FP Iea m04 U2 Pdfindex PDF

Tipologies d'installacions de
televisi
Jos Manuel Martnez Domnguez, Juan Manuel Milln Esteller
Infraestructures comunes de telecomunicaci en

habitatges i edificis
Infraestructures comunes de telecomunicaci en habitatges i edificis
Tipologies d'installacions de televisi
ndex
Introducci
Resultats daprenentatge
Installacions individuals de recepci de senyals de televisi

1.1 Components utilitzats en les installacions individuals de recepci de televisi terrestre . . . .
1.1.1 Mescladors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.1.2 Amplificadors de pal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.1.3 Fonts dalimentaci o alimentadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.1.4 Preamplificadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.1.5 Amplificadors dinterior . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.1.6 Repartidors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.1.7 Preses dusuari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.2 Tipologies dinstallacions individuals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.2.1 Installaci individual amb dues antenes (UHF i FM) i una presa sense amplificar . . .
1.2.2 Installaci individual amb dues antenes (UHF i FM), una presa amplificada i amplificador de pal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.2.3 Installaci individual amb dues antenes (UHF i FM), una presa amplificada i amplificador interior . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.2.4 Installaci individual amb dues o ms preses . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.3 Connexi dels equips receptors a les preses dusuari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.4 Recepci de la televisi digital terrestre (TDT) en installacions individuals . . . . . . . . . .
1.5 Clcul dinstallacions individuals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.5.1 Nivells de qualitat requerits en installacions de recepci de televisi . . . . . . . . . .
1.5.2 Procs de realitzaci del clcul de la installaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.6 Tipologies dinstallacions individuals dantenes de televisi per satllit . . . . . . . . . . . .
1.6.1 Un sol usuari amb un receptor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.6.2 Dos o ms usuaris amb una sola antena i un LNB universal . . . . . . . . . . . . . . .
1.6.3 Dos usuaris amb una sola antena i un LNB de doble sortida . . . . . . . . . . . . . .
1.6.4 Un usuari amb dues antenes i un LNB universal a cada una . . . . . . . . . . . . . . .
1.6.5 Dos usuaris amb dues antenes i un LNB universal a cada una . . . . . . . . . . . . . .
1.6.6 Installacions individuals multisatllit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.6.7 Antenes motoritzades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.7 Elements electrnics per a distribuci i procs de senyal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.7.1 Alimentadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.7.2 Mescladors SAT-MATV . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.7.3 Amplificadors de pal amb entrada SAT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.8 Muntatge i manteniment de sistemes de recepci de televisi-SAT . . . . . . . . . . . . . . .
1.8.1 Escollir el satllit que volem rebre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.8.2 Obtenir els parmetres dazimut i elevaci que haur de tenir la nostra parablica . . .
1.8.3 Subjectar lantena i orientar-la . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.8.4 Fer les connexions del cable coaxial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.8.5 Mesurar els nivells de senyal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
13
13
14
16
20
20
21
21
22
24
24
25
27
27
29
30
30
31
32
37
38
39
40
41
42
42
43
43
44
44
44
45
45
46
47
50
50
1.9
Localitzaci davaries en sistemes de recepci de senyals de televisi . . . . . . . . . . . . .

1.9.1 Procediment de localitzaci davaria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.9.2 Altres avaries o deficincies freqents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Installacions collectives de recepci de senyals de televisi

2.1 Normatives i reglamentacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2.1.1 Qu s una ICT? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2.1.2 Els installadors de telecomunicacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2.1.3 Avantatges de la ICT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2.1.4 Tipologies dinstallacions collectives . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2.2 Parts que formen les installacions collectives de recepci de senyal de televisi .
2.2.1 Sistema captador de senyals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2.2.2 Equip de capalera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2.2.3 Xarxa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2.3 Equip de capalera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2.3.1 Elements per al tractament de senyals terrestres . . . . . . . . . . . . . .
2.3.2 Elements per al tractament de senyals per satllit . . . . . . . . . . . . .
2.4 Xarxa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2.4.1 Repartidor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2.4.2 Derivador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2.4.3 Punt daccs a lusuari (PAU) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2.4.4 Base daccs terminal BAT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2.5 Installacions collectives que no segueixen la normativa ICT . . . . . . . . . . .
2.5.1 Installacions amb xarxa de distribuci per preses passants . . . . . . . .
2.5.2 Installacions amb xarxa de distribuci per repartidors . . . . . . . . . .
2.5.3 Installacions amb xarxa de distribuci per derivadors . . . . . . . . . .
2.6 Installacions que segueixen la normativa ICT . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2.6.1 Elements de la ICT de TV . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2.6.2 Dimensions mnimes de la ICT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2.6.3 Caracterstiques opcionals de lICT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2.6.4 Caracterstiques funcionals generals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2.6.5 Exemple dinstallaci ICT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2.6.6 Identificaci de feines per fer en la xarxa de TV de les installacions ICT
2.7 Tcniques de detecci i reparaci davaries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2.7.1 Mesures de qualitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2.7.2 TV terrestre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2.7.3 TV satllit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2.8 Installacions de televisi per cable . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2.8.1 Topologia de les installacions interiors de cable . . . . . . . . . . . . .
Canalitzacions i infraestructures
3.1 Esquema general de la infraestructura . . . . . . . . . . . .
3.2 Elements de la infraestructura comuna de telecomunicacions
3.2.1 Arqueta dentrada . . . . . . . . . . . . . . . . . .
3.2.2 Canalitzaci externa . . . . . . . . . . . . . . . . .
3.2.3 Canalitzaci denlla . . . . . . . . . . . . . . . . .
3.2.4 Recintes dinstallacions de telecomunicacions . . .
3.2.5 Canalitzaci principal . . . . . . . . . . . . . . . .
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
52
54
55
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
59
59
60
61
62
63
63
64
64
65
65
65
75
78
79
79
81
82
82
82
86
87
90
90
91
95
95
97
103
104
104
105
107
109
110
.
.
.
.
.
.
.
113
113
114
115
116
117
119
121
3.3
3.4
3.5
3.2.6 Canalitzaci secundria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

3.2.7 Registres de terminaci de xarxa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
3.2.8 Canalitzaci interior dusuari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
3.2.9 Registres de pas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
3.2.10 Installaci del servei dRTV en la ICT . . . . . . . . . . . . . . . . . .
3.2.11 Altres serveis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
3.2.12 Divisi de la infraestructura comuna de telecomunicacions . . . . . . . .
Infraestructura dun conjunt dhabitatges unifamiliars . . . . . . . . . . . . . . .
Installaci elctrica duna ICT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
3.4.1 Installacions elctriques dels recintes dinstallacions de telecomunicaci
Realitzaci prctica dinstallacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
3.5.1 Mtodes per installar el cable coaxial . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
3.5.2 Muntatge mitjanant tubs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
3.5.3 Muntatge amb canals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
3.5.4 Eines i mquines utilitzades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
3.5.5 Avaluaci de riscos en la realitzaci dinstallacions . . . . . . . . . . .
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
123
125
126
128
128
130
130
131
132
132
134
135
137
139
141
143
Introducci
La unitat Tipologies dinstallacions de televisi la dedicarem a lestudi de

les diferents tipologies dinstallacions dantenes que podem fer o que podem
trobar muntades. Des de lany 1966 -que s quan va aparixer al nostre pas la
primera normativa que regula les installacions dantenes collectives- fins ara, el
sector ha evolucionat considerablement i, per tant, en la nostra feina diria podem
trobar diferents tipus dinstallacions, les peculiaritats de les quals cal conixer per
desenvolupar amb garanties les tasques de manteniment i de reparaci.
A fi daprofitar al mxim els conceptes que aqu es presenten, s molt important
que hgim assolit satisfactriament els objectius de la unitat didctica Recepci
del senyal de televisi daquest mateix mdul, ja que, en cas contrari, s possible
que no sarribin a entendre les aplicacions que explicarem.
Aquesta s una unitat daprofundiment, en la qual es presentaran diferents maneres
de fer installacions en funci dels serveis de televisi que cal distribuir; aix
mateix, coneixerem components reals i maneres daplicar-los, i es detallaran les
feines de manteniment associades a la installaci i el manteniment de sistemes de
recepci i distribuci de senyals de televisi.
Lestructura de la unitat es divideix en tres apartats.
En lapartat Installacions individuals de recepci de senyals de televisi estudiareu els components que intervenen en aquest tipus dinstallacions i les diferents
maneres de portar-les a terme, tant si sn de televisi terrestre com de satllit.
En lapartat Installacions collectives de recepci de senyals de televisi sestudia la normativa sobre ICT per a laccs del servei de rdio i TV als edificis.
Aix mateix, shi explica com estan configurats els diferents tipus bsics dinstallacions, amb quins tipus de components estan fets, qu hem de fer per afegir
nous serveis a les collectives (satllit, TDT, canals privats de vdeo...), quines sn
les feines de manteniment ms habituals i quins mtodes cal seguir per reparar-les.
En lapartat Canalitzacions i infraestructures donem una visi completa de
com est estructurada la infraestructura que acull les xarxes de televisi, les
telecomunicacions per cable i el servei de telefonia duna ICT. Shi analitzen les
diferents parts que la formen i tamb es donen pautes per tal de fer el muntatge
de components i canalitzacions duna manera correcta. Pel que fa a la seguretat
personal, sindiquen les normes ms importants que cal tenir en compte a lhora
de desenvolupar les feines relacionades amb aquesta tasca.
Per treballar els continguts daquesta unitat s convenient llegir amb deteniment
el material escrit proporcionat, fer les activitats recomanades i fer una ullada als
annexos. Tamb s molt interessant estar al dia sobre nous materials. La millor
manera daconseguir aquest objectiu s visitar peridicament les pgines web dels
principals fabricants del sector.

Amb la intenci de presentar una visi prctica de les feines fetes pels installadors,
ser de gran ajuda consultar els vdeos de muntatges prctics en el moment en qu
es recomana en la lectura del text.
Resultats daprenentatge
En finalitzar aquesta unitat lalumne/a:

1. Identifica els elements de les infraestructures comunes de telecomunicacions en habitatges i edificis, analitzant els sistemes que les integren.
Analitza la normativa sobre infraestructures comunes de telecomunicacions en edificis.
Identifica els elements de les zones comunes i privades.
Descriu els tipus dinstallacions que componen una ICT (infraestructura comuna de telecomunicacions).
Descriu els tipus i la funci de recintes (superior, inferior) i registres
(enlla, secundari, entre daltres) duna ICT.
Identifica els tipus de canalitzacions (externa, denlla, principal, entre
daltres) i les relacions amb les installacions dantenes.
Descriu els tipus de xarxes que componen la ICT (alimentaci, distribuci, dispersi i interior).
Classifica els tipus dinstallacions dantenes en funci del sistema de
transmissi i de distribuci del senyal, i descriuren les caracterstiques.
2. Configura petites installacions dantenes en infraestructures comunes de
telecomunicacions per a habitatges i edificis, determinant els elements que
les conformen i seleccionant components i equips.
Identifica les especificacions tcniques de la installaci.
Aplica la normativa dICT i el REBT en la configuraci de la installaci.
Utilitza eines informtiques daplicaci.
Calcula els parmetres dels elements i equips de la installaci.
Realitza els croquis i esquemes de la installaci amb la qualitat
requerida.
Utilitza la simbologia normalitzada.
Selecciona els equips i materials que compleixen les especificacions
funcionals, tcniques i normatives.
Elabora el pressupost corresponent a la soluci adoptada.
Mostra inters per levoluci tecnolgica com a element de millora de
la seva activitat.
3. Munta installacions dantenes en infraestructures comunes de telecomunicacions per a habitatges i edificis interpretant documentaci tcnica i
aplicant tcniques de muntatge.
10
Interpreta la documentaci tcnica de la installaci (plnols, esquemes, reglamentaci, entre daltres).

Realitza el replantejament de la installaci.
Ubica i fixar canalitzacions.
Estn el cablatge dels sistemes de la installaci de televisi.
Connecta els equips i elements de la installaci.
Compleix les normes de prevenci de riscos laborals, de seguretat
davant el risc elctric i de protecci ambiental.
Aplica els criteris de qualitat en les operacions de muntatge.
Collabora amb lequip de treball amb actitud responsable, respectuosa i tolerant.
Ordena el lloc de treball, disposant les eines, utensilis i instruments en
el millor lloc per ser emprats.
4. Verifica i ajusta els elements de les installacions dantenes en infraestructures comunes de telecomunicacions per a habitatges i edificis, mesurant els
parmetres significatius i interpretant els seus resultats.
Utilitza eines informtiques per obtenir informaci: situaci de repetidors, posicionament de satllits, entre daltres.
Orienta els elements de captaci de senyals.
Pren les mesures dels parmetres significatius dels senyals en els
sistemes dinstallaci utilitzant els mitjans, equips i instruments
especfics.
davant el risc elctric.
Relaciona els parmetres mesurats amb els caracterstics de la installaci.
Realitza proves funcionals i ajustaments.
Aplica la normativa i reglamentaci vigents en la installaci dantenes.
Elabora un informe amb les proves fetes i els resultats obtinguts.
5. Localitza avaries i disfuncions en equips i installacions dantenes en
infraestructures comunes de telecomunicacions per a habitatges i edificis,
aplicant tcniques de detecci i relacionant la disfunci amb la causa que la
produeix
Realitza les mesures dels parmetres de funcionament, utilitzant els
mitjans, equips i instruments especfics.
Opera amb les eines i instruments adequats per a la diagnosi davaries.
Identifica els smptomes davaries o disfuncions.
Formula hiptesis de les possibles causes de lavaria i la seva repercussi en la installaci.
Localitza el subsistema, equip o element responsable de la disfunci.
11
Opera amb autonomia en les activitats proposades.

Organitza les seqncies de les operacions que shan de dur a terme.
6. Repara installacions dantenes en infraestructures de telecomunicacions
per a habitatges i edificis, aplicant tcniques de correcci de disfuncions,
i en el seu cas, de substituci de components tenint en compte les recomanacions dels fabricants.
Elabora la seqncia dintervenci per a la reparaci de lavaria.
Repara, o si escau substitueix, els components causants de lavaria.
Verifica la compatibilitat del nou element installat.
Restableix les condicions de funcionament normal de lequip o de la
installaci.
davant el risc elctric i de protecci ambiental.
Realitza les intervencions de manteniment amb la qualitat requerida.
Opera amb autonomia en les activitats proposades.
Elabora un informe memria de les activitats desenvolupades, els
procediments utilitzats i els resultats obtinguts.
7. Aplica les normes de prevenci de riscos laborals i de protecci ambiental
en el muntatge i manteniment dinfraestructures comunes de telecomunicaci en habitatges i edificis, identificant els riscos associats, les mesures i
equips per prevenir-los.
Identifica els riscos laborals en les tasques de muntatge i manteniment
dinfraestructures comunes de telecomunicaci en habitatges i edificis
(manipulaci de materials, equips, eines, utensilis, mquines, realitzaci de proves, reparaci i substituci delements, treballs en altura,
entre daltres).
Determina les mesures de seguretat i de protecci personal que shan
dadoptar en cada cas.
Identifica les possibles fonts de contaminaci de lentorn ambiental.
Valora lordre i la netedat dinstallacions i equips com a primer factor
de prevenci de riscos.
13
1. Installacions individuals de recepci de senyals de televisi
Les installacions individuals sn aquelles en les quals tots els elements que les
formen sutilitzen per donar servei a un nic habitatge, independentment del
nombre daparells receptors que tingui connectats.
Aquest s el cas dels habitatges unifamiliars allats, en qu, ats que no hi ha
elements comuns que es comparteixen amb altres usuaris, les installacions no
es regeixen per la normativa ICT (infraestructura comuna de telecomunicacions).
Tot i aix, a lhora de fer una installaci s recomanable seguir les recomanacions
daquesta normativa sempre que sigui possible.
Les installacions individuals ms habituals poden ser noms de recepci terrestre,
o de recepci terrestre i per satllit.
Pel que fa a les configuracions, podem tenir una o ms antenes terrestres per rebre
diferents bandes de freqncia o els senyals emesos per diferents repetidors, i una
o ms antenes parabliques per rebre els senyals emesos per un o ms satllits.
1.1 Components utilitzats en les installacions individuals de

recepci de televisi terrestre
Les installacions de recepci de televisi individual no solen presentar una
complexitat excessiva, ja que el seu objectiu s donar servei a un habitatge
unifamiliar que t una sola propietat i on, per tant, el nombre de preses de senyal
installades no s excessiu.
Aix comporta que siguin habituals els components segents:
Mescladors
Amplificadors de pal
Fonts dalimentaci o alimentadors
Preamplificadors
Amplificadors interiors
Repartidors
Preses de pas
Preses finals
La normativa ICT
La normativa sobre la
infraestructura comuna de
telecomunicacions (ICT) recull
les especificacions tcniques que
estableixen els requisits mnims
que han de complir les
canalitzacions, els recintes i els
elements complementaris que
continguin la infraestructura
comuna de telecomunicacions
per facilitar el seu desplegament,
el seu manteniment i la seva
reparaci, i contribuir daquesta
manera a fer possible que els
usuaris finals accedeixin als
diferents serveis de
telecomunicacions.
14
Cadascun daquests elements t una funci dins duna installaci, i es representa

grficament amb uns smbols que faciliten la comprensi dels seus esquemes
elctrics.
Alguns daquests components sinstallen tot just al costat de les antenes, com ara
els amplificadors de pal o els preamplificadors, i formen part del que sanomena
sistema de captaci.
Altres components formen part del sistema damplificaci o sistema de capalera, que adequa el senyal rebut per poder-lo distribuir per la resta de la installaci,
com s el cas dels amplificadors dinterior i les fonts dalimentaci.
Finalment, molts elements permeten a lusuari laccs al senyal subministrat per la
installaci, que juntament amb el cable coaxial de la lnia de transmissi formen
una xarxa de distribuci. Aquest s el cas de les preses dusuari.
Altres elements, com ara els mescladors o els repartidors, es poden trobar, segons
la funci que desenvolupin, en diferents parts de la installaci.
1.1.1 Mescladors
Dispositius passius
Sn els dispositius que no
necessiten una font
dalimentaci externa per
funcionar correctament. En
aquest tipus de dispositius, el
nivell de senyal present a la
sortida sempre ser inferior al
present a lentrada, ja que prenen
part del senyal que transporten
per poder funcionar i fer la seva
tasca.
La funci del mesclador s la de barrejar els senyals captats per diferents

antenes, que es connecten a les seves entrades, amb la finalitat de baixar-los
per un nic cable coaxial connectat a la sortida.
Els mescladors sn dispositius electrnics passius, tenen diferents entrades i una
nica sortida i poden formar part del sistema captador de senyals.
Hi ha models de pals que sinstallen a la intemprie i models dinterior.
F i g u r a 1 . 1 . Smbols del mesclador
Necessitat de pas de
corrent
Necessitarem mescladors amb
pas de corrent entre la sortida i
una o ms de les entrades, quan
alguna de les antenes installades
necessiti un preamplificador per
millorar els nivells de senyal
rebuts, ja que aquests elements
necessiten el corrent que
subministra una font
dalimentaci externa per poder
funcionar.
Mesclador de pal
En el mercat, hi ha diferents tipus de models proporcionats per diferents fabricants

que donen resposta a totes les necessitats que es poden presentar en la realitzaci
duna installaci.
15
Podem trobar diferents smbols que representen esquemticament aquest component, per els ms utilitzats sn els representats en la figura 1.1.
Exemple de mesclador
Podem tenir mesclador amb dues entrades, una per a lantena de rdio FM i una altra per
a lantena de televisi en banda UHF.
Podem tenir un altre model que tingui tamb una entrada per rdio FM i dues entrades per
dues antenes de televisi en banda UHF. Si som a la zona dinfluncia de dos repetidors,
pot ser interessant tenir orientada una antena en direcci a cada un.
Pel que fa a les caracterstiques tcniques, les ms importants sn les segents:
Dispositiu que es pot utilitzar com a

mesclador o com a repartidor
dinterior segons la connexi.
Lample de banda s el
marge de freqncies amb
qu treballa un dispositiu.
Entrades. Ens diu el nombre dentrades del dispositiu i lample de banda

de les entrades.
Pas de corrent. En aquest apartat, sens diu si el dispositiu permet la
circulaci de corrent continu duna font dalimentaci externa pel seu
interior entre la seva sortida i les seves entrades.
Sacostuma a dir s o no i, en cas afirmatiu, alguns fabricants donen el
valor de corrent mxim que no s recomanable sobrepassar.
Prdues dinserci. Sexpressen en dB, i s la quantitat de nivell de senyal
que ser la sortida ms petita respecte de lentrada.
Exemple de prdues dinserci
Tenim dues antenes installades, una per a la banda III de VHF (per rebre emissores de
rdio digital) i una altra per a la banda dUHF (per rebre les emissores de televisi digital
terrestre), installem un mesclador amb dues entrades i una sortida, i el fabricant ens dna
les prdues dinserci segents:
Per a la banda de VHF < 1 dB.

Per a la banda dUHF < 4 dB.
Si els nivells captats per les respectives antenes i, per tant, presents en les respectives
entrades del mesclador, sn els segents:
Per a la banda de VHF, nivell de senyal captat = 50 dBV.

Per a la banda dUHF, nivell de senyal captat = 70 dBV.
Els nivells de senyal a la sortida del mesclador seran els segents:
Per a la banda de VHF.

Nivell de senyal a la sortida = nivell de senyal captat - prdues dinserci = 50 dBV 1 dB = 49 dBV.
Per a la banda dUHF.
Nivell de senyal a la sortida = 70 dBV - 4 dB = 66 dBV.
Exemple de prdues dinserci
16
1.1.2 Amplificadors de pal
Els amplificadors de pal sn dispositius que sutilitzen per amplificar els

senyals captats per les antenes del sistema captador de senyals. Sinstallen al
pal de lantena amb lajuda duna brida de subjecci i salimenten mitjanant
una font externa que se situa a linterior de lhabitatge.
Sinstallen al pal perqu el senyal captat per les antenes pateixi la mnima atenuaci possible deguda al fil coaxial abans darribar a lentrada de lamplificador.
Models damplificadors de pal de dos
fabricants diferents
Alguns dels smbols que representen esquemticament aquest component sn els

representats en la figura 1.2.
F i g u r a 1 . 2 . Smbols damplificadors
Podem trobar models amb una o ms entrades, amb diferents guanys i amb
diferents nivells mxims del senyal de sortida.
En la taula 1.1, hi ha un extracte del catleg dun fabricant en qu es donen les
caracterstiques tcniques dun daquests dispositius.
Tau l a 1 . 1 . Caracterstiques tcniques dels amplificadors.
Entrades
BI/BIII/DAB/FM/UHF
Marge de
freqncia
MHz
47-68
175-254
88-108
470-862
Guany
dB
25/30
15
41
Regulaci del
guany
dB
20
Figura de soroll
dB
Tensi de sortida
dBV
112
113
Pas DC entrada
mA
40
Rebuig entre
entrades
dB
Alimentaci
Vdc
24
15
17
Taula 1.1 (continuaci)

Entrades
BI/BIII/DAB/FM/UHF
Consum
mA
70
ndex de protecci
IP
23
Nivell de sortida mnim = nivell de senyal dentrada + guany ajustat mnim = 50

dBV + 26 dB = 76 dB.
Tot seguit, comentarem cadascuna de les caracterstiques dels amplificadors:
1) Entrades. Especifica quantes entrades t i a quines bandes corresponen.
En aquest cas, com veiem en la figura 1.3, aquest dispositiu noms t una entrada
de senyal on arriben les bandes procedents dun mesclador, per, internament, les
separa i ens permet un ajust independent de cadascuna de les bandes, desprs, una
vegada amplificades, les torna a mesclar en un sol cable de sortida.
Figu r a 1 . 3 . Estructura dun amplificador de pal
Figu r a 1 . 4 . Procediment dajust dun amplificador de pal
2) Marge de freqncia. Ens diu entre quines freqncies es troba cadascuna de

les bandes especificades en les entrades disponibles.
3) Guany. s el nombre de dB ms gran que ser el nivell de senyal de sortida
Les bandes sn
agrupacions de canals de
transmissi que es regeixen
per la norma CCIR.
18
respecte del nivell de senyal disponible a cada entrada. Aquesta caracterstica

varia de valor en funci de la banda.
4) Regulaci del guany. Ens indica el nombre de dB dajust disponible respecte
del guany especificat. Aquesta regulaci sempre funciona atenuant el nivell de
sortida.
Per fer aquesta tasca, lamplificador disposa dun ajust que permet regular-ne el
guany.
En la figura 1.4, veiem el procediment dajust dun daquests dispositius. De
tota manera, els fabricants donen tota mena de detalls per dur a terme aquests
procediments.
Exemple de regulaci del guany
Si mirem les caracterstiques de guany i de regulaci de guany de la columna UHF de la
taula 1.1, veurem els valors segents:
Guany (G) = 41 dB.

Regulaci del guany = 15 dB.
Si ajustem el regulador del guany del nivell de sortida a 0 dB datenuaci, tindrem

lamplificador treballant a mxim guany (41 dB):
guany ajustat mxim = guany - ajust mnim del regulador del guany.
guany ajustat mxim = 41 dB - 0 dB = 41 dB.
Si ajustem el regulador del guany del nivell de sortida a 15 dB datenuaci, tindrem

lamplificador treballant a mnim guany (26 dB):
guany ajustat mnim = guany - ajust mxim del regulador del guany.
guany ajustat mnim = 41 dB - 15 dB = 26 dB.
Si a lamplificador de pal hi ha connectat una antena que proporciona un senyal de 50 dBV,

a la sortida de lamplificador tindrem un senyal (So ) que pot variar entre 91 dBV i 76 dBV
segons lajust de guany efectuat:
Nivell de sortida mxim = nivell de senyal dentrada + guany ajustat mxim = 50 dBV + 41
dB = 91 dBV.
F igura 1.5. Exemple de regulaci de guany
19
5) Figura de soroll. s el nivell de soroll elctric que el dispositiu afegeix al

senyal que amplifica, sexpressa en dB.
Com ms gran sigui aquest valor, millor ser la qualitat del senyal rebut, ja que el
nivell de la portadora ser de tants dB ms que el nivell del soroll com indiqui la
seva relaci C/N.
Quan els senyals captats per lantena sn de molt baix nivell, sha de tenir molt en
compte aquest parmetre, ja que quan el dispositiu amplifica, amplifica el senyal
i tamb el soroll associat.
Relaci C/N
Un dels parmetres que ajuden a
mesurar la qualitat del senyal
rebut, a part del nivell de senyal,
s el conegut com a relaci C/N
(carrier/noise) o relaci
portadora/soroll. Aquest
parmetre sexpressa en dB i
indica quants dB ms ha de tenir
el nivell de la portadora del canal
respecte del nivell del soroll
elctric que la transmissi porta
associat.
6) Tensi de sortida. Especifica el valor mxim de nivell de senyal de sortida

sense distorsi.
Per tal devitar que el dispositiu distorsioni, hem de tenir en compte que el nivell
de senyal que apliquem a la seva entrada sigui inferior al nivell mxim de la tensi
de sortida menys el guany del dispositiu.
Si respectem aquesta consideraci, garantim que mai no tindrem el dispositiu
treballant al seu mxim guany, o al lmit de les seves possibilitats, que s quan
provoca distorsions en el senyal de sortida que es tradueixen en una mala qualitat
del senyal.
Exemple de clcul de la tensi mxima dentrada en un amplificador de pal
Si mirem les caracterstiques de guany i de tensi de sortida de la columna UHF de la taula
1.1, veurem els valors segents:
Guany = 41 dB.
Tensi de sortida mxima = 113 dBV.
Per tant, el nivell del senyal dentrada no ha de ser superior al segent:
Nivell de senyal dentrada < tensi mxima de sortida - guany.

Nivell de senyal dentrada < 113 dBV - 41 dB = 72 dBV.
7) Pas de DC a entrada. Indica la quantitat de milliampers (mA) de corrent que

permet passar el dispositiu pel seu interior, entre la seva sortida i les seves entrades,
amb la finalitat dalimentar possibles preamplificadors que shagin dinstallar.
En el nostre cas, el dispositiu permet una circulaci mxima de 40 mA pel seu
interior.
8) Rebuig entre entrades. s la relaci entre la quantitat de senyal duna de les
entrades que pot interferir en les altres, sexpressa en dB.
Si observem la taula 1.1 de caracterstiques, en el nostre model no hi ha cap valor,
ja que noms hi tenim una entrada.
9) Alimentaci. s el valor de la tensi que ha de proporcionar la font dalimentaci externa que permetr el funcionament del dispositiu.
El nivell mxim de sortida

En els amplificadors de banda
ampla, el fabricant especifica la
tensi de sortida quan
amplifiquen dos canals. Quan
sn mes de dos, la tensi de
sortida mxima sempre ser una
mica inferior. Amb ajuda de
latenuador que incorpora
lamplificador podem reduir el
guany per evitar la distorsi.
En la secci Annexos
del web del mdul, podeu
veure els codis IP (ndex
de protecci).
20
10) Consum. s el consum de corrent que t el dispositiu; per tant, la font que
lalimenta ha de poder proporcionar un corrent superior a lespecificat en aquesta
caracterstica.
11) ndex de protecci. Indica el grau de protecci del dispositiu pel que fa a
agressions externes. En el nostre cas, el dispositiu est installat al pal, per tant s
a lexterior, exposat a les inclemncies del temps.
1.1.3 Fonts dalimentaci o alimentadors
Les fonts dalimentaci sn dispositius utilitzats per alimentar

amplificadors de pal o preamplificadors.
Disposen duna entrada i duna o ms sortides, on trobarem el senyal de televisi
amplificat.
Les caracterstiques ms importants sn els seus nivells de tensi i de corrent
mxim de sortida.
Model de font dalimentaci
Generalment, sha dutilitzar

quan el nivell de senyal
captat per lantena s
inferior a 50 dBV o 60
dBV.
1.1.4 Preamplificadors
Els preamplificadors sn dispositius que sutilitzen quan el nivell de senyal

captat per les antenes s insuficient per poder atacar directament lentrada
dun amplificador de qualsevol tipus.
Les seves caracterstiques tcniques ms importants sn les mateixes que es donen
en un amplificador. A diferncia dels amplificadors, es caracteritzen per tenir una
figura de soroll ms petita, ja que els senyals dentrada amb els quals treballa
tamb sn ms petits i, per tant, ms sensibles als efectes dels sorolls elctrics.
Model de preamplificador present en
el mercat
Tots els tipus

damplificadors i
preamplificadors utilitzats en
les installacions collectives
sn de banda ampla.
Per tal que aquests dispositius siguin tan efectius com sigui possible, shan
dinstallar tan a prop com es pugui del dipol de lantena; per aquest motiu, la
majoria daquests elements que podem trobar en el mercat sinstallen dintre de la
caixa dantena i substitueixen el circuit simetritzador amb la finalitat dobtenir el
senyal directament del dipol. Daquesta manera, eviten que es degradi abans de
ser preamplificada.
Per al seu funcionament correcte, necessiten estar alimentats pel cable coaxial
amb lajuda duna font dalimentaci de la tensi i corrent adequats segons les
especificacions de cada fabricant.
21
1.1.5 Amplificadors dinterior
Els amplificadors dinterior sn dispositius que amplifiquen el senyal que

prov de lantena dissenyats per ser utilitzats en linterior de lhabitatge.
La seva funci s amplificar el senyal de televisi. Aquests dispositius es poden
utilitzar per amplificar el senyal captat directament de lantena sempre que tant
el seu nivell com la seva qualitat siguin correctes. Tamb est indicat per fer
ampliacions del nombre de preses en un habitatge, a partir duna de les preses
ja installades.
Aquests elements, porten lamplificador i la font dalimentaci integrada en una
nica caixa.
Model damplificador interior
En funci del model triat, de vegades podem ajustar el nivell de sortida de

lamplificador actuant sobre un regulador.
Disposen duna entrada de senyal i poden tenir una o ms sortides.
1.1.6 Repartidors
Els repartidors sn elements passius que tenen com a finalitat repartir el

senyal que circula per un fil coaxial en diferents lnies, per tant, aquest
dispositius tenen una entrada i diverses sortides en funci del nombre de
lnies que vulguem.
En installacions individuals, la seva utilitat consisteix a poder connectar ms dun
aparell receptor a un nic sistema captador de senyals.
Els seus smbols ms habituals els veiem en la figura 1.6.
F igura 1.6. Smbols del repartidor
Repartidor comercial de dues

sortides
En les installacions
collectives, els repartidors
tenen la funci addicional
daconseguir dues lnies de
distribuci del senyal a partir
duna nica sortida de
lamplificador.
Prdues dinserci
Sexpressen en dB i equivalen al
nombre de dBV que ser ms
petit el nivell de senyal present
en cada sortida respecte del
nivell de senyal present a
lentrada.
22
Les principals caracterstiques que defineixen els repartidors sn:

Nombre de sortides. Valors tpics sn 2, 3 i 4 sortides.
Prdues dinserci. Indica latenuaci que sofreix el senyal al seu pas pel
repartidor. Valors tpics de prdues sn 2 a 8 dB, depenent del nombre de
sortides.
Allament o rebuig entre sortides. Indiquen la capacitat de rebuig duna
interferncia produda en una de les sortides sobre les altres. Un valor tpic
dallament s 25 dB.
Banda de freqncies de treball. Marge de freqncies dutilitzaci en el
qual sn vlides les caracterstiques anteriors.
Totes les caracterstiques

tcniques estan disponibles
en els catlegs dels
diferents fabricants.
Quan utilitzem aquest tipus delements hem de tenir en compte tamb si necessitem pas de corrent entre les sortides i lentrada.
1.1.7 Preses dusuari
Les preses dusuari sn els elements que permeten connectar el televisor a

la installaci.
Presa dusuari de dues sortides
Segons la normativa ICT, es coneixen amb el nom de BAT (base daccs terminal).
Els smbols ms utilitzats sn els representats en la figura 1.7.
F i g u r a 1 . 7 . Smbols de les preses dusuari (BAT)
Amb la normativa ICT totes

les preses dusuari sn
finals, ja que s obligatori
distribuir la xarxa interior
dusuari en estrella.
Receptors
Els receptors que podem
connectar a una installaci
receptora dRTV sn els
segents:
Receptors de televisi
terrestre.
Receptors de televisi
per satllit.
Receptors de rdio.
En general, podem classificar les preses dusuari en els tipus que es descriuen a
continuaci.
1) Preses finals. Segons les caracterstiques de la installaci, les preses finals
poden ser dels tipus segents:
a) Preses finals separadores. Sn les que sutilitzen quan posem una nica presa
a la installaci o quan a la xarxa de distribuci del senyal en posem ms duna
utilitzant un repartidor.
23
Es diuen separadores perqu sencarreguen de separar, i distribuir per dues o tres

sortides diferents, els senyals captats per les antenes, que arriben barrejats en el
cable coaxial. Daquesta manera, es facilita la connexi dels diferents tipus de
receptors a la installaci.
En funci del tipus de senyals que cal distribuir (televisi terrestre, rdio, televisi
per satllit o televisi per cable), haurem de tenir en compte les seves caracterstiques, que sn les segents:
Amplada de banda.
Atenuaci en derivaci.
Pas de DC o senyals de control.
Figu r a 1 . 8
Recorregut que fa el senyal des de lentrada a la presa fins a la sortida en derivaci pel seu
connector.
Es caracteritzen per tenir prdues molt baixes de senyal en derivaci entre

lentrada i el connector de sortida.
b) Preses finals srie. Sn un dels tipus que es fan servir en installacions de ms
duna presa utilitzant el mtode dinstallaci de caixes de pas.
Tamb sn separadores, ja que tenen ms duna sortida en bandes separades del
senyal.
Les caracterstiques tcniques daquests dispositius sn les mateixes que en el cas
anterior, la diferncia s que el valor de la seva atenuaci en derivaci s molt ms
elevat que en les preses separadores a fi que els nivells de senyal present en cada
una siguin tan homogenis com sigui possible, ja que sinstallen juntament amb
les preses de pas.
Preses separadores
24
2) Preses de pas o passants. Sn les preses intermdies que sutilitzen en

installacions amb ms duna presa pel mtode de caixes de pas.
En aquestes preses, a ms de les caracterstiques tcniques que ja coneixem, hem
de tenir en compte latenuaci de pas odinserci, que acostuma a ser de valor
baix i equival a la prdua de senyal que hi ha entre lentrada a la presa i la sortida
de continuaci cap a la presa segent.
1.2 Tipologies dinstallacions individuals

Mireu el vdeo Presa final
dusuari, que trobareu en
la secci Annexos del
web del mdul.
En installacions individuals, les tipologies possibles sn determinades pel fet de

tenir una o ms preses dusuari i per la quantitat dantenes utilitzades. Exemples
dinstallacions podem trobar moltes, per els tpics sn les segents:
Installaci individual amb 2 antenes (UHF i FM) i 1 presa sense amplificar.
Installaci individual amb 2 antenes (UHF i FM), 1 presa amplificada i
amplificador de pal.
Installaci individual amb 2 antenes (UHF i FM), 1 presa amplificada i
amplificador interior.
Installaci individual amb 2 o ms preses.
F i g u r a 1.9. Installaci individual UHF i FM amb una presa sense
amplificar
1.2.1 Installaci individual amb dues antenes (UHF i FM) i una presa
sense amplificar
Aquest tipus dinstallaci correspon a lesquema de la figura 1.9.
25
Podem veure que utilitzem dues antenes, una per cadascuna de les bandes que
volem rebre. Els senyals captats es barregen amb lajuda del mesclador adequat, i
el senyal resultant es transporta per un nic fil coaxial fins a la presa dusuari, on
es tornen a separar per bandes. Daquesta manera, permeten connectar el receptor
de televisi i el de rdio.
Figu r a 1 . 1 0 . Installaci de tres antenes amb un mesclador
El tipus de presa utilitzat en aquest cas seria una presa final separadora amb
sortides per a UHF i FM, ja que noms en tenim una a la installaci.
En cas que necessitem installar ms de dues antenes, haurem de mirar la
informaci tcnica que ens proporcionen els diferents fabricants, amb la finalitat
de veure quines solucions tcniques hi ha al mercat per tal de solucionar el nostre
problema. En la figura 1.10, hi ha un exemple de connexi de tres antenes amb
mesclador.
1.2.2 Installaci individual amb dues antenes (UHF i FM), una presa
amplificada i amplificador de pal
Aquesta installaci la farem quan el nivell captat per lantena sigui insuficient. En
funci del tipus damplificador utilitzat, podem tenir les configuracions segents:
1. Amplificador de pal amb una nica entrada. Segons podem veure en
la figura 1.11, en aquest tipus dinstallaci utilitzarem un mesclador de les
entrades adequades per connectar les dues antenes. La sortida del mesclador
la connectarem a lentrada de lamplificador, la sortida daquest anir a la
font dalimentaci que ser la que ens proporcionar la connexi de senyal
per la presa dusuari (BAT).
2. Amplificador de pal amb diferents entrades per diferents antenes.
Segons es veu en la figura 1.12, en aquest cas, lamplificador utilitzat ja
Mireu el vdeo Muntatge

dun amplificador de
mstil, que trobareu en la
secci Annexos del web
del mdul.
26
disposa de les entrades adequades per a les antenes que volem connectar,
per tant, no necessitarem installar el dispositiu mesclador. Com que s un
amplificador de pal, porta la font dalimentaci separada, que s on es recull
el senyal amplificat i on es connecta la presa dusuari (BAT).
F i g u r a 1.11. Installaci amb amplificador de pal duna entrada
F i g u r a 1.12. Installaci amb amplificador de pal de diferents entrades
27
1.2.3 Installaci individual amb dues antenes (UHF i FM), una presa
amplificada i amplificador interior
La figura 1.13 ens mostra lesquema dinstallaci de dues antenes amb amplificador interior. Podem veure que utilitzem mesclador, ja que els amplificadors
interiors noms disposen duna entrada, en canvi, poden tenir ms duna sortida.
Mireu el vdeo
Amplificador dinterior,
que trobareu en la secci
Annexos del web del
mdul.
Figu r a 1 . 1 3 . Installaci de dues antenes amb amplificador interior
1.2.4 Installaci individual amb dues o ms preses

Per installar ms duna presa dusuari partint dun nic sistema captador de
senyals (antenes), podem utilitzar un dels dos mtodes segents:
Distribuci per preses passants.
Distribuci en estrella o amb repartidor.
Distribuci per preses passants
El mtode de distribuci per preses passants consisteix a connectar les

preses que necessitem en srie.
Per tal de fer una distribuci daquest tipus, les preses utilitzades han destar
dissenyades i calculades en funci del lloc que ocupen dintre de la installaci
respecte del sistema captador de senyals.
Els diferents fabricants ofereixen una gamma de productes especialment dissenyats per a aquest tipus de sistema.
Per veure el muntatge i

connexions duna presa
de tipus passant, mireu el
vdeo Presa passant
web del mdul.
28
En la figura 1.14, podem veure lesquema de dues installacions daquest tipus,

una amb dues preses dusuari i laltra amb ms de dues.
F i g u r a 1 . 14. Distribuci amb preses passants
Equalitzar
Equalitzar diferents preses
dusuari en una installaci vol
dir que les prdues que pateixen
les diferents preses en funci de
la proximitat del baixant directe
de les antenes seran ms o menys
grans per tal que els nivells de
senyal presents en cada una
siguin tan iguals com sigui
possible, de manera que no es
pugui apreciar diferncia de
qualitat de recepci entre un
receptor connectat en una o altra
presa.
En aquestes installacions, la presa 1 ser una presa final, i les altres seran passants
segons les especificacions de cada fabricant.
A causa de les prdues tan elevades que t aquest tipus de presa, per equalitzar-ne
els nivells de senyal, sempre necessitarem algun sistema amplificador.
Lavantatge sorgeix a lhora de la realitzaci prctica, ja que noms haurem
dinstallar una canalitzaci que uneixi totes les preses per connectar-les amb el fil
coaxial.
Distribuci en estrella o amb repartidor
En la distribuci en estrella sutilitza un repartidor que distribueix el senyal

a les diferents preses de lusuari.
F i g u r a 1.15. Distribuci en estrella
Per fer una distribuci en estrella, necessitem un repartidor duna entrada i tantes
sortides com preses vulguem installar.
29
En la figura 1.15, veiem lesquema de dues installacions daquest tipus, una amb
dues preses dusuari i laltra amb quatre preses. Hem suposat que el nivell captat
per les antenes s suficient per no haver dinstallar cap mena damplificador.
En aquesta installaci, les preses utilitzades sn finals separadores i amb poques
prdues en derivaci.
Amb aquest tipus dinstallaci es garanteix un equilibri ms gran en les prdues
de senyal en totes les preses dusuari, s a dir, les prdues des de la sortida de
lantena fins a la sortida de totes les preses seran molt semblants.
Utilitzant aquest tipus de distribuci, si el nivell de senyal captat per les antenes
s bo, no necessitem cap mena damplificador. Linconvenient principal s que
haurem dinstallar una canalitzaci per cadascuna de les preses i tants cables
coaxials com preses tinguem.
Quan hgim de fer una installaci individual amb diverses preses, triarem el
mtode de preses passants o b el de distribuci en estrella, en funci de la
dificultat que en comporti la realitzaci prctica, ja que amb qualsevol dels
dos haurem de garantir uns nivells correctes de qualitat del senyal.
1.3 Connexi dels equips receptors a les preses dusuari
A lhora de connectar els equips receptors a les installacions, farem el que sindica
en lesquema de la figura 1.16.
Figu r a 1 . 1 6 . Connexi dels equips receptors a la presa dusuari
Mireu el vdeo Repartidor

final de dues sortides,
Annexos del web del
mdul.
Distribuci en estrella en
installacions collectives
En les installacions que no
siguin individuals, com ara les
installacions collectives, la
normativa ICT obliga a fer una
distribuci interior en lhabitatge
dusuari en estrella, a causa dels
avantatges que presenta aquest
tipus dinstallaci.
30
1.4 Recepci de la televisi digital terrestre (TDT) en installacions

individuals
IRD
Integrated receiver decoder o
receptor digital s el nom tcnic
amb qu es coneixen els
receptors de senyal televisi
digital externs al televisor.
Podem tenir tres tipus dIRD en
funci del senyal digital que
vulguem rebre:
Ats que, en les installacions individuals, tots els dispositius que es munten sn
de banda ampla, per rebre la TDT en zones amb bona recepci, i tenint en compte
que gran part dels televisors porta un sintonitzador demissores analgic que no
est preparat per descodificar el senyal digital, nhi haur prou de connectar un
IRD o sintonitzador digital terrestre a la presa dusuari, com es pot veure en la
figura 1.17.
F i g u r a 1.17. Recepci de TDT en installacions individuals
Per recepci de
televisi digital
terrestre, desmodula
COFDM.
Per recepci de
televisi digital per
satllit, desmodula
QPSK.
Per recepci de
televisi digital per
cable, desmodula
QAM.
En cas de tenir ms dun televisor connectat a la installaci, necessitarem tants

receptors digitals TDT com televisors vulguem tenir.
Si a la zona no tenim bona recepci en digital, la podem millorar amb un dels
models dantenes per rebre transmissions TDT de qu disposen la majoria de
fabricants. Tamb s recomanable que la installaci estigui en bones condicions,
ja que en cas contrari ser necessari substituir el cable de la lnia de distribuci i
les preses dusuari o lequip amplificador.
Model dIRD comercial
Si els receptors de TV de lusuari incorporen el descodificador de TV digital, cosa

cada vegada ms habitual ats que gaireb no es comercialitzen receptors sense
aquesta caracterstica, els podem connectar directament a la presa dusuari per
gaudir de la programaci de la TDT. En aquest cas, la connexi es correspon a
lindicada en la figura 1.16.
1.5 Clcul dinstallacions individuals

Abans de muntar una installaci de recepci de senyals televisi, shan de fer
clculs per triar el material adequat i garantir, daquesta manera, uns nivells
correctes de qualitat del senyal en cadascuna de les preses dusuari.
31
1.5.1 Nivells de qualitat requerits en installacions de recepci de

televisi
Per tenir una bona qualitat del senyal, bsicament, hem de tenir en compte els
parmetres que es mostren en la taula 1.2, taula 1.3 i taula 1.4.
Per als serveis de rdio i televisi analgica, els principals parmetres de qualitat
que shan de tenir en compte sn el nivell del senyal de la portadora de vdeo i el
valor de la relaci portadora/soroll (C/N).
Per als senyals de rdio i televisi digitals, sha de tenir en compte el nivell del
senyal a la freqncia central del canal i el valor del BER. La mesura de la C/N
encara que menys important, tamb ens determinar la qualitat del senyal digital.
Taula 1.2. Nivells de senyal establerts en la normativa ICT per a installacions dantenes
Nivell de senyal
Unitat
Tipus demissi
Banda de freqncia
15-862 MHz
AM-televisi
dBV
Televisi terrestre
analgica
57-80
64 QAM-televisi
dBV
Televisi digital per

cable
45-70
QPSK-televisi
dBV
Televisi satllit
digital
FM-RDIO
dBV
Rdio FM
analgica
40-70
COFDM-DAB
dBV
Rdio digital
30-70
COFDM-televisi
dBV
Televisi terrestre
digital
47-70
950-2.150 HMz
47-77
Recordeu que des de lany 2010 ja no semeten senyals de TV analgica terrestre,

que es correspon amb la modulaci del senyal de TV en AM (AM-televisi).
Taula 1.3. Valors mnims de la relaci portadora/soroll establerts per la normativa ICT
Relaci
portadora/soroll
C/N
Unitat
Tipus demissi
Banda de freqncia
15-862 MHz
AM-televisi
dB
Televisi terrestre
analgica
43
64QAM-televisi
dB
Televisi digital per

cable
28
QPSK-televisi
dB
Televisi satllit
digital
FM-RDIO
dB
Rdio FM
analgica
38
COFDM-DAB
dB
Rdio digital
18
COFDM-televisi
dB
Televisi terrestre
digital
25
950-2.150 MHz
11
Recordeu que la C/N...

...(carrier/noise, o
portadora/soroll) sexpressa en
dB i ens indica la quantitat de
dBV que s ms gran el senyal
de la portadora amb referncia al
del soroll elctric que sha sumat
al senyal com a conseqncia de
la seva transmissi i del seu
processament pels diferents
equips electrnics.
32
Tau l a 1 . 4 . Parmetres globals de qualitat de la installaci

Bit error rate (BER) /
MER
Tipus demissi
Banda de freqncia
15-862 MHz
950-2.150 MHz
BER 64 QAM-televisi
Televisi digital per cable
Millor que 9 x 10-5
BER QPSK-televisi
Televisi satllit digital
Millor que 9 x 10-5
BER COFDM-televisi
Televisi terrestre digital
Millor que 9 x 10-5
MER COFDM-televisi
Televisi terrestre digital
>= 21dB en presa
1.5.2 Procs de realitzaci del clcul de la installaci

Per fer el clcul de la installaci procedirem de la manera segent:
1. Elecci del tipus dinstallaci que sha de muntar.
2. Establiment dels nivells necessaris en la presa dusuari.
3. Elecci del material de la xarxa de distribuci amb lajuda dels catlegs dels
fabricants.
4. Clcul de les prdues en la xarxa de distribuci.
5. Elecci del tipus i caracterstiques de lamplificador (en cas que sigui

necessari).
6. Elecci dels preamplificadors en cas que siguin necessaris.
Per explicar aquest procediment duna manera prctica, desenvoluparem el clcul

de la installaci de la figura 1.18.
33
F igura 1.18. Installaci individual amb quatre preses dusuari
Els nivells de senyal captats per les antenes i mesurat en el punt A de la installaci
de la figura 1.18 sn els reflectits en la taula 1.5.
Taula 1.5. Nivells de senyals
Banda
Emissores
Nivell en antena
UHF
Emissora 1
60 dBV
UHF
Emissora 2
65 dBV
UHF
Emissora 3
63 dBV
UHF
Emissora 4
61 dBV
UHF
Emissora 5
64 dBV
FM
Nivell mitj demissores
65 dBV
Elecci del tipus dinstallaci que sha de muntar
Com a tipus dinstallaci de la xarxa de distribuci, podem triar entre repartir el

senyal pel mtode de preses passant o b pel mtode de repartidor. En aquest cas,
suposem que repartim pel mtode de preses passants.
Establiment dels nivells necessaris en la presa dusuari
Establirem els nivells en les preses segons el que especifica la normativa reguladora que es mostra en la taula 1.6.
Recordeu que el mtode de

preses passants noms es
pot utilitzar en installacions
individuals.
34
Tau l a 1 . 6 . Nivells necessaris en la presa dusuari

Banda
Nivell dBV
UHF-TDT
47 - 70
FM
40 - 70
Elecci del material de la xarxa de distribuci amb lajuda dels catlegs dels
fabricants
Suposem que, dels catlegs dels fabricants, hem triat els models de preses que es
mostren en la taula 1.7.
Tau l a 1 . 7 . Prdues tpiques en diferents models de preses
Tipus de presa
Sortides
Prdues en derivaci
Prdues dinserci
Final
UHF
12 dB
Final
FM
22 dB
Passant
UHF
13 dB
0,4 dB
Passant FM
FM
23 dB
0,4 dB
En la nostra installaci, la presa 1 s final, i les preses 2, 3 i 4 sn passants.

Pel que fa al cable coaxial utilitzat, les caracterstiques tcniques sn les de la taula
1.8.
Tau l a 1 . 8 . Caracterstiques del cable coaxial
Tipus de cable coaxial
Prdues en FM
Prdues en UHF
Model 1
0,08 dB/m
0,164 dB/m
Clcul de les prdues en la xarxa de distribuci
El clcul de les prdues en la xarxa de distribuci consisteix a sumar totes les

prdues del senyal, des de la sortida de lamplificador fins a cadascuna de les
preses dusuari per cada banda rebuda.
Prdues a la presa 1
Prdues totals en presa = prdues en el cable + prdues dinserci de les preses
precedents + prdues en derivaci de la presa 1.
Prdues al cable per la banda dFM.
Prdues en el cable = longitud total del cable (m) atenuaci (dB/m).
Prdues en el cable (FM) = (10 m + 5 m + 5 m + 5 m) 0,08 dB/m =
25 m 0,08 dB/m = 2 dB.
Prdues en el cable per la banda dUHF.
Prdues en el cable = longitud total del cable (m) atenuaci (dB/m).
35
Prdues en el cable (UHF) = (10 m + 5 m + 5 m + 5 m) 0,164 dB/m

= 25 m 0,164 dB/m = 4,1 dB.
Prdues dinserci de les preses precedents (FM):
Prdues dinserci = 3 preses 0,4 dB = 1,2 dB.
Prdues dinserci de les preses precedents (UHF):
Prdues dinserci = 3 preses 0,4 dB = 1,2 dB.
Prdues en derivaci de la presa 1 (FM):
Prdues en derivaci = 22 dB.
Prdues en derivaci de la presa 1 (UHF):
Prdues en derivaci = 12 dB.
Els resultats de les prdues per la banda dFM i UHF sn els segents:
Prdues totals en presa 1 (FM):
Prdues totals = 2 dB + 1,2 dB + 22 dB = 25,2 dB.
Prdues totals en presa 1 (UHF):

Prdues totals = 4,1 dB + 1,2 dB + 12 dB = 17,3 dB.
Prdues en la resta de preses
A continuaci farem el mateix procs per a les preses 2, 3 i 4, i anotarem els
resultats obtinguts en la taula 1.9 de resum de prdues.
Taula 1.9. Resum de prdues
Presa
Prdues totals en FM
Prdues totals en UHF
Presa 1
25,2 dB
17,30 dB
Presa 2
25,4 dB
17,08 dB
Presa 3
24,6 dB
15,86 dB
Presa 4
23,8 dB
14,64 dB
Elecci del tipus i de les caracterstiques de lamplificador
Per triar lamplificador hem de saber el seu nivell mxim i mnim de tensi de
sortida i el seu guany.
Per fer aquest clcul establirem, com a nivell mnim volgut en la presa dusuari,
47 dBV, i com a nivell mxim possible, 70 dBV, per tal de rebre amb qualitat
els senyals de TDT de la banda dUHF.
36
Per a la banda dFM, 40 dBV com a nivell mnim volgut, i 70 dBV com a nivell
mxim possible. Amb aquests marges garantim que, encara que fluctu el senyal
captat per les antenes, el nivell en la presa no estar fora dels marges regulats per
la normativa.
Clcul del nivell mnim de tensi de sortida de lamplificador dUHF,
mesurat en el punt B indicat en la figura 1.18.
Nivell mnim = nivell mnim possible en presa + mxima atenuaci.
Nivell mnim = 47 dBV + 17,3 dB = 64,3 dBV.
La presa que ms atenuaci

t s a la que arribar
menys nivell de senyal. Ens
hem dassegurar que aquest
nivell sempre sigui superior
al que indica la normativa.
La presa que ms atenuaci t s la que t ms probabilitats perqu li arribi menys

senyal de tensi. Ens hem dassegurar que el nivell sempre sigui superior al que
indica la normativa.
Clcul del nivell mxim de tensi de sortida de lamplificador dUHF,
Nivell mxim = nivell mxim possible en presa + mnima atenuaci.
Nivell mxim = 70 dBV + 14,64 dB = 84,64 dBV.
La presa que menys

atenuaci t s a la que
arribar ms nivell de
senyal. Ens hem
dassegurar que aquest
nivell sempre sigui inferior al
que indica la normativa.
Clcul del guany mxim de lamplificador dUHF.

Guany = nivell mxim de tensi de sortida - nivell mnim captat.
Guany UHF = 84,64 dBV - 60 dBV = 24,64 dB.
Clcul del guany mxim de

lamplificador
Possiblement, mai no sajustar
el guany de lamplificador a
aquest valor (mxim guany),
per per triar un amplificador
adequat estem cercant els valors
ms desfavorables.
Clcul del nivell mnim de tensi de sortida de lamplificador dFM,

Nivell mnim = nivell mnim possible en presa + mxima atenuaci.
Nivell mnim = 40 dBV + 25,4 dB = 65,4 dBV.
Clcul del nivell mxim de tensi de sortida de lamplificador dFM,
Nivell mxim = nivell mxim possible en presa + mnima atenuaci.
Nivell mxim = 70 dBV + 23,8 dB = 93,8 dBV.
Clcul del guany mxim de lamplificador dFM.
Guany = nivell mxim de tensi de sortida - nivell mnim captat.
Guany FM = 93,8 dBV - 65 dBV = 28,8 dB.
El coneixement del guany

mxim i el nivell de sortida
ens permetr una elecci
adequada de lamplificador
que cal utilitzar.
Per tant, fent s de les caracterstiques tcniques que ofereixen els diferents
fabricants, triarem un amplificador de pal que ens doni uns nivells aproximats
de tensi de sortida compresos entre els valors calculats segents:
37
UHF: 64,3 dBV < nivell de sortida de lamplificador < 84,64 dBV.
FM: 65,4 dBV < nivell de sortida de lamplificador < 93,8 dBV.
Com a recomanaci, sajustar lamplificador perqu subministri el valor mitj
dels anteriors, de manera que a totes les preses dusuari no arribi ni massa ni poc
senyal:
UHF: El nivell de sortida de lamplificador s igual a:
84,64dBV +64,3dBV
2
= 74, 5dBV.
FM: El nivell de sortida de lamplificador s igual a:

93,8dBV +65,4dBV
2
= 79, 6dBV.
I el guany mxim segent:
Si sajusta lamplificador al
valor mitj de sortida, ens
assegurem que en totes les
preses el nivell de senyal en
la presa s dins del que
indica la normativa.
UHF = 24 dB.
FM = 28,8 dB.
Ara noms ens queda portar a terme el muntatge de la installaci i ajustar el nivell
de la tensi de sortida de lamplificador, mesurat en el punt B indicat en la figura
1.18, de tal manera que estigui situat entre els nivells de tensi mnima i mxima
que hem calculat per a cadascuna de les dues bandes per rebre. Aix, garantirem
que, a la presa amb ms prdues, el nivell de senyal present pel canal amb pitjor
recepci no sigui inferior al nivell mnim marcat per la normativa; i en la presa
amb menys prdues, que el nivell de senyal present pel canal de millor recepci
no sigui superior al nivell mxim marcat per la normativa.
Un altre parmetre que hem de mesurar s el valor de la relaci C/N, ja que ens
indicar si el senyal ser ntid o no.
Aquesta mesura es fa per confirmar que no hi ha cap problema, ja que els possibles
problemes de la installaci relacionats amb aquest parmetre els hem hagut de
solucionar en el disseny del sistema captador de senyals.
Pel que fa a la recepci del senyal digital TDT, a ms de les mesures anteriors,
farem tamb la mesura del BER, que segons la normativa ens hauria de donar
millor que 9 105 .
1.6 Tipologies dinstallacions individuals dantenes de televisi per

satllit
Pel que fa a la configuraci dinstallacions individuals dantenes de televisi per
satllit, diferenciarem diversos tipus en funci de les prestacions:
Mireu el vdeo Ajust del

nivell de sortida dun
amplificador, que
trobareu en la secci
Annexos del web del
mdul.
Recordeu que la normativa
indica una relaci C/N en la
presa dusuari per a TDT
(COFDM-TV) de 25 dB i,
per a FM rdio, de 38 dB.
Mireu el vdeo Mesura de
qualitat en la presa
web del mdul.
38
Un sol usuari (una presa) amb un receptor.

Dos o ms usuaris (dues o ms preses) amb una sola antena i un LNB
universal.
Dos usuaris (dues preses) amb una sola antena i un LNB de doble sortida.
Un usuari (una presa) amb dues antenes i un LNB universal a cada una.
Dos usuaris (dues preses) amb dues antenes i un LNB universal a cada una.
Installacions individuals multisatllit.
Antenes motoritzades.
1.6.1 Un sol usuari amb un receptor

Un sol usuari amb un receptor satllit s el cas ms senzill dinstallaci
individual dantenes de televisi per satllit, ja que s formada pel segent:
Una antena parablica amb un LNB universal.
Un cable de baixada.
Un receptor satllit (analgic o digital).
En la figura 1.19, veiem lesquema duna installaci senzilla.
F igura 1.19. Installaci simple dantena i receptor
Les seves caracterstiques sn les segents:

Lusuari pot seleccionar totes les possibilitats de recepci, ja que t un
control total dels parmetres de lLNB.
Exemple dLNB Universal
39
El seu receptor s lencarregat dalimentar lLNB i seleccionar la banda

per rebre (alta o baixa) i la polaritat (horitzontal o vertical). Aquestes
possibilitats doperaci sn activades pel receptor en resposta a les peticions
que fa lusuari amb el comandament a distncia daquest quan li demana
veure un canal concret.
Corrent continu
Pel cable coaxial noms hi pot haver, simultniament, lespectre corresponent a una de les quatre possibilitats esmentades.
Sempre hi ha corrent continu en el cable coaxial.
Com que s el receptor dusuari

el que genera els senyals de
control de lLNB, en la lnia de
transmissi sempre hi haur un
senyal continu de 13/17 V per
commutar la polaritat de la
banda de recepci volguda.
1.6.2 Dos o ms usuaris amb una sola antena i un LNB universal

Com podem veure en la figura 1.20, la majoria de receptors per satllit, a ms
de la corresponent entrada de FI (freqncia intermdia de satllit) procedent de
lLNB, disposa duna sortida auxiliar on hi ha el mateix espectre de senyal que el
de lentrada, per sense corrent continu.
Figu r a 1 . 2 0 . Detall del connector de sortida FI auxiliar en un receptor
En la figura 1.21, podem veure lesquema de la installaci de dos receptors.

Aquesta disposici permet connectar-hi un segon receptor satllit, si b amb els
condicionants segents:
Noms el primer receptor alimenta lLNB i, per tant, t el control de banda
i polaritat.
El segon receptor pot escollir entre tots els senyals que formen part de la
banda i la polaritat que ha seleccionat el primer.
s necessari que el primer receptor estigui activat perqu el segon rebi
senyal.
Quan sespecifica dos

usuaris tamb ens referim a
una installaci dun nic
usuari amb dues preses
diferents.
40
F igura 1.21. Dos receptors que reben senyal duna

antena
Aquesta disposici es pot aplicar en casos en qu dos usuaris (o ms) es posin

dacord i acceptin aquestes limitacions. A canvi, la installaci s molt senzilla i
econmica.
1.6.3 Dos usuaris amb una sola antena i un LNB de doble sortida
Hi ha models dLNB que disposen de dues sortides simultnies. Podem considerar
aquest LNB com la uni de dos LNB universals units en una sola carcassa.
Exemple dLNB de dues sortides
La topologia ms habitual la podem observar en la figura 1.22, i comporta que cada

una de les dues sortides va connectada a un receptor. Podem dir que s lequivalent
duna recepci individual doble amb un sol disc parablic.
Les caracterstiques de lantena sn les segents:
Cada receptor t el control total de banda i polaritat del seu LNB.
Es necessita un cable de baixada per a cada receptor.
F i g u r a 1.22. Esquema amb una antena amb LNB doble, dos cables i
dos receptors
41
1.6.4 Un usuari amb dues antenes i un LNB universal a cada una

s el cas de quan volem que un receptor pugui sintonitzar senyals de dos
satllits diferents. Necessitarem un mdul de commutaci que actuar de selector
dantenes (amb tecnologia DiseqC).
En funci de la selecci que faci lusuari, el receptor enviar un comandament
digital DiseqC perqu aquest envi cap al receptor el senyal de la parablica
seleccionada. Com es veu en la figura 1.23, el commutador es posa al costat de
les dues antenes i emprant un sol cable de baixada cap al receptor.
F i g u r a 1 . 2 3 . Esquema amb dues antenes, un commutador DiseqC i un receptor
Commutador electrnic
Els commutadors electrnics sn dispositius que permeten la selecci,

mitjanant comandaments DiseqC o senyals de control (corrent continu i
22 kHz), dels senyals procedents de diferents LNB, la qual cosa permet la
respectiva distribuci per un nic cable.
Tamb permeten el pas dels senyals de control (corrent continu i 22 kHz) que
controlen la banda i la polaritat que selecciona lLNB.
Els commutadors tpics tenen una sortida i diferents entrades:
4 entrades: permet seleccionar entre el senyal de 4 LNB diferents.
2 entrades: permet seleccionar entre el senyal de 2 LNB diferents.
En la figura 1.24, podem veure un commutador DiseqC dun fabricant del sector.
42
F igura 1.24. Mdul de commutaci DiseqC
1.6.5 Dos usuaris amb dues antenes i un LNB universal a cada una
Per veure el funcionament
dun sistema DiseqC,
mireu lanimaci
interactiva Sistema
DiseqC, que trobareu en
web del mdul.
La intelligncia dels
receptors
Els receptors satllit actuals
efectuen moltes operacions de
manera autnoma sense
necessitar les accions de lusuari.
Aix, per exemple, a lhora de fer
la sintonia dun canal, ells
mateixos seleccionen la banda, la
polaritat, la freqncia del
transponedor, etc.
En aquest cas que illustrem en la figura 1.25, volem que cada usuari pugui escollir
en el seu receptor el senyal de qualsevol de les dues parabliques (dirigides a
satllits diferents).
Hem de collocar dos commutadors DiseqC que rebran, cada un, el senyal de les
dues antenes, i la seva sortida senviar cada una al receptor corresponent segons
mostra la figura 1.25.
F i g u r a 1.25. Dues parabliques, dos commutadors DiseqC, dos cables
i dos receptors
1.6.6 Installacions individuals multisatllit
Acoblament mecnic de dos LNB
Un cas especial per poder rebre dos satllits diferents amb una sola parbola s
aquell en qu les posicions orbitals sn molt properes. Aix permet situar en el
focus de la parbola dues unitats LNB lleugerament desplaades, de manera que
cada una rebi el senyal dun satllit. En aquest cas, podem optar per aquesta
disposici.
43
En la figura 1.26, podem veure lesquema daquesta installaci.

Figu r a 1 . 2 6 . Dos LNB, una parbola, un commutador DiseqC, un cable
i un receptor
1.6.7 Antenes motoritzades

Si estem interessats a rebre molts satllits diferents sense dedicar una parbola a
cada un, la millor opci s ls duna antena motoritzada que puguem encarar al
satllit que volem. Hem de tenir en compte, per, les caracterstiques segents:
El controlador del sistema motoritzat sha dinicialitzar amb els parmetres
orbitals de tots els satllits dinters.
Noms podem veure simultniament el senyal dun satllit.
A lhora descollir un altre satllit, haurem desperar un cert temps que el
sistema de posicionament estabilitzi la nova posici de la parbola.
Si enviem el senyal a un segon receptor (fent us de la sortida by-pass), aquest
no podr escollir un satllit diferent del que t seleccionat el master.
1.7 Elements electrnics per a distribuci i procs de senyal

A ms dels components emprats a les installacions de tipus individual de televisi
SAT, (LNB, commutadors, etc.), tamb hem de conixer altres elements que es
poden utilitzar a installacions ms complexes. Els ms destacats sn els segents:
Alimentadors.
Mescladors SAT-MATV.
Amplificadors de pal amb entrada SAT.
Per veure com funciona

un sistema dantena
motoritzada, mireu
lanimaci interactiva
Antenes motoritzades de
satllit, que trobareu en
web del mdul.
44
1.7.1 Alimentadors
Els alimentadors serveixen per donar alimentaci en corrent continu als

LNB de les parabliques.
Mdul dalimentaci
Sn tils en installacions mixtes entre televisi terrestre i TVSAT, ja que permeten

el pas de corrent continu que envia el receptor SAT i, en cas dabsncia, sn ells
els que alimenten els LNB.
1.7.2 Mescladors SAT-MATV
Figura 25. Mdul mesclador

SAT-MATV
Els mescladors SAT-MATV sn mduls destinats a barrejar els senyals

captats per les antenes de televisi terrestre (MATV) amb els senyals de FI
que subministra lLNB.
Permeten el pas del corrent continu (i del senyal de 22 kHz, si escau) des de la seva
sortida fins a lentrada SAT. En la figura 25 podem veure un mesclador comercial
de SAT-MATV.
1.7.3 Amplificadors de pal amb entrada SAT
Els amplificadors de pal amb entrada SAT sn mduls que integren en

un sol bloc les funcions damplificador per als senyals terrestres i la barreja
amb els senyals generats per la parablica.
Tamb permeten el pas dels senyals de control (corrent continu i 22 kHz).
En la figura 1.27, podem veure un detall de les connexions dun amplificador
daquest tipus.
45
Figu r a 1 . 2 7 . Detall de connexions de lamplificador
1.8 Muntatge i manteniment de sistemes de recepci de televisiSAT

Un cop plantejada la necessitat de rebre senyals de televisi per satllit, cal
fer front, primer, a la corresponent installaci de tots els elements necessaris.
Alguns components hauran danar a lexterior de lhabitatge obligatriament, com
les antenes i lLNB, i daltres es podran collocar a linterior. Dependr de les
condicions arquitectniques de cada cas.
Amplificador terrestre amb barreja de

senyals SAT
El pas del temps i les inclemncies meteorolgiques fan necessari un manteniment

de tots els elements per garantir els nivells ptims de qualitat de recepci.
Per portar a bon terme la installaci dun sistema de recepci SAT, s recomanable
seguir els passos segents:
Escollir el satllit que volem rebre.
Obtenir els parmetres dazimut i elevaci que haur de tenir la nostra
parablica.
Subjectar lantena i orientar-la.
Fer les connexions del cable coaxial.
Mesurar els nivells de senyal.
1.8.1 Escollir el satllit que volem rebre

s una decisi personal influda per les preferncies del futur usuari i de loferta
de continguts dels canals emesos pel satllit en qesti. Laspecte tcnic de ms
rellevncia sn les seves dades orbitals expressades en graus de desplaament, est
o b oest, que podem trobar en multitud de publicacions escrites i virtuals.
Tamb necessitarem les coordenades geogrfiques de la ubicaci del sistema
receptor. Usant un receptor GPS, podem obtenir aquesta informaci fcilment.
Receptor GPS
Un receptor GPS s un aparell
que obt la seva posici
geogrfica a partir de la mesura
dels temps que tarden a arribar
els senyals que emet una
constellaci de satllits que
orbiten al voltant de la Terra amb
aquesta finalitat. Perqu laparell
detecti la posici correcta, ha
dobtenir dades dun mnim de
tres satllits de manera
simultnia.
46
1.8.2 Obtenir els parmetres dazimut i elevaci que haur de tenir la

nostra parablica
Una vegada que se selecciona el tipus de reflector i el seu dimetre, cal establir les
coordenades dorientaci de lantena.
Els parmetres bsics que shan ajustar en una installaci de parbola fixa sn
lelevaci, que correspon a la direcci nordsud, i lazimut, en la direcci estoest.
Lazimut s langle que forma la direcci de la parbola amb la posici geogrfica
nord. Si est desplaada cap a lest tindr un valor positiu expressat en graus
decimals, i si est desplaada cap a loest tindr un valor negatiu.
Parmetres dorientaci de la
parbola
Lelevaci s langle que forma la direcci de la parbola respecte del pla

horitzontal. Zero graus correspondria a una antena orientada parallelament a terra.
Evidentment, sempre s positiu.
Un altre parmetre dinters s lajustament de langle de polaritzaci: depenent
del lloc de recepci, el camp elctric que es rep t una orientaci determinada. Per
aix, per rebrel de manera adequada cal coincidir lorientaci de lLNB amb la
polaritzaci del camp magntic. Aquest ajustament de lLNB que fa que per a una
polaritzaci determinada el senyal rebut sigui mxim i sanomena ajustament de
langle de polaritzaci.
Tot i que es pot recrrer a un seguit de frmules matemtiques per obtenir els
parmetres azimut i elevaci, s molt prctic ls de diferents eines informtiques
que sn a la Xarxa. En la figura 1.28, podem veure un detall dintroducci de
dades i dobtenci de parmetres.
F i g u r a 1 . 2 8 . Exemple deina informtica per calcular lorientaci de les antenes parabliques
47
Per obtenir lelevaci i lazimut dun lloc respecte dun determinat satllit sn
necessries les dades segents:
Les coordenades geogrfiques del lloc de recepci: longitud i latitud.
La posici orbital del satllit. En la taula 1.10 teniu la posici orbital dels
principals satllits de TV.
Taula 1.10. Posici orbital de satllits
Posici orbital
Satllit
19,2 E
Astra
16,0 E
Eutelsat
13,0 E
Hot Bird
7,0 E
Eutelsat W3A
30,0 O
Hispasat
Exemple de clcul de lazimut i lelevaci

Es vol orientar una parbola cap al satllit de comunicacions Hispasat a la ciutat de
Tarragona. Aquesta ciutat t unes coordenades geogrfiques de latitud 41 N i longitud
1 E. La posici orbital del satllit Hispasat s de 30 O.
Per calcular els parmetres dorientaci hem utilitzat una eina informtica com la de la
figura 1.28. Les consideracions que cal tenir en compte sn les segents:
Per a coordenades referides a loest, utilitzarem signe negatiu.

Per a coordenades referides a lest, utilitzarem signe positiu.
Una vegada introdudes les dades, obtenim el resultat segent:
Azimut: 222,48.
Elevaci: 33,02.
Angle de polaritzaci: 30,6.
1.8.3 Subjectar lantena i orientar-la

En funci del lloc escollit per a la installaci, se subjectar lantena emprant
els accessoris de muntatge que ofereix el fabricant. En les figura 1.29 i figura
1.30 reprodum unes recomanacions extretes dun catleg dun dels fabricants del
sector.
En tots els sistemes de subjecci, lantena tindr necessriament dos graus de
llibertat, que en permetran el posicionament en elevaci i azimut.
48
Figura 1.29. Exemples de subjecci dantenes parabliques
F i g u r a 1 . 30. Elements auxiliars de subjecci
Ajust de langle dazimut

On s el nord geogrfic?
La brixola ens indica sempre la
posici del nord magntic, per
aquest no coincideix amb el
geogrfic. Mentre que el segon
s sempre al mateix lloc, el nord
magntic pateix alteracions en la
seva posici real. Aix es coneix
amb el nom de declinaci
magntica.
Per ajustar langle dazimut farem servir una brixola per localitzar la direcci sud
i farem girar la parbola els graus necessaris.
Hem de tenir en compte lefecte de la declinaci magntica i restar aquest valor
de langle dazimut original. La taula 1.11 ens mostra els valors de declinaci
magntica en diferents llocs.
Tau l a 1 . 1 1 . Declinaci magntica a diverses ciutats
Situaci
Declinaci magntica
Barcelona
2,5 graus oest
49

Situaci
Declinaci magntica
Tarragona
3,5 graus oest
Lleida
2,5 graus oest
Girona
2,5 graus oest
Madrid
4,5 graus oest
Pontevedra
6,5 graus oest
Palma de Mallorca
1,5 graus oest
Exemple de correcci de lazimut

Langle dorientaci de lazimut calculat s de 222,48. Segons la taula 1.11, la declinaci
magntica a la ciutat de Tarragona s de 3,5 O. Com que la coordenada est referida a
loest, la correcci que cal aplicar ser negativa: 3,5 O = -3,5.
La mesura de la brixola quan sorienti la parbola ha dincloure la correcci azimut a causa
de la declinaci magntica: 222,48 - (-3,5). Per tant, la mesura de la brixola ha de ser
de 225,98.
Ajust de langle delevaci
Langle delevaci es pot ajustar emprant un aparell senzill anomenat inclinmetre (figura 1.31), que ens indica langle que forma el pla horitzontal amb leix de
la parbola. El procediment dajust es pot resumir aix:
Ajustem la roda mbil de linclinmetre de manera que assenyali els graus
delevaci que volem, i fixem la roda amb una lleu pressi per evitar que es
desajusti.
Situem la part plana de linclinmetre de manera que quedi parallel a leix
del disc.
Correccions dantenes
fset
s molt important tenir en
compte que langle dfset
(diferncia en graus entre la
perpendicular a la parbola i la
direcci real de recepci del
senyal) caracterstic de les
antenes parabliques aix
anomenades sha de restar del
valor original de langle
delevaci prviament obtingut.
El valor dfset daquestes
antenes sol ser de prop de 25
graus, per s recomanable
consultar la documentaci del
fabricant.
Variem lelevaci de lantena fins que la gota lquida estigui equidistant de

les dues marques que hi ha en el tub de nivell. Ara, lantena est orientada
amb lelevaci que volem.
Figu r a 1 . 3 1 . Inclinmetre per ajustar lelevaci de lantena
Mireu el vdeo Orientaci

duna parablica, que
Annexos del web del
mdul.
50
En molts casos, per, la mateixa parablica ja disposa duna escala grfica

estampada directament en el seu suport que podem emprar directament.
Ajustament de lelevaci
Per facilitar lajustament de lelevaci (E), linclinmetre se situa sobre el plnol daquesta,
que s perpendicular al seu eix, de manera que langle que cal aplicar a linclinmetre s
de 90 - E.
Ajustament de lelevaci
Exemple de correcci de lfset de la parbola

En la installaci de la parbola sutilitza una de tipus fset. Segons les especificacions del
fabricant, langle dfset daquesta parbola s de 26,5.
Lelevaci calculada durant la fase de disseny s de 33,02, per com que lantena utilitzada
s de tipus fset, cal aplicar-hi una correcci:
Elevaci real que cal aplicar = elevaci - angle dfset de la parbola = 33,02 - 26,5 = 6,52.
Depenent don recolzem linclinmetre per fer la mesura, a ms caldr corregir lelevaci
real:
Mesura de dinclinmetre: 90 - elevaci real = 90 - 6,52 = 83,48.
Ajust de langle de polaritzaci
Lajust de langle de polaritzaci, conegut de manera aproximada langle de

polaritzaci prviament calculat, es fa movent lLNB amb ajuda dun mesurador
de camp en mode espectre. Quan el nivell de senyal de la polaritat volguda sigui
mxim, hem obtingut lajust correcte.
1.8.4 Fer les connexions del cable coaxial

Totes les unitats LNB fan servir el connector tipus F mpliament estandarditzat.
Eina per pelar el cable coaxial
Per tant, lhem de collocar al cable coaxial que sortir de lLNB. Disposem de
connectors amb diferents dimetres per adaptar-se als cables coaxials emprats.
Ajust de langle de polaritzaci
1.8.5 Mesurar els nivells de senyal

Per afinar lorientaci de lantena, disposem de dos aparells fora diferents per fer
mesures de nivell:
El mesurador de camp amb analitzador despectre o sense.
El mesurador de senyal tota banda.
51
El mesurador de camp amb analitzador despectre o sense

La qualitat del senyal
Amb aquest aparell podem mesurar de manera individualitzada el nivell de cada

transponedor del satllit. Per tant, necessita una operaci de sintonia prvia dun
transponedor del satllit escollit.
En la figura 1.32, podem veure la mesura de nivell en forma duna barra grfica
graduada en dBV, que ens ofereix la pantalla grfica dun mesurador comercial.
Fi g u r a 1 . 3 2 . Pantalla de mesura de nivell
Si disposa danalitzador despectre podem veure la composici de senyals en un

marge de freqncia que podem seleccionar.
La figura 1.33 ens mostra la pantalla grfica dun aparell mesurador configurat
com a analitzador despectre.
Fi g u r a 1 . 3 3 . Pantalla de lanalitzador despectre
Una atenci especial mereixen les installacions de televisi per satllit digital. El
seu espectre s fora diferent de les analgiques i es constata una gran densitat de
senyals dins del marge de freqncies que emet un transponedor. Podem comparar
lespectre en la figura 1.34, que mostra a un senyal digital acompanyat per dos
danalgics.
Un mtode prctic per valorar la

qualitat del senyal de televisi
analgica consisteix a visualitzar
la forma dona del senyal de
vdeo justament en linstant del
sincronisme horitzontal. La seva
amplitud i nitidesa es poden
contrastar en la pantalla de
lanalitzador que disposi
daquesta funci.
52
F i g u ra 1.34. Espectre de senyals de TV satllit
El mesurador de senyal tota banda
s un aparell ms senzill que normalment disposa duna agulla indicadora i gener

una tonalitat acstica de freqncia proporcional al nivell mesurat. A diferncia
del mesurador de camp, no t cap comandament de sintonia i noms ens dna una
mesura relativa del contingut de tot lespectre que surt de lLNB.
s de gran utilitat a lhora de fer un apuntament de lantena. En la figura 1.35 en
podem veure una foto.
F i g u ra 1.35. Exemple de mesurador de senyal tota banda
1.9 Localitzaci davaries en sistemes de recepci de senyals de

televisi
Tots els elements que formen part duna installaci poden tenir un mal funcionament per diferents causes:
Corrosi deguda a lambient on estan situats.
Trencament per xoc o vibraci externa.
53
Sobrecrrega elctrica deguda a activitat electrosttica generada per tempestes.

Fallada aleatria sense causa aparent.
Fi g u r a 1 . 3 6 . Senyal de TV analgica amb neu a la pantalla
En tots els casos, les conseqncies sn una davallada de la qualitat de recepci

del senyal, que lusuari percep de manera diferent en funci de la tecnologia de
transmissi:
Senyal analgic. En el cas de la TV analgica, amb laparici de neu a la
pantalla o de ratlles superposades de diferents tipus. En la figura 1.36 hi ha
un exemple de deficincia en la recepci.
Senyal digital. En el cas de la televisi digital terrestre (TDT) i satllit, es
manifesta amb talls intermitents del so o b discontinutats en la imatge
i, finalment, en labsncia total de visi. En aquest ltim cas, la major
part dels receptors tallen la imatge i lliuren un missatge notificant aquesta
circumstncia, tal com es pot veure en la figura 1.37.
Fi g u r a 1 . 3 7 . Un senyal de televisi digital amb nivell de senyal
insuficient
Davallada del senyal de TV digital

Tots els sistemes digitals tenen com a caracterstica comuna que la descodificaci del
senyal no admet estats intermedis. A partir dun cert punt de degradaci del flux de dades,
54
laparell s incapa de generar una imatge coherent, i la majoria dels descodificadors opten
per eliminar totalment el senyal de vdeo que envien al televisor, i mostren un missatge en la
pantalla que indica que hi ha un nivell de senyal insuficient o una manca de nivell dantena.
Es fa molt difcil diagnosticar un problema amb lobservaci visual de la pantalla, i hem de
recrrer a aparells mesuradors de camp especialment preparats per avaluar els senyals
digitals.
Per tant, hem de tenir estratgies per localitzar on s situada la deficincia i

solucionar-ho.
1.9.1 Procediment de localitzaci davaria

Per fer una anlisi, agafarem lesquema de la figura 1.38, que correspon a una
installaci tpica individual per a un sol usuari.
F i g u r a 1 . 38. Installaci que cal analitzar
El separador de corrent
continu
El separador de corrent continu
s un petit dispositiu que t la
funci de deixar passar els
senyals dalta freqncia i
impedir el pas de corrent continu
des de lentrada fins a la sortida.
Sol contenir una bobina i un
condensador.
El propietari de la installaci es queixa de discontinutats intermitents en la imatge

que de vegades provoquen labsncia total de visi. Tamb manifesta que lefecte
ha aparegut de cop i volta. Sol ser degut quasi sempre a un nivell de senyal
insuficient a lentrada del televisor.
Les accions que ha de dur a terme linstallador sn les segents:
1) Comprovar el nivell de senyal en el punt A corresponent a la sortida de lantena
receptora just en el connector que va a lamplificador de pal. Amb el mesurador
de camp connectat a aquest cable, comprovarem el nivell que arriba a lantena. Si
aquest s molt baix, podem sospitar de problemes en lantena, en les connexions
del cable, en el dipol o en el mateix coaxial. En tot cas, hem de fer ms
comprovacions abans de substituir lantena.
2) Comprovar la presncia de corrent continu en el punt B, que correspon a la
sortida de lamplificador de pal. Amb el polmetre ajustat per mesurar tensions
contnues, comprovarem que arriba un valor de tensi coincident amb les especificacions del fabricant (tpicament, 24 V). Tensions baixes o nulles ens han de fer
55
sospitar del mdul alimentador (situat en algun lloc a linterior de lhabitatge) o

del mateix amplificador, sobretot si aquest presenta zones anormalment calentes.
3) Comprovar el nivell de senyal en el mateix punt B. Per a aix, farem servir el
mesurador de camp amb la precauci dinserir un petit accessori de separaci
de corrent continu. Efectivament, la majoria dels mesuradors no admeten la
presncia de corrent continu a la seva entrada de senyals.
Fent la mesura del senyal, hem de comprovar el guany que aporta lamplificador
i comparar-lo amb les especificacions del fabricant. Diferncies notables entre el
valor esperat i lobtingut sn causa de sospita de defectes en lamplificador.
4) Comprovar el senyal en el punt C i veure latenuaci que aporta el cable coaxial.
Per conixer les prdues del cable coaxial utilitzarem la igualtat segent:
Prdua en el cable = nivell en el punt B - nivell en el punt C.
Multiplicant el nombre de metres de cable per la prdua tpica anunciada pel
fabricant, obtindrem latenuaci que hauria daportar el cable. Si el valor real
s molt diferent, podem sospitar que el cable coaxial ns el culpable.
5) Mesurar el nivell de senyal en el punt D a la sortida de lalimentador. Hem dobtenir un nivell molt similar al del punt C, ja que normalment la font dalimentaci
introdueix poca prdua de senyal.
6) Finalment, analitzarem el comportament de la presa dusuari. Ats que s
un element fcilment manipulable per lusuari, hi ha moltes possibilitats que es
deteriori i generi prdues de senyal. Naturalment, hem de comparar les dades del
fabricant amb les que obtenim mesurant lentrada i la sortida corresponent.
En algun lloc daquest procs dinvestigaci hem de localitzar lorigen del problema.
1.9.2 Altres avaries o deficincies freqents

A ms de les avaries que poden ser provocades per una manca de nivells o nivells
inadequats en algun punt de la installaci, hi ha un altre tipus de mal funcionament
que pot aparixer perqu les condicions de recepci de la zona han canviat per
motius diversos:
Lefecte multitrajecte.
Les cortines interferents.
Lefecte murri.
Interferncies.
A lhora de fer la mesura de

les prdues del cable
coaxial, recordeu inserir el
separador de corrent
continu.
Prdua de senyal en la font

dalimentaci
Molts fabricants ofereixen fonts
dalimentaci per a
amplificadors de pal que
disposen de dues sortides, s a
dir, que integren un repartidor
duna entrada i dues sortides. En
aquest cas, s normal que la
prdua sigui ms elevada que si
disposs duna sola sortida.
Cal recordar que en la
presa dusuari hem de tenir
un nivell dentre 47 i 70
dBV en televisi digital.
56
Lefecte multitrajecte
Lefecte multitrajecte
A causa de lefecte multitrajecte
en la televisi analgica, pot
aparixer el fenomen de la doble
imatge, que consisteix en la
presncia difuminada de la
imatge que veiem una mica
desplaada cap a la dreta,
superposada a la imatge
principal.
Lefecte multitrajecte t lorigen en la captaci per antena dun segon senyal

del mateix repetidor que en el seu trajecte ha rebotat en algun obstacle natural
o artificial (muntanyes, edificis alts, etc.) i arriba a la nostra antena amb un
cert retard respecte del senyal principal. Aquest efecte s molt important en TV
analgica, i provoca el fenomen de doble imatge que es veu en la figura 1.39.
F i g u ra 1.39. Exemple de recepci amb doble imatge
En els diferents processos de codificaci del senyal de TV digital sintrodueixen

tcniques que fan que el senyal de TV sigui molt robust a lefecte multitrajecte,
per no neliminen totalment les conseqncies. Els rebots del senyal i la
consegent recepci simultnia del senyal original i del rebotat poden provocar,
en el cas de la televisi digital, diferents efectes en la recepci. Depenent de
la seva relaci, el flux de dades original es veu interferit per les dades digitals
endarrerides i fa augmentar lndex de BER (bit error rate). Depenent de la
susceptibilitat del receptor-descodificador digital tindrem breus aturades en el so,
parlisis momentnies en la imatge o, fins i tot, absncia total de recepci.
Encara que les emissions de TDT utilitzen tcniques que minimitzen lefecte, si
aquest apareix es pot eliminar actuant en dos parmetres de la installaci:
Lapuntament de lantena cap al seu repetidor.
El diagrama de direccionalitat de lantena.
Generem una oscillaci
Per tenir un oscillador noms
fan falta dos elements: un
amplificador i un cam de
realimentaci entre la sortida i
lentrada respectiva. Aquest
cam el pot proporcionar un
defecte intern de lamplificador o
una falta de blindatge dels cables
dentrada i sortida.
Lapuntament s una maniobra mecnica de gir que podem controlar amb el

mesurador de camp per obtenir el nivell de senyal mxim, si b no ens dna
garanties per eliminar aquest defecte. En aquest cas, s molt til que el mesurador
tingui pantalla real de recepci per apreciar visualment els canvis en la imatge en
fer girar lantena.
Si aquest procediment no dna resultats satisfactoris, hem de pensar en la possibilitat de substituir lantena per una altra que o b sigui ms directiva o b tingui ms
capacitat de rebuig als senyals que li arriben per darrere. s lanomenada relaci
davant-darrere duna antena.
57
Les cortines interferents
Denominem aix un defecte visual que es produeix en els canals analgics en

forma dones ms o menys contrastades que naveguen per la pantalla en direccions
aleatries de manera que se sobreposen a la imatge, tal com es pot veure en la
figura 1.40.
Quasi sempre sn degudes a barreges en el senyal analgic de lona portadora del
canal de televisi amb altres senyals dalta freqncia dorigen molt divers.
En el cas de la TDT, aquest efecte de cortines no pot aparixer, si b les
conseqncies de les interferncies esmentades poden ser encara ms dramtiques
i impedir la descodificaci del senyal digital si lndex BER se situa per sota dels
lmits tolerables pel receptor.
Fi g u r a 1 . 4 0 . Cortines interferents en la pantalla
Efecte murri
Quan el nivell del senyal digital s suficient, per baix i prxim al nivell mnim
necessari per a la descodificaci, hi ha situacions que poden provocar una
davallada del nivell de senyal rebut que provoquen la desaparici de la imatge.
Si les fluctuacions en el senyal sn petites es pot produir la pixelaci de la imatge
(figura 1.41).
Aquesta situaci, que sanomena efecte murri, pot provocar que el nivell a lentrada del descodificador de TV sigui insuficient. Aix, per exemple, fluctuacions
meteorolgiques poden provocar una disminuci significativa del senyal rebut per
lantena amb la consegent davallada de senyal en la presa dusuari i la desaparici
de la imatge en pantalla.
Quan apareix aquest efecte

cal augmentar el nivell de
senyal que se subministra a
la xarxa perqu aquest
estigui dins del marge de
qualitat necessari.
58
F i g u ra 1.41. Imatge de TV pixelada
Interferncies
Els senyals de TV poden ser afectats per senyals no volguts que se sobreposen al
senyal til. Sovint, aquesta interferncia s provocada per emissions no desitjades
de repetidors prxims a la nostra rea dinfluncia.
En general, si el nivell de senyal til s prou per sobre del nivell daquesta interferncia, el descodificador podr recuperar el senyal de TV sense cap problema.
En cas contrari, quan el descodificador no pot recuperar el flux de dades digital,
la imatge desapareixer de la pantalla.
Les interferncies tamb

poden ser provocades pel
blindatge inadequat dels
connectors, que provoquen
la captaci de senyals
prxims.
Especialment molest per als senyals digitals s el soroll de tipus impulsiu, generat
sobretot per mquines elctriques. La soluci al problema passa de vegades pel
blindatge de la caixa del simetritzador de lantena.
Per les fonts dinterferncia poden ser variades. Aix, per exemple, el senyal de
telefonia mbil, que entre daltres opera en freqncies prximes a la banda alta
dUHF, pot ocasionar interferncies que provoquen la pixelaci momentnia de
la imatge de TV. Aix es pot solucionar amb la utilitzaci de filtres que rebutgen
les freqncies superiors als 862 MHz, que s la freqncia lmit de lltim dels
canals de la banda dUHF.
En el senyal analgic, depenent del nivell de la interferncia pot provocar efecte
neu en diferents graus i les cortines interferents.
59
2. Installacions collectives de recepci de senyals de televisi
Les installacions collectives sn les que es fan en edificis de blocs de pisos on

els serveis comunitaris sn compartits per ms dun propietari.
La configuraci daquestes installacions ha evolucionat al llarg del temps per
adaptar-les a les necessitats de cada moment.
La primera necessitat dutilitzar-les va sorgir en el moment en qu, a les teulades
dels edificis, van comenar a aparixer multitud dantenes (una per ve), amb
els consegents problemes esttics i dinterferncia entre elles. La soluci del
problema va consistir en una legislaci que establia una srie de normes que
shavien de complir i que han anant evolucionant al llarg del temps en funci de
laparici de nous serveis de telecomunicaci.
2.1 Normatives i reglamentacions

Actualment, la normativa que regula tots els aspectes duna installaci collectiva
de recepci i distribuci de senyals de televisi s la coneguda com a ICT
(infraestructures comunes de telecomunicaci), que queda recollida en les
normes segents:
Llei ICT, Reial decret llei 1/1998, de 27 de febrer.
Reglament ICT, Reial decret 401/2003, de 4 dabril.
Ordre CTE /1296/2003, de 14 de maig.
Regulaci de les
installacions de
telecomunicacions
A ms de les installacions de
televisi per rdio, aquestes
normes regulen com shan de
realitzar totes les installacions
de serveis de telecomunicaci
que hi pot haver en un edifici
com, per exemple, una
installaci del sistema telefnic
o de la televisi per cable.
Ordre ITC/1077/2006, de 6 dabril, que modifica determinats aspectes del

Reial decret 401/2003.
Reglament ICT, Reial decret 346/2011, de l11 de mar. Actualitza el RD
401/2003.
Ordre ITC/1644/2011, del 10 de juny
Aquesta normativa recull un conjunt despecificacions tcniques que defineixen
aspectes com ara els diferents tipus dinstallacions que es poden muntar, com
han de ser els tipus de canalitzacions utilitzades i quantes nhi ha dhaver, les
caracterstiques tcniques que han de tenir els components i materials utilitzats,
els requisits per inscriures com a empresa installadora de telecomunicacions, els
nivells de qualitat dels diferents senyals distributs per la installaci, i molts ms
aspectes.
Si voleu ampliar els

vostres coneixements de
la normativa ICT, la podeu
consultar en la secci
Annexos del web del
mdul.
60
2.1.1 Qu s una ICT?

Una ICT s una normativa reguladora que neix a partir de les necessitats segents:
1) Liberalitzaci de les telecomunicacions. En el moment en qu es van
liberalitzar els serveis de telecomunicacions i es va permetre que hi hagus ms
dun operador autoritzat per oferir aquest tipus de serveis, va sorgir la necessitat de
facilitar la lliure competncia i donar les mateixes oportunitats daccs als edificis
a tots els operadors.
Infraestructures
Des del punt de vista de les
installacions de
telecomunicacions, bsicament
consten de canalitzacions i
registres que haurien de
comunicar tot ledifici duna
manera flexible, des del punt
dentrada previst per als diferents
serveis, fins a les bases de
connexi installades al pis de
lusuari final.
Tamb shavia de garantir que qualsevol usuari fos lliure de contractar els serveis
de loperador que ms li convingus.
Fins a aquell moment, les infraestructures dels edificis no permetien duna manera
senzilla ni laccs dels nous operadors, ni la llibertat dels usuaris per contractar els
serveis de telecomunicacions que ms els convinguessin. Duna banda, labsncia
de canalitzacions lliures en ledifici per poder installar els cables necessaris fa que
els nous operadors de telecomunicacions no tinguin les mateixes oportunitats que
els que ja estaven installats i, duna altra banda, el fet que els usuaris puguin gaudir
dun determinat servei, passa per demanar el perms de la comunitat de propietaris
per fer les installacions pertinents, cosa que no sempre sobt.
2) Necessitat de regulaci del sector de les telecomunicacions als edificis. A
mesura que apareixen nous serveis, sha de preveure la manera de distribuir-los
collectivament, i evitar aix la proliferaci dinstallacions individuals que poden
arribar a trencar lesttica dels edificis i, a ms, dificultar la distribuci daquests
serveis de manera racional.
3) Evoluci dels sistemes de telecomunicaci. Aquests sistemes estan en
evoluci constant, apareixen noves maneres de transmissi de veu i dimatge
(televisi digital terrestre i per satllit, rdio digital...).
Sorgeix la necessitat dintegrar nous serveis de banda ampla (Internet, televisi
per cable...).
En la prctica, una ICT es materialitza en un conjunt de canalitzacions que integra
en un edifici les installacions segents:
Installaci de rdio i televisi, tant terrestre com per satllit.
Installacions de telecomunicaci per al servei de telefonia disponible al
pblic i de banda ampla.
Installador de
telecomunicacions
Linstallador de
telecomunicacions ha destar
habilitat i inscrit en el registre
dinstalladors de la Generalitat
de Catalunya i en el registre del
Ministeri de Cincia i
Tecnologia, segons els requisits
expressats en el Reial decret
244/2010.
Installacions de les infraestructures que donen suport a la llar digital.

Aquesta installaci necessita un enginyer de telecomunicacions que elabori un
projecte de telecomunicacions i faci el certificat de fi dobra. Per tan, lenginyer
s responsable del compliment del projecte ICT i, en conseqncia, de la llei i el
reglament ICT.
61
Lexecuci del projecte tcnic, segons les especificacions previstes en el projecte,

la porta a terme linstallador de telecomunicacions, que en acabar haur de lliurar
el butllet de la installaci i el protocol de proves.
Larticle 3 del Reial decret legislatiu 1/1998 requereix que, en sollicitar la llicncia
dobres per a nova construcci o rehabilitaci integral dedificis, sadjunti el
projecte dICT al projecte arquitectnic. En la figura 2.1 podem veure un grfic
esquemtic daquest procs.
F i g u r a 2 . 1 . Llicncia dobres
2.1.2 Els installadors de telecomunicacions
Linstallador de telecomunicacions o empresa installadora s la figura

que pot fer la installaci de la infraestructura comuna de telecomunicacions.
A partir del projecte de telecomunicacions, aquest sencarrega de dur a terme la
installaci, seguint les especificacions previstes en aquest projecte.
Els installadors habilitats han de complir una srie de requisits: titulaci acadmica, disponibilitat de lequipament necessari en funci de la seva activitat, tenir
subscrita una assegurana de responsabilitat civil, estar donats dalta en lapartat
que correspongui de lIAE i lSS, etc.
A ms, linstallador sha dinscriure al registre dinstalladors, que depn de
la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informaci, en la categoria
dhabilitaci tipus A (habilitaci per a la installaci i el manteniment dICT) i
tipus F (habilitaci per a la installaci i el manteniment dICT de nova generaci).
Registre dinstalladors de
telecomunicaci
El registre dinstalladors de
telecomunicaci t per objecte
donar constncia daquelles
persones fsiques i dempreses o
entitats que tenen la condici
dinstalladors habilitats i, en
conseqncia, poden exercir
professionalment aquesta
activitat. Tots els installadors
radicats a Catalunya shan
dinscriure en aquest registre als
efectes oportuns.
62
El butllet dinstallaci i el protocol de proves
Hi ha models normalitzats
dels documents del butllet
dinstallaci i del protocol
de proves.
Quan es finalitzen els treballs dexecuci del projecte tcnic, lempresa installadora de telecomunicacions que ha executat lICT ha de lliurar al titular de
la propietat un butllet dinstallaci, com a garantia que la installaci sajusta al
projecte tcnic.
El butllet dinstallaci sempre sha dacompanyar del protocol de proves,
elaborat per comprovar lexecuci correcta de la installaci.
El protocol de proves s un conjunt de verificacions i mesures que linstallador
porta a terme per comprovar que les installacions compleixin amb la normativa i,
per tant, que aquesta funciona de manera correcta.
2.1.3 Avantatges de la ICT

Laplicaci daquesta normativa, comporta els avantatges segents:
Accs dels usuaris a les tecnologies de la informaci.
Llibertat dopci entre diferents operadors.
Igualtat doportunitats entre operadors (es poden compartir infraestructures).
Delimitaci de responsabilitats en cas davaries. La normativa tamb
estableix a qui correspon la propietat de cadascuna de les parts de la
installaci i, per tant, a qui correspon fer les reparacions oportunes en cas
de avaries. Pel que fa a la part dRTV (radiotelevisi), la propietat s la que
es mostra en la taula 2.1.
Garantia de qualitat.
Millora mediambiental.
Repartiment de responsabilitats entre projectistes (cada persona que interv
en la installaci t ben definides les seves responsabilitats, si una vegada
acabada no compleix els requisits marcats per la normativa ICT).
Tau l a 2 . 1 . Definici de propietats de les diferents parts duna installaci ICT en funci del lloc on s
Part de la installaci
Propietat
Accs a ledifici
Comunitat de vens
Interior de ledifici
Comunitat de vens
Interior de lhabitatge
Propietari de lhabitatge
63
2.1.4 Tipologies dinstallacions collectives

Hi ha dos tipus dinstallacions collectives:
Installacions ICT. Aquestes installacions ens les trobarem en edificis
nous i els que han sofert grans obres de rehabilitaci. El seu disseny i les
caracterstiques que han de reunir estan recollides en la normativa sobre
ICT.
Installacions no ICT. Aquest tipus dinstallacions les trobarem en general
en els edificis construts abans de lentrada en vigor del reglament de la ICT.
Encara que les caracterstiques dels equips que sutilitzen en tots dos tipus
dinstallacions generalment sn iguals, lestructura de la installaci difereix de
manera significativa.
2.2 Parts que formen les installacions collectives de recepci de

senyal de televisi
Figura 2.2 . Parts que formen una installaci collectiva de TV
Encara que una installaci

collectiva no compleixi la
normativa dICT, sempre
trobarem aquestes tres
parts ben diferenciades.
Segons la normativa ICT, qualsevol tipus dinstallaci collectiva s formada per

les parts segents (figura 2.2):
En les installacions que no

segueixen la normativa ICT,
la xarxa sanomena
normalment xarxa de
distribuci.
64
Sistema captador de senyals.

Equip de capalera.
Xarxa.
2.2.1 Sistema captador de senyals
Els elements que formen

part del sistema captador
de senyals estan explicats
mpliament en lapartat
Estructura de sistemes
captadors de senyals de
televisi de la unitat
Transmissi i recepci de
senyals de televisi del
mdul.
El sistema captador de senyals s el conjunt delements encarregats de

rebre els senyals de radiodifusi sonora procedents demissions terrestres
i per satllit.
Els elements que formen part del sistema captador de senyals no difereixen
significativament dels utilitzats en una installaci individual.
Est format per antenes, pals, torretes, sistemes de fixaci mecnics de les torretes
i per tots aquells elements actius o passius encarregats de preparar els senyals
rebuts abans de lliurar-los a lequip de capalera.
2.2.2 Equip de capalera
Lequip de capalera s el conjunt de dispositius encarregats de rebre els

senyals provinents del sistema captador de senyals de rdio i televisi i
adequar-los per a la seva distribuci a lusuari en les condicions de qualitat
i quantitat previstes.
Lequip de capalera sencarrega de lliurar el conjunt de senyals a la xarxa. Est
format per sistemes damplificaci, filtres, atenuadors, moduladors, convertidors
de canal i equalitzadors, i per tots aquells elements actius o passius encarregats de
preparar els senyals rebuts abans de lliurar-los a la xarxa.
Quan ens referim a capaleres de televisi per rdio podem trobar dues nomenclatures que les designen:
MATV (master antenna television): capalera que noms amplifica televisi terrestre.
SMATV (satellite master antena television): capalera que, a ms de la
televisi terrestre, inclou canals de satllit.
65
2.2.3 Xarxa
La xarxa s el conjunt delements necessaris per assegurar la distribuci

dels senyals des de lequip de capalera fins a les preses dusuari (BAT).
La xarxa s formada bsicament per repartidors, derivadors i BAT (base daccs
terminal). A ms a ms, en les installacions dICT hi ha un dispositiu que
sanomena PAU (punt daccs a lusuari).
2.3 Equip de capalera

Els elements que podem trobar en lequip de capalera duna installaci
collectiva, els classificarem en dos apartats, segons siguin per a tractament de
senyals terrestres o b per a senyals per satllit.
2.3.1 Elements per al tractament de senyals terrestres

Sovint, el senyal rebut per lantena no s ladequat per distribuir-lo per la xarxa
i cal fer un tractament previ, que generalment consisteix simplement en una
amplificaci.
Unes altres vegades cal fer un altre tipus de processament, com ara eliminar els
canals rebuts que no ens interessa distribuir per la xarxa o atenuar un senyal per
equalitzar-lo amb la resta dels senyals rebuts per lantena.
Sistemes damplificaci
El principal element de lequip de capalera s lamplificador. En podem trobar

de diferents tipus:
amplificadors de banda ampla,
amplificadors monocanal,
amplificadors multicanal,
amplificadors selectius programables.
En una ICT, la xarxa

sestructura en tres trams:
xarxa de distribuci, xarxa
de dispersi i xarxa interior
dusuari.
En les installacions dICT,

la xarxa disposa de dos
punts de referncia: el punt
daccs a lusuari (PAU) i la
base daccs terminal (BAT).
66
a) Amplificadors de banda ampla

Les installacions amb
amplificaci de banda
ampla
Aquestes installacions shan
dutilitzar fonamentalment quan
el nombre de canals que es vol
amplificar s petit o quan el
nombre dusuaris s redut
(poques preses dusuari).
Els amplificadors de banda ampla sn amplificadors que disposen de

diferents entrades per tal de connectar diferents antenes, i duna sortida on
hi ha disponible la barreja de tots els senyals captats.
Tamb es coneixen amb el nom de centrals amplificadores. En la figura 2.3, podeu
veure un exemple de connexi.
F i g u r a 2 . 3 . Exemple de connexi dun amplificador de banda ampla
Central amplificadora dun fabricant

del sector
Font dalimentaci interna

Els amplificadors de banda
ampla incorporen una font
dalimentaci interna que a ms
a ms dutilitzar-se per alimentar
els seus propis circuits,
subministra el corrent necessari
per alimentar el preamplificador
si escau.
Mduls dequalitzaci
Si els canals dentrada no estan
equalitzats podem utilitzar
mduls dequalitzaci per tal
dequilibrar el nivell de senyal
dentrada dels canals que
lamplificador ha damplificar.
En la figura 2.4, podeu veure la simbologia utilitzada. Perqu la representaci

grfica sigui correcta, dibuixarem en lesquema tantes entrades com necessitem.
Les centrals amplificadores disposen dun ajust de regulaci del nivell de senyal
de sortida per cadascuna de les bandes dentrada.
Aquests amplificadors es poden utilitzar quan en el lloc de recepci hi ha els canals
equalitzats, ja que, en tenir noms un ajust per tota la banda, aplicarem el mateix
guany a un canal que ens arribi amb poca potncia que a un altre que ens arribi
amb molta, cosa que pot provocar que per tenir un cert nivell en el canal ms
desfavorable, el ms favorable estigui en un nivell massa alt.
Figura 2.4. Smbols de centrals
amplificadores
67
Quan ajustem el nivell de sortida daquests amplificadors, per evitar problemes

dintermodulaci entre canals, hem de tenir en compte la taula de reducci del
nivell de sortida en funci del nombre de canals dentrada que ens proporciona el
fabricant de lequip (taula 2.2).
Taula 2.2. Reducci (en dB) del nivell de sortida en funci del nombre de canals dentrada
Nombre
de
canals
10
12
14
16
Reducci 0
del
nivell
de
sortida
5,5
6,5
8,5
Exemple dajust del nivell de sortida mxim duna central amplificadora

Suposeu que tenim una installaci amb 10 canals per distribuir i en la capalera voleu
utilitzar una central amplificadora de la qual el fabricant diu que pot donar un nivell mxim
de sortida de 110 dBV.
Per a 10 canals dentrada, sha daplicar una reducci de -7 dB al nivell de sortida; per tant,
el nivell mxim de tensi que podeu obtenir daquesta central sense que tingueu problemes
dintermodulaci s el segent:
Nivell mxim admissible = 110 dBV - 7 dB = 103 dBV.
En la situaci daquest exemple lamplificador no pot subministrar senyals de nivell superior
a 103 dBV, ja que en cas contrari es produir intermodulaci que afectar la qualitat del
senyal transms.
Intermodulaci
Per explicar aquest concepte
duna manera senzilla, direm que
quan amplifiquem els senyals
alterns de diferents canals amb
un mateix amplificador, es poden
produir interferncies entre ells
degudes al fet que els
components que formen
lamplificador no sn perfectes.
Com ms canals amplifiquem
amb el mateix amplificador, ms
possibilitats hi ha que
sinterfereixin mtuament.
Aquesta interferncia augmenta a
mida que ho fa el nivell de senyal
de sortida.
b) Amplificadors monocanal
Quan sutilitza un sistema damplificaci amb amplificadors monocanal

sempren tants amplificadors com canals es volen rebre.
Sn sistemes damplificaci modulars. Sha dinstallar un mdul amplificador
per a cadascun dels canals que volem rebre en la nostra installaci, a ms dun
mdul de font dalimentaci.
Cada mdul amplificador porta un ajust individual del guany; per tant, aquest tipus
de sistemes permet equalitzar molt b el nivell de sortida de la capalera, ja que
els canals que arriben amb menys nivell els amplificarem ms que els que arriben
amb ms nivell, perqu estiguin igualats a la sortida.
Exemple dinstallaci de capalera monocanal
En la figura 2.5, podeu veure un exemple dinstallaci de capalera monocanal formada
per un amplificador de banda ampla per a FM, 8 mduls monocanal per als canals
29,30,31,34,41,43,44 i 47 de televisi terrestre i un amplificador de FI que amplifica una
polaritat dun satllit. A ms a ms, sutilitza un amplificador per al servei de rdio DAB
que capta una antena de la banda III.
Capalera amb amplificadors

monocanal
Installacions amb
amplificaci monocanal
Les installacions amb
amplificaci monocanal
permeten obtenir nivells de
tensi de sortida ms alts quan
augmenta el nombre de canals
que es vol amplificar. A ms, s
un sistema molt ms immune a
les interferncies. Tamb permet
lequalitzaci per canal.
68
F i g u r a 2 . 5 . Installaci de capalera amb amplificadors monocanal
Pel que fa al muntatge, podem observar el segent:

Els mduls estan ordenats de ms a menys freqncia respecte del connector
de sortida del senyal.
La sortida del senyal generalment es fa pel mdul de ms freqncia, encara
que es pot fer per altra sortida, inclosa la de la font dalimentaci.
Entre cada dos monocanals installats consecutivament hi ha, com a mnim,
dos canals de separaci per a la banda dUHF i un per a la banda de
VHF, amb la finalitat devitar problemes dintermodulacions entre canals
adjacents en senyals analgiques. En senyal digitals no es necessari deixar
cap canal de separaci.
Mdul amplificador monocanal i font
dalimentaci
Els connectors no utilitzats shan de tancar amb una resistncia de crrega

de 75 .
Els canals adjacents sn els que estan situats lun al costat de laltre, s a dir,
que tenen numeraci consecutiva. Quan muntem capaleres monocanal, si
shan damplificar canals adjacents, hem de muntar materials que permetin
dur a terme aquesta operaci.
Hi ha models damplificadors monocanal que poden treballar amb canals adjacents, que sanomenen amplificadors monocanal selectius; per tant, aquests sn
els tipus de dispositius que muntarem en una capalera quan ens trobem davant de
la necessitat dhaver de distribuir canals adjacents per la installaci.
Exemple dutilitzaci damplificadors monocanal selectius
En lexemple de la figura 2.5, els canals de televisi terrestre 29, 30 i 31 i 43 i 44 sn
adjacents. En aquestes circumstncies seria convenient que els mduls utilitzats per
amplificar aquests canals siguin de tipus selectiu.
La resta de canals utilitzen un mdul convencional monocanal.
Bastidor de muntatge (a) i cofre de

protecci (b)
Tamb hi ha models comercials que porten sistema CAG o de control automtic

de guany. En aquest sistema, una vegada ajustat el nivell de sortida, el mdul
sencarrega de mantenir estable aquest valor incrementant o disminuint automticament el seu guany en cas que baixi o pugi el nivell del senyal captat per lantena.
69
Pel que fa al muntatge mecnic, els mduls es munten sobre un bastidor que els
serveix de subjecci, es connecten les entrades i sortides de senyal amb els ponts
acobladors, es fa la connexi dels cables auxiliars (segons les especificacions
de cada fabricant) i, per acabar, es colloquen les resistncies de crrega als
connectors no utilitzats.
Una vegada installada la capalera en el lloc definitiu, es colloca dintre dun cofre
que es tanca amb pany per protegir el sistema.
Per ajustar el nivell de sortida duna capalera monocanal, primer posem el
mesurador de camp a la sortida, sintonitzem el canal que volem ajustar (en
mode espectre o en mode imatge) i actuem en el regulador de guany del mdul
corresponent fins que, en el mesurador, veiem la lectura de la mesura del nivell
que volem.
Figura 2.6 . Smbols dun sistema damplificaci monocanal
Repetirem el mateix procediment per a cadascun dels canals que volem amplificar,
fins que el nivell de senyal de sortida de tots els canals sigui el mateix i del valor
requerit per compensar les prdues de la xarxa de distribuci.
En la figura 2.6, veiem els smbols utilitzats per representar grficament el
sistema damplificador modular amb monocanals. Per cada mdul amplificador
monocanal utilitzat, especificarem el nombre del canal i el guany damplificaci
necessari.
c) Amplificadors multicanal
Des de la introducci de la TDT, que va obligar a distribuir un conjunt de canals
digitals en la banda alta de lespectre sense separaci entre ells, els fabricants comercialitzen un tipus damplificador que permet amplificar de manera simultnia
ms dun canal.
Un amplificador multicanal permet amplificar dos, tres o quatre canals

adjacents de manera simultnia.
Lamplada de banda daquest tipus damplificador s, per tant, de 16, 24 o 32 MHz,
segons el nombre de canals amplificats.
Pont acoblador (a) i resistncia de

crrega F de 75 (b)
Mireu el vdeo
Amplificador de capalera
monocanal, que trobareu
en la secci Annexos del
web del mdul.
70
F i g u r a 2 . 7 . Exemple dutilitzaci damplificadors multicanal
Exemple dutilitzaci damplificadors multicanal

En la figura 2.7 podeu veure un exemple dinstallaci de capalera monocanal que utilitza
un amplificador multicanal per amplificar de manera simultnia els canals adjacents 43-44
de televisi terrestre. La resta de canals utilitzen un mdul convencional monocanal.
d) Amplificadors selectius programables
Els amplificadors selectius programables sn amplificadors de capalera

que presenten la versatilitat i les prestacions dun sistema monocanal, per
tot integrat en un element compacte.
Aquests elements disposen de ms dun connector dentrada per poder connectar
diferents antenes de bandes diferents.
Amb lajuda dun programador especfic, permeten programar diferents parmetres de cada canal per utilitzar. Alguns daquests parmetres sn els segents:
El nmero del canal dentrada que ha damplificar el mdul programat.
Dos models damplificadors selectius
programables
El nmero del canal de sortida que ha damplificar el mdul programat.

La regulaci del guany del mdul.
El valor del nivell de tensi de sortida dBV.
Alguns dels models que es comercialitzen porten CAG i es recomanen per a zones
amb molta fluctuaci en els senyals rebuts per les antenes; uns altres models porten
equalitzadors incorporats amb la finalitat de compensar les diferncies de nivell
entre canals que es produeixen al final del cable coaxial de sortida a causa de
latenuaci en dB/m que presenta el cable. Aquesta atenuaci varia en funci de
la freqncia del canal transportat.
En la figura 2.8 hi ha un diagrama en qu es pot observar lefecte que produeix
una tirada llarga de cable coaxial en el nivell dels canals transportats.
71
Figura 2.8 . Atenuaci produda per un cable coaxial segons la freqncia del canal
Els models amb ms prestacions incorporen un amplificador per a la banda de FI

SAT i ja estan optimitzats per tal de complir les especificacions de la normativa
ICT, que regula les installacions daquesta mena.
En la figura 2.9 hi ha un esquema daplicaci tpic dels que proposa un dels
fabricants daquests tipus de dispositius.
Figura 2.9 . Esquema daplicaci dun amplificador selectiu programable
El smbol de representaci grfica daquest tipus damplificadors s el mateix que

el que sutilitza per representar les centrals amplificadores, al qual tamb afegirem
tantes entrades i tantes sortides com tingui el dispositiu utilitzat .
Mireu el vdeo
Amplificador de capalera
programable, que
Annexos del web del
mdul.
Sistemes de processament
Si abans damplificar els canals de TV per distribuir-los per la xarxa cal fer algun
tipus de processaments, utilitzarem algun dels components segents en funci del
tipus de processament que calgui fer:
Equalitzadors.
Filtres.
Atenuadors.
Processadors de canal.
Hi ha fabricants que
disposen de centrals
amplificadores amb
equalitzadors incorporats.
72
Moduladors.
Transmoduladors COFDM-PAL.
a) Equalitzadors
La funci bsica dels equalitzadors s equilibrar els nivells de senyal dels

canals de TV.
Sutilitzen per equilibrar els nivells de senyal dels canals rebuts abans de la
seva amplificaci quan els canals en una mateixa banda presenten nivells molt
diferents entre ells (figura 2.10.a). Les caracterstiques principals que defineixen
un equalitzador sn el marge de regulaci per canal i el nombre de canals regulats.
Per solucionar el problema que sorgeix quan sintenta amplificar canals de TV
que no estiguin equalitzats amb sistemes damplificaci de banda ampla, sha
dinstallar un mdul equalitzador que permetr igualar els nivells de senyals
presents en les entrades de lamplificador de banda ampla, abans damplificar-los;
aix, ens assegurem que, quan ajustem el nivell del senyal de sortida de la central,
tots els canals tindran el mateix nivell de tensi (figura 2.10.b).
F i g u r a 2 . 1 0 . Comparaci de canals equalitzats
Filtre eliminador de banda
b) Filtres
Els filtres utilitzats en televisi sn de dos tipus:
Filtres passacanal: sn filtres passabanda que noms deixen passar un
canal. Els filtres passacanal sutilitzen per deixar passar el canal o els canals
volguts. Generalment es fabriquen duna o dues entrades, i aquests ltims
actuen com a mescladors.
Filtres trampa: sn filtres banda eliminada que eliminen un nic canal
i deixen passar la resta. Aquests dispositius tamb sanomenen filtres
supressors, ja que atenuen al mxim, amb la intenci deliminar-lo, un dels
canals que es reben a lentrada de lantena.
Atenuadors regulables
Normalment, els atenuadors sn
regulables, de manera que
disposen dun cargol
dajustament que permet variar
latenuaci entre un valor mxim
i mnim, per exemple de 0 a 20
dB.
c) Atenuadors
Els atenuadors sutilitzen per reduir (atenuar) el nivell de senyal quan cal
equilibrar senyals o evitar saturacions en els amplificadors.
73
Els amplificadors estan dissenyats per proporcionar una tensi mxima de sortida
que, quan se sobrepassa, produeix distorsi en el senyal. Quan el nivell dentrada
a lamplificador dun o ms canals s alt, cal atenuar el senyal mitjanant un
atenuador.
d) Processadors de canal
Els processadors de canal sn dispositius que permeten la conversi de

qualsevol canal dentrada en qualsevol canal de sortida.
Els diferents fabricants del sector ofereixen dispositius daquest tipus en els quals
els parmetres dajust es poden programar amb un programador especfic per a
cada un.
e) Moduladors
Els moduladors sn dispositius accessoris que permeten distribuir per

lantena collectiva els senyals dudio i vdeo procedent dun equip local
i modulats en un canal de televisi.
Exemple dutilitzaci dun modulador
Amb lajuda dun daquests elements i duna cmera de vdeo installada al garatge de
ledifici, podrem veure i sentir pel canal de televisi seleccionat el so i la imatge captada
per la cmera com si es tracts dun altre programa de televisi.
Processador de canal/0
Els processadors de canal

eliminen les
incompatibilitats entre
canals adjacents.
Altres solucions possibles
En aquesta installaci es poden
utilitzar amplificadors
monocanal de tipus selectiu o un
amplificador bicanal, que
amplifiqui de manera simultnia
els dos canals adjacents.
Recordeu que modular
consisteix a posar un senyal
elctric dinformaci en un
senyal de transport,
tpicament un senyal de
radiofreqncia.
Figura 2.1 1 . Esquema daplicaci dun modulador
Amb aquests elements, en un nic mdul es pot triar el canal de radiofreqncia de

sortida que volem utilitzar i programar-lo amb lajuda del terminal de programaci
especfic.
Alguns models porten incorporat un generador intern duna carta de barres molt
til per ajustar-lo sense haver-hi de connectar els dispositius dentrada que generen
el senyal de vdeo. En la figura 2.11, hi ha un esquema daplicaci dun modulador.
Modulador
74
f) Transmoduladors COFDM-PAL
Els transmoduladors COFDM-PAL sn dispositius que converteixen un

canal de televisi o rdio amb modulaci COFDM present en un mltiplex
de televisi digital (TDT) en un canal de les bandes UHF o VHF modulat
segons lestndard PAL.
Saplica en installacions on s necessari distribuir canals de TDT convertits en
canals analgics.
Quan utilitzem aquest tipus de sistemes, no cal installar receptors individuals a
cada presa.
Transmodulador COFDM-PAL
Sha dinstallar un transmodulador per cada programa dun canal que es vol
distribuir. Aquest tipus dinstallaci t sentit en hotels, hospitals i altres llocs
de concurrncia pblica, ja que una vegada hem convertit un programa amb
modulaci digital en un programa amb modulaci analgica, es perden totes les
prestacions extra que dna el servei de TDT a ms de la imatge i el so.
Els canals de TDT sn canals mltiples digitals, on cadascun dels canals

es distribueixen fins a quatre programes diferents. Un transmodulador
converteix un daquests programes en un canal de TV analgica.
Exemple de funcionament dels transmoduladors COFDM-PAL
En la figura 2.12, en la part de dalt (entrada del transmodulador), hi ha cinc canals analgics
(PAL) equivalents a cinc programes de televisi i quatre mltiplexs (canals) digitals COFDM.
Cada mltiplex digital COFDM cont quatre programes de televisi, per tant, entre els
quatre mltiplexs estem rebent un total de setze canals televisi.
F i g u r a 2 . 1 2 . Funcionament dels transmoduladors
En la part de sortida processada, podem veure que noms hi ha canals analgics (PAL)
que es poden sintonitzar amb la televisi sense necessitat de cap aparell addicional.
75
Per fer aquest processament, han fet falta vuit transmoduladors, ja que hi ha vuit canals
PAL nous que shan extret dels mltiples COFDM.
Per tant, els vuit programes restants de TDT no estan disponibles en aquesta installaci.
2.3.2 Elements per al tractament de senyals per satllit

Els elements per al tractament de senyals per satllit serveixen per organitzar una
capalera de recepci de senyals de televisi i rdio per satllit.
En aquest tipus de capaleres podem trobar sistemes similars als que es fan servir
en capaleres de senyals de televisi i rdio terrestres, per amb caracterstiques
diferents, a causa tant dels sistemes de modulaci emprats en satllit com de
lelevat nombre de canals que es poden rebre en aquesta banda.
Els components ms importants que sutilitzen sn els segents:
Bsicament, un
transmodulador s un
dispositiu que converteix
una modulaci en una altra
de diferent.
amplificador FI,
processador FI,
transmoduladors QPSK-PAL,
transmoduladors QPSK-COFDM.
a) Amplificador FI
Lamplificador de FI s un equip amplificador de banda ampla que

amplifica els senyals captats per una antena de televisi per satllit, el seu
marge de treball en freqncia va des dels 950 MHz fins als 2.150 MHz.
Sutilitza quan volem distribuir per lantena collectiva tots els canals captats per
la parablica.
Fi g u r a 2 . 1 3 . Esquema daplicaci damplificador FI
Amplificadors FI a) Per a muntatge

en capalera monocanal b) Per a
muntatge a paret
76
La utilitzaci daquesta tecnologia comporta tenir a linterior de lhabitatge un

receptor de satllit QPSK per veure el senyal de TV digital o un receptor de
satllit FM per veure el senyal de TV analgic.
En funci del fabricant, tenim models en el mercat que porten incorporada una
entrada per connectar el senyal procedent de la capalera de televisi terrestre. A
la seva sortida ofereixen el senyal terrestre ms el senyal de satllit (RF + FI) que
han amplificat per tal de fer la distribuci conjunta per un sol cable coaxial.
Uns altres models presenten estructura de mdul monocanal que permet la
connexi a una capalera terrestre monocanal amb lajuda dels ponts acobladors,
daquesta manera, a la seva sortida obt el senyal terrestre ms el senyal de satllit
(RF + FI) tamb per un mateix cable coaxial.
En la figura 2.13, hi ha un esquema tpic daplicaci.
Els processadors de FI no
modifiquen les
caracterstiques del senyal,
noms canvien la
freqncia del canal.
b) Processador FI
El processador de FI permet la selecci de qualsevol canal de la banda de

FI i el seu desplaament a un altre canal de la mateixa banda.
LNB
Recordeu que lLNB s el
dispositiu captador dels senyals
de satllit que ajudat del
reflector parablic formen el
sistema dantena per la banda de
950 MHz a 2.150 MHz.
Aquest element s til quan volem distribuir per la collectiva una selecci de
canals en banda de FI procedents de diferents parabliques encarades a satllits
diferents o b duna sola antena amb un LNB de polaritats separades. En la figura
2.14, hi ha un diagrama de funcionament dels processadors de FI.
F i g u ra 2.14. Diagrama de funcionament de processadors FI
F i g u ra 2.15
Connexi del televisor en una installaci amb processadors de FI QPSK-QPSK
77
Exemple dutilitzaci dels processadors de FI

Si comentem la figura 2.14, podem observar que en un canal digital amb modulaci QPSK
hi caben vuit programes de televisi. Els espectres 1, 2, 4, 5, 8, 9, 10, 13 i 14 corresponen a
canals analgics que noms porten un programa de televisi. La resta correspon a canals
digitals.
En aquesta aplicaci, hem utilitzat set processadors de FI i els hem ajustat als canals 3, 6,
12, 16, 20, 22 i 28, respectivament, que fan un total de set canals; si cada canal transporta
vuit programes, estem distribuint 56 programes de satllit per la nostra collectiva.
Com que els canals que hem processat continuen sent en la banda de FI, per tal de
visualitzar els programes de televisi, necessitarem posar un receptor de satllit QPSK
per cadascun dels aparells receptors que vulguem tenir a cada habitatge.
c) Transmoduladors QPSK-PAL
Saplica en installacions on s necessari distribuir canals de satllit convertits en
canals analgics.
Els transmoduladors QPSK-PAL sn dispositius que converteixen un

canal de televisi per satllit amb modulaci QPSK en un canal de les
bandes UHF o VHF modulat segons lestndard PAL.
Lestndard PAL s
lestndard de TV utilitzat en
el sistema de TV analgica.
Quan utilitzem aquest tipus de sistemes, no cal installar receptors individuals a

cada presa: es poden sintonitzar directament en el televisor.
Fi g u r a 2 . 1 6 . Funcionament dels transmoduladors QPSK-PAL
Sha dinstallar un transmodulador per cada programa del canal que es vol
distribuir. Aquest tipus dinstallaci t sentit en llocs com hotels, hospitals i
altres llocs de concurrncia pblica. En la figura 2.16, hi ha una aplicaci daquest
dispositiu.
Exemple dutilitzaci dels transmoduladors QPSK-PAL
En la figura 2.16, veiem que hem utilitzat set transmoduladors, un per cada canal processat,
i a la sortida del sistema tenim en format analgic (PAL) els programes segents:
Programa 3 del canal 4

Transmodulador QPSK-PAL
78

F i g u ra 2.17
Connexi del televisor en una installaci amb transmoduladors QPSK-PAL
d) Transmoduladors QPSK-COFDM
Els transmoduladors QPSK-COFDM sn dispositius que converteixen

els serveis seleccionats dun canal de televisi per satllit amb modulaci
QPSK en un canal mltiple digital de les bandes UHF o VHF modulat segons
lestndard digital COFDM.
Aquest dispositiu permet seleccionar els programes que volem dun transponedor
satllit i empaquetar-los en un canal mltiple digital COFDM, s a dir, el
converteix en un canal compatible amb la TDT que podr ser descodificat per
un receptor de TDT convencional.
2.4 Xarxa
La xarxa s lencarregada de fer arribar els senyals captats pel sistema

captador de senyals i que hem processat en lequip de capalera fins a cada
BAT que s a linterior de cada habitatge que forma ledifici.
Per recordar el
funcionament dels
repartidors podeu
consultar lapartat
Installacions individuals
de recepci de senyals de
televisi daquesta unitat.
Els elements que poden formar part de la xarxa sn els segents:

repartidors,
derivadors,
punt daccs a usuari (PAU),
base daccs terminal (BAT).
79
2.4.1 Repartidor
Els repartidors,
tamb anomenats distribudors,
sutilitzen
fonamentalment en les installacions collectives per distribuir el senyal
a diferents sortides i per generar diverses lnies de baixada a partir duna
nica entrada.
En la figura 2.18 en teniu un exemple. Amb una nica capalera de TV sobtenen
dos baixants per subministrar el senyal de TV a dues xarxes diferents.
Figura 2.1 8 .
Utilitzaci dun repartidor per obtenir dos baixants amb una nica
capalera
El repartidor tamb sutilitza en la xarxa interior dusuari per distribuir el senyal

en estrella a les diferents preses dusuari de la installaci.
2.4.2 Derivador
El derivador s un dispositiu passiu que permet extreure senyals duna lnia

principal per alimentar-ne un ramal o derivaci.
Les caracterstiques tcniques ms importants daquest dispositiu sn les segents:
80
Atenuaci en derivaci. Sexpressa en dB i s la quantitat de dBV que s

ms petit el senyal que trobem en les sortides que el que circula pel ramal
principal.
Atenuaci en pas. Sexpressa en dB, i s la quantitat de dBV que s ms
petit el senyal principal que surt del derivador respecte del que entra.
Poden ser finals o passants depenent del lloc de la installaci es trobin installats,
i no tots tenen les mateixes caracterstiques tcniques, per la qual cosa sempre
haurem de consultar la informaci que dna el fabricant del producte.
Localitzaci de les diferents

atenuacions en un derivador
Mireu el vdeo Connexi

dun derivador, que
Annexos del web del
mdul.
La normativa ICT marca que shan dinstallar dos derivadors per cada
planta de ledifici. Els derivadors de planta han de tenir tantes sortides com
habitatges hi hagi a la planta.
Els smbols daquest element els podeu consultar en la figura 2.19.
F i g u r a 2 . 1 9 . Smbols del derivador
Derivador de pas de quatre sortides

en derivaci
Exemple de derivador
Suposem que estem fent una installaci en un habitatge de tres plantes i dos pisos per
planta.
La normativa ICT diu que hi ha dhaver dos derivadors per planta que serien de dues
sortides cadascun, ja que tenim dos habitatges per planta. Els de la primera planta serien
finals, i els de les altres, passants.
En la figura 2.20 teniu la representaci esquemtica daquesta xarxa.
F i g u r a 2.20. Utilitzaci de derivadors en una xarxa de TV
81
2.4.3 Punt daccs a lusuari (PAU)
El punt daccs a lusuari (PAU) permet seleccionar un dels cables de

baixada duna installaci per tal de distribuir-ne el senyal noms dun dells
per linterior de lhabitatge.
El punt daccs a lusuari noms el trobarem en les installacions ms modernes
que shan fet segons la normativa ICT.
Un dels objectius de la normativa ICT s establir en cada part de la installaci
qui ns el responsable. El PAU s el punt on acaba la part de la installaci de
la qual sha de fer responsable la comunitat de vens i on comena la part que s
responsabilitat del propietari de lhabitatge.
El fet de tenir clar qui s responsable de cada part s molt til en el cas dhaver de
fer reparacions davaries o ampliacions dalgun tipus, ja que sempre tindrem clar
qui sha de fer crrec del pagament de la factura.
El PAU disposa de dues entrades i duna sortida. A les entrades connectarem
els dos cables coaxials que vnen dels dos derivadors de planta, i a la sortida
comenar la xarxa interior dusuari.
En la figura 2.21, hi ha els smbols utilitzats per representar aquest dispositiu.
F i g u r a 2 . 2 1 . Smbol del
PAU
Exemple dutilitzaci dun PAU

En la figura 2.22 teniu un exemple dutilitzaci dun PAU. A la installaci arriben dos cables
de baixada. El PAU en permet seleccionar un. A la sortida del PAU, un repartidor de quatre
sortides distribueix el senyal a quatre preses dusuari en una configuraci en estrella.
F i g u r a 2 . 2 2 . Utilitzaci dun PAU
PAU
Mireu el vdeo PAU, punt

daccs dusuari, que
Annexos del web del
mdul.
82
2.4.4 Base daccs terminal BAT

Per recordar el
funcionament de la base
daccs terminal (BAT),
consulteu lapartat
de recepci de senyal de
televisi daquesta unitat.
La base daccs terminal (BAT) s la presa dusuari on es connecten els

receptors.
La BAT s lelement principal de la xarxa, ja que s lelement que ens permet
connectar la televisi o qualsevol altre receptor a la installaci per tal de gaudir
dels diferents serveis que ofereixen els operadors.
Sinstalla en les diferents estances dun habitatge, a prop don sn els receptors.
Depenent de les caracterstiques de la installaci, en cada habitatge podem trobar
des duna nica BAT, normalment installada al menjador, fins a mltiples BAT,
una per a cada estana (menjador, cuina, dormitoris, etc.).
2.5 Installacions collectives que no segueixen la normativa ICT

En lactualitat, les niques installacions collectives que es poden fer han de
complir la normativa ICT, ja que en cas contrari lobra de ledifici no es podr
fer perqu no obtindr el perms dobres que li ha datorgar lajuntament.
Recordeu que en les

installacions que no
segueixen la normativa ICT
tota la xarxa rep el nom de
xarxa de distribuci.
Com a tcnics installadors daquest tipus de sistemes, ens podem trobar amb
installacions anteriors a la normativa ICT en les quals haurem defectuar feines
de reparaci o dampliaci de serveis; per tant, hem de conixer les tipologies i
les maneres dactuar en funci del tipus.
Les installacions ms antigues en funci de la seva xarxa de distribuci poden ser
del tipus segent:
Installacions amb xarxa de distribuci per a preses passants.
Installacions amb xarxa de distribuci per repartidors.
Installacions amb xarxa de distribuci per derivadors.
2.5.1 Installacions amb xarxa de distribuci per preses passants

Aquest tipus dinstallaci s la de ms baixa qualitat que ens podem trobar
muntada i en funcionament en edificis antics. En la figura 2.23, es representa
lesquema duna installaci tpica feta per aquest sistema.
s un tipus dinstallaci molt estesa. Com que la normativa del moment no
marcava el tipus de distribuci que calia dur a terme, de les tres possibilitats,
aquesta era la que resultava ms econmica.
83
Aquestes installacions sn molt vulnerables i els problemes que es poden produir

a lhabitatge dun dels vens provoquen problemes en la recepci en tots els vens
connectats a sota en el mateix baixant.
Tota la installaci s propietat de la comunitat, i est prohibida la manipulaci de
les preses dusuari per qualsevol persona que no sigui un tcnic autoritzat, ja que
una manipulaci incorrecta pot deixar sense senyal de televisi altres habitatges.
Figura 2.2 3 . Esquema dinstallaci amb xarxa de distribuci per preses passants
En principi, funciona b sempre que els senyals que es distribueixen siguin de la

banda de 47 MHz a 862 MHz.
Hem de tenir en compte que, en lpoca en qu es van comenar a fer aquestes
dinstallacions, no estava estesa la recepci de senyals satllit per a s domstic,
per tant, ni el cable installat ni els elements de la distribuci estan preparats per
processar senyals de la banda de satllit (950 MHz a 2.150 MHz).
Feines de manteniment que cal dur a terme i solucions possibles
Les principals feines de manteniment que cal dur a terme en aquest tipus dinstallacions i solucions possibles sn:
1) Afegir recepci de satllit. Pel que fa a la modificaci de serveis en la
collectiva, lampliaci de lequip de capalera no presenta gaires inconvenients,
per si el fet dafegir aquests serveis nous implica que sha daugmentar el pas de
banda de la xarxa de distribuci -com, per exemple, serveis de satllit en FI-, aix
tamb implica la substituci total dels cables coaxials i de les preses dusuari per
models nous capaos de treballar en les bandes distribudes. Moltes vegades i a
causa de la realitzaci fsica de la installaci, resulta impossible retirar els cables
Per veure com afegirem

senyal satllit en FI a una
capalera terrestre,
consulteu el punt
Elements per al
tractament del senyal
satllit, incls en el
subapartat Equip de
capalera daquest
mateix apartat. En la
figura 2.13, hi ha un
esquema daquesta
aplicaci.
84
vells de les canalitzacions per tal de substituir-los per uns de nous; en aquests casos
s recomanable proposar a la comunitat de propietaris la implantaci a ledifici
duna installaci nova que segons la normativa actual ha de ser una ICT, i, per
tant, abans de fer-la, un enginyer de telecomunicacions ha delaborar un projecte.
Amb aquesta recomanaci, garantim que estar actualitzada per poder gaudir de
tots els serveis de telecomunicaci actuals.
Si, de tota manera, hem dafegir prestacions de satllit i no volem renovar tota la
installaci, podem installar una capalera multiprocessament amb transmoduladors QPSK-PAL o QPSK-COFDM.
En cas de decidir-nos per aquest sistema, haurem de pactar amb el client quins
programes voldr rebre i, en funci de les seves necessitats, ens plantejarem
quantes parabliques i quants transmoduladors necessitarem installar.
Recordeu que transponder

s el nom tcnic que reben
els canals de satllit.
Recordeu que IRD s el
nom tcnic que reben els
sintonitzadors externs al
televisor.
Hem de tenir clar que, amb transmoduladors QPSK-PAL, noms podrem sintonitzar un programa dels vuit que cont un transponder digital de satllit per
cadascun del transmoduladors installats, i que una vegada processats a PAL
podrem sintonitzar directament els canals en el televisor sense la necessitat
dinstallar cap tipus dIRD.
En la figura 2.24, hi ha un esquema dampliaci de capalera amb incorporaci
de multiprocessament del senyal de satllit utilitzant transmoduladors.
F i g u r a 2 . 2 4 . Incorporaci de canals satllit amb transmoduladors
2) Afegir a la collectiva serveis de televisi digital terrestre (TDT). En aquest

apartat, ens podem trobar amb diferents possibilitats segons lantiguitat de la
installaci i el seu grau de conservaci.
Si no s de les ms antigues i la capalera s amb amplificador de banda ampla,
i com que els mltiplexs de TDT estan situats en la mateixa banda dUHF, ser
suficient la collocaci i sintonia de lIRD COFDM corresponent per cada presa
que ha de donar aquest servei.
85
En cas contrari, la soluci del problema pot passar per afegir els mduls monocanal necessaris, substituir lantena antiga per un model nou optimitzat per rebre
TDT, afegir una capalera multiprocessament COFDM-PAL o substituir les preses
dusuari per models ms actuals.
Quan els problemes vnen perqu el cable coaxial est avariat o s molt vell,
acostumen a ser molt difcil de solucionar, ja que treure aquests cables dels tubs
utilitzats per a les canalitzacions, sobretot si tenen diferents curvatures en el seu
traat, sovint s impossible, i sacaba fent un tram o tota la installaci nova.
3) Ampliaci del nombre de preses dusuari en un habitatge. Per tal dampliar
el nombre de preses, recorrerem a la utilitzaci dun amplificador dinterior del
mateix model que els utilitzats en installacions individuals.
Si el triem correctament, podrem installar tantes preses com necessitem. En la
figura 2.25, hi ha una proposta desquema que dna resposta a aquest tipus de
modificaci de la installaci.
Figura 2.2 5 . Ampliaci del nombre de preses dusuari en un habitatge
F i g u r a 2 . 2 6 . Canalitzaci vista a interior dhabitatge
86
Pel que fa a la realitzaci prctica de la installaci, les canalitzacions per portar els
cables coaxials als llocs necessaris les implementarem amb canal, ja que haur de
ser una installaci vista i avui dia els diferents fabricants de canals tenen productes
que sintegren estticament a lentorn de lhabitatge.
En la figura 2.26, hi ha un exemple dinstallaci vista amb canal que fa les
funcions de scol i, estticament, queda molt ben integrada en la decoraci de
lhabitatge.
2.5.2 Installacions amb xarxa de distribuci per repartidors

En aquest tipus dinstallacions, no es requereixen equips de capalera tan potents
com en la distribuci per preses passants, ja que els repartidors sn elements amb
menys prdues que les presentades per les preses passants.
Prdues de la xarxa de
distribuci
Necessitem installar equips de
capalera per tal de compensar
les prdues que pateix el senyal a
causa del seu pas per la xarxa de
distribuci no exclusivament pel
fet de tenir la necessitat
daugmentar el nivell de senyal
captat per les antenes.
Les preses dusuari que sutilitzen sn separadores, totes sn iguals i tenen prdues
baixes en derivaci.
Presenten els mateixos problemes que la installaci anterior pel que fa a la
substituci de cables defectuosos i la seva lampliaci amb serveis de satllit en
banda de FI.
Aquest tipus dinstallacions respon a lesquema representat en la figura 2.27.
F i g u r a 2 . 27. Installaci collectiva amb distribuci per repartidors
No s una installaci tan precria com lanterior, ja que, pel fet dutilitzar el
repartidor, implica que quan alguna de les preses t algun problema no influeix
gaire en la resta de la installaci.
87
Com que aquest tipus dinstallacions presenta les mateixes limitacions que en
el cas de la distribuci per preses passants, en totes les feines de manteniment i
ampliaci aplicarem els mateixos criteris que en les installacions amb distribuci
per preses passants.
Figura 2 . 2 8 . Esquema general duna collectiva amb derivadors
2.5.3 Installacions amb xarxa de distribuci per derivadors

Aquest tipus dinstallacions representen una evoluci respecte de les installacions
amb xarxa de distribuci per preses passants i de les installacions amb xarxa
de distribuci per repartidors. Des del moment en qu es van dissenyar, sen va
recomanar ls perqu saconseguien els avantatges importants segents:
Separaci entre la xarxa de distribuci i la presa dusuari, la qual cosa evita
causar problemes a tota la xarxa en el moment en qu es produeix una avaria
o es manipula una presa dun usuari qualsevol.
Incorporaci a la xarxa dun bon allament de les interferncies entre preses,
la qual cosa evita que les interferncies que es puguin produir en alguna
presa generades per algun aparell connectat es transmetin a totes les altres.
Aquesta installaci respon a lesquema de la figura 2.28, en el qual apreciem que
tenim un derivador per planta i una presa dusuari per habitatge.
A part de lestructura general, en aquest tipus, es podia fer distribuci dintre de
lhabitatge de lusuari tant en estrella amb repartidor com pel mtode de preses
passants sempre que shagi tingut en compte a lhora de fer el clcul.
88
En aquest tipus dinstallacions, com que sn ms modernes, podem trobar configuracions muntades amb materials que tenen pas de banda noms per televisi
terrestre o b unes altres amb materials preparats per a distribuci de senyals per
satllit en FI, depenent de les caracterstiques de qualitat de limmoble.
Els immobles on estan installades acostumen a tenir un sistema de canalitzacions
ms estructurat que en els casos anteriors, amb baixants de tubs o canals de fcil
accs, que creuen ledifici de dalt a baix i que faciliten les feines de manteniment
i ampliaci que shagin de fer.
En la figura 2.29, veiem un baixant de canalitzacions dun edifici on hi ha una
installaci amb distribuci per derivadors, podem observar els registres de la
planta on hi ha el derivador de planta amb tantes sortides com habitatges.
Tamb podem observar, en la mateixa foto, que un tcnic ha fet alguna intervenci
dampliaci de la installaci.
F i g u r a 2.29. Baixant de canalitzacions duna installaci
Com a feines de manteniment que cal dur a terme, en podem considerar les
segents:
Bandes i polaritats de
satllit
Les emissions de satllit es fan
en dues bandes -lalta i la baixa-,
i cada una cont dues polaritats
-la vertical i lhoritzontal. Si ho
volgussim distribuir tot,
necessitarem un LNB del tipus
quad, i la xarxa de distribuci
hauria de ser formada per quatre
baixants de cable coaxial.
1) Afegir recepci de satllit. Si ens trobem davant duna installaci feta amb
material FI, la modificaci no presentar ms problemes que ampliar la capalera,
i en funci de la demanda del client li podem plantejar les possibles solucions
sense haver dampliar la xarxa de distribuci.
Hem de tenir en compte que, per un sol cable coaxial, noms podrem distribuir
una polaritat (vertical o horitzontal) duna de les bandes disponibles (banda alta
H o banda baixa L) dun satllit determinat.
Si amb la distribuci duna de les polaritats duna de les bandes se satisfan les
expectatives del client, ens limitarem a installar lantena parablica a lexterior,
orientada al satllit que volem rebre, i a posar un amplificador de FI, la sortida
del qual mesclarem amb els senyals procedents de la capalera terrestre amb la
finalitat de distribuir els senyals de FI per la xarxa de distribuci de ledifici.
89
Figu r a 2 . 3 0 . Ampliaci de serveis de satllit en banda FI
Hem de tenir en compte que aquest nou amplificador ha de poder proporcionar el

nivell de tensi de sortida (dBV) necessari per compensar les prdues sofertes
pel senyal en el seu recorregut per la xarxa de distribuci fins a la presa dusuari.
Hi ha un exemple dinstallaci daquest tipus en la figura 2.30.
Al client, se li ha de fer saber que perqu les persones interessades vegin les
emissions de televisi per satllit, hauran de fer servir un IRD QPSK per a la
banda de satllit.
En cas que la installaci no estigui implementada amb material apte per treballar
en la banda de freqncia de FI, substituirem totalment o parcialment el cable
coaxial i els derivadors, repartidors i preses dusuari que facin falta.
Si no volem modificar la xarxa de distribuci, tamb tenim lopci dutilitzar capaleres multiprocessament amb transmoduladors QPSK-PAL o QPSK-COFDM.
2) Afegir a la collectiva serveis de televisi digital terrestre (TDT). Si la
installaci disposa de capalera amb amplificador de banda ampla, no necessita
cap mena de modificaci, noms la utilitzaci de lIRD COFDM (sintonitzador
digital terrestre).
Si la capalera s monocanal, hi afegirem els mduls necessaris per tal de rebre
els canals escollits.
3) Ampliaci del nombre de preses dusuari en un habitatge. La soluci que
ocasiona menys problemes consisteix en la installaci dun amplificador interior
a partir de la presa dusuari de la collectiva.
90
Aquestes installacions han quedat en dess en el moment en qu va aparixer la

normativa ICT.
2.6 Installacions que segueixen la normativa ICT

Reial decret 346/2011
Totes les caracterstiques
tcniques que ha de complir la
infraestructura comuna de
telecomunicacions destinada a la
captaci, adaptaci i distribuci
de senyals de TV estan recollides
en lannex 1 del Reial decret
346/2011.
Lobjecte de la norma tcnica de distribuci de senyals de TV en la ICT

s establir les caracterstiques tcniques que haur de complir la infraestructura
comuna de telecomunicacions (ICT) destinada a la captaci, adaptaci i distribuci de senyals de radiodifusi, de televisi i daltres serveis de dades associats,
procedents demissions terrestres i de satllit.
2.6.1 Elements de la ICT de TV

La ICT per a la captaci, adaptaci i distribuci de senyals de radiodifusi de
televisi procedents demissions terrestres i de satllit s formada pels elements
segents:
Sistema captador de senyals.
Equipament de capalera.
Xarxa. Conjunt delements necessaris per assegurar la distribuci dels
senyals des de lequip de capalera fins a les preses dusuari. Aquesta xarxa
sestructura en els tres trams que es mostren en la figura 2.31:
La xarxa de distribuci
principal tamb sanomena
simplement xarxa de
distribuci.
Xarxa de distribuci principal: s la part de la xarxa que uneix

lequip de capalera amb la xarxa de dispersi. Comena amb la
sortida del dispositiu de mescla que agrupa els senyals procedents dels
diferents conjunts delements de captaci de les emissions i finalitza
en els elements que permeten la segregaci dels senyals de la xarxa de
dispersi, s a dir, en els derivadors situats a cada planta de lhabitatge.
Xarxa de distribuci secundria o xarxa de dispersi: s la part de
la xarxa que enllaa la xarxa de distribuci principal amb la xarxa
interior dusuari. Comena en els derivadors que proporcionen el
senyal procedent de la xarxa de distribuci principal i finalitza en els
punts daccs dusuari (PAU).
Xarxa interior dusuari: s la part de la xarxa que enllaa amb
la xarxa de dispersi a travs del punt daccs dusuari i permet la
distribuci dels senyals a linterior dels habitatges.
91
A ms a ms, aquesta xarxa t dos punts de referncia:

PAU (punt daccs a lusuari): s lelement en el qual comena la xarxa
interior del domicili de lusuari, que permet la delimitaci de responsabilitats pel que fa a lorigen, la localitzaci i la reparaci davaries. Subica en
linterior del domicili de lusuari i li permet la selecci del cable de la xarxa
de dispersi que vulgui.
Punt de presa dusuari (base daccs de terminal): s el dispositiu que
permet la connexi a la xarxa dels equips dusuari per accedir als diferents
serveis que aquesta proporciona.
Figura 2 . 3 1 . Parts duna ICT de TV
2.6.2 Dimensions mnimes de la ICT

El disseny duna installaci que compleixi la normativa sobre ICT ha dincloure
com a mnim els elements segents:
a) Els elements necessaris per a la captaci i adaptaci dels senyals de radiodifusi
sonora i televisi terrestre.
b) Lelement que faci la funci de mescla per permetre la incorporaci a la xarxa
de distribuci dels senyals procedents de lequip de capalera satllit.
Preveure la ubicaci
dantenes de TV satllit
En una installaci dICT no s
obligatria la installaci de les
antenes de TV satllit, per s
tenir previst la seva installaci
futura, per la qual cosa ser
necessari tenir-ne prevista la
ubicaci. Tampoc s obligatori
installar lequip de capalera
satllit, encara que s els
elements de mescla necessaris
per incorporar el senyal satllit
amplificat en el futur.
92
F i g u r a 2.32. Distribuci a dos fils de la xarxa de distribuci
93
c) Els elements necessaris per conformar les xarxes de distribuci i de dispersi

de manera que, al PAU de cada usuari final, hi arribin dos cables amb els senyals
procedents de la capalera de la installaci.
Exemple de xarxa de distribuci a dos fils
Hi ha diferents maneres de portar a terme aquesta distribuci a dos fils, que incorpora
els elements de mescla per permetre la incorporaci a la xarxa de distribuci dels senyals
procedents de lequip de capalera satllit i terrestre:
Mitjanant un repartidor especfic per a installacions dICT (figura 2.32.a).

Mitjanant un conjunt repartidor - 2 mescladors (figura 2.32.b).
Mitjanant dos amplificadors FI amb mescla TV-terrestre (figura 2.32.c).
Qualsevol altra combinaci que compleixi les especificacions.
En cada planta, la xarxa de dispersi es distribueix a dos fils utilitzant un derivador per cada
cable coaxial de baixada.
d) Un PAU per a cada usuari final. En el cas dhabitatges, el PAU ha dallotjar un

element repartidor que disposi dun nombre de sortides que permeti la connexi i
el servei a totes les estances de lhabitatge, exclosos banys i trasters.
e) Els elements necessaris per conformar la xarxa interior de cada usuari. La
installaci de la xarxa interior dusuari sha de fer en estrella. Per aix, a la
sortida del PAU sincorpora un repartidor amb el nombre de sortides adequades.
La normativa tamb obliga a installar un nombre de preses dusuari mnim:
Per al cas dhabitatges, sha dinstallar com a mnim una presa per cada
estana, sense comptar els banys i trasters, amb un mnim de dues preses.
Per al cas de locals o oficines es distingeixen dos casos:
Edificacions mixtes de vivendes, locals i oficines. En aquest cas farem
la segent distinci:
Quan estigui definida la distribuci de la planta en locals o
oficines: 1 PAU per local o oficina.
Quan no estigui definida la distribuci de la planta en locals o
oficines: en el registre secundari que doni servei a aquella planta
es colloca un element o elements de distribuci amb capacitat
per donar servei a un nombre de PAU que, com a mnim, sigui
igual al nombre de vivendes de ledificaci.
Edificacions destinades fonamentalment a locals o oficines. En aquest
cas farem la segent distinci:
Quan estigui definida la distribuci de la planta en locals o
oficines: 1 PAU per local o oficina.
Quan no estigui definida la distribuci de la planta en locals o
oficines: 1 PAU cada 100 m 2 o fracci.
94
F i g u r a 2.33. Exemple dinstallaci interior dusuari
Exemple de disseny de la xarxa interior dusuari

En la figura 2.33.a teniu el plnol de planta dun habitatge. Hi ha cinc estances computables:
menjador, cuina, dormitori 1, dormitori 2 i dormitori 3. Els banys no es computen, ja que no
shi poden installar preses dusuari.
A lentrada de lhabitatge sinstalla el PAU. El nombre de preses que shan dinstallar en
aquest habitatge s com a mnim de cinc, una en cada estana computable.
Encara que en el plnol de

canalitzacions noms
sindica el PAU, recordeu
que aquest allotja tamb un
repartidor.
Mireu el vdeo PAU, punt
daccs dusuari, que
Annexos del web del
mdul.
Una soluci que es pot adoptar s la de la figura 2.33.b. El repartidor utilitzat t sis sortides,
suficients per a les cinc estances computables de lhabitatge. Sutilitzen cinc, i lltima es
tanca amb resistncies de terminaci de 75 per a una possible utilitzaci futura.
Ateses les possibilitats de connexi del PAU, podem tenir els tipus de configuraci
que representa la figura 2.34, de manera que la installaci interior dusuari
quedar configurada en estrella:
Utilitzar un PAU ms un repartidor. Daquesta manera, noms es t el
senyal dun dels baixants des de cada presa (figura 2.34.a).
Utilitzar un PAU amb repartidor integrat. Ats que s una soluci
idntica a lanterior, tamb es t accs a noms un dels cables de baixada
(figura 2.34.b).
Utilitzar un PAU commutable. El PAU commutable s un dispositiu actiu
que mitjanant senyals de control permet la selecci del senyal de lentrada
seleccionada. Daquesta manera, es t accs als dos cables de baixada des
de cada presa.
95
Figura 2 . 3 4 . Diferents configuracions del punt daccs a usuari (PAU)
2.6.3 Caracterstiques opcionals de lICT

La ICT tamb podr incorporar, encara que no s obligatori, els elements segents:
Els elements necessaris per a la captaci i adaptaci dels senyals de
radiodifusi sonora i televisi per satllit. Quan aquests elements no formin
part de la installaci inicial, sha de reservar espai fsic suficient lliure
dobstacles en la part superior de limmoble per a la installaci daquests
elements.
Els elements necessaris per a la captaci, adaptaci i distribuci daltres
serveis de difusi via rdio, del tipus LMDS (local multipoint distribution
system) i similars o serveis de dades associats a la radiodifusi sonora o a
la televisi.
2.6.4 Caracterstiques funcionals generals

Amb carcter general, la ICT haur de respectar les consideracions segents:
El sistema haur de disposar dels elements necessaris per proporcionar a
la presa dusuari els senyals de radiodifusi i televisi amb els nivells de
qualitat establerts per la normativa.
Les xarxes de distribuci, dispersi i interior dusuari estaran preparades per
permetre la distribuci del senyal, de manera transparent, entre la capalera
i la presa dusuari en la banda de freqncies compresa entre 5 i 2.150 MHz.
En el cas de disposar de canal de retorn, aquest haur destar situat a la banda
de freqncies compresa entre 5 i 65 MHz.
En cadascun dels cables que formen les xarxes de distribuci i dispersi se

situaran els senyals procedents de la capalera de TV terrestre, i quedar
la resta damplada de banda disponible de cada cable per situar, de manera
Recordeu que la xarxa ha

de permetre la distribuci
del senyal de rdio i
televisi terrestre i satllit.
96
alternativa, els senyals procedents dels possibles conjunts de captaci de

TV satllit (figura 2.35.a).
Exemple de distribuci de senyals en la xarxa duna ICT

En cada cable de les xarxes de distribuci i dispersi duna ICT hi ha el senyal de rdio i
TV terrestre (RF). Per un dels cables safegeix la FI dun satllit (FI1) i per laltre cable la
FI de laltre satllit (FI2).
F i g u r a 2 . 3 5 . Distribuci de senyals en la xarxa duna ICT
La manipulaci de
freqncies
En les installacions dICT no es
poden utilitzar processadors o
transmoduladors, ja que
manipulen la freqncia dels
senyals rebuts. Tot i aix, en els
casos en qu tcnicament es
justifiqui en el projecte tcnic de
la installaci, per garantir una
recepci satisfactria es poden
utilitzar aquests dispositius.
Els senyals de radiodifusi sonora i de televisi terrestres, difoses per les

entitats que disposen del preceptiu ttol dhabilitaci en el lloc on es trobi
situat limmoble, hauran de ser distribudes, sense manipulaci ni conversi
de freqncia. Shan de distribuir en la ICT com a mnim els senyals dels
serveis segents:
Radiodifusi sonora: pot ser en ones mtriques amb modulaci de
freqncia (FM), o b la rdio digital terrestre (DAB).
Televisi terrestre. Les emissions existents que es deriven de concessions o siguin gestionades per les administracions pbliques.
La figura 2.35.b mostra lespectre dels senyals de radiodifusi que es distribueix

per cada cable de la xarxa de TV.
97
2.6.5 Exemple dinstallaci ICT

Una installaci collectiva ICT disposa de dos baixants de cable coaxial, i est
pensada de tal manera que permet als usuaris tenir televisi i rdio terrestre i la
possibilitat tamb de tenir dos senyals de satllit en banda FI, tant duna polaritat
de dos satllits diferents com de dues polaritats diferents dun mateix satllit. En
la figura 2.36 hi ha un esquema tipus duna installaci ICT.
Figura 2.3 6 . Esquema de televisi per a una installaci ICT
En lequip de capalera sinstalla un amplificador per cada canal de TDT que

cal distribuir. A ms a ms, sinstalla un amplificador dFM i un de rdio DAB.
Tamb shi installen els amplificadors de banda ampla de FI que amplifiquen el
senyal de satllit que prov de les parboles installades.
Com veiem, la distribuci es fa per dos baixants de cable coaxial; cada un porta la
televisi terrestre, a ms de la possibilitat duna FI de satllit diferent. Observeu
que sha aprofitat la sortida de la font dalimentaci del sistema damplificaci
monocanal per tal de subministrar a la xarxa dues sortides amb el senyal de rdio i
televisi terrestre. Mitjanant dos mescladors, safegeix a la installaci el senyal
de FI satllit.
Si voleu tenir una idea

completa del que
especifica el reglament
ICT, Reial decret
346/2011, de l11 de juny,
podeu consultar la secci
Annexos del web del
mdul.
98
A cada repl trobem els dos derivadors de planta, que ens porten els dos coaxials
fins al PAU situat a linterior de lhabitatge. El PAU permet seleccionar a quin dels
dos baixants ens volem connectar en funci de si volem rebre la FI1 o b la FI2.
Al costat del PAU tenim el repartidor per tal de distribuir el senyal a linterior de
lhabitatge; aquest repartidor tindr tantes sortides com estances tinguem, sense
comptar ni banys ni trasters. Les sortides del repartidor que no tinguin BAT
installada quedaran tancades amb la resistncia de crrega corresponent.
A tall dexemple, en lesquema de la figura 2.36 hem connectat els vens 1-1,
2-1 i 3-1 a la primera FI (FI1), i els vens 2-1, 2-2 i 2-3 a la segona FI (FI2).
Tamb podem veure que, independentment de la FI triada, tots reben el senyal de
la televisi terrestre (RF).
Amb aquesta tipologia, tenim una installaci moderna adaptada per tal dassumir
les necessitats de telecomunicaci que es plantegin a ledifici; a ms, permetem
als usuaris que sabonin a plataformes de satllit de pagament sense la necessitat
de demanar permisos a la comunitat de propietaris.
Aquest tipus dinstallacions sn suportades per una infraestructura de canalitzacions, registres i recintes de telecomunicacions amb diversos punts de control que
permeten fer les modificacions, les ampliacions i el manteniment de tal manera
que es facilita la feina dels operaris.
Nombre de preses que cal installar en cada habitatge
Els habitatges de ledifici sn tots iguals i tenen la distribuci segent: cuina/sal, bany i un
dormitori. Com hi ha tres estances computables (cuina, sal i dormitori), sinstallaran tres
preses dusuari.
Nombre mnim de preses
La normativa estableix un mnim
duna presa cada estana,
exclosos banys i trasters.
Per tal de comprovar el funcionament de la installaci seguirem els passos

segents:
Senyals de radiodifusi sonora i televisi terrenal que es reben en

lemplaament de les antenes.Necessitem saber els nivells dels senyals que
es volen distribuir per la installaci per triar les antenes adequades.
Atenuaci de la xarxa. Cal conixer quina atenuaci hi ha a la xarxa per
tal de poder ajustar el nivell de sortida del sistema de capalera adequat que
compensi latenuaci de la xarxa.
Nivells de senyal a la sortida de lamplificador. Una vegada sabem a
quin nivell de senyal shan ajustat els amplificadors, comprovarem que a
les preses arriba un nivell de senyal que compleix la normativa.
Ajust del guany dels amplificadors. Per tal daconseguir el senyal
de sortida volgut, cal ajustar el guany dels amplificadors en funci del
nivell dentrada que arribi. Amb aix ens assegurarem que els models
damplificadors triats sn els adequats.
99
Senyals de radiodifusi sonora i televisi terrenal que es reben en

lemplaament de les antenes
El punt de partida per a lanlisi o el disseny duna installaci s el nivell de senyal

que es rep en el lloc on sha de fer la installaci. Aquests nivells es mesuraran
amb el mesurador de camp i amb lajuda duna antena patr.
El nivell de senyal que es rep en el lloc demplaament de les antenes en la nostra
installaci s el que sindica en la taula 2.3. Encara que el nivell de senyal de tots
els canals de TV s fora semblant, s a dir, els canals estan equalitzats, sopta per
utilitzar un sistema damplificaci monocanal, pels avantatges que proporciona
aquest tipus de sistema.
Taula 2.3. Senyals de radiodifusi terrestre
Banda
Canal
Freqncies
(MHz)
Freqncia
central (MHz)
Senyal (dBV)
BII
FM
88 a 108
55
45
BIII (DAB)
8-11
195-230
IV
22
478-486
482
62
IV
28
526-534
530
65
40
622-630
626
60
43
646-654
650
58
46
670-678
674
60
Caracterstiques de les antenes

Les caracterstiques de les antenes de TV terrestre utilitzades en la installaci es
resumeixen en la taula 2.4.
Taula 2.4. Caracterstiques de les antenes
Servei
FM-rdio
DAB (VHF)
COFDM-TV (UHF)
Guany
0 dB
9 dB
12 dB
Crrega al vent
< 15 N
< 35 N
<50 N
Lelecci de les antenes
Les antenes utilitzades amplifiquen el senyal dentrada de la installaci. En la

taula 2.5 podeu comprovar el nivell de sortida de les antenes segons el guany de
cada antena.
Taula 2.5. Nivell de senyal a la sortida de lantena
Canal
Antena
Guany dantena
(dB)
Senyal dentrada
dantena (dBV)
Senyal de sortida
dantena (dBV)
FM
FM
55
55
DAB
DAB (BII)
45
54
C22
UHF TDT
12
62
74
C28
UHF TDT
12
65
77
C40
UHF TDT
12
60
72
C43
UHF TDT
12
58
70
C46
UHF TDT
12
60
72
Escollir b les antenes s

fonamental per garantir la
qualitat del senyal de la
installaci. Com ms guany
tingui lantena, millor ser la
C/N i el BER de la installaci.
En els casos dun nivell de
recepci baix, sinstallar un
preamplificador dantena.
Lantena tamb ha de garantir
que el nivell de senyal a lentrada
de lamplificador sigui prou
significatiu per poder aconseguir
el nivell de sortida volgut
(mitjanant el regulador de
guany de lamplificador) que se
subministrar a la xarxa per a la
seva distribuci.
Sha considerat que el nivell

de senyal de sortida de
lantena de satllit s de 76
dBV, mesurat a la sortida
de lLNB.
100
El cable de baixada des de lantena cap a lequip de capalera afegeix una

atenuaci addicional al senyal que surt de lantena (vegeu la taula 2.6). Aix
provoca que el senyal que hi ha a lentrada dels amplificadors sigui una mica ms
petit que el que surt de lantena.
Tau l a 2 . 6 . Atenuaci del cable de baixada de lantena
FM
DAB
UHF
FI
0,5 dB
0,8 dB
1 dB
2 dB
Tenint en compte latenuaci del cable coaxial de baixada de lantena, el nivell de

senyal a lentrada dels amplificadors s el que es mostra en la taula 2.7.
Tau l a 2 . 7 . Nivell de senyal a lentrada dels amplificadors
Canal
Prdues del cable de

baixada (dB)
Senyal de sortida
dantena (dBV)
Senyal dentrada de
lamplificador (dBV)
FM
0,5
55
54,5
DAB
0,8
54
53,2
C22
74
73
C28
77
76
C40
72
71
C43
70
69
C46
72
71
FI
76
74
Atenuaci de la xarxa
Per al clcul del nivell de sortida a qu shan dajustar els amplificadors necessitem
saber latenuaci de la xarxa al pas del senyal de rdio i televisi.
La taula 2.8 mostra les atenuacions de la xarxa per a totes les preses de ledifici.
Aquesta taula ha tingut en compte les atenuacions del cable coaxial amb la
freqncia i latenuaci dels diferents elements de la installaci (derivadors,
repartidors, PAU, presa dusuari...). Latenuaci total, en dB, per a cadascun dels
senyals entre la sortida de cada amplificador de capalera i la presa dusuari sha
calculat mitjanant lexpressi segent:
A latenuaci de la xarxa
sha afegit latenuaci dels
mescladors utilitzats en
lequip de capalera per
mesclar el senyal de FI
satllit.
At (total) = At. pas (mescla FI) + At. (cables) + At. pas (derivadors anteriors) +
At. derivaci (derivador) + At. pas (PAU) + At. pas (Repartidor) + At. derivaci
(BAT).
Com que aquest clcul no es pot fer per a totes les freqncies, shan triat unes que
representen cada banda de freqncies. Per a la banda dFM hi ha una freqncia
significativa (100 MHz); per al servei DAB, tamb (200 MHz), i per a TV terrestre
i satllit hi ha dues freqncies que determinen les freqncies lmit de cada
banda: 470 MHz i 862 MHz per a la banda terrestre i 950 MHz i 2.150 MHz
per a la banda satllit.
101
Taula 2.8. Taula datenuacions en dB

Habitatge
Freqncia
Porta
Presa
100 MHz
200 MHz
470 MHz
862 MHz
950 MHz
2.150
MHz
3-1
Presa 1
42,6
43,4
44,2
46,0
46,7
49,1
3-1
Presa 2
41,0
41,7
43,7
44,9
45,4
47,5
3-2
Presa 1
42,8
43,6
44,5
46,4
47,1
49,9
3-2
Presa 2
41,3
41,9
43,8
45,1
45,9
48,1
2-1
Presa 1
40,4
41,6
42,7
44,7
46,8
49,6
2-1
Presa 2
39,9
40,5
41,4
43,6
44,8
47,7
2-2
Presa 1
40,2
41,4
42,3
44,2
46,0
48,8
2-2
Presa 2
39,7
40,7
41,9
42,3
44,5
47,2
1-1
Presa 1
34,1
35,7
37,8
40,9
42,9
48,0
1-1
Presa 2
33,4
34,9
36,9
39,3
41,5
47,7
1-2
Presa 1
32,9
34,8
37,4
39,9
41,9
47,4
1-2
Presa 2
32,4
33,6
36,1
38,3
40,7
46,9
De lanlisi de la taula observem que la presa ms favorable, la que menys

atenuaci t, s la presa 2 de lhabitatge 1-2. La presa ms desfavorable, la que
ms atenuaci t, s la presa 1 de lhabitatge 3-2.
Amb les dades daquestes preses, podem afirmar el segent:
32,4 dB < atenuaci banda dFM (100 MHz) < 42,8 dB
33,6 dB < atenuaci banda DAB (200 MHz) < 43,6 dB
36,1 dB (400 MHz) < atenuaci UHF (400-862 MHz) < 46,4 dB (862 MHz)
40,7 dB (950 MHz) < atenuaci banda FI (950-2.150 MHz) < 49,9 dB (2.150
MHz)
Nivells de senyal a la sortida de lamplificador
Els nivells de senyal de sortida del sistema amplificador requerits per tal de
compensar les prdues de la xarxa sn els que es mostren en la taula 2.9.
Taula 2.9. Nivell de senyal de sortida de lequip de capalera (en dBV)
FM
DAB
UHF
FI
90
85
100
110
A partir de les prdues de la xarxa i el nivell de sortida de lequip de capalera per

a cada servei, calcularem el nivell de senyal que arriba a cada presa dusuari:
Nivell en la presa = nivell de sortida de lamplificador atenuaci de la xarxa.
El nivell de sortida de lequip

de capalera sha triat
perqu el nivell de senyal en
totes les preses de la
installaci compleixi els
requerits per la normativa.
102
Comprovem que els nivells de sortida de lequip de capalera sn adequats. Per

aix, calcularem el nivell de senyal a la presa dusuari, per a cadascun dels serveis,
en el cas ms favorable i en el ms desfavorable:
Cas ms favorable: nivell en la presa (mxim) = nivell de sortida de
lamplificador atenuaci de la xarxa mnima.
Cas ms desfavorable: nivell en la presa (mnim) = nivell de sortida de
lamplificador atenuaci de la xarxa mxima.
Daquesta manera, per a cada banda, el nivell de senyal en la presa dusuari s el
segent:
FM:
Nivell en la presa (mnim) = 90 dBV - 42,8 dB = 47,2 dBV.
Nivell en la presa (mxim) = 90 dBV - 32,4 dB = 57,6 dBV.
40 dBV < nivell en la presa FM (normativa) < 70 dBV.
DAB:
30 dBV < nivell en la presa DAB (normativa) < 70 dBV.
UHF:
47 dBV < nivell en la presa TDT-COFDM TV (normativa) < 70
dBV.
FI:
47 dBV < nivell en la presa satllit QPSK-TV (normativa) < 77
dBV.
47 dBV < nivell en la presa satllit FM-TV (normativa) < 77 dBV.
Ats que en la presa ms i menys favorable el nivell de senyal s correcte, en la resta
de preses de la installaci els nivells tamb compliran els requisits que estableix
la normativa.
Ajust del guany dels amplificadors
Per al clcul del guany de
lamplificador de FI sha
considerat que el nivell de
sortida dLNB de les dues
parboles s de 78 dBV, i
que a lentrada del
amplificador hi ha 76 dBV.
Per tal dajustar els amplificadors perqu donin el nivell de senyal de sortida
adequat, nhaurem de regular el guany. En la taula 2.10 es resumeix el procs
de clcul del guany per a cada canal de TDT i de les bandes dFM, DAB i satllit.
103
Taula 2.10. Ajust del guany dels amplificadors

Canal
Senyal dentrada
(dBV)
Senyal de sortida
(dBV)
Guany(dB)
FM
54,5
90
35,5
DAB
53,2
85
31,8
C22
73
100
27
C28
76
100
24
C40
71
100
29
C43
69
100
31
C46
71
100
29
FI
74
110
36
2.6.6 Identificaci de feines per fer en la xarxa de TV de les

installacions ICT
Les diferents intervencions que podem fer com a tcnics es poden classificar en
dos apartats diferenciats.
Recordeu que la persona

que pot fer la installaci
duna ICT s linstallador de
telecomunicacions o el
personal duna empresa
installadora.
1) Realitzaci de noves installacions (execuci del projecte tcnic dICT).

Dintre daquest apartat, farem les actuacions professionals segents:
Muntatge dels elements i dispositius que formen part de lequip captador de
senyals.
Muntatge i configuraci de capaleres.
Muntatge de les canalitzacions marcades en el projecte tcnic.
Muntatge dels cables coaxials i dels dispositius necessaris per configurar la
xarxa de distribuci.
Realitzaci de mesures, tant dajust de nivells en capalera com de verificaci de nivells en presa dusuari. Per aix, linstallador de telecomunicacions ha domplir el protocol de proves de la installaci.
2) Manteniment dinstallacions. Pel que fa a aquest apartat, les feines de
manteniment que podrem dur a terme sn les segents:
Modificacions o ampliacions de lequip de capalera amb la finalitat dafegir
nous serveis a la installaci (nous canals que sorgeixin, TDT, SAT...). En
aquest cas, segons la modificaci per dur a terme i, en funci dels serveis
installats, buscarem la soluci tcnica ms adient.
Ampliaci del nombre de preses dusuari, que en aquest cas s molt fcil,
ats que el repartidor installat en el registre de terminaci de xarxa disposa
de tantes sortides com estances t lhabitatge i, a ms, hi ha canalitzacions
preinstallades.
Reparaci i soluci de problemes i avaries.
El registre de terminaci de
xarxa s el registre en qu
se situa el PAU en linterior
de lhabitatge.
104
2.7 Tcniques de detecci i reparaci davaries

Podeu consultar un model
de protocol de proves en
web del mdul.
Quan ens trobem davant de la possibilitat dhaver danar a un edifici a resoldre un

problema en una installaci collectiva, per tal de no perdre el temps i solucionarlo tan aviat com sigui possible, seria bo tenir establert un procediment de treball.
A continuaci, proposem uns passos per seguir:
1. Escoltar la versi del client per tal dintentar identificar lorigen del problema.
2. Verificar el tipus davaria explicat pel client en tota la installaci i comprovar que no provingui de laparell receptor o sigui fruit de la seva apreciaci
personal.
3. Dur a terme una inspecci visual de ledifici, amb la finalitat de detectar
el tipus dinstallaci que t implementada (preses passants, repartidors,
derivadors o ICT) i fer-ne un croquis.
4. Fer les mesures de nivell o de qualitat del senyal necessries a la sortida de
capalera, entrada i sortida de derivadors, repartidors i preses dusuari, per
tal de contrastar-les amb els nivells esperats.
5. Identificar el component defectus, identificar-ne el model i fabricant i
substituir-lo per un digual o de les mateixes caracterstiques tcniques.
6. Verificar el funcionament correcte de la installaci i fer la comprovaci
final en presncia del client.
En els cas de les installacions dICT, una vegada fetes, cal comprovar-ne el bon
funcionament i omplir el document que sanomena protocol de proves.
2.7.1 Mesures de qualitat

Com a equips imprescindibles per fer les mesures de qualitat en les installacions
collectives de TV trobem el mesurador de camp i el simulador de FI.
Els parmetres de qualitat que cal comprovar en una installaci ens garanteixen
que aquesta est ben executada i que funciona de manera correcta.
Per recordar els nivells de

qualitat que cal esperar en
els sistemes de
radiodifusi podeu
consultar lapartat
de recepci de senyals de
televisi del mdul.
Les mesures que cal portar a terme estan especificades en el protocol de proves
de la installaci. Tamb les podem comprovar en installacions ja existents per
garantir-ne el funcionament.
Entre daltres, linstallador haur de fer la comprovaci de la installaci en les
diferents parts que la formen. Les principals mesures que cal efectuar sobre els
diferents canals que es reben sn:
105
Nivell de senyal.
Relaci C/N.
BER.
MER.
Les mesures que cal fer depenen del sistema de TV que sha de comprovar:
terrestre o satllit.
2.7.2 TV terrestre
Entre daltres, linstallador haur de comprovar la qualitat de la installaci en les
diferents parts que la formen:
Qualitat dels senyals terrestres que es reben en lemplaament de lantena.
Nivells de senyal dRF en la capalera de la installaci.
Nivells de senyal en la presa dusuari.
Qualitat dels senyals terrestres que es reben en lemplaament de lantena
Les mesures i verificacions caldr fer-les en lemplaament de lantena (figura

2.37).
Figu r a 2 . 3 7 . Mesures en lemplaament de lantena
Per al pitjor canal de TV, s a dir, del qual menys senyal arriba a la installaci, una
vegada identificat aquest canal, caldr fer les mesures i verificacions segents:
106
Nivell de senyal.
Zona de cobertura: identificar el centre emissor del senyal de TV.
Interferncies daltres canals, si escau. Nombre del canal interferent.
BER.
MER.
Nivells de senyal dRF en la capalera de la installaci
Caldr identificar la qualitat del senyal de TV en lequip de capalera. Per tal

daix, mesurarem el nivell dels senyals dRF a lentrada Si (figura 2.38) i a la
sortida So (figura 2.39) dels amplificadors. Aquestes mesures ens permetran, entre
daltres:
Comprovar el marge de regulaci dels amplificadors.
Verificar el nivell de sortida a qu est ajustat lamplificador, per tal que no
superi el mxim indicat pel fabricant.
F i g u r a 2 . 3 8 . Mesures a lentrada de lamplificador
F i g u r a 2 . 3 9 . Mesures a la sortida de lamplificador
La mesura del nivell de senyal es far a la freqncia central de cada canal de TDT
i es repetira per al senyal dFM i el senyal de rdio DAB.
107
Encara que no s obligatori, la mesura del BER i altres mesures de qualitat com
el MER, CBER o la C/N, tant a lentrada com a la sortida de lamplificador, ens
permetr assegurar el grau de qualitat que hi ha respecte de lespecificat per la
normativa.
Nivells de senyal en presa dusuari en el millor i el pitjor cas
Cal mesurar la qualitat del senyal de TV en les preses dusuari. Les mesures shan
de fer en la presa ms favorable (la que menys atenuaci tingui) i en la presa ms
desfavorable (la que ms atenuaci tingui).
En aquest cas, per a canals digitals de TDT s obligatori mesurar el nivell de
senyal, per tamb es mesurar la taxa derror BER en els canals de televisi
digital terrestre, com a mnim, en el pitjor cas de cada ramal. Aquestes mesures
es poden acompanyar amb una segona mesura de qualitat opcional: MER, CBER
o la C/N.
La realitzaci de les mesures en la presa dusuari (figura 2.40) ens garanteix que
la installaci compleix la normativa, per tant, caldr comparar-les amb el que shi
estableix.
F igura 2.40. Mesures en la presa dusuari
2.7.3 TV satllit
En el cas del servei de TV satllit, caldr comprovar el nivell dels senyals que
es rep a lentrada i a la sortida de lamplificador de capalera en tres freqncies
significatives de la banda i en la presa dusuari. Les mesures en la presa dusuari
noms cal fer-les en la millor i pitjor presa de tota la installaci, s a dir, la que
ms atenuaci i la que menys atenuaci t.
Per cada cable de baixada caldr repetir les mesures.
Tamb es mesurar en la presa dusuari la taxa derror (BER) en els canals de
televisi digital per satllit; com a mnim, en el pitjor cas de cada ramal (sinclour
el canal amb pitjor C/N).
La figura 2.41 resumeix les mesures que cal fer en la xarxa de TV satllit.
En cas que no hi hagi

sistemes de captaci de
satllit, aquestes mesures
es determinaran mitjanant
un simulador FI.
Installaci satllit en una

ICT
Les installacions ICT han
destar preparades per distribuir
el senyal de TV terrestre, per no
cal installar les antenes ni el
sistema de capalera satllit si
no est previst en el projecte o ho
requereix la comunitat de vens.
Per veure un model de
protocol de proves podeu
consultar la secci
Annexos del web del
mdul.
108
F i g u r a 2 . 4 1 . Mesures que cal fer en la xarxa de TV satllit
El simulador de freqncia intermdia (FI)
En cas que no hi hagi sistema captador satllit ni amplificador de FI, per portar a
terme les mesures en la presa dusuari, tal com mostra la figura 2.42, sutilitzar
un simulador de FI en lloc de la sortida de lamplificador i sinjectaran a la xarxa
els senyals de prova subministrats per aquest dispositiu.
F i g u r a 2 . 4 2 . Utilitzaci dun simulador de FI
Un simulador de freqncia intermdia s un dispositiu que genera

senyals de radiofreqncia de la banda de FI, de manera que s possible
comprovar el bon funcionament duna installaci abans de tenir operatives
les antenes i lequip de capalera.
Un simulador de FI tpic genera tres tons de freqncies que cobreixen lamplada
de banda de FI que es distribueix en la xarxa de la ICT:
109
960 MHz.
1.550 MHz.
2.140 MHz.
Per fer les mesures en una installaci en funcionament que no t el sistema
captador i de capalera satllit installats, la sortida del simulador de FI es
connecta a lentrada de FI de la installaci o en el punt de la installaci que es
vulgui comprovar. Els senyals generats es transmeten per la xarxa de la installaci
i poden ser mesurats amb ajuda dun mesurador de camp.
En funci dels resultats observats, es prenen les mesures adequades:
La utilitat daquest
instrument rau en la
certificaci dinstallacions
ICT, la localitzaci davaries
i la comprovaci de
receptors.
En cas que els nivells no sajustin a lesperat (senyal equalitzat en les

preses dusuari), s necessari revisar els elements que formen la installaci:
amplificadors, derivadors, cables, connectors, etc.
Seguint el senyal amb el mesurador de camp es pot detectar on es troba el
problema de la installaci.
2.8 Installacions de televisi per cable
La xarxa de TV per cable s una infraestructura de telecomunicacions

que ofereix serveis de banda ampla (TV, telefonia i transmissi de dades)
mitjanant una xarxa fsica de cable coaxial i fibra ptica.
Les primeres xarxes de distribuci de televisi per cable coaxial es van muntar
al comenament de la dcada de 1980 per donar servei de televisi en llocs on
hi havia dificultats per rebre els senyals de televisi radiats. Un grup tancat
dusuaris dun petit poble o comunitat disposaven en un lloc adequat de les antenes
receptores dels canals escollits i aquests samplificaven i es distribuen amb cables
coaxials cap als usuaris finals. Entre els canals difosos aix hi havia les cadenes
de televisi estatals, les autonmiques, determinats transponedors de satllit i, en
algun cas, els senyals de vdeo i udio dun productor propi.
Evidentment, aquesta infraestructura s molt costosa; aquestes inversions shan
damortitzar i aix saconsegueix establint quotes en funci dels continguts que
volem veure o altres atractius per captar els clients. Una vegada establert el fil
duni hi poden enviar altres serveis, com pot ser la connexi a Internet.
Posteriorment, als serveis bsics de difusi de televisi, shan afegit laccs a
Internet, els serveis de vdeo de pagament pay per view i altres mecanismes dinteractivitat, cosa que ha donat lloc a les nomenades xarxes de telecomunicacions
de banda ampla (TBA).
TBA correspon a les inicials

de telecomunicacions de
banda ampla.
La radiaci dels cables

coaxials
Tots els cables coaxials que
transporten senyals dalta
freqncia tenen unes petites
prdues en forma de radiaci
electromagntica que poden
interferir en altres serveis de
difusi terrestre. Per aix es
procura no emprar les
freqncies que coincideixen
amb les dels serveis importants
de telecomunicacions terrestres.
110
Com la televisi terrestre, les operadores de cable estan migrant progressivament

als mtodes de modulaci digital dels canals de televisi. Tot i aix, hem de tenir
clar que els senyals que ha de difondre una xarxa de cable sn portadors dalta
freqncia modulats de diferents maneres segons el servei que transporten.
Els marges de freqncia emprats en la difusi de serveis per cable s

comprs entre 86 MHz i 862 MHz.
Les exigncies dinteractivitat actuals obliguen que les xarxes suportin lanomenat
canal de retorn per on cada usuari de la xarxa enviar les dades digitals que generi
el seu equip: mdem de cable, descodificador de televisi interactiu, etc.
El canal de retorn empra el marge de freqncies entre 5 MHz i 65 MHz.
TBA i CATV
Amb el terme TBA sengloben
totes les installacions de
telecomunicaci de banda ampla,
mentre que la designaci CATV
es refereix exclusivament a la
difusi de senyals de televisi
per cable.
La presncia del canal de retorn obliga a duplicar tots els elements de la xarxa de
manera que tinguin qualitats bidireccionals.
2.8.1 Topologia de les installacions interiors de cable

Hem de distingir entre dos tipus dinstallacions:
Installacions que han de complir la normativa ICT.
Installacions a edificis antics sense obligatorietat de complir la normativa
ICT.
Primer cas: installacions amb ICT
Registres principals de TBA

Els registres principals de TBA
sn les caixes que serveixen com
a suport de lequipament que
constitueix el punt
dinterconnexi entre la xarxa
dalimentaci i la de distribuci
de ledifici del servei de
telecomunicacions per cable.
RITI
El recinte dinstallacions de
telecomunicacions inferior
(RITI) s larmari o recinte
dobra on sinstallaran els
registres principals
corresponents als diferents
operadors dels serveis de
telecomunicaci.
La caixa de taps
Sanomena aix lelement de
distribuci del senyal principal
cap als possibles usuaris finals.
Les sortides no emprades shan
de tancar amb una crrega
terminal o tap. Per aix t aquest
nom.
La normativa ICT preveu el dret de lusuari a rebre els senyals de serveis

diversos (televisi, Internet, etc.) que els operadors de xarxes de cable
puguin oferir als seus clients. Per tant, dins del projecte duna edificaci
o comunitat hem de preveure les installacions necessries.
Aquestes installacions inclouen els dispositius, aparells i cablatges necessaris per
fer arribar els senyals oferts pels operadors fins al punt daccs a lusuari situat a
linterior de lhabitatge.
El punt de partida per a una installaci de cable amb ICT ser sempre el punt de
distribuci final que loperador installar en linterior de ledifici, format normalment per lanomenada caixa de taps (CDT) que estar situada al registre principal
de TBA en el recinte RITI o recinte dinstallacions de telecomunicacions inferior.
En la figura 2.43 veiem un exemple de repartidor que sanomena CDT (caixa de
taps).
111
Fi g u r a 2 . 4 3 . Exemple de caixa de taps
En funci del nombre dusuaris finals de ledifici, sha de preveure el nombre

suficient de tubs de suport per acollir els cables coaxials corresponents. Aquests
cables, partint de larmari o recinte RITI, envien els senyals TBA als usuaris finals
de la installaci.
A diferncia de les installacions de recepci de televisi i telefonia, les

installacions de la xarxa de cable dun edifici sn competncia exclusiva
dels operadors de cable.
Dispositius TBA installats en un

recinte dinstallacions de
telecomunicacions inferior RITI.
El nombre de preses dusuari obligatries per al servei de TBA ser duna per
cadascuna de les dues estncies principals.
Cal fer notar que la majoria doperadors de cable estan abandonant la difusi
analgica del senyal de televisi i empren, majorment, la tecnologia 64 QAM de
modulaci de televisi digital. Les raons ms importants sn la qualitat dimatge
i un aprofitament despectre millor. El nivell de senyal en presa segons normativa
ICT per aquesta modulaci s de 45 dBV - 70 dBV.
Segon cas: installacions sense ICT
Als edificis que no estan preparats per acollir una installaci ICT, la disposici
dels elements de connexi sol adoptar lestructura que es detalla a continuaci.
La caixa de taps s situada per loperadora a lexterior de ledifici, de manera que
el cable principal de distribuci entra per un extrem de la caixa i surt per un altre,
per continuar cap a la caixa de taps segent. Els cables coaxials que surten de
cada derivaci pugen per la faana fins a laltura de lhabitatge que sha de cablar
i travessen la paret per accedir a linterior amb una botera segellada amb silicona.
A linterior de lhabitatge es disposa el PAU (punt daccs a lusuari) corresponent
tal com mostra la figura 2.44.
Normalment, el PAU inclou un allador galvnic i un repartidor intern. Si noms
se nempra una sortida, laltra es carrega amb un terminador tpic de 75 .
El punt daccs a lusuari

PAU de TBA
s un dispositiu de connexi en
qu lusuari escollir el senyal
que necessita per rebre els
serveis oferts pels operadors
contractats. Rep la mateixa
denominaci que lemprat en
difusi del senyal de televisi
terrestre i per satllit, si b s
una interfcie diferent, ja que no
es poden barrejar els senyals de
serveis diferents.
La modulaci 64 QAM
Sanomena aix el mtode de
modulaci emprat en les xarxes
de cable que a partir de les dades
digitals genera una portadora
amb 64 nivells diferents
damplitud i fase. Aix permet
que cada estat transporti 6 bits de
dades.
Lallament galvnic
Sanomena aix la funci de
separaci de dos circuits de
manera que no pugui passar
corrent continu entre ells, i s
que hi pugui passar el senyal
dalta freqncia. Aquesta
funci assegura que les
pertorbacions exteriors de la
xarxa general no afectin el
funcionament ni la seguretat dels
aparells que lusuari connecta a
la sortida del PAU.
112
F igura 2.44. Exemple de punt daccs a lusuari amb

dues sortides
113
3. Canalitzacions i infraestructures
En els projectes dedificaci dimmobles i en els edificis que resulten de les obres
de gran rehabilitaci shan de preveure les canalitzacions i les infraestructures
necessries per a la incorporaci de les xarxes destinades als serveis de telecomunicacions, com ara la radiodifusi sonora, la televisi, la telefonia bsica i altres
serveis per cable que sestableixen en la normativa dICT.
Les canalitzacions i infraestructures han de permetre laccs de lusuari a
aquests serveis sigui quin sigui el mitj utilitzat per al seu transport: cable,
sistemes terrestres via rdio o satllit.
Accs dels diferents

serveis
Normalment, el servei de
televisi accedeix per la part
superior de ledifici, i el servei de
telecomunicacions per cable i el
de telefonia, per la part inferior.
3.1 Esquema general de la infraestructura

La infraestructura
La figura 3.1 mostra lestructura general de la infraestructura utilitzada en un

edifici: s formada pels habitacles, els registres, els armaris, les caixes i els tubs
o les canals necessaris per allotjar els elements que formen cadascun dels serveis
de telecomunicacions.
La infraestructura sencarrega
dallotjar en limmoble els cables
i diferents elements que formen
els serveis de telecomunicacions:
cables coaxials, derivadors, PAU,
amplificadors, etc.
Figura 3.1. Infraestructura i canalitzacions dun edifici
RT: registre de presa. Prov

de les sigles registro de
toma.
Sigles dels elements de la infraestructura

Normalment, els esquemes que sutilitzen per representar les canalitzacions utilitzen les
sigles dels elements per designar-los. Seria bo que ens hi familiaritzssim. Els elements
que formen la infraestructura sn els segents:
114
CEI: canalitzaci denlla inferior.

CES: canalitzaci denlla superior.
REI: registre denlla inferior.
RES: registre denlla superior.
AE: arqueta dentrada.
CEX: canalitzaci externa.
CP: canalitzaci principal.
CS: canalitzaci secundria.
RIT: registre dinstallacions de telecomunicaci.
RITI: registre dinstallacions de telecomunicaci inferior.
RITS: registre dinstallacions de telecomunicaci superior.
RITU: registre dinstallacions de telecomunicaci nic.
RT: registre de presa.
RTR: registre de terminaci
de xarxa. Prov de les
sigles de registro de
terminacin de red.
CIU: canalitzaci interior dusuari.

RTR: registre de terminaci de xarxa.
RP: registre de pas.
3.2 Elements de la infraestructura comuna de telecomunicacions
En tots els casos, la

canalitzaci s constituda
pels conductes i pels
elements de registre
intermedis que siguin
necessaris.
La infraestructura que suporta laccs als serveis de telecomunicaci en ledifici

es divideix en diferents trams, en funci dels elements que la componen i la part
de la xarxa dels diferents serveis de telecomunicaci que allotja.
Els principals trams que formen el conjunt de la infraestructura sn els segents:
Canalitzaci externa. Proporciona laccs als operadors de telecomunicacions dels cables dels seus serveis fins a ledifici. Aquesta canalitzaci
suporta la xarxa dalimentaci dels operadors de telefonia i de telecomunicacions per la part exterior de limmoble.
Canalitzaci denlla. Subministra la xarxa dalimentaci dels operadors
fins als recintes de telecomunicaci de ledifici. Aquesta canalitzaci
tamb suporta la xarxa dalimentaci dels operadors de telefonia i de
telecomunicacions per cable, per per la part interior de limmoble. Alhora,
subministra per la part superior de ledifici els senyals de TV que provenen
del sistema de captaci del servei de TV.
Canalitzaci principal. Aquesta canalitzaci suporta la xarxa de distribuci de limmoble que subministra els serveis de telecomunicaci a
cadascuna de les plantes de ledifici.
115
Canalitzaci secundria. Aquesta canalitzaci suporta la xarxa de dispersi de limmoble que permet laccs dels serveis a cadascun dels habitatges
duna planta.
Canalitzaci interior dusuari. Aquesta canalitzaci suporta la xarxa interior dusuari de limmoble que distribueix els diferents serveis a cadascuna
de les estances de lhabitatge.
Les caracterstiques de les canalitzacions (tipus, nombre, secci...) i

els registres (dimensions, materials...) aniran en funci del nombre
dhabitatges, oficines o locals comercials de limmoble, s a dir, del nombre
de PAU de ledifici.
Lgicament, com ms habitatges rebin servei dun registre, ms grans nhauran
de ser les dimensions. De la mateixa manera, el nombre de tubs i la seva secci
ser ms gran en la canalitzaci principal, per exemple, que en la canalitzaci
secundria, ja que el nombre de cables que ha de suportar s ms gran.
Recorda que en cada

habitatge hi haur un PAU
per a cada servei.
3.2.1 Arqueta dentrada
Larqueta dentrada s el recinte on conflueixen, per un costat, les

canalitzacions dels diferents operadors i, per laltre, la canalitzaci externa
de la ICT de ledifici.
Aquesta arqueta la utilitzen tots els operadors per accedir a ledifici quan aquests
ho fan per la part inferior.
Normalment, tal com es pot veure en la figura 3.1.a, s a la zona exterior de
ledifici, i es troba situada tan a prop de ledifici com sigui possible.
Figura 3.2 . Arqueta dentrada
Encara que sigui fora de

ledifici, larqueta s
propietat de la comunitat.
116
En els casos on no es pugui installar larqueta perqu no hi ha prou espai a la

vorera o hi ha una prohibici expressa de lorganisme competent (lajuntament),
es pot substituir larqueta dentrada per un registre daccs, que sinstallar en la
zona limtrof de la finca, les dimensions del qual han de permetre acollir els serveis
equivalents a larqueta dentrada. Un exemple dutilitzaci del registre daccs es
detalla en la figura 3.2.b.
Exemple darqueta
A installacions de fins a 20 PAU, les dimensions de larqueta dentrada han de ser de 40
40 60 cm.
Si en lloc dutilitzar una arqueta sutilitza un registre daccs, les seves dimensions mnimes
han de ser 40 60 30 cm.
3.2.2 Canalitzaci externa
La canalitzaci externa s constituda pels conductes que discorren per la

zona exterior de ledifici fins al punt dentrada general de limmoble.
Aquesta canalitzaci sencarrega de conduir a ledifici les xarxes dalimentaci
dels serveis de telecomunicaci dels diferents operadors.
La canalitzaci externa s constituda per conductes de 63 mm de dimetre; el
nombre mnim de tubs i la seva utilitzaci depn del nombre dhabitatges i locals
de ledifici.
Exemple de canalitzaci externa
En edificis de 5 a 20 PAU sutilitzen com a mnim 4 tubs de 63 mm de dimetre: dos per
TBA+STDP i dos de reserva.
Recorda que un PAU

equival a un habitatge,
oficina o local comercial.
En canvi, en un edifici de fins a 4 PAU noms caldr installar tres tubs, un dels quals ser
de reserva.
No hi ha canalitzaci externa superior, ja que els operadors accedeixen per mitjans

electromagntics.
Punt dentrada general
El punt dentrada general s la zona que permet establir la uni entre

les xarxes dalimentaci dels serveis de telecomunicaci dels diferents
operadors i la infraestructura comuna de telecomunicacions de ledifici.
El punt dentrada general a limmoble s el lloc per on la canalitzaci externa
que prov de larqueta dentrada accedeix a la zona comuna de ledifici. Aquest
s format per lelement passamurs, que permet lentrada a limmoble de la
canalitzaci externa. El punt dentrada general acabar pel costat interior de
117
limmoble en un registre denlla, que donar a la canalitzaci externa continutat

cap a la canalitzaci denlla.
3.2.3 Canalitzaci denlla

La canalitzaci denlla, en funci del lloc per on saccedeix a ledifici, es defineix
de la manera segent (figura 3.3):
Canalitzaci denlla superior, per als serveis que accedeixen per la part
superior de limmoble.
Canalitzaci denlla inferior, per als serveis que accedeixen per la part
inferior de limmoble.
F i g u r a 3 . 3 . Accs a ledifici dels diferents serveis de telecomunicacions
Canalitzaci denlla inferior
Per a lentrada a ledifici per la part inferior, la canalitzaci denlla s la que

suporta els cables de la xarxa dalimentaci des del punt dentrada general,
delimitat pel registre denlla inferior fins al registre principal ubicat en el recinte
dinstallacions de telecomunicacions inferior (RITI).
Aquesta canalitzaci es pot materialitzar mitjanant tubs o canals:
Mitjanant tubs. El nombre de tubs de la canalitzaci denlla inferior
s el mateix que la canalitzaci externa, per donar continutat als serveis
Els recintes dinstallacions

de telecomunicacions
Sn els armaris o habitacles que
allotgen en el seu interior els
equipaments de capalera dels
diferents serveis de
telecomunicaci.
TBA: Telecomunicacions de
Banda ampla.
STDP: Servei de telefonia
disponible al pblic.
RTV: rdio i televisi.
118
que accedeixen a ledifici, el dimetre dels quals dependr dels serveis i del
nombre de cables que accedeixin a limmoble.
Mitjanant canals. En aquest cas, les canalitzacions disposaran de quatre
espais independents (figura 3.4).
F i g u r a 3.4. Canalitzaci denlla inferior mitjanant canals
Exemple de canalitzaci denlla inferior

Si la canalitzaci es fa mitjanant tubs, el dimetre dels tubs variaran entre 40 i 63 mm, en
funci del nombre de cables. El tub de reserva ser com a mnim, igual al de ms dimetre
seleccionat.
Si la canalitzaci es fa mitjanant canals es pot utilitzar una amb quatre compartiments
independent.
En tots els casos, les dimensions mnimes dels registres denlla inferior sn 450 450
120 mm si es fa mitjanant una caixa o 400 400 400 mm si es fa mitjanant una
arqueta.
Canalitzaci denlla superior
Canalitzaci denlla superior en una

terrassa
Per a lentrada a ledifici per la part superior, la canalitzaci denlla s la que

suporta els cables que van des dels sistemes de captaci fins al recinte dinstallacions de telecomunicacions superior (RITS), i entren a ledifici mitjanant el
corresponent element passamurs; aquest acabar pel costat interior de limmoble
en un registre denlla, que donar continutat a la canalitzaci denlla superior.
Aquest registre rep el nom de registre denlla superior.
Exemple de registre denlla superior
Les dimensions mnimes dels registres denlla superior sn 360 360 120 mm.
Registres
Els elements de registre utilitzats
en la infraestructura sn les
caixes o arquetes intercalades en
aquesta canalitzaci denlla per
poder facilitar lestesa dels
cables dalimentaci.
Per a lentrada superior, tal com sobserva en la figura 3.5, els cables poden
anar sense protecci entubada entre els elements de captaci (antenes) i el punt
dentrada a limmoble (passamurs). A partir daqu, la canalitzaci denlla s
formada per tubs o canals, encastats o superficials, el nombre i les dimensions
dels quals sn els segents:
2 tubs de 40 mm de dimetre.
Canal de 3.000 mm2 de secci amb dos compartiments
119
Figura 3.5 . Canalitzaci denlla superior: accs superior dels serveis de telecomunicaci a la infraestructura
3.2.4 Recintes dinstallacions de telecomunicacions
Els recintes dinstallacions de telecomunicacions sn els armaris o

habitacles que allotgen en el seu interior els equipaments de capalera dels
diferents serveis de telecomunicaci.
Figura 3.6 . Exemple docupaci del recinte dinstallacions de telecomunicacions
Control de laccs
Laccs als recintes de
telecomunicaci ha destar
controlat, i la clau estar en
poder del president de la
comunitat de propietaris. Aquest
facilitar laccs als diferents
operadors per efectuar els
treballs dinstallaci i
manteniment necessaris.
El punt dinterconnexi per

a cables de parells
s format per les regletes
dentrada i les regletes de sortida
que faciliten la distribuci de les
lnies de telefonia dels operadors
amb els usuaris.
RITU
La normativa estableix que als
edificis de fins a planta baixa i
tres plantes pis amb un mxim
de 10 PAU (habitatges o locals
comercials i/o oficines) i als
unifamiliars acollits en rgim de
propietat horitzontal, en lloc
dutilitzar dos recintes, es pot
agrupar tot en un dnic.
120
Hi ha diferents tipus de recintes:

a) Recinte inferior (RITI). El recinte dinstallacions de telecomunicacions inferior s larmari o recinte dobra on sinstallen els registres principals corresponents
als diferents operadors dels serveis de telecomunicaci (figura 3.6.a). Aix mateix,
daquest recinte arrenca la canalitzaci principal de la ICT. Dins daquest recinte
sallotjaran generalment els registres principals per a cables de parells trenats, per
a cables de parells, per a cables coaxials dels serveis de TBA i per a cables de fibra
ptica.
b) Recinte superior (RITS). El recinte dinstallacions de telecomunicacions
superior s larmari o recinte on sinstallen els elements necessaris per al subministrament dels serveis de rdio i televisi (figura 3.6.b), s a dir, shi allotjaran
els elements de lequip de capalera de TV necessaris per adequar els senyals
procedents dels sistemes de captaci demissions radioelctriques de rdio i TV
per a la seva distribuci per la ICT de ledifici.
c) Recinte nic (RITU). En el cas dedificis petits o en conjunts dhabitatges
unifamiliars agrupats en rgim de propietat horitzontal, sestableix la possibilitat
de construir un nic recinte dinstallacions de telecomunicacions (RITU), el qual
acumuli la funcionalitat del RITI i del RITS.
Recinte dinstallacions de telecomunicacions modular
En general, els recintes dinstallacions de telecomunicacions sn habitacles

dobra habilitats per a aquesta funci en ledifici.
Els recintes disposaran

despais delimitats en planta
per a cada tipus de servei
de telecomunicaci.
Per als casos dedificis de fins a 45 PAU o en el cas dhabitatges unifamiliars,

agrupats en rgim de propietat horitzontal de fins a 20 PAU, els recintes superior,
inferior i nic tamb podran ser realitzats mitjanant armaris de tipus modular
no propagadors de la flama. En aquest cas, el recinte rep el nom de recinte
dinstallacions de telecomunicacions modular (RITM).
Caracterstiques dels recintes dinstallacions de telecomunicacions
Els recintes se situen a la zona comunitria de ledifici. Normalment, la ubicaci

daquests recintes ser la segent:
El RITS ser en la coberta o el terrat, i mai per sota de lltima planta de
limmoble.
El RITI se situar quan sigui possible en la mateixa vertical que el RITS, al
soterrani de ledifici o ala planta baixa.
Alhora, aquests recintes han de tenir unes caracterstiques constructives que els
facin adients per a la funci que tenen encomanada.
Recinte dinstallacions de
telecomunicacions modular
Les dimensions dels recintes dependran de les caracterstiques de ledifici.
121
Exemple de dimensionament del recintes dinstallacions de telecomunicacions

En edificis de fins a 20 PAU, les dimensions mnimes del RITI i del RITS han de ser de 200
100 50 cm. Aquest recinte pot ser de tipus modular. A ms a ms, en edificis de fins
a 10 PAU, els dos recintes es poden agrupar en un dnic.
En els edificis de ms de 45 PAU, els recintes no poden ser modulars, i hauran de ser
dobra, amb dimensions mnimes de 230 200 200 cm.
3.2.5 Canalitzaci principal
La canalitzaci principal s la que suporta la xarxa de distribuci de la ICT

de ledifici, connecta el RITI i el RITS entre ells, i aquests amb els registres
secundaris.
Recordeu que...
Aquesta canalitzaci serveix per unir els recintes superior i inferior, i ha de

tenir prou capacitat per allotjar tots els cables necessaris per als serveis de
telecomunicaci de limmoble. Tamb shauran de tenir previstos els tubs de
reserva necessaris per ampliar la installaci si fos necessari.
La canalitzaci principal sinstalla, sempre que ledificaci ho permeti, en espais
previstos per al pas dinstallacions daquest tipus, com, per exemple, galeries
de servei o passos enregistrables a les zones comunes de limmoble. En el cas
dimmobles dhabitatges, la canalitzaci principal haur de ser preferentment
rectilnia, fonamentalment vertical.
Aquesta canalitzaci s formada per tubs o canals.
Canalitzaci amb tubs
La canalitzaci principal es far mitjanant tubs de 50 mm de dimetre i de paret

interior llisa. El nombre de tubs anir en funci del nombre dhabitatges, oficines
o locals comercials de limmoble, s a dir, del nombre de PAU de limmoble.
Exemple de canalitzaci principal amb tubs
La figura 3.7 mostra un exemple de canalitzaci principal i la distribuci de components en
el registre secundari.
En un edifici petit, on sinstallin com a mxim 10 PAU, la canalitzaci principal s formada,
com a mnim, per cinc tubs de 50 mm de dimetre. La utilitzaci daquests tubs s la
segent:
1 tub per al servei de televisi. Allotjar els dos cables coaxials de la xarxa de distribuci
principal de televisi.
1 tub pels cables de parells o parells trenats de la xarxa de distribuci principal de telefonia.
1 tub pels cables coaxials.
1 tub pel cable de fibra ptica.
...la xarxa de distribuci de TV

s formada pe dos cables
coaxials de baixada i un parell de
derivadors en cadascuna de les
plantes de ledifici.
El nombre de canalitzacions
dependr de la configuraci
de lestructura prpia de
ledificaci.
122
1 tub de reserva. Per garantir una ampliaci futura de la installaci si fos necessari.
F i g u r a 3 . 7 . Exemple de canalitzaci principal
Canalitzaci amb canals o galeries
La canalitzaci principal dun immoble tamb es pot portar a terme mitjanant

canals. La secci de les canals utilitzades en la canalitzaci principal anir en
funci del nombre de PAU de ledifici.
Registres secundaris
Es collocar un registre
secundari en cada planta, per
tamb en el cas de canvi de
direcci o bifurcaci de la
canalitzaci principal, en cada
tram de 30 m de canalitzaci
principal o en el canvi en el tipus
de conducci.
Els registres secundaris

tamb sutilitzen per
seccionar o canviar de
direcci la canalitzaci
principal, si escau.
Registres secundaris
En la canalitzaci principal sintercalen els registres secundaris, que

connecten la canalitzaci principal i la canalitzaci secundria.
Aquest registre hauria de disposar despais delimitats per a cadascun dels serveis.
Exemple de distribuci delements en els registres secundaris
En la figura 3.8 es mostren els elements que sinstallen en un registre secundari:
Els derivadors de la xarxa de distribuci del senyal de TV i de la xarxa de TBA quan calgui.
Les regletes de telefonia o caixes de segregaci del cables de parells o de fibra ptica que
permeten segregar els parells o els cables de fibra ptica cap als habitatges de cada planta.
123
Lespai suficient per permetre els pas de cables de parells trenats, coaxials o fibra ptica quan
calgui.
Figu r a 3 . 8 . Exemple de distribuci de serveis en un registre secundari
Les dimensions del registre secundari depenen de les caracterstiques de ledifici

(nombre de PAU). Com ms gran sigui el nombre dhabitatges de ledifici o el
nombre dhabitatges per planta, lgicament ms gran haur de ser aquest registre.
Registre secundari
Exemple de dimensions del registre secundari

En edificis de fins a 20 PAU i un nombre dhabitatges per planta igual o menor a tres, les
dimensions del registre han de ser de 450 450 150 mm.
En cas que el RITI estigui situat a la planta baixa o el RITS situat a lltima
planta dhabitatges, sen podr habilitar una part en la qual es facin les funcions
de registre secundari de planta des don sortir la xarxa de dispersi dels diferents
serveis cap als habitatges situ ats en aquestes plantes.
3.2.6 Canalitzaci secundria
La canalitzaci secundria s la que suporta la xarxa de dispersi de

ledifici, connectant els registres secundaris amb els registres de terminaci
de xarxa ubicats a lhabitatge de cada usuari.
En la canalitzaci secundria hem de diferenciar entre el tram comunitari i el
tram daccs a lhabitatge. En el tram comunitari de la canalitzaci secundria
discorren cables de diferents habitatges de la planta (figura 3.9.a). En canvi, en el
tram daccs a lhabitatge noms discorren els cables associats als serveis dun
nic habitatge (figura 3.9.b). Per tant, en el tram comunitari hi ha ms cables, i
el nombre de tubs i la seva mida, en general, seran ms grans que els daccs a
lhabitatge.
Utilitzaci de registres de
pas
Si s necessari, en aquesta
canalitzaci sintercalaran
registres de pas per tal de
facilitar lestesa dels cables entre
els registres secundaris i els
daccs dusuari.
124
La canalitzaci secundria es pot fer amb tubs o canals.
Canalitzaci mitjanant tubs

Tubs utilitzats en la canalitzaci
secundria
Tipus de registres de pas

Hi ha diferents tipus de registres
de pas (A, B i C), cadascun dels
quals es pot utilitzar en
determinades circumstncies. La
diferncia entre ells sn les
dimensions.
Des del registre secundari sinicia el tram comunitari de la canalitzaci secundria

i, a mesura que ens apropem a cadascun dels habitatges, se separen els cables de
lusuari final que transcorreran pel tram daccs a lhabitatge de la canalitzaci
principal. Per facilitar la installaci, en cada canvi de tram, sinstallar un registre
de pas de tipus A (RPA).
En tot cas, es poden installar registres de pas tant en el tram comunitari, de tipus A,
com en el tram daccs a lhabitatge, de tipus B, quan sigui necessari per facilitar
lestesa del cable.
Exemple de canalitzaci secundria amb tubs
Quan el nombre dhabitatges per planta sigui superior a sis, aquesta canalitzaci ser
formada per quatre tubs de 25 a 40 mm de dimetre en el tram comunitari, en funci del
nombre de cables que ha dallotjar, que finalitzar en un registre de pas. En el tram daccs
a lhabitatge, la canalitzaci ser formada per tres tubs de 25 mm fins al punt de terminaci
de xarxa de lhabitatge (figura 3.9.a).
Quan el nombre de PAU/planta sigui igual o inferior a sis en els habitatges unifamiliars,
somet el tram comunitari i el registre de pas associat, de manera que aquesta canalitzaci
sestablir des del registre secundari fins al de terminaci de xarxa mitjanant tres tubs de
25 mm de dimetre (figura 3.9.b).
F i g u r a 3 . 9 . Exemple de canalitzaci secundria
125
Canalitzaci mitjanant canals
En el cas de canals, en el tram comunitari sutilitzen canals amb quatre compartiments independents, com es pot veure en la figura 3.10.a, un dels quals s de
reserva. Com sempre, la seva secci ha de ser suficient per allotjar tots els cables.
En el tram daccs a lhabitatge, tal com es pot veure en la figura 3.10.b, les canals
tenen tres compartiments, un per a cada servei.
Les canals utilitzades en la

infraestructura de la ICT
tenen un compartiment
independent per a cada
servei.
F igura 3.10. Canalitzaci secundria mitjanant canals
Canal ICT amb tres compartiments
Exemple de canalitzaci secundria amb canals

Per al cas dimmobles amb un nombre dhabitatges per planta inferior a sis i en el cas
dhabitatges unifamiliars, la canalitzaci secundria es pot fer mitjanant una canal amb
tres compartiments, la qual enllaar el registre secundari i el registre de terminaci de
xarxa.
3.2.7 Registres de terminaci de xarxa
Els registres de terminaci de xarxa sn els elements que connecten les

canalitzacions secundries amb les canalitzacions interiors dusuari.
Detall interior dun registre de

terminaci de xarxa
Els registres de terminaci

de xarxa per als serveis de
STDP, TBA i RTV han de
disposar de presa de
corrent o base dendoll.
Aquests registres subiquen sempre a linterior de lhabitatge, loficina o el local

comercial, encastats en la paret i en muntatge superficial quan sigui mitjanant
canal; disposaran de les entrades necessries per a la canalitzaci secundria i les
dinterior dusuaris que hi accedeixin.
En aquests registres sallotgen els corresponents punts daccs a lusuari (PAU) i
comena la installaci interior dusuari.
Quan hi hagi un nic registre de terminaci de xarxa per a tots els serveis els
registres seran de 500 x 600 x 80 mm.
Quan els registres de terminaci de xarxa siguin independents per a cada servei,
els registres per al servei de radiodifusi sonora i televisi (RTV) seran de 200
300 60 mm.
Registres de terminaci de xarxa

dun i tres serveis
126
3.2.8 Canalitzaci interior dusuari
Els registres de pas de tipus

B sutilitzen en les
canalitzacions de STDP i
tenen unes dimensions de
100 100 40 mm.
Els registres de pas de tipus
C sutilitzen en les
canalitzacions de TBA i TV, i
tenen unes dimensions de
100 160 40 mm.
La canalitzaci interior dusuari s la que suporta la xarxa interior dusuari

i connecta els registres de terminaci de xarxa i els registres de presa.
La canalitzaci interior dusuari ha de tenir una configuraci en estrella: hi ha
dhaver un conducte entre el registre de terminaci de xarxa i cada registre de
presa, tal com sobserva en la figura 3.11.a.
En cas que no sigui possible una canalitzaci directa en estrella des del registre
de terminaci de xarxa fins als registres de presa, es poden establir diferents trams
comuns de canalitzaci interior dusuari, tal com sobserva en la figura 3.11.b,
dels quals surtin, mitjanant ls de registres de pas adequats (tipus B o C), les
canalitzacions en estrella fins a cada presa a les estances.
F i g u r a 3 . 1 1 . Canalitzaci interior dusurari
Sutilitzar una configuraci

en estrella, generalment
amb trams horitzontals i
verticals.
La canalitzaci interior dusuari es pot fer amb tubs o canals.
Canalitzaci mitjanant tubs
El tram de canalitzaci comuna constar almenys de tres tubs o canals amb tres
espais independents, un per a cada servei.
En cas que es faci mitjanant tubs, aquests seran de material plstic, corrugats o
llisos, que aniran encastats per linterior de lhabitatge i uniran els registres de
terminaci de xarxa amb els diferents registres de presa mitjanant almenys tres
conductes de 20 mm de dimetre mnim. En la canalitzaci interior dusuari, shi
intercalaran registres de pas per facilitar lestesa dels cables dusuari.
127
Canalitzaci mitjanant canals

Dimensions de les canals
En cas que es faci mitjanant canals, aquestes seran de material plstic, en

muntatge superficial o enrasat, unint els registres de terminaci de xarxa amb els
diferents registres de presa. Disposaran, com a mnim, de tres espais independents,
tal com es pot veure en la figura 3.12, que allotjaran nicament serveis de
telecomunicaci, un per cables de parells trenats, un per cables coaxials per al
servei de TBA i un altre per a RTV.
En el cas de canals, les

dimensions seran les que
corresponguin segons el nombre
de cables que hagin de discrrer
per aquest tram. Cal comptar els
cables per a cada servei i els que
puguin ser necessaris per accedir
als registres de presa de previsi
per a les estances en les quals
inicialment no sinstalli presa.
F i g u r a 3 . 1 2 . Canal per a la installaci interior dusuari
Registre de presa
Els registres de presa sn els elements que allotgen les bases daccs
terminal (BAT), o preses dusuari, que permeten a lusuari efectuar la
connexi dels equips terminals de telecomunicaci o els mduls de labonat
amb la ICT per accedir als serveis proporcionats per ella.
El nombre de registres de presa dependr del nombre destances de lhabitatge i
de les caracterstiques de les oficines i els locals comercials.
En els habitatges shan de collocar, almenys, els registres de presa segents:
En cadascuna de les dues estances principals: 2 registres per a preses de

cables de parells trenats, 1 registre per a presa de cables coaxials per a
serveis de TBA i 1 registre per a presa de cables coaxials per a serveis de
RTV.
Per la resta de les estances, menys els banys i trasters: 1 registre per a presa
de cables de parells trenats i 1 registre per a presa de cables coaxials per a
serveis de RTV.
A prop del PAU: 1 registre per a presa configurable.
En locals o oficines, quan estiguin distributs en estances, com a mnim hi haur

tres registres de presa encastats o superficials, un per a cada servei (parells trenats,
coaxials per a serveis TBA i coaxials per a serveis de RTV).
A la secci Annexos del

web del mdul podeu
consultar un document amb
les diferents canalitzacions
de la ICT.
128
3.2.9 Registres de pas
Els registres de pas sn elements que faciliten lestesa dels cables, i tamb el
seu manteniment en cas que sigui necessria la intervenci de linstallador
en futures ampliacions i/o reparacions.
Sutilitzen quan la installaci es fa mitjanant tubs. Els canvis de direcci amb
canals es far mitjanant els accessoris adequats que subministra cada fabricant
per tal de garantir el radi de curvatura necessari dels cables.
Normalment, els registres de pas sn armaris, caixes o arquetes. Es poden afegir
en els diferents trams de la installaci, per hi ha circumstncies en les quals la
normativa obliga a utilitzar-les; entre daltres, sn les segents:
Quan la canalitzaci tingui un tram recte que sigui massa llarg.
En el punt dintersecci de dos trams rectes no alineats, s a dir, quan hi
hagi canvis de direcci.
Quan canvi el tipus de canalitzaci.
En les diferents parts de la infraestructura es poden utilitzar registres de pas, com
ara les segents:
En la canalitzaci denlla. En aquest cas, els registres utilitzats tenen les
mateixes caracterstiques que els registres denlla utilitzats en aquesta part
de la installaci.
En la canalitzaci principal. En aquest cas, els registres utilitzats tenen
les mateixes caracterstiques que els registres secundaris. Sutilitzaran, per
exemple, quan el RITS i el RITI no estiguin en la mateixa vertical.
Els registres de pas de
tipus A
Tenen unes dimensions mnimes
de 36 36 12 cm, i sutilitzen
en la canalitzaci secundria en
el tram comunitari. En el tram
daccs a lhabitatge sutilitzen
els de tipus B, els quals tenen
unes dimensions mnimes de 10
10 4 cm.
Els registres de pas de
tipus C
Tenen unes dimensions mnimes
de 10 16 4 cm i sutilitzen
en les canalitzacions interiors
dusuari de TBA i TV. En STDP
sutilitzen el de tipus B.
En la canalitzaci secundria, tant en el tram comunitari com en el daccs

a lhabitatge. En aquest cas, sutilitzen registres de pas de tipus A en el tram
comunitari i de tipus B en el tram daccs a lhabitatge.
En la canalitzaci interior dusuari. En aquest cas, sutilitzen registres de
pas de tipus B i de tipus C, depenent de si la canalitzaci s de STDP o de
TBA i TV.
3.2.10 Installaci del servei dRTV en la ICT

En la infraestructura duna ICT, les antenes estan situades a lexterior de ledifici.
Per la canalitzaci denlla superior entraran tots els cables coaxials que provenen de les antenes fins a linterior del recinte dinstallacions de telecomunicaci
129
superior (RITS). En aquest recinte de telecomunicacions sinstalla lequip de

capalera.
Els senyals processats per la capalera baixen per dos cables coaxials que
sinstallen en el tub o compartiment de canal previst i que formen part de la
canalitzaci principal.
En la figura 3.13 hi ha un esquema duna canalitzaci principal en qu sindica
per quin dels tubs que la formen baixen els dos cables coaxials.
No cal que els cables

coaxials que accedeixen per
lexterior a ledifici estiguin
allotjats a linterior de cap
tub.
La canalitzaci principal
s formada per un conjunt de
tubs o per una canal amb
diferents compartiments, on un
daquest s reservat per al servei
de TV.
Figura 3.1 3 . Canalitzaci principal
A cada planta de ledifici trobem els registres secundaris. Aqu sinstallen els
dos derivadors de cada planta. Dels registres secundaris surten les canalitzacions
secundries, que es dirigeixen a cada habitatge de la planta. Aquesta canalitzaci
porta dos cables coaxials i acaba a lentrada de lhabitatge, on trobem el registre
de terminaci de xarxa, que s el lloc on sinstalla el PAU i el repartidor que
distribuir les BAT a linterior.
La figura 3.14 mostra la canalitzaci secundria i linterior dusuari del servei de
TV: un dels tubs de 25 mm de secci de la canalitzaci secundria sutilitza per
allotjar els dos cables coaxials que es connecten al PAU de TV ubicat a lhabitatge
dusuari.
A continuaci, trobem la canalitzaci interior dusuari, formada pels diferents
tubs i registres que connectaran el fil coaxial des del repartidor fins a les preses
dusuari (BAT) installades.
En el registre secundari
estan ubicats els derivadors
de cada planta.
130
F i g u r a 3 . 1 4 . Canalitzaci utilitzada en el servei de distribuci del senyal de televisi
Finalment, la xarxa acaba al registre de presa dusuari, que s el lloc previst per
installar la BAT de televisi.
3.2.11 Altres serveis
Lgicament, els serveis

afegits en la infraestructura
han destar previstos en el
projecte tcnic de
telecomunicacions.
Una ICT pot allotjar qualsevol altre servei que sigui diferent dels previst per la
normativa, per, en tot cas, cal afegir els elements addicionals necessaris per
allotjar-lo, s a dir, no es poden utilitzar els cables ni les canalitzacions previstes
per a la ICT.
Per exemple, el cablatge del porter electrnic dun edifici es pot integrar en la
infraestructura comuna de telecomunicacions, sempre que shi afegeixen els tubs
addicionals que allotgin el cablatge del porter. En cap cas no es poden utilitzar els
tubs de reserva per a altres serveis que no siguin de telecomunicacions.
3.2.12 Divisi de la infraestructura comuna de telecomunicacions

Des del punt de vista del domini en el qual estan situats els diferents elements que
conformen la infraestructura duna ICT, es pot establir la divisi segent, la qual
es mostra en la figura 3.15:
Zona exterior de limmoble: shi troben larqueta dentrada i la canalitzaci externa.
Zona comuna de limmoble: shi situen tots els elements de la ICT
compresos entre el punt dentrada general de limmoble i els punts de
terminaci de xarxa.
Zona privada de limmoble: comprn els elements de la ICT que conformen la xarxa interior dels usuaris.
131
F igura 3.15. Divisi de la infraestructura comuna de telecomunicacions
El lloc on sinstallen les infraestructures permet delimitar la responsabilitat en cas

davaria. En la zona comuna correspon a la comunitat de vens, i en el cas de la
zona privada, al propietari de lhabitatge.
3.3 Infraestructura dun conjunt dhabitatges unifamiliars

En la figura 3.16 es mostren la infraestructura i les canalitzacions dun conjunt
dhabitatges unifamiliars. Com que en el conjunt de ledificaci hi ha elements
comuns, aquesta es regeix per la Llei de propietat horitzontal i, per tant, caldr fer
una infraestructura comuna de telecomunicacions.
F igura 3.16. ICT en habitatges unifamiliars
A causa del tipus de construcci, la canalitzaci secundria que engloba la xarxa

de dispersi i la canalitzaci principal que engloba la xarxa de distribuci se
simplifiquen de manera notable.
En aquest cas, la distribuci de la infraestructura s horitzontal. Sutilitza un
nic registre dinstallacions de telecomunicacions (RITU). El RITU sinstalla
allat, en una zona comuna de la urbanitzaci. Aquest recinte allotjar els registres
principals de STDP i TBA i lequip de capalera de TV. Els sistemes de captaci,
en lexemple, estan collocats sobre el mateix sostre del RITU.
Els operadors de telefonia i de cable accediran a la urbanitzaci a travs de
larqueta dentrada i la canalitzaci externa. Una vegada la infraestructura entra a
la urbanitzaci, accedir al RITU mitjanant la corresponent canalitzaci denlla
i els registres necessaris.
RSCD: registre secundari

de canvi de direcci. s un
registre de pas.
132
En el cas dhabitatges unifamiliars, la canalitzaci haur de ser tan rectilnia com

sigui possible, i amb prou capacitat per allotjar tots els cables necessaris per als
serveis de telecomunicaci que inclou la ICT.
La canalitzaci principal podr estar soterrada o encastada, o b anar per superfcie
i materialitzar-se mitjanant tubs, canals o galeries que discorreran, sempre que
sigui raonable, per la zona comuna, i en qualsevol cas per zones accessibles.
Se situa un registre secundari en els punts de segregaci cap als habitatges, don
comena la canalitzaci secundria, mitjanant tubs de 25 mm de dimetre, o
canals equivalents, fins al registre de terminaci de xarxa. La canalitzaci interior
dusuari no difereix de la resta dhabitatges dedificis convencionals.
3.4 Installaci elctrica duna ICT
Hi ha punts de la
infraestructura on s
necessari fer arribar preses
de corrent, generalment per
tal dalimentar els
dispositius electrnics que
necessiten electricitat per
funcionar.
El Reglament electrotcnic
de baixa tensi (REBT)
vigent en lactualitat s
aprovat pel Reial decret
842/2002, de 2 dagost.
Hi ha punts de la infraestructura comuna de telecomunicacions on cal preveure la

installaci de la xarxa de distribuci elctrica.
Exemples en qu cal preveure preses de corrent sn: recintes dinstallacions de
telecomunicacions, registres secundaris si inclouen dispositius actius, registres de
terminaci de xarxa i registres de presa dels serveis de TV i TBA.
Les canalitzacions elctriques per on discorren els cables de la xarxa elctrica han
de ser diferents de les canalitzacions utilitzades en la ICT, i tota la installaci
elctrica ha de complir el que disposa el Reglament electrotcnic de baixa tensi
(REBT).
En tot cas, hi ha punts de la infraestructura que obligatriament han dincloure
alimentaci elctrica: els recintes de telecomunicaci.
3.4.1 Installacions elctriques dels recintes dinstallacions de

telecomunicaci
En les dimensions del

quadre de protecci cal fer
una previsi per a la seva
ampliaci en un 50%.
Per tal dalimentar elctricament els recintes de telecomunicaci, sha

dhabilitar una canalitzaci elctrica directa des del quadre de serveis
generals de limmoble fins a cada recinte de telecomunicacions, constituda
per cables de coure amb allament de fins a 750 V i de 2 6 + T mm2 de
secci com a mnim. Aquests cables aniran a linterior dun tub de 32 mm
de dimetre mnim o una canal de secci equivalent, de forma encastada o
superficial.
En cada recinte sinstallaran quadres de protecci.
La figura 3.17 representa esquemticament aquesta installaci elctrica.
133
Figu r a 3 . 1 7 . Esquema de canalitzacions elctriques entre el quadre de

serveis generals de limmoble i els recintes de telecomunicacions
La canalitzaci elctrica finalitzar en el corresponent quadre de protecci, que

tindr les dimensions suficients per installar a linterior les proteccions mnimes
segents:
1. Interruptor general automtic de tall omnipolar: tensi nominal mnima
230/400 Vca, intensitat nominal 25 A, poder de tall suficient per a la
intensitat de curtcircuit que es pugui produir en el punt de la seva installaci,
de 4.500 A com a mnim.
2. Interruptor diferencial de tall omnipolar: tensi nominal mnima
230/400 Vca, freqncia 50-60 Hz, intensitat nominal mnima 25 A, intensitat de defecte 30 mA de tipus selectiu.
3. Interruptor magnetotrmic de tall omnipolar per a la protecci de
lenllumenat del recinte: tensi nominal mnima 230/400 Vca, intensitat
nominal 10 A, poder de tall mnim 4.500 A.
4. Interruptor magnetotrmic de tall omnipolar per a la protecci de les
bases de presa de corrent del recinte: tensi nominal mnima 230/400
Vca, intensitat nominal 16 A, poder de tall mnim 4.500 A.
Les caracterstiques de la
installaci elctrica duna
ICT sn recollides en
lOrdre ITC/1077/2006, de 6
dabril de 2006.
Els quadres de protecci
Aquests quadres se situaran tan a
prop com sigui possible de la
porta dentrada, tindran tapa i
podran anar installats de forma
encastada o superficial. Podran
ser de material plstic no
propagador de la flama o
metllic. Haurien de tenir un
grau de protecci mnim dIP 4X
+ IK 05. Disposaran dun
regleter apropiat per a la
connexi del cable de posada a
terra.
134
5. En el recinte superior, a ms, es disposar dun interruptor magnetotrmic de tall omnipolar per a la protecci dels equips de capalera de la
infraestructura de radiodifusi i televisi: tensi nominal mnima 230/400
Vca, intensitat nominal 16 A, poder de tall mnim 4.500 A.
Seguint aquestes instruccions, un exemple dinstallaci elctrica dels recintes es
pot comprovar en la figura 3.18.
En els RIT cal deixar espai
per si cal installar un
quadre de protecci
exclusiu per a les
companyies operadores de
serveis de telecomunicaci.
Si cal alimentar elctricament qualsevol altre dispositiu situat als recintes, es

dotar el quadre elctric corresponent de les proteccions adequades.
En cada recinte hi haur, com a mnim, dues bases dendoll amb presa de terra i
de capacitat mnima de 16 A, amb cables de coure amb allament de fins a 750 V
i de 2 2,5 + T mm2 de secci. Al recinte superior es disposar, a ms, de les
bases dendoll necessries per alimentar els equips de la capalera per al servei de
rdio i de TV.
En el lloc de centralitzaci de comptadors de ledifici shaur de preveure prou espai per a la collocaci dalmenys dos comptadors denergia elctrica per a la seva
utilitzaci per possibles companyies operadores de serveis de telecomunicaci.
F i g u r a 3 . 1 8 . Exemple dinstallaci elctrica dels recintes de telecomunicacions duna ICT
3.5 Realitzaci prctica dinstallacions

Les canalitzacions, caixes de registre i caixes dencastar que formen la infraestructura serveixen de suport per a la subjecci i collocaci dels components que
formen una ICT.
135
Tots aquests elements porten associades un seguit de realitzacions prctiques i

tcniques de manipulaci que hem daprendre.
En la realitzaci de noves installacions, la feina de linstallador de telecomunicacions s lexecuci del projecte tcnic dICT. Aquest document reflecteix les
caracterstiques dels components que cal utilitzar i el lloc dinstallaci. Lempresa
installadora s la que sencarrega dexecutar aquest projecte de fer les tasques
necessries: des de la installaci de les antenes, lestesa del cable, configuraci
de lequip de capalera i el muntatge de les canalitzacions, etc.
La nostra feina dinstallador comena amb una ordre de treball, ajustada als
requeriments del projecte tcnic, si escau, que sens lliura al taller i en la qual
sens especifica quin s el tipus de feina que hem de dur a terme. A continuaci,
en la taula 3.1, podem veure un model daquest tipus dordre.
Taula 3.1. Model dordre de treball
ORDRE DE TREBALL
Tipus dordre: Installaci duna antena dUHF amb 4 preses dusuari en configuraci de preses passants.
Tcnic assignat: ................................................................................................................
DADES DEL CLIENT
Nom: Sr. Jordi Riera Telfon del domicili: 973000000
Adrea: C/ de la Vila, 1 Telfon mbil: 666000000
DADES TCNIQUES
Repetidor assignat: Alpicat Satllit: NO
Vdeo: NO Descodificador: NO
MATERIALS
Antena UHF (1)
Pals de 2,5 m (1)
Elements de subjecci
Bobina de cable coaxial
Mesurador de camp
Caixa deines
Casc
Cintur de seguretat anticaigudes
Amplificador de pal
Font dalimentaci
Presa dusuari final (1)
Presa dusuari passant (3)
Canal de 16 100 (10)
COMENTARIS
Hora de la installaci: 9.00 h (cal ser puntual, que ens esperen.)
Per tal de dur a terme la feina encomanada, a ms de saber connectar i ajustar

els components utilitzats, hem de conixer una srie de tcniques de treball i
recomanacions prctiques sobre canalitzacions i installaci dels cables coaxials.
3.5.1 Mtodes per installar el cable coaxial

En funci de les caracterstiques del lloc on hgim de dur a terme el nostre treball,
el cable coaxial es pot installar de dues maneres diferents.
136
1) Cable coaxial grapat a la paret. Es fa subjectant el cable amb grapes per a

cable coaxial que es claven a la paret amb lajuda dun martell.
Quan hgim dutilitzar aquesta tcnica, per fer canvis de direcci, tindrem en
compte les recomanacions recollides en la figura 3.19.
Grapa per a cable coaxial
Lnic punt de la installaci

on no es requereixen tubs o
canals per allotjar el cable
coaxial s des del sistema
captador fins a lentrada de
ledifici.
En la figura 3.19, podem veure que evitem fer angles tancats de 90.
Quan grapem tirades rectilnies, procurarem no deformar el cable amb una pressi
inadequada de la grapa. En podem veure un exemple en la figura 3.20.
F i g u ra 3.19. Realitzaci de canvi de direcci en cable coaxial
grapat
F i g u ra 3.20. Grapada del cable coaxial
2) Installaci del cable coaxial amb canalitzacions. Per fer les canalitzacions
disposem de diferents suports: el tub corrugat, el tub llis de PVC i les canals.
El tub corrugat s de material plstic i sutilitza quan la canalitzaci ha danar
encastada dintre de la paret.
Tub corrugat
El tub llis de PVC sutilitza quan la canalitzaci s en muntatge superficial.

La utilitzaci de canals s un altre sistema de fer installacions de canalitzacions
en muntatge superficial.
Tub llis de PVC
Les canals i els tubs requereixen tcniques de muntatge diferents, que es detallen
a continuaci.
137
3.5.2 Muntatge mitjanant tubs

Cal recordar que el tipus de tub, dimetre i caracterstiques depenen de la part de
la canalitzaci que formen part (externa, enlla, principal, secundria i interior
dusuari). La canalitzaci sempre comena en un recinte o registre i finalitzar en
un altre, inclosos els registres de pas que siguin necessaris. Les caracterstiques
estaran reflectides en lordre de treball o el projecte tcnic que linstallador ha de
dur a terme.
Com a exemple, a lhora de fer la installaci de la canalitzaci interior dusuari
amb tubs, tindrem en compte les recomanacions segents:
Registres de pas
Els tubs utilitzats seran, com a mnim, de 20 mm de dimetre exterior.

La canalitzaci, la durem a terme amb trams de tub horitzontals i verticals.
Utilitzarem registres de pas amb la finalitat de poder fer la tirada del cable
coaxial pel seu interior.
Per a la installaci de les preses dusuari, utilitzarem registres de presa.
Quan installem cables a

linterior de tubs, ho fem amb
lajuda duna guia passafils que
ens permet fer aquesta operaci.
Quan la tirada de cable s molt
llarga o ha de passar per diverses
corbes i canvis de sentit, el
fregament que es produeix dintre
de la canalitzaci entre la coberta
allant del cable i el tub, dificulta
aquesta operaci fins a lextrem
que, si la canalitzaci no est ben
dimensionada i amb les seves
caixes de pas corresponents, es
fa impossible efectuar-la.
El registre de pas sha de
posar a un mnim de 20 cm
de la cantonada i del sostre,
amb la finalitat de poder-ne
manipular correctament
linterior.
Pel que fa a la installaci de registres de pas, seguirem les indicacions segents:
Com a mnim, un registre de pas cada 10 m de canalitzaci.

Quan, encara que no hi hagi els 10 m, ens veiem obligats a fer un canvi de
direcci de radi inferior a 120 mm, posarem un registre de pas abans del
canvi de direcci.
Noms sadmeten dues corbes de 90 entre cada dos registres de pas, per tant,
si nhem de fer ms, inclourem tants registres de pas com siguin necessaris.
Els registres de pas seran de 100 mm daltura, 160 mm damplada i 40
mm de fondria (tipus C) per a les canalitzacions de TV i TLCA i de 100
mm daltura, 100 mm damplada, i 40 mm de fondria (tipus B) per a les
canalitzacions de TB.
Els registres de pas, els installarem a una distncia de 200 mm del sostre.
En la figura 3.21 en podem veure un exemple.
En funci del servei de la

canalitzaci, utilitzeu el
registre de pas adequat.
138
F i g u r a 3.21. Installaci dun registre de pas
En la installaci dels registres de presa tindrem en compte les orientacions

segents:
Caixa de pas
Seran quadrats i tindran com a mnim 64 mm de costat i 42 mm de fons; a

ms, disposaran de dos forats, com a mnim, per a cargols separats entre ells
un mnim de 60 mm, amb la finalitat de poder fixar la BAT o presa dusuari
al registre. En la figura 3.22, en podem veure un exemple.
F i g u r a 3.22. Installaci duna caixa de presa
Caixa de presa
Quan muntem un registre de presa dusuari, hem de garantir que tindrem una
presa de corrent altern pel voltant a una distncia de, com a mxim, 500 mm,
per tal de poder connectar els aparells receptors. Aix s imprescindible en
els registre de presa associats al servei de TV i de TLCA.
Una altra qesti que cal tenir en compte sn els requisits de seguretat entre
installacions. Com a norma general, es procurar la mxima independncia
entre les installacions de telecomunicacions i les de la resta de serveis. La
separaci entre una canalitzaci de telecomunicaci i les dels altres serveis
ser, com a mnim, de 20 cm per a traats parallels. Els encreuaments
entre altres serveis es faran, preferentment, passant les canalitzacions de
139
telecomunicacions per sobre de les canalitzacions dun altre tipus, i la

separaci mnima entre canalitzacions ser de 30 mm.
Entenem per altres serveis
les canalitzacions de les
installacions delectricitat,
aigua, gas...
Pel que fa a la manipulaci correcta daquest material, el tub corrugat no presenta

ms inconvenients que el de necessitar una regata a la paret de 30 mm de
profunditat, aproximadament, per poder-hi encastar el tub de 20 mm. Aquesta
regata ser tapada posteriorment.
Per a la realitzaci dinstallacions superficials amb tub llis de PVC, s convenient
conixer la tcnica del doblegament, que consisteix a escalfar el tub amb lajuda
dun bufador de gas o dun decapador elctric daire calent.
Visualitzeu el vdeo
Doblegar tub de PVC,
Annexos del web del
mdul.
Una vegada ja tenim les canalitzacions preparades amb les corbes necessries, es
fixen cargolades a la paret amb lajuda de grapes.
Per fixar les grapes, farem servir un trepant i els tacs de plstic necessaris. En la
figura 3.23, podem veure el procs de collocaci daquest tipus de grapes.
Figura 3.2 3 . Fixaci del tub de PVC a la paret
3.5.3 Muntatge amb canals
La realitzaci de canalitzacions amb canals hem de dir que s la soluci ideal per
fer installacions vistes a linterior dels habitatges, locals comercials i oficines, ja
que, avui dia, els diferents fabricants ofereixen solucions amb tot tipus daccessoris que sintegren perfectament en la decoraci.
Canal
140
Figura 3.24. Installaci de fils a linterior duna

canal
A ms de les raons explicades, les installacions amb canals no requereixen

la incorporaci de registres de pas, ja que es treballen els canals oberts, i la
collocaci dels cables pel seu interior s molt fcil sense tenir la necessitat
dutilitzar guies passafils. En la figura 3.24, podem veure un exemple de com
es posen els fils a linterior duna canal.
Pel que fa a la manipulaci correcta de la canal, necessitarem utilitzar un topall i
una serra per tal de tallar correctament la canal, amb els angles que facin falta en
cada cas segons les necessitats de la installaci.
Una vegada tallats els trams necessaris, fixarem la canal a la paret amb lajuda de
cargols i tacs segons podem veure en la figura 3.25. Els fabricants comercialitzen
uns tacs especials per fixar canals que faciliten aquesta feina.
F i g u r a 3.25. Fixaci de canals
En la secci Annexos
del web del mdul, podeu
veure com es fa el
muntatge correcte de
canals i com fer el
muntatge correcte duna
safata de cables.
Quan hem acabat de fixar tots els trams, procedim a collocar els cables pel seu
interior, utilitzant tant els accessoris de subjecci dels mateixos com les guies de
curvatures en el cas de cables coaxials amb la finalitat devitar que el cable es
doblegui en excs.
En la figura 3.26, podem veure un exemple de muntatge correcte.
141
F i g u r a 3 . 2 6 . Muntatge correcte de fils de telecomunicacions a linterior duna canal
Una vegada hgim posat els cables, ajustarem les tapes, tancarem la canal i
collocarem els diferents accessoris embellidors perqu lesttica sigui la correcta.
En la figura 3.27, podem veure el procs complet de muntatge de la canal.
Figura 3 . 2 7 . Procs complet de muntatge de canal
3.5.4 Eines i mquines utilitzades

Per dur a terme les operacions mecniques que requereix la installaci de les
canalitzacions, necessitarem disposar duna srie deines i mquines bsiques que
ens permetran fer les feines amb pulcritud i seguretat.
En la taula 3.2, podem veure aquestes eines, i laplicaci per a la qual sutilitzen.
142
Tau l a 3 . 2 . Eines per la realitzaci doperacions de manteniment

Eina
Aplicaci
Operacions de
manteniment
Martell
Quan fem una

installaci amb cable
grapat, ens permet
clavar les grapes.
Sha de procurar tenir

sempre el mnec en bon
estat, ja que, en cas
contrari, pot provocar un
accident laboral.
Tornavs pla
Sutilitza per cargolar

cargols, i la seva mida
ha de ser sempre
apropiada a la mida del
cargol.
No shan de fer servir

mai per a altres usos.
Les puntes shan de
mantenir sempre en
bones condicions ds.
Tornavs Philips
Sutilitza per cargolar

cargols, i la seva mida
ha de ser sempre
apropiada a la mida del
cargol.
No shan de fer servir

mai per a altres usos.
Les puntes shan de
mantenir sempre en
bones condicions ds.
Alicates universals
Sutilitzen per subjectar

o doblegar peces.
Shan de mantenir
degudament lubricades
per poder-les utilitzar
amb facilitat.
Alicates de tall
Sn leina que ens

permetr tallar els
cables coaxials. La seva
mida ha de ser la
correcta per poder tallar
la secci daquest tipus
de cables.
Shan de mantenir les

fulles de tall sempre
afilades i sense
desperfectes.
Flexmetre
Ens permet prendre les

mides necessries a
lhora de fer la
installaci.
Sha devitar de fer secs

a la fulla.
Serra
La utilitzarem per tallar

canalitzacions.
Sha de substituir la fulla

quan tingui alguna dent
trencada.
Nivell
Lutilitzarem per posar

rectes les canalitzacions
que fem en muntatge
superficial.
Sha de procurar no
donar-hi cops per evitar
que es trenqui
lampolleta de lquid que
fa dindicador.
Eina peladora de fil

coaxial
Ens permet pelar el fil

coaxial amb seguretat.
Les fulles de tall shan

de mantenir sense
desperfectes.
Topall
La utilitzarem quan fem

installacions amb canal,
per fer els talls en angle
de 45 per fer canvis de
direcci.
Sha de mantenir neta i

exempta de cossos
estranys.
Guia de cables
Sutilitza per passar el

cable coaxial per dintre
de les canalitzacions
fetes amb tub.
Sha de mantenir neta i

sha de procurar no
fer-hi secs.
143

Eina
Aplicaci
Operacions de
manteniment
Decapador elctric
s una mquina que

genera aire molt calent
per la sortida. Sutilitza
per escalfar el tub llis de
PVC, a llocs on
disposem duna presa
de corrent elctric, amb
la finalitat de doblegar-lo
i poder-lo canviar de
direcci.
Quan treballem amb

aquesta mquina, i
atesa lelevada
temperatura de
funcionament, hem de
procurar que no tingui
contacte amb qualsevol
altre element o eina. La
reixa posterior de
ventilaci del motor
impulsor daire calent
sha de mantenir
perfectament neta. Tant
el cable de connexi
com lendoll, shan de
mantenir sense
desperfectes i en bones
condicions ds.
Trepant
Amb lajuda de les

broques adequades, ens
permetr fer els forats
necessaris a les parets
per tal de fixar les
canalitzacions.
El portabroques sha de
mantenir sempre ben
lubricat, i shan de tenir
netes les reixes de
ventilaci del seu motor
intern. Tant el cable de
connexi com lendoll
shan de mantenir sense
desperfectes i en bones
condicions ds.
Bufador de gas
Sutilitza per escalfar el

tub llis de PVC,a llocs on
no disposem duna
presa de corrent elctric,
amb la finalitat de
doblegar-lo per poder-lo
canviar de direcci.
Sha de mantenir el tub

de goma en bones
condicions, sense
desperfectes. El bec
sha de mantenir net i
lliure de possibles
obstruccions.
3.5.5 Avaluaci de riscos en la realitzaci dinstallacions

Quan fem installacions de recepci i distribuci de senyals de televisi, s possible
que hgim de fer els treballs segents:
Muntatge mecnic dantenes i pals a la teulada.
Installaci i muntatge del sistema de canalitzacions.
Installaci i muntatge del cablatge i dels diferents elements i equips que
formen el sistema.
Durant la realitzaci daquest tipus de treballs, estarem obligats a utilitzar una
srie deines i elements auxiliars que comportaran un cert risc daccident (taula
3.3) si no ens atenem a la normativa de seguretat corresponent.
144
Tau l a 3 . 3 . Riscos ms comuns en la realitzaci dinstallacions de recepci i distribuci de senyals de

televisi
Situaci potencial de risc
Causes
Mesures de protecci
Accidents in itinere
Preses
Planificar la feina correctament.

Comptar, com a temps de treball,
el necessari per poder fer els
desplaaments amb seguretat.
Distraccions
Concentrar-se en el trnsit i estar

atent a les incidncies.
Destinar el temps necessari al
descans personal.
Conducci temerria
Atendre la normativa de seguretat

vial i respectar-la.
Ingesti dalcohol
No consumir begudes
alcohliques en horari laboral.
Ingesti de medicaments
No conduir sota els efectes de

determinats medicaments.
Utilitzaci del telfon mbil durant

la conducci

No-utilitzaci del cintur de

seguretat en vehicles

No-utilitzaci del casc en

motocicletes

Utilitzaci deines
Utilitzaci de mquines
Utilitzaci de guants de protecci

contra labrasi, talls i punxades
Utilitzaci del casc protector del
cap contra riscos mecnics
Utilitzaci de sabates amb
protecci contra cops
Utilitzaci dulleres de seguretat
Caigudes descales
Utilitzaci de sabatilles
antilliscants
Caigudes de punts alts
Utilitzaci del cintur de seguretat

anticaigudes
Cops i entrebancades

Cremades, talls i punxades

contra labrasi, talls i punxades
contra lescalfor
Utilitzaci de calat de protecci
amb sola antiperforant
Proximitat daltres serveis (aigua,

gas, electricitat)
Verificar prviament i localitzar la

situaci daquest tipus de serveis
abans de la realitzaci de
qualsevol feina que pugui
provocar una avaria o accident.
Parets i suports de fixaci

deteriorats o poc slids
Reparar els desperfectes

detectats en els elements de
fixaci abans dutilitzar-los.
Contactes elctrics directes o

indirectes
Utilitzaci de calat amb protecci

contra descrregues elctriques
Utilitzaci de casc protector del
cap contra riscos elctrics
Utilitzaci dulleres de seguretat
contra arc elctric
Utilitzaci de guants dielctrics
homologats per evitar el risc
elctric
Construcci de canalitzacions
Treballs a terrasses, teulats i
faanes
Treballs a linterior dedifici
145

Situaci potencial de risc
Danys a tercers
Causes
Mesures de protecci
Condicions meteorolgiques
dolentes
Extremar les precaucions o no

treballar a lexterior quan hi hagi
condicions meteorolgiques
adverses (vent, pluja, neu).
Aixafaments

protecci contra cops i casc
protector del cap contra riscos
mecnics
Protecci dobjectes o fragments

protecci contra cops, del casc
protector del cap contra riscos
mecnics i ulleres de seguretat
Atropellaments
Extremar les precaucions a lhora

de conduir o maniobrar amb
qualsevol tipus de vehicle.
Caigudes al mateix nivell
Utilitzaci de la bossa portaeines i

de calat antilliscant
Cops produts per caigudes

deines
Utilitzaci de la bossa portaeines
En la figura 3.28, podem veure alguns exemples dutilitzaci delements de

seguretat personal en la installaci duna antena en una torreta.
F igura 3.28. Utilitzaci delements de protecci personal

FP Iea m04 U2 Pdfindex PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

FP Iea m04 U2 Pdfindex PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Tipologies d'installacions de

Infraestructures comunes de telecomunicaci en

Infraestructures comunes de telecomunicaci en habitatges i edificis

Tipologies d'installacions de televisi

Installacions individuals de recepci de senyals de televisi

Infraestructures comunes de telecomunicaci en habitatges i edificis

Tipologies d'installacions de televisi

Localitzaci davaries en sistemes de recepci de senyals de televisi . . . . . . . . . . . . .

Installacions collectives de recepci de senyals de televisi

Infraestructures comunes de telecomunicaci en habitatges i edificis

Tipologies d'installacions de televisi

3.2.6 Canalitzaci secundria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Infraestructures comunes de telecomunicaci en habitatges i edificis

La unitat Tipologies dinstallacions de televisi la dedicarem a lestudi de

Tipologies d'installacions de televisi

Infraestructures comunes de telecomunicaci en habitatges i edificis

Tipologies d'installacions de televisi

principals fabricants del sector.

Infraestructures comunes de telecomunicaci en habitatges i edificis

En finalitzar aquesta unitat lalumne/a:

Tipologies d'installacions de televisi

Infraestructures comunes de telecomunicaci en habitatges i edificis

Tipologies d'installacions de televisi

Interpreta la documentaci tcnica de la installaci (plnols, esquemes, reglamentaci, entre daltres).

Infraestructures comunes de telecomunicaci en habitatges i edificis

Opera amb autonomia en les activitats proposades.

Tipologies d'installacions de televisi

Infraestructures comunes de telecomunicaci en habitatges i edificis

Tipologies d'installacions de televisi

1. Installacions individuals de recepci de senyals de televisi

1.1 Components utilitzats en les installacions individuals de

Infraestructures comunes de telecomunicaci en habitatges i edificis

Tipologies d'installacions de televisi

Cadascun daquests elements t una funci dins duna installaci, i es representa

La funci del mesclador s la de barrejar els senyals captats per diferents

En el mercat, hi ha diferents tipus de models proporcionats per diferents fabricants

Infraestructures comunes de telecomunicaci en habitatges i edificis

Tipologies d'installacions de televisi

Pel que fa a les caracterstiques tcniques, les ms importants sn les segents:

Dispositiu que es pot utilitzar com a

Entrades. Ens diu el nombre dentrades del dispositiu i lample de banda

Per a la banda de VHF < 1 dB.

Per a la banda de VHF, nivell de senyal captat = 50 dBV.

Els nivells de senyal a la sortida del mesclador seran els segents:

Per a la banda de VHF.

Exemple de prdues dinserci

Infraestructures comunes de telecomunicaci en habitatges i edificis

Tipologies d'installacions de televisi

1.1.2 Amplificadors de pal

Els amplificadors de pal sn dispositius que sutilitzen per amplificar els

Alguns dels smbols que representen esquemticament aquest component sn els

Infraestructures comunes de telecomunicaci en habitatges i edificis

Tipologies d'installacions de televisi

Taula 1.1 (continuaci)

Nivell de sortida mnim = nivell de senyal dentrada + guany ajustat mnim = 50

Figu r a 1 . 4 . Procediment dajust dun amplificador de pal

2) Marge de freqncia. Ens diu entre quines freqncies es troba cadascuna de

Infraestructures comunes de telecomunicaci en habitatges i edificis

Tipologies d'installacions de televisi

respecte del nivell de senyal disponible a cada entrada. Aquesta caracterstica

Guany (G) = 41 dB.

Si ajustem el regulador del guany del nivell de sortida a 0 dB datenuaci, tindrem

Si ajustem el regulador del guany del nivell de sortida a 15 dB datenuaci, tindrem