ELS PROBLEMES

ECONMICS
DENTREGUERRES
TEMA 9
1. ELS DESEQUILIBRIS DE LECONOMIA MUNDIAL
1.1 LES CONSEQNCIES ECONMIQUES DE LA GUERRA
-Situaci al final de la Primera Guerra Mundial
-Economies amb difcils problemas a lacabar la guerra.Costos financers
molt elevats. Es va haver de recorrer a les reserves dor, deute pblic,
crdits i augmentar el paper moneda en circulaci. Conseqncies:
Seleva la inflacin i endeutament dels pasos.
-Conseqncies econmiques dels Tractas de pau
-Indemnitzacions, fragmentacions dels imperis, desmantellament dels
espais econmics. A llarg termini: Deute entre els aliats i les reparacions
de guerra.
-Efectes per a leconomia internacional
-Desequilibri comercial entre pasos industraiulitzats i pasos no
industrialitzats. Desorganitzaci del sistema monetari internacional:
sabandona a la prctica el patr or.
1.2 EL DECLIVI DEUROPA I LAUGE DELS ESTATS UNITS
-Canvis en la industria, el comer i les finances
-Europa decau, Estats Units primera potencia econmica (t ms de la
meitat de les reserves mundials dor). s un pas creditor. Supremaca del
dlar i la Borsa de Nova York. Es fan grans inversions i prstecs a curt
termini perillosos.
1.3 LA CRISI ECONMICA DE POSTGUERRA, 1920-1921
1919-20. Boom econmic intens per curt.Increment de la demanda
europea. Crdits americans als europeus. Inflaci creixent. 1920-21.
Recessi. Estats Units frena els seus crdits.
1.4 LA RECUPERACI I ELS SEUS LMITS
Objectiu frenar la inflaci, Com? diners en circulaci. Tornar al patr
or. Va fallar la cooperaci internacional. Intercanvis no afavorits.

-El problema de la inflaci

3 tipus de respostes: Pasos neutrals, Usa i Regne Unit, poltiques
deflacionistes, - despesa pblica, + impostos, crdits. producci i +
aturats. + proteccionisme. Frana, Blgica i Itlia. Degut als deutes, no
van frenar la inflaci. Alemanya, Astria. Hongria i Txecoslovquia i
Polnia, hiperinflaci. Emissi de bitllets excesiva. Es suspen el
pagament de les reparacions de guerra. Ocupaci de la conca del Ruhr.
-El pla Dawes
Conferncia de Gnova (estabilitzar les monedes i tornar al patr or).
Patr canvi-or. Malgrat tot, el proteccionisme va avanar i aix no
benefici al comer mundial. Pla Dawes (deute de guerra alemany =,
anualitats adaptades al ritme de creixement, + prstecs americans a
Alemanya). Estabilitat a Alemanya. Creaci del Reichsmark. Tot quedava
recolzat als capitals provinents del Estats Units.

2. LA FRGIL RECUPERACI DELS ANYS VINT

2.1 ELS FELIOS ANYS VINT ALS ESTATS UNITS
1922-1929. Creixement espectacular economia americana recolzat en
sectors i practiques econmiques noves. Automvil, elctrica,
electrodomstics, qumica, aeronatica. Noves energies: electricitat i
petroli. Producci en massa, taylorisme i fordisme. Augment de la
producci i abaratiment de preus. + publicitat, + compres a terminis =
consum de masses. Gran concentraci empresarial.
2.2 LA SITUACI EUROPEA
Reconstrucci europea. Frana millora la seva indstria. Alemanya,
tamb, per basant-ho tot en un fort endeutament. Al Regne Unit
sestanca leconomia. Torna al patr or, no va devaluar la seva moneda.
Va perdre competitivitat.
2.3 LMITS I DESEQUILIBRIS DE LEXPANSI
Prosperitat americana amb alguns desequilibris que podien afectar la
resta del mn. 1. Crisi permanent dels sectors tradicionals. Agricultura
augmenta produccin, lestoc no es ven, baixen els preus. Tamb crisi a
les indstries tradicionals. 2. Descens de la capacitat de consum.
Amplis grups de poblacin consumien molt poc. Creixement dels estocs,
no es pot consumir la nova producci. 3. Comer mundial estancat.
-consum, + proteccionisme = estancament del comer. 4. Inestabilitat
sistema monetari internacional. El patr canvi or no aconsegueix

estabilitat per la rivalitat entre els grans centres financers. 5. Descens de

les inversions de capital en les activitats productives. Molts capitals
van a la borsa ja que aquesta ofereix ms beneficis.

3. EL CRAC DEL 1929 I LA GRAN DEPRESSI

3.1 LES CAUSES DEL CRAC BORSARI
Desequilibris econmis dels anys 20. 1. Crisi dels sectors tradicionals.
2. Disminuci del poder de compra (moltes compres fetes a crdit) 3.
Crisi del sector de la construcci. Desequilibri a la borsa entre
leconomia real i el creixement de les accions. (bombolla especulativa) +
demanda de crdits per comprar accions = Crisi. El valor dels ttols
empresarials a la borsa podien ser inferiors als que tenien realment. 1929.
Producci baixa, ocupaci baixa i prstecs bancaris baixen.
3.2 EL DIJOUS NEGRE I LENFONSAMENT DE LA BORSA
Retirada dinversors porta a intent per desfer-se de les accions. 24
dOctubre, dijous negre. Milions daccions posades a la venda sense
compradors. Baixades dels valors borsaris.
3.3 LA GRAN DEPRESSI
Caracterstiques. 1. Reducci de lestalvi, crdit, consum i inversin. 2.
Enfonsament dels bancs. Es retiren els estalvis i els prstecs no es
retornen. 3. El cessament de la demanda i les inversions provoca una
crisi industrial i taxes datur elevades. 4. Misria. No hi havia un
sistema dajuda pels aturats. 5. La crisi agraria es va acentuar.
3.4 ELS MECANISMES DEXTENSI DE LA CRISI
La crisi sestendr a nivel mundial per dos Canals: El comer
Internacional (caiguda de les exportacions americanes, proteccionisme,
estancament del comer internacional) i les Finances Internacionales
( repatriaci de capitals americans, efectes catastrfics per a les
economies ms endeutades).
3.5 EFECTES SOBRE LA RESTA DEL MN
-Pasos Exportadors de Primeres Matries.
Els preus dels procutes agrcoles dels pasos exportadors cauen perqu no
hi ha demanda per part dels pasos industrialitzats. Afectats:
Llatinoamrica, Europa Oriental, Xina i Sud-est asitic. A ms a ms,
reducci de prstecs i inversions porta aquests pasos a la runa i el
creixement del deute.
-Efectes sobre les economies europees industrialitzades.

Alemanya i Astria: Pasos endeutats, depenien dels crdits i les

inversions exteriors. 1r. crisi a Astria, desprs a Alemanya. La gent corre
a retirar els seus dipsits. Regne Unit: Crisi banc`paria del Creditanstalt
afecta als capitals britnics. El govern abandona el patr or al 1931.
Frana: Crisi ms profunda i tardana. Reserves dor encara molt
importants i dependncia financera petita. La situaci del Regne Unit i la
devaluaci de la lliura la va fer perdre competitivitat.
3.6 LES CONSEQNCIES SOCIALS DE LA CRISI.
Enorme quantitat daturats, sense cap subsidi. La misria i la por a la fam
sestenen entre els obrers i els camperols. Gran abisme entre rics i
pobres. Sentiment dinjstcia contra el poder i el sistema econmic.
Radicalitzaci social i poltica.

4. LES POLTIQUES ECONMIQUES DAVANT LA REPRESSI

Intervenci estatal cada cop ms forta a leconomia, desprs de la crisi.
4.1 El fracs de les solucions tradicionals
Poltiques deflacionistes: buscar la baixada de preus per reactivar el
consum. Reduir despeses publiques, disminuir el crdit i reduir la
moneda en circulaci. Reduir els salaris. Va fracasar. Proteccionsimes
econmics: Barreres a les impoirtacions. Conferncia Econmica
Mundial de Londres (retorn al patr or i disminuci dels aranzels).
4.2 Les poltiques intervencionistes
Revisi del liberalisme. Intervenci de lEstat en leconomia per
reactivar-la. Finanar obres publiques i plans docupaci i subvencionar
empreses.
-Estats Units: El New Deal.
F.D.Roosevelt arriba al poder i intenta combatre la deflaci, rellanar
leconomia i crear ocupaci. Programa per sanejar el sistema bancari
(ms credit I regulaci de la borsa), Inversions en o bres publiques.
Disminuci de la producci agrcola per tornar a apujar els preus
dels productes. Afavorir a les grans empreses. Es fora els empresaris
a aceptar millores socials. Finalment, es creen pensions, assegurances i
subsidis (estat del benestar).
-El Regne Unit (augment del proteccionisme) -taxa dinters, devaluaci lliura
esterlina, + proteccionisme. Reducci datur i + produccin noves
indstries.
-Frana: Les poltiques socials del Front Popular. + poder adquisitiu dels
treballadors, obres publiques i + impostos. Acords de Matignon. + sous,
- jornada i + vacances = fracs.

-Alemanya: lautarquia i el programa de rearmament. Desig del NSDAP.

Suficincia econmica a lagricultura i la industria. + Inversions
publiques. Sevei militar obligatori. Atur -. + llocs de treball deguts a la
futura i hipottica guerra.

5. UNA SOCIETAT EN TRANSFORMACI

Transformacions 2 Rev. Industrial + consum de masses + extensi del
sufragi a les dones = canvis profonds. Augment del nivel de vida i
creixement de les classes mitjanes = canvi en els valors i prctiques
socials. Aparici de la cultura de masses (rdio, cinema, cmics) = canvi
en la forma de pensar.
5.1 Canvis socials
Nova generaci de burgesos adinerats. Sector agrcola -. Sector Industrial
i serveis +. Anys 30, desprs de la crisi, proletaritzaci de la clase
mitjana.
El nou paper social de la dona
Emancipaci de la dona. Havien de fer la feina dels homes que eren al
front. Nou paper social = nous drets poltics. Dret de vot. Apareix un nou
tipus de dona. Nou rol social de la dona = nou model de famlia. Virgnia
Wolf.
5.2 Laparici duna cultura de masses
Indstries de loci. Premsa especialitzada (quart poder). Poder de la
rdio. Cinema espectacle ms popular. A Europa, cinema dautor,
realisme social, musicals i operetes. A Estats Units, veritable espectacle.
Competicions esportives.