#CAT1714

Les principals dades que has de conixer del 1714

per a entendre don venim, on som i cap a on anem

Guia
Digital
Breu

Detall del mapa

Barcino Magna
Parens, de J. Van Ghelen
(Viena, 1716)

#CAT1714
Per qu una guerra
de Successi?
Barcelona, 1713-14. Setge i caiguda

Al voltant de 40.000 habitants

2.000 soldats
professionals i
4.000 civils
enquadrats a
la Coronela de
Barcelona

ASSETJADORS

Un defensor per
cada 6,6 habitants

20.000 soldats de
les dues corones
(hispnica
i francesa)

3,3 assetjants
per defensor. Un
assetjant per
cada 2 habitants

25% dels habitatges Moriren entre 4.200

destruts (1.270 de
i 5.458 barcelonins
5.000 cases)
(ms del 10% de la
poblaci)*

* Segons Antoni de Villarroel i Pere Pasqual Plant

Anys ms tard, les coses havien canviat radicalment. El 1713-14 la situaci

era molt ms extrema i els catalans volien evitar que els Borb assolissin el
seu objectiu: reducir todos los reynos de Espaa a la uniformidad de unas
mismas leyes, usos, costumbres, tribunales [...] que habrn de ser los de Castilla, tan loables y plausibles en todo el universo. (Felip V, 1714)
En heretar Carles dustria el tron de limperi austrohongars (1711), les
potncies aliades amb limperi austrac i Anglaterra al capdavant deixen
de donar suport a Catalunya en la guerra de Successi de limperi espanyol.

CONSEQNCIES DEL SETGE I LA CAIGUDA

Uns 40.000
projectils caigueren
sobre la ciutat

n morir sense descendncia Carles II, darrer rei de Castella i CatalunyaArag de la dinastia hispnica dels Habsburg, es disputen el tron larxiduc Carles dustria i Felip dAnjou, futur Felip V i primer rei de la dinastia
dels Borb.
En un primer moment (1705) Catalunya senfronta als Borb per raons poltiques (avanar en el constitucionalisme) i econmiques. Els grups dirigents
pensen que amb un ustria i amb els aliats anglesos i holandesos podran fer
realitat el seu projecte.

POBLACI DE LA CIUTAT

DEFENSORS

Entre 6.431 i 8.832

barcelonins foren
ferits (del 16% al
22% de la poblaci)*

Des del mar del 1713 comencen a evacuar les seves tropes i a labril reconeixen Felip V com a hereu de la corona (tractat dUtrecht).
A partir daleshores, els catalans resten a la seva sort. Despleguen una resistncia heroica, per sn finalment venuts pels exrcits francocastellans.

Annim, Retrat de
Jos Patio (Museu
Naval de Madrid)

#CAT1714
La repressi:
brutal i duradora
Sabies que?

Fou freqent el diezmo de

!
horca, s a dir, lexecuci arbitrria,

Els vencedors publicaren bans

!
de prohibici darmes, de manera

Barcelona i Cardona foren els

!
darrers bastions antiborbnics (1714).

per sorteig, dun de cada deu homes

en edat militar dun mateix lloc,
sin estrpito de justicia; s a dir,
sense judici.

reiterada. El 10 de novembre de
1714 simposava la pena de mort a
aquells que disposessin de qualsevol
tipus darmament, sin excepcin
alguna, as de fuego como de corte.

Per la repressi ja era cruenta a

!
la resta del territori catal. El 1713,
Manresa fou saquejada i cremada:
Y, ardiendo las casas, ejecutaron los
enemigos las ms atroces barbaridades,
hasta degollar nios inocentes, con tan
atroz estrago. El Masnou, Premi, Tei i
Vilassar tamb foren cremades.

I, el 1714, foren
!
socarrades, segons Francesc de
Castellv, las villas de Caldas de
Montbui, Montblanc, San Hiplito,
Sentmenat, San Quintn, La Pobla,
Sant Feliu de Saserra, Orist,
Monistrol, Esparraguera, Arbucias,
toda la tierra y lugares del Llusans,
Castellterol, Viladrau, Sallent,
Espinelvas, Tarrasa.

Els soldats i oficials catalans,

!
com els combatents civils, sovint
foren considerats rebels pels militars
borbnics i, en conseqncia,
exclosos de les lleis de la guerra. Aix,
en ser detinguts en accions militars,
molts dells foren enviats a presidi, a
galeres o, directament, executats.

Els decrets anaren acompanyats

!
duna poltica sistemtica de control
i de foment de les delacions. Tamb
dexecucions sumries, que tenien
un alt valor pedaggic per als
ocupants.

El 1716 es public
!
ledicte que ordenava la

Lacte repressiu de conseqncies ms

!
greus fou la detenci i execuci del general

En paraules de Matas i Pujol,

!
Moragues fou arrastrado vivo

El cap del general Moragues

!
rest penjat en una gbia al Portal

demolicin de todas las

murallas de los lugares,
castillos y casas fuertes
de Catalua que puedan
servir de abrigo a los
malintencionados.

Josep Moragues. Retirat al domicili familiar, a

Sort, al comenament del 1715 se loblig a
traslladar-se a Barcelona, on romangu en
residncia vigilada. Moragues i altres companys
darmes foren detinguts el 22 de mar en
intentar fugir en una embarcaci. Sentenciat el
26 de mar, fou executat lendem de manera
cruel, amb el mateix ritual que la justcia
reservava als grans bandolers.

por las calles por un cavallo,

degollado y hecho cuartos,
puesta su cabeza en una jaula
encima del Portal de Mar. Amb
ell foren executats tamb els seus
companys Jaume Roca i Pau
Massip, despus de haverles
hecho pasar por los tormentos, no
obstante cuyo rigor no quisieron
confesar nada en cabeza de los
socios y cmplices en el delito.

de Mar de Barcelona fins el 1727.

Els segrestos de bns i
!
propietats, el 1721, afectaven un
total de 1.098 propietaris. El seu
arrendament suposava aleshores
per a la Hisenda una renda total de
prop de mig mili de rals dardit.
Els segrestos es mantingueren
fins el 1725.

Detall del plaf cermic

de Sant Sadurn de Palol
dOnyar, on es representa
el saqueig del poble
pel general Noailles durant
la guerra de Successi

Gravat de la ciutat
de Viena (1740)

#CAT1714
Lexili: la primera
gran dispora
poltica

!"#$%!"&'"!%"()'**%"&'"+),,'--./0"
sesdevingu la primera gran
dispora provocada per causes poltiques a Catalunya i a la resta de regnes
hispnics.

l gruix principal sinici lendem

de l11 de setembre de 1714 i
constitu una autntica allau continu%&%0"-."12-"$30"#$-"'!"45678 En alguns
casos es pot parlar dexilis collectius.

a duresa de les condicions de vida

dels excombatents que es quedaren
en un primer moment i el menyspreu
amb qu eren tractats els empenyeren a
situacions extremes. Alguns tamb acabaren emprenent el cam del confinament, daltres fugiren a les muntanyes, on
tot seguit iniciaren la guerrilla. I encara
una altra part sallistaren a les expedicions borbniques de reconquesta de Sardenya (1717) i Siclia (1718), que constituren autntiques carnisseries.

er al nou rgim resultaven particularment perillosos els contactes

amb lexili, ja que podien alimentar lorganitzaci en la clandestinitat dels collectius opositors, lintercanvi dinformaci i, ms en general, la revifalla de les
esperances dun canvi poltic.

l 16 de desembre de 1714, el nou

capit general public un ban que
9*3:.;.%0"#$-"."<3<"%1;"9'$%"&'"13*<0"!%"
correspondncia amb els regnes de
lemperador Carles VI i amb els estats
neutrals.

El pes
de lexili
=>?@="678AAA"
I 30.000 PERSONES
DE TOTS ELS
REGNES HISPNICS
SEXILIAREN
A LEUROPA DE LIMPERI
AUSTROHONGARS

BC+"D=E"7AF"
EREN
CATALANS

AL VOLTANT
D=E"GAF"
PROVENIA DEL
CONJUNT
DE LA CORONA
DARAG

Timp de la faana
de la Universitat de Cervera
Decret de Nova Planta
(1716)
Decret de construcci
de la Universitat
de Cervera (1717)

#CAT1714
La prdua de lEstat
i les institucions
prpies. El decret
de Nova Planta
Lo principal est hecho,
!
sentenciava un ministre de Felip V en

=!"47"&'"-'<'1;*'0"
!
a Barcelona, foren dissolts

referir-se a Catalunya, que es haberla

reducido a gobernarse por slo la voluntad
de Vuestra Majestad sin concurso de las
cortes o estados.

el Consell de Cent de la ciutat,

el Bra Militar i la Diputaci
del General o Generalitat, les
tres institucions que componien
la Conferncia dels Tres Comuns
i que havien liderat la
resistncia.

Principis com El rey ab la cort est

!
per damunt dell tot sol, o lexpressi del
jurista Francesc Solanes, no es el Prncipe
el que debe estar por encima de las leyes,
sino las leyes por encima del Prncipe,
!"#$%&#'(%'")*)%$#+(,#-().%/-0%123(/)2,2+4%
no hay otra ley que la voluntad del rey.

La Nova Planta crea a

!
Catalunya una estructura
militaritzada i aboleix les
institucions bsiques del pas: les
Corts, la Generalitat, el Consell de
Cent i els municipis. Remarquem,
$5'1+6()%(7-%'(,8-$"%(!"#(+27'2/19(#)(
sistema representatiu, substitut pel
de crrecs nomenats a dit o,
simplement, venuts (regidors dels
municipis). Un gran retrocs poltic.

Amb la Nova Planta en

!
marxa, Felip V suprim les
universitats catalanes, molts dels
estudiants de les quals lhavien
combatut. En canvi, el 1717 fund
la Universitat de Cervera, com a
-#150,#'+%(%()%(/$#)24%4($#()%(
ciutat durant la guerra. Una de
sola seria ms fcil de controlar.

Palau de la Generalitat,
seu de lAudincia Reial,
organisme imposat
en el decret de Nova Planta

#CAT1714
Com intentaren
esborrar la
memria del
que havia passat?

ra tanta la preocupaci dels dirigents poltics per a esborrar la memria de les institucions abolides, que en el Consell de Castella, el
45470"'-"&';%<2"!%"93--.;.!.<%<"&'"-);-<.<).*"!%"@'.%!"H)&.I$,.%"9'*")$%"
Cancelleria: borrndoles de la memoria a los catalanes todo aquello que
pueda conformarse con sus antiguas abolidas constituciones, ussticos,
!"#$%&'(')%&*"+,$#&-'&.'/%')#0#/'#/',#/#1).%'0#'23453'6%$7"#'0#'%*$8'!%$+8'
se seguir que se irrite el nimo, siempre que les acuerden el nombre [de]
sus primitivas libertades.

l cap de dues dcades (el 1734),

Gabriel Rojas, membre del Consell de Castella, reiterava que lo que
conviene al servicio de V.M. y al verdadero bien de aquellos naturales, es procurar se olvide todo lo que fueron, y que
aquel gobierno se uniforme en cuanto
fuere posible a el de todas la provincias
de V. Magd.

aqu que Melchor de Macanaz

insists en la importncia que
en las ciudades de la Corona de Aragn
haya regidores castellanos, pues con
esto con pocos que haya, les irn instruyendo en los usos y costumbres de
Castilla. El pla es fu extensiu a corregidors, alcaldes majors, escribans de
lAudincia i comptadors per als corregiments.

er, al llarg de tot el segle,

els corregidors no foren mai
juristes, com a Castella, sin militars i dorigen forani, com shavia fet a les colnies americanes.

Projecte de la Ciutadella
sobre el barri de la Ribera

#CAT1714
La militaritzaci
de Catalunya

Catalunya, el rgim es fonament en una presncia militar permanent i de grans magnituds que, al llarg de ms dun segle, mai no baix
dels 25.000 homes. El prest salari monetari, lallotjament, el consum de pa, vi, oli, carn i altres queviu-#+6(+.%:#72-#'(%()#+(19--#7"#+(/+1%)+(!"#(+",5-4%&#'(
les ciutats i els pobles catalans.

ins i tot el 1771, quan les tropes destinades a

les colnies espanyoles dAmrica havien augmentat arran de les desfetes del 1762 i Carles III
havia de controlar un territori que vorejava els vint
milions de quilmetres quadrats, amb un exrcit de
26.000 homes, similar o inferior al que la monarquia
utilitzava pera garantir la tranquilidad pblica
en els 32.000 km2 de Catalunya.

La presncia
militar al
segle XVIII
PRCTICAMENT, 1 DE CADA
4 SOLDATS QUE HI HAVIA
A ESPANYA ES TROBAVA A
CATALUNYA
1 SOLDAT PER CADA 0,78
KM2 DEL TERRITORI CATAL
AL PRINCIPI DEL DECENNI
DE 1720, ELS MILITARS
REPRESENTAVEN ENTRE
=E"47F"L"=E"6AF"D="EH"
POBLACI DEL PRINCIPAT

)-<.#,%,./"&'"!%"9*'-I$,.%"1.!.<%*J
Cuando se conquista un pas y es
cuestin establecer una nueva ley y gobierno en l, se ha de hacer todo prontamente, porque as, los naturales intimidados con verse sojuzgados admiten sin
rplica el nuevo establecimiento; si se da
tiempo, intermedian reparos, se buscan
empeos y llaman novedad lo que no se
hace luego.

ruit de la militaritzaci obsessiva,

el nou Govern emprengu la construcci de la Ciutadella militar de Barcelona per controlar la ciutat al
barri de la Ribera. El 1717
comen lenderroc de ms
de 1.000 cases (el 17% del
total de la superfcie construda a Barcelona). Lenderroc an a crrec dels mateixos propietaris. I, per reblar
el clau, a mitjan segle es
modernitz el castell de
Montjuc.

l cronista Francesc de Castellv situava els pitjors episodis

del terrorisme militar a partir de
!K'-<.)"&'!"4547J"Las tropas no
observaban con exactitud las rdenes que se les haban preescrito [per
la Real Junta Superior de Justicia
y Gobierno]; vivan a discrecin,
afligan con insoportable peso y
imposiciones extraordinarias, que
exigan en las execuciones militares
por la cobranza de las contribuciones [...]; y las libranzas entregadas a
los regimientos las cobraban las
tropas a su arbitrio.

La revolta dels Carrasclets. 1719

#CAT1714
La resistncia
militar

a resistncia armada
-K%!!%*(M"#$-"'!"45NG8
Primer fou la revolta dels
Carrasclets (1719-20) i ms
tard les revoltes guerrilleres
de 1725-28 i 1733-38.

rimer mitjanant les armes i desprs combinant la denncia, la protesta, la revolta,

els memorials i els projectes, els catalans o b
expressaren el refs el desacord amb les autoritats espanyoles i amb la seva poltica o b
formularen propostes alternatives que responguessin millor al b com des de posicions
moderades. Tant en unes manifestacions com
#'()#+(%)4-#+6(+5&2'4(%;5-9(#)(-#15-$($#()#+())2<#-tats perdudes el 1714.

FONT: Santiago Albert, !"##"$%&'"()"$*'+,#, vol. 1, Albert ed., Barcelona

1996; Atles dHistria, Enciclopdia Catalana, Barcelona 2009.

10

El palau Requesens,
seu de lAcadmia
de Bones Lletres

#CAT1714
La resistncia
poltica

%)-<*.%,.-1'"9'*-.-<Q"#$-"'!"45R68 Els exiliats

protagonitzaren encara una ltima iniciativa per
situar el cas dels catalans en lordre del dia de la
diplomcia internacional. Daquest darrer esfor en
sortiren dos importants escrits poltics: Via fora als
adormits (1734) i Record de lAliana fet al serenssim
Jordi Augusto, rei de la Gran Bretanya, amb una carta
del Principat de Catalunya i ciutat de Barcelona (1736).

ls memorials de greuges se succeren durant nombroses dcades. Promoguts per sectors molt diversos =$#+($#(/)2,2+4#+(/'+(%(-#,-#+#'4%'4+(0"'2cipals o de gremis, cridaven latenci sobre els abusos en els impostos, la corrupci i les extorsions i les arbitrarietats comesos pels representants designats
pel nou poder.

Els memorials de greuges i protestes

MEMORIAL DEL 1723

Protesta contra el cadastre

B=BO@LHE"D=E"45N7

Contra els excessos i les extorsions comesos pel corregidor

i al governador

B=BO@LHE"D=E"457P

Denuncia malversacions i abusos dels regidors.

Un altre escrit demana lindult de la branca personal del
cadastre i reclama un sistema delecci municipal.

MEMORIAL DEL 1760

Adreat a Carles III per representants de Saragossa, Valncia,

Barcelona i Palma, demana la supressi dels regidors perpetus,
la representaci local a partir de representants destaments i
denuncia la desigualtat de tracte entre els sbdits de Castella i
els de lantiga Corona dArag

PROTESTA 1767

Escrit de Francesc Rom i Rossell a Carles III, del 1767,

!"#!#$%&'()%(*"+%*,-(.+()%(/01"%(.+()23abogado general del
pblico45(!+"('%)(61+(3por la sola va de la representacin,
preserve a nuestros pueblos de la opresin y promueva el bien
pblico.

PROTESTA 1768

El 1768, nou gremis que reuneixen 300 artesans envien sndics

a Madrid per transmetre els seus greuges al rei.

PROTESTA 1769

El 1769, els sndics de les ciutats del Principat reiteren les

crtiques al rgim municipal borbnic i propugnen labolici
dels regidors vitalicis, juntament amb una reforma en el
sistema delecci dels crrecs municipals

Via fora els adormits

(1734).

i ha indicis de continutat de laustriacisme en lAcadmia de Bones Lletres (creada el 1729) durant les dcades de 1730 i 1740.
Es tractava duns acadmics preocupats per la
histria i per la llengua, com a pilars de la identitat,
i que compartien el patriotisme catal. Aix, a parer
del bisbe i escriptor Agust Eura, Catalunya era la naci
/ ms esclava i ultratjada, la ms vilipendiada / que al
mn se puga trobar.

11

#CAT1714
Dues conseqncies
permanents
i duradores: impostos
i castellanitzaci

La nova fiscalitat

e manera immediata, les noves autoritats crearen nous impostos indirectes, com el de la sal i el del paper segellat.

anmateix, el ms emblemtic fou el

nou impost anomenat catastro, o ca&%-<*'"S4547T, que supos multiplicar per 7,3
).%'427%(/+1%)24%4($2-#14%(%,-5&%$%(,#-()#+(
institucions catalanes. Laugment de la pres+23(/+1%)(7)5<%)(4%0<>(:5"($#+0#+"-%4?

ls nous impostos recaigueren,

a ms, sobre un pas delmat
per la guerra. La recaptaci an a
crrec de lexrcit, que utilitz en
tot moment mesures excepcionals:
constrenyiments militars, requises,
empresonament de les autoritats
locals, recrrecs sobre poblacions
venes, etc. No debades, el cadastre
fou conegut popularment ben aviat
com el catstrofe.

3<"."U)'"%U)'-<%",M**'(%"#-,%!"
representava el doble del que
suportava un contribuent plebeu a
Castella, el pitjor era el que les esta&Q-<.U)'-"$3"*'V',<.'$J el conjunt de
gabelles i exaccions que suportaven
els catalans i que no deixaven constncia escrita. La corrupci dels militars,
que cercaven obtenir rendes de la seva
posici de domini sobre la poblaci
civil, i la dels nous poders municipals
=#+15))24+(#'(:"'123($#()%(+#&%(/$#)24%4(
a Felip V contriburen a fer que la distribuci daquestes crregues sobre el
conjunt de la poblaci recaigus sobre
els que no participaven en les xarxes
$.2';"8'12%(<542;#-#+?

es possibilitats duna rpida recuperaci econmica del Principat restaren llastades durant molt de
temps pel fet que locupaci militar
permanent del territori hagu de ser
#$%$W%&%"9'!-"1)$.,.9.-"3$"-K%U)%*teraven (sous, allotjaments, manteniment dels soldats i els animals...). Els
municipis hagueren de contreure
deutes enormes, que tamb havien
de pagar els vilatans.

a pressi i la corrupci dels funciona*.-"*'.%!-"'*%"<%$"X3*<%"U)'"#$-"."<3<")$"

informe (1722-24) encarregat per un alt
funcionari de ladministraci de Felip V
%#*1%Y%"U)' se hurta tanto como se cobra, pues para dar individuales noticias a
Vm. sobre este punto fuera menester escribir
0.98*80%&':%9;+#/#&-'6"#&'#/')%/18/<8'0.5%'
a Vm. que sin haber de dar cuenta a Dios de
haber cometido ninguna injusticia se podran poner en galeras, sin hacer proceso a
todos cuantos subdelegados hay en Cata9"=8'('9%&'6$./).689#&'0#'98'%1)./8'&./'#>.+.$'
a nadie.

Els impostos
sobre els catalans. 1720-29

ZZ0R7F

Cadastre

4504NF

Impostos
ordinaris
heretats de
lpoca anterior
a la guerra

4Z0N7F

Nous impostos
indirectes

12

Gravat amb mestre

i alumnes (s.d.)

#CAT1714
La castellanitzaci

a castellanitzaci, que hauria pogut

4#'2-("'(20,%14#(+",#-/12%)6(($2+,5+9(
de tot un exrcit docupants nouvinguts
que, de mica en mica, lanaren disseminant
arreu: capitans generals, intendents, cor*'(.&3*-0"#-,%!-0"3[&3*-0"X)$,.3$%*.-"&'"
lAudincia i del cadastre, bisbes, abats i
les camarilles respectives. Simposa el
castell com a llengua de ladministraci i
de la de justcia, malgrat que la immensa
majoria de la gent no coneixia aquesta
llengua.

Portada de la Real Cdula de

Aranjuez, on es parla de la
llengua que calia utilitzar (1768)

ot i aix, una trentena danys desprs de la Nova Planta, el mestre

Baldiri Reixac encara considerava la llengua espanyola com la ms til i necessria de les llenges estrangeres.

143

inquanta-quatre anys
desprs de la desfeta,
Carles III hagu de promulgar la
Reial Cdula dAranjuez (1768),
en la qual proscrivia el lemosino en els tribunals civils i
eclesitics; i tamb tornava a
manar que la Enseanza de las
primeras Letras, Latinidad y Retrica se haga en Lengua Castellana [] donde quiera que no se
practique, cuidando su cumplimiento las Audiencias y Justicias
respectivas [] para su excta
observancia.
ls esforos de castellanitzaci requeriren ms segles, tot i ser molt obstinats. El
@ABA6(+54%(C+%<#)(CC6(/'+(2(454()%(
mort havia de ser en castell: la
Junta del Cementiri de Barcelo'%(5<)279(%(-#42-%-(#)+(#,24%/+(
mortuoris escrits en catal de
les lpides.

anys desprs de la desfeta, la llei

Moyano dinstruccin pblica
(1857) vigent fins a la Segona Repblica
(1931), tot i establir lordre progressiva dobligatorietat de lensenyament primari, encara
hagu de decretar que la Gramtica y Ortografa de la Academia Espaola sern texto
obligatorio y nico para estas materias en la
enseanza pblica. El 1867, la Reial Ordre sobre producci teatral deia que en adelante,
no se admitirn a la censura obras dramticas
que estn exclusivamente escritas en cualquiera de los dialectos de las provincias de
Espaa.
l 1896, Alfons XIII prohib fer servir el
basc i el catal en les converses telefniques i, el 1902, dict un Reial Decret que establia que lensenyament del catecisme fos
en castell: Los maestros y maestras [] que
enseen a sus discpulos la doctrina cristiana en
un idioma o dialecto que no sea la lengua castellana, sern castigados la primera vez con
amonestacin. Si reincidiesen, sern separados
0#9'485.&*#$.%'%1).89.

#CAT1714
P

er, com tots sabem, la histria no

va acabar aix. Malgrat intents
dassimilaci com els que hem vist, els
tres segles que han seguit el 1714 han
representat un esfor constant dels
catalans per mantenir la identitat. I aquest
esfor s la clau per entendre el moment
decisiu en qu ens trobem.

Si vols saber-ne ms:

Catalunya, Naci dEuropa (1714-2014),

una obra dEnciclopdia Catalana comunicacio@grec.cat

#CAT1714
Guia Digital Breu dEnciclopdia Catalana, nm. 1
Enciclopdia Catalana, SAU 2013
www.enciclopedia.cat
comunicacio@grec.cat