Massarrojos (en castell Masarrochos o Masarrojos) s una pedania de la ciutat de

Valncia, pertanyent al districte dels Poblats del Nord. Limita a l'oest amb Rocafort, a l'est
i al nord amb Montcada i al sud amb Borbot.
La seua poblaci censada el 2009 era de 2.015 habitants (INE), cosa que el convertix en
el nucli ms poblat del districte. El seu casc urb est contigu al de Montcada, que al seu
torn ho est al d'Alfara del Patriarca, conformant les tres poblacions una conurbaci de
ms de 25.000 habitants. Va ser un municipi independent fins al 1899, [3] en qu va ser
annexionat a Valncia.
Histria
Massarrojos fou en origen una alqueria andalus. El seu nom, antigament escrit
Maarroyos, prov de l'rab ( manzl), que vol dir "posada" o "mansi", encara
que la segona part no ha sigut identificada
. El 13 de febrer de 1248 la va comprar Eiximn Prez d'Arens, que el 23 de 1251 la
permut, juntament amb Benifaraig, per Albentosa (Terol). Pass a l'Orde del Temple i
havent-se dissolt aquesta, a la de Montesa. Fra Pere d'Ager fou el primer que pobl el lloc
amb famlies cristianes. Ja el 1699, Massarrojos comptava amb 15 cases i 180 vens.
Va pertnyer a Montcada fins al 1899, en qu, per decisi prpia del lloc, fou annexionat a
Valncia.
Massarrojos, tradicionalmente un nucli menut, ha vist com la seua poblaci creixia molt
rpidament durant el segle XX i XXI, fins al punt que el 1990 ultrapass Carpesa com a
nucli ms poblat dels Pobles del Nord. Este augment ve en consonncia amb el fet d'estar
tan a prop de Montcada, localitat amb la qual va conurbar-se a finals de la dcada del
1960.
Poltica
Massarrojos depn de l'ajuntament de Valncia en consideraci de barri del districte de
Poblats del Nord.
Tanmateix, donada la seua condici de poblament rural, compta, d'acord a les lleis
estatals i autonmiques pertanyents, amb un alcalde de barri que s'encarrega de vetlar
pel bon funcionament del barri i de les relacions cviques, firmar informes administratius i
elevar a l'ajuntament de la ciutat propostes, suggeriments, denncies i reclamacions dels
vens.
Economia
Durant el segle XVIII l'activitat principal era l'extracci de pedra per a la construcci i el
cultiu de la morera, per abastar la indstria de la seda de Valncia. A una de les pedreres
s'ha trobat cermica andalus, el que denota l'antiguitat d'esta ocupaci.
Transports
Es pot accedir a Massarrojos per la carretera CV-308 des de Rocafort i Valncia. Compta,
a ms, amb una estaci de MetroValencia.

Servicis pblics
Massarrojos compta amb un consultori mdic auxiliar i amb una Installaci Esportiva
Elemental, que inclou 1 pista poliesportiva,aix com un Centre d'Activitats per a persones
majors, [9] que oferix activitats socio-culturals, de manteniment fsic i diversos tallers i
cursos. Tamb disposa de cementeri.
Patrimoni

Esglsia parroquial de l'Assumpci: Originalment tingu

planta rectangular i una sola nau, per sofr reformes al
segle XVII, afegint-se-li el creuer i l'bsis, per la qual cosa
la planta actual s de creu llatina.
El campanar comen a construir-se el 27 d'agost de 1887
i es termin el 7 de julio de 1895, dia en qu es colloc el
penell. La seua caracterstica principal s que est
enterament fet de pedra, a diferncia de la majoria dels
campanars de la comarca, i a es deu al fet que la
construren els mateixos habitants de l'aleshores municipi,
dedicats principalment a l'extracci i la talla de la pedra.

Rellotge de sol: Situat a la faana d'un caser proper a

l'esglsia, data de finals del segle XIX o principis del XX i sigu
restaurat el 1986.
Sobre 1850 el nucli de Massarrojos estava conformat per sis
carrers, dos places i 104 cases, dues d'elles "botigues de
queviures". En l'actualitat el centre urb apareix quasi inalterat,
encara que l'extrem est es troba contigut.
a l'eixample oest de Montcada.

Massarrojos celebra les seues festes patronals del 3 de juliol a l'1 d'agost. A ms, compta
amb una seu de la Universitat Popular de Valncia, en la qual es realitzen activitats de
culturitzaci, expressi plstica i corporal i formaci ocupacional, entre d'altres.Existix aix
mateix una agrupaci musical, l'Agrupaci Musical de Massarrojos.