una patologa grave que no requiera hospitalizacin, previa valoracin de la Direccin del centro, odos los representantes
de los trabajadores.

Article 22. Fraccionament


22.1. En principi, les vacances es faran de manera ininterrompuda.
22.2. No obstant aix, quan de manera excepcional es fraccionen en dos perodes, com a mxim, s'entendr que la suma no pot
excedir 26 dies laborables, entre els quals es computen els dissabtes
encara que corresponga descansar.
22.3. El fraccionament de vacances es far a petici del personal i, desprs de l'informe favorable del cap de la unitat a qu figure adscrit, la concessi quedar al criteri de la direcci del centre.
La denegaci de la petici ser, si s el cas, prou justificada i notificada per escrit a l'interessat.

Artculo 22. Fraccionamiento


22.1. En principio, el disfrute de las vacaciones lo ser de
manera ininterrumpida.
22.2. No obstante, cuando de modo excepcional se fraccione en
dos perodos, como mximo, se entender que la suma no puede
exceder de 26 das laborables, entre los que se computan los sbados aun cuando corresponda descansar.
22.3. El fraccionamiento de vacaciones se har a peticin del
personal, y, previo informe favorable del Jefe de la Unidad a que
figure adscrito, su concesin quedar al criterio de la Direccin del
Centro. La denegacin de la peticin ser, en su caso, justificada
suficientemente y notificada por escrito al interesado.

Article 23. Perode de vacances ordinari


Les vacances es faran entre els mesos de juny a setembre, estos
dos inclosos, que constituxen el perode de vacances ordinari.

Artculo 23. Perodo vacacional ordinario


Las vacaciones se disfrutarn entre los meses de junio a septiembre, ambos inclusive, que constituirn el perodo vacacional
ordinario.

DOGV - Nm. 4.551

24 07 2003

Article 24. Torns de vacances


24.1. Els torns es distribuiran respectant els acords adoptats pel
personal dins de cada una de les unitats, sempre que no s'incomplisca el que establix este decret i es mantinga la funcionalitat de
les unitats assistencials.
Tot el personal, tamb l'inter, substitut o eventual, optar en
igualtat de condicions a estos torns.
24.2. Si no s'aconseguix un acord en la distribuci dels torns de
vacances, s'utilitzar un sistema de rotaci que assigne a cada
membre de la unitat un orde de prioritat amb qu tindr dret a triar
el seu torn de vacances.
En les institucions, unitats o servicis en qu este sistema s'estiga
utilitzant, podr continuar aplicant-se sense alterar l'orde concret de
prioritats que se'n deriven.
24.3. Si es produxen en la unitat incorporacions de personal
que haja generat i no gaudit dret a vacances, es respectar la programaci de vacances en eixe any i s'adaptar este personal al torn
que tenia adjudicat la plaa que vaja a ocupar i, si no s el cas, a les
necessitats assistencials de la unitat de destinaci per a les seues
vacances.
El personal que per necessitats del servici siga traslladat d'unitat
dins de l'rea o zona bsica de salut desprs de la data de celebraci
del sorteig conservar el torn de vacances que li haja correspost.

20113

Artculo 24. Turnos de vacaciones


24.1. Los turnos se distribuirn respetando los acuerdos adoptados por el personal dentro de cada una de las Unidades, siempre
que no se incumpla lo establecido en el presente Decreto y se mantenga la funcionalidad de las distintas Unidades Asistenciales.
Todo el personal, incluso el interino, sustituto o eventual,
optar en igualdad de condiciones a estos turnos.
24.2. De no alcanzarse acuerdo en la distribucin de los turnos
de vacaciones se utilizar un sistema de rotacin que asigne a cada
miembro de la Unidad un orden de prioridad con el que tendr
derecho a elegir su turno de vacaciones.
En aquellas Instituciones, Unidades o Servicios en los que
dicho sistema viniera utilizndose, podr continuarse su aplicacin
sin alterar el orden concreto de prioridades que de tal aplicacin se
deriven.
24.3. En el caso de producirse en la Unidad nuevas incorporaciones de personal que haya generado y no disfrutado derecho a
vacaciones, se respetar la programacin de vacaciones en ese ao
y se acoplar dicho personal al turno que tena adjudicado la plaza
que venga a ocupar, y, en su defecto, a las necesidades asistenciales
de la Unidad de destino para el disfrute de sus vacaciones.
El personal que por necesidades de servicio sea trasladado de
Unidad dentro del rea o Zona Bsica de Salud con posterioridad a
la fecha de celebracin del sorteo conservar el turno de vacaciones
que le correspondi.

Article 25. Incentiu de les vacances


25.1. Amb carcter voluntari i, en tots els casos, supeditat a les
necessitats del servici, el personal de les categories en qu habitualment hi ha dificultats de substituci podr fer les vacances fora del
perode ordinari, sempre que no coincidisca amb les festivitats de
Pasqua i Nadal.
25.2. Sempre que corresponga a un pla de vacances prviament
fixat que aconselle, segons el parer dels responsables de les unitats,
dilatar el perode vacacional, es compensar el fet de fer les vacances voluntriament fora del perode ordinari amb la concessi de
tres dies extra de vacances.

Artculo 25. Disfrute incentivado de vacaciones


25.1. Con carcter voluntario y, en todo caso, supeditado a las
necesidades del servicio, el personal de aquellas categoras en las
que habitualmente existen dificultades de sustitucin podr disfrutar las vacaciones fuera del perodo ordinario, siempre que no coincida con las festividades de Pascua y Navidad.
25.2. Siempre que corresponda a un plan de disfrute previamente fijado que aconseje, a juicio de los responsables de las unidades,
dilatar el perodo vacacional, se compensar el disfrute voluntario
de las vacaciones fuera del perodo ordinario con la concesin de
tres das extra de vacaciones.

Article 26. Calendari de vacances


Abans d'aprovar-lo, es far arribar als representants sindicals el
calendari de vacances, els quals podran emetre un informe sobre el
contingut i presentar propostes per a modificar-lo. Una vegada
aprovat el calendari, els directors de les institucions notificaran
individualment al personal el perode o perodes en qu podr disfrutar les vacances.

Artculo 26. Calendario de vacaciones


Previamente a su aprobacin, el calendario de vacaciones ser
remitido a los representantes sindicales, quienes podrn emitir
informe sobre su contenido y presentar propuestas para su modificacin. Aprobado el calendario, los directores de las instituciones
notificarn individualmente al personal el perodo o perodos en
que podr disfrutar sus vacaciones.

CAPITOL VI
Permisos, llicncies i vacances del personal
dels centres de salut pblica
Article 27. Permisos, llicncies i vacances del personal dels centres
de Salut Pblica
Els permisos, llicncies i vacances del personal dels centres de
Salut Pblica els ordena el rgim establit en els articles 9 i 10 del
Decret 34/1999, de 9 de mar, del Consell de la Generalitat. El desplegament i l'aplicaci del decret esmentat a este personal s'atribux
als rgans de la Conselleria de Sanitat en la mesura de les seues
competncies respectives en matria de personal sanitari.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Categories de personal que tenen assignades gurdies o
torns d'atenci continuada
Les categories de personal que tenen assignada la realitzaci de
gurdies o atenci continuada com a jornada complementria de
l'ordinria sn les de personal facultatiu, tant en Atenci Primria
com en Especialitzada, i les de personal sanitari no facultatiu en
Primria. Es faculta especialment la Conselleria de Sanitat per a
regular este rgim de treball, aix com per a assignar-lo a altres

CAPITULO VI
Permisos, licencias y vacaciones del personal
de los centros de salud pblica
Artculo 27. Permisos, licencias y vacaciones del personal de los
Centros de Salud Pblica
Los permisos, licencias y vacaciones del personal de los Centros de Salud Pblica se regirn por el rgimen establecido en los
artculos 9 y 10 del Decreto 34/1999, de 9 de marzo, del Consell de
la Generalitat. El desarrollo y aplicacin de dicho Decreto a este
personal se atribuye a los rganos de la Conselleria de Sanidad en
la medida de sus respectivas competencias en materia de personal
sanitario.
DISPOSICIONES ADICIONALES
Primera. Categoras de personal que tienen asignada la realizacin
de guardias o turnos de atencin continuada
Las categoras de personal que tienen asignada la realizacin de
guardias o atencin continuada en calidad de jornada complementaria
a la ordinaria son las de personal facultativo tanto en Atencin Primaria como Especializada, y las de personal sanitario no facultativo en
Primaria. Se faculta especialmente a la Conselleria de Sanidad para
regular este rgimen de trabajo, as como para asignarlo a otras cate-

20114

24 07 2003

DOGV - Nm. 4.551

categories o per a establir el rgim de treball a torns en jornada


ordinria en les categories que en l'actualitat el tenen assignat.

goras o establecer el rgimen de trabajo a turnos en jornada ordinaria


en las categoras que en la actualidad lo tienen asignado.

Segona. Excepcions al rgim general de descansos establit en la


Directiva 93/104/CE, del Consell
L'ordenaci del temps de treball que es desprn d'esta norma
que no siga compatible amb el rgim general de descansos establit
en la Directiva 93/104/CE t la consideraci expressa d'excepci en
els termes de l'article 17 d'esta directiva, i es compensa com s'establix a continuaci.
El descans diari de dotze hores que no puga complir-se per la
coincidncia amb la gurdia de presncia fsica o amb el torn d'atenci continuada es troba compensat en el descans de 24 hores
continuades consegent, i si resta alguna porci de descans diari
sense disfrutar a causa de la presncia fsica en el centre durant la
modalitat de gurdia localitzada, es compensa en el descans que
seguix desprs de la jornada ordinria de l'endem que haja de ser
complida en els termes de l'article 10.2. El descans diari que resulte
inferior a l'establit quan es fa el canvi del torn de vesprada al de
mat es compensar en el descans segent a eixa primera jornada
del torn de mat, el qual haur de tindre una duraci mnima de
dotze hores ms el temps de descans no disfrutat a causa del canvi
de torn, si b es procurar intercalar entre els torns el dia de descans setmanal.
Per la seua banda, el descans setmanal, per al qual es declara un
perode de referncia de catorze dies, quan sofrix el retall de dotze
hores per la prestaci de la gurdia o torn d'atenci continuada que
conclou el diumenge a les 8 hores, es compensa en el descans setmanal del cap de setmana segent en qu l'ltim dia de treball de la
jornada setmanal siga el divendres, el perode de descans continuat
del qual s de 65 hores, i tamb en la lliurana addicional d'un dissabte que recull l'article 2.2.

Segunda. Excepciones al rgimen general de descansos establecido


en la Directiva 93/104/CE, del Consejo
La ordenacin del tiempo de trabajo que se desprende de la presente norma que no sea compatible con el rgimen general de descansos establecido en la Directiva 93/104/CE tiene la expresa consideracin de excepcin en los trminos del artculo 17 de esta ltima, y se compensa como se establece a continuacin.
El descanso diario de doce horas que no pueda cumplirse en
razn a su coincidencia con la guardia de presencia fsica o con el
turno de atencin continuada se encuentra compensado en el descanso de 24 horas continuadas consecuente, mientras que si resta
alguna porcin de descanso diario sin disfrutar a causa de la presencia fsica en el centro durante la modalidad de guardia localizada, se compensa en el descanso que sigue tras la jornada ordinaria
del da siguiente que hubiera de ser cumplida en los trminos del
artculo 10.2. El descanso diario que resulte inferior al establecido
cuando se realiza cambio del turno de tarde al de maana se compensar en el descanso siguiente a esa primera jornada del turno de
maana, el cual deber tener una duracin mnima de doce horas
ms el tiempo de descanso no disfrutado a causa del cambio de
turno, si bien se procurar intercalar entre turnos el da de descanso
semanal.
Por su parte, el descanso semanal, para el que se declara un
periodo de referencia de catorce das, cuando sufre el recorte de
doce horas por la prestacin de la guardia o turno de atencin continuada que concluye el domingo a las 8 horas, se compensa en el
descanso semanal del siguiente fin de semana en que el ltimo da
de trabajo de la jornada semanal sea el viernes, cuyo periodo de
descanso continuado es de 65 horas, adems de en la libranza adicional de un sbado que recoge el artculo 2.2.

Tercera. Aplicaci al personal sanitari amb vincle d'ocupaci per a


la formaci
El personal sanitari amb vincle d'ocupaci per a la formaci es
regir en primer lloc per les normes sobre la jornada que li resulten
prpies, i pel que establix este decret en all que no dispose especficament el seu rgim jurdic.

Tercera. Aplicacin al personal sanitario con vnculo de empleo


para la formacin
El personal sanitario con vnculo de empleo para la formacin
se regir en primer lugar por las normas sobre jornada que le resulten propias, y por lo establecido en el presente Decreto en lo que no
disponga especficamente su rgimen jurdico.

Quarta. Negociaci de noves reduccions de la jornada general de


treball
D'acord amb el comproms adquirit pel Consell de la Generalitat en el Pacte Valenci pel Creixement i l'Ocupaci, quan la jornada establida en l'mbit de l'administraci General es redusca i fixe
per davall de la jornada establida este decret, es plantejar a la
Mesa Sectorial de Sanitat l'estudi d'una nova reducci de la jornada
laboral en l'mbit de les institucions sanitries.

Cuarta. Negociacin de nuevas reducciones de la jornada general


de trabajo
De acuerdo con el compromiso adquirido por el Consell de la
Generalitat en el Pacto Valenciano por el Crecimiento y el Empleo,
cuando la jornada establecida en el mbito de la administracin
General se reduzca y fije por debajo de la jornada establecida en el
presente Decreto, se plantear a la Mesa Sectorial de Sanidad el
estudio de una nueva reduccin de la jornada laboral en el mbito
de instituciones sanitarias.

DISPOSICI TRANSITRIA
nica. Establiment provisional dels procediments de control
horari i d'assistncia
Dins del termini d'un mes des de l'entrada en vigor d'este
decret, cada director d'hospital i coordinador d'equip d'Atenci
Primria o de centre de Salut Pblica, a travs del director d'rea si
s procedent, establiran provisionalment el control horari i d'assistncia que es determina en l'article 14, que ser immediatament
efectiu, i en sollicitaran l'autoritzaci al director general de Recursos Humans, sense perjudici de la implantaci posterior, si s procedent, de procediments generals homogenis.
DISPOSICIONS DEROGATRIES
Primera
Queden derogades totes les normes de rang igual o inferior que
s'oposen, contravinguen o resulten incompatibles amb el que preveu este decret.

DISPOSICIN TRANSITORIA
nica. Establecimiento provisional de los procedimientos de
control horario y de asistencia
Dentro del plazo de un mes desde la entrada en vigor del presente Decreto, cada director de Hospital y Coordinador de Equipo
de Atencin Primaria o de Centro de Salud Pblica a travs de su
director de rea en su caso, establecern provisionalmente el control horario y de asistencia que se resea en el artculo 14, que ser
inmediatamente efectivo, y solicitarn su autorizacin al director
general de Recursos Humanos, sin perjuicio de la implantacin
posterior, en su caso, de procedimientos generales homogneos.
DISPOSICIONES DEROGATORIAS
Primera
Quedan derogadas cuantas normas de igual o inferior rango se
opongan, contravengan o resulten incompatibles con lo previsto en
este decreto.

DOGV - Nm. 4.551

24 07 2003

Segona
La duraci i l'hora d'inici de la gurdia o torn d'atenci continuada es regir pel que disposa l'article 10 d'este decret. Queden
derogades les previsions sobre a que cont l'Orde de 21 de gener
de 1999, de la Conselleria de Sanitat, per la qual establix el rgim
de prestaci de les gurdies mdiques en el Servici d'Atenci Especialitzada i els descansos del personal que en fa (DOGV nm.
3427, de 4 de febrer), modificada per l'Orde de 16 de desembre de
2000 (DOGV nm. 3916, de 12 de gener de 2001), en Atenci
Especialitzada; i el Decret 72/2001, de 2 d'abril, del Consell de la
Generalitat (DOGV nm. 3975, de 6 d'abril), en Atenci Primria;
si b la resta del contingut d'estes normes continua sent aplicable
perqu resulta compatible amb el que establix este decret.

20115

Segunda
La duracin y hora de inicio de la guardia o turno de atencin
continuada se regir por lo dispuesto en el artculo 10 de este decreto, quedando derogadas las previsiones sobre ese particular contenidas en la Orden de 21 de enero de 1999, de la Conselleria de
Sanidad, por la que se establece el rgimen de prestacin de las
guardias mdicas en el Servicio de Atencin Especializada y los
descansos del personal que las realiza (DOGV nm. 3427, de 4 de
febrero); modificada por la de 16 de diciembre de 2000 (DOGV
nm. 3916, de 12 de enero de 2001), en Atencin Especializada; y
en el Decreto 72/2001, de 2 de abril, del Consell de la Generalitat
(DOGV nm. 3975, de 6 de abril), en Atencin Primaria; si bien el
resto del contenido de dichas normas sigue siendo aplicable por
resultar compatible con lo establecido en el presente decreto.
DISPOSICIONES FINALES

DISPOSICIONS FINALS
Primera
Es faculta el conseller de Sanitat per a dictar totes les disposicions que siguen necessries per al desplegament i l'execuci d'este
decret.

Primera
Se faculta al conseller de Sanidad para dictar cuantas disposiciones sean necesarias para el desarrollo y ejecucin de este decreto.

Segona
Este decret vigir des de l'endem de la publicaci en el Diari
Oficial de la Generalitat Valenciana.

Segunda
El presente decreto entrar en vigor el da siguiente al de su
publicacin en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

Valncia, 18 de juliol de 2003

Valencia, 18 de julio de 2003


El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ

El conseller de Sanitat,
VICENTE RAMBLA MOMPLET

El presidente de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ
El conseller de Sanidad,
VICENTE RAMBLA MOMPLET

ANNEX

ANEXO

ANY 2003

AO 2003

TAULA DE LA JORNADA ANUAL EFECTIVA


SEGONS EL NOMBRE DE NITS QUE S'HA TREBALLAT

TABLA DE JORNADA ANUAL EFECTIVA


EN FUNCIN DEL NMERO DE NOCHES REALIZADAS

Nombre de
jornades de nit
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24

Nombre de
jornades de mat
o vesprada
232
230
228
226
225
223
221
219
217
216
214
212
210
208
207
205
203
201
200
198
196
194
192
191
189

Resta
en hores

Jornada
exigible

1
2,5
4
5,5
0
1,5
3
4,5
6
0,5
2
3,5
5
6,5
1
2,5
4
5,5
0
1,5
3
4,5
6
0,5
2

1625
1622,5
1620
1617,5
1615
1612,5
1610
1607,5
1605
1602,5
1600
1597,5
1595
1592,5
1590
1587,5
1585
1582,5
1580
1577,5
1575
1572,5
1570
1567,5
1565

Nmero de
Nmero de
jornada de noches jornadas de maana
o tarde
0
232
1
230
2
228
3
226
4
225
5
223
6
221
7
219
8
217
9
216
10
214
11
212
12
210
13
208
14
207
15
205
16
203
17
201
18
200
19
198
20
196
21
194
22
192
23
191
24
189

Resto
en horas

Jornada
exigible

1
2,5
4
5,5
0
1,5
3
4,5
6
0,5
2
3,5
5
6,5
1
2,5
4
5,5
0
1,5
3
4,5
6
0,5
2

1625
1622,5
1620
1617,5
1615
1612,5
1610
1607,5
1605
1602,5
1600
1597,5
1595
1592,5
1590
1587,5
1585
1582,5
1580
1577,5
1575
1572,5
1570
1567,5
1565

20116

24 07 2003

25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
67
68
69
70
71
72
73
74
75
76
77
78
79
80
81
82
83
84
85
86
87
88
89
90
91
92
93
94
95

187
185
183
182
180
178
176
175
173
171
169
167
166
164
162
160
158
157
155
153
151
150
148
146
144
142
141
139
137
135
133
132
130
128
126
125
123
121
119
117
116
114
112
110
108
107
105
103
101
100
98
96
94
92
91
89
87
85
83
82
80
78
76
75
73
71
69
67
66
64
62

3,5
5
6,5
1
2,5
4
5,5
0
1,5
3
4,5
6
0,5
2
3,5
5
6,5
1
2,5
4
5,5
0
1,5
3
4,5
6
0,5
2
3,5
5
6,5
1
2,5
4
5,5
0
1,5
3
4,5
6
0,5
2
3,5
5
6,5
1
2,5
4
5,5
0
1,5
3
4,5
6
0,5
2
3,5
5
6,5
1
2,5
4
5,5
0
1,5
3
4,5
6
0,5
2
3,5

1562,5
1560
1557,5
1555
1552,5
1550
1547,5
1545
1542,5
1540
1537,5
1535
1532,5
1530
1527,5
1525
1522,5
1520
1517,5
1515
1512,5
1510
1507,5
1505
1502,5
1500
1497,5
1495
1492,5
1490
1487,5
1485
1482,5
1480
1477,5
1475
1472,5
1470
1467,5
1465
1462,5
1460
1457,5
1455
1452,5
1450
1447,5
1445
1442,5
1440
1437,5
1435
1432,5
1430
1427,5
1425
1422,5
1420
1417,5
1415
1412,5
1410
1407,5
1405
1402,5
1400
1397,5
1395
1392,5
1390
1387,5

DOGV - Nm. 4.551

25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
67
68
69
70
71
72
73
74
75
76
77
78
79
80
81
82
83
84
85
86
87
88
89
90
91
92
93
94
95

187
185
183
182
180
178
176
175
173
171
169
167
166
164
162
160
158
157
155
153
151
150
148
146
144
142
141
139
137
135
133
132
130
128
126
125
123
121
119
117
116
114
112
110
108
107
105
103
101
100
98
96
94
92
91
89
87
85
83
82
80
78
76
75
73
71
69
67
66
64
62

3,5
5
6,5
1
2,5
4
5,5
0
1,5
3
4,5
6
0,5
2
3,5
5
6,5
1
2,5
4
5,5
0
1,5
3
4,5
6
0,5
2
3,5
5
6,5
1
2,5
4
5,5
0
1,5
3
4,5
6
0,5
2
3,5
5
6,5
1
2,5
4
5,5
0
1,5
3
4,5
6
0,5
2
3,5
5
6,5
1
2,5
4
5,5
0
1,5
3
4,5
6
0,5
2
3,5

1562,5
1560
1557,5
1555
1552,5
1550
1547,5
1545
1542,5
1540
1537,5
1535
1532,5
1530
1527,5
1525
1522,5
1520
1517,5
1515
1512,5
1510
1507,5
1505
1502,5
1500
1497,5
1495
1492,5
1490
1487,5
1485
1482,5
1480
1477,5
1475
1472,5
1470
1467,5
1465
1462,5
1460
1457,5
1455
1452,5
1450
1447,5
1445
1442,5
1440
1437,5
1435
1432,5
1430
1427,5
1425
1422,5
1420
1417,5
1415
1412,5
1410
1407,5
1405
1402,5
1400
1397,5
1395
1392,5
1390
1387,5

You might also like