Sopa de pedra

Versi del conta popular

Per

Joan Salvador

Personatges:
Ariel
Pere
Vilat 1
Vilat2
Dona 1
Dona 2
Dona 3
Dona 4
Home 1
Home 2
Home 3
Home 4
Home5
Dona 5
Dona 6
Dona 7
Agutzil
Guardia 1
Guardia2
Pregoner
Varis de poble i nobles

(Davant del tel, apareix un presentador)

Presentador: Diuen que aix va passar,

En un pas molt lluny,

Altres diuen que potser

va ser aqui a lEmpord.

I jo us puc afirmar
que la histra va ser certa
i pareu lorella oberta
per qu la vaig a contar.

Decidiren fer teatre

i a la gent varen cridar,
per la gent despistava
per no haver de pagar.

Dos joglars van arribar

a un poblet de muntanya,
i com duien molta gana
la van haver de pensar

( Sobre el tel, al mig duna plaa dun poble, dos joglars anuncien que lespectacle va a comenar, animen al vilatans
a apropar-se, per aquests no fan gens de cas, i passen de llarg.
En Pere s decidit, lAriel s ms tmit)
Ariel: Dames i damisel-les, poemes damor cantarem.
Pere: Histries de cavallers.
Ariel: Us cantarem canons daltres contrades.
Pere: Apropeu-vos, que la funci va a comenar.
Ariel: Veniu, veniu petits i grans, veniu ...que... (fa silenci al veure que ning els fa cas, es miren mutuament

decebuts)
Pere: Em sembla que aqu no farem gaires calers.
Ariel: La gent daques poble no sanima!
Pere: I tot, per no haver de pagar.
Ariel: Per pagar s voluntari.
Pere: Ja ho veus, ja no els queda voluntat.
Ariel: Doncs jo tinc molta gana..!
Pere: I jo no tinc cap caler..!
Ariel: Sense calers, no hi ha teca (fent el gest de menjar)

Pere: Alguna cosa hem de pensar.

Ariel: El qu, si no podem ni actuar...?

( En Pere est callat i pensatiu i de sobte se lil.lumina el rostre, ha tingut una idea)

Pere: Ja ho tinc... ja s el que hem de fer...

Ariel: I qu hem de fer...?
Pere: Montar una gran festa, i convidar al poble a sopar...!
Ariel: (molt sorprs.) Queeee...!!! Nosaltres convidar a la gent a sopar...???
Pere: (molt convenut) S, ho tinc ben pensat, i no pot fallar.
Ariel: Pere, la gana tha embogit, no tenim ni per menjar, i a tot un poble vols convidar.
Pere: Tingues confiana en mi, o tinc tot controlat.
Ariel: I per curiositat, qu els faries per sopar..?
Pere: (amb solemnitat) Sopa de pedra....!
Ariel: Qu...? Ara si que crec que ests ben grillat, i aquesta sopa de pedra... com es fa...!
Pere: Aix s molt llarg dexplicar, tingues confiana en mi, i veurs com sortir.
Ariel: Digam al menys com ho farem..!
Pere: No hi ha temps dexplicar-tho, creu en mi, i recolam en tot el que faci.
Ariel: B. dacord...!

( Aleshores en Pere es posa a cridar)

Pere: Distingits habitants daquesta vila...! Aquesta nit tots plegats esteu convidads a un sopar que

a ms ser de franc (dirigintse en lAriel) Ara tu, fes el preg.
Ariel: Petits i grans, esteu convidads a sopar gratis.

( Nomes dites aquestes paraules, ja sapropa gent)

Vilat 1: Dieu que soparem de gorra avui...?

Pere: Aix s bona gent, porteu a la vostra famlia.
Vilat 2: s veritat aix que diuen?
Pere: Apropeu-vos vilatans, apropeu-vos i escolteu, sense pagar res, aquesta nit sopareu.
Vilat 1: Dons men vaig a casa corrents a dir a la meva dona que no faci de sopar.

Vilat: I a quin hora es sopar..?

Ariel: Aix..aixo... a quina hora se sopar?
Pere: Just desprs de la posta de sol.
Ariel: O sia... a quarts de nou.
Vilat 2: Doncs a questa hora i ser.
Ariel: Vilatans i vilatanes, desprs de la posta del sol es donar de sopar.

(entren un grapat de vilatans)

Dona 1: Venes,vens, veniu, escolteu aix, ens conviden a sopar

Dona 2: No serpas brometa.

( La plaa es va omplint de gent, que envolten als joglars, aquests mentre entretenen a la gent, en Pere fa un
ritme amb una pandereta, mentre que lAriel dibuixa en laire formes amb una cinta de color lligada a lextrem
dun bast, quan la plaa s plena repeteixen el preg, en Pere es puja damunt duna caixa de fusta que
duien dos homes)

Pere: Senyores i senyors, tinc el goig de comunicar-vos que aquesta nit esteu tots convidats a

sopar aqu a la plaa.
Tots: B... ole... ole... b...! (Alguns aplaudeixen).
Dona 3: I qu ens donareu de sopar?
Home 1: Aix, aix... qu hi haur de sopar (tots riuen).
Dona 3: Si sn bledes, no magraden (tots riuen).
Pere: Per qu sou gent important...! (tots riuen) i mereixeu lo millor, sopa de pedra he preparat.
Tots: Quee...! (I es fa un silenci total, una veu trenca el silenci, mentre fan gestos de sorpresa mirant-se els uns als


altres).
Home 4: Sopa de quee...?
Pere: Sopa de pedra.
Dona 4: I aix s bo, vull dir, es menja?
Ariel: I tant que es menja! Oi que es menja, Pere?
Home 5: No ho he sentit a dir mai aix de sopa de pedra.
Pere: Honorables senyores y senyors daquesta vila, ben conoguda entra la noblesa s la sopa de

pedra, s el plat preferit de prnceps i princeses i tamb de reis. I a ms t qualitats mgi

ques, enllargaritzen la vida.

Dona 1: Au, doneu-me la recepta, que a casa meva la far.

Pere: No puc, s un secret molt ben guardat...!
Dona 1: Bha! Expliqueu-me una miqueta...!
Pere: No us ho puc revelar.
Vilat ? Em moro de curiositat.
Vilat ? Ja sem fa la boca aigua.
Pere: I ara bons vilatans, aneu a les vostres feines, i ja ens veurem tots per sopar.
Home ? Jo i puc portar la famlia...?
Ariel: I tant, quan ms siguem, ms riurem...!
Tots: Adu... fins desprs... dejeu-men una mica... etc... (van marxant i es queden els dos joglars i dona 1)
Dona 1: B, ja tornar desprs, si necessiteu alguna cosa...!
Ariel: Potser si que necesitarem...!
Pere: Nosaltres ja ens podem apanyar, per bo seria si en deixessiu una cassola ben grossa.
Ariel: s que la nostra s mol petita i s clar per tanta gent...!
Dona 1: Ja hi podeu comptar, i si voleu un grapat de sal, tamb.
Ariel: S, s tamb...

(Marxa la Dona 1)

Pere: Que et semble Ariel? Aix funciona...

Ariel: Ja veurem com acaba...!

(Entra un Llenyataire amb un feix de llenya)

Llenyataire: Hola vailets, s veritat que donareu de sopar aquesta nit?

Pere: I tant, bon home... Per cert, a que us dediqueu?
Llenyataire: Sc llenyataire, vaig a cercar llenya al bosc.
Pere: Quina casualitat, s el que ens manca per cuinar.
Llenyataire: Doncs teniu aquesta, i si en fa falta en dur ms... Per... em convideu a sopar, no...?
Ariel: S home, sereu el convidad principal...
Llenyataire: Mira que b, doncs ms tard tornar (i marxa).

Pere: Ariel, arribat al riu que est aqu al costat, i porta un grapat de pedretes que siguin ben rodo

netes i les poses en aquesta bossa.
Ariel: Dacord, tu sabrs el que fas. (LAriel surt a cercar les pedres).


(Entren dos homes portant una gran olla, fent veure que pesa molt)
Home 1: La meva dona diu si amb aquesta olla en teniu prou...!
Home 2: Lhem omplert daigua, i tamb porto aquesta sal.
Pere: Em va molt b, doneu-li les gr``acies. (Deixen les coses i marxen, en Pere fa que prepara el foc)

(Entra Dona ? amb un cistell)

Dona ? Mhan sobrat unes cebes i un tros de carn salada, i he pensat que ho podriau aprofitar, si

voleu, s clar.
Pere: Grcies dona, no feia falta, per tamb hi va b.
Dona? Hola, vinc a tafanejar... aix (ensuma lolla) encara no fa gaire oloreta!.. Que us sembla si hi

posssiu un grapat de cigrons que tinc en remull, i que mhan sobrat?
Pere: Em sembla molt b.

( Entra Dona ?)

Dona ? Qu sest coent aqu?

Dona ?...Aquesta, que diu que els cigrons fant ms bona la sopa.
Dona ? Aix s veritat, per si no porten un bon tros de xorisso, s com si no fssim res.
Pere: Quina llstima, de xorisso no en tenim.
Dona? No tamoinis, jo ten dur.
Totes: B noies, jo torno a la feina... Jo tamb... Desprs ens veurem...

(Torna lAriel amb la bosseta amb pedres, sapropa a lolla i ensuma)

Ariel: Renoi! Aix comena a olorar b, ara ja em crec que avui sopar...!

( Entra lagutzil amb dos gurdies amb llances)

Agutzil: Vosaltres debeu ser els responsables de lenrenou daquest poble, no...?
Ariel: (Una mica atemorit) Nosaltres som innocents...
Agutzil: Qu hi duus en aquesta bossa? (prenent-li la bossa).
Pere: s un tresor, senyor agutzil...

Pere: Per a nosaltres sn un tresor.

Agutzil: Ah, s...? (mira linterior de la bosseta i veu que sn pedres) Si son pedres...! Qu fareu amb

elles?
Ariel: La...la sopa de pedra... crec...!
Pere: Aix mateix.
Agutzil: Qu us voleu riure de mi!? En voleu fer creure que fareu sopa daquestes pedres?
Pere: No us enganyem pas, ensumeu lolla i ho comprobareu...
Agutzil: (Sapropa a lolla i ensuma una vegada... es para i torna a ensumar...) B, ho crec... per li falten alls,

lolor del cigrons ha de tenir un toc dall, o poseu uns quants alls o us enviu a la pres.
Pere: Vaja... el vostre exquisit olfacte ha detectat lnic que no tenim, alls.
Agutzil: (Dirigintse al soldat 1) Tu, arribat a la caserna i porta una manyoc dalls, vinga rpit. (I mirant a

laltre soldat) Tu anirs a la botiga despcies i requisars pebre vermell, de seguida!

(Surten corrents els dos gurdies)

I vosaltres aneu amb compte que si la sopa no surt prou bona anireu a la pres, entesos?
Ariel: (Mort de por) Ho he ents molt b, a la pres...!
Pere: Senyor Agutzil... estigui tranquil, que sabrem complaure a un home de paladar tan refinat

com sou vos.
Agutzil: Ms us conv... Ull amb el que feu... que us vigilo! (Marxa lagutzil).
Ariel: Ufff, quin home...!
Pere: No et preocupis, vinga tu remena lolla.


(Entra Home ? amb un xorisso)
Home ? La meva dona diu que poseu aix a lolla.
Ariel: Doncs vinga, a dintre lolla...
Home ? Qu puc ensumar...?
Pere: I tant...
Home ? (Ensuma llargament) Ummmm... bona flaire, per potser li manca una mica de llaurer...

(Entren corrent els dos gurdies

Guardia 1: Aqu teniu els alls, i seguint les ordres de lagutzil, els posem dintre lolla... (llena els alls

dintre lolla) Quan acabi la guadia, podr venir amb la meva dona a sopar?
Ariel: S home, s.

Ariel: Fical cap lolla...

Guardia 2: Jo tamb podr...!
Ariel: S, home s, tots podeu venir a sopar...
Gurdies 1-2: Moltes grcies, adu, fins ara... (marxen tots dos junts).
Pere: Qu et sembla Ariel, com funciona tot aix...?
Ariel: Si no ho veig, no mho crec, fa poc no tenem ni per sopar nosaltres i ara ja bull lolla, sembla
un miracle...!
Pere: No s un miracle, s enginy... (assenyalant el cap amb un dit).
Ariel: I una mica de galtes, tamb..!(assenyalant-se la galta amb la m).
Pere: S, tamb, per... el que prova, sap.
Ariel: I si no hagus sortit b...?
Pere: No comencis amb... i si... i si!
Ariel: Per... I si...!
Pere: Prou Ariel, sempre pessimista, aquesta oloreta no s una realitat?
Ariel: S, tens ra, per i ..si!
Pera: I si remenessis lolla...!

( Entra un pregoner reial acompanyat dun altre amb un tambor, aquest toca cridant latenci i el pregoner porta
una trompeta)

Pregoner: (Cridant) Per ordre del nostre senyor rei, es fa saber a tothom que, per motiu del sopar

col.lectiu que avui soferir, anuncia que ell en persona assistir, i demana a tot el poble

que es faci present per tal celebraci, i es declara com acte oficial. (Dit aix marxa)
Ariel: Caram, quin honor...!
Pere: Ariel, ja cal que la sopa quedi ben bona.

( Entra lagutzil amb els dos soldats)

Guatzil: B nois, ara si que ha de quedar b tot aix, com la pifieu us engarjolar!
Pere: Us recordo que vos tamb sereu responsable que la sopa quedi bona, ens heu obligat

a posar-hi alls i pebre.
Agutzil: Ens hem dasegurar que la sopa sigui bona, no, molt bona. Saps que penso, que podrem

cridar la Maria, que s la millor cuinera del regne, i que i faci una ullada.

(Dirigint-se als gurdies) Vosaltres porteu-me la Maria ara mateix. (Marxen el gurdies)

( Entren tres dones)

( Sapropen a lolla i ensumen i tasten amb un cullerot)

Dona 2: Te bona pinta, veiam de sabor...! (El tasta) Ummm, de veritat que est bona.! Per...
Dona 3: Deixam tastar a mi... (tasta) S... est bona... per...!
Dona 1: Jo tamb bull tastar (tasta) s tan bona com les que faig jo, per...
Ariel: Per qu...?
Pere: Qu li trobeu a faltar?
(Entra la Maria acompanyada dels gurdies)

Maria: Vejam, quin problema hi ha?

Pere: Que trobem que li falta alguna cosa, per no saben que.
Maria: Dexeu-me a mi. (tasta) Umm, molt senzill, li falta sal.
Dona 1: s el que jo deia...
Dona 3: Ja ho deia jo...
Dona 2: Jo ja anava a dir-ho que faltava sal.
Ariel: Jo tamb ho deia.

(Se sent que arriben el tambor i la trompeta i la plaa somple de gent, el pregoner anuncia la arribada del rei)

Pregoner: (cridant) Sha majestat el rei!( Dit aix entra el rei seguit per lagutzil, gurdies i cortesans)

(Ttota la gent sinclina, i el rei els fa aixecar).
Rei: Alceu-vos sbdits lleials. (Saixequen tots) On s aquesta sopa de pedra?
Pere: Aqu, majestat.
Rei: Vosaltres sou els responsables daquesta gresca?
Ariel: S majestat, amb el vostre perms... s clar...
Rei: Bona lheu feta, i quin enrenou!
Agutzil: Ja em semblava a mi que no eren de fiar.
Rei: Val ms que callis agutzil, que aquest parell al menys han fet alguna cosa divertida, i en
aquest poble tan avorrit aix ja s dagrair.
Agutzil: Per majestat...
Rei: Val ms que callis o no et donarem de sopar! (tots riuen)
Pere: Majestat, ho hem fet amb bona intenci.

Rei: No us preocupeu, i no en feu cas daquest, que s un avorrit! I per cert, com est aquesta
sopa?
Ariel: Qu la voleu tastar, majestat?
Rei: Doncs s, donam un cullerot. I aquesta s la famosa sopa de pedra?
Pere: S, majestat.
Rei: I has posat les pedres dintre de lolla?
Pere: No cal majestat, perqu sn mgiques... Per tasteu-la, sisplau.

(El Rei sapropa a lolla, amb el cullerot agafa una mica de sopa, la bufa perqu crema. Mentrestant, tot el
poble est en silenci i pendent del tast).

Rei: (La tasta una vegada, fa una pausa saborejant, torna a tastar) Excel.lent! Us felicito.
Tots: (Criden i aplaudeixen contents).
Rei: Agutzil, fes que em portin un parell de tassons cap el castell per sopar. (Sen va)

(Tots sajupen, en reverncia, i un cop ha marxat salten dalegria).

Agutzil: I a mi no em donareu sopa?

Ariel: S home, s, per dara en endavant no sigueu tan desconfiat.

(Li dna un tass i marxa content. El Pere puja damunt el calaix de fusta dirigint-se a tothom).

Pere: Benvolguts vilatans, la sopa ja est feta, el rei lha tastat i ens ha felicitat! I ara tothom, a
cercar una escudella o un plat que el sopar ja ha comenat.

(Tots corren a cercar, uns venen amb el plat preparat, es fa una gran gresca)

TEL