Revista de Filologia

COORDENADES ESPACIOTEMPORALS EN LES RONDALLES

DENRIC VALOR
Jaume Albero Poveda
Tots som ssers humans, per el fet de ser
hum no es manifesta de manera abstracta, sin de manera particular en ssers
humans vius en diferents climes i races.
Podem parlar de la capacitat humana del
llenguatge, per aquesta capacitat es manifesta en llenges concretes reals que parlen
els diferents pobles de la terra.
NGUGIWA THIONGO

espai s generador de mites. Els personatges de ficci

sengrandeixen quan la seua figura s representada en
entorns que han captivat limaginari collectiu i tenen, per
tant, un sentit simblic. Lespai esdev, daquesta manera,
una prolongaci dels ssers que all apareixen.
El temps en les rondalles valorianes segueix un esquema cclic marcat pel cicle de les estacions de lany. A ligual que lespai, el temps social,
prof, no s lineal, i pot ser interromput per perodes en qu esdev
sagrat o b pot quedar congelat en espais paradisacs.
Tots aquests aspectes relatius al cronotopo en les rondalles seran
tractats en els diferents apartats que segueixen.

1. EL TRACTAMENT DEL TEMPS

En els seus contes Enric Valor es refereix a les dades prenent com
a patr el curs de les estacions i les diferents festivitats religioses, ms que
no pas la freda exactitud de les xifres del calendari. En Els guants de la
felicitat el narrador explica que a la Mare de Du del Candeler es va fer
festa grossa a Penella, perqu en Carles de Mataplana es trob ja amb
forces i amb ganes deixir de les seues habitacions. En Els tres plets de
Pasqua Granada la Mare de Du del Candeler marca el termini fixat per
Joan el ric al seu germ a fi que li torne la vaca prestada. El mateix ttol
de la rondalla alludeix al judici que havia de celebrar-se en aquest dia de
Pasqua Granada o Pasqua Segona, com se la coneix tamb. En aquesta

taca. Revista de Filologia ISSN 2172-5500

23

TACA

rondalla tamb es fa referncia a la festa de la Purssima per fer referncia

a una altra data del calendari. Igualment, en Lalbarder de Cocentaina
el narrador situa linici de lacci narrativa per sant Hiplit o en El
pollastre de festes el dia que les campanes honoraven la beata Agns, del
Crist de la Sang i de la Divina Aurora. En Don Joan de la Panarra
lepisodi de les mosques va tenir lloc el dia de la Mare de Du del Carme.
De la mateixa manera que en lespai de la rondalla algunes parts
sn sagrades o es troben sota la protecci de figures paganes com gegants
i feres prediluvianes, el temps prof dels relats, el temps de tots els dies,
s interromput per moments de temps sagrat, festiu. El carcter cclic de
la concepci cristiana del temps queda reflectit en aquestes festes
eclesistiques que repeteixen anualment els esdeveniments ms importants de la vida de Jess o dels sants. En temps passats lesglsia controlava el temps social i regulava els seus ritmes: prohibia treballar en dies
festius; determinava la composici dels aliments que podien consumir-se
en un o altre temps i castigava la violaci del dejuni; prescrivia quan era
perms lacte sexual i quan era pecamins. El cicle de lany era el del
calendari litrgic. Amb lajuda de rquiems i misses de difunts, lesglsia
podia intercedir perqu disminussen els terminis dels turments que
patien les nimes en el mn del ms enll, segons queda reflectit en la
rondalla Les animetes. Daquesta manera controlava no solament el
temps dels vius, sin tamb el dels morts. El temps no pertanyia a
lindividu, sin que era propietat duna fora superior a ell (GURIVICH:
1990, 124, 133, 173, 174). En lantiga societat tradicional els moments
ms importants en la vida de les persones sn subratllats per una
cerimnia religiosa: els batejos, les primeres comunions, els matrimonis,
els enterraments. Potser per aquest control excessiu del temps que regia
la vida dels nostres avantpassats les rondalles reflecteixen lanhel popular
de fer el temps extensible (El llenyater de Fortaleny, El ferrer de
Blgida), de tornar-lo enrere (Les velletes de la penya Roja) o
danullar-lo en uns mons paradisacs (Esclafamuntanyes, El gegant
del roman), etc.
Lenteniment modern del parmetre temps difereix del que tenien
els nostres avantpassats. La industrialitzaci ha obligat a mesurar-lo de
manera molt precisa, per en les nostres rondalles les referncies

24

Revista de Filologia

temporals no sn exactes. Aix, abunden expressions com El sol ja anava

a la posta, A la poca llum del capvespre, aparegu com un boc de
lluna sobre la lnia del negre i quasi invisible horitz o es trob, el sol
post, venint-se-lin una nit molt freda al damunt. En la civilitzaci
urbana, en canvi, lhome sha independitzat dels cicles naturals i s ms
necessari conixer el moment precs del dia i de la nit. Aix tenim que la
novella A la recherche du temps perdu la ronda de les hores en el campanar de Combray regula el ritme duna vasta i nica jornada burgesa.
Les nostres histries fan servir el calendari dels camperols, que reflecteix
el canvi de les estacions de lany i la successi de les tasques agrcoles. El
temps que sexpressa en els relats valorians combina el moviment lineal
(que fa avanar largument) i el cclic. Els personatges continuen el cercle
de lexistncia natural i estan apegats orgnicament a la terra i els seus
cicles. Quan fa bon temps inicien les seues expedicions1 i la malaltia els
sobrev quan els hiverns sn rigorosos.2 En molts relats viuen a expenses
de les collites. En la societat premoderna la tradici consagrava els actes
que es repetien. Les persones repetien regularment els mateixos actes que
havien realitzat els seus avantpassats. Per aquest motiu no es veien amb
bons ulls els comportaments innovadors. Noms se li conferia fora
moral al comportament tradicional. Les festes i les cerimnies religioses
estableixen una relaci directa amb el temps sagrat i encarnaven un
1

Jaumet va sortir de Dnia un mes dabril quan florejava per tots els termes del
Marquesat; un dia de sol primaveral va sortir Esclafamuntanyes i els seus germans
van eixir pel mn a guanyar-se la vida; Brunilda va comenar la seva peripcia en poca
[...] bona, puix la gent hi anava atrafegada en les feines del camp; Dalmau va iniciar la
seua aventura un dia magnfic del mes de maig; Girau i Oriolina van fugir del castell
del baronet de Soterroni en primavera, que lembriagava els juvenils sentits amb els
seus perfums florals; Teresa en El castell dentorn i no entorn va sortir de la seua
cabanya una matinada dels darrers dies de maig; Andreu va tornar a casa desprs del
seu captiveri quan encara feia fresca a les nits; un dia de mar va sortir Blai el Roig en
direcci cap a Alcoi en Els tres plets de Pasqua Granada; la recerca de Margarida
Blanca del seu estimat rei Astoret va comenar un estiu; tamb Tonet va eixir en estiu
per iniciar la seua aventura en Home roig, gos pelut i pedra redona; lepisodi de les
mosques de Don Joan de la Panarra, que suposa linici de la vida heroica del
protagonista titular, es va iniciar igualment en estiu.
2
s el cas, per exemple, del llenyater de Fortaleny i el ferrer de Blgida o els pares de
Llucina en El patge Sagunt.

25

TACA

model de comportament (GURIVICH: 1990, 118, 119). En la societat

tradicional el temps marcava una solidaritat entre les generacions
humanes que se succeen i tornaven igual que les estacions de lany. En les
nostres rondalles el temps serveix tamb per a mesurar la longitud del
cam recorregut pels herois. Noms espordicament el narrador mesura
lespai en lleges.
Labsncia de precisi en el clcul del temps va associada a un gran
inters per establir els fets del passat. Aix, en Don Joan de la Panarra
el narrador explica que lheroi titular va complir els vint anys en el de la
pesta, en el daquella pesta terrible que fuetej tota la Marina. En Els
guants de la felicitat es fa referncia a una famosa batalla guanyada als
sarrans. En la histria del llenyater de Fortaleny un marc referencial del
relat s el reconeixement que va fer lemperador Constant del cristianisme.
La nocturnitat s en els nostres relats un temps per a la realitzaci
de males accions. Per a la mentalitat cristiana tradicional la nit era el
temps on dominava el Diable. Per aquesta ra les bruixes valorianes i
altres figures assimilades com la bugadera de nit actuen amb laixopluc de
la nocturnitat en alguns relats.
Les nostres rondalles tenen sempre un final feli. Els valors morals
dels quals s portador el protagonista sempre acaben imposant-se. En
aquesta circumstncia apreciem lexistncia dall que Mijail Bajtin va
batejar com hiprbaton histric, que consisteix a representar com a
existent en el passat all que, de fet, noms pot realitzar-se en el futur, la
qual cosa constitueix una meta i en cap cas una realitat passada. Aquesta
inversi del temps s caracterstica del pensament mitolgic (BAJTIN:
1997, 299). En virtut daquest hiprbaton tot el que s positiu i ideal
satribueix al passat.
2. LESPAI EN LES RONDALLES DE VALOR
El viatge proporciona innombrables motius narratius. Lespai desconegut crea laventura. s, en aquest sentit, un pretext. Per aquest motiu
fascina als qui menem una vida ms sedentria. El trajecte adquireix tanta
importncia com la destinaci final.

26

Revista de Filologia

En les rondalles meravelloses de Valor lespai s obert. No hi ha

barreres fsiques que lacoten. En algunes histries lheroi o lherona ha
de recrrer grans trajectes on les terres esponeroses i les secatives
alternen. El territori sembla desplegar-se aix de manera illimitada.
Aquest desplegament no s lineal solament; de vegades els herois entren
en una altra dimensi governada per forces misterioses, sobrehumanes.
En La mare dels peixos Jaumet s fadat i convertit en esttua per la
bruixa daigua quan entra en el seu casalici. Aqu trobem una mena de
forat negre que detura el temps i absorbeix la identitat del protagonista.
En I queixalets tamb! el nad diablic i la bruixa han establit un
sistema de vasos comunicants que posen en contacte el mn ordinari i el
meravells. Per un extrem tenim el xiquet de bolquers demonac que
sapareix a Toneta, i, per laltre, una vella bugadera que li mostra les
mateixes dents que havien esglaiat la fadrina. Els inferns dEl xiquet que
va nixer de peus i El ferrer de Blgida es troben en les profunditats
de la terra, i delimiten aix un espai vertical que en laltre cap t el Cel.
Tamb els entorns paradisacs de El gegant del roman i Esclafamuntanyes se situen en el submn.
En les rondalles valorianes el combat entre el paganisme i el cristianisme sinsereix en un marc de referncia geogrfica rural i urb
respectivament. Les feres prediluvianes, els gegants i les bruixes habiten
lespai no civilitzat, mentre que els herois que lluiten contra ells i vencen
tenen la seua residncia als nuclis urbans. El recorregut que realitza
lheroi s una metfora de lxode rural: normalment surt de la llar
paterna, que s un mas perdut a la muntanya o el camp, i el seu dest s el
castell o el palau situat al centre dun poble o ciutat.
2.2 DUN TEMPS, DUN PAS
Enric Valor solia dir que ell va nixer en el segle XIX, perqu el
1911, com tothom sap, ac no havia canviat res (ALBEROLA: 1992, 58).
Efectivament, el comenament del segle XX histric no va coincidir amb
el cronolgic. La Primera Guerra Mundial i la introducci de les formes
de vida caracterstiques del sistema capitalista en la nostra societat van
configurar la modernitat que comenava ben entrat ja el segle XX. Enric
Valor pertany a una generaci que, en poc ms de quatre decennis, va

27

TACA

viure al nostre pas el canvi cultural ms important que ha experimentat

la humanitat den del neoltic: la separaci de lhome de la terra. Aix
tenim que, en els primers anys del segle, lagricultura era el sector que ms
m dobra ocupava en les poblacions valencianes petites, i ja en el decenni
dels seixanta el sector industrial i el sector serveis ocupaven una bona
part de la m dobra activa, fins i tot, en pobles tradicionalment agricultors com la seua Castalla nadiua. Valor va ser sensible a aquest canvi
fonamental i va voler preservar la nostra memria collectiva en unes
rondalles i unes novelles que parlen dun mn que, en el moment en qu
les escrivia, estava desapareixent definitivament (FERRER: 1984, 23).3
Enric Valor va adoptar una actitud prpia dels escriptors romntics del segle XIX quan davant el progrs tecnolgic i la crisi dels valors
humans tradicionals va decidir posar els ulls en ledat mitjana per cercar
una mitologia i uns valors tradicionals. En aquesta edat mitjana s on la
cultura valenciana t el seu bressol. Daquesta manera, lescriptor de
Castalla segueix el model creatiu de lescultor Antoni Gaud per a qui
loriginalitat consisteix a tornar als orgens.
A continuaci, oferim una sntesi dels principals aspectes daquest
mn tradicional reflectit en les rondalles.
2.3 LHOME EN COMUNI AMB LA TERRA
Els personatges valorians sn fills de la terra on viuen i de qu viuen. Estan lligats a ella de manera indissoluble. Enric Valor rebutja les
descripcions esteticistes de la natura on a banda de lesttic lespectador
no t inters en la cosa descrita. Aix ho formula en La idea de lemigrant:
gloga, pura gloga! All hi havia la veritat ruda i primignia de la vida
de la humanitat: la veritat del camp, de lantiqussima agricultura, mare
nostra! (VALOR: 1998, 138). Daquesta manera, els paisatges idllics en
les rondalles sn concebuts com indrets exuberants de vegetaci, de
conreus esponerosos i de bestiar nombrs. Aix descriu, per exemple, el
narrador dEl darrer consell, la Vall dAlcal:
3

Aix ho expressava Enric Valor en una entrevista (FERRER: 1984, 23): Jo sabia que si
no escrivia les Rondalles o Sense la terra promesa tot all es perdria per a la nostra
memria collectiva: tot el mn dels carboners, dels vinaters i segadors, tots els mons del
nostre tombant de segle rural.

28

Revista de Filologia

Es sentien canons extiques i melangioses que contenien notes llargues, sostingudes, semblants a llums onejants que aclarien el cel plcid daquell reclot muntanyenc i amagat amb aspecte de parads; escatainaven les gallines, cridaven de
tant en tant els pollastres, bramulaven tristament vaques invisibles. [...] El dugueren al final a una alqueria enorme, on es veien corrals i altres dependncies,
snies vessant aigua, eres amb palls de passades batudes. Estava enclavada entre
extenses hortes, camps de cirerers gegants, algun oliverar vell... (VALOR: 1994a,
65-66).

2.4 LA CLIMATOLOGIA
Per no tot s parads en les rondalles. La climatologia adversa perjudica sovint les collites, i aquesta circumstncia provoca alteracions en la
lnia argumental de molts relats. Aix, llegim en El llenyater de Fortaleny,
abans de lestiu, lany es va girar molt lleig: les olives comenaren a caure dels arbres ben menudes encara; els pmpols de les vinyes sabofegaren i les fulles dels
arbres fruiters es feren groguillones i foradades, i la malura tamb atac els blats,
que, en lloc de granar com sempre, contragueren el negrell, que torna carbonet
els grans. [...] Fortalnium an de mal en pitjor (VALOR: 1994b, 21).

Aquesta circumstncia va ser aprofitada pel llpol de Paulus per a

exercitar la mgia que li havia estat atorgada pel Nostre Senyor i
aconseguir una dotzena de pans cuits. En Nabet, Adri i Maria-Agres
van ser escoltats per Du en el seu desig de tenir un fill un any que el
llevant va moure moltes vegades i hi va haver una collita molt gran. Tanta
collita van tenir, que Adri va clamar al cel que li donara un fill que
lajuds. Andreu no hauria anat a pasturar les cabres al Benicadell, on fou
capturat per la tribu dels zenets en El darrer consell, si no fos perqu
aquell estiu va ser abrasidor i, a ms, no va ploure. La ra per la qual
Esclafamuntanyes i els seus germans van abandonar la terra nadiua i van
prendre nous oficis va ser un hivern llarg i nevador que no era cosa de
dir. Blai el Roig en Els tres plets de Pasqua Granada no hauria viscut
les peripcies narrades en la rondalla si no fos perqu Lany de la nostra
histria, va arribar que es present un hivern molt cru i temporalesc, i la
Purssima va venir amb el mantell blanc, perqu la vespra en la nit es va

29

TACA

espolsar una nevada de les grosses, que ho colg tot de mitja vara de neu.
Aquesta nevada li va impedir guanyar-se el jornal i va haver de demanar
ajuda al germ ric. Les condicions de subsistncia tan migrades de les
velletes de la penya Roja van fer que Margarida esmolara el seu enginy, de
manera que va tramar una estratagema per a casar la germana amb el
prncep. Efectivament, els hiverns, amb la terra coberta sovint de neu o
matacabres, i les primaveres, amb les seues tempestes i llamps, les tenien,
ara que shavien fet velles, una mica acovardides. En El gegant del
roman, Batiste Jeroni va trobar el gegant una matinada propcia per a
aquest tipus de troballes diabliques. Aix s que un hivern que feia molt
de vent tramuntanal, sec i huracanat, el forner va anar a la serra una nit
que el vent udolava que feia por pel barranc dels Horts. Aquella nit va
trobar el terrible gegant.
Ms dramtica s la situaci quan s la mateixa vida dels protagonistes la que s posada a merc duna mala ventada o un hivern rigors.
En El llenyater de Fortaleny, Paulus, a lacabament dun mal hivern, va
agafar un refredat que lhauria fet traspassar si no fos perqu va poder
enganyar la Mort. Per els seus dies sobre la terra van arribar a la fi un
any que es va presentar un hivern prou fresquet i molt plovedor i es va
banyar els peus pels tolls dels camins. Els fills del ferrer de Blgida van
estar a les portes de la mort per una pallola febrosa que sels enduia del
llit. Va ser un hivern que va ser cru en aquelles terres generalment
temperades i de bon sol, i la majoria dels vilatans es van constipar. Va ser
llavors quan Toni va demanar a sant Pere que els salvs.
Avui en dia, la climatologia adversa se sorteja mitjanant calefactors, aire condicionat, aclimataci destatges, etc. La relaci amb el medi
dels personatges de Valor s molt ms directa: pateixen molt de fred a
lhivern, i molta calor a lestiu. Per aix, a banda de les situacions
extremes que acabem de referir, els personatges valorians tamb gaudeixen dels dies temperats. Va ser justament un dia que all a la muntanya
ja no destorbava gens de prendre el bon sol que llua quan Marieta va
conixer a la font de Biar qui seria el seu marit. En definitiva la meteorologia, que com a cincia tant agradava al nostre autor, marca la vida dels
protagonistes.

30

Revista de Filologia

2.5 EL FOC
El fred dels hiverns muntanyencs t un correlat imprescindible: el
foc com a font de calor. Per en les nostres rondalles, la llar encesa s ms
que un focus de calor o, fins i tot, ms que un punt de reuni. La
presncia del foc a les cases, als palaus i als masos crea un clima propici
per a la confidncia, la mgia o lelaboraci de plans de futur. Quan els
personatges sn a la vora del foc, la histria arriba a un punt dinflexi del
qual sortir amb una nova proposta argumental. Aix, a la calor de la llar
es cou la intriga de les velletes de la penya Roja. Al rac del foc, tamb,
van decidir Esclafamuntanyes i els seus germans dabandonar les migrades terres del maset on vivien. Vora la llar, Blai el Roig, en Els tres plets
de Pasqua Granada, va parlar amb la seua dona de demanar ajuda al seu
germ ric. Posteriorment, a casa daquest darrer, a la llum de la llar, li va
estar concedida. Vora la xemeneia, Casilda va aconsellar a Marieta la
manera de formalitzar la seua relaci amb Albert de Muntalt en Les
animetes. Ms tard, el de Muntalt va exposar en aquest indret les
condicions per a la celebraci del matrimoni. Tamb, en El Gegant del
Roman, la iaia Bertolina va explicar a la calor del foc al seu nt Adolfet
la manera de procedir davant el misteri de la visitant nocturna al palau
del gegant. El foc forma part dels ritus dacollida. Brunilda, el Rei
Astoret, Bernadet, Muhammad i altres herois trobaran la llar encesa al
domicili dels respectius auxiliars. El foc donar a tots aquests fadrins un
calor fsic i moral.
La llar encesa s un indret propici per a trobaments amb personatges mgics. A la seua vora va regalar el pobre amb posat de patriarca el
misteris llibre a Teresa en El castell dentorn i no entorn. En El
xiquet que va nixer de peus els pares naturals de Bernadet van retornar
amb la calor de la xemeneia la gitana gelada de fred que va realitzar la
profecia. Sent ja adult, Bernadet va ser rebut per la mare dels Vents a la
vora del foc. Vora la llar, lastrleg Jeremies va fer servir la mgia per a
trobar lestimada del rei Astoret. En aquesta mateixa rondalla, la llar va
ser lindret on Margarida va rebre la fada Salina. Dos altres mgics,
Bartomeu i Jeremies, i un altre heroi, Muhammad, es van aplegar
consecutivament a la vora del foc en El castell del sol. Tamb a la calor
de la seua flama se li va aparixer el senyor del Benicadell a Beatriu i

31

TACA

Elvireta en La mestra i el many. Lassociaci del foc amb la mgia la

retrobem en Lenvejs dAlcal, on San i Bons va cremar un grapat de
plvores sobre el turbant dAbd al-Maduix. A Esclafamuntanyes i als
germans els va caure el negre gegant pel fumeral dintre del sopar que
preparaven al foc. Posteriorment, lheroi daquesta rondalla va ser atacat
pels llops quan va encendre una petita foguera en una clariana del
boscatge. La foguera s el lloc per a castigar la bruixa falsria en Lamor
de les tres taronges, i els lladres en Nabet. Les animetes en la rondalla
del mateix ttol purgaven all els seus pecats terrenals. El foc s un
element aglutinant en el sbat de Lalbarder de Cocentaina i de
Lenvejs dAlcal, i en el sopar de lladres on aquests van ser venuts
per Don Joan de la Panarra.
2.6 LA NATURA COHESIONADORA DE TEMES NARRATIUS
Larrelament de lhome s quelcom ms que la seua dependncia de
la climatologia i la influncia daquesta en el rendiment de la terra. La
mirada de Valor sobre el medi natural s una mirada composta, polidrica. En ella convergeixen diferents visions: la del caador que fou i que va
recrrer serres; la del propietari rural que avalua el rendiment de cada
guaret i la capacitat productiva de cada masada; la de lafeccionat a la
climatologia que no aparta els ulls del cel, amatent a qualsevol variaci en
la direcci del vent; la del xiquet que dadult aboca els seus records
dinfantesa en les rondalles; la del lexicleg enamorat de la toponmia
rural; la de lhistoriador que coneix els llocs on shan produt els fets
histrics rellevants; la de lhome de camp que aprofita el poder curatiu de
les herbes que creixen a la muntanya, etc. Aix doncs, el coneixement que
Valor t del medi natural del Pas Valenci s la suma de molts coneixements. En la natura conflueixen molts interessos del nostre narrador, de
manera que, en les rondalles, aquesta apareix com a element catalitzador
daltres motius argumentals. La mirada de Valor sobre lentorn natural
no s, doncs, la mirada amable dun paisatgista, dun esteta, sin la duna
persona integrada en el medi.
Els personatges valorians estan tan imbricats en la natura que amb
freqncia sn, metafricament parlant, una prolongaci del seu espai
vital. Aix, molt sovint, algun element geogrfic dna nom als protagonis-

32

Revista de Filologia

tes. Trobem, per exemple, Tfol del Montg en Don Joan de la

Panarra; el cavaller del Cantal dArnau en Les animetes; el dimoni
Capralenc en El jugador de Petrer; la bruixa Safranera, la fada Salina i
lastrleg Jeremies de Camara en El rei Astoret; el patge Sagunt en la
rondalla del mateix nom, etc. El ttol dalgunes de les rondalles inclou un
topnim, com a mostra de la importncia que el narrador atorga al
territori. Aix tenim El llenyater de Fortaleny, El ferrer de Blgida,
El jugador de Petrer, El patge Sagunt, Les velletes de la penya
Roja, Lenvejs dAlcal o Lalbarder de Cocentaina. Amb aquests
procediments toponmics, la integraci de lhome en el seu medi,
trencada arran del procs durbanitzaci i la mecanitzaci de la societat,
s recuperada en les rondalles.
A diferncia del conte oral, que habitualment mesura les distncies
en termes temporals (dos dies de cam, etc.), en les nostres rondalles, a
ms, sn amidades amb mesures espacials. A s possible perqu no es
parteix dun espai indeterminat, sin duna geografia coneguda.
En les rondalles apreciem tamb com el lloc on shan criat els personatges determina el seu tarann. Aix, el marqus de Vilian dEls
guants de la felicitat tenia un carcter ferreny, propi de les terres
castellanes, segons refereix el narrador; Teresa, en El castell dentorn i
no entorn, va donar mostra de la seua prudncia de muntanyesa
assenyada; la ignorncia del medi muntanyenc del Nostre Senyor i sant
Pere disfressats va fer pensar al llenyater de Fortaleny que es tractava de
gent de voramar, etc.
Hi ha rondalles presidides per una naturalesa benvolent, esplendorosa i protectora, com la de Les animetes o Lamor de les tres
taronges. En altres rondalles la natura s ms hostil i misteriosa, com en
Els guants de la felicitat, Les velletes de la penya Roja o El castell
dentorn i no entorn.
En les rondalles de la primera poca, les que Valor va recollir a
Castalla en lentorn familiar, el paisatge s menys descrit. 4 Quan
4

Aquest primer grup de rondalles s compost pels segents ttols: El dimoni

fumador, El jugador de Petrer, El xiquet que va nixer de peus, Les velletes de la
penya Roja, Lenvejs dAlcal, Les animetes, Llegenda del palleter, JoanRatot, La rabosa i el corb i Comencilda, Secundina i Acabilda.

33

TACA

larreplega dels contes va esdevenir sistemtica (les divuit histries

escrites a la pres) el tractament de lespai narrat va ser ms minucis.
Per influncia de la televisi i el cinema molts autors moderns redueixen
lespai dedicat a les descripcions en un intent de captar latenci del lector
amb un ritme narratiu elevat. Aquesta circumstncia s especialment
aplicable als llibres destinats per a joves, ra per la qual un lector de curta
edat pot trobar una mica tedioses les descripcions del nostre autor.
2.7 EL CONEIXEMENT DEL MEDI. LA TOPONMIA
Valor escriu des dun gran coneixement de lentorn natural on ha
viscut. Coneix la qualitat dels diversos tipus de terra i la seua aptitud per
a cada tipus de conreu. Sap, per exemple, quina terra s bona per als
esclata-sangs i en quines condicions es crien bolets (El llenyater de
Fortaleny).
A ms, s un excellent coneixedor dels noms geogrfics. A la vista
de les dificultats que hem tingut per a localitzar la toponmia relativa a
algunes partides rurals, llocs de masos i cases de camp que apareixen en
les rondalles, i sense necessitat de considerar la important tasca dEnric
Valor com a lexicgraf, podem afirmar que aquest s un dels narradors
valencians a qui de manera ms literal podem aplicar lexpressi de
Salvador Espriu: hem viscut per salvar-vos els mots, /per retornar-vos el
nom de cada cosa (ESPRIU: 1973, 9-10).
Labandonament de les antigues formes de vida rural fa que
sobliden els noms de molts indrets que constituen punts de referncia i
ajudaven a situar les persones en el seu entorn. Daltra banda, els nous
plans generals dordenaci urbana dels diferents municipis valencians han
parcellat les terres comunals bandejant lantiga toponmia urbana i, molt
sovint, tamb la rural. Lempobriment lxic est sent considerable i
irreversible. Queda, per, el testimoni dEnric Valor que amb precisi
notarial rescata de loblit alguns noms que, lluny de la fredor administrativa dels moderns, tenien un sentit per als qui els empraven, i definien les
relacions de les persones amb lentorn.
El nostre narrador tamb revitalitza mots i expressions populars
que estaven caient en dess. Les narracions de Valor responen a una
doble exigncia que va donar origen al conte de tradici oral, segons

34

Revista de Filologia

apunta Stefano Calabrese, a saber, guarir els mots; guarir-se amb els
mots (1997, 119).
2.8 UN PARADS PERDUT
No s noms la memria collectiva all que Enric Valor vol guardar en aquest cofre del passat que sn les rondalles. En elles, el narrador
ens parla tamb dun parads perdut, duna natura no transformada per
lacci contaminant de lhome. En una entrevista de lany 1992 Valor
afirma: Jo vaig gaudir de la bellesa i placidesa del parads terrenal
(PREZ: 1992). En aquesta tasca de recordar el parads de la infantesa,
Valor, a ms de contar, es conta, s a dir, fa autobiogrfiques les rondalles.
El nostre escriptor no idealitza el paisatge, sin que descriu un entorn natural incontaminat que va conixer de jove i que, en la perspectiva
del temps, els lectors dara creiem ideal. Si confrontem el paisatge descrit
en les rondalles amb els actuals referents reals, tenim que lhort fabuls
on vivia la bruixa daigua en La mare dels peixos sha convertit en
una avinguda dedificis despersonalitzats; que no sn gaires els mocigalons que volen pel nostre cel com indica el narrador en El jugador de
Petrer; tampoc no sn gaires els corbs que volen per damunt de les
nostres serres (El corb i la rabosa); que en la bassa dels Ullals dEl
xiquet que va nixer de peus no hi ha aigua, ni hi ha molins amb roda
batanera a la vora del riu que, daltra banda, est dessecat; que el canvi
climtic fa rares les oportunitats de veure nevada la penya Roja, etc. Fins i
tot per als qui ens hem criat a la Foia de Castalla, des del nostre coneixement actual daquest medi, ens s difcil avaluar plenament el que podia
haver representat per a Enric Valor aquest espai que el va veure nixer, i
la seua necessitat de projectar-lo en tot all que escrivia.
2.9 LA MUNTANYA, ELEMENT NUCLEAR DEL PAISATGE
s justament a el que ha fet Valor: interpretar lespai nadiu i
projectar-lo a altres indrets. El nostre narrador, barrejant geografia i
histria, feia una divisi clara del territori interior valenci. Deia que sn
dos els castells que guarden la terra del centre del pas: el del Maestrat i el
del muntanyam dAlcoi. El rei Jaume I va voler controlar els castells

35

TACA

daquestes dues aglomeracions muntanyenques perqu era un gran

estrateg. En el muntanyam alcoi apreciem una estructura orogrfica on
predominen les foies, entre elles, la de Castalla.
Per, fins i tot quan Valor ha ambientat una rondalla a la serra del
Maestrat ha buscat la plancia voltada de serres. Lomnipresncia de
lelement muntanys en la narrativa de Valor s fruit duna elecci
personal: li ha interessat ms explorar narrativament les terres interiors
que el litoral. Per, alhora, s producte duna realitat orogrfica: parlant
en termes de divisi administrativa, la dAlacant, on transcorre lacci de
la major part de les nostres rondalles, s la provncia ms muntanyosa de
totes les de lEstat espanyol, encara que llegint Blasco Ibez o Azorn
hom puga deduir una altra cosa. Si a Castella li ha calgut un Miguel
Delibes que la reinterpretara per a deixar de veure-la com la planura
desrtica en qu lhavien tipificat Unamuno i la Generacin del 98, les
terres valencianes han necessitat Enric Valor per a deixar dimaginar-les
com horta, platja, tarongerars i Levante feliz.5
La muntanya s per a Valor un espai acollidor. Aix ho manifestava en una entrevista: Les nostres muntanyes sn habitaci de lhome i,
en canvi, els Alps ja no sn habitacions de lhome (LLUCH I SERRANO:
1995, 38). All troben els seus herois moltes de les figures que esdevindran ajudants. Fins i tot quan el protagonista de la rondalla s nascut a
terra plana va a cercar laventura en terres muntanyenques.
Enric Valor crea una geofantasia prpia a partir de lorografia real,
tot barrejant realitat i ficci. Lespai valori s gaireb sempre el resultat
duna sntesi. Lescriptor busca un comproms entre la descripci
detallada i la manca de concreci toponmica caracterstica del conte de
tradici oral. Aix, la subcomarca de la vall del Girona esdev en la ficci
el Regne de les Girones o el poble de Benimaurell esdev un llogaret en
Don Joan de la Panarra. Ben sovint, el tret ms rellevant en les
descripcions s lamplificaci de les formes orogrfiques reals, que afegeix
una aura de misteri a lescena relatada. Les descripcions sn someres i
estan integrades en lestructura del relat. No el retarden com ocorre amb
5

Vegeu sobre aquest tema el prleg de Joan Fuster a Narracions de la Foia de Castalla
(VALOR: 1953, 5-7).

36

Revista de Filologia

certa freqncia en el cicle de Cassana o en Narracions de la Foia de

Castalla, on el narrador es deixa portar per un, potser excessiu, afany
didctic. El ritme narratiu no s entrebancat en les rondalles a causa de
les descripcions, perqu en el paisatge hi ha el misteri, el perill o lajuda
mgica.
2.10 LAMBIENTACI TEMPORAL
En aquest espai muntanys hi ha vida i histria. Aquesta histria
s llegida de diferent manera en les novelles del cicle de Cassana i en les
rondalles. La trilogia s la crnica dun mn estable que es desintegra
desprs de la mort de dona Berta, que representa lancien rgime. El mn
de Cassana s, desprs daquesta mort, un mn tradicional encara, per
convuls, que evoluciona envers la guerra i la modernitat.
En canvi, les rondalles dibuixen un parads en estat pur. Aqu encara no ha arribat el moment del canvi, ni aquest s socialment necessari,
perqu es viu en harmonia amb la natura i els reis sn fidels al poble que
governen. I si no ho sn, apareixer un heroi honest que els destronar.
Amb tot, en el rerefons dalgunes rondalles trobem que el narrador ha
cercat els moments de ms efervescncia social de la nostra histria,
segons ja hem anticipat: el moment de desintegraci de limperi rom a la
pennsula (El llenyater de Fortaleny), la convivncia amb la cultura
rab anterior a lexpulsi dels moriscos (Lenvejs dAlcal, Els guants
de la felicitat), la reconquista (Els guants de la felicitat), etc.
En aquest mn perdut trobem petjades de la nostra memria
collectiva. Valor reflecteix en les seues rondalles un model de famlia
extensa, on els avis conviuen en el domicili familiar. En temps moderns
predomina la famlia nuclear composta de pares i fills. En els relats els
avis encara tenen una funci social molt important en leducaci dels
xiquets, que amb la modernitat ha entrat en crisi. Fins i tot la vella llpola
dEl pollastre en festes s una via que estima els seus nts. En El
gegant del roman i Les animetes el consell de les vies als seus nts a
la vora la llar s determinant en levoluci de largument. En altres
rondalles s una persona vella qui orienta els protagonistes principals. s
el cas, per exemple, dEl rei Astoret, Lamor de les tres taronges, El
Castell del Sol, Els guants de la felicitat, El xiquet que va nixer de
37

TACA

peus o Esclafamuntanyes. Les vies de les nostres rondalles estableixen relacions de complicitat amb els nostres herois que lexigncia
educativa duna relaci paternofilial no permet. Aix tenim que en Les
animetes Casilda havia criat la seua nta Marieta com el blat a
Castella, de manera que no sabia filar ni teixir.
Una altra reminiscncia del passat sn els oficis que avui en dia
shan perdut, han estat integrats dintre del cicle industrial, han canviat de
funci o sn molt inhabituals. Citarem a manera dexemple els de
llenyater, pastor, cordeller, sabater, apotecari, argenter, ferrer, many,
moliner, forner, albarder, palleter (que ven fil, vetes, agulles i palletes de
sofre per encendre el foc), flequer o filadora. Alguns daquests oficis estan
presentats amb detall en les rondalles i sn esmentades les eines que feien
servir els qui els practicaven. Tamb dalgunes ocupacions sn descrites
les activitats ms caracterstiques o descrits els seus obradors. Aquestes
ocupacions tradicionals confereixen als relats una ambientaci medieval,
que sadiu amb el carcter cavalleresc de les gestes dalguns dels nostres
herois.
2.11 LA

VIDA EN LES PETITES POBLACIONS MUNTANYENQUES I ELS

SEUS HABITANTS

Un altre element del passat que sobreviu en les rondalles s el costum demprar sobrenoms per a denominar les persones. Entre altres,
trobem Jaumet de la Barcella, Blai el Roig, Joan de la Capa Gran,
Ronquinyol del Pla, Quimet del Barranc Pregon, el Tort de Planes,
Miquel de la Mateua, Joan de la Panarra, Vicent el Renegat, Rosa de
Repic, Maria la Sabatera, Toni el Blanet, Jaume de la Barca Nova,
Antoni el del Pla de Dalt, Capralenc el Fi, Toneta de les Alcoies, loncle
Porra o Pepeta la Corretgera. Aquest s dels sobrenoms s habitual en
poblacions petites on es repeteixen molts noms propis i la gent vol
individualitzar les persones mitjanant algun tret daquestes (carcter,
professi, toponmia, etc). Aix s que, en les seues rondalles, Enric Valor
recorre persistentment a noms propis ben habituals en les nostres terres
com Joaquimet, Tonet, Blai, Ferran, Adri, Miquel, Andreu, Roseta o
Carles. Alguns dells, com Joan, Jeroni, Vicent, Frederic, Antoni o Pere
es repeteixen, b en la seua forma masculina, b en la femenina. A

38

Revista de Filologia

vegades, Enric Valor ha aplicat algun topnim que li era grat al nom dun
protagonista, sense que hi haja una relaci directa amb el lloc on s
ambientat el relat. Aix, per exemple, Soterroni, una partida que hi ha
entre Banyeres i Onil, saplica al nom del baronet dEl prncep desmemoriat. En aquesta mateixa rondalla, Girau, un mas entre Castalla i
Sant Vicent esmentat en El castell dentorn i no entorn, s aplicat a
lheroi.
De vegades trobem una motivaci en els noms propis, s a dir,
aquests signifiquen alguna cosa, ens refereixen alguna qualitat del carcter
del personatge. Aix, el baronet de Soterroni t un ttol nobiliari desqualificador, que sembla derivar de soterrani (que est sota terra). El mn on
resideix el baronet s emparentat amb el subsl. Lapellatiu el Blanet
aplicat al forner de La mare dels peixos t tamb un sentit desqualificador.
Enric Valor preferia les petites poblacions als grans nuclis urbans a
lhora de buscar un espai per a ambientar les histries. Les raons
daquesta elecci sn clares: en els petits nuclis de poblaci s on millor
shan conservat les formes de vida tradicional i on el progrs tcnic ha
tardat ms a entrar. Tamb, les accions dels personatges tenen ms
ressonncia de la que tindrien en nuclis urbans populosos. A ms, en
aquests poblets lautor troba un entorn molt potic. Finalment, les
comunitats muntanyenques allades sn ms a prop de la natura que tant
delerava el nostre autor. En aquest sentit, Enric Valor, en Narracions de
la Foia de Castalla, explica a travs dels narradors, que a les muntanyes
les persones, amb els seus defectes, virtuts i passions, eren menys gregries, ms
individualitzades que en altres bandes. En aquelles altes terres, la personalitat
humana es mostra amb tota la seua grandesa; all els sentiments de lhome, ads
mesquins, ads enlairats, tenen un marc a la vegada buclic i auster que els destaca amb major relleu (1953, 46, 47).

En els pobles hi ha la vida als masos i casetes de llaurador que Valor descriu en rondalles i novelles, i que sn el centre que articula treballs
i formes de vida tradicionals.

39

TACA

2.12 LES PLANTES MEDICINALS

Una prctica habitual en la vida als masos era ls de plantes medicinals i remeis casolans. En les rondalles sen fa un s sovintejat: per a la
pulmonia, Pepeta, la dona del ferrer de Blgida, li clav al damunt bona
cosa de flassades, li fu tassetes calentes com el foc, li pos pegats de
farina de llins i mostassa, i li aplic cantrides; per al refredat, Sahida
va fer al llenyater de Fortaleny tassetes dherbes i micapans calents al pit;
una altra dona del llenyater, Marieta, va preparar per a un altre refredat
del marit un bullitori darrel de malv i flor de malvera; per al temperament sanguini dAbd al-Maduix s recomanable lherba coronella; els
bullitoris de cascall i dragontina sn un remei infallible per a dormir en
El rei Astoret; durant la malaltia damors daquest rei lAiguanaf (aigua
de flor de taronja que sempra com a antiespasmdic) lajudava a millorar,
etc.
Les herbes, i les plantes en general, donen nom a moltes de les protagonistes femenines de les rondalles. Les protagonistes connotades
positivament tenen sovint noms de flors o emparentats amb aquestes.
Aix trobem, per exemple, Floreta de Citr, Rosella, Rosa Darrerina,
Margarida Blanca, Margarida de Bell-Puig, Roseta, Rosafina, Margaridoia, etc. Les protagonistes connotades negativament porten a vegades
noms de plantes o bolets de la serra. Aquest s el cas de Girgolaina i
Murgulina, les germanastres dAbella; o Tomanina i Argelagaina, les
bruixes de El castell dentorn i no entorn.
2.13 LA GASTRONOMIA
En les rondalles, Valor recull la tradici gastronmica de les terres
interiors del sud del Pas Valenci. Es tracta sempre de menjars senzills
amb gran aportaci calrica, elaborats amb productes de la terra.
Daquesta manera, lastrleg Jeremies va obsequiar el rei Astoret i
Baltasar del Seny amb una sopa-berena a base de carn rostida, vi negre
de la terra, pa ullat i ametles i anous torrades. En aquesta mateixa
rondalla, Margarida va dinar a casa de la vella Marieta de la seua berena,
per la vella li don uns albercocs del Patriarca. Per a esmorzar, la vella
Margarida de la penya Roja va oferir al prncep, que caava per aquells
indrets, anous, ametles, pa, un apetits formatge blanquet i uns gots de

40

Revista de Filologia

llet calenta. A Girau, en El prncep desmemoriat, la bruixa que

guardava el casalici del baronet de Soterroni li va servir com a sopar carn
rostida, pa de bona farina blanca, vi vermell, i unes darreries compostes
de pomes i ram. Per a sopar, lElvireta de La mestra i el many, es rost
llonganisses, es freg un parell dous, es llesc dues tallades de pa, es pel
una poma i una taronja.
Aquests pats que hem descrit sn ingerits pels protagonistes amb
bon apetit. Aquest bon apetit s un tret que caracteritza els herois i
herones valorians que, daquesta manera, mostren la seua alegria de
viure, de gaudir linstant i dels petits plaers de la vida. A vegades, el
narrador subratlla la bona disposici dels herois vers el menjar amb
expressions on sens diu que a lheroi se li van fer ganes de menjar i ho feu
amb gust i gana, com li va ocrrer a Teresa en El castell dentorn i no
entorn.
El menjar en les nostres rondalles apareix vinculat a la faena: s la
seua coronaci. Mriam i Muhammad van dinar tots dos plegats desprs
de fer la primera tasca imposada per lHome del Sol; tamb va menjar
amb molt apetit Tonet desprs de la tasca imposada per lhome roig; el
sopar dels quatre germans desprs de la jornada de treball s un episodi
nuclear en Esclafamuntanyes, etc. Per el menjar s tamb una
activitat collectiva en alguns relats. El menjar collectiu culmina un xit
de lheroi que beneficiar la comunitat. Els banquets celebren un
esdeveniment social. En aquest sentit, Mijail Bajtin ha fet veure que
en el sistema dimatges del poble laboris, que continua guanyant-se la vida i els
seus aliments en aquest combat que s el treball, que prossegueix engolint la part
del mn que acaba de conquistar, de vncer, les imatges del banquet mantenen
sempre la seua importncia mxima, el seu universalisme, el seu vincle essencial
amb la vida, la mort, la lluita, la victria, el triomf, el renaixement. s aquesta la
ra per la qual aquestes imatges han seguit vivint, en el seu sentit universalista,
en tots els camps de la creativa popular (1988, 253).

La tendncia a labundncia, que constitueix el fonament de la

imatge del banquet popular, soposa simblicament a la cobdcia i
legoisme individual dels adversaris venuts pels nostres herois.

41

TACA

3. CONCLUSIONS
La poderosa atracci que les rondalles i llegendes exerceixen sobre
els seus lectors t molt a veure amb la categoritzaci de lespai. Lespai
valori sempre est molt carregat de significat. s un espai antropolgic
que dna sentit a les persones que lhabiten. Segons el defineix Marc
Aug, es tracta de llocs identificatoris, relacionals i histrics. En oposici
a aquests indrets tenim els no llocs que sn els llocs despersonalitzats que
ha creat la modernitat: autopistes, sales despera, aeroports, habitacles
mbils (avions, vehicles, trens), centres comercials, etc. (AUGU: 1995,
58, 41). Els llocs de les nostres rondalles estan molt simbolitzats. En
canvi, els de la modernitat sn sovint indrets difcils de qualificar. Sels
anomena punts de trobada, espais doci, installacions recreatives,
etc. (AUGU: 1995, 87). Sn llocs despersonalitzats que existeixen per
que no creen una relaci orgnica entre els individus que locupen. La
modernitat genera aquests no llocs que despersonalitzen lindividu i
generen solitud. Aix tenim que naixem en un sala de parts, morim en un
hospital i ens van a vetlar en un tanatori, lluny de lespai antropolgic que
s la casa. La ra que les persones no sapiguem ben b on ens dirigeix la
societat del progrs t molt a veure amb el fet que hem perdut els
referents espacials i no sabem on ens trobem.
La geografia de les rondalles, en canvi, est animada per indrets
molt connotats de significat. En els relats trobem una por escnica al buit
existencial que representa el no lloc. Aix observem que en I queixalets
tamb! un no lloc com s el llavador del poble s marcat simblicament
per la figura de la bugadera de nit i el nad diablic. En El prncep
desmemoriat la taverna a la sortida del poble no s nicament un lloc de
pas de viatgers; s tamb un indret creat mgicament i on la mgia es
manifesta repetidament en lepisodi dels pretendents fadats.
Els contes populars, com a instrument de coneixement i reafirmaci de la nostra identitat com a poble, tracten de recuperar aquests espais
antropolgics que determinen la identitat collectiva. Es tracta de
preservar els espais originaris. Podem afirmar parafrasejant Raimon que
qui perd els espais originaris perd identitat.
El cinema i la televisi han trivialitzat tant lespai de la ficci que
per crear la illusi de fantasia cal projectar els llocs de laventura vers el

42

Revista de Filologia

futur com fa la cincia ficci o el passat com fan les rondalles. Els
elements espacials de les rondalles com el palau, la casa al bosc, lermita al
desert, etc., contribueixen a crear escenes de gran poder evocador, que
capten la nostra atenci i creen imatges arquetpiques que els diferents
esquemes narratius combinen per crear histries diferenciades.
BIBLIOGRAFIA
ALBEROLA, Miquel (1992): Entrevista a Enric Valor, El Temps, nm.
396 (20-I-1992), p. 56-59.
AUG, Marc (1995): Los no lugares. Espacios del anonimato. Una
antropologa de la sobremodernidad, Barcelona, Gedisa.
BATJIN, Mijail (1988): La cultura popular en la Edad Media y en el
Renacimiento. El contexto de Franois Rabelais, tradut per Julio
Forcat i Csar Conroy, Madrid, Alianza.
(1997): Teora y esttica de la novela, Madrid, Taurus.
CALABRESE, Stefano (1997): Fiaba, Scandicci (Firenze), La Nuova
Italia.
ESPRIU, Salvador (1973): Obres completes, 1. Poesia, Barcelona, Ed. 62.
FERRER I PERALES, Antoni (1984): Entrevista amb NEnric Valor,
Sa, nm. 73, p. 20-24.
GURIVICH, Arn (1990): Las categoras de la cultura medieval, traducci
dHelena S. Krikova i Vicente Cazcarra, Madrid, Taurus.
LLUCH, Gemma & Rosa SERRANO (1995): Anecdotari rondallstic,
entrevista a Valor no publicada realitzada durant el perode que
treballaven en la redacci del llibre Enric Valor. Noves lectures de les
rondalles valencianes, Valncia, Tndem.
PREZ PAY, Josepa (1992): Entrevista a Enric Valor (13-V-1992).
Gravada en vdeo.
VALOR, Enric (1953): Narracions de la Foia de Castalla, introducci de
Joan Fuster, Barcelona, Barcino.
(1994a): Rondalles valencianes, 8, Valncia, Bullent.
(1994b): Rondalles valencianes, 1, Valncia, Bullent.
(1998): La idea de lemigrant, Valncia, Tndem.

43