Aquesta histria que us contar va passar no fa massa temps, en un lloc no molt lluny dac.

En
aquella vesprada el vent bufava molt fred, i els pocs arbres que poblaven el cementeri
pareixien tremolar de fred. Miquel va contemplar plorant en silenci la tomba al seu davant.
Era tan nova que no hi tenia encara una lpida. El Sol ja shavia post. El jove sadon que
s`havia fet molt tard i es dirig cap a la porta. En arribar-hi comprov que la porta estava
tancada amb una grossa cadena negra i que el mur era massa alt. Miquel es pos nervis
Un soroll crid la seua atenci. Darrere dun arbre aparegu un anci amb un enorme gos
negre. A Miquel li va entrar la por. Lhome i el seu gos sacostaren a Miquel, el cor del qual
anava cada vegada ms de pressa.
-Bona vesprada, jove. Sembla que vost sha quedat tamb tancat ac. Em diuen Robert .
Miquel respir alleujat i tots dos encaixaren les mans.
-T vost algun parent o amic en aquest cementeri?
-A la meua edat lo estrany seria no tindre a ning ac. Magrada vindre algunes vesprades i
parlar amb la gent que ja no hi s. S que pot pensar que s una bajanada, per magrada ferho.
-No , al contrari, et compren. La ra per la qual jo em trobe ac s ms obscura. Acaben de
soterrar a una vctima dun accident de transit del qual jo sc responsable.
El jove comen a plorar de nou i lanci li digu en veu baixa
-Els accidents ocorren i ning es responsable dells, no et castigues .
-Si no haguera anat tan de pressa hauria vist com aquell senyor creuava eixa fosca nit.
Dacord que ell t part de la culpa per creuar per on no devia, per no puc deixar de sentir-me
com un assass.
-Estic segur que all on estiga eixa persona et perdona.
-T un gos molt llest... Com li diuen?
-Li diuen Liam. Aquest mati no volia que macompanyara per venir ac, per ha insistit. Quan
estic en un lloc com aquest no puc deixar de pensar que ser de Liam quan jo deixe aquest
mn.
Liam portava una flor molt bonica entre les dents i la deix caure als peus del jove. Robert va
dir esbossant un somriure, les roses sn les meues flors preferides.
Tot seguit al els ulls cap al cel i fu un gest de desgrat.
-Em sembla que la nit ser llarga. Haurem darreplegar llenya i fer un foc.
El jove assent amb el cap i tots dos posaren m a lobra. Conversaren durant hores, fins que la
son va poder amb ells.
Quan Victor es va despertar al dia segent, sadon que Robert havia desaparegut. Nomes el
gos jeia encara al seu costat.

De sobte el grinyolar de la porta del cementeri va cridar la seua atenci. El seu tancament
havia acabat per fi i el jove comen a recrrer la distancia que el separava de la porta.
Els treballadors del cementeri aparegueren portant la lpida de la tomba sobre la qual havia
estat plorant feia unes hores.
Miquel shi aprop i es qued desconcertat al veure la foto del seu nou amic Robert en la
blanca lpida. Va dar una rpida mirada al gos que tenia al seu costat i murmur en veu molt
fluixa
-Et promet que Liam sempre estar ben cuidat.