Felip V d'Espanya

Felip V d'Espanya

Felip V com a rei d'Espanya, vestit a la moda espanyola, perJacint Rigau (1701)

Rei d'Espanya
15 de novembre de 1700 15 de gener de 1724
Carles II de Castella
Llus I d'Espanya

6 de setembre de 1724 9 de juliol de 1746

Llus I d'Espanya
Ferran VI
Dades biogrfiques
Naixement

19 de desembre de 1683
Versalles

Mort

9 de juliol de 1746 (als 62 anys)

Madrid

Cnjuge

Maria Llusa de Savoia (1701-1714)

Isabel Farnese (1714-1746)

Pares

Gran Delf Llus de Frana

Maria Anna de Baviera

Signatura

Felip V d'Espanya, dit l'Anims (el Animoso en castell), tamb conegut com a Felip V de
Castella i IV d'Arag, i tamb com Felip d'Anjou, ttol que va ostentar abans de convertirse en rei, (Versalles, Frana, 19 de desembre de 1683 - Madrid,Espanya, 9 de juliol de
1746) va ser monarca d'Espanya del 1700 al 1746, amb una breu interrupci el 1724,
durant la qual va regnar el seu fill Llus.
Va ser designat monarca d'Espanya en el testament de l'ltim Habsburg hispnic, Carles II.
L'inici del seu regnat es va veure marcat per la Guerra de Successi Espanyola, que a ms
d'un enfrontament entre ell i el pretendent austrac l'arxiduc Carles, va convertir-se en una
contesa internacional entre les principals potncies del moment. Tanmateix tamb va tenir
un mats de guerra civil dins de la Monarquia espanyola, entre els partidaris borbnics i els
austriacistes, generalment separats, amb matisos, entre la Corona de Castella i la Corona
d'Arag, respectivament. La fi de la guerra consolidaria Felip V en el tron espanyol, per a
costa d'entregar els territoris espanyols extrapeninsulars en el tractat d'Utrecht (1713) i el
de Rastatt (1714) a les potncies aliades. Desprs de la reconquesta dels estats de la
Corona d'Arag, els ministres de Felip V aboliren les institucions prpies de govern, furs i
constitucions d'aquells, i tot llur ordenament jurdic de dret pblic, posant-los sota
l'administraci del Consell de Castella, i implantaren l'absolutisme borbnic amb
els decrets de Nova Planta.
La resta del seu regnat el determin la poltica de l'absolutisme, de carcter centralista i
uniformista, a imatge de Frana, amb poques convocatries de les corts de Castella. Ms
endavant, Felip apostaria per seguir les directrius de Julio Alberoni i d'Isabel Farnese, la
seva segona esposa, en vistes a recuperar els territoris italians que havia cedit a la pau
d'Utrecht a canvi de mantenir-se ell a la corona espanyola, una poltica que fracassaria. El
1724 va abdicar en el seu fill Llus, que seria rei poc ms de set mesos a causa de la seva
mort prematura per verola. La minoria d'edat del segent en la lnia, Ferran, va crear un
debat i Felip V al final va tornar a ocupar el tron. El segon regnat estaria marcat pels
pactes de famlia amb la branca francesa dels Borbons, la voluntat de reconciliaci amb
el Sacre Imperi i els Habsburg, i un seguit de conflictes bllics a nivell europeu.
Contingut
[amaga]

1Aspecte
o

1.1Malaltia mental

2Infncia

3Primer regnat
o

3.1Influncia francesa

3.2Guerra de Successi Espanyola

3.3Influncia italiana

3.4Implantaci de l'absolutisme

3.5Abdicaci i regnat de Llus I

4Segon regnat
o

4.1Mort

5Matrimonis i descendncia

6Ancestres

7Referncies

8Bibliografia

9Vegeu tamb

10Enllaos externs

Aspecte[modifica | modifica el codi]

Fsicament, Felip V era d'estatura mitjana, tenia els ulls blaus i el cabell ros.[1] Alguns dels
contemporanis a la seva arribada al tron d'Espanya comenten que, en realitat, el nou
monarca no es diferenciava gaire fsicament del seu antecessor, Carles II, si b era ms
robust i estava molt millor educat.[2][3] Cal esmentar que el pas dels anys i la progressi de
la malaltia mental que patia, el van desmillorar molt, i el duc de Saint-Simon aix ho
testimonia el 1721:

(castell) La primera ojeada que ech al Rey [...] me asombr tanto que

adelante del pecho, los pies muy juntos hasta tocarse y pisarse cuando a
cara ni su presencia.

Louis de Rouvroy, duc de Saint-Simon; extret de Gonzlez Cremona, 1998 [4] i Zavala, 2007[5]

Havia estat educat per Franois Fnelon, la qual cosa li va garantir una cultura general,
incloent-hi coses d'Espanya i el carcter dels seus habitants, i un cert grau de liberalisme. [1]
[6][7]
D'altra banda, Felip era fervorosament religis, de fe indestructible i d'una gran devoci
a Du; d'esperit recte, temia el Diable i s'allunyava del vici. Aquesta conscincia religiosa
no noms es tradua en uns escrpols ordinaris per a la seva vida personal, sin que els
va estendre a la vida pblica i els deures de la monarquia.[2][3]Aquesta faceta seva li va
impedir consumar abans del matrimoni -als divuit anys Felip era encara verge-, [8] i va
impedir que desprs tingus cap amant.[9]
Com la majoria dels seus avantpassats, Felip tenia un insaciable desig sexual, el qual
estimulava amb afrodisacs de l'poca.[10] La seva primera esposa, Maria Llusa de Savoia,
fins i tot ja quan estava malalta de mort per escrfules, no va poder descansar cap dia. El
metge de Felip V aix ho relata:[9]

(castell) El sexo todo lo anulaba en l. Fue el marido ms asiduo, ms

Extret de: Zavala, Jos Mara, 2007[9]

Sobre el seu carcter, si b inicialment es va veure Felip com una persona que mostrava
enteresa i un gran valor en el camp de batalla -que li va valer el sobrenom de l'Anims-,
el cert s que poc desprs cauria en una malaltia depressiva que el canviaria totalment.
[11]
A ms a ms, com el seu pare, Felip V va patir de mutisme: rarament parlava si no era
per all estrictament necessari;[12] era ablic, fred envers els altres i no s'interessava
realment pels assumptes de govern; no tenia un gran sentit de l'autoritat i, tanmateix, no es
parava a pensar les decisions.[3]

Malaltia mental[modifica | modifica el codi]

Carlo Broschi, Farinelli, en un retrat de Giaquinto (c. 1755), va servir a Felip V i, especialment, a
Ferran VI, que patia el mateix mal que el seu pare. Tingu una bona posici a la cort i grans
privilegis. Tot i la seva influncia, mai va voler intervenir en poltica.[13][14]

Dins del seu retrat, cal tenir molt en compte la malaltia que va patir durant la seva vida, i
que va fer acte de presncia en Felip quan noms tenia divuit anys. [9] S'esmenta a l'poca,
que Felip V va patir de melangia[3] i de mania, per tant, una malaltia maniacodepressiva,
[15]
que s'ha identificat com una neurastnia,[16] herncia familiar que li va transmetre el seu
pare (i probablement tamb la seva mare, el comportament de la qual, que era
hipocondraca, el devia influenciar).[11] s evident que el rei va patir de trastorns
psicolgics, car aix ho afirmen els seus contemporanis i els historiadors posteriors al
regnat.[17] L'actitud de la medicina de l'poca, que en aquell moment anomenava la malaltia
de Felip com vapors,[18] va ser la de tractar el monarca de malalt mental, i es
relacionaven aquests trastorns amb un signe de debilitat, la manca de carcter o els seus
vicis.[17] Els smptomes que patia Felip podien ser relacionats amb la depressi i la
melangia, com l'angoixa o l'entristiment; i, d'altra banda, patia desequilibris que podien
derivar, en alguns casos, en bogeria.[19] L'alienaci de Felip era tal, que Isabel Farnese va
fer venir Farinelli per intentar apaivagar els efectes de la malaltia, [18] el qual va rebre grans
favors dels monarques, grcies als efectes positius que tenia la veu del castrato sobre
Felip.[12]
Els episodis de la malaltia, segons les fonts primries, podien durar no noms moments en
concret, sin mesos o, fins i tot, anys, ra per la qual resultava impossible amagar-la al
pblic, encara ms si coincidia amb un fet poltic important;[20] D'altra banda, les fonts
secundries, poc posteriors al regnat de Felip V, aporten una visi negativa i incideixen en

la feblesa del monarca i els seus vicis, a causa, tamb, del control que va patir per part de
les seves dues esposes. Les seves crisis l'inhibien dels seus deures de govern; moltes
persones no entenien ben b qu l'afligia veritablement. [21] Per tant, a causa d'aquesta
qesti no es poden menystenir els efectes de la malaltia del rei en l'anlisi del seu regnat,
[17]
car ell, com ms avanava en edat, ms afectat per la malaltia es veia; per aix
gradualment s'anava desentenent dels assumptes de govern, deixant-los en mans d'altri. [18]
Aquesta malaltia passaria al seu fill, el futur Ferran VI.[15]

Infncia[modifica | modifica el codi]

La famlia del Gran Delf de Pierre Mignard (1687). Es representa al Gran Delf Llus i a Maria Anna
de Baviera, la qual sost a Carles de Berry, germ menor de Felip. A la dreta el primognit Llus de
Borgonya i a baix al centre est Felip d'Anjou.

Va nixer el 19 de desembre de 1683 a la cort francesa a Versalles,[22] rebent el ttol de duc

d'Anjou.[23] Era el segon fill delGran Delf Llus de Frana -per tant nt de Llus XIV de
Frana-, i de Maria Anna de Baviera,[24] la qual va morir jove i alienada, quan Felip tenia set
anys.[23]
Des d'aleshores que no va rebre cap mena d'afecte ni inters per part del seu pare, ocupat
normalment en caceres, ni tampoc del seu avi, que estava ms en els entramats d'una cort
que rendia culte al plaer, la bellesa fsica, els banquets, etc. Quelcom que contrastava amb
el carcter de Felip, lluny de tot aix, probablement grcies a la presncia de persones
decisives en la seva infncia i que augmentaren el carcter misantrop del futur rei: la
seva tieta-via, que li va oferir afecte i moixaines que li despertaren la rebellia; el metge de
la cort, Helvecius, ms en l'mbit tereputic, que va avivar l'inters de Felip en si mateix;
i Franois Fnelon, que va ser qui ms va influir a l'hora de decantar la balana del jove
Felip vers la virtut, en comptes de l'escabrositat i obscenitat cortesanes; virtut, en definitiva,
que li imposaria el carcter fantic religis que el definiria. La feble personalitat del
monarca va estar imbuda d'una estricta base moral sota precepte del pecat mortal:
abans mort que caure en pecat.[23]
En aquest context, destaca l'episodi, als quinze anys del jove Felip, en qu la seva tietavia li va portar a les seves habitacions una jove adolescent, qui, per la seva banda,
acostumava a tancar-se amb Llus XIV. El fet va marcar la lluita entre l'ambient de
Versalles i els ensenyaments de Fnelon. Aquesta primera experincia del duc d'Anjou no
va passar de les carcies: la moral inculcada pel seu mestre va pesar ms, i la situaci no
an ms enll.[25] Sembla que arran d'aix, Felip es va passar tres mesos fent lectures
diries de vides de sants i mrtirs, i altres textos religiosos virtuosos, mortificant-se pel que
havia fet.[26]
La resta de la seva joventut a Versalles, abans dels divuit anys -moment en qu es
converteix en rei d'Espanya-, va passar-la enmig de les intrigues dinstiques i la lluita que

mantenia Llus XIV per acabar amb la presncia dels Habsburg al sud dels Pirineus; tot
conjuntament amb l'ambient cortes, totalment contrari a Felip.[26]

Primer regnat[modifica | modifica el codi]

L'1 de novembre de 1700 moria el darrer monarca espanyol de la dinastia
Habsburg, Carles II, sense descendents directes. Aquell mateix dia es procedia a la lectura
del testament del rei a l'Alcsser Reial en presncia dels grans d'Espanya i els
ambaixadors estrangers. La designaci de Felip d'Anjou va satisfer gran part de la noblesa
espanyola, favorable als Borbons. La proclamaci del monarca va ser duta a terme
a Versalles, el 16 de novembre de 1700; Llus XIV va reunir la famlia reial, dignataris i
ambaixadors estrangers.[22]

Llus XIV presenta formalment com a rei d'Espanya al seu nt Felip, segons un almanac annim
de 1701.

El paper de la reina Maria Llusa i de la seva cambrera, la princesa dels Ursins va ser determinant a
l'hora de contrarrestar les intrigues del cardenal Portocarrero. El 1702, quan Felip V marxa a Itlia,
finalitzades les corts d'Arag, va quedar com a governadora del regne i de la junta de govern. El seu
desig era aconseguir que el seu marit aconsegus un govern unitari i personal a l'estil de Llus XIV,[27]
[28]

nogensmenys, fou l'avi qui va aconsellar que s'hi cass. [24]

(castell) Luis XIV [...] hizo la presentacin solemne de su nieto Felipe

S buen espaol, se es tu primer deber; pero acurdate de que has na

Extret de Pericot Garca, Luis (dir.), 1983 [22]

El 4 de desembre, Felip sortia de la capital francesa acompanyat pels seus germans, i

arribava al Bidasoa el 14 de desembre, on s'acomiada d'ells. Des de la frontera, va estar
acompanyat per diversos nobles francesos, esperant que la reina vdua Marianna de
Neuburg tingus temps de retirar-se a Toledo. Desprs, va iniciar la seva marxa cap
a Madrid, a on arribar el dia 18 de gener entre l'alegria delirant del poble de Madrid,
installant-se en el palau del Buen Retiro. La cerimnia de proclamaci oficial del monarca
va ser celebrada el 8 de maig de 1701 a l'esglsia de San Jernimo el Real,[22] i era
reconegut per les Corts de Castella el mateix dia.[29]Seguint aquesta tnica, Felip V havia
de resoldre els juraments de observar las leyes, fueros y costumbres dels diferents
territoris heretats, a la qual cosa comminava la tretzena clusula del testament de Carles II,
[30]
un fet que, tanmateix, no era desitjat en un clima de preguerra, perqu si b
estabilitzaria la situaci de Felip amb els regnes peninsulars, significava tamb una prdua
de poders per al monarca.[31] El 30 de setembre de 1701 Felip V arriba a Barcelona[32] on va
jurar les Constitucions[33] i els representants catalans li van jurar fidelitat com a nou rei
d'Arag i comte de Barcelona, celebrant-se seguidament corts entre 1701 i 1702, perode
en qu tamb va aprofitar per casar-se amb la recent arribada Maria Llusa de
Savoia a Figueres.[34] En aquestes corts el rei va accedir a quasi totes les peticions
realitzades pels braos de les corts. En aquesta situaci, el malestar era present tamb a
Arag, on les corts convocades encara no s'havien reunit en mesos, Felip hi va enviar a la
reina,[35][36] en les quals es va guanyar als aragonesos i n'obtingu un bon donatiu. [28]

Influncia francesa[modifica | modifica el codi]

En la seva primera etapa, el regnat de Felip V va estar tutelat per Llus XIV de Frana.
El 24 de febrer de 1701, Felip, seguint els consells del seu avi, va ratiticar la forma
tradicional de govern de la Monarquia a travs dels consells. El decret dissipava els recels
a la introducci de la forma de govern de Frana, que eren titllats de desptics.
[37]
Tanmateix, es va crear una petita junta auxiliar, a proposta delcardenal Portocarrero, per
ajudar el monarca a l'hora de fer decisions, formada exclusivament per ministres espanyols
amb l'ambaixador francs exercint com a intrpret. Ben aviat, aquesta nova junta es va
convertir en el centre del nou govern.[38]
D'antuvi, Llus XIV es va mostrar reticent a que l'ambaixador, el marqus d'Harcourt,
forms part de la junta, quelcom que pretenia Portocarrero, per, tot i aix, la preocupaci
va girar ms al voltant de la imminent guerra, i l'opini del monarca francs va canviar i va
permetre la presncia de consellers francesos, malgrat que podia arribar a semblar una
intromissi de Frana en el govern espanyol,[39][40][41] escollint-se a Jean Orry com a ministre
per a ocupar-se de la desfeta hisenda espanyola, el qual va recolzar-se en Portocarrero i
els seus collegues de Despatx.[42] Les primeres reformes entorn de la millora de la Hisenda
Reial van seguir la lnia reformista de finals del regnat de Carles II, sobretot per la imminent
guerra, per la qual cosa no van ser gaire profundes en els primers anys. A nivell
administratiu es van reduir el nombre crrecs en alguns organismes i una reducci
temporal de salaris i mercs el 1700 i1701, una mesura que va provocar gran
descontentament.[43][30]
Poc desprs, Llus XIV va decidir augmentar la influncia francesa a la cort espanyola i va
enviar al cardenal Csar d'Estres, al qual indic que confis en la reina, en la princesa
dels Ursins i en Orry. Per el cardenal no podia concebir que els interessos d'Espanya
fossin diferents als de Frana, aix el va enfrontar directament amb Maria Llusa de Savoia
i la seva Cambrera Major, que buscaven una major independncia dels assumptes

espanyols. La lluita entre ambds grups va fer desaparixer personatges de la cort, com el
cardenal Portocarrero.[28] Els informes megatius d'Estres a Llus XIV, van apartar a la
princesa dels Ursins, contrria als interessos francesos i va enviar al duc de Grammont,
per tal que prescinds dels grans d'Espanya i altres consellers de gran valor, per altres
mediocres; en aquest context queia Orry, per Grammont va adonar-se que governar el
pas com si fos un titella de Frana era impossible. A Versalles, la princesa dels Ursins va
entrevistar-se amb Llus XIV, el rei va quedar convenut que Felip V noms podia ser
governat per la seva esposa, sempre aconsellada per la princesa dels Ursins, a la tornada
d'aquesta, tamb ho fu Orry amb el nou ambaixador francs Michel-Jean Amelot.[44]

Guerra de Successi Espanyola[modifica | modifica el codi]

Article principal: Guerra de Successi Espanyola

La demanda dels Habsburg pels drets al tron de l'arxiduc Carles d'ustria, en un retrat de Jan
Kupeck de 1716, el va convertir en el candidat rival a la corona espanyola sent un dels
detonants de la Guerra de Successi Espanyola.

La major part dels pasos europeus van acceptar a Felip, no obstant aix, la majoria de
potncies veien amb temor l'establiment de lacasa de Borb a Espanya, com un bloc
conjunt amb Frana, a qui s'afavor comercialment a les colnies americanes.
Principalment ho veia amb recel Anglaterra que cercava un equilibri a nivell europeu;
les Provncies Unides temien per la presncia de Llus XIV a la part espanyola dels
Pasos Baixos i, juntament amb la resta d'estats protestants, recelaven del gran bloc
catlic que s'estava formant;Portugal temia que la uni dels Borbons poss en perill la
seva independncia. D'altra banda, l'emperador Leopold I tampoc es resignava al
fracs de la seva diplomcia en la qesti del testament de Carles II. [45][41]
La tensa situaci va crispar-se ms quan Llus XIV va decidir mantenir i convalidar els
drets successoris de Felip V al tron de Frana l'1 de febrer de 1701, contrari a la
disposici testamentria de Carles II, que alarm les potncies europees, veient una
possible uni entre Frana i Espanya.[46] A aix va seguir la constituci de la Gran
Aliana entre el Sacre Imperi, Anglaterra i les Provncies Unides pel tractat de la
Haia del 7 de setembre de 1703, a la qual s'uniren Savoia i Portugal el 1703.[47] El
Sacre Imperi, considerant que Carles II havia estat obligat a signar el testament en
contra de la seva voluntat, va presentar el segon fill de l'emperador, l'arxiduc Carles
d'ustria, com a candidat al tron i fou proclamat rei d'Espanya com Carles III per totes
les potncies el 12 de setembre de 1703;[45] tamb compt amb suport a la pennsula
entre els dirigents espanyols a causa de la forta ingerncia francesa en els assumptes
d'Espanya. Felip V va decidir passar a Npols i poc desprs d'arribar a l'abril, la Gran
Aliana li va declarar la guerra.[48] Dins de la Monarquia la divisi es va produir entre
la Corona de Castella i la Corona d'Arag, partidaris del pretendent borbnic i austrac,
respectivament,[49] quelcom que s'ha considerat una veritable guerra civil, si b no va

ser un enfrontament territorial en inici, sin que la situaci va anar emptijorant

progressivament i, a ms, l'opini interna d'ambdues corones tampoc va ser unitria. [50]

Recreaci de la batalla d'Almansa.

Retrat del rei penjat cap per avall al museu de L'Almod de Xtiva com a cstig per l'incendi
de la ciutat en 1707.

Els primers anys de la guerra van ser favorables l'aliana amb la presa de Gibraltar per
Anglaterra. Encara que els austriacistes guanyaven adeptes, Felip V va poder
mantenir-se grcies al seu entusiasme i constncia en la guerra i als esforos de la
reina Maria Llusa i de la princesa dels Ursins.[51][52][53] El 1705 l'arxiduc desembarcava a
Barcelona[49] i el 1706 era proclamat rei a Saragossa; Felip fracassava en l'intent
de reconquerir Barcelona i hagu de fugir a Frana pel Rossell, i tornar a la pennsula
per Navarra.[54] El 1707 la situaci de la guerra millora per a Felip amb l'ocupaci dels
regnes de Valncia i d'Arag, i el sud de l'Ebre, desprs de la decisiva batalla
d'Almansa.[55] Fora de la pennsula la balana es decantava pels aliats; Llus XIV
aconsell al seu nt, al qual no podia ajudar pels pactes internacionals, que pacts
una pau salvant el mxim possible, consell ignorat per Felip, que es va mantenir a la
pennsula.[56][57] El 1710 l'arxiduc ocup Madrid davant la indiferncia dels madrilenys.
La capital va ser recuperada poc desprs pel general Vendme, enviat per Llus
XIV per a auxiliar al seu nt.[58]
El 1711, la mort sense descendncia de l'emperador Josep I va provocar que l'arxiduc
Carles ascends al tron del Sacre Imperi i aix va infondre temor a Europa en veure
l'agrupaci dels territoris dels Habsburg sota un sol monarca com en l'poca de Carles
V,[59] a la qual es va unir la possibilitat d'uni de les corones de Frana i Espanya, a la
mort del Gran Delf Llus i el Llus, duc de Borgonya, i el primognit d'aquest, el 1712,
quedant com a hereu el futur Llus XV amb tan sols dos anys.[60] Van accelerar-se les
conferncies de pau: l'11 d'abril de 1713 es va signar el tractat d'Utrecht, pel qual Felip
V era reconegut com a rei d'Espanya, perdent tots els territoris extrapeninsulars en
favor d'ustria, i Gibraltar i Menorca en favor de Gran Bretanya. Fou ratificat amb
l'emperador Carles VI en el tractat de Rastatt el 1714.[60][61]
Desprs dels tractats, a la pennsula, Catalunya continuava lluitant per la causa
austriacista, l'aband del catalans a Utrecht va fer que els el bra de les ciutats decids
continuar la guerra, sobreposant-se a l'eclesistic i el nobiliari a les Corts, per en
defensa de llurs furs i contra el que ara el seu legtim rei. El 7 de juliol prenia el
comandament del setge de Barcelona el duc de Berwick. El setge va finalitzar amb la
capitulaci de la ciutat l'11 de setembre de 1714. Poc desprs capitulava Cardona i
el 3 de juliol de 1715 Mallorca, finalitzant definitivament la guerra.[62]

Influncia italiana[modifica | modifica el codi]

Quan les tropes franco-espanyoles encara mantenien el setge a Barcelona, la
reina Maria Llusa de Savoia va morir el 14 de febrer de1714. En un primer moment, la
influncia de la cambrera major no va canviar i va mantenir la seva preeminncia en
els assumptes de la cort i va iniciar les gestions per cercar una segona esposa al
monarca. A la cort castellana hi havia l'abat d'origen itali Julio Alberoni, amb bones
relacions amb els Farnese, va proposar a la princesa dels Ursins a la filla d'Eduard II
Farnese, Isabel, que va ser presentada com una princesa dcil i senzilla. [19]

[63]

Convenuda la princesa dels Ursins i tamb Llus XIV, la nova reina va entrar
per Navarra a la pennsula i fou rebuda a Guadalajara per Felip V i la cambrera major.
All, Isabel i l'antiga princesa van mantenir una conversa a porta tancada i en sortir va
ordenar a la gurdia que portessin a la frontera amb Frana a esa vieja loca que me
ha insultado;Isabel Farnese havia estat previnguda de la influncia de la cambrera
per Alberoni i l'antiga reina Marianna de Neuburg a Baiona.[64]
Amb els monarques casats i establerts a Madrid, Alberoni, recolzat per Isabel, va
ocupar-se de reformar el govern: es va cridar al cardenal Francesco del Giudice i
al marqus de Grimaldo, que havien estat destituts anteriorment i es destitu a Jean
Orry i altres crrecs i favorits de l'antiga cambrera major. Julio Alberoni es va convertir
en l'instrument de la nova reina, que lluny d'estar sota la seva tutela, es mostra ferma
en la defensa dels seus propis interessos.[64]
Amb l'objectiu de recuperar les possessions perdudes va refusar el Tractat
d'Utrecht amb el propsit d'assegurar el futur dels seus fills, Carles i Felip. Aix
el 1717 les tropes espanyoles van ocupar l'illa de Sardenya i van envair la
de Siclia l'any segent. Per aquest motiu la Gran Bretanya, Frana, la repblica de les
Set Provncies Unides i el Sacre Imperi Romano Germnic van firmar la Qudruple
Aliana contra el Regne d'Espanya. Una esquadra anglesa va aconseguir destruir
l'armada espanyola al cap de Pessaro i els aliats van sollicitar la dimissi del primer
ministre Alberoni, promotor d'aquesta poltica belligerant. Durant aquest temps
d'agitaci tropes franceses ocupen part del Pirineu central catal abolint temporalment
els Decret de Nova Planta.
El 1718 va ordir la Conspiraci de Cellamare, que pretenia substituir la regncia
de Felip III d'Orleans,[65] amb l'ajut de l'ambaixador Giudice, per no aconsegu el seu
objectiu.

Implantaci de l'absolutisme[modifica | modifica el codi]

Article principal: Decrets de Nova Planta

Els Decrets de Nova Planta (a la imatge el que s'impos a Catalunya) van significar la fi
del sistema de monarquia composta tradicional dels Habsburg, exceptuant-ne els
casos de Navarra, Pas Basc i Aran, i redu les institucions, lleis i sobirania dels estats
de la Corona d'Arag als de la Corona de Castella.

A banda de la inicial reforma de la Hisenda en l'poca de preguerra, a nivell

admnistratiu, Felip V i els seus ministres van impulsar un projecte de centralitzaci

de l'estat centrant-se en la Corona de Castella i emmirallant-se en Frana, amb un

marcat carcter absolutista. La idea era la fusi de les dues corones existents a la
pennsula sota un mateix marc legal i constitucional en unes niques corts, les
quals, no obstant aix, tindrien poc a dir en endavant pel fort viratge vers
l'absolutisme; aix suposava la fi dels furs, la legislaci i la sistema poltic existent
fins aquell moment als territoris de la Corona d'Arag, dins del qual s'incloa
l'autonomia local de les universitats, que van passar a ser designats pel rei. A ms,
una altra idea era aconseguir l'augment dels tributs del monarca i l'eliminaci de
les barreres duanares entre regnes.[66][67] Ja en la Guerra de Successi, justificantse en el dret de conquesta, el 1707, els regnes d'Arag iValncia van ser els
primers on es van implementar els decrets de Nova Planta, que va suposar la
desaparici de la legislaci i el sistema poltic existent fins aquell moment.
A Catalunya i Mallorca la reforma arribaria amb la seva conquesta el 1714 i 1715,
respectivament.[66]En canvi, tant Navarra com les provncies basques van
mantenir-se al marge d'aquest procs, per la qual s'aposta per la tesi de qu Felip
V va castigar aquells regnes que s'havien rebellat en contra d'ell i, d'altra banda,
va premiar els que li havien donat suport.[67]
Quant a les Corts de Castella, que, com s'ha esmentat, quedaran com les niques
de tot l'estat, aquestes quedaran, en realitat, com un un rgan merament formal i
cerimonial davant del poder absolut del monarca, que ja havia organitzat la Junta
de govern des de bon comenament, el qual noms convocar les corts en
comptades ocasions com, per exemple, el jurament del prncep d'Astries o b, en
altres casos, quan concernia a l'impost de Millones. El 1713 les corts introduen
la Llei Slica com a novetat en el sistema de successi espanyol, que excloa a les
dones de la dinastia en la successi.[66]
Cal destacar la dissoluci dels virregnats, la divisi de l'estat en Capitanes
Generals (1833) i la instauraci de les Reials Audincies.

Abdicaci i regnat de Llus I[modifica | modifica el codi]

Article principal: Llus I d'Espanya
El 10 de gener de 1724 a La Granja de San Ildefonso, Felip V va signar un
decret en virtut del qual abdicava la corona en favor del prncep
dAstries, Llus, fill primognit del seu primer matrimoni. Les altres clusules
del decret estipulaven que, en defecte de Llus, la corona havia de passar al
germ d'aquest, Ferran, o b en defecte d'aquest, als germanastres nascuts
del matrimoni amb Isabel Farnese.[68] D'altra banda, Felip i la seva esposa es
reservaven el palau i el reial lloc de San Ildefonso per al seu retir, durant el
qual rebrien peridicament una renda per a viure i per a continuar les obres de
l'indret. Llus esdevenia rei d'Espanya amb disset anys, i accept gustosament
la renncia del seu pare.[69]
Segons el decret de renncia, el motiu piets per a deixar la corona era
aconseguir la salvaci de l'nima de Felip i guarir el mal que l'afectava
fsicament. Para servir a Dios y, desembarazado de estos cuidados, pensar
en la muerte y solicitar mi salud, exposava el decret. Aquestes raons han
estat posades en dubte discutides entre els historiadors. L'explicaci que
genera ms consens s la que afirma que Felip V esperava la mort prematura
de Llus XV, de precria salut, i aix poder optar a la corona francesa.
[69]
D'aquesta manera, el moviment poltic hauria sorgit possiblement de la
reina, que desprs de la mort del regent de Frana, havia deixat de banda
l'oposici de Felip V d'heretar la corona francesa, i hauria emps al seu marit a
abdicar en Llus. Una abdicaci que, a ms, no es va realitzar segons
s'estipulava oficialment, a travs de la reuni de lesCorts.[68]
Felip V va constituir una junta de govern per a guiar i aconsellar al monarca.
No obstant aix, el curt regnat de Llus, de poc ms de set mesos, no va donar
temps a dur a terme cap actuaci de pes i, tanmateix, tampoc el nou monarca

va mostrar inters en els assumptes de la monarquia, consultant-los

constantment amb el seu pare. Aquest fet, sumat al control que volia continuar
tenint Isabel Farnese, va provocar, de fet, que hi hagus dues corts, una a
Madrid i l'altra a la Granja de San Ildefonso.[70][69] Els intents de reforma dels
consellers de Llus I, que van intentar emancipar al jove rei de la tutela
paterna, van acabar en gran mesura en un total fracs.[71] Llus va morir
de verola el 31 d'agost de1724.[72][69]

Segon regnat[modifica | modifica el codi]

Felip V durant el seu segon regnat

A la mort de Llus, va sorgir el dilema de si Felip V havia d'ocupar de nou o no

el tron. La versi tradicional s que l'antic rei es negava en rotund a ocupar-lo
de nou per herncia del seu fill a causa dels seus escrpols religiosos. Res
pogueren fer Isabel Farnese ni Ren de Froulay de Tess, l'ambaixador
francs, per convncer-lo del contrari, preocupats per la deriva que prendria el
pas si pujava al tron l'infant Ferran. Per obtenir el s del monarca es va
constituir una junta de telegs que va proclamar la nullitat dels vots de
renncia i el confessor, el pare Bermdez, es va negar a absoldre si aquest no
s'ocupava del govern del seu poble, Felip accept i torn amb el suport
del Consell de Castella. Altres versions ms modernes diuen que va ser per
voluntat de Felip la recuperaci del tron, fent firmar al seu fill un document en
aquest sentit, i que desprs va esperar l'opini del Consell de Castella i la
junta de telegs, que van pronunciar-se de manera ambigua, fent que Felip
cerqus altres opinions ms favorables i, finalment, establint per decret la seva
tornada al tron.[70][73] El que s cert, s que a la tornada al tron, Felip va purgar
als homes de govern de Llus, que havien intentat deslliurar el rei de la
influncia paterna, i tamb aquells que van donar suport a la pujada al tron de
Ferran.[74][75]
D'aleshores en, la poltica de Felip V va encaminar-se a la reconciliaci amb
el Sacre Imperi, amb el tractat de Paris, pel qual el Sacre Imperi
Romanogermnic renunciava a totes les seves pretensions sobre el tron
espanyol i les ndies occidentals, i el Borb, a Itlia i els Pasos Baixos. [76] Per
mediaci de l'home de confiana del rei, el bar de Ripperda intent
aconseguir el matrimoni de dos fills del rei amb princeses austraques, el que
permet realitzar una aliana contra un possible conflicte amb el Regne de
Frana. El fracs de les negociacions del bar comport la seva caiguda
el 1726.

Posteriorment es pos Jos Patio, partidari del rei des de la Guerra de

Successi, al capdavant de l'Administraci Central. El 1733, va firmar amb
Frana el Primer Pacte de Famlia, que don suport al rei francs en la seva
lluita en la Guerra de Successi de Polnia. Mitjanant aquesta aliana,
l'infant Carles de Borb fou nomenat rei de Npols i Siclia.
El 1739 es produ un conflicte armat entre Espanya i la Gran Bretanya,
suscitat per les extralimitacions d'aquesta ltima potncia en el comer
colonial aix com en la seva posici en la Successi a la corona austraca a la
mort de l'emperador Carles VI d'ustria sense fills mascles. El 1743 va firmar
el Segon Pacte de Famlia, grcies al marqus de l'Ensenada, que va
permetre reactivar el seu pacte amb Frana. El 1749 s'acab la guerra amb
la Pau d'Aquisgr, firmada en aquells moments pel fill i successor de Felip V,
per la qual s'establia a Felip de Borb, segon fill mascle d'Isabel de Farnese,
com a sobir del ducat de Parma, Piacenza i Guastalla.

Mort[modifica | modifica el codi]

Felip V va morir al Palau del Buen Retiro de Madrid[24] a les dues de la tarda
del 9 de juliol de 1746 de forma sobtada a causa d'un atac d'apoplexia,
malgrat no ser gaire gran, la seva neurastnia, que s'agreujava
progressivament, i els excessos en la vida matrimonial el van dur a un estat de
senectud avanada.[77] El rei va ser enterrat, segons havia disposat, a la
Collegiata de La Granja de San Ildefonso.[78]