LA NOVEL.

LA CAVALLERESCA
I EL QUIXOT A BARCELONA

Noms i Cognoms dels components del grup:

ndex
Presentaci
A. El mn cavalleresc.
El cavaller.
La vida cavalleresca.
B. Biografia de Miguel de Cervantes.
C. El marc histric.
D. La Barcelona que va veure Cervantes.
El bandolerisme.
E. La ruta de don Quixot a Barcelona.
F. El Quixot i les galeres.
G. La galera a lpoca de don Quixot.
H. La vida al voltant de la Mediterrnia.
Les drassanes: Les Reials Drassanes de Barcelona.
Els ports principals.
I. Els turcs i la batalla de Lepant.
J. Els pirates barbarescos.
K. Els moriscos
L. La galera de don Joan dustria
M. La mort de la galera.
N. El crdit de sntesi en imatges

PRESENTACI
El crdit de sntesi La novella cavalleresca i El Quixot a Barcelona sestructura en
cinc grans apartats:
Treball de recollida dinformaci, observaci, selecci i organitzaci dels continguts
sobre el marc histric i geogrfic de Barcelona i del mn mediterrani a lpoca de
Cervantes; el mn de la novella cavalleresca; biografia de Cervantes i elaboraci dun
quadre cronolgic de la seva vida.
Visita guiada per Barcelona per recrrer els carrers de ciutat que va veure Cervantes i
els llocs de la ciutat per on van passar don Quixot i Sanxo.
Els alumnes hauran de llegir els captols LX al LXV de la segona part de El Quixot,
relacionats amb lestada de don Quixot a Barcelona.
Visita al Museu Martim de les Drassanes per estudiar el mn de les galeres i les
activitats martimes de la Barcelona de lpoca i una exposici sobre Pirates, tan
presents als captols LX LXV de la II part de lobra.
Quadern dactivitats: els alumnes hauran de respondre les qestions plantejades a les
activitat anteriors.
Creaci dun cmic de cinc vinyetes sobre un moment de lestada de don Quixot i
Sanxo a Barcelona.

OBJECTIUS
En acabar el crdit, lalumne/a ha de ser capa de:
Recollir informaci consultant material bibliogrfic e informtic.
Depurar la informaci i seleccionar-la
Organitzar els continguts seleccionats amb adequaci, coherncia i cohesi. Conixer el
mon de la novella cavalleresca.
Conixer, en mbits diversos, la ciutat de Barcelona a lpoca de Miguel de Cervantes.
Conixer el mn i l activitat martima al Mediterrani a l Edat Moderna.
Utilitzar un llenguatge i un lxic adequat per a cada rea concreta treballada en aquest
crdit de sntesi.
Saber observar i escoltar durant les visites culturals guiades i anotar la informaci ms
rellevant sobre els diversos aspectes de lactivitat cultural.
Crear amb un llenguatge no verbal, s a dir, amb el llenguatge del cmic, un episodi de
lestada de don Quixot i Sanxo a Barcelona.
Relacionar diferents rees curriculars a partir dels continguts treballats.
Aplicar la metodologia adequada a un treball humanstic.
Aplicar el suport informtic que lalumne/a ha aprs al llarg de lESO per tractar la
informaci recollida.
Saber organitzar i planificar el treball en grup.
Portar una dinmica de grup cohesionada entre tots els membres de lequip de treball.
Responsabilitzar-se del treball individual.

Comportar-se correctament en activitats collectives i participatives, respectant el torn

de paraula en les diverses intervencions individuals per demanar algun aclariment o
preguntar algun dubte.
Estimular el gust per assistir a activitats de caire cultural.
Tenir cura delaborar i presentar de forma correcta els treballs encomanats.
Per fer les activitats de les visites als museus cal portar:
El quadern dactivitats o dossier de treball.
Una llibreta i bolgraf per recollir la informaci tant en les visites dels museus com en la
ruta histrica i literria pels carrer de Barcelona.
Una mquina fotogrfica per tal de fer les fotografies que siguin adients per a la
presentaci del treball escrit i lexposici oral.

DATA I INICI DE LES VISITES

Dimarts, 12 de juny:
Ruta del Quixot - 13h Grups: 3A, B1, B2, B3, B4, C1,C2 i C3
15h Grups: B5, B6, BC7, C4, C5 i C6
Dimecres, 13 de juny
Museu Martim - 13h Tots els grups

Exposici oral del Crdit de Sntesi

Es pot presentar material de suport com ara murals, presentaci informtica en Power
Point o d altres materials de suport que el grup de treball cregui adient.

Per fer les activitats de les visites als museus cal portar:
El quadern dactivitats o dossier de treball.
Una llibreta i bolgraf per recollir la informaci tant en les visites dels museus com en la
ruta histrica i literria pels carrer de Barcelona.
Una mquina fotogrfica digital (no es pot utilitzar els flash als museus)
s important que, prviament a les sortides, els alumnes acordin el que far cada
membre del grup.

Ordenaci del treball

Dilluns:
Explicaci del treball per part del tutor del grup (mat escola, tarda casa).
Explicaci de lavaluaci: Exposici oral, valoraci del tutor, treball escrit presentaci,
contingut, expressi escrita-.
Necessitats (cmera fotogrfica digital, possibilitat de fer presentacions en Power
Point).
Organitzaci i repartiment de feines (indicar les consultes a internet, el que trobareu a
les sortides, els rols de cadasc, ...).
Es comencen a treballar les activitats a laula.
Dimarts/Dimecres
Sortides
Activitats de la sortida de la ruta.
Activitats de la visita al Museu Martim.
Dijous:
Tutor (acabar).
Preparar la presentaci (Power Point, mural, oral).
Valorar i valorar-se el treball: omplir la graella d autoavaluaci.
Divendres:
Lliurament del dossier.
Exposici oral del Crdit de Sntesi.
Es pot presentar material de suport com ara murals, presentaci informtica en Power
Point o d altres materials de suport que el grup de treball cregui adient.

A. EL MN CAVALLERESC
1. EL CAVALLER
Lordre de cavalleria
A la primera part de la novella Tirant lo Blanc, l'autor comena parlantnos del Gran Comte de Varoic, un prestigis cavaller que va decidir encomanarse a Du, i refugiant-se a la muntanya va viure com un ermit. Per en lluitar el
rei d'Anglaterra contra el rei de Canria; el monarca angls va demanar ajuda a
l'ermit i quan va acabar la victoriosa batalla el rei va celebrar festes al seu
regne.
Tirant lo Blanc cam d'Anglaterra, per acudir a les festes de les noces del rei i
rebre l'ordre de cavalleria, es va quedar adormit sobre el seu cavall i es va trobar
amb l'ermit. Aquest li explic molts secrets sobre l'orde de cavalleria, li regal
un llibre i li deman que en tornar li expliqus tots els detalls de les festes del
rei. I aix ho va fer. Tirant i els cavallers que l'acompanyaven, en tornar
d'Anglaterra, passaren a veure l'ermit i Diafebus, el cos de Tirant, li va contar
tot all que va ocrrer: les cerimnies, els incidents, com Tirant va ser el millor
cavaller i va rebre l'ordre de cavalleria... Desprs tornaren a Bretanya.
1. Llegiu aquests captols del Tirant en els quals es narra la trobada amb Guillem de
Varoic. Mentre llegiu, aneu subratllant les consideracions que sobre els cavallers i la
cavalleria va fent lermit (objectius, caracterstiques i virtuts del cavaller, funci...
Defallint al mn caritat, lleialtat i veritat, comen mala voluntat,
injria i falsedat, i per aix fou gran error entre el poble de Du, i gran confusi.
I a fi que Du sigui amat, conegut, honrat, servit i temut al mn com al principi
fou poc estimada la justcia per defalliment de caritat, per la qual cosa fu
necessari i convenient que la justcia torns al seu honor i prosperitat. I per
aquesta causa, el poble sagrup en milers i, de cada miler, fou elegit lhome
ms amable i de ms afabilitat, ms savi, ms lleial, ms fort, i amb ms noble
nim, amb ms virtuts i bons costums que tots els altres. I desprs feren cercar
entre totes les bsties quina seria la ms bella , ms corredora i que pogus
suportar major esfor, i quina seria ms convenient per al servei de lhome i, de
totes, elegiren el cavall i el donaren a lhome que havia estat elegit u entre mil
homes , per aix aquell home sanomen cavaller, perqu havien ajustat la ms
noble bstia amb el ms noble home. (captol XXXII)
I no et pensis que en aquell temps fossin fets cavallers tots aquells que
ho volien sser, sin que van sser triats homes forts i de molta virtut, homes
lleials i piadosos, perqu fossin escut i defensa de les persones simples, a fi que
ning no nabuss per la fora. I per tal cosa, conv al cavaller que sigui ms
anims i ms valent que altri, perqu pugui perseguir els mals homes, no tement
els perills que li puguin esdevenir ; i daltra part, deu sser afable i gracis en
tot, i comunicatiu amb qualsevol persona, sigui de la condici que sigui: perqu
sser cavaller s gran esfor i fatiga. (Captol XXXII)

El cavaller fou fet per mantenir i defendre la santa mare Esglsia i no

deu retre mal per mal, ans deu sser humil i perdonar lliberalment aquells que
lhauran damnificat, si vnen a la seva merc; perqu el cavaller est obligat a
defendre lEsglsia, car altrament es perdria i tornaria a no res (...) no hi havia
home que tingus tant atreviment de cavalcar en cavall fins que foren fets els
cavallers per subjugar la mala gent i foren trobades les armes; un cop foren
armats, ja se sentiren segurs contra tots aquells qui els volien combatre. (captol
XXXIII)
2. Feu una llista de les virtuts i caracterstiques que havia de tenir un cavaller i dels
objectius de la cavalleria.

CARACTERSTIQUES

OBJECTIUS

Larns del cavaller

Es nua les calces, passa el brial, les hoses estretes i els esperons dor; es vesteix
lausberc, fixa lelm damunt la ventalla; munta, esperona el seu cavall fins al pla, i
apareix, amb lescut contra el pit, cridant [...] (Tristany i Isolda)
Larns del cavaller era un conjunt darmes que utilitzava el cavaller per a defensar-se
de lenemic, format per armes defensives que servien per protegir-se (casc, arns dels
braos i de les cames) i armes ofensives amb les quals podia atacar (llana, espasa,
daga, atxa).
Els primers a utilitzar larns foren els carolingis, amb Carlemany com a rei, als
quals va imitar tot Europa. No solament els cavallers anaven protegits sin que els
seus cavalls tamb portaven un arns que anomenaven defenses del cavall. Amb el
pas del temps, larmadura va anar evolucionant des de les peces de metall o cuir
collocades en punts vulnerables, fins a arribar a larmadura completament
metllica.
3. Us presentem una armadura completa ja de gaireb el segle XV. Busqueu els mots
referents a les parts de larmadura que no conegueu al diccionari i desprs senyaleu-los
en el dibuix: bacinet, espatlls, guardabra, colzera, manyopla, guantellet, cuirassa
pectoral, faldatge, cuixera o cuixot, genollera, gambera o greva, sabata de ferro o
sabat, ausberc, bavera, visera i gorgera.

4. Relacioneu les paraules obtingudes amb la seva definici:

.................................. : Vesta de malles o lmines de ferro, que cobria els guerrers
medievals des del cap fins als genolls o fins als turmells i era una de les principals
armes defensives.
.................................. : Pea de larmadura que cobria el cap.
.................................. : Arma defensiva consistent en una lmina de fusta, de cuiro de
metall, que se subjectava per una ansa amb el bra esquerre i que sovint tenia la
superfcie anterior adornada amb els senyals o emblemes de la casa senyorial del
guerrer.
.................................. : Dard o espcie de llana curta que tiraven per ferir a distncia.
.................................. : Arma blanca, composta duna lmina estreta de metall tallant
per les dues bandes, de tres a cinc pams de llargada, acabada en punta per un cap i amb
un mnec encreuat per laltre.
.................................. : Arma llanadissa, que es tira amb un arc o ballesta i consisteix
en una tija de fusta que a un altre extrem t una punta de metall i en laltre, de vegades,
unes aletes de plomes o de metall.

 .................................. : Arma antiga contundent, consistent en un bast molt ms

gruixut dun extrem que de laltre, pel qual sengrapa.
.................................. : Estoig duna espasa o duna altra arma o instrument llarguer.
.................................. : Pea de ferro caladissa que formava part de lelm i defensava la
cara del guerrer.
Un cavaller vestit aix era tot un espectacle. Penseu, a ms, que els arnesos
podien ser molt rics: brillants, lluents, en funci de la importncia social i econmica
del cavaller que els possea. I s que un bon arns moltes vegades era una assegurana
de vida.
No hem d'oblidar, per, que el cavaller havia de lluitar amb totes les peces de l'arns al
damunt. Una armadura podia pesar uns 25 kg, i l'arns sencer podia passar perfectament
dels 30. I si hi sumem els 17 o 18 kg de la llana, entendrem de seguida que calia molta
fora fsica, una gran destresa i molt d'entrenament per aconseguir l'xit en qualsevol
empresa cavalleresca.

2 LA VIDA CAVALLERESCA
Un cavaller, al segle XV i abans, era doncs, un home noble amb una armadura
que defensava el rei, la reina, el seu senyor feudal i els febles: les dones, les criatures,
els pobres.
Calia dedicar-hi molt temps, per acabar essent un bon cavaller. Als vuit anys,
ms o menys, els noiets comenaven a aprendre a dansar, a cantar, a llegir i escriure, a
pujar a cavall, a servir-se de les armes i a lluitar. Quan s'havia acabat l'aprenentatge, el
noi esdevenia cavaller desprs d'una cerimnia ritual que consistia, bsicament, en rebre
un cop d'espasa a l'espatlla i jurar protegir els febles i la llei. La nit abans de la
celebraci, el futur cavaller se la passava en una esglsia, resant i preparant-se per al
gloris moment.
A partir d'aleshores, el cavaller ha de demostrar posseir unes virtuts que el faran
reconeixible com a tal: ha de ser valent (ha de tenir fora fsica per poder utilitzar les
armes), ha de ser lleial (al seu senyor, a la seva dama) i ha de ser geners: ha de refusar
acumular riqueses. Tot el que s i el que t ho ha de compartir amb els altres.
Sovint els cavallers del segle XV cercaven honor i prestigi participant en tornejos,
justes, passos darmes i altres accions cavalleresques.
5. Busqueu i expliqueu en qu consistien aquestes activitats.
. TORNEIG:
. JUSTA:
. PASSOS DARMES:
.LLETRES DE BATALLA:
6. Quines qualitats ha de treballar el cavaller per preparar totes aquestes activitats
fsiques i qui les entrena.
7. Busqueu informaci (on es va instituir, qui el va instituir, per quin motiu, en qu
consistia...) sobre dos passos darmes que van ser molt famosos:
. EL PASO HONROSO:
. EL PAS DEL PI DE LES POMES DOR (PAS DU PIN AUX POMMES DOR):

10

Els llibres de cavalleries i les novelles cavalleresques

Les primeres novelles de cavalleries prpies de la literatura medieval
aparegueren al nord de Frana a mitjan del s XII, eren escrites en francs i en vers i es
caracteritzaven pel fet que el seu protagonista vivia una srie d'aventures (sovint
meravelloses) i per l'aparici del tema amors.
El nou gnere, anomenat roman courtois (roman corts), apareix ja fixat en
l'obra de Chrtien de Troyes, que situa l'acci en la cort mtica del rei Arts. Al finals
del s XII es donen les primeres versions extenses en prosa, les quals donen lloc a cicles
com al de Tristany o el de Lancelot-Graal, molt difosos, traduts i adaptats.
s a partir del s XIV, i ms prpiament en els XVI i XVII, que el gnere es transforma
en el que, dins de l'mbit hispnic, s'ha anomenat Llibres de cavalleries, el primer
antecedent del qual el constitueix l'Amads de Gaula. Aquests llibres recreaven el tipus
de vida que imposava el mn de la cavalleria i enaltia les herocitats dels cavallers.
8. A partir dels segles XIV i XV, per a causa dels canvis socials, poltics i econmics
, el mn de la cavalleria recrea duna altra manera la literatura de cavallers: la
novella cavalleresca.
a)
Busqueu informaci sobre la diferncia entre els llibres de cavalleries i
les novelles cavalleresques.
Desprs, ompliu el quadre segent amb les caracterstiques que teniu abans
desordenades.

3. Els escenaris on passen els esdeveniments sn reals i coneguts pels lectors

o, si no, sn semblants a escenaris reals.

7. El temps narratiu s molt lluny per a

qui llegeix i, sovint, no s concret.

2. Els herois tenen sentiments i comportaments (por, mandra, infidelitat, etc.) o

malalties humanes.

1. Els herois, encara que sigui virtuosos i

molt valents, tenen virtuts i capacitats
normals.

6. No hi ha elements meravellosos ni
fantstics.

8. Trobem aquest tipus dobres sobretot

al segles XV i XVI.

1. Els herois tenen virtuts i capacitats

molt per sobre del normal (per exemple,
poden lluitar alhora contra cent enemics).

3. Al costat descenaris reals, molts dels

escenaris on passen els esdeveniments
sn pasos extics i allunyats
geogrficament.

8. Trobem aquest tipus dobres des del

segle XII fins al XV.

6. Hi ha elements meravellosos i
fantstics (dracs, fades, encantaments...).

9. Bons exemples daquest tipus dobres

sn Tirant lo Blanc i Curial e Gelfa.

9. Bons exemples daquest tipus dobres

sn les de la Matria de Bretanya.

5. No hi ha episodis histrics, i si nhi ha

sn molt idealitzats.

2. Els herois mai no tenen debilitats o

malalties humanes.

11

7. El temps narratiu s proper per a qui

llegeix.

4. Hi apareixen personatges reals, que

tothom coneix o pot identificar.

4. No hi apareixen personatges reals, o b

sn molt idealitzats.

5. Hi ha episodis histrics, com ara

batalles conegudes per tothom.

Llibres de cavalleries
1.

Novelles cavalleresques
1.

2.

2.

3.

3.

4.

4.

5.

5.

6.

6.

7.

7.

8.

8.

9.

9. Llegiu els textos segents i comproveu, tot repassant el quadre que acabeu domplir,
si sn llibres de cavalleries o novelles cavalleresques. Justifiqueu la vostra clasificaci
amb exemples extrets dels diferents fragments.

El roman de Tristany i Isolda

-Du vos salvi, bell senyor! digu Tristany-, per quin cam ve el drac?
I quan el fugitiu li hagu mostrat el cam, Tristany el deix anar.
El monstre sapropava. Tenia el cap duna vibra, els ulls roigs com a carbons ablamats,
dues banyes al front, les orelles llargues i peludes, urpes de lle, una cua de serpent, el
cos escats dun grif.
Tristany llan contra ell el seu destrer amb una fora tal, que, bo i eriat de por,
bot contra el monstre. La llana de Tristany top les escates i vol feta estelles.
Tot duna el cavaller sarrenca de lespasa, laixeca i la descarrega sobre el cap
del drag, per sense ni encetar el cuiro. El monstre ha sentit tota vegada el cop; llana

12

les seves urpes contra lescut, les hi enfonsa i en fa volar els lligams. Amb el pit
descobert, Tristany el busca encara amb lespasa, i li venta sobre els flancs un cop tan
violent que laire en retruny. Debades: no pot ferir-lo. Llavors el drac vomita pels badius
un doble broll de flames verinoses: lauberc de Tristany sennegreix com un carb
apagat, el seu cavall sabat i mor. Per tornant-se a aixecar tot duna, Tristany enfonsa la
seva bona espasa dins la gola del monstre: hi penetra tota, i li talla el cor en dos trossos.
E drag engega una darrera vegada el seu crit horrible, i mor.

Blandn de Cornualla
Aqu van prendre comiat i Blandinet, tot armat darmes vermelles i daltres
meravelloses, va endinsar-se per la foscor tot el dia, com a bon cavaller daventura. I
quan va haver avanat fora estona, va veure una gran claror i all lluny hi havia una
casa que tenia un portal molt bell. Va anar cap aquell portal i hi va trobar un porter, que
de seguida li obr la porta i li va dir:
-Entreu en aquell hort, perqu aqu vs trobareu aventura, si en voleu.
Llavors Blandn hi va entrar i va anar fins aquell hort. All va trobar, dins de
lhort, molt bell deport. Sota un bell pomer florit, a lombra, es va adormir.
I mentre dormia daquesta manera i n o es podia despertar, hi van arribar dues
donzelles, meravellosament belles. Luna va dir a laltra:
- Un bell cavaller dorm all, sota aquell pomer, et prego que lanem a despertar,
perqu, si ens pogus deslliurar daquell gegant que ens t aqu retingudes, nosaltres
lestimarem de bon grat.
Llavors elles van anar vers Blandn i li van cridar:
-Amunt, cavaller, continueu endavant abans que vingui el gegant, perqu de
veritat que us mataria si us agafs, perqu nha matat de mala mort molts altres que ens
volien deslliurar i salvar per fet darmes.
Llavors Blandn, que les va sentir, de seguida fou ferit de totes dues, que eren
belles, i els va dir:
-Franques donzelles, voldreu venir amb mi si jo us pogus deslliurar?
Van respondre elles:
-S, i tant, i farem all que ens maneu.
I mestre parlaven daquesta manera hi va arribar el gran gegant, que va dir:
- Qui ets tu, desgraciat, que has entrat tan endavant?
Aleshores ell li respongu:
-Per cert, jo tinc per nom Blandinet, he vingut per deslliurar aquestes donzelles i
me les vull emportar.
Llavors el gegant sencengu dira perqu Blandn li havia parlat aix. Aixec
una gran maa i li va dir que abans hauria de batallar amb ell. Blandn sencengu dira,
fu un salt de costat, agaf una llana que portava, de la qual es fiava molt , i li don un
cop tan gran al mig del cos que el va tombar.

Tirant lo Blanc
Com la Princesa crid lo primer crit, ho sent la Viuda Reposada, e hagu plena noticia
que la causa del cridar havia fet Plaerdemavida, e que Tirant devia sser ab ella; pens
que si Tirant passava a la Princesa, que ella no poria complir son desig ab ell. E ja

13

tothom callava, e la Princesa no deia res, sin que es defenia ab paraules gracioses que
la plasent batalla no vingus a fi.La Viuda s'assigu al llit e don un gran crit e dix:
-I qu s lo que teniu, filla?
Despert totes les donzelles ab grans crits e remor, e venc a notcia de l'Emperadriu.
Totes se llevaren cuitadament, qui totes nues, qui en camisa, e ab cuitats passos anaren a
la porta de la cambra, la qual trobaren molt b tancada, e a grans crits demanaren llum.
E en aquest instant que tocaven a la porta e cercaven llum, Plaerdemavida pres a Tirant
per los cabells e apart'l de lla on volguera finar sa vida e pos'l en lo retret e fu-lo
saltar en un terrat que hi havia e don-li una corda de cnem perqu s'acals dins l'hort,
e d'all podia obrir la porta, car ella hi havia ben provet perqu quan vingus, ans del
dia, se'n fos pogut anar eixint per una altra porta.Mas tan gran fon l'avalot e los grans
crits que daven les donzelles e la Viuda que no el pogu traure per lo lloc on ella havia
pensat, e fon forat que el tragus per lo terrat, e don-li la corda llarga, i ella
prestament se'n torn, e tanc la finestra del retret e an on era sa senyora.
E Tirant don volta e llig fort la corda, e ab la pressa que tenia per no sser vist ni
conegut no pens la corda si bastava en terra; deix's anar per la corda avall e fallia-se'n
ms de dotze alnes que no plegava en terra; fon-li forat de lleixar-se caure, perqu los
braos no li podien sostenir lo cos, e don tan gran colp en terra que es romp la cama.
Deixem a Tirant, que est de llarg, gitat en terra, que no es pot moure.

Curial e Gelfa
Els quatre cavallers aragonesos i Curial, veient que el rei feria tan meravellosament
amb la llana, van entrar al camp, descavalcant per la fora tots aquells que els venien al
davant, de manera que en poc temps es van fer conixer al torneig.
Qu us dir? Aquell dia els cavallers dels escut negres van combatre amb tanta virtut i
esfor que per all on anaven trobaven cam obert.
El sol ja declinava quan el rei de Frana va manar que cesss el torneig. Llavors els
escuders van anar a buscar Festa i, muntada en el seu palafr, va tornar amb els
cavallers a les tendes, on tots van lloar el rei pel que havia fet. i quan Curial va veure la
festa que tots li feien al rei, va dir:
-Sentor, us suplico que em digueu qui sou.
-Jo sc el rei dArag, el vostre amic.

10. Obres que pertanyen al gnere dels llibres de cavalleries:

11. Obres que pertanyen al gnere de les novelles cavalleresques:

14

B. Biografia de Miguel de Cervantes

1. Busca dues imatges de Miguel de Cervantes: una de jove i laltra de ms vell.
2. La cacera del tresor Heu daccedir a la pgina web:
http://www.materialesdelengua.org/ literatura Cervantes ESO La caza del tesoro
Hi trobareu una srie de preguntes que heu de respondre per escrit en castell, per aix
us proporcionem una srie de links que estan en aquesta mateixa pgina.

15

C. El marc histric
A lpoca de Cervantes (1547-1616), Catalunya era noms un territori ms dun vast
imperi, lImperi Hispnic, el ms poders dels regnes europeus del moment. Des del
segle X, Catalunya havia estat un territori independent que, desprs, formaria part de la
Corona catalano-aragonesa. El rei Ferran I dArag es va casar (1469) amb la reina
Isabel I de Castella (Reis Catlics). Aquesta uni no va suposar la uni entre les dues
corones fins a lpoca de Carles I (1516-1556), nt dels Reis Catlics, qui va heretar els
territoris dels seus avis materns (territoris de les Corones catalano-aragonesa i
castellana) i dels seus avis paterns (diversos territoris europeus) fins a constituir un
Imperi territorial immens, al qual caldria sumar les noves terres descobertes a Amrica.
Encara que els antics territoris de la Corona dArag no van perdre les institucions de
govern prpies, degut al pes econmic i demogrfic de Castella, hi va haver una
tendncia a la castellanitzaci de la Corona evident quan la capital se situ a Madrid-,
coincidint amb una poca de crisi econmica i social a Catalunya. Els successors de
Carles I foren Felip II (1556-1598), Felip III (1598-1621) i Felip IV (1621-1665), de la
dinastia dels ustries. Al llarg daquest perode, que correspon als segles XVI i XVII,
les relacions entre la monarquia hispnica i Catalunya foren en algunes moments tenses.
Els ustries van tenir enemics a Europa (Frana i Anglaterra, que veien amb recel el seu
poders imperi) i fora dEuropa (els turcs, poble islamitzat, que amenaava de dominar
la Mediterrnia). Els ustries es van erigir en defensors del catolicisme enfront de les
esglsies protestants i enfront dels musulmans. Per aquest motiu, Felip II va intentar
aturar laven turc a la Batalla de Lepant (1571), on va participar Cervantes, per no va
poder impedir que els turcs utilitzessin per als seus interessos als pirates barbarescos,
que des del nord dfrica atemorien els habitants de la costa mediterrnia de la
Pennsula Ibrica amb els seus saqueigs i incursions. Dins aquest context, els moriscoss,
descendents de poblacions musulmanes convertides al cristianisme encara que molts
van conservar lIslam-, van ser acusats de relaci amb els pirates nordafricans i van ser
expulsats de la Pennsula Ibrica lany 1610.
A linterior de Catalunya, la crisi econmica i la debilitat de les autoritats expliquen que
entre els segles XVI i XVII tingus lloc el fenomen del bandolerisme, que queda
reflectit al Quixot, quan el cavaller coneix que sapropa a Barcelona perqu veu en el
cam a uns ajusticiats penjats. En general es tracta dun fenomen de delinqncia fruit
de la pobresa, per tamb hi ha episodis denfrontament entre bndols rivals de
laristocrcia, com els enfrontaments entre nyerros i cadells.
1. Fes un eix cronolgic doble: per una banda, els fets de la vida de Cervantes i per un
altre els anys de regnat dels monarques que van governar a lpoca i alguns dels fets
ms importants (batalla de Lepant, expulsi dels moriscos, execuci del bandoler
Serrallonga, etc.). Et suggerim dues lnies verticals al centre del full, entre les dues
lnies posa-hi els anys; al costat esquerra, els fets histrics , i a la dreta, els fets de la
vida de Cervantes. Conserva lescala.
2 De lImperi que hereta Carles I, a qui havia pertangut anteriorment? . Quins reis van
governar en la poca en qu va viure Cervantes: esmenta cada rei amb les dates del seu
regnat, per ordre cronolgic.
3. El territori de Npols, que forma part de lImperi que hereta Carles I, a qui havia
pertangut anteriorment.
16

( afegir conjunts edificis de la plaa del Rei + preguntes (pgs. 21 y 22)

17

Amb lajut dun atles histric i sobre el mapa dEuropa escriu i pinta:
4. Els viatges de Cervantes i les ciutats on va viure.
5. Els territoris europeus espanyols al segle XVII.
6. Les principals ciutats europees que pertanyien a la Corona espanyola.
7. Posa un ttol adequat al mapa i afegeix la llegenda al seu peu

18

D. La Barcelona que va veure Cervantes

Yo dijo don Quijote no s si soy bueno, pero s decir que no soy malo.
Para prueba de lo cual quiero que sepa vuesa merced, mi seor don lvaro
Tarfe, que en todo los das de mi vida no he estado en Zaragoza, antes por
haberme dicho que ese don Quijote fantstico se haba hallado en las justas de
esa ciudad no quise yo entrar en ella, por sacar las barbas del mundo su
mentira, y, as, me pas de claro a Barcelona, archivo de la cortesa, albergue
de los extranjeros, hospital de los pobres, patria de los valientes, venganza de
los ofendidos, y correspondencia grata de firme amistades, y en sitio y en
belleza, nicas; y aunque los sucesos que en ella me han sucedido no son de
mucho gusto, sino de mucha pesadumbre, los llevo sin ella, slo por haberla
visto.
El Quijote, II, Cap. LXXI
Si s cert que Cervantes va fer una estada a Barcelona, hauria vist una ciutat closa per
muralles i amb un aspecte encara medieval. El primer recinte murari havia estat
construt pels romans, per durant lAlta Edat Mitjana, la ciutat havia crescut ms enll
dels seus lmits i els reis de la Corona dArag van haver de construir un primer recinte
murari (Jaume I, 1249), que englobava la Vilanova del Mar, i encara un segon recinte
(Pere III, 1340) incloent el Raval, poc densament poblat fins al segle XVIII. Ms enll
de les muralles, sestenia el Pla de Barcelona, un extens territori explotat agrcolament,
on al segle XIX sedificaria lEixample, ampliaci de la ciutat. No existien encara ni la
Ciutadella militar ni el barri de la Barceloneta, construts al segle XVIII. Barcelona, que
havia estat un port actiu fins al segle XV, havia perdut part de la seva intensa activitat
econmica, perqu ja no era seu de cap cort i, a ms, estava apartada del comer amb
Amrica, per encara mantenia un cert paper comercial en la Mediterrnia per loferta
dels seus productes artesanals. Es diu per tradici que Cervantes durant la seva estada a
Barcelona shauria allotjat a una casa propera al Portal de Mar (
porta de la muralla de mar), des don seria un testimoni privilegiat de lactivitat
mercantil i dels perills que venien des del mar.

19

La Barcelona Cervantina

20

21

PLNOL ACTUAL

22

1. Amb lajut dels plnols histrics, assenyala sobre el plnol actual de Barcelona els
lmits de la ciutat en poca de Cervantes, diferenciant amb un color diferent:
la Barcelona romana.
la primera muralla medieval (1249)
la segona muralla medieval (1340)
2. Sobre el plnol, amb un color diferent, assenyala litinerari seguit.
3. Si has fet fotografies dalguns daquests punts del recorregut, inclou-les i posa-hi un
peu de foto.
4. La Barcelona que va veure Cervantes, si s cert que hi va estar, era una ciutat
emmurallada daspecte encara medieval. Observa sobre el plnol lentramat urb de la
ciutat antiga i descriu com devia ser la Barcelona de lpoca en un text de deu lnies (al
tema 5 del llibre de text de Cincies Socials tens informaci que et pot ser til sobre les
ciutats pre-industrials).
5. A partir del segle XVIII la ciutat coneix una gran transformaci urbana. Saps a qu es
degut?
6. Pinta dun quart color aquests barris de lExample.

El bandolerisme
Levantose Sancho y desviose de aquel lugar lugar un buen espacio; yendo a
arrimarse a otro rbol, sinti que le tocaban en la cabeza y, alzando las
manos, top con dos pies de persona, con zapatos y calzas. Tembl de
miedo, acudi a otro rbol, y sucediole lo mismo. Dio voces llamando a don
Quijote que le favoreciese, Hzolo as don Quijote, y preguntndole qu le
haba sucedido y de qu tena miedo, le respondi Sancho que todos
aquello9s rboles estaban llenos de pies y de piernas humanas. Tentolos don
Quijote y cay luego en la cuenta de lo que poda ser, y djole a Sancho:
No tienes de qu tener miedo, porque estos pies y piernas que tientas y no
ves sin duda son de algunos forajidos y bandoleros que en estos rboles
estn ahorcados, que por aqu los suele ahorcar la justicia , cuando los coge,
de veinte en veinte y de treinta en treinta; por donde me doy a entender que
debo de estar cerca de Barcelona
y as era la verdad, como l lo haba imaginado.
Al partir alzaron los ojos y vieron los racimos de aquellos rboles, que ern
cuerpos de bandoleros. Ya en esto amaneca, y si los muertos lo s haban
espantado, no menos lo atribularon ms de cuarenta bandoleros vivos que de
improviso les rodearon, dicindoles en lengua catalana que estuviesen
quedos y se detuviesen hasta que llegase su capitn.
[]
No estis tan tristes, buen hombre, porque no habis cado en las manos
de algn cruel Osiris, sino las de Roque Guinart, que tiene ms de
compasivas que de rigurosas.
[]
El Quijote II, Cap. LX

23

1. Per qu a la Catalunya de lpoca es va produir el fenomen del bandolerisme?

Esmenta almenys dues causes que expliquen el fenomen.
2. De quina extracci social eren els bandolers?
3. Quines accions realitzaven els bandolers i contra qui?
4. Quina diferncia hi ha entre un bandit i un bandoler?
5. Pots posar algun exemple de personatges histrics posteriors (segles XIX i XX) i
actuals que representin algun valor propi del bandolers social de segles anteriors?
6. Quina visi del mn del bandolerisme ens dna Cervantes i a travs de quin
personatge?

7. Colloca correctament el vocabulari sobre la figura del cap de quadrilla:

Capell, mitges, sabates baixes, capa gascona, cintur, xarpa per penjar-hi els
pedrenyals, punyalet o coltell, bord (bast), arracades, medall, bossa per la
plvora.

24

E. La ruta de don Quixot a Barcelona

Apartose Roque a una parte y escribi una carta a un su amigo a Barcelona,

dndole aviso como estaba consigo el famoso don Quijote de la Mancha,
aquel caballero andante de quien tanta cosas se decan , y que le haca saber
que era el ms gracioso y el ms entendido hombre del mundo, y que de all
a cuatro das, que era el de San Juan Bautista, se le pondra en mitad de la
playa de la ciudad, armado de todas sus armas, sobre Rocinante su caballo,
y a su escudero Sancho sobre un asno, y que diese noticia de esto a sus
amigos los Niarros, para que con l se solazasen; que el quisiera que
careciesen de ese gusto los Cadells, sus contrarios , pero que esto era
imposible , a causa que las locuras y discreciones de don Quijote y los
donaires de su escudero Sancho Panza no poda dejar de dar gusto general a
todo el mundo. Despach esta carta con uno de sus escuderos, que,
mudando el traje de bandolero en el de un labrador, entr en Barcelona y la
dio a quien iba [a quien iba dirigida].
El Quijote, II, Cap. LX

25

Aquest apartat del treball estudia els captols del Quixot que transcorren a Barcelona.
Per a la realitzaci del qestionari heu de llegir els captols LX-LXV de la segona
part del Quixot; prendre apunts de les explicacions que us donguin al recorregut per
Barcelona i consultar les pgines web que us adjuntem.
1. Qu vol dir actuar com un Quixot?
2. Com saben el Quixot i Sanxo que sn a Catalunya?
3. Amb quin bandoler es troben? Busca informaci histrica sobre aquest personatge.
4. Hi ha a Barcelona un carrer dedicat a aquest bandoler, com es diu aquest carrer?
5. Qui acompanya en Quixot i Sancho fins a Barcelona? A quin lloc de la ciutat els
deixa?
6. Quin s el motiu per qu els protagonistes decideixen venir a Barcelona?
7. Per qu a la matinada del primer dia els nostres protagonistes queden impressionats?
Cal tenir en compte que venen de linterior de la Pennsula: Castilla, La Manxa i Arag.
8. Qui va a recollir als nostres protagonistes a la platja?
9. La ciutat de Barcelona era molt ms petita que ara i estava protegida per una muralla,
on hi havia diferents portes dentrada a la ciutat. Per quin portal entren a la ciutat? Per
qu?
10. Com ens descriu el narrador la ciutat a la matinada: avorrida, silenciosa o alegre i
bulliciosa? Per qu? Quina festa se celebrava?
11. Quines persones vivien a la Plaa Sant Jaume?
12. Quins edificis emblemtics de la ciutat shi troben? De quin estil artstic sn? Qui
els va construir?
13. Per qu es caracteritzava el carrer Llibreteria, a quina part, dreta o esquerra es
situava? Qui hi acudia?
14. Quins llibres eren els ms venuts? Quant de temps trigaven en lenquadernaci dun
llibre.
15. A El Quixot, el narrador diu que Alonso Quijano comptava amb 100 llibres a la
seva estana, la qual cosa demostrava la seva obsessi per la lectura. Quants de llibres
tenien els nobles barcelonins en la seva biblioteca?
16. A quin carrer se situaven les impremtes?
17. En quin segle es va inventar la impremta? ? Qui va ser el seu inventor? Per qu va
ser tan important?

26

18. Per qu diuen els ciutadans de Barcelona aquestes paraules:

Bien sea venido a nuestra ciudad el espejo, el farol, la estrella y el norte de
toda la caballera andante, donde ms largamente se contiene; bien sea venido,
digo, el valeroso don Quijote de la Mancha: no el falso, no el ficticio, no el
apcrifo que en falsas historias estos das nos han mostrado, sino el verdadero,
el legal y el fiel que nos describi Cide Hamete Benengeli, flor de los
historiadores.
El Quijote, II, Cap. LXII
19. Quin llibre sestava imprimint a la impremta que va visitar Don Quixot i al qual fa
al.lusi en el text que acabes de llegir? Per qu senfada tant don Quixot?
20. El primer edifici que visita don Quixot s una impremta. Com es deia? De quina
ciutat castellana era el propietari? T res a veure amb Cervantes? Quin llibre sestava
imprimint i per qu li molesta molt al protagonista?
21. A la plaa del Pi hi ha un edifici on hi havia la cofraria de la Purssima Sang,
Explica quina relaci tenia amb el mn dels bandolers?
22. No se sap del cert per Martn de Riquer (gran estudis del Quixot) ens diu que
Cervantes probablement va visitar Barcelona als voltants de 1610. Es diu que va viure a
dos llocs. On estan ubicats?
23. On est ubicada la casa on es diu que hi va est Cervantes? Segons la imatge que
tenim de la Barcelona de la poca, qu podia veure Cervantes des del balc de la casa
on es va allotjar i com es reflecteix aquesta vista a El Quixot.
Y una maana, salindose don Quijote a pasear por la playa armado de todas
sus armas, porque, como muchas veces deca, ellas eran sus arreos, y su
descanso el pelear, y no se hallaba sin ellas un punto, vio venir hacia l un
caballero, armado asimismo de punta en blanco, que en el escudo traa pintada
una luna resplandeciente; el cual, llegndose a trecho que poda ser odo, en
altas voces, encaminando sus razones a don Quijote, dijo:
Insigne caballero y jams como se debe alabado don Quijote de la Mancha,
yo soy el Caballero de la Blanca Luna
Dulcinea del Toboso es la ms hermosa mujer del mundo y yo el ms
desdichado caballero de la tierra, y no es bien que mi flaqueza defraude esta
verdad. Aprieta caballero la lanza y qutame la vida, pues me has quitado la
honra.
Eso no har yo, por cierto dijo el de la Blanca Luna: viva, vida en su
entereza y fama de la hermosura de la seora Dulcinea del Toboso. Que slo
me contento con que el gran don Quijote se retire a su lugar un ao, o hasta
tiempo que por m le fuere mandado, como concertamos antes de entrar en
esta batalla
El Quijote, II, Cap. LXIV
24. Don Quixot senfronta a un cavaller a la platja de Barcelona, el que avui en dia s la
Barceloneta, i s derrotat. Quines persones assisteixen a veure el combat?

27

25. Com es deia aquest cavaller? Quina condici li imposa el cavaller vencedor? Qu
reacci t Sanxo davant daquest combat i aquest derrota?
26. Qui era realment aquest misteris cavaller que, en vncer don Quixot, entre al galop
per la porta de la ciutat?
27. Qu fa don Quixot a Barcelona desprs de ser derrotat? Com descriu la ciutat quan
marxa cap a la seva aldea?
28. Recull informaci sobre la primera edici de El Quixot a Madrid i las edicions de
Barcelona (ttol, any dedici i editor). Pots cercar per internet imatges de les
portades daquestes edicions.
Captols del Quixot a Barcelona
http://cvc.cervantes.es/obref/quijote/edicion/parte2/cap60/ Roque Guinart
http://cvc.cervantes.es/obref/quijote/edicion/parte2/cap61/ Llegada a Barcelona
http://cvc.cervantes.es/obref/quijote/edicion/parte2/cap62/ En casa de Antonio Moreno /
imprenta
http://cvc.cervantes.es/obref/quijote/edicion/parte2/cap63/ las galeras
http://cvc.cervantes.es/obref/quijote/edicion/parte2/cap64/ combate en la playa
http://cvc.cervantes.es/obref/quijote/edicion/parte2/cap65/ el caballero de la blanca luna
Sobre cadells i nyerros i sobre Roque Guinart:
http://findesemana.libertaddigital.com/articulo.php/1276229889
http://www.cervantes.es/internet/gab/biografia_cervantes/glosario/htmlssss/htm/1812.ht
m
http://users.ipfw.edu/jehle/cervante/csa/articf91/martinez-lopez.htm
Sobre imprentas y libreros. La impresin del Quijote:
http://www.bcn.es/publicacions/b_mm/bmm60/bmm60_qc54.htm

28

F. El Quixot i les galeres

A les Corts celebrades lany 1599, en temps de Felip III, es va autoritzar a la Generalitat
de Catalunya a adquirir i mantenir una esquadra de quatre galeres per a la protecci de
les costes i laprovisionament del pas. Eren la Sant Jordi - la capitana- botada i
beneda el 3 de juliol de 1607, la Sant Maurici, botada i beneda el 14 de juliol de 1608,
la Sant Ramon, botada i beneda el 14 de juliol de 1608 i la Sant Sebasti, botada i
beneda el maig del 1609.
La seva missi era protegir la costa catalana -i principalment la ciutat de Barcelona- de
possibles atacs martims. Les incursions de corsaris barbarescos a poblacions costaneres
per fer-se amb bns de tota mena eren freqents des de l'Edat Mitjana, per al segle XVI
s'havien intensificat en gran mesura. Un dels botins que proporcionava ms guanys
foren els captius. Homes, dones, nens i nenes cristians eren segrestats i alliberats a canvi
de rescats, o b es convertien en esclaus. El propi Cervantes va ser capturat i condut a
Alger fins que la seva famlia aconsegu els diners per alliberar-lo.
En les seves obres Cervantes narra, en ms d'una ocasi, atacs de barbarescos contra
poblacions i embarcacions cristianes. En el captol 63 de la segona part del Quixot
aprofita la visita dels dos protagonistes a la ciutat Comtal per descriure les galeres de la
flota de Catalunya.
Les quatre galeres varen ser destrudes pels turcs el juliol de 1623, en una acci a les
costes del sud de Frana. Per tant, va estar en actiu del 1609 al 1623.
-Galeres, galeasses i galiotes
La tipologia de vaixells inclosos a la famlia de les galeres es completa amb les
galeasses, vaixells ms grans que les galeres, que anaven fortament protegits per
artilleria, i amb les galiotes, embarcacions ms petites, dedicades a exercir funcions de
reconeixement i suport, i que eren molt utilitzades pels corsaris barbarescos, per la seva
velocitat i la seva facilitat de maniobra.
-La vida dun galiot
Els veritables protagonistes de les galeres eren aquells que, amb el seu esfor, feien
possible que la nau pogus navegar: els remers, coneguts amb el nom de xurma, solien
ser esclaus, presoners de guerra o condemnats que complien la pena a bord daquestes
naus, patint unes brutals condicions de vida.
-Les quatre galeres de Catalunya
Entre 1609 i 1623, Catalunya va disposar de quatre galeres, la Sant Jordi, la Sant
Maurici, la Sant Ramon i la Sant Sebasti, que van vetllar per la seguretat de les costes
catalanes, constantment atacades per les forces corsries. Implicades en un combat
contra galeres corsries al sud de Frana, les galeres de Catalunya van ser destrudes
lany 1623.

29

-La Galera Reial

Construda lany 1568 a les Drassanes de Barcelona, la Galera Reial havia de
capitanejar la flota cristiana contra els turcs, que amenaaven estendre el seu domini per
la Mediterrnia. Ambdues flotes es van trobar al golf de Lepant, a Grcia, el 7 doctubre
de 1571. La Galera Reial es va trobar al bell mig del combat, i com a conseqncia de la
lluita va quedar molt malmesa i, en tornar cap a Espanya, va ser desballestada a Siclia.
-Miguel de Cervantes Saavedra
La relaci entre Cervantes i les galeres va ser constant al llarg de la seva vida: a bord de
la galera Marquesa va guanyar el sobrenom de El manc de Lepant, ja que lluitant
contra els turcs en aquesta batalla va ser ferit a la m esquerra, perdent la seva utilitat; a
bord de la galera Sol tornava a Espanya quan va ser capturat per corsaris barbarescos i
va passar cinc anys de captivitat a Alger. Podia haver acabat la seva vida com a galiot
en alguna galera corsria si no hagus estat per la seva incapacitat fsica.
1. Indica que tipus de naus eren les naus turques
2. Indica el nom daltres naus que en aquestes poques varen solcar els mars.

La galera se hace a la mar:

Hiz seal el cmitre que zarpasen el ferro, y saltando en mitad de la cruja con
el corbacho o rebenque, comenz a mosquear las espaldas de la chusma, y a largarse
poco a poco a la mar. Cuando Sancho vio a una moverse
tantos pies colorados, que tales pens l que eran los
remos, dijo entre s:
stas s son verdaderamente cosas encantadas, y no las
que mi amo dice. Qu han hecho estos desdichados, que
ans los azotan, y cmo este hombre solo, que anda por
aqu silbando, tiene atrevimiento para azotar a tanta
gente? Ahora yo digo que este es infierno o, por lo
menos, el purgatorio.
Don Quijote, que cio la atencin con que Sancho miraba
lo que pasaba, le dijo:
Ah Sancho amigo, y con qu brevedad y cun a poca
costa os podades vos, si quisisedes, desnudar de medio
cuerpo arriba, y poneros entre estos seores, y acabar con el desencanto de Dulcinea!
Pues con la miseria y pena de tantos, no sentirades vos mucho la vuestra; y ms, que
podra ser que el sabio Merln tomase en cuenta cada azote dstos, por ser dados de
buena mano, por diez de los que vos finalmente os habis de dar.
El Ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha, Cp. LXIII
3. Indica lescala de comandament en una galera normal
4. La chusma eren els remers. Quines persones podien arribar a ser remers en una
galera?

30

G. La galera a lpoca de don Quixot

En aquesta poca les galeres es podien classificar en grosses i subtils.

Les galeres grosses es dividien en
Galiassa
Galera galotxa
Les galeres subtils es dividien en
Gali
Llondro
Sagetia

Taula comparativa dels elements de les galeres ordinries

Dades
Desplaament
Eslora a coberta
Mnega entre postisses
Bancs per banda
Remers per banda
Total remers
A 0,125 HP de potncia
per remer, fora de
limpuls de cada voga

Galotxa
170 t
55 m (amb
esper)
6m
25
3
?
18,75 HP

Galera reial
Galiassa
185 t
52,5 m (amb esper) 48-50 m (sense
espero)
8,40 m
8-9 m
30
28
4
9
?
?
?
?

31

Velocitat mxima a rem

(20 primers minuts)

7 nusos

Velocitat normal a rem

Longitud dels rems
Arbres i aparell

3-4 nusos
11-12 m
2, llat

Cobertes

1, amb cruixia 1, amb cruixia

Armament

11,40 m
2, llat

14-16 m
3, llat. Desprs,
bauprs amb civadera
Superior, artillada.
Inferior, cambra de
voga
60 peces dartilleria

5. Acaba domplir la taula anterior

6. Troba informaci de lorigen de la mesura de la velocitat en nusos i de la seva
equivalncia en km/h.
7. De quina magnitud s mesura el watt?
8. De quina magnitud s mesura el HP?
9. Indica el treball que fa cada remer duna galotxa durant una hora en Joules
(1 Joule = 1 watt . 1 segon)
10. Si la velocitat s de 3 nusos indica en metres lespai recorregut en 1 hora i 30
minuts.

13. Troba informaci sobre el lloc on una galiassa, anomenada Girona, va

embarrancar

32

H. Vida al voltant de la mediterrnia

Les drassanes i els ports
Les drassanes de Barcelona varen ser edificades al segle XIV; estan situades al final de
les Rambles i sn les ms grans i complertes de tipus medieval que hi ha al mn. Des
daqu partien les esquadres catalanes i les naus mercants que comerciaven cap a la
Mediterrnia Oriental fins el segle XVIII. Varen ser usades tamb com a baluard
defensiu i caserna dartilleria; actualment s la seu del Museu Martim.

Els ports principals

Durant molt de temps els ciutadans de Barcelona van estar molt pendents del Port i de
les activitats que all shi desenvolupaven, sobretot en poques de mala collita, perqu
era per mar que arribava el blat i, per tant, no s estrany que la gent estigus pendent de
larribada dels vaixells que permetrien tornar a fer pa.
Realitza un Power Point amb les segents qestions:
1. Indica en un plnol del mediterrani els principals ports a lpoca de don Quixot i els
principals ports actuals.
2. I ndica les funcions bsiques del port: comercial, logstica i sociocultural.
3. Descriu els diferents elements portuaris
4. Aconsegueix un plnol del nou port de Badalona
5. Indica els estris que els fusters de les drassanes utilitzaven.
6. Troba informaci sobre lany de construcci de la drassana.
7. De qu material s construt?
8. A quina distncia del aigua estava la drassana?
9. Insereix un plnol de la Reial Drassana de Barcelona

I. Els turcs i la batalla de Lepant

Este que veis aqu, de rostro aguileo de cabello castao, frente lisa y
desembarazada, de alegres ojos y nariz corva, aunque bien proporcionada; las
barbas de plata, que no ha veinte aos que fueron de oro, los bigotes grandes,
la boca pequea [...]; la color viva, antes blanca que morena; algo cargado de
espaldas y no muy ligero de pies. ste digo que es el rostro del autor de La
Galatea y de Don Quijote de la Mancha Llmase comnmente Miguel de
Cervantes Saavedra. Fue soldado muchos aos, y cinco y medio cautivo,
donde aprendi a tener paciencia en las adversidades. Perdi en la batalla
naval de Lepanto la mano izquierda de un arcabuzazo, herida que, aunque
parece fea, l la tiene por hermosa, por haberla cobrado en la ms memorable
y alta ocasin que vieron los pasados siglos, ni esperan ver los venideros,
militando debajo de la vencedoras banderas del hijo del rayo de la guerra,
Carlos V, de felice memoria.
Prlogo al lector, en las Novelas Ejemplares

33

1. Entre quins bndols es va produir la Batalla anomenada de Lepant i per qu

senfrontaven? Qui en va resultar vencedor? Quan van tenir lloc? En quin indret de la
Mediterrnia s Lepant?
2. Per qu els turcs suscitaven tant de temor entre els pasos europeus cristians?
3. Busca informaci sobre la participaci de Cervantes a la Batalla de Lepant i la seva
captura per uns pirates que lempresonaren a Argel per poder cobrar un rescat.

J. Els pirates Barbarescos

4. Explica els orgens de la pirateria.
5. Explica els diferents tipus de pirates i les diverses formes de pillatge.
Qu significa lexpressi patente de corso?
6. En quins mars es dna la pirateria. Podeu adjuntar un mapamundi.

K. Els moriscos
Bien sabes, oh Sancho Panza, vecino y amigo mo!, como el pregn y
bando que Su Majestad mand publicar contra los de mi nacin [los
moriscoss] puso terror y espanto en todos nosotros: a lo menos, en m lo
puso de suerte que me parece que antes del tiempo que se nos conceda par
que hicisemos de ausencia de Espaa, ya tena el rigor de la pena ejecutado
en mi persona y en la de mis hijos. [...]. Finalmente, con justa razn fuimos
castigados con la pena del destierro, banda y suave al parecer de algunos,
pero al nuestro lo ms terrible que se nos poda dar. Doquiera que estamos
lloramos por Espaa, que, en fin, nacimos en ella y es nuestra patria natural;
en ninguna parte hallamos el acogimiento que nuestra desventura desea, y
en Berbera y en todas las partes de frica donde esperbamos ser bien
recibidos, acogidos y regalados, all es donde ms nos ofenden y maltratan.
No hemos conocido el bien hasta que le hemos perdido; y es el deseo tan
grande que casi todos tenemos de volver a Espaa, que los ms de aquellos,
y son muchos, que saben la lengua como yo, se vuelven a ella y dejan all
sus mujeres y sus hijos desaparados: tanto es el amor que la tienen; y ahora
conozco y experimento lo que suele decirse, que es dulce el amor de la
patria. Sal, como digo, de nuestro pueblo, entr en Francia, y aunque all
nos hacan buen acogimiento, quise verlo todo. Pas a Italia y llegu a
Alemania, y all me pareci que se poda vivir con ms libertad, porques
sus habitadores no miran en muchas delicadezas: cada uno vive como
quiere, porque en la mayor parte de ella se vive en libertad de conciencia.
[el moriscos Ricote] El Quijote II, Cap.LIV
1. Qui eren els moriscos?
2. Per quin motiu van ser expulsats de la monarquia hispnica? Quan van ser expulsats?
3. Com van marxar de la Corona i cap a on van anar?
4. Des del punt de vista actual els podrem considerar uns refugiats (immigrants
forats per persecucions tniques, poltiques o religioses)? Raona la teva resposta.
5. Tenen alguna cosa en com amb turcs o barbarescos?
34

6. A quines feines es dedicaven? Quants moriscos es calcula que van ser expulsats?
7. Quines conseqncies va tenir lexpulsi daquesta poblaci a Catalunya?
A aquesta adrea trobars ms informaci sobre el bandolerisme:
http://www.xtec.es/aulanet/viatge/credit3/04/repro34a.htm#a0
A aquesta adrea trobars ms informaci sobre la pirateria:
http://www.xtec.es/~msala12/
A aquesta adrea trobars ms informaci sobre els moriscos:
http://www.xtec.es/crp-riberadebre/ribera/a/a06/a063a.htm

L. La galera de Don Joan dustria

Aquesta activitat es realitza desprs de la visita al Museu Martim
1. Quants remers hi havia?
2. De qu tipus de galera es tracta?
3. Com agafaven els remers els rems?
4. Quina quantitat daigua necessitava beure un remer?
5. A quina part de la nau es situava el lloc de comandament?
6. A quina batalla va lluitar?
7. Qui va ser el seu comandant?
8. Dibuixa lalat de la galera de Don Joan dustria
9. Com sanomenen les veles de les galeres com la de Don Joan dustria?

M. La mort de la galera
La fi duna manera de recrrer el mar
El principi de la fi de la galera sesdevingu lendem mateix de la victria de
Lepant, quan la Mediterrnia rest ms o menys definitivament controlada (sobretot pel
que fa referncia als pirates) i el rei espanyol girava els ulls devers empreses ms
llunyanes i ambicioses: lArmada Invencible i les ndies Occidentals.
Noves rutes, noves necessitats
El descobriment dAmrica va provar que el mn no s pla, tal com a ledat
mitjana shavia suposat, sin rod, com ja havien apuntat alguns filsofs de lantiga
Grcia.
Quan els otomans varen tancar el pas que utilitzaven els europeus per arribar a
Orient don provenien gran quantitat de mercaderies, com ara les espcies-, espanyols i
portuguesos es varen llanar a explorar noves rutes per restablir el comer amb aquestes
terres. El resultat va ser la construcci duna nova imatge del mn.
La llunyania dels destins decid limpuls de la nau rodona en detriment del
multimil.lenari vaixell de rems. Davant la nau, la galera no tenia:
Autonomia: lalimentaci dels remers era impossible si hom no bastia uns
vaixells amb immenses capacitats demmagatzematge de queviures, cosa que
necessitaria ms gran nombre de remers; era una espiral sense final possible.

35

Capacitat: la galera era un vaixell per a atacar, per era estreta; no podia encabir
alhora gent, crrega, canons i veles de recanvi, i tot aix era imprescindible per a les
llargues travessies interoceniques;
Qualitats marineres: el buc i lobra morta no eren rodons com a la nau i la galera
no tenia com elles- tancades les boques. No era, doncs, tan marinera com ella.
De manera que, progressivament, san esmorteint la galera fins que l1 de
gener de 1746 la drassana de Barcelona deix de bastir-ne i llur construcci fou
traspassada a la de Cartagena. El 8 de novembre de 1748, Fernando VI dict un decret
mitjanant el qual restava dissolt el cos de galeres. Malgrat tot, encara revifaren
tmidament el 1784, per lany 1803 fou definitivament proscrita la condemna a galeres.
1. Quina importncia tenen les espcies en lalimentaci?
2. Quina era la dieta dels mariners en viatges ocenics?
3. Indica els instruments de navegaci ms importants de lpoca i la seva utilitat. Fes
un dibuix o aconsegueix una fotografia dels instruments de navegaci ms importants
de lpoca.
4. Troba informaci sobre les caracterstiques ms importants de les caravelles
5. Indica la bibliografia emprada (no toblidis de visitar la pgina web del museu
martim de Barcelona)

N. El crdit de sntesi en imatges

Feu un cmic de cinc vinyetes sobre algunes de les qestions relacionades amb lestada
de Don Quixot a Barcelona.
Feu un mural fotogrfic dels llocs visitats o del vostre grup en situaci de treball. Els
millors murals els penjarem al vestbul. Recordeu posar un ttol a cada mural i un peu a
cada fotografia. El suport hauria de ser una cartolina.

36