CURS DE VEU PER IP

1. Definicions bsiques
Veu sobre IP (VoIP) : El terme VoIP es forma de les paraules angleses Voice Over Internet Protocol. Tal i com diu el seu nom,
es tracta duna tecnologia que permet encapsular la veu en paquets amb la finalitat de poder ser transportats sobre xarxes de
dades, sense necessitat dels circuits commutats (Captol 1) tradicionals. Les seves principals caracterstiques sn:

Flexibilitat
Escalabilitat
Ubiqitat del terminal
Capacitat multimdia
Facilitat dassociar serveis IP

Telefonia: Entenem per telefonia tots aquells serveis de telecomunicacions prestats sobre la xarxa telefnica commutada (RTC)
ja sigui la xarxa telefnica bsica (RTB) o be la xarxa telefnica de serveis integrats (RDSI).
Telefonia IP: Podem definir la Telefonia IP (ToIP) com tots aquells serveis de telefonia prestats sobre xarxes IP i implementats
amb la tecnologia VoIP.
2. Breu histria de la VoIP
1995. Inici de la veu per IP .
La veu per IP comena amb petites aplicacions gratutes i de codi obert a rel de la possibilitat denviar petits fragments de veu
codificats amb algorismes de compressi.
Rpidament es comencen a desenvolupar aplicacions per a transmetre vdeo malgrat que consumien molt ample de banda i
presentaven mala qualitat dimatge.

1. Introducci

CURS DE VEU PER IP

1996 Apareixen els protocols de comunicacions .

Aquest protocols funcionen amb aplicacions com NetMeeting o GnomeMeeting, ICQ i altres, a ms de terminals semblants als
telfons que funcionen amb aquests protocols.
1997. Apareixen les primeres PBX software.
El protocol H323 es fa amo de la VoIP oferint veu i vdeo. Aquest ltim encara de mala
qualitat degut a la manca dample de banda. Daquesta forma es comena a
desenvolupar hardware i software que actua com a centraleta de VoIP per a empreses,
utilitzant la seva xarxa local com a transmissor i mdems per a realitzar trucades
convencionals.
1998-1999 Revoluci de la banda ample.

Les connexions de banda ample comencen a proliferar i la VoIP es mant

estable. Apareixen les primeres empreses que comencen a oferir trucades
telefniques a baix cost.
Netmeeting permet connexi amb un servidor H323, CU-SeeMe es presenta
com una de les aplicacions de veu i vdeo ms emprades fins al moment.
Apareix el protocol SIP, evoluci del H323.
Inici dAsterisk de la ma de Mark Spencer.

2000 La revoluci arriba a la VoIP

Asterisk comena com un software obert i amb un gran nombre de seguidors i

suport.
Les empreses encara no es fien daquest software ni de Linux i continuen emprant software i hardware de les grans
empreses que utilitzen H323.

1. Introducci

CURS DE VEU PER IP

2001- 2005 asterisk passa a ser el nou smbol de la VoIP

Asterisk guanya cada cop ms adeptes.

Lempresa Linux-Support es converteix en Digium especialitzada en la venda de hardware per a Asterisk.
No triga en apraeixer altres fabricants que fan hardware exclusivament compatible amb Asterisk.

Panorama actual

Asterisk es converteix en el principal

producte de la VoIP en tot el mon.
CiscoSystems compra lempresa Sipura
per abandonar H323 i passar-se a SIP.
Asterisk suporta quasi tots els tipus de
protocols i CDECS de VoIP.
Panasonic, Siemens, Ericsson i altres
fabricants comencen a plantejar-se el
futur de la telefonia tradicional.
Apareixen tot tipus de telfons i
terminals IP compatibles amb SIP.
Asterisk crea el protocol IAX (Protocol
on el NAT deixa de ser un problema).
GrandStream fabrica telfons IP barats
(de 350 passen a valdre entre 100 a
150 ).
Skype comena a publicitar el fet de poder parlar amb qualsevol persona del mon a travs dInternet.
Linksys-VoIP (abans Sipura) treu els seus primers productes .
Skype es millora i anuncia que el NAT deixa de ser un problema.
Asterisk crea IAX2, igual de potent que el seu predecessor i amb un consum molt menor.
Ebay compra Skype.

1. Introducci

CURS DE VEU PER IP

Apareixen telfons fabricats a Xina, cpia al 99% dels originals a meitat de preu.
Continuen creant-se empreses dedicades a la programaci de software amb Asterisk.
Google treu GoogleTalk.
Google intenta sense xit comprar Skype .
Marc Spencer(Digium) i Google preparen un acord de collaboraci.
Al 2007 Microsoft presenta Microsoft Communiation Server .Aquesta plataforma integra les funcions de telefonia amb la
plataforma Microsoft (Office, Exchange),.

Possiblement el futur de la ToIP passi per la desaparici de les centraletes, les quals seran desplaades per servidors de
missatgeria unificada que interactuaran amb la PSTN i amb les aplicacions dusuari. Degut, per, a la velocitat en que
canvien les tecnologies de telecomunicacions no podem aventurar res. Seran les grans empreses les que marquin la lina a
seguir .
3. Caracterstiques de la telefonia IP (ToIP)
La telefonia IP uneix dos mons histricament separats, la transmissi de veu i de dades. La seva implementaci possibilitar a
les xarxes de dades de la capacitat defectuar trucades telefniques i alhora desenvolupar una nica xarxa convergent que
sencarregui de transmetre qualsevol tipus dinformaci, ja sigui veu, dades, vdeo o qualsevol altre tipus de dades.
Els avantatges de la telefonia sobre IP sn:

Integraci de la veu com un servei ms de la xarxa.

s de les xarxes ja existents.
Independncia de les tecnologies de transport (Capa 2), fet que assegura la inversi.
Costos ms baixos en les trucades , sobretot de les trucades de llarga distncia.
Interoperativitat dels diferents operadors: operadors de telefonia, ISPs ...
Interoperativitat amb la RDSI i la RTB.
Interoperativitat multifabricant.

1. Introducci

CURS DE VEU PER IP

4. Convergncia de xarxes
El principal argument a favor del model de telefonia per IP s basa en la gran presncia de les infraestructures IP en els entorns
corporatius de dades, aix com a la suposici de que una part de la capacitat de les xarxes est sent desaprofitada. Si donem
per bo aquest ltim argument , que millor que aprofitat aquest ample de banda per al trfic de veu .
La convergncia planteja tot un repte, doncs, les xarxes de veu i dades sn essencialment diferents.
Les xarxes de veu tradicionals que utilitzen la tcnica de commutaci de circuits es caracteritzen per:

Per a iniciar la conversa s necessari realitzar lestabliment de trucada.

Es reserven recursos de xarxa durant tot el temps que dura la conversa.
Sutilitza un model dample de banda fix (64Kbps per canal de veu) que pot ser consumit o no en funci del trfic.
Els preus es basen, generalment, en el temps ds.
Els provedors estan subjectes a les normes del sector i regulats i controlats per les autoritats pertinents.
El servei t de ser universal per a tot lmbit estatal.

Per el contrari, les xarxes de dades, basades en la commutaci de paquets, sidentifiquen per les segents caracterstiques:

Lentrega de les dades es fa per encaminament de paquets (Captol 1), sense que sigui necessari lestabliment de
trucada.
El consum dels recursos de xarxa es realitza en funci de les necessitats, sense que, en general, siguin reservats
seguint un criteri dextrem a extrem.
Els preus es formen exclusivament en funci de la tensi competitiva de loferta i la demanda.
Els serveis sn prestats dacord als criteris impostos per la demanda, variant mpliament en quant a cobertura
geogrfica, velocitat de la tecnologia aplicada i condicions de prestaci .

Implementar una xarxa convergent suposa estudiar les diferncies existents entre les caracterstiques de les xarxes de veu i de
dades, entenent els problemes tcnics que impliquen aquestes diferncies i sense perdre de vista la perspectiva de lusuari
final. El resultat final de la convergncia seria una xarxa que uns les actuals xarxes de telefonia per commutaci de circuits,

1. Introducci

CURS DE VEU PER IP

amb tots els seus serveis associats, amb les xarxes de dades basades amb la tecnologia IP . La segent figura illustra aquest
model de xarxa.
RTC

RED IP

RED IP

RED IP

RTC

RTC

RED IP

Per poder implementar la ToIP , les xarxes IP tenen que poder oferir els mateixos estndards de qualitat que les xarxes RTC.
Fins fa poc, la tecnologia VoIP no havia aconseguit satisfer les necessitats de provedors i usuaris, la millor opci era continuar
amb el servei telefnic convencional. La qualitat duna trucada de VoIP era molt inferior a la que ofereix la RTC i el nombre
dusuaris als que servia era molt petit. Actualment per, la situaci ha canviat i la VoIP apareix com una tecnologia confiable i
dalta qualitat. Aquesta qualitat es descriu amb el concepte de Carrier-grade.
El terme Carrier-Grade fa referncia a:

Alta confiablitat, per que en el moment de despenjar el telfon sescolti el to de marcat. El requeriment de confiabilitat en
telefonia convencional s del 99,94%.
Capacitat per donar servei a cents de milers o milions dusuaris .
Alta qualitat de veu, sense eco ni retards apreciables, ni soroll a la lnia.
Garantia darribar al dest sempre que shagi marcat un nombre telefnic.

Aix, VoIP fa referncia al transport de veu sobre el protocol IP i el terme Carrier-Grade VoIP fa referncia als senyals de veu
que sn transportats sobre una xarxa IP amb una alta qualitat, confiabilitat i escalabilitat.

1. Introducci

CURS DE VEU PER IP

El factor clau per poder oferir qualitat de veu en xarxes IP s sens dubte lample de banda. Les xarxes on laccs i lample de
banda sn correctament administrats i que ofereixen solucions de qualitat de servei (QoS) (Captol 7) sn les que permeten
el desenvolupament de la VoIP.
La xarxa IP ofereix moltes possibilitats per desenvolupar VoIP en el mbit de la telefonia. Pensem que, malgrat la telefonia
convencional est molt consolidada, la tcnica de commutaci de circuits s molt costosa i no permet moltes formes de
comunicaci que si permet la VoIP. La tecnologia VoIP resulta molt atractiva per que els costos dequipament sn relativament
baixos, es necessiten menors requeriments dample de banda, integra aplicacions de veu i dades i est fomentada en protocols
mpliament acceptats com ara IP.

5. Factors que intervenen en la implementaci de xarxes ToIP

Cost de lequipament:
El baix cost de lequipament es degut principalment a dintegraci horitzontal que ofereix IP; s a dir, existeixen diferents
alternatives a escollir. Aquestes diferents alternatives, permeten la flexibilitat dintegrar equips dun o altre fabricant.
La xarxa telefnica convencional, basada en commutaci de circuits presenta una integraci vertical. Un provedor de sistemes
de telefonia dissenya i produeix hardware i les aplicacions software, linstalla i ofereix entrenament i manteniment per a la
xarxa. Les oportunitats per a les companyes provedores sn, doncs, molt poques i per a loperador del sistema resulta molt
costs passar a un nou provedor .
IP s molt diferent a aquest sistema, ja que, malgrat que existeix un hardware especfic, la majoria dordinadors sn estndards
i lequipament es pot adquirir a diferents provedors. No noms s ms oberta i flexible larquitectura IP, si no que els
estndards en els que es fonamenta tamb ho sn. Grcies a ells es facilita la implementaci de noves funcions.

1. Introducci

CURS DE VEU PER IP

Ample de banda i qualitat de veu:

Un altre dels avantatges de VoIP sobre els serveis telefnics per commutaci de circuits s el menor ample de banda requerit.
Per a una xarxa telefnica convencional, la veu s transportada amb un ample de banda de 64Kbps. Aquesta velocitat est
estandaritzada per la ITU (Uni Internacional de Telecomunicacions) en la seva recomanaci G.711. Existeixen, per, altres
mtodes de codificaci amb algorismes ms sofisticats que transmeten la veu a velocitats menors com ara: 32, 16, 8, 6.3 i 5.3
Kbps. Alguns daquests mtodes utilitzen a ms a ms tcniques de supressi de silencis amb lobjectiu destalviar ms ample
de banda i eliminar els possibles sorolls dambient durant les pauses de la conversa. VoIP fa possible ls daquests mtodes i,
els seus estndards permeten als extrems lautonegociaci del codi a utilitzar.
Tal i com sha explicat, lample de banda determina la qualitat de veu. La qualitat s pot mesurar de varies maneres (Captol 5)
La ITU en la seva recomanaci P.800 estableix un mtode basat en lopini subjectiva, marcant com a valor llindar el 4.0.
Concretament:
5: Excellent

4: Bona

3: Regular

2: Pobre

1: Dolenta

Per determinar aquesta qualitat entren en joc diferents factors:

Prdua de paquets .
Endarreriment.
Variaci de lendarreriment.

Prdua de paquets:
Aquesta prdua es deu a la sobrecrrega dinformaci dels nodes de la xarxa. Quan un node est sobrecrregat i no pot donar
servei a tots els paquets descarta alguns dells. Per que la transmissi es consideri acceptable la prdua t de ser menor al 5%
considerant un bon valor el 0.1%.

1. Introducci

CURS DE VEU PER IP

Endarreriment:
Lendarreriment s un altre factor que deriva en la qualitat de veu. La telefonia per commutaci de circuits mant un
endarreriment entre 30 i 50 ms. En Internet es poden donar endarreriments de fins a 2 segons que, si no es posa soluci,
resulten inacceptables. La ITU marca per a la telefonia un endarreriment mxim de 300ms, la VoIP aconsegueix en general,
endarreriments menors als 100ms, molt per sota del lmit marcat.
Variaci de lendarreriment:
A ms de lendarreriment, hi ha un altre factor anomenat Jitter o variaci de lendarreriment . En el cas dexistir un cert
endarreriment, seria desitjable que aquest fos constant, fet que faria que una persona es pogus acostumar a ell . La telefonia
per IP presenta aquest problema, doncs els paquets viatgen sovint per rutes diferents. La telefonia per commutaci de circuits
no t aquest problema, ja que sempre sestableix un circuit dedicat entre emissor i receptor.
Disponibilitat de servei:
La qualitat de veu no s lnic factora a tenir en compte en VoIP. Un altre caracterstica que sha de complir s la disponibilitat
de servei. La telefonia per commutaci de circuits presenta una disponibilitat del 99,94%. Una manera daugmentar la
disponibilitat del sistema s dissenyar cadascun dels elements de la xarxa introduint redundncies i augmentant de pas la
tolerncia a fallides i afegint equips de monitoritzaci.
Escalabilitat:
Pel que fa a lescalabilitat, ha desser possible augmentar la capacitat de les xarxes per garantir la simultanetat de milions de
trucades. Avui en dia les xarxes que ofereixen VoIP treballen amb fibra ptica per al transport de dades, routers gigabit per a
lencaminament de la informaci i bases ATM dalta velocitat.
s indiscutible que el protocol IP est revolucionant la indstria de les telecomunicacions, s important que els provedors de
serveis plantegin i implementin xarxes Carrier-Grade per oferir la qualitat que els subscriptors demanen. La tecnologia IP es
perfila com una important competidora de la commutaci de circuits. En tot cas, i de seguir la tecnologia pel mateix cam,
sembla imminent que en els propers anys, saniran incorporant cada cop ms serveis de telefonia a les xarxes IP i alhora es
produda de forma natural la integraci dambds xarxes.

1. Introducci