NDEX

1. Escola Vedruna-Grcia ............................................................................. pg.1

2. El Districte de Grcia. Transport i connexions ............................................ pg.1
3. Caracterstiques de la poblaci ................................................................... pg.1
4. Serveis educatius del Districte i distribuci de lalumnat ............................. pg.2
5. Anlisi de lentorn i complexitat del centre .................................................. pg.2
6. Segregaci urbana i escolar, concentraci, i efecte fugida ......................... pg.2
7. Anlisi ocular de lentorn .............................................................................. pg.3-4
8. Serveis educatius i composici social del centre Vedruna-Grcia ............... pg.4-5
9. Plans de barri i plans educatius de lentorn .................................................. pg.5-6
10. Experincies educatives comunitries .......................................................... pg.6-7
11. Bibliografia .................................................................................................... pg.8

1. ESCOLA VEDRUNA GRCIA

LEscola Vedruna-Grcia est situada a la part alta del Carrer Gran de Grcia (nmero
233-235), i va ser fundada lany 1862 per les Germanes Carmelites, en aquesta
mateixa ubicaci. Des de lany 2007, lentitat titular de lescola s la Fundaci
Educativa Privada Vedruna Barcelona, la finalitat de la qual s la formaci integral de
la persona des duna concepci cristiana de la vida i del mn, per desenvolupar les
capacitats dels alumnes en totes les seves dimensions. En les etapes deducaci
infantil, primria i E.S.O., lalumnat s bsicament del barri, i en letapa de batxillerat
sincorporen alumnes daltres centres del districte i de la ciutat.
2. EL DISTRICTE DE GRCIA. TRANSPORTS I CONNEXIONS
Grcia s un dels districtes ms ben comunicats de Barcelona. Compta amb xarxes de
metro, autobs, Ferrocarrils de la Generalitat i una xarxa de bus de barri que els vens
utilitzen molt sovint. La incorporaci de les noves xarxes de metro (L9) i de ferrocarril
fan del districte de Grcia una zona amb alta proximitat i accessibilitat a lEstaci de
Sagrera, fet que permet lentrada al barri des daltres punts de la ciutat sense utilitzar
el cotxe.
3. CARACTERSTIQUES DE LA POBLACI
El districte t una poblaci de 120.916 habitants, que suposa un 7,49% del total de la
ciutat de Barcelona, amb una densitat de 28.868 habitants per metre quadrat. Per
edats, trobem que un 11,8% tenen entre 0 i 14 anys, un 7,7% tenen entre 15 i 24
anys, un 58,8% tenen entre 25 i 64 anys, i un 21,7% tenen ms de 65 anys.
Pel que fa a la procedncia dels habitants, el 55,6% han nascut a Barcelona, el 9 % a
altres punts de Catalunya, el 15,4% a Espaa, i el 20% sn estrangers, amb predomini
de ciutadans de la Uni Europea.
s un districte amb un nivell de renda mitja-alta (105,2), detallada de la segent
manera, en funci dels barris: Camp den Grassot i Grcia Nova (101), Vila de Grcia
(109,5), La Salut (113,5), El Coll (83,1), i Vallcarca i Penitents (103,9).
El nivell mig destudis s elevat: un 30,8% t estudis obligatoris, un 26,6% t batxiller
superior, un 37,4% t estudis universitaris, i noms un 5,2% t un nivell baix destudis.
La taxa datur (6.447 persones), en relaci a altres barris, es pot considerar baixa, ats
que suposa prop del 6,5% de la xifra total de la ciutat (99.056 persones).
4. SERVEIS EDUCATIUS DEL DISTRICTE I DISTRIBUCI DE LALUMNAT
1

Quant a centres educatius, el districte compta amb amb 23 centres pblics (6 escoles
bressol i llars dinfants, 14 escoles i 3 instituts); 13 centres privats concertats (1
deducaci infantil i primria, 10 deducaci infantil, primria i secundria, i 2
deducaci especial); 30 centres privats (13 exclusius deducaci infantil, 4 exclusius
deducaci secundria, 10 densenyament artstic i musical, i 3 de formaci dadults); i
1 UEC (Unitat descolaritzaci compartida), que no t un mbit descolaritzaci
territorial, sin que ve determinat per les necessitats i caracterstiques de lalumnat,
sigui del districte que sigui.
Lalumnat de Grcia, segons les dades del curs 2014-2015, es reparteix en 2.988
deducaci infantil (7,2% sobre el total de Barcelona), 5.745 deducaci primria (7%
del total), 2.885 deducaci secundria obligatria (5,3% del total), 11.618
densenyaments bsics (6,5% del total), i 993 de batxillerat (4,5% del total).
5. ANLISI DE LENTORN ESCOLAR I COMPLEXITAT DEL CENTRE
Lanlisi de lentorn escolar situa aquest districte com el tercer amb menys sollicituds
dajuts de menjador (1.127), un 5,7% del total de la ciutat. A ms, tots els centres
pblics de Grcia tenen un ndex de complexitat inferior a la complexitat alta o
mxima, i la gran majoria es troben dins duna complexitat normal, tenint en compte els
indicadors de context (nivell dinstrucci dels pares, qualificaci professional dels llocs
de treball dels pares, nombre de pares dels alumnes perceptors de la renda mnima
dinserci, percentatge de pares en situaci datur, percentatge dalumnes amb
necessitats educatives especfiques, i percentatge dalumnes nouvinguts).
6. SEGREGACI URBANA I ESCOLAR, CONCENTRACI, I EFECTE FUGIDA
LInforme de la renda familiar disponible del 2013 evidencia que els barris amb una
renda alta reben una renda superior al 126% de la renda mitja i que els barris amb
rendes baixes reben una renda inferior al 79% . Aix, doncs, la segregaci urbana per
nivell socioeconmic es tradueix tamb en segregaci escolar en relaci a la
concentraci dimmigraci.
En referncia a la segregaci escolar, els districtes de Ciutat Vella (40%), Nou Barris
(20,1%), i Sants Montjuc (20,4%) sn els que tenen la concentraci ms alta
dalumnat estranger, mentre que els barris amb el nivell socioeconmic ms alt, Les
Corts (5,5%), Sarri-Sant Gervasi (3,1%), i Grcia (7,9%), sn els que compten amb
menys concentraci dalumnat estranger.

Com a exemple illustratiu, el percentatge dalumnes estrangers matriculats a educaci

primria a Grcia s dun 15,31% a lescola pblica i dun 1,82% a la concertada; i a
secundria, dun 14,88% a la pblica i dun 2,59% a la concertada. La qual cosa fa
deduir que a Grcia

limpacte de lefecte fugida cap a centres privats, com a

conseqncia duna alta taxa dalumnes immigrants, s mnim.

Tamb hi ha altres prctiques que afavoreixen la segregaci escolar, com ara la
selecci de lalumnat per part dels centres privats, mitjanant el cobrament de taxes , o
la realitzaci de tests daptituds i/o entrevistes amb les famlies. Per, siguin pblics o
privats, tots els centres tenen incentius per triar els alumnes ms motivats i ms hbils
perqu faciliten el procs densenyament i aprenentatge.
La majoria de sistemes educatius tenen normes que regulen el procs dadmissi als
centres i, per tant, poden generar segregaci socioeconmica. Un dels principals
factors de segregaci escolar sn les estratgies delecci de centre de les famlies,
resultat de disposicions relacionades amb el b educatiu, que varien entre els grups
socials. Les famlies valoren aquesta elecci com un dret i escolaritzen els seus fills en
el centre de preferncia sense tenir en compte altres consideracions dequitat
educativa.
7. ANLISI OCULAR DE LENTORN
Fent una anlisi ocular del barri centrant-nos en leducaci primria, mentre que
locupaci de places concertades al districte de Grcia sha mantingut estable,
locupaci de places pbliques ha augmentat any rere any. A la zona de La SalutVallcarca/Penitents-el Coll Zona loferta de places pbliques representa el 53% del
total amb un 92% docupaci.
A la zona de la Vila de Grcia-Camp den Grassot-Grcia loferta de places pbliques
representa el 50% del total de l'oferta amb un percentatge d'ocupaci del 102%. En el
total del districte, loferta de places pbliques representa el 51% del total amb un
percentatge docupaci del 96%. Les vacants es concentren a la xarxa concertada.
Per al curs 2013-14, la demanda de places pbliques, en primera opci, va ser de 524
sollicituds enfront d'una oferta inicial de 475. En el mateix perode, la demanda de
places concertades en primera opci, va ser de 443 places, enfront d'una oferta inicial
de 525 places. Per tant, hi va haver ms oferta de places concertades de la que les
famlies demanen realment cada any.

Quant a la secundria, a Grcia es produeix una fidelitzaci de les famlies cap als
instituts pblics, sense prdua dalumnes en el trnsit de primria a secundria. De
fet, existeix un dficit duna lnia completa de places pbliques per assegurar que tots
els alumnes matriculats puguin continuar els seus estudis en instituts del districte; a
ms, cal tenir en compte que la crisi econmica ha incidit en laugment la demanda de
places pbliques per part de les famlies.
Aix, doncs, les conclusions que es poden extreure sobre la secundria sn que a la
zona de La Salut-Vallcarca/Penitents-El Coll hi ha hagut una dispersi dadscripcions
per als centres daquesta zona, fins a 7 centres de secundria per a 7 centres de
primria, dels quals 5 sn duna lnea; i no hi ha cap institut de secundria amb
itinerari exclusiu format per centres de Grcia. Noms un centre dels 7 instituts de
secundria es troba geogrficament a Grcia, la resta es localitzen a distncies
superiors al quilmetre o quilmetre i mig dels lmits geogrfics del districte. A la zona
de la Vila de Grcia-Camp den Grassot-Grcia Nova falten 25 places pbliques.
8. SERVEIS EDUCATIUS I COMPOSICI SOCIAL DEL CENTRE VEDRUNA
GRCIA
En el cas concret de la meva antiga escola, Vedruna-Grcia, simparteixen les etapes
educatives segents: 6 unitats de parvulari amb 150 places deducaci infantil; 12 de
primria amb 300 places; 8 de lE.S.O. amb 240 places; 6 de batxillerat amb 190
places, repartides entre les modalitats de cincies i tecnologia i dhumanitats i cincies
socials.
Per entendre la filosofia del centre, noms cal llegir el punt a) de lArticle 9 del NOFC
(Normes dOrganitzaci i Funcionament del Centre): La nostra escola est oberta a
tothom qui desitja leducaci que shi imparteix, defuig qualsevol discriminaci i
sofereix a la societat com una comunitat en la que tothom s acceptat i tothom pot
dialogar, escoltar i ser escoltat, i tots els qui hi participen sen poden sentir
corresponsables.
s evident que la composici social dels centres t un efecte significatiu en el
rendiment acadmic dels alumnes i contribueix a explicar les diferncies qualitatives i
quantitatives entre escoles. Laugment de la proporci destudiants destatus baix en
un mateix centre sol provocar una disminuci important de les puntuacions mitjanes de
lalumnat, mentre que, quan hi ha un augment del percentatge destudiants destatus
alt, es produeix lefecte contrari.

Aix, doncs, en termes de segregaci escolar, es pot establir una relaci entre
lhomogenetat dels centres segons el seu estatus socioeconmic i la concentraci
dalumnat destatus alt, i entre la concentraci destudiants de classes socials baixes i
resultats escolars inferiors a la mitjana.
Per aix, s tan important afavorir lheterogenetat a les aules, quant a competncies
acadmiques, i promoure poltiques ms justes a lhora de seleccionar lalumnat,
mitjanant processos de redistribuci que afavoreixin aquesta heterogenetat de tots
els centres educatius.
9. PLANS DE BARRI I PLANS EDUCATIUS DE LENTORN
En aquest sentit, cal destacar els plans educatius de lentorn, destinats a millorar lxit
escolar, i la seva concreci als centres escolars del districte de Grcia per iniciativa del
Consorci dEducaci, de la Inspecci deducaci i de lAjuntament de Barcelona,
respectant sempre les diferents necessitats de cada territori i de cada centre educatiu.
Exemple daquests plans de barri sn les actuacions de suport i assessorament per a
la millora del projecte educatiu dels centres, concretades en un suport escolar
personalitzat per atendre els diversos ritmes daprenentatge dels alumnes; un impuls
de lacci tutorial als ensenyaments obligatoris i postobligatoris, per a informar i formar
a professors, alumnes i famlies sobre lorientaci acadmica; plans datenci a la
diversitat i creaci de tallers per a la diversificaci curricular per als alumnes de
lE.S.O.; i projectes Tndem o Magnet, que afavoreixin la implicaci dentitats que
contribueixin a la millora dels resultats escolars.
Les prioritats al districte de Grcia durant el perode 2014-2016 sn, en lmbit
lingstic, avanar cap a un model plurilnge; impulsar laprenentatge de llenges
estrangeres amb lassessorament del PILE (Pla Integral de Llenges Estrangeres), el
GEP (Grup dExperimentaci per al Plurilingisme, i auxiliars i voluntaris lingstics; i el
bon funcionament de les biblioteques escolars com a eina daprenentatge i
coneixement obertes a la comunitat educativa mitjanant el programa PuntEdu i la
Xarxa de Biblioteques Escolars de Barcelona.
En lmbit de les noves tecnologies, la integraci de les eines i recursos digitals en la
prctica docent (projecte TAC), concretades en projectes com el PDI Competencial
(integraci de les pissarres digitals a les activitats curriculars) i Dits curiosos (kit
pedaggic amb tauletes digitals).

En lmbit cientfic i de recerca, destaquen la Mostra de Recerca Jove, organitzada

pels centres de recursos pedaggics al batxillerat; el programa Jump Math
daprenentatge de les matemtiques per a primria, mitjanant el descobriment guiat;
el programa de Petits Talents Cientfics, proporcionant als centres recursos i
orientacions pedaggiques per desenvolupar la prctica experimental i la recerca; i
lEscolab, programa adreat a lE.S.O., cicles formatius i batxillerat, que ofereix
diverses propostes de coneixement en directe dels processos reals dels investigadors
en els seus treballs de recerca.
En lmbit de la ciutadania, limpuls dun Servei comunitari per alumnes de 3er. i 4t.
dE.S.O., per fer-los experimentar i protagonitzar accions de comproms cvic; la
consolidaci del projecte Escoles + Sostenibles, que promou la sostenibilitat i el
respecte del medi ambient (lhort de la vila); lAudincia pblica als nois i noies de
Barcelona (alumnes de 6 de primria, de batxillerat i deducaci especial elaboren
propostes sobre mesures per millorar la ciutat); i les relacions intergeneracionals
(intercanvi de recursos i aprenentatges entre la gent gran i els joves).
Tamb cal tenir en compte les actuacions per a la reducci de labandonament
prematur i la prevenci de labsentisme als centres escolars. El Servei dOrientaci-Pla
Jove Grcia ofereix suport als joves que acaben lE.S.O. i necessiten assessorament
per poder establir un itinerari que els permeti arribar a la qualificaci necessria per
continuar formant-se o per accedir al mn laboral; i els PFI (Programes de Formaci i
Inserci), cursos formatius que permeten als joves que han abandonat lE.S.O. i que
no shan graduat prosseguir els seus estudis de formaci professional amb la finalitat
de poder accedir al mercat laboral amb ms possibilitats de trobar una feina
qualificada. Tot i aix, en el cas del districte de Grcia, les dades globals dabsentisme
(0,34%) sn ms baixes que a la mitjana del conjunt de Barcelona (0,47%).
10. EXPERINCIES EDUCATIVES COMUNITRIES
Des de lEscola Vedruna-Grcia, simpulsen, a ms, diverses experincies educatives
comunitries, com ara el Projecte SAVIS, que vol combinar laprenentatge de
la diversitat religiosa amb la sensibilitzaci i la solidaritat amb la gent gran; ats que
les persones de ms edat han estat sempre uns actors destacats en les transmissions
de les savieses tradicionals i, per aix, sn imprescindibles per a la seva comunicaci i
valoraci.

El programa habilita els joves per poder explicar breus narracions religioses a
collectius de gent gran. Un cop formats, els alumnes participen en sessions de contacontes, en les quals, estudiants de batxillerat narren una srie dhistries breus de
diferents creences i conviccions a grups davis.
Un altre exemple daquestes experincies s el Global Cities, Inc., una innovadora
iniciativa deducaci i conscincia global en lnia que connecta estudiants de 10 a 13
anys de tot el mn. Les activitats educatives es comparteixen a travs dInternet i
tenen com a objectiu millorar en les competncies clau del segle XXI, com la
competncia lingstica en llengua anglesa i el domini de les noves tecnologies.

Aquest programa daprenentatge ofereix accs a un aula en lnia multimdia interactiva

i a materials curriculars originals, permetent aix als estudiants aprendre i comunicar-se
sobre temes importants amb les seves parelles internacionals; aquest programa est a
coordinat pel Departament dEnsenyament i el Consorci dEducaci de Barcelona.

Per ltim, la Robtica Educativa s un sistema daprenentatge innovador que fa servir

robots com a fil conductor transversal per potenciar el desenvolupament dhabilitats i
competncies en lalumnat. A ms, laprenentatge amb robtica educativa s
interdisciplinar perqu permet treballar simultniament diferents rees; tamb serveix
per treballar competncies, actituds i comportaments concrets, com ara el treball en
equip collaboratiu, la iniciativa, la presa de decisions, lesfor, i la tolerncia a la
frustraci o lautosuperaci.

11. BIBLIOGRAFIA CONSULTADA

LEscolaritzaci a la ciutat de Barcelona Curs 2012-2013. Recull estadstic Maig de

2013.
Disponible a:
http://www.edubcn.cat/rcs_gene/extra/01_documents_de_referencia/InformeEs
colaritzacio1213.pdf

Pla deducaci per a lxit escolar 2014-2016 Grcia.

Disponible a:
http://www.edubcn.cat/rcs_gene/extra/01_documents_de_referencia/plans_edu
catius_districtes/gracia_def.pdf

Coordinadora dAMPA de Grcia: Mapa Escolar. Estudi descolaritzaci pblica a

Grcia.
Disponible a:
http://www.fapac.cat/sites/all/files/Estudi%20mapa%20escolaritzacio
%20publica%20GR%C3%80CIA%20nov2013_0.pdf

Web Ajuntament de Barcelona. Estadstica.

Disponible a:
http://www.bcn.cat/estadistica/catala/mapa/

Processos de segregaci escolar a Catalunya (Benito, R., Gonzlez, I.)

Disponible a:
http://www.fbofill.cat/sites/default/files/464.pdf

La segregaci escolar a Catalunya (Sndic de Greuges).

Disponible a:
http://www.sindic.cat/site/unitFiles/2266/segregacio_escolar_web.pdf

Web Escola Vedruna-Grcia.

Disponible a:
http://www.vedrunagracia.cat/

10