Guia LOMQE

LOMQE
COM SER EL NOU SISTEMA EDUCATIU?
guia prctica
per conixer les principals novetats a lestructura del
sistema educatiu
sobre el projecte aprovat en el congrs

octubre 2013
info.enseny@ib.ccoo.es
Federaci densenyament
de comissions obreres
secretaria de poltica educativa
1. DEFINICI DE SISTEMA EDUCATIU

1.1. Definici de sistema educatiu espanyol (SEE) (article 2. Bis)
Composici: les administracions educatives (l'Estat i les CCAA) i els professionals de l'educaci i altres agents
pblics i privats que financin, regulin o prestin el servei per a l'exercici del dret a l'educaci i els titulars del dret
a l'educaci, aix com les relacions, estructures, mesures i accions que s'implementin per prestar-lo.
Instruments: Consell Escolar de l'Estat, Conferncia Sectorial d'Educaci, Taules Sectorials de l'ensenyament
pblic i concertat, Sistema d'Informaci educativa i Sistema Estatal de Beques i Ajudes a l'estudi.
2.2. La nova distribuci dassignatures (article 6. Bis)
En Educaci Primria, en Educaci Secundria Obligatria, i en Batxillerat, las assignatures sagruparan en
tres blocs, dassignatures troncals, dassignatures especfiques, i dassignatures de lliure configuraci
autonmica.
ASSIGNATURES
Troncals (5)
% HORARI
Mnim el 50%
de lhorari
Competncies Estat
- Determinar els continguts
comuns.
Competncies
C. Autnoma*
- Completar els
continguts.
-Fixar l'horari lectiu mnim.
-Fixar horari mxim.
- Determinar estndards
d'aprenentatge avaluables
-Completar els criteris

d'avaluaci.
d'aprenentatge
avaluables.
Obligatries
Configuraci
Especfica (3 o 4)
- Establir criteris
d'avaluaci.
Optatives
Mxim el 50%
del horari
- Establir continguts
-Fixar l'horari
corresponent.
-Completar els criteris
d'avaluaci.
- Establir els continguts

-Fixar l'horari
corresponent.
Obligatries
d'aprenentatge
avaluables.
De lliure configuraci
autonmica (1 o 2)
- Establir els criteris

d'avaluaci.
Optatives
Competncies centre
docent
- Completar els continguts
i configurar l'oferta
formativa.
-Determinar la crrega
horria d'assignatures.
-Dissenyar i implantar
mtodes pedaggics i
didctics propis.
formativa.
mtodes pedaggics i
didctics propis.
formativa.
mtodes pedaggics i
didctics propis.
LOMCE#aturarlaLOMCE#aturarlaLOMCE#aturarlaLOMCE#aturarlaLOMCE#aturarlaLOMCE#aturarlaLOMCE#
(*)Les administracions autonmiques podran realitzar recomanacions de metodologia didctica per als centres docents de la seva
competncia.
2. CANVIS EN LEDUCACI PRIMRIA

2.1. Organitzaci de letapa (article 18)
Desapareix l'organitzaci per cicles i l'etapa s'organitza en sis cursos acadmics.
S'inclou entre els objectius de l'etapa l '"esperit emprenedor"(article 17.j)
2.2. Configuraci de les assignatures (article 18)
ASIGNATURAS
Cincies de la Naturalesa
Cincies Socials
Troncals
Llengua i Literatura Castellanes
Matemtiques
Primera Llengua Estrangera
Educaci Fsica
Obligatries
Religi o Valors
Configuraci
Socials i Cvics
Especfica
Educaci Artstica
Optatives
2 Llengua Estrangera
(elegir
Religi
almenys
Valores Socials i
una )
Cvics
Llengua i Literatura
De lliure configuraci
Obligatries
cooficial
autonmica (1 o 2)
OBSERVACIONES
-Han de cursar-se a cada un dels cursos.
- Han de cursar-se a cada un dels cursos.

-Lelecci entre Religi o Valors Culturals i Socials dependr
dels pares o tutors legals.
-Les matries optatives dependran de la programaci de
loferta educativa de cada Administraci i, en el seu cas, de
loferta de centres docents.
-La religi o els Valors Socials i Cvics sols es podran triar si no
shan triat anteriorment (obligatries).
-Obligatria en aquelles comunitats que la posseeixin.
-L'assignatura ha de tractar-se de forma anloga a la Llengua i
Literatura Castellanes.
D'acord amb la normativa autonmica, els alumnes podran
estar exempts de cursar o d'avaluar d'aquesta assignatura.
-Pot ser l'especfica optativa no cursada del bloc anterior.
Especfica
Optatives
(elegir 1)
Una altra
-La matria optativa dependr de la programaci de l'oferta

educativa de cada Administraci i, si escau, de l'oferta dels
centres docents.
Refor
Aprofundiment o refor de les rees troncals.
A Considerar:
Desapareix lassignatura dEducaci per a la Ciutadania.
Apareix lassignatura de religi i la seva assignatura alternativa a tots els cursos.
S'introdueix la Religi i els Valors Socials i Cvics tamb com a optatives de configuraci.
2.3 Avaluaci de letapa (article 20)
Sols es podr repetir una vegada durant l'etapa, amb un pla especfic de refor o recuperaci.
Els centres han de realitzar una avaluaci individualitzada a tots els alumnes al final del 3r curs (article
20.3):
Per comprovar el grau de domini de les destreses, capacitats i habilitats en les competncies
3
lingstica i matemtica.
Si s desfavorable l'equip docent ha de prendre mesures ordinries o extraordinries (com la
repetici). Els criteris d'avaluaci seran comuns per al conjunt de l'estat (article 144).
Avaluaci final de l'educaci primria (article 21):
Avaluaci individualitzada al final del sis curs
Per comprovar el grau d'adquisici en les competncies lingstica, matemtica, cincia i
tecnologia, aix com l'assoliment dels objectius i l'etapa.
El Govern establir els criteris d'avaluaci i les caracterstiques generals de les proves per a tot
el sistema educatiu espanyol. La CA realitzar materialment la prova.
Les proves seran aplicades i qualificades per professorat extern al centre.
El resultat de la prova t carcter orientatiu i informador.
Es podran establir plans de millora en aquells centres els resultats siguin inferiors als valors
establerts.
AVALUACIONS
PRIMRIA
AL FINAL DE 3r
AVALUACI
FINAL D ETAPA
(al final de 6
curs)
Caracterstiques
Competncies
Estat
- Individualitzada.
- Per comprovar el grau
de domini de les
competncies lingstica i
matemtica.
-Si resulta desfavorable,
l'equip docent ha
d'adoptar mesures (com
la repetici).
- Individualitzada.
- Per comprovar el grau
de domini de les
competncies lingstica,
matemtica, cientfica i
tecnolgica i l'assoliment
dels objectius de l'etapa.
-El resultat tindr carcter
informatiu i orientador.
-Establiment
dels criteris
d'avaluaci per
a tot l'Estat.
Competncies
C. Autnoma
Competncies
centre docent
Competncies
professors externs al
centre, siguin de la
funci pblica o no
Aplicaci i
qualificaci de
les proves.
Prvia consulta
de les CCAA,
establiment dels
criteris
d'avaluaci i de
les
caracterstiques
generals de la
prova, per a tot
l'Estat.
Realitzaci
material de les
proves.
Aplicaci i qualificaci de
les proves.
A considerar:
Desapareix lavaluaci diagnstica de 4t.
La repetici es desvincula del grau assolit en totes les competncies bsiques. L'avantprojecte ja no
les esmenta.
Es mantenen las mateixes condicions de promoci.
3. CANVIS EN LEDUCACI SECUNDRIA OBLIGATRIA
3.1. Organitzaci de letapa (article 23.bis)
L'etapa d'educaci secundria obligatria s'organitza en matries i comprn dos cicles, el primer de
tres cursos escolars i el segon d'un.
El segon cicle o quart curs de l'Educaci Secundria Obligatria tindr un carcter fonamentalment
propedutic: cap al Batxillerat (via acadmica) o cap a la Formaci Professional (via aplicada).
Els pares o tutors legals, o si escau els alumnes, podran escollir cursar el quart curs de l'Educaci
Secundria Obligatria per una de les dues opcions segents (article 25):
a) Opci d'ensenyaments acadmiques per a la iniciaci al Batxillerat
b) Opci d'ensenyaments aplicades per a la iniciaci a la Formaci Professional
Desapareix la diversificaci curricular i apareixen els programes de millora de l'aprenentatge i el
rendiment durant el primer cicle, a partir del 2n curs (article 27).
Per accedir, els alumnes han d'haver repetit almenys un curs en qualsevol etapa.
La seva durada ser de dos cursos si l'alumne no pot promocionar en acabar 1r, o d'un curs si
no pot promocionar en acabar 2n. Si en acabar 3r l'alumne no pot promocionar a 4t, podran
incorporar-se a un programa excepcional per repetir 3r curs.
Ho proposa l'equip docent als pares o tutors.
Sols se preveuen per a alumnes amb dificultats no imputables a la falta destudi o esfor.
3.2. Configuraci de les assignatures de primer cicle (article 24)
Obligatries
Optatives (elegir mn. 1, mx.
4)
OBSERVACIONS
1r curs
-Cal cursar-les obligatriament.
-Les matemtiques de 3r sn
obligatries, per s'ha d'escollir una
opci. L'opci no s vinculant en
l'elecci del 4t curs (via acadmica o
via aplicada)
Matemtiques
Shan de cursar en cada un dels
cursos.
L'elecci entre Religi o Valors tics
dependr dels pares o tutors legals
o, si escau, de l'alumne.
Educaci Fsica
Religi o Valors tics
Cultura Clssica
Educaci Plstica , Visual i Audiovisual
Iniciaci a lactivitat Emprenedora i Empresarial
Msica
Segona Llengua Estrangera
Tecnologia
Religi
Valors tics
Especfica
-Les matries optatives dependran

de la programaci de l'oferta
educativa de cada Administraci i, si
escau, de l'oferta dels centres
docents.
-Poden ser diferents en cada un dels
cursos.
-La Religi o els valors tics noms
podran escollir si no s'han escollit
anteriorment (obligatries).
-Obligatria en aquelles comunitats
que la posseeixin.
-L'assignatura ha de tractar-se de
forma anloga a la Llengua i
D'acord amb la normativa
autonmica, els alumnes podran
estar exempts de cursar o d'avaluar
d'aquesta assignatura.
-Pot ser lespecfica optativa no
cursada del bloc anterior.
Una altra
- La matria optativa dependr de la

programaci de l'oferta educativa de
cada Administraci i, si escau, de
Obligatria
De lliure configuraci autonmica
Configuraci Especfica
Troncals
Generals
ASSIGNATURES PRIMER CICLE

2n curs
3r curs
Biologia i Geologia
Fsica i Qumica
Geografia i Histria
Llengua Castellana i Literatura
Matemtiques
a)
b)
Matemtiques
Matemtiques
acadmiques
aplicades
Llengua i Literatura Cooficials
Optatives (elegir 1)
l'oferta de centres docents.
A considerar:
A 1r de lESO sinclou Biologia i Geologia (fins ara a 3r).
A 2n de lESO sinclou Fsica i Qumica (fins ara a 3r).
Desapareix Educaci per a la ciutadania.
Lassignatura de religi i la seva assignatura alternativa apareixen com a especfiques a tots els
cursos.
A 1r es poden agrupar matries en mbits de coneixement, per a facilitar el trnsit entre primria i
secundria.
Sintrodueix la Religi i els Valors tics tamb com a optatives de configuraci especfica.
Per tal de facilitar el trnsit de l'alumnat entre l'Educaci Primria i el primer curs d'Educaci
Secundria Obligatria, les administracions educatives i, si escau, els centres docents, podran agrupar
les matries del primer curs en mbits de coneixement.
3.3. Configuraci de las assignatures del segon cicle (article 25)
ASSIGNATURES SEGON CICLE (4t curs de lESO)
Opci densenyaments
Opci densenyaments aplicats
acadmics
GENERALS
Geografia i Histria
Llengua Castellana i Literatura
Matemtiques acadmiques
Matemtiques aplicades
OPTATIVES (almenys dues)
Biologia i Geologia
Cincies Aplicades a lActivitat
Professional
Economia
Iniciaci a lActivitat Emprenedora
i Empresarial
Fsica y Qumica
Tecnologia
Llat
Obligatries
Optatives (elegir mn. 1 i mx. 4)
L'elecci entre Religi o Valors tics

dependr dels pares o tutors legals
o, si escau, de l'alumne.
Educaci Fsica
Religi o Valors tics
Arts escniques i dansa
Cultura Cientfica
Cultura Clssica
Educaci Plstica, Visual i Audiovisual
Filosofia
Msica
Segona Llengua Estrangera
Tecnologies de la Informaci i de la Comunicaci
Una matria d'ampliaci dels continguts d'alguna de les matries del
bloc d'assignatures troncals
Una matria del bloc d'assignatures troncals no cursada per l'alumne
Religi
Valors tics
Obl
De
Configuraci Especfica
Troncals
OBSERVACIONS
-L'opci cursada a 3r no s vinculant
per escollir l'opci del 4t curs.
-Les matries generals sn
obligatries.
docents.

docents.
-La Religi o els valors tics noms
podran escollir si no s'han escollit
anteriorment (obligatries).
-Obligatria en aquelles comunitats
igatria
que en posseeixin.
-L'assignatura ha de tractar-se de
forma anloga a la Llengua i
D'acord amb la normativa
autonmica, els alumnes podran
estar exempts de cursar o d'avaluar
d'aquesta assignatura.
-Pot ser l'especfica optativa no
cursada del bloc anterior.
-La matria optativa dependr de la
programaci de l'oferta educativa de
cada Administraci i, si escau, de
l'oferta de centres docents.
Llengua i Literatura Cooficials
Optatives (elegir 1)
lliure configuraci autonmica (1 o 2)
Especfica
Una altra
A considerar:
S'introdueix la Religi i els Valors tics tamb com a optatives de configuraci.
Les administracions educatives i, si escau, els centres podran elaborar itineraris per orientar els
alumnes en l'elecci de les matries troncals d'opci.
L'alumnat ha de poder assolir els objectius de l'etapa i assolir el grau d'adquisici de les competncies
corresponents tant per l'opci d'ensenyaments acadmiques com per la d'ensenyaments aplicats.
3.4. Avaluaci de letapa (article 28)
Les decisions sobre la promoci dels alumnes s'adopten de forma collegiada pel conjunt de
professors.
Al final de cada curs es lliurar als pares o tutors un consell orientador (informe del grau d'adquisici de
les competncies + proposta d'itinerari que podr incloure l'accs a un programa de millora o a la
Formaci Professional Bsica).
Es podr promocionar de curs amb dues matries suspeses com a mxim, sempre que aquestes no
siguin, simultniament, Llengua Castellana i Literatura (o la cooficial) i Matemtiques.
Amb carcter general, es repetir el curs amb tres matries suspeses o ms. Tamb es repetir curs
amb dues matries suspeses si aquestes sn, simultniament, Llengua Castellana i Literatura (o la
cooficial) i Matemtiques.
Excepcionalment, es podr promocionar de curs amb tres matries suspeses si es compleixen
simultniament les segents condicions: 1
Que dues de les matries suspeses no siguin Llengua Castellana (o llengua cooficial, si n'hi
ha) i Matemtiques alhora.
Que l'equip docent consideri que l'alumne pot seguir amb xit el curs segent, tot i les matries
suspeses.
Que sapliquen a lalumne mesures datenci educativa.
Podr tamb autoritzar de forma excepcional la promoci d'un alumne amb avaluaci negativa en dues
matries que siguin Llengua Castellana i Literatura i Matemtiques de manera simultnia quan l'equip
docent consideri que l'alumne pot seguir amb xit el curs segent, que t expectatives favorables de
recuperaci i que la promoci beneficiar la seva evoluci acadmica, i sempre que s'apliquin a
l'alumne les mesures d'atenci educativa propostes al consell orientador.
Els alumnes hauran de seguir programes de refor establerts per l'equip docent.
Es podr repetir un mateix curs una sola vegada.
Es podran cursar dues repeticions, com a mxim dins de l'etapa.
1
A aquests efectes es computaran les matries que com a mnim l'alumne ha de cursar a cada un dels blocs. Si l'alumne cursa
Llengua Cooficial, noms es computar una matria en el bloc corresponent. Tot i que les matries s'anomenin igual, es consideraran
diferents si es cursen en diferents cursos.
Avaluaci final de letapa (Revlida) (article 29)

Al final de 4t curs els alumnes realitzaran una avaluaci individualitzada per l'opci d'ensenyaments acadmics
o per l'opci d'ensenyaments aplicats per comprovar l'assoliment dels objectius de l'etapa i el grau d'adquisici
de les competncies en relaci amb les segents matries:
Totes les matries generals cursades en el bloc d'assignatures troncals, excepte Biologia i Geologia i
Fsica i Qumica, de les que l'alumne ser avaluat si les escull entre les matries d'opci.
Dues de les matries d'opci cursades en el bloc d'assignatures troncals, en quart curs.
Una matria del bloc d'assignatures especfiques cursada en qualsevol dels cursos, que no sigui
Educaci Fsica, Religi, o Valors tics.
Caracterstiques revlida de lESO
Competncies MECD
- Individualitzada , segons l'opci escollida a 4t curs .

- Seran estandarditzades i se dissenyaran de manera que permetin fer
comparacions . ( article 144 )
-Poden presentar-se els alumnes que hagin susps en un mxim de tres
matries sempre que dues d'elles no siguin Llengua Castellana ( o llengua
cooficial , si n'hi ha) i Matemtiques alhora.
- Per comprovar l'assoliment dels objectius de l'etapa i el grau d'adquisici
de les competncies en totes les troncals i en una matria especifica de
les cursades en cada un dels cursos que no siguin Educaci Fsica ,
Religi o Valors tics .
- Els alumnes que no l'hagin superat o desitgin augmentar la seva
qualificaci final , la podran repetir successivament si ho sol liciten ,
prenent en consideraci la qualificaci ms alta de les obtingudes .
-Determinar els criteris

d'avaluaci
-Determinar les
caracterstiques de les
proves.
-Dissenyar les proves i
establir el seu contingut per
a cada convocatria.
Competncies centre
docent
Competncies
C. Autnoma
Realitzaci material de
las proves.
Competncies
centro, siguin de la
funci pblica o no
les proves.
- Se celebraran , almenys, dues convocatries anuals ( ordinria i

extraordinria ) .
- La superaci de la prova ( per qualsevol de les dues opcions ) ser
necessria per obtenir el ttol de Graduat en Educaci Secundria .
3.5. Titulaci (article 31)

El ttol de Graduat en Educaci secundria Obligatria saconsegueix obtenint simultniament:
Una qualificaci final, en lavaluaci final de letapa, superior o igual a 5 (pondera el 30%)
Una qualificaci final, de mitjana, en lESO, superior o igual a 5 (pondera un 70%)
Les persones que no obtinguin el ttol rebran un certificat on constaran els anys cursats i el grau
d'assoliment dels objectius de l'etapa i d'adquisici de les competncies corresponents.
El ttol pot obtenir-se tamb mitjanant la realitzaci de proves lliures que es convocaran peridicament
a les CCAA. (article 68.2)
El ttol permet accedir (sempre que es compleixin la resta de condicions daccs i admissi):
Als estudis de Batxillerat, si s'ha superat l'avaluaci final per l'opci d'ensenyaments
acadmiques. (article 32.2)
Als cicles de Formaci Professional de Grau Mitj, si s'ha superat l'avaluaci final per l'opci
8
d'ensenyaments aplicats. (article 41.2.)

4. CANVIS EN EL BATXILLERAT
4.1. Organitzaci de letapa (article 34)
Podran oferir tres modalitats: Cincies, Humanitats i Cincies Socials i Arts.
Per accedir no n'hi ha prou amb haver aprovat l'ESO, s'ha d'haver superat la revlida des de l'opci
d'ensenyaments acadmiques.
Es pot romandre en el batxillerat fins a quatre anys.
Els centres d'ensenyament, a les localitats on hi hagi oferta suficient perqu puguin ser impartides
totes les opcions, podran especialitzar-se en les segents branques:
a)Seguint el currculum establert per a lopci de Cincies:
1) Cincies de la Naturalesa
2) Tecnologia
b) Seguint el currculum establert per a lopci dHumanitats i Cincies Socials:
1) Humanitats
2) Cincies Socials
El projecte educatiu de cada centre concretar les matries de modalitat que s'ofereixen en cada cas.
Els centres hauran d'oferir, almenys, dues de les branques, corresponent una a l'opci de Cincies i
una altra a la d'Humanitats i Cincies Socials.
Les administracions educatives i, si escau, els centres podran elaborar itineraris per orientar els
alumnes en l'elecci de les matries troncals d'opci.
4.2. Configuraci de las assignatures (article 34.bis i 34. ter)
ASSIGNATURES DE PRIMER CURS
HUMANITATS I CINCIES SOCIALS
ARTS
GENERALS
MATEMTIQUES I
LLAT I
FONAMENTS DE LART I
FILOSOFIA
LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA I
PRIMERA LLENGUA ESTRANGERA I
OPTATIVES (elegir almenys 2)
BIOLOGIA I GEOLOGIA
HISTRIA DEL MN CONTEMPORANI
DIBUIX TCNIC I
LITERATURA UNIVERSAL
FSICA I QUMICA
ECONOMIA
CULTURA AUDIOVISUAL I
GREC I
MATEMTIQUES (aplicades a C. Socials I)
OBLIGATRIES
EDUCACI FSICA
OPTATIVES (un mn. de 2 i un mx. de 3)
ANLISI MUSICAL I
ANATOMIA APLICADA
CULTURA CIENTFICA
DIBUIX ARTSTIC I
DIBUIX TCNIC I (EXCEPTE si sha triat com a troncal optativa)
LLENGUATGE I PRCTICA MUSICAL
RELIGI
SEGONA LLENGUA ESTRANGERA I
TECNOLOGIA INDUSTRIAL I
TECNOLOGIA DE LA INFORMACI I DE LA COMUNICACI I
VOLUM
Una matria dampliaci dels continguts d'alguna de les matries del bloc d'assignatures troncals
Una matria del bloc d'assignatures troncals no cursades per l'alumne
CINCIES
Troncals
Configuraci
Especfica
10
De lliure
configuraci
autonmica
-Les matries optatives dependran de la programaci de l'oferta educativa de cada Administraci i, si escau,
de l'oferta dels centres docents.
OBLIGATRIES
LLENGUA I LITERATURA COOFICIALS
-L'assignatura ha de tractar-se de forma anloga a la Llengua i Literatura Castellanes.
D'acord amb la normativa autonmica, els alumnes podran estar exempts de cursar o d'avaluar d'aquesta
assignatura.
OPTATIVES (elegir-ne una )
DEL BLOC DASSIGNATURES ESPECFIQUES
-Pot ser una especfica optativa no cursada del bloc anterior.
O UNA ALTRA A DETERMINAR
ASSIGNATURES DE SEGON CURS

HUMANITATS I CINCIES SOCIALS
ARTS
GENERALS
MATEMTIQUES II
LAT II
FONAMENTS DE LART II
LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA II
PRIMERA LLENGUA ESTRANGERA II
HISTRIA DESPANYA
OPTATIVES (elegir-ne almenys 2)
BIOLOGIA
ECONOMIA DE LEMPRESA
ARTS ESCNICAS
DIBUIX TCNIC II
GEOGRAFIA
CULTURA AUDIOVISUAL II
FSICA
GREC II
DISSENY
GEOLOGIA
HISTRIA DE LART
QUMICA
HISTRIA DE LA FILOSOFIA
MATEMTIQUES (aplicades a C. Socials II)
OBLIGATRIES
EDUCACI FSICA
OPTATIVES (un mn. de 2 i un mx. de 3)
ANLISI MUSICAL II
CINCIAS DE LA TERRA I EL MEDI AMBIENT
DIBUIX ARTSTIC II
DIBUIX TCNIC II (excepte que shagi triat com a troncal optativa)
FONAMENTS DADMINISTRACI I GESTI
HISTRIA DE LA FILOSOFIA (excepte quan sha triat com a troncal optativa)
HISTRIA DE LA MSICA I DANSA
IMATGE I SO
PSICOLOGIA
RELIGI
SEGONA LLENGUA ESTRANGERA II
TCNIQUES DE EXPRESSI GRFICA I PLSTICA
TECNOLOGIA INDUSTRIAL II
TECNOLOGIA DE LA INFORMACI I DE LA COMUNICACI II
Una matria d'ampliaci dels continguts d'alguna de les matries del bloc d'assignatures troncals
Una matria del bloc d'assignatures troncals no cursades per l'alumne
OBLIGATRIES
LLENGUA I LITERATURA COOFICIALS
CINCIES
Troncals
Configuraci
Especfica
10
11
De lliure
configuraci
autonmica

-L'assignatura ha de tractar-se de forma anloga a la Llengua i Literatura Castellanes.
D'acord amb la normativa autonmica, els alumnes podran estar exempts de cursar o d'avaluar d'aquesta
assignatura.
OPTATIVES (elegir-ne una)
EDUCACI FSICA
O UNA DEL BLOC DASSIGNATURES ESPECFICAS
-Pot ser una especfica optativa no cursada del bloc anterior.
O UNA ALTRA A DETERMINAR
A considerar:
S'amplien a 4 les modalitats.
Si comparem les "comunes LOE" amb les "troncals LOMCE" desapareixen cincies per al mn
contemporani, Filosofia i ciutadania.
Fixa les matries troncals en un curs (a la LOE no se'ls assignava un curs en concret).
4.3. Avaluaci de letapa (article 36)
Els alumnes podran promocionar de 1r a 2n amb un mxim de dues matries suspeses, de les que
hauran de matricular. La superaci de les matries de 2n estar condicionada a la superaci de les de 1r.
El professor s responsable d'avaluar la seva matria.
El centre docent ha d'organitzar activitats de recuperaci per a les matries pendents.
Per superar les matries pendents es podr realitzar una prova extraordinria.
Es pot repetir cada un dels cursos una sola vegada i, excepcionalment, algun dels cursos una segona
vegada (previ informe favorable de l'equip docent)
Avaluaci final de l'etapa (Revlida) (article 36.bis)
Els alumnes realitzaran una avaluaci individualitzada en finalitzar Batxillerat, en la qual es comprovar
l'assoliment dels objectius d'aquesta etapa i el grau d'adquisici de les competncies corresponents en
relaci amb les segents matries:2
Els alumnes podran promocionar de 1r a 2n amb un mxim de dues matries suspeses, de les
que hauran de matricular. La superaci de les matries de 2n estar condicionada a la superaci de les de 1r.
El professor s responsable d'avaluar la seva matria.
El centre docent ha d'organitzar activitats de recuperaci per a les matries pendents.
Per superar les matries pendents es podr realitzar una prova extraordinria.
Es pot repetir cada un dels cursos una sola vegada i, excepcionalment, algun dels cursos una segona vegada
(previ informe favorable de l'equip docent)
Avaluaci final de l'etapa (Revlida) (article 36.bis)
Els alumnes realitzaran una avaluaci individualitzada en finalitzar Batxillerat, en la qual es comprovar
l'assoliment dels objectius d'aquesta etapa i el grau d'adquisici de les competncies corresponents en relaci
amb les segents matries:
a) Totes les matries generals cursades en el bloc d'assignatures troncals.
b) Dues matries d'opci cursades en el bloc d'assignatures troncals, en qualsevol dels cursos.
c) Una matria del bloc d'assignatures especfiques cursada en qualsevol dels cursos, que no sigui
Educaci Fsica ni Religi.
2
A aquests efectes es computaran les matries que com a mnim l'alumne ha de cursar a cada un dels blocs. Si l'alumne cursa
Llengua Cooficial, noms es computar una matria en el bloc corresponent.
11
12
Caracterstiques revlida del Batxillerat

-Individualitzada.
-Seran estandarditzades i es dissenyaran de manera que permetin fer
comparacions. (article 144)
-Noms podran presentar-se els alumnes que hagin obtingut una
avaluaci positiva en totes les matries.
-Per comprovar l'assoliment dels objectius de l'etapa i el grau
d'adquisici de les competncies en totes les troncals i en una matria
especifica de les cursades en cada un dels cursos que no siguin
Educaci Fsica o Religi
- Els alumnes que no l'hagin superat o desen augmentar la seva
qualificaci final, la podran repetir successivament si ho sol liciten,
prenent en consideraci la qualificaci ms alta de les obtingudes.
Competncies MECD,
prvia consulta a les CCAA
-Determinar els criteris
d'avaluaci
-Determinar les
caracterstiques de les
proves.
-Dissenyar les proves i
establir el seu contingut per a
cada convocatria.
Competncies centre
docent
Competncies
C. Autnoma
Realitzaci material de
les proves.
Competncies
centre, siguin de la
funci pblica o no
las proves.
-Se celebraran, almenys, dues convocatries anuals (ordinria i

extraordinria).
-La superaci de la prova ser necessria per obtenir el ttol de Batxiller
(article 37)
4.4. Titulaci (article 37)

El ttol de Batxiller saconsegueix obtenint simultniament:
Una qualificaci final, en lavaluaci final de letapa, superior o igual a 5 (pondera el 40%)
Una qualificaci final, de mitjana, en els dos cursos de letapa, superior o igual a 5 (pondera un
60%)
Les persones que no aprovin l'avaluaci final de l'etapa (revlida) per s obtinguin la qualificaci
positiva final de l'etapa (la mitjana del batxillerat), rebran un certificat acreditatiu que t efectes laborals
i acadmics. El certificat permet accedir:
Als cicles formatius de Grau Mitj. (article 41.2.a)
Als cicles de Formaci Professional de Grau Superior, desprs de la superaci dun
procediment dadmissi (article 41.3.a)
El ttol permet accedir:
Als cicles formatius de Grau Mitj. (article 41.2.a)
12
13
Als cicles de Formaci Professional de Grau Superior, desprs de la superaci dun

procediment dadmissi (article 41.3.a)
Als ensenyaments Universitaris,superant els corresponents procediments d'admissi que
s'hagin establert per les diferents universitats. Aquest procediment d'admissi pot comportar
una prova d'especfica d'accs, o no. (Les anteriors proves d'accs a la Universitat s'han
eliminat en l'avantprojecte).
5. CANVIS EN LA FORMACI PROFESSIONAL

5.1. Lorganitzaci de letapa
S'inclou la Formaci Professional Bsica. (article 39.3)
Les corporacions locals i els agents socials i econmics deixaran de col laborar en l'organitzaci de
l'oferta, corresponent exclusivament a l'Administraci educativa. (article 42.1)
5.2. La Formaci Professional Bsica FPB (Ttol Professional Bsic)
Substitueix els anteriors Programes de Qualificaci Professional Inicial.
Passa a formar part de la Formaci professional del sistema educatiu (article 39.3.), Per s'inscriu dins
de la formaci bsica (ESO) i s d'oferta obligatria i gratuta.
Est dirigida a alumnes que hagin cursat el 1r cicle de l'ESO i que no estan en condicions de
promocionar al 4t curs (o, excepcionalment, al 3r curs) i s'accedeix a proposta de l'equip docent o
consell orientador. (article 30).
L'accs als cicles de Formaci Professional Bsica requerir el compliment simultani de les segents
condicions:
a) Tenir complerts quinze anys, o complir-los durant l'any natural en curs, i no superar els disset
anys d'edat en el moment de l'accs o durant l'any natural en curs.
b) Haver cursat el primer cicle d'Educaci Secundria Obligatria o, excepcionalment, haver
cursat el segon curs de l'Educaci Secundria Obligatria.
c) Haver proposat l'equip docent als pares o tutors legals la incorporaci de l'alumne a un cicle de
Formaci Professional Bsica.
Tindran una duraci de 2 anys, per es podr estar en letapa fins a 4.
Contingut i organitzaci de l'oferta (article 42): Els cicles de Formaci Professional Bsica garantiran
l'adquisici de les competncies de l'aprenentatge permanent a travs de la impartici d'ensenyaments
organitzats en els segents blocs comuns
Bloc de Comunicaci i Cincies Socials, que inclour les segents matries:
1a) Llengua Castellana
2a) Llengua Estrangera
3a) Cincies Socials
4a) En el seu cas Llengua Cooficial
b) Bloc de Cincies Aplicades, que inclour les segents matries:
1a) Matemtiques Aplicades al Context personal i d'Aprenentatge en un Camp Professional
2a) Cincies Aplicades al Context personal i d'Aprenentatge en un Camp
Inclouen tutoria i orientaci personal.
A ms s'impartir la formaci necessria per obtenir una Qualificaci de nivell 1 del Catleg
Nacional de les Qualificacions Professionals.
Durada: dos anys, per shi podr romandre fins a 4.
13
14
Els centres, segons el que estableix en l'mbit de les CCAA, poden facilitar matries
voluntries que no formin part del currculum per facilitar la transici de l'alumne a altres
ensenyaments (Comunicaci en Llengua Castellana, en Llengua Estrangera, Matemtiques
aplicades i llengua cooficial al seu cas).
La titulaci permetr accedir directament (no esmenta l'avantprojecte cap procediment d'admissi) a la
Formaci Professional de Grau Mitj. (article 41.2.a i 44.1)
La titulaci permetr presentar-se a les avaluacions finals de l'ESO (revlides) i, en cas de superar
alguna d'elles (en relaci a les matries troncals), obtenir el ttol de l'ESO per l'opci corresponent.
(article 44.1).
Els majors de 24 anys que tinguin ja acreditades les unitats de competncia incloses en la titulaci,
rebran directament el ttol de FPB. (article 44.1)
Els alumnes que no superin la totalitat dels ensenyaments del ttol rebran certificat acadmic de la part
superada amb efectes acadmics i per l'acreditaci de competncies professionals. (article 44.5).
Les administracions educatives podran establir programes formatius dirigits a l'obtenci del ttol
Professional Bsic per a majors de 17 anys (article 68.3).
Per presentar-se a les proves peridiques d'obtenci directa del ttol de Formaci Professional Bsica,
es requereix tenir 18 anys (article 69.4).
5.3. La Formaci Professional de Grau Mitj FPGM (Ttol de Tcnic)

Els CCFF de Grau Mitj contribuiran a ampliar les competncies de l'ensenyament bsic, adaptant-les
a un camp o sector professional. (article 40.3)
Shi podr accedir amb, almenys, una de les segents condicions (article 41.2.a):
Condici 1: Titulacions
Amb el ttol de lESO superant la revlida por lopci densenyaments aplicats
Amb el ttol de FPB
Amb el ttol de Batxiller
Amb el ttol Universitari
Amb el ttol de Tcnic Superior de FP
Condici 2: Tenir el certificat acreditatiu d'haver superat totes les matries del Batxillerat (o sigui,
haver aprovat el Batxillerat, per no la seva revlida).
Condici 3: Haver superat un curs de formaci especfic i tenir 17 anys complerts l'any de finalitzaci
del curs.
Condici 4: Haver superat una prova d'accs, amb 17 anys complerts en l'any de realitzaci. Si la
demanda de places supera l'oferta, les administracions educatives poden establir un procediment
d'admissi al centre docent (a determinar). El procediment d'admissi pot comportar una prova
addicional. Si no supera qualsevol d'aquestes proves, pot sollicitar la repetici en convocatries
successives (article 41.4).
El ttol de tcnic permetr accedir, prvia superaci d'un procediment d'admissi, a la FPGS. (article
44.3).
Els alumnes que obtinguin el ttol de Tcnic podran obtenir el ttol de Batxiller per la superaci de
l'avaluaci final (revlida) del Batxillerat en relaci a les matries troncals. En el ttol de Batxiller s'ha
d'especificar aquesta frmula d'obtenci (article 44.4).
Les administracions educatives podran oferir matries voluntries relacionades amb el sector o camp
professional per a facilitar l'admissi als Cicles Formatius de Grau Superior. (article 42.5).
superada amb efectes acadmics i serviran tamb per l'acreditaci de competncies professionals.
(article 44.5)
5.4. La Formaci Professional de Grau Superior FPGS(Ttol de Tcnic Superior)
14
15
Shi podr accedir amb, almenys, una de les condicions (article 41.3):
Condici 1: Estar en possessi del ttol (Batxiller -o certificat acreditatiu-, universitari, ttol de Tcnic o
de Tcnic Superior) i, simultniament, ser adms pel centre de FP desprs de la superaci d'un
procediment d'admissi.
Condici 2: Haver superat la prova d'accs, amb 19 anys complerts en l'any de realitzaci. Si la
demanda de places supera l'oferta, les administracions educatives poden establir un procediment
d'admissi al centre docent (a determinar). El procediment d'admissi pot comportar una prova
addicional. Si no supera qualsevol d'aquestes proves, pot sol licitar la repetici en convocatries
successives (article 41.4).
Els alumnes que obtinguin el ttol de Tcnic Superior podran obtenir el ttol de Batxiller per la superaci de
l'avaluaci final (revlida) del Batxillerat en relaci a les matries troncals. En el ttol de Batxiller s'ha
d'especificar aquesta frmula d'obtenci (article 44.4).
superada amb efectes acadmics i servir tamb per l'acreditaci de competncies professionals. (article 44.5)
5.5. La Formaci Professional Dual:
La llei no regula cap dels seus aspectes. Introdueix un nou article 42 bis on determina que el govern regular
les condicions que permeten el desenvolupament per les administracions educatives de l'FP dual en l'mbit del
sistema educatiu.
15
federacin de enseanza
de comisiones obreras
secretara de poltica educativa
6. CANVIS EN ELS ENSENYAMENTS ARTSTICS PROFESSIONALS

6.1. Definici del currculum
El govern fixar els objectius, competncies, continguts i criteris d'avaluaci del currculum bsic que requeriran
el 55% dels horaris escolars per a les comunitats autnomes que tinguin llengua cooficial i el 65% per a
aquelles que no la tinguin (article 46.1).
6.2. Titulacions
La superaci dels ensenyaments professionals de Msica o de Dansa donaran dret a l'obtenci del ttol de
Tcnic corresponent ( article 50.2 ) .
Els tcnics podran obtenir el ttol de Batxillerat si superen la revlida en relaci a les matries troncals ( article
50.2 ) .
El ttol de Tcnic d'arts plstiques i disseny permet l'accs directe a qualsevol de les modalitats del Batxillerat
( article 53.2 ) .
El ttol Superior de Msica o Dansa queda incls en el nivell 2 del Marc Espanyol de Qualificacions per a
l'educaci superior i ser equivalent al ttol universitari de Grau ( article 55.3 ) .
El ttol Superior de Conservaci i Restauraci de Bns Culturals queda incls en el nivell 2 del Marc Espanyol
de Qualificacions per a l'educaci superior i ser equivalent al ttol universitari de Grau ( article 56.2 ) .
El ttol Superior de Disseny queda incls en el nivell 2 del Marc Espanyol de Qualificacions per a l'educaci
superior i ser equivalent al ttol universitari de Grau ( article 57.3 ) .
El ttol Superior d'Arts Plstiques queda incls en el nivell 2 del Marc Espanyol de Qualificacions per a
l'educaci superior i ser equivalent al ttol universitari de Grau ( article 57.4 ) .
6.3. Organitzaci daquests ensenyaments
Les administracions educatives podran adscriure centres d'Ensenyaments Artstics Superiors a les
universitats mitjanant conveni (segons article 11 de la LOU) (article 58.7).
Les administracions educatives poden establir procediments per afavorir l'autonomia. L'organitzaci i la gesti
dels Conservatoris i Escoles Superiors d'Ensenyaments Artstics (article 58.8)
7. CANVIS EN ELS ENSENYAMENTS DIDIOMES
7.1. Organitzaci
Els nivells bsic, intermedi i avanat es correspondran, respectivament, amb els nivells A, B i C del Marc
com europeu de referncia per a les Llenges, que se subdivideixen en els nivells A1, A2, B1, B2, C1 i C2
(article 59.1).
7.2. Correspondncia amb altres ensenyaments
El Govern ha de determinar l'equivalncia entre els ttols dels ensenyaments d'idiomes i la resta dels ttols del
sistema educatiu (article 62.1).
8. CANVIS EN ELS ENSENYAMENTS ESPORTIUS
8.1. Principis generals
El govern fixar els objectius, competncies, continguts i criteris d'avaluaci del currculum bsic que requeriran
el 55% dels horaris escolars per a les comunitats autnomes que tinguin llengua cooficial i el 65% per a
aquelles que no la tinguin (article 63.4).
9. CANVIS EN ELS ENSENYAMENTS DE PERSONES ADULTES
9.1. Objectius
S'afegeix un objectiu nou: "adquirir, ampliar i renovar els coneixements, habilitats i destreses necessries per a
la creaci d'empreses i per a l'exercici d'activitats i iniciatives empresarials" (article 66.3).
federacin de enseanza
de comisiones obreras
secretara de poltica educativa
9.2. Ensenyaments obligatoris

Les proves peridiques que s'organitzen per a majors de 18 anys, per a l'obtenci del ttol de l'ESO, hauran
d'organitzar per qualsevol de les dues opcions regulades (acadmica i aplicada) (article 68.2).
Les administracions educatives podran establir programes formatius dirigits a l'obtenci del ttol Professional
Bsic (article 68.3).
9.3. Ensenyaments postobligatoris
Per presentar-se a les proves peridiques d'obtenci directa del ttol de Formaci Professional Bsica, es
requereix tenir 18 anys (article 69.4).
Les administracions educatives podran fixar exempcions de les proves en funci de la formaci o experincia
prvies (article 69.4).
L'edat mnima d'accs als estudis superiors de Msica i Dansa mitjanant prova especfica ser de 18 anys
(article 69.5).

Guia LOMQE

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Guia LOMQE

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

LOMQE

COM SER EL NOU SISTEMA EDUCATIU?

sobre el projecte aprovat en el congrs

1. DEFINICI DE SISTEMA EDUCATIU

-Fixar l'horari lectiu mnim.

-Fixar horari mxim.

-Completar els criteris

- Establir els continguts

- Establir els criteris

2. CANVIS EN LEDUCACI PRIMRIA

- Han de cursar-se a cada un dels cursos.

-La matria optativa dependr de la programaci de l'oferta

Aprofundiment o refor de les rees troncals.

3.2. Configuraci de les assignatures de primer cicle (article 24)

-Les matries optatives dependran

- La matria optativa dependr de la

De lliure configuraci autonmica

ASSIGNATURES PRIMER CICLE

Llengua i Literatura Cooficials

L'elecci entre Religi o Valors tics

-Les matries optatives dependran

-Obligatria en aquelles comunitats

Llengua i Literatura Cooficials

lliure configuraci autonmica (1 o 2)

Avaluaci final de letapa (Revlida) (article 29)

Caracterstiques revlida de lESO

- Individualitzada , segons l'opci escollida a 4t curs .

-Determinar els criteris

- Se celebraran , almenys, dues convocatries anuals ( ordinria i

3.5. Titulaci (article 31)

d'ensenyaments aplicats. (article 41.2.)

ASSIGNATURES DE SEGON CURS

-Obligatria en aquelles comunitats que la posseeixin.

Caracterstiques revlida del Batxillerat

-Se celebraran, almenys, dues convocatries anuals (ordinria i

4.4. Titulaci (article 37)

Als cicles de Formaci Professional de Grau Superior, desprs de la superaci dun

5. CANVIS EN LA FORMACI PROFESSIONAL

5.3. La Formaci Professional de Grau Mitj FPGM (Ttol de Tcnic)

6. CANVIS EN ELS ENSENYAMENTS ARTSTICS PROFESSIONALS

9.2. Ensenyaments obligatoris

You might also like